Wagner

Tinc un amic que m'explica que conegué el món de les xinetes molt després de rebre sovint massatges esportius, sempre a mans d'experts fisioterapeutes masculins. L'home valora ara un bon massatge, sí, però ho fa legítimament esperant de la xineta quasi un tractament seriós, cosa que de vegades aconsegueix, sovint poc. Però crec jo que moltíssima gent, entre els que m'hi compto, valorem més el massatge no tant com un acte de recuperació muscular, sinó com una transició agradable i tranquil·la al més enllà, una mena de preàmbul eròtic allargat. Aquesta és la qüestió.

A setze anys, recordeu, una simple mirada, un contacte lleu, generava erecció. A vint-i-alguns, la presència de la noia de torn en actitud d'anar per feina, ja generava aquesta classe de moviments fisiològics. Als trenta i fins i tot els quaranta, la santa senyora havia de dedicar una breu estona, brevíssima, a fer-te alguna pessigolla. Als cinquanta, la fel·lació ha estat quasi imprescindible com per generar munició a l'escopeta. Als seixanta superats, i en estat de salut correntet, cal més temps, vet-ho aquí, perquè la titola prengui una consistència estimable. I a les engires de superar la setantena, que ja són anys, volem temps. Res més. Temps!. I heus aquí que la parenta no té paciència, ni ganes ni res. Passa de tot, i això anant bé. ¿Què es pot fer? ¿Quina solució hi ha? ¿Anar de putes? No en sóc partidari. Tot és anar per feina just arribar, mirar el rellotge a cada moment, nene córrete ya, etc. Més alternatives. ¿Follamigues aspirant a que palmis i arrambar el que es pugui? ¿tot el dia pendent del mòbil? ¿del seu aniversari? au, aneu a prendre pel cul, follamigues del meu cor.

I aquí, déu meu, fan aparició les xinetes, amb un gat a la porta, una hora per davant, un somriure a la boca i una càrrega de paciència acollonant. I mira que n'arriben a tenir de paciència! El resultat és magnífic, sensacional, insuperable. L'altre dia, per exemple, no recordo si es deia Maria o Ana, i jo que sé, la tia es va tirar quaranta minuts acaronant-me cabell, cara, coll, sense badar boca, mirant-me. Alguna sortida a pit i panxa, però poc. Veia que jo estava com un déu del cel i no gosava destorbar el moment. Enganxava la seva cuixa al meu cos - crec que tenia fred - asseguda al meu costat, tot anant fent perfilades d'ungla. Res més! sense tocar cigala, sense tocar ous, sense dits al cul, res de res, només carinyets. Hi hagué un petó quasi imperceptible, lleugerissim i extern, prou. Cap follamiga, cap bagassa de prepagament, per descomptat cap parella de fet o de dret, podria tenir tanta paciència com la xineta.

I passats els quaranta minuts, m'anima subtil i progressivament, sense massa incordiar, fins que aconsegueix visiblement una trempera ferma, exultant, completa. I a continuació inicia com aquell qui no vol la cosa el xumpa-xumpa, però poc a poc, sense cap pressa, com un massatge més. Sé que si l'hi foto mà no dirà res, però és que ja em fa fins i tot mandra, de bé que estic, no vull dispersar-me. Al acabar, em passa amb molt de compte una tovalloleta humida amb aigua calentona per recollir la llefa. Es pot demanar més? eh? es pot demanar més?

Aquesta és la meva visió exacte del fet, ni més ni menys. Massatge si, però el terapèutic pels terapeutes. Mims, tocs, pessigolles, carícies, gratades d'ungla és el que demano.

Em sembla entendre que aquesta posició estratègica és majoritària en usuaris d'una edat. Ja em direu si sou empàtics amb aquesta mirada del joc, o bé hi apunteu matisos. O sou dels que cerqueu reparació de danys musculars, cosa que com deia, és molt lícita també.

Per això, tot plegat, la Yu, la Iris, tantes d'altres, les que dominen sàviament el que vols, són les que sempre estan ocupades. Les altres, per exemple les que succionen el cap de gamba i s'empassen el que calgui sense mirar-s'hi gaire, tenen fama de que no saben res de massatge, però si els hi dius i expliques, també n'aprenen. Les xinetes ja ho tenen això, fan el que els hi demanes amb una exactitud i una paciència sorprenents.

No tinc clar que les europees i llatines siguin tan atentes, parlant en gros, què voleu que us digui.

PetitsPlaers

Usted, como el buen vino, se supera con el paso del tiempo.
Yo en los 40, efectivamente no busco reparación muscular alguna, la verdad, pido masaje suave no sea que me hagan daño, y cervicales mejor que ni las toquen. Ahora bien, que placer que te acaricien!

Físicamente yo distingo dos placeres, el sexual, con toda la variedad de posibilidades y donde participan activamente los 5 sentidos. Y el sensitivo, que yo entiendo como la máxima relajación pasiva, en la que te entregas a las caricias, y puedes concentrarte en uno solo de tus sentidos, el tacto (el que recibes, ya que en este estado no estás ni para mover un dedo).

