[Sper]

Iniciado por medved69

Trauet: un fil semblant al de Limpia fija...jo el seguiria.

[Orifany]

Iniciado por Dr. Loomis

El valencià és el dialecte del llatí més proper al llatí.

Aquesta ha sigut bona Sí senyor!

Totes les llengües neollatines venen del llatí, perquè contràriament al que se sol dir: el llatí no és una llengua morta, sinó una llengua que ha evolucionat molt segons el context de cada indret. 

Casos similars: l'àrab o el xinès.
 
L'àrab del Marroc (dàrija) i l'àrab dels Emirats Àrabs Units són tan semblants com el català i el romanès. 

Al final, la paraula "dialecte" o allò del "dialecte de", significa ben poca cosa i dubto que quedi algú que sàpiga què vol dir realment aquesta paraula. 

[adamlou]

Copio aquí els diminutius de noms en català , missatges iniciats per Abellot al confesionario i seguit per qui subscriu, afegint-ho algún més

N'Abellot va escriure:
Met = Jaume / Jaumet
Nasi = Ignasi
Pep = Josep
Cesc = Francesc
Tomeu = Bertomeu
Tòfol = Cristòfol
Mon = Ramon
Tonet = Antoni / Antoniet

Jo vaig afegir alguns més:
Vador = Salvador ( i no Salva)
Fel = Rafel (i no Rafa)
Quim = Joaquim

I ara afegeixo també
Biel = Gabriel ( i no Gabi ni Gabri )
Sió = Assumpció ( i no Asun )
Ximo = Joaquim (en occidental )
Geva = Genoveva (i no Geno )

Crec que serien dialectals:
Camí = Benjamí ( p.e. a les terres de l'Ebre en diuen Benjamín o Bencamin, la j espanyola no es sabia pronunciar i s'associava a un so C, com els angloparlants )
Siscu = Francisco

Com deia n'Abellot al confesionario , en català solem usar els finals per escurçar els noms

[Sper]

...aquí és comú anomenar Sento als Vicents...

[tonicoro]

Iniciado por Orifany

...
Al final, la paraula "dialecte" o allò del "dialecte de", significa ben poca cosa i dubto que quedi algú que sàpiga què vol dir realment aquesta paraula. 

A quedat com a mot refugi per els que volen menystenir una altra llengua.

[Baja_170459]

Oh Plaerdemavida, quin fil tan llustros e escassadís,
de cascun mot mal escrit fem-ne un gemec,
un rebrot d'histèria,
una esllavissada de l'ànima
Cascun colp a la nostra llengua catalana sia bufada al rostre,
endins del pit la tristor rompent la joia
Tant és d'on venim,
si del sud o del nord,
escriure és goig,
e lo català d'hom,
lo millor esforç

[medved69]

https://www.nuvol.com/llengua/els-10-errors-mes-frequents-en-catala-31810

https://www.sanscrit.net/ca/llengua-vs-dialecte-i-caracteristiques-i-diferencies/

[adamlou]

Cansat de veure aquestes dues paraules escrites incorrectament fins al punt que em fan dubtar

Escrivim Mercè i no Merçè
Escrivim Francesc i no Françesc

C davant E o I ja fa el so de S sorda tal com cirera, cérvol

[medved69]

I jo no entenc per què tothom diu "merci", que és una paraula francesa. S'asembla a "mercès", sí, però no és correcte, i també existeix "gràcies".

[Anako]

Segons el manual del Gabinet de Llengua Catalana de la UAB:

6. La interrogació

6.1. Norma general

La interrogació és el signe amb què es marquen les preguntes directes.

•Ha vingut la mare?
•Què t’ha semblat el dormitori nou?
•Em deixaràs aquell vestit tan elegant que duies dimarts?
•¿I li va explicar a la Lluïsa Forner aquella recepta de pastís de poma que em vas donar fa unes setmanes?

Cada pregunta només pot tenir un signe de tancament, i un d'obertura si convé.

6.2. Ús del signe d’obertura

En les interrogacions és preferible usar solament el signe de tancament, però també es pot fer servir el signe d’obertura en oracions llargues —més d’una ratlla— en què la percepció tardana del signe final en dificulti la interpretació.

En frases interrogatives llargues que comencen amb un element interrogatiu (què, qui, quan, quant, on, per què), sovint el signe d’obertura és innecessari.
•Què n’opines, de les intervencions dels delegats de la UAB en la darrera trobada interuniversitària d’informàtics?
•Quant valen aquests arxivadors d’anelles i de tapes plastificades que teniu exposats a l’aparador?
Quan calgui usar el signe d’obertura d’interrogació, la primera lletra del mot següent només serà una majúscula si la pregunta va precedida d’un punt o és l’inici d’un paràgraf.
•¿Us semblaria raonable que un amic us demanés una xifra de diners important i que després, amb el pas dels anys, fes com qui no se’n recorda?
•Creus que ho acceptarà?, ¿et penses que arribarem a convèncer-lo que la seva actuació ha estat prou correcta i que així l’han valorada els seus col·legues?

