Moliner

He arribat a Manila a les quatre de la tarda hora local. Tràmits excepcionalment ràpids, a l'aeroport i a la porta m'esperava un cotxe del hotel Wild Orchid Resort. Dues hores i mitja (molt de tràfic a dintre de Manila) i al paradís del sexe: ANGELES CITY.
L'hotel ja el tenia jo vist d'altres viatges, i també havia estat al que tenen a Subic Bay. Força luxós i amb una habitació molt amplia, amb jacuzzi.
Una dutxa per treure'm la suor del viatge i perquè aquí fa molta calor. I en menys de cinc minuts ja era al Llollipop.
Només entrar al bar faig un cop d'ull per si veia la nena que ja tenia clissada per la web d'aquest bar. Al fons del bar m'ha semblat veure-la, però no era ella. Jo, a casa meva, m'havia imprès la seva foto. Li ensenyo a una cambrera, que per l'etiqueta, veig que es diu Irene, i de seguida em diu que la nena de la foto es Maricel, i que es la lavabo. Li demano un suc de taronja, per a mi i li pregunto que acostuma a prendre la Maricel, em diu que també suc de taronja i li dic que en porti dos i per a ella el que vulgui. Es presenta en un tres i no res amb tres sucs i encara no ens havíem assentat, ha sortit del lavabo la Maricel. L'Irene li ha fet una senyal i ha vingut a seure amb nosaltres. Li ha fet molta gracia que jo l'hagués vista per internet i que portés la seva foto. Li he regalat la foto i li he dit que estava cansat de tantes hores d'avió i que volia anar-me'n al llit i que si volia venir amb mi. M'ha dit que amb mol de gust, però que estava a l'ultim dia de la regla, i que només podria fer-me una bona mamada, però que no la oblidaria per lo be que m'ho faria, que es quedaria a dormir amb mi i que en sent demà al mati hi hauria una altre sessió de mamada. Com que m'ha semblat que la nena s'ho val li dic que conforme.
Pago 385 pesos de les begudes i 1800 pesos del “bar fine”. Em pregunta a quin hotel m'estic i dic que allí mateix al Orchid. Es a menys de tres-cents metres.
Arribem a l'hotel i quan es despulla es treu la compresa i em diu que està seca i que ja no te regla, que si em fa res si al ficar-la surt alguna resta de sang. Li dic “a bodes em convides” i ens fiquem, tots dos, al jacuzzi. Ella es renta be la patata i va mirant que no hi hagi res estrany. Tot correcte!!!
Per celebrar-ho, al mateix jacuzzi li he fet una menjada de figa de cal ample i com que, ella, feia dies que no xinava, s'ha escorregut com una beneita , en menys de cinc minuts. I després m'ha fet una bona mamada i em anat al llit allà l'he cardada com deu mama, però sense massa floritures perquè estic molt cansat.
Ara ella dorm i jo de tant cansat no puc dormir. La contemplo nua al llit i penso que demà al mati hi haurà una bona sessió de cardamenta......

Segon dia a Angeles City:
Aquest matí m'he despertat entre petons i moixaines. Molt bona sessió de sexe amb la Maricel (serà descendent d'en Guimerà?).
A les dues, quan obrin, anirem al Lollipop i pagaré el “bar fine” per dos dies mes. Si la cosa rutlla com fins ara anirem, tots dos, a Puerto Galera. Ella es d'allí i passaré amb ella les tres setmanes. Una mossa així et trastoca tots els plans de viatge, però paga la pena!!
Només està pendent del que vull i sempre amb el millor dels somriures i la millor disposició. Es com si hagués trobat una novia, de 19 anys. Si tot marxa com ara, no tornaré a postejar. Hi ha coses que no s'han de fer públiques. Ah... si jo tingués 50 anys menys!!!

