[Filter]

Iniciado por medved69

Exacte, perquè és el vós formal. Exemples al metro (ara et fixaràs/us fixareu)

https://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl3/scl31b/scl31b_02_05_c.htm

Estic més aprop del 70 que dels 68, però sempre desde els 12/13 anys, me rodejat de persones més grans que jo, i curiosament en la meva tasca estic envoltat de persones molt més joves que jo(podrien ser els meus fils).

La majoria quan es presenten el tracte es de "voste", qüestió que tracto de variar perquè em tutejin(em trobo més còmoda), Si més no, sempre em dirigeixo de "vos" quan no coneg, i per aquí de seguit ens tutejem....curiositats del anonimat

[medved69]

I aquí un exemple en premsa d'una catalanada

https://www.elnacional.cat/es/gourmeteria/restaurantes/restaurante-sin-carta-enamora-girona_1271673_102.html

"que puedes encontrar a tocar de Girona"

[medved69]

Llegint aquesta notícia

https://www.motorpasion.com/seguridad/paradoja-malos-conductores-12-veces-probable-que-te-multen-adelantar-derecha-que-conducir-abonado-al-carril-central

Parla del Servicio Catalán de Tráfico. En català Servei Català de Trànsit, no de Tràfic.
He comprovat i pel cas del "tráfico de estupefacientes", sí és tràfic d'estupefaents, no trànsit.

[dracblaucat]

Cada vegada que veig el títol d'aquest fil enlloc de llegir “El fil de la llengua catalana” el cervell em diu “El fi de la llengua catalana”. La realitat que ens envolta em deu condicionar...

El millor és que el correcte seria “La fi”, i no “El fi”

[Jules Verne]

Iniciado por dracblaucat

Cada vegada que veig el títol d'aquest fil enlloc de llegir “El fil de la llengua catalana” el cervell em diu “El fi de la llengua catalana”. La realitat que ens envolta em deu condicionar...

El millor és que el correcte seria “La fi”, i no “El fi”

Com bé saps, "el fi" i "la fi" són coses diferents. Il·lustrem una mica

Fi femení: Punt o moment en què una cosa acaba, cessa. El principi i la fi. A la fi del dia, del mes, de l’any. Arribar fins a la fi. Veure la fi d’una cosa. Esperar la fi d’una cosa. Portar a fi una cosa. Posar fi a una cosa. Donar fi a una cosa. Conduir a fi una cosa.

Fi masculí: Terme al qual tendeix una acció, el seu objecte. Quin fi us proposeu? Quin és el fi de l’home? Fer una cosa amb un fi dolent. Fer una cosa a fi de bé. El fi justifica els mitjans. Tenir un segon fi.

Per tant, el fi d'aquest fil tan fi és que la llengua catalana no arribi a la seva fi.

[medved69]

Avui he descobert el tema ós (animal) i os (esquelet). Abans es diferenciaven per l´accent però ara no.

En medved té l´avatar d´un os. Li fan mal tots els ossos.

Excepció, quan hi pot haver confusió: S´han trobat ossos d´óssos enterrats a Sibèria.

https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=os+diacritic&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7106&idHit=7106&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=1&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=%F3s+o+os%3F....html?action=Principal&method=detall&input_cercar=os+diacritic&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7106&idHit=7106&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=1&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=%F3s+o+os%3F+%28accent+diacr%EDtic%29&tematica=&tipusCerca=cerca.tot

"són canela fina", en català, "són nata".

[Dr. Loomis]

Iniciado por medved69

Avui he descobert el tema ós (animal) i os (esquelet). Abans es diferenciaven per l´accent però ara no.

En medved té l´avatar d´un os. Li fan mal tots els ossos.

Excepció, quan hi pot haver confusió: S´han trobat ossos d´óssos enterrats a Sibèria.

https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=os+diacritic&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7106&idHit=7106&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=1&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=%F3s+o+os%3F....html?action=Principal&method=detall&input_cercar=os+diacritic&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7106&idHit=7106&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=1&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=%F3s+o+os%3F+%28accent+diacr%EDtic%29&tematica=&tipusCerca=cerca.tot

"són canela fina", en català, "són nata".