[Georgina Gina]

Iniciado por medved69

https://www.nuvol.com/llengua/els-10-errors-mes-frequents-en-catala-31810

https://www.sanscrit.net/ca/llengua-vs-dialecte-i-caracteristiques-i-diferencies/

---

bump

Iniciado por medved69

I jo no entenc per què tothom diu "merci", que és una paraula francesa. S'asembla a "mercès", sí, però no és correcte, i també existeix "gràcies".

I agraïments... és molr dels de poble

[El Maltés]

Iniciado por medved69

I jo no entenc per què tothom diu "merci", que és una paraula francesa. S'asembla a "mercès", sí, però no és correcte, i també existeix "gràcies".

Per on jo visc és molt comú utilitzar el mot "merci", enlloc de "gràcies"
Sempre m'han dit i he sentit dir, que és per proximitat amb França.

Anyoro el "molt agraïda" que deia la meva padrina per donar les gràcies.

[medved69]

El "merci" es diu a tot arreu.

Quan estudiava català els pronoms febles eren un malson, he trobat la web del consorci de normalització lingüística:

https://www.cpnl.cat/gramatica/66/37-els-pronoms-febles

També aquesta web, he escollit el tema dels pronoms "en", "hi", que no existeixen en castellà.

https://geiec.iec.cat/text/13.8

[El Maltés]

Iniciado por medved69

El "merci" es diu a tot arreu.

Llavors és un gal·licisme extès a tot el territori

[Dr. Loomis]

Tinc observat que com més a prop estàs de França, més s'utilitza el merci.

Al nord del Maresme jo el sentia a la meva infantesa molt sovint.

També el sento molt a Barcelona però la meva teoria és que costa menys dir merci que gràcies, és com si donessis les gràcies però amb menys intensitat.

[Simon]

Iniciado por Dr. Loomis

Tinc observat que com més a prop estàs de França, més s'utilitza el merci.

Al nord del Maresme jo el sentia a la meva infantesa molt sovint.

També el sento molt a Barcelona però la meva teoria és que costa menys dir merci que gràcies, és com si donessis les gràcies però amb menys intensitat.

Es que el francés es molt potent...

[medved69]

"Fer dissabte", curiosa expressió aquesta que no conec a cap altre idioma pel dia de neteja. En totes les llengües hi ha dites que no es poden traduïr literalment, altres exemples: "bufar i fer ampolles", "fer cinc cèntims".

[medved69]

El verb haver-hi impersonal: sempre en singular a tots els temps verbals, encara que sigui plural el que segueix. Col.loquialment molta gent ho diu malament però la norma és aquesta:
Al fòrum sempre hi han/hi havien/hi hauran clons. No.
Al fòrum sempre hi ha/hi havia/hi haurà clons. Sí.

[El Maltés]

Iniciado por medved69

El verb haver-hi impersonal: sempre en singular a tots els temps verbals, encara que sigui plural el que segueix. Col.loquialment molta gent ho diu malament però la norma és aquesta:
Al fòrum sempre hi han/hi havien/hi hauran clons. No.
Al fòrum sempre hi ha/hi havia/hi haurà clons. Sí.

El mateix passa amb "massa"

Al bosc hi ha masses boletaires (NO)

Al bosc hi ha massa boletaires (SI)

[Jules Verne]

Iniciado por El Maltés

El mateix passa amb "massa"

Al bosc hi ha masses boletaires (NO)

Al bosc hi ha massa boletaires (SI)

Tanmateix, hi ha una dita que diu: totes les masses piquen

Significa que tots els excessos fan mal. Es fonamenta en la confusió fonètica entre el plural de «maça», instrument per a picar i «massa», adverbi.

Iniciado por Simon

Es que el francés es molt potent...

M'ho dius o m'ho expliques?

Iniciado por Orifany

Aquesta ha sigut bona Sí senyor!

Totes les llengües neollatines venen del llatí, perquè contràriament al que se sol dir: el llatí no és una llengua morta, sinó una llengua que ha evolucionat molt segons el context de cada indret. 

Casos similars: l'àrab o el xinès.
 
L'àrab del Marroc (dàrija) i l'àrab dels Emirats Àrabs Units són tan semblants com el català i el romanès. 

Al final, la paraula "dialecte" o allò del "dialecte de", significa ben poca cosa i dubto que quedi algú que sàpiga què vol dir realment aquesta paraula. 

Els dialectes del xinès són, en sentit estricte, llengües sinítiques, la més important de les quals és el xinès mandarí o pǔtōnghuà.

Els dialectes suïssos de l'alemany són inintel·ligibles per a un alemany o per a algú que hagi estudiat alemany com a llengua estrangera. Tanmateix, la diglòssia present a Suïssa fa que l'alemany suís només s'utilitzi en contextos informals.

Quant al francès, us explicaré una curiositat: si bé el francès del Quebec i el francès europeu són molt semblants, totes les pel·lícules que es doblen per a ser vistes al Quebec han de ser doblades al francès quebequès.