flbriatore

Hola a tod@s,

Alguien de vosotr@s ha experimentado acúfenos? Los que sí los tienen, cómo llevais vuestra vida sexual con este compañero? O habéis colgado los pantalones/las batas y lo habéis dejado todo? Porque resulta dificil - casi imposible - concentrarse y relajarse, también en el tema de sexo... Respuestas y consejos apreciados.

Salu2

tonicoro

Lo debes tener desde hace poco si los padeces así.
Aunque te parezca mentira conseguirás olvidarte de ellos, como si no estuvieran.
Actualmente con ayuda de un pedagogo o terapeuta, hay terapias que funcionan muy bien.
A mí me acompañan de toda la vida, y ni me entero. No interfieren para nada, ni para escuchar música.

Baja_166975

Bona tarda flbriatore

La darrera vegada que conscientment vaig gaudir del silenci va ser a Granada, corria l'any 2011. Em vaig allunyar de la ciutat a peu per un caminet asfaltat i xino-xano vaig arribar fins al Monestir de Sacromonte. Era un matí lluminós d'abril. Tenia 19 anys.

Al cap de poc, vaig començar ha sentir els acúfens. Al principi eren intermitens, de la mateixa manera que venien, marxaven.
Entre finals del 2012 i començament del 2013 es van fer crònics i fins avui. Durant la pandèmia em van arribar a un nivell brutal. Va ser un infern. Actualment els tinc força controlats i no em donen gaire la murga.

Escoltar el silenci és un plaer dolcíssim. Reconforta l'ànima i dona pau. Jo el trobo molt a faltar, l'enyoro tant. Desitjaria tornar-lo a sentir, a escoltar-lo almenys un dia i si això no fos possible, almenys una tarda i si això no fos possible, almenys una hora i si això no fos possible, almenys un minut.

Els acúfens són una experiència amarga que posaran a prova la teva paciència.

Cada persona experimenta els acúfens de manera diferent, algunes persones senten com si els hi plogués dintre les orelles, altres senten grills, xiulets...També varia l'intensitat.

Tu saps la part de l'aire acondicionat que va a fora al carrer, l'unitat exterior se'n diu, tens present el soroll que fa? Doncs és el que jo sento dintre el meu cap.

Jo divideixo el dia en dues parts: la part sorollosa i la part silenciosa.

La part sorollosa és el dia a dia amb tot el tragí que comporta. Els acúfens són neutralitzats pels sons ambientals i trobo una mica de pau. El sexe l'acostumo a fer en aquesta part i per tant no tinc cap problema.

La part silenciosa arriba al capvespre quan els sons ambientals disminueixen, sobretot si vius en un poble enmig d'enlloc com és el meu cas. Dormir amb aquest soroll al cap pot ser complicat.

Ja fa 11 anys que els pateixo i he desenvolupat la següent tècnica: em posso taps d'espuma, encara que no hi hagi cap sorroll exterior, i em consentro molt en la meva respiració, aspiro, expiro...tardo uns 3-4min a caure dormit.

Tu mateix trobaràs el teu pròpi camí. Et serà més o menys difícil, però el trobaràs.

Acutalment no hi ha cap tractament que guareixi aquesta malaltia, de fet no és una malaltia, són símptomes. De quina malaltia? No sé sap i això dificulta qualsevol avanç per trobar un remei que possi solució.

Qualsevol persona que t'ofereixi una cura, estarà estafant-te, tans sols s'aporfitarà de la teva desesperació.

Si l'intensitat dels teus acúfens fos molt bestia, hauries de demanar ajudar a un psicòleg. Patir tinnitus amuenta el risc de suïcidi.

Personalment, crec que la mort no és el final, que un cop hagi traspassat el túnel i arribi on haig d'arribar, tornaré a sentir-lo i serà BRU-TAL.

Aquest pensament em reconforta i em fa feliç. També em calma pensar que no haig de viure fins el final si és així com ho vull. Voluntariament, puc decidir quan tallar els fils del meu destí.