Estimat Medved, el diacrític a son del verb ésser, ja no es posa

Rectifico: sembla que sí

Ho he confós amb soc, que abans duia i ara no

[medved69]

https://www.ccma.cat/324/la-mort-definitiva-del-diacritic-nomes-15-sobreviuen-a-la-nova-norma/noticia/3107370/

[medved69]

Quan la mateixa paraula porta accent...o no, aquí amb infografia:

https://correccioencatala.cat/accents-diacritics-catala/

[Orifany]

Bona nit ens doni el Senyor, 

¿I per què no fem un i com dir-ho en català?

¿Alguna vegada us heu plantejat com dir hater en català?

Jo sí, i la solució/ traducció que he trobat és la següent: burxa o burxador. 

Al diccionari oficial (DIEC2) trobem aquestes definicions: 

Burxador, persona que burxa. 

Al mític DCVB fa passar aquesta paraula com a designador d’un ofici i la definició que ens dona és simplement deliciosa: el qui cuida d’escampar el foc en les rajoleries.

Per una altra banda, la definició de burxa no és menys divertida:  Persona inclinada a burxar els altres, a incitar i moure renyines.

(Burxar, entre moltes altres accepcions, significar agullonar, atiar.)

Amb tota aquesta informació no me'n puc estar de crear la meva pròpia definició fent un poti-poti poètico-metafòric (és el meu estil actual):

Burxa (o burxador): persona que té cura d’escampar el foc.  

¿A algú se li acut alguna altra paraula per traduir aquesta figura de l'imaginari cibernètic? 

I fins aquí la meva aportació. 

Si trobeu que aquest post és inoportú, insolent, pedant per haver buscat paraules en un diccionari o simplement no us ha agradat, sempre el podeu ignorar. 

[Dr. Loomis]

Iniciado por Orifany

Bona nit ens doni el Senyor, 

¿I per què no fem un i com dir-ho en català?

¿Alguna vegada us heu plantejat com dir hater en català?

Jo sí, i la solució/ traducció que he trobat és la següent: burxa o burxador. 

Al diccionari oficial (DIEC2) trobem aquestes definicions: 

Burxador, persona que burxa. 

Al mític DCVB fa passar aquesta paraula com a designador d’un ofici i la definició que ens dona és simplement deliciosa: el qui cuida d’escampar el foc en les rajoleries.

Per una altra banda, la definició de burxa no és menys divertida:  Persona inclinada a burxar els altres, a incitar i moure renyines.

(Burxar, entre moltes altres accepcions, significar agullonar, atiar.)

Amb tota aquesta informació no me'n puc estar de crear la meva pròpia definició fent un poti-poti poètico-metafòric (és el meu estil actual):

Burxa (o burxador): persona que té cura d’escampar el foc.  

¿A algú se li acut alguna altra paraula per traduir aquesta figura de l'imaginari cibernètic? 

I fins aquí la meva aportació. 

Si trobeu que aquest post és inoportú, insolent, pedant per haver buscat paraules en un diccionari o simplement no us ha agradat, sempre el podeu ignorar. 

Et segueixo el fil

Fa mesos Alma Blue va escriure en un missatge seu la paraula anglesa "lore". Com a bon "boomer" no l'havia sentida mai i vaig cercar de respostes.



Crec que vaig captar el sentit, però em falta un mot en català que pugui substituir "lore"... i la paraula context no sé si s'escau.

[Orifany]

Iniciado por Dr. Loomis

Et segueixo el fil

Fa mesos Alma Blue va escriure en un missatge seu la paraula anglesa "lore". Com a bon "boomer" no l'havia sentida mai i vaig cercar de respostes.



Crec que vaig captar el sentit, però em falta un mot en català que pugui substituir "lore"... i la paraula context no sé si s'escau.

Bona tarda ens doni el senyor,

Gràcies per seguir-me la veta! 

Vas ben encaminat quan dius que la paraula context no s'adiu gaire. És massa genèrica i no acaba de fer el fet. Cal trobar una paraula més concreta. 

Deixem una mica de temps perquè pugui consultar els meus llibres d'antics sabers. 

Ja veurem que hi puc fer. No et prometo res. 

[dracblaucat]

Iniciado por Dr. Loomis

Et segueixo el fil

Fa mesos Alma Blue va escriure en un missatge seu la paraula anglesa "lore". Com a bon "boomer" no l'havia sentida mai i vaig cercar de respostes.



Crec que vaig captar el sentit, però em falta un mot en català que pugui substituir "lore"... i la paraula context no sé si s'escau.

Vé a ser com la versió moderna de la “tradició oral” (？)

Les havaneres els primers temps es transmetien per “lore”？(o mitjançant “lore”, o utilitzant “lore”)

O podria ser equivalent a la “parla” ？(en el seu significat més lingüístic: En terminologia estructural, ús, realització individual que els parlants fan, en un moment determinat, de la llengua, concepte al qual s’oposa també pel seu caràcter creatiu i lliure”)

[tonicoro]

La paraula context es correcta. També es podria utilitzar mitologia, que no te perquè ser exclusiva per parlar de les histories de civilitzacions antigues.
A mi personalment la que mes em convenç es relat. Doncs es senzillament el que significa lore.

Intentar trobar sinònims amb reminiscències medievals o de jocs florals es complicar la llengua i la comunicació.

[Orifany]

Iniciado por Dr. Loomis

Et segueixo el fil

Fa mesos Alma Blue va escriure en un missatge seu la paraula anglesa "lore". Com a bon "boomer" no l'havia sentida mai i vaig cercar de respostes.



Crec que vaig captar el sentit, però em falta un mot en català que pugui substituir "lore"... i la paraula context no sé si s'escau.

Abans que res, he agafat el diccionari anglès-català més solvent del que els catalanòfons disposem (el diccionari Oliva-Buxton d’Enciclopèdia Catalana) i he comprovat si aquesta paraula té traducció al català.

I sí, en té: saber popular, ciència tradicional. / in local ~ a la tradició local. (Pàg. 469, desena impressió, març del 2004 aleshores tenia dotze anys )

El resultat no m’ha satisfet gaire, i en aquell moment, ja he començat a entrellucar com de difícil seria trobar una equivalència.

Llavors m’he dit, Orifany, cal que remuntis el riu fins a les fonts. I com que sóc un elefantet trapella, xino-xano he anat pujant. Fins que he arribat al Merriam-Webster.

Segons la seva etimologia és una paraula antiga, d’origen germànic que apareix per primer cop al segle XII.

Middle English, from Old English lār; akin to Old High German lēra doctrine, Old English leornian to learn.

El Merriam-Webster ens informa que aquest mot té tres accepcions i per cada definició ens dona una frase-exemple que n’hi ha per sucar-hi pa:

1. a particular body of knowledge or tradition.

the lore of baseball heroes.

2. something that is learned:

a. traditional knowledge or belief.

tribal lore

b. knowledge gained through study or experience.

the lore of religious architecture.

3. (archaic) something that is taught: lesson.

Aquest diccionari és força complet, i, a més a més de l’etimologia i la definició també ofereix una secció de sinònims i antònims:

1. Per sinònims ens dona: knowledge, science, wisdom.
2. Per antònims tenim: ignorance, innocence, unfamiliarity.

De les tres accepcions, penso que la 2.a. és la quina ens fa més el fet. La primera accepció, d’alguna manera, la relaciono amb la paraula skill(s) / habilitat(s), o sigui, amb coneixements que s’adquireixen a través de la pràctica, l’esforç, etcètera. La tercera no la contemplo per ser una paraula en desús.

Així que tenim something that is learned amb el següent matís: traditional knowledge or belief.

O sigui, tenim alguna cosa immaterial que intercanviem els uns amb els altres de manera, presumiblement, verbal. Presumiblement, aquesta informació passa de grans a joves i no es requereix cap requisit que compartir el mateix codi. Per adquirir aquest coneixement només caldrà temps.

Aquest coneixement podrà ser d’alguna cosa real, que veiem amb els nostres ulls, que té una clara correspondència amb el món exterior. O al contrari, potser és alguna cosa que realment no ha arribat a existir mai fora de la nostra imaginació (mitologia no sentiu l’olor a socarrimat?).