Ambos placeres son de lo mejor, diferentes, pero insuperables a nivel físico. Personalmente hay momentos en que prefiero uno u otro, y la mejor manera de compatibilizar ambos es empezar por el sexual.

Como bien dice wagner, se necesita tranquilidad, tiempo y sensibilidad para lograr estos placeres. Las chinitas, casi todas, te ofrecen tranquilidad y tiempo, y las que además tienen ,la suficiente sensibilidad son las Diosas que a veces mencionais (algún día tendré que reservar hora con ellas)...

Por último, hay que tener en cuenta que sólo es susceptible de entrar en este reino de los cielos aquella persona que también tenga cierto grado de sensibilidad, si, si, para recibir masajes también hay que tener sensibilidad, al menos si se quiere recibir toda la carga de bienestar que algunas manos son capaces de transmitir.

Baja_19632

Cada dia us supereu mestre Wagner, teniu tota la raó, també em pasa a mi, aixo si, jo tinc una xineta fixa, Una pregunta, us eu plantejat mai recopilar les vostres aventures xinils? Seria un bon llibre de capçalera per a tots els xinofils

incat

Ja estic mes tranquil

Despres de llegir al mestre Wagner, he sentit un alleugement, dons veig que el que hem pasa no es que sigui un bitxo raro, es producte de l'edat i els cambis que anem patin en les reaccións del nostre cos, son del tot naturals, podreu dir-me allo de "mals de molts, consol de tontos", pero una vegada tan ben explicat, la veritat quedes alleujat.

Gracies mestre Wagner, no hem canso mai de llegir-te

Wagner

Faustino

Una pregunta, us heu plantejat mai recopilar les vostres aventures xinils? Seria un bon llibre de capçalera per a tots els xinòfils


Les vostres clicades al "Gracias" - les de tothom - són la millor vitamina, el millor psicòleg, el millor secret de confessionari, la millor recepta per alimentar la vanitat necessària per a rascar quatre ratlles de tant en tant.

No cal més, no.

Baja_61983

Enhorabona per la exposició senyor Wagner.

Però respecte als seus dubtes sobre si aquest nivell d'atenció i paciència es pot trobar amb noies que no siguin xinetes, no ens posarem gaire d’acord vostè i jo.

I miri que no tinc pràcticament experiència amb noies asiàtiques, ja siguin massatgistes o prostitutes. A més, jo sóc un home de mitjana edat que demana un servei força corrent i no requereix de gaire imaginació per part d’elles. Però sí he entès el què vol transmetre amb les seves paraules i em recorda molt al què m’expliquen les noies d’aquí, que són les que més conec.

Especialment quan parles amb una noia que no sigui gaire jove, amb experiència i amb un nivell cultural per sobre de la mitjana del sector (no siguem gaire exigents amb això), t’expliquen que es senten molt a gust amb homes d’avançada edat o que per qüestions mèdiques no poden tenir o mantenir una erecció durant una cita. Saben sobradament com adaptar-se i què oferir a cada senyor que entra per la porta. Sovint, això els hi fa sentir més realitzades com a treballadores sexuals, encara que el client marxi sense haver-se escorregut ni una sola vegada. A més, aquests senyors, ja sigui per edat o per incapacitat, solen ser més educats i respectuosos que els nanos joves i vigorosos. Això fa que la resposta d’elles sigui encara més afectuosa cap a aquest tipus de clients i la seva disposició més gran si cal.

Però crec que és important recordar el perfil de noia que he descrit per trobar un servei així amb una massatgista o prostituta d'aquí. Ara bé, el preu no és el mateix, això sí que ho haig de reconèixer.

Sailor

Si, senyor Kaplan, hi ha noies del país molt professionals. He rebut algun tracte com els que descriu. El problema és el preu.


Bump:

Si, fa temps que ho vaig començar. Però no puc acabar-lo. Quan crec que ja està en recordo alguna més o en tinc una de nova.

Bump: Just al centre de la diana senyor Wagner. Per aquestes exposicions seves trobo a faltar, molt, l'Afan de Mandu. Encara no he trobat substituta. Alguna s'hi acosta. M’agrada el massatge, sense necessitar que sigui fisio o terapèutic i les carícies m’agraden amb el sexe.
Alterno entre massatgistes i bagasses. Les assequibles són les xines en ambdós temes. He tingut més experiències dolentes en massatges que en putes. Prefereixo un bon massatge sense complement que carícies i palla. Com diu algú, per a gustos els colors.
Algunes del país, catalanes, m’han fet feliç. Casualitat? Llatines cap, fujo d’elles com el gat de l’aigua. Algunes follamigues, sense interès econòmic, amb les que m’agrada molt cardar i a elles, sembla ser, també. Quasi totes casades.
Encara trempo amb poca cosa però enseguida baixa. La pastilla m’ajuda a tenir més rigidesa i durabilitat, com les Duracel. Gràcies a ella, a la seixantena, algunes vegades puc fer dos en mitja hora i en una hora quasi sempre.