Curiosament, aquest altre pensament em donar energia per viure, per seguir estimant perquè deixar d'estimar és rendir-se, em fa ser conscient que el meu temps és escàs i la vida precària. Que la vida pot ser bonica com un somni encara que sovint sigui angoixant com un malson.

Però abans d'arribar a aquest decisió cal obrir moltes portes, cal continuar endavant, sempre endavant, demanar ajuda quan cal demanar ajuda i si finalment arriba que no sigui dit que el figaflor no ho va intentar tot, fins l'impossible. I un cop va arribar a l'impossible encara ho intentar una mica més.

Espero haver-te ajudat i desitjo que tinguis moltíssima sort

dracblaucat

tonicoro y Figaflor han dado en el clavo y ni el mejor especialista podría haberlo explicado mejor.

Yo los tengo ligeros, solo si hay silencio, pero para mí el silencio es eso, mis acúfenos y paz alrededor. Es como el ruido de mi cerebro, el sonido de la vida, como la ”electricidad” de las conexiones neuronales. Como el sonido de un coche eléctrico... Yo lo vivo así, aunque entiendo que tu caso es más severo que el mío, pero te lo comento por si esta manera de verlo puede ayudarte en algo.

Por otro lado, hay una opción, que igual ya conoces, pero te lo digo por si acaso. Yo no lo he probado pero te lo digo porque tengo conocimiento sobre ello. El Gingko Biloba. Un tratamiento natural, no muy efectivo, quizá funciona en un 10-20％ de las personas. Pero y si fueras de ellos？Si no te funciona, pues lo que dice Figaflor, déjalo y no gastes dinero buscando promesas que no existen. Para ver si funciona hay que perseverar un par de meses, pero a dosis terapéuticas, no en plan complemento alimenticio de supermercado que lleva dosis insuficientes.

Un saludo y suerte

flbriatore

Bona nit figaflor,

Moltes gràcies per les teves paraules, la veritat és que tens raó, l'experiència dels acúfens és amarga i posa a prova la paciència de qualsevol persona.

Jo tinc més anys que tú i em sap greu que tinguis aquests simptomes a la teva etat. Puc dir-te que no estava preparat per a aquesta experiència, crec que tot a sigut un error d'un médic, perquè abans d'anar-hi jo estava bé. Cada dia penso que aquel doctor m-a matat i no és just que ara visc aquest infern (són les 5 del matí i no puc dormir del soroll que tinc al meu cap). El soroll... ho tinc les 24 hores, dia i nit.... i crec que no puc anar endavant així, sobre tot perqué és normal que quan més passin els anys, la situació es farà més complicada.

Tinc acúfens i hiperacusia, tot a iniciat els primers mesos d'aquest any.. El meu cap és una central d'electricitat...

Jo peró tinc una filla, ella és encara petita, i em sap molt molt greu que no pugui ensenyar-le el món, com havia iniciat a fer l'any passat, desprès de la pandemia. Visc per ella, jà no visc per a mí... i una vegada més, penso que no és just tot això.

Encara gràcies per les teves paraules, jo també et desitjo que tinguis molta sort i que al futur s'arribi a trobar una solució per aquest "transtorn" que no desitjo ni al pitjor enemic... perquè si téns acúfens hi ha gent que pensa que ets un boig... i els médics no saben rès de rès...

Moltes gràcies també a Tonicoro, Dracblaucat i Lacroix per els vostres consells.

Una abraçada,

FB

Lacroix

Em solidaritzo i comparteixo aquest problema, que fa uns 10 o 12 anys que m'acompanya.

Com deia per aqui algun company, acabes acostumant-te i no hi penses... fins que hi penses. Com per exemple ara mateix en que lògicament parlant dels acúfens no he pogut evitar sentir-los amb més força de l'habitual, especialment a l'orella esquerra.