Moliner

24 de febrer del 2013
Demà farà una setmana que vaig arribar a les Filipines.
El dia 19 quan li vaig dir a la Maricel per anar al bar i pagar el seu “bar fine” per dos dies mes i si anava be li pagaria el de les tres setmanes que estigués al seu país, em va dir que ella no volia estar per mes temps al bar, i que si li donava a ella la meitat del que jo havia de pagar al bar ella vindria amb mi tots aquest dies (la meitat del que es paga al bar es la part que elles s'emporten), i que si volia podíem anar al seu poble, Puerto Galera, i que només hauria de pagar l'hotel ja que a menjar podíem anar a casa seva.
Que ella només volia recollir 18.000 pesos (uns 450 dòlars) per a comprar-se quatre màquines de cosir i aixi tenir feina, a casa seva, per a ella, la seva mare i les seves germanes petites de 16 i 15 anys.
Me la vaig jugar i vaig acceptar. Ella va anar al bar a recollir les seves coses i a acomiadar-se, mentre jo cancel.lava al meu l'hotel i preparava la meva maleta. En menys de cinc minuts la tenia altre vagada a l'hotel i d'allí varem agafar un “trike” fins l'estació del bus per anar a Manila i allí el ferry fins Puerto Galera. En arribar ja ens esperava la seva mare i les seves germanes i ens varen portar a un hotel que hi ha al costat mateix de casa seva i ran de platja. Em varen dir que si no fos perquè a casa seva nomes tenen dues habitacions, m'hauria pogut estalviar l'hotel, però que a menjar volien que anéssim sempre a casa seva. Un cop instal.lats a l'hotel i dutxats varem anar a casa seva a sopar. Sa mare, que es vidua, i les seves germanes es desvivien per agradar-me i fer-me sentir com a casa meva. En cap moment em varen parlar de diners. Al tornar a l'hotel li vaig dir a la Maricel, que quan volia que li dones els diners, em va contestar que ja els hi donaria el dia 12 de març quan m'entornes cap a Catalunya.
En sent demà vam anar a casa seva a esmorzar i li vaig donar els 18000 pesos. La seva mare no els volia agafar fins que jo m'entornes, però jo li vaig insistir, ella els va agafar i al mig dia ja tenia a casa seva les quatre maquines de cosir.
Aleshores vaig veure que la cosa anava de debò i li vaig dir a la Maricel que si jo havia estat disposat a pagar el doble i a mes a mes el menjar de tots dos durant vint dies, era lògic que, com a mínim li dones els altres 18000 pesos. La seva mare no ho volia de cap de les maneres i es va enfadar. Li vaig dir que si no els seria possible de trobar, altres quatre nenes per treballar per a elles, i així amb aquest diners podien comprar quatre màquines mes.
Ara tenen vuit maquines de cosir, han contractat a quatre noies mes i no els falta feina a cosir camises que venen a molt bon preu als turistes.
Em tracten com si fos de la família. La mare cada dia al mati abans d'esmorzar em prepara un rovell d'ou, de les seves gallines, deixatat amb sucre i rom de canya. Diu que això em dona “vitalitat” per a fer feliç a la seva filla.. catxonda la dona!!!
He passat la millor setmana de la meva vida, del llit a taula i de taula a la platja i sant tornem-hi. De tant en tant anem a passejar i les acompanyo a buscar els patrons per a cosir o a tornar les camises cosides.
Si ho arribo a saber munto el negoci pel meu compte i em quedo per sempre aquí, lluny del fred i de les misèries polítiques d'aquesta metròpoli que ens trepitja i no ens deixa respirar......
Els filipins ja fa 115 anys que ho van veure clar.
Nosaltres encara fem volar coloms!!
Quousque tandem??

1945juan

Agradeceria la exeriencia hasa el final de las tres semanas

La veo muy interesante y enrquecedora

Muchas gracias por comartir la expiencia

Moliner

No dubtis que ho faré, però m'agradaria que algun moderador m'indiqués un altre lloc on posar les meva experiència, ja que aixo s'ha convertit en una cosa que ultrapassa el sexe. Aquí he rebut, per part de Maricel i la seva família, mes amor en una setmana que per part de la meva ex en 29 anys de matrimoni.

Moliner

Un secret

Ara us explicaré un petit secret, però no ho digueu a ningú!
El meu avi el varen portar a Cuba a lluitar contra el cubà, però el tercer dia de ser allí, en veure la realitat de les coses, es va passar a l'altre bàndol i va lluitar cos a cos amb els cubans contra els espanyols. Naturalment va ser declarat pròfug i condemnat, en rebel.lia, a mort.
En acabar la guerra al 1898, ell va venir a aquestes illes, a lluitar al costat dels filipins, contra els americans, fins que el 1901 Aguinaldo va signar la rendició als USA.
A San José, un poblet a 76 km. d'on jo m'estic ara va conèixer una noieta filla de mare catalana i de pare filipí. El 1905 es van traslladar, tots dos, amb papers falsos, per defugir la sentencia dictada contra ell, pels militars espanyols, a un poble de la província de Barcelona. Quan van arribar a Barcelona la meva avia ja portava al seu ventre un infant. Poc després va néixer el meu pare i en al part va morir la meva pobre i estimada, escara que no coneguda, avia catalàno-filipina.
Tinc a les meves venes una part de sang d'aquestes benaurades illes!!!

P.S. Avui aquesta web va molt lenta. No se que passa, no crec que sigui la distància perquè les demés van prou be.

vladimirza

ancestros

Moliner,

Yo siempre ha pensado que la atracción que sentimos por determinado tipo de mujer: asiáticas en este caso, o mulatas o negras o rubias, en otros, viene determinado por nuestros ancestros. Es como si hiciéramos una especie de selección natural para buscar y encontrar algo ya vivido anteriormente por nuestros genes, o experimentado en nuestras vidas anteriores con la huella que tenemos de nuestros ancestros. Como un imán que nos atrae para completar y repetir una unión que fue interrumpida un día. Afortunadamente esos lugares, dónde estuvieron algunas de nuestras raíces, aún existen y mantienen sus esencias vitales y sexuales.

Disfrútalo y goza,

Vladimirza

Moliner

Dijous 28 de febrer de 2013.

El negoci de cosir camises va amb vent de popa, i jo cada dia em trobo mes be a aquestes beneïdes illes.
Els he fet assajar una altra manera de cosir. En comptes de fer cada noia una camisa sencera, s'han especialitzat en una tasca. Coll, mànigues, cos de la camisa, botons i acoblar les peces. D'aquesta manera han aconseguit cosir mes camises entre totes.
Els he dit que dediquessin una mica mes de temps als botons perquè quedaven un pèl fluixos.
Quan hem portat, amb la Maricel, les camises a la botiga, li he fet notar al botiguer, la diferencia entre els botons cosits per les nostres nenes i els de la competència. Ha promès agafar totes les camises cosides a casa nostra.
Ara estan totes prou contentes, perquè com que cada una cobra pel numero de camises cosides en total, la casa hi guanya mes i les nenes també.
La “sogra” diu que soc un geni pels negocis. I afegeix, tot rient que si tot ho faig tan be, ja sap perquè la seva filla està sempre tan alegre.
No us ho vaig dir que es catxonda aquesta dona??

Divendres 29 de febrer del 2013

Què es el Balut?
Un ou d'ànec amb l'embrió quasi del tot format. També pot ser ou de gallina.

Com es fa:
Un cop l'ànega ha post els ous, es posen en una mena de cubells tapats amb sorra per a mantenir la mateixa temperatura, uns nou dies i després uns vuit dies mes a la llum del sol, i ja estan llestos.

Com es mengen?
Simplement bullits es trenca la closca i s'hi tira una mica de sal (al gust), s'acostuma a acompanyar d'una cervesa.
També en fan truites i els posen d'ingredients per a pastissos.

Ahir a la tarde em van dir que no és bon filipí qui no en menja.
I jo vaig dir: marieta l'ultim!
Vaig tancar els ulls, i la Maricel me'n va posar un bocí a la boca. Una estranya barreja de sabors m'envair el paladar. Es bo!! Obrí els ulls me'n vaig oblidar de tot i l'assaborir fins al final, amb glopets de cervesa. Un altre si us plau! Totes van riure i celebrant que m'agradés, amb aplaudiments.

Diu que als turistes no els agrada.
I si provéssim de fer-los canviar d'opinió? Els explico el que farem i dit i fet!
Me'n vaig a la platja, tot sol, amb un barret de palla, com un turista mes. Als pocs minuts apareixen les nenes, amb un cartró de “baluts” , seguides discretament per la Maricel i sa mare, per veure que passa.

Jo, com si no les hagués vist mai, crido les nenes i els en compro un, amb força ostentació i cