[Angel-hito]

Entre virus y bacterias se estima que dentro de un cuerpo humano viven unos 100 billones de seres microscópicos

¿y si ellos también se hacen preguntas trascendentales como de donde vienen, el sentido de su vida etc.?

[Davidson]

Iniciado por Angel-hito

Entre virus y bacterias se estima que dentro de un cuerpo humano viven unos 100 billones de seres microscópicos

¿y si ellos también se hacen preguntas trascendentales como de donde vienen, el sentido de su vida etc.?

Creo que no tienen cerebro pero vamos que quizá si...

[ShurArtista]

Iniciado por Angel-hito

Entre virus y bacterias se estima que dentro de un cuerpo humano viven unos 100 billones de seres microscópicos

¿y si ellos también se hacen preguntas trascendentales como de donde vienen, el sentido de su vida etc.?

No soy 100tifiko pero diría que son completamente incapaces de tener consciencia para poder pensar o preguntarse cosas

[limon]

Iniciado por ShurArtista

No soy 100tifiko pero diría que son completamente incapaces de tener consciencia para poder pensar o preguntarse cosas

Y no solo los microorganismos.

*****

[Davidson]

Iniciado por Davidson

Creo que no tienen cerebro pero vamos que quizá si...

Iniciado por ShurArtista

No soy 100tifiko pero diría que son completamente incapaces de tener consciencia para poder pensar o preguntarse cosas

Puedo añadir que muchos seres humanos tampoco tienen ni consciencia ni cerebro y a veces piensan.....

[Angel-hito]

No sé si recordáis que hubo un ministro que llamaba Mayor Oreja.

Pues un día ví una pintada que decía "A mayor oreja, menor cerebro"

[Simon]

Iniciado por Angel-hito

No sé si recordáis que hubo un ministro que llamaba Mayor Oreja.

Pues un día ví una pintada que decía "A mayor oreja, menor cerebro"

Había dos, Oreja y Mayor Oreja. El más orejudo, de origen vasco, se quedo descansado cuando hizo unas declaraciones diciendo que agradecía a su padre que no les hubiera enseñado un idioma barbaro como el Euskera ni a él ni a sus hermanos. Curiosamente tenía una retirada física con el sr Abascal.

[limon]

Iniciado por Angel-hito

No sé si recordáis que hubo un ministro que llamaba Mayor Oreja.

Pues un día ví una pintada que decía "A mayor oreja, menor cerebro"

Eso también lo dicen de la polla y las tetas. Pero ve tú a saber si es leyenda urbana o simple pelusilla.

*****

[Anako]

Iniciado por Simon

Había dos, Oreja y Mayor Oreja. El más orejudo, de origen vasco, se quedo descansado cuando hizo unas declaraciones diciendo que agradecía a su padre que no les hubiera enseñado un idioma barbaro como el Euskera ni a él ni a sus hermanos. Curiosamente tenía una retirada física con el sr Abascal.

Marcelino Oreja Aguirre (Madrid, 1935)



Jaime Mayor Oreja (San Sebastián, 1951)

[DJ Luí]

Iniciado por Davidson

Creo que no tienen cerebro pero vamos que quizá si...

Bueno, de cerebro (y cerebelo) tienen. Yo más bien diría que la "cosa" ya está más reñida con el hecho de si disponen ahí dentro de serrín ó de una "cosa" a la que los humanos denominamos CONCIENCIA, CON-CIENCIA, ú otrora CONSCIENCIA, según sea el caso y el "consepto" al que nos refiramos. Y en mi modesta opinión, como se "dise", carecen de los 3
.

[Baja_166975]

Ara fa temps que no ho sento, però quan era petit no passava setmana que no ho escoltés:els diners no donen la felicitat.

Ja de petit quan sentia a dir aquesta opinió em semblava que no era del tot certa. Hi havia un part de veritat, sí, però també força de mentida.

La gent que ho deien amb més vehemència no acostumaven a anar gaire granats i a més a més no semblaven gaire feliços. I això últim, aquella incoherència, aquelles escletxes del discurs, era el que més m'amoïnava.

¿Però els diners poden donen realment la felicitat?

Als 25 anys vaig fer un primer viatge a Suïssa i vaig tornar amb una opinó ben ferma.

Si avui algú em preguntés o m'afirmés que els diners no donen la felicitat, jo li conesto que se'n anés una setmana, amb una setmana n'hi ha prou, a Suïssa i que s'ho mirés amb els seus propis ulls.

Potser veuria que per ser feliç cal alguna cosa més que diners, sí, (actitud, coratge, intel·ligència, en definitiva: recursos interiors), però sense diners la felicitat és pràcticament impossible, més encara en un sistema com el capitalisme.

I cal no oblidar-ho, vivim sota el capitalisme.

[El Observador]

Iniciado por Figaflor

Ara fa temps que no ho sento, però quan era petit no passava setmana que no ho escoltés:els diners no donen la felicitat.

Ja de petit quan sentia a dir aquesta opinió em semblava que no era del tot certa. Hi havia un part de veritat, sí, però també força de mentida.

La gent que ho deien amb més vehemència no acostumaven a anar gaire granats i a més a més no semblaven gaire feliços. I això últim, aquella incoherència, aquelles escletxes del discurs, era el que més m'amoïnava.

¿Però els diners poden donen realment la felicitat?

Als 25 anys vaig fer un primer viatge a Suïssa i vaig tornar amb una opinó ben ferma.

Si avui algú em preguntés o m'afirmés que els diners no donen la felicitat, jo li conesto que se'n anés una setmana, amb una setmana n'hi ha prou, a Suïssa i que s'ho mirés amb els seus propis ulls.

Potser veuria que per ser feliç cal alguna cosa més que diners, sí, (actitud, coratge, intel·ligència, en definitiva: recursos interiors), però sense diners la felicitat és pràcticament impossible, més encara en un sistema com el capitalisme.

I cal no oblidar-ho, vivim sota el capitalisme.

Bravo

[tonicoro]

YouTube (Short URL)

[Aramis 43]

Iniciado por Figaflor

Ara fa temps que no ho sento, però quan era petit no passava setmana que no ho escoltés:els diners no donen la felicitat.

Ja de petit quan sentia a dir aquesta opinió em semblava que no era del tot certa. Hi havia un part de veritat, sí, però també força de mentida.

La gent que ho deien amb més vehemència no acostumaven a anar gaire granats i a més a més no semblaven gaire feliços. I això últim, aquella incoherència, aquelles escletxes del discurs, era el que més m'amoïnava.

¿Però els diners poden donen realment la felicitat?

Als 25 anys vaig fer un primer viatge a Suïssa i vaig tornar amb una opinó ben ferma.

Si avui algú em preguntés o m'afirmés que els diners no donen la felicitat, jo li conesto que se'n anés una setmana, amb una setmana n'hi ha prou, a Suïssa i que s'ho mirés amb els seus propis ulls.

Potser veuria que per ser feliç cal alguna cosa més que diners, sí, (actitud, coratge, intel·ligència, en definitiva: recursos interiors), però sense diners la felicitat és pràcticament impossible, més encara en un sistema com el capitalisme.

I cal no oblidar-ho, vivim sota el capitalisme.

Els diners potser no fan la felicitat, però donen llibertat i tranquil·litat.

[Angel-hito]

Iniciado por Figaflor

Ara fa temps que no ho sento, però quan era petit no passava setmana que no ho escoltés:els diners no donen la felicitat.

Ja de petit quan sentia a dir aquesta opinió em semblava que no era del tot certa. Hi havia un part de veritat, sí, però també força de mentida.

La gent que ho deien amb més vehemència no acostumaven a anar gaire granats i a més a més no semblaven gaire feliços. I això últim, aquella incoherència, aquelles escletxes del discurs, era el que més m'amoïnava.

¿Però els diners poden donen realment la felicitat?

Als 25 anys vaig fer un primer viatge a Suïssa i vaig tornar amb una opinó ben ferma.

Si avui algú em preguntés o m'afirmés que els diners no donen la felicitat, jo li conesto que se'n anés una setmana, amb una setmana n'hi ha prou, a Suïssa i que s'ho mirés amb els seus propis ulls.

Potser veuria que per ser feliç cal alguna cosa més que diners, sí, (actitud, coratge, intel·ligència, en definitiva: recursos interiors), però sense diners la felicitat és pràcticament impossible, més encara en un sistema com el capitalisme.

I cal no oblidar-ho, vivim sota el capitalisme.

Els diners donen la felicitat? Jo crec que no, dues persones amb els mateixos diners no son iguals de feliços

La felicitat es una sensació, com a tal no es por mesurar. Els nens del països pobres están mes contents que els nostres. Quan jo era petit eram pobres com les rates i recordó aquells anys com els millors.

El problema es que quan es té de tot es fa dificil pensar ser feliç amb mancances.

El dimarts vaig arribar de un viatge a un país molt pobre i he vist riure mes que aquí.

El que es cert, s´ha de tenir in mínim a la societat capitalista.

[Davidson]

Iniciado por Angel-hito

Els diners donen la felicitat? Jo crec que no, dues persones amb els mateixos diners no son iguals de feliços

La felicitat es una sensació, com a tal no es por mesurar. Els nens del països pobres están mes contents que els nostres. Quan jo era petit eram pobres com les rates i recordó aquells anys com els millors.

El problema es que quan es té de tot es fa dificil pensar ser feliç amb mancances.

El dimarts vaig arribar de un viatge a un país molt pobre i he vist riure mes que aquí.

El que es cert, s´ha de tenir in mínim a la societat capitalista.

Més que els diners no fan la felicitat, crec que el ser humà ne general o a les societats desenvolupades, mai és feliç amb el que te i sempre vol més.

[limon]

Iniciado por Figaflor

Ara fa temps que no ho sento, però quan era petit no passava setmana que no ho escoltés:els diners no donen la felicitat.

Ja de petit quan sentia a dir aquesta opinió em semblava que no era del tot certa. Hi havia un part de veritat, sí, però també força de mentida.

La gent que ho deien amb més vehemència no acostumaven a anar gaire granats i a més a més no semblaven gaire feliços. I això últim, aquella incoherència, aquelles escletxes del discurs, era el que més m'amoïnava.

¿Però els diners poden donen realment la felicitat?

Als 25 anys vaig fer un primer viatge a Suïssa i vaig tornar amb una opinó ben ferma.

Si avui algú em preguntés o m'afirmés que els diners no donen la felicitat, jo li conesto que se'n anés una setmana, amb una setmana n'hi ha prou, a Suïssa i que s'ho mirés amb els seus propis ulls.

Potser veuria que per ser feliç cal alguna cosa més que diners, sí, (actitud, coratge, intel·ligència, en definitiva: recursos interiors), però sense diners la felicitat és pràcticament impossible, més encara en un sistema com el capitalisme.

I cal no oblidar-ho, vivim sota el capitalisme.

De la importància dels diners te n'adones quan no en tens.

Els diners, crec, són importantíssims. Ajuden molt a viure millor.

Altra cosa és l'obsessió.

Països pobres: parleu amb els immigrans i que us expliquin en quines condicions es viu al seu país. No emigren precisament a països més pobres.

*****

[Aramis 43]

Iniciado por tonicoro

https://youtu.be/4cSkdbHSLLA?t=16

Hay gente que es rica pero también muy gilipollas.

[Davidson]

Iniciado por Aramis 43

Hay gente que es rica pero también muy gilipollas.

Quizá ese sería otro tema, naces gilipollas o te vuelves con dinero?

[Aramis 43]

Iniciado por Davidson

Quizá ese sería otro tema, naces gilipollas o te vuelves con dinero?

El del video integral!

Hay personas con mucho más dinero que aparentan ser normales.