Si aleshores agafem la frase-exemple per jugar-hi i substituïm tribal lore per forum lore, gairebé automàticament ens començarà a sorgir tot un imaginari:

No és acceptable qüestionar les tarifes de les professionals. Quien folla sin condón, de cabeza al paredón. Fa de miserbale regatejar les tarifes. Els clons de l’Aguila. Els panellets del Dandi. Els links de Youtube de DJ Luí. Les diferents estratègies per aconseguir casito. Les historietes, les xafarderies, que s’expliquen pels fils. Les renyines i rivalitats entre diferents usuaris. Etcètera i etcètera.

Tot això conforma el lore del fòrum i qualsevol usuari ho aprendrà amb el temps. Els mems són fruit d’aquest context. Però alhora el lore és alguna cosa més que context. El lore és quelcom que carreguem amb nosaltres, com si fos una tradició.

Per ser honest, ara per ara, no estic en condicions de proveir-te amb cap paraula. Potser hauríem d'assumir que hi ha paraules que no són traduïbles.

Aquest pensament sempre em porta al mateix exemple:

City Town Village

Manresa no és una ciutat. Per poc que una persona hi hagi viscut se n’adonarà. Però per falta d’una paraula millor, en diem ciutat.

En diem ciutat, perquè no tenim una paraula que descrigui un nucli urbà més gran que un poble però més petit que una ciutat, com sí que la tenen els anglesos (town).

Font: “Lore.” Merriam-Webster.com Dictionary, Merriam-Webster, https://www.merriam-webster.com/dictionary/lore. Accessed 3 Sep. 2024.

---

bump

Iniciado por tonicoro

La paraula context es correcta. També es podria utilitzar mitologia, que no te perquè ser exclusiva per parlar de les histories de civilitzacions antigues.
A mi personalment la que mes em convenç es relat. Doncs es senzillament el que significa lore.

Intentar trobar sinònims amb reminiscències medievals o de jocs florals es complicar la llengua i la comunicació.

Personalment, continuo pensant que context és una paraula massa genèrica. Context no implica, per si mateixa, comunicació, mentre que mitologia, i sobretot, relat, sí.

Perquè hi hagi lore ha d’existir alguna mena d’intercanvi d’informació.

Relat i mitologia, per falta d'una paraula millor, estan bé.

[dracblaucat]

Iniciado por Orifany

Abans que res, he agafat el diccionari anglès-català més solvent del que els catalanòfons disposem (el diccionari Oliva-Buxton d’Enciclopèdia Catalana) i he comprovat si aquesta paraula té traducció al català.

I sí, en té: saber popular, ciència tradicional. / in local ~ a la tradició local. (Pàg. 469, desena impressió, març del 2004 aleshores tenia dotze anys )

El resultat no m’ha satisfet gaire, i en aquell moment, ja he començat a entrellucar com de difícil seria trobar una equivalència.

Llavors m’he dit, Orifany, cal que remuntis el riu fins a les fonts. I com que sóc un elefantet trapella, xino-xano he anat pujant. Fins que he arribat al Merriam-Webster.

Segons la seva etimologia és una paraula antiga, d’origen germànic que apareix per primer cop al segle XII.

El Merriam-Webster ens informa que aquest mot té tres accepcions i per cada definició ens dona una frase-exemple que n’hi ha per sucar-hi pa:

1. a particular body of knowledge or tradition.

the lore of baseball heroes.

2. something that is learned:

a. traditional knowledge or belief.

tribal lore

b. knowledge gained through study or experience.

the lore of religious architecture.

3. (archaic) something that is taught: lesson.

Aquest diccionari és força complet, i, a més a més de l’etimologia i la definició també ofereix una secció de sinònims i antònims:

De les tres accepcions, penso que la 2.a. és la quina ens fa més el fet. La primera accepció, d’alguna manera, la relaciono amb la paraula skill(s) / habilitat(s), o sigui, amb coneixements que s’adquireixen a través de la pràctica, l’esforç, etcètera. La tercera no la contemplo per ser una paraula en desús.

Així que tenim something that is learned amb el següent matís: traditional knowledge or belief.

O sigui, tenim alguna cosa immaterial que intercanviem els uns amb els altres de manera, presumiblement, verbal. Presumiblement, aquesta informació passa de grans a joves i no es requereix cap requisit que compartir el mateix codi. Per adquirir aquest coneixement només caldrà temps.