En el meu cas, van començar a conseqüència d'un fort refredat: congestió nasal, allò que notes com si les mucositats se'n van cap a les oides i vaig sentir una cosa estranya... vaig pensar que era només una conseqüència puntual del refredat.. el refredat se'n va anar, però el piiiiip permanent no

He visitat un parell d'otorrinos i tots coincideixen a deixar clar que no hi ha solució. Si que hi ha alguns tractaments però molt experimentals i amb baix percentatge d'exit. Vaig provar-ne un que em va costar una pasta i amb resultats nuls.

Paciència i aprendre a conviure amb això.

Baja_166975

Bona nit flbriatore

Tranquil, ningú està realment preparat per la vida. Ni per aquesta experiència ni per totes les altres amb les quals som bombardejat constantment pel nostre destí.

La vida com un gran desafiament. ¿Ens en sortim o no ens en sortim? ¿Sempre anirem perduts o finalment trobarem el camí?

Ara toca centrar-nos en les coses que estan sota el nostre control i oblidar-nos d'aquelles que no ho estan.

Que està sota el nostre control?

-Les emocions i sentiments.

-El nostre fluxe de pensament: el nostre pensament entès com un riu; doncs fem que sigui el riu més calmat i amé possible; fem-ho per nosaltres i per la gent que ens envolta: ens ho agrairan, ens ho agrairem.

-La nostra actitud.

-Els nostres punts de vista: siguem atrevits i generosos i permetem que altres persones ens els qüestionin. És així com començem a crèixer.

S'ha de començar a treballar per aquí.

Si tu sol no t'hi veus en cor, no t'amoïnis. Hi ha moments en que s'ha de demanar ajut. Fer-ho és un acte de valentia.

Aquest pensaments són nefastos i no et portaran a altre lloc que a un carreró sense sortida. La rancúnia, l'odi, el desànim viuen allà. Allunya't d'aquest lloc tan ràpid com en siguis capaç.

No hi pensis en el futur. Ara mateix pensar en el futur no et serveix de res i segurament l'única cosa que aconsegueixes és angoixar-te encara més. I ara això no interessa; és l'última cosa que volem.

El futur està fora del nostre control. Centra't en l'ara, fora d'això no tens res. Mai no em tingut altra cosa que el nostre present. La resta és fum.

El primer que jo faria, de fet va ser el que jo vaig fer quan els meus acúfens van arribar a un nivel bestial, és anar a un otorrino. No et servirà de res, però s'hi ha d'anar. Si ha d'anar per dos motius. El primer per assegurar-te que no tens cap altra lesió, un tap de cera que faci que tot resoni encara més, etc.. L'altre motiu és més aviat psicològic: tenir la sensació que s'està fent alguna cosa; això et reportarà alleujament.

La segona cosa que jo faria si no fos capaç de trobar el camí seria demanar a un expert que m'assenyales el camí: aniria a veure un psicòleg.

Penso que el que més necessites ara mateix és algú que t'escolti atentament sense que tu et sentis jutjat i això s'aconsegueix amb l'escolta activa.

L'alleujament que sentiràs serà brutal. Començaràs a treballar amb les teves emocions i el psicòleg t'ajudarà a trobar el camí, el teu camí.

Ho podràs fer, encara que ara ho vegis tot fosc, et sentis perdut i molt sol. Te'n pots sortir. Te'n en sortiràs. I aleshores li ensenyaràs el món i les seves meravelles.

Aquesta experiència et servirà per descobrir habilitats que tens, que de fet sempre has tingut, però que fins ara no sabies que les tenies. És una oprtunitat per crèixer.

Mai és massa tard per esdevenir la millor versió de nosaltres mateixos.

Finalment, a nivell acústic podries mirar d'instal·lar alguna mena d'altaveus, altaveus d'alta qualitat,
al menys pel que fa al teu dormitori, programats per a que durant al llarg de la nit emetin sons blancs com podrien ser fulles del bosc mogudes pel vent amb piu-pius d'ocellets de fons amb l'objectiu d'emascarar els teus acúfens.

Desitjo que aquesta nit descansis molt millor que la passada!