Aquest coneixement podrà ser d’alguna cosa real, que veiem amb els nostres ulls, que té una clara correspondència amb el món exterior. O al contrari, potser és alguna cosa que realment no ha arribat a existir mai fora de la nostra imaginació (mitologia no sentiu l’olor a socarrimat?).

Si aleshores agafem la frase-exemple per jugar-hi i substituïm tribal lore per forum lore, gairebé automàticament ens començarà a sorgir tot un imaginari:

No és acceptable qüestionar les tarifes de les professionals. Quien folla sin condón, de cabeza al paredón. Fa de miserbale regatejar les tarifes. Els clons de l’Aguila. Els panellets del Dandi. Els links de Youtube de DJ Luí. Les diferents estratègies per aconseguir casito. Les historietes, les xafarderies, que s’expliquen pels fils. Les renyines i rivalitats entre diferents usuaris. Etcètera i etcètera.

Tot això conforma el lore del fòrum i qualsevol usuari ho aprendrà amb el temps. Els mems són fruit d’aquest context. Però alhora el lore és alguna cosa més que context. El lore és quelcom que carreguem amb nosaltres, com si fos una tradició.

Per ser honest, ara per ara, no estic en condicions de proveir-te amb cap paraula. Potser hauríem d'assumir que hi ha paraules que no són traduïbles.

Aquest pensament sempre em porta al mateix exemple:

City Town Village

Manresa no és una ciutat. Per poc que una persona hi hagi viscut se n’adonarà. Però per falta d’una paraula millor, en diem ciutat.

En diem ciutat, perquè no tenim una paraula que descrigui un nucli urbà més gran que un poble però més petit que una ciutat, com sí que la tenen els anglesos (town).

Font: “Lore.” Merriam-Webster.com Dictionary, Merriam-Webster, https://www.merriam-webster.com/dictionary/lore. Accessed 3 Sep. 2024.

---

bump

Personalment, continuo pensant que context és una paraula massa genèrica. Context no implica, per si mateixa, comunicació, mentre que mitologia, i sobretot, relat, sí.

Perquè hi hagi lore ha d’existir alguna mena d’intercanvi d’informació.

Relat i mitologia, per falta d'una paraula millor, estan bé.

Ostres! Això és tota una tesi doctoral, quina pencada has fet per aclarir el concepte
Ens quedem sense cap traducció 100％ equivalent, però amb una base conceptual per no oblidar el que és lore

[Dr. Loomis]

Bona feina Orifany!

No sempre podem trobar una paraula exacta equivalent a una altra d'un altre idioma. En el cas de "lore" intueixo llavors que ens trobem en aquest cas.

[Aramis 43]

Com s’escriu: ‘hòstia’ o ‘òstia’?

La població està dividida. De tots els renecs i blasfèmies que veiem escrits en el nostre dia a dia, observem que la meitat inclouen una òstia i, l’altra meitat, una hòstia. I mai trobem el moment de mirar-ho al diccionari. Nosaltres t’ho expliquem.

El terme existeix de totes dues maneres, però no volen dir el mateix...

https://www.rac1.cat/societat/20191003/47757148455/ostia-hostia-com-sescriu-amb-h-sense-h.html

Jo, quan la faig servir, sempre amb H.

[Baja_167575]

Hola bona tarda, vosaltres com ho dieu o ho escribiu
- tomata
- tomàquet
Per les comarques de Girona diem tomata exemple
Ahir em vaig fer pa em tomata. Es diu així? O ho diem malament?
Gràcies

[Lacroix]

Iniciado por Baki hamma

Hola bona tarda, vosaltres com ho dieu o ho escribiu
- tomata
- tomàquet
Per les comarques de Girona diem tomata exemple
Ahir em vaig fer pa em tomata. Es diu així? O ho diem malament?
Gràcies

La versió correcta en català standard seria TOMÀQUET, però evidentment com a variant dialectal és perfectament correcte TOMATA com ho dieu a Girona, com també ho són altres variants com per exemple TOMÀTIGA a les Balears o TOMACA a les terres de l'Ebre.

En qualsevol cas el que sempre seria es pa AMB tomata, tomàquet, tomàtiga, ... (no "EM" )