Bona nit per a tothom!

AntiTu

Un amigo mío cantante lo tuvo y lo paso fatal, tuvo que darlo durante un tiempo, y se fue hasta un especialista que le recomendaron en Madrid y le hicieron una intervención de la que salió como nuevo.

Angel-hito

Posiblemente no era tinnitus, a día de hoy es imposible de curar y de operar. Yo lo tengo hace 9 años y me he resistido a aceptarlo y he removido todo para dar con una solución y te puedo decir que todas las respuestas de los expertos han sido idénticas: no se puede curar, a lo sumo se puede lograr mejorar algo pero en ningún caso la curación total.

He estado en manos del Clinic (participando incluso en un ensayo), Clínica Clarós que dicen que es el mejor otorrino de Barcelona, Clínica Universidad de Navarra e incluso a través de una persona con una cierta influencia traté el tema con la Clínica Mayo de Estados Unidos.

Si fuera operable no la tendrían gente famosa y adinerada como Bob Dylan, Robert Redford, Liza Minnelli, Keanu Reves, etc. etc.

Argos

Así es, no tiene arreglo. Al final mejor que peor la mayoria acabamos por acostumbrarnos, pero ahí se queda.

Pocomequeda

Tinitus o acufeno. Buen tema con múltiples respuestas. Miles de conjeturas y en pocas palabras si tienes te jod.. y a sufrirlo.
La aparición del acufeno, es en el momento más inesperado y sobre todo en situaciones de ansiedad, un mal resfriado etc etc.
En los últimos estudios que conozco ( salvo la existencia de algún tipo patología), es debido a la hipoacusia y no tiene porqué ser importante ( una pérdida moderada severa en frecuencias agudas +/- superior 3000Hz también). Este "sonido " puede ser desde un grillo, escape de agua hasta que oigo cantar a la Lola Flores (doy fé) y en ningún caso es locura....es un acufeno. La teoría es que nuestro cerebro ,al no recibir las frecuencias que escuchaba se sobre estimula y genera este ruido.
Soluciones hay pero pocas ( ojo con los tratamientos magnéticos de algún sinvergüenza).
Primera recomendación es si tienes pérdida auditiva corrigela . Durante el día quedará enmascarado el acufeno y muchas veces por la noche bajará intensidad. Cualquier centro auditivo te los deja probar sin compromiso.
Segunda recomendación es utilizar, como han comentado ,sonidos relajantes para que no nos moleste el acufeno ( por la noche muchas personas se ponen esta terapia y buscando en internet puedes descargar estos sonidos).
En pocas palabras...es complicado pero no perder esperanzas. Ánimo.
Pd. Ojo si el acufeno es como un flujo sanguíneo acudir al médico por posibles problemas de hipertensión.
No se si os puede servir un poco la información que tengo.
Saludos

Angel-hito

Como ya comenté en este hilo yo los padezco hace 9 años y en todo este tiempo no me he rendido nunca y he invertido mucho tiempo y dinero para, si no solucionarlo ya que dicen que no existe curación de momento, al menos atenuarlo.

Estoy probando medicinas alternativas y parece que tengo una pequeña mejoría, en unas semanas voy a terminar el tratamiento (es inocuo y no tiene ningún efecto secundario, así que lo único que puedo perder es tiempo y dinero).

En el supuesto que se consolide la mejoría me comprometo a dar en este mismo espacio mas detalles. (quede claro que no es una curación pero si una disminución muy importante del acúfeno).

Baja_72766

En mi caso tengo dos acúfenos permanentes, el normal que es ese '' Piiiii'' y luego el pulsátil que es como como sentir los latidos del corazón intermitente en ambas orejas.

Al principio fue una pesadilla y con la tendencia que suelo tener a ansiedad y demas imaginate.

A las semanas me empezé a acostumbrar.

Y ahora estoy en un punto que si me dices mañana que hay un sitio que por 500€ pavos te los quitan seguramente no iría.

flbriatore

Muchas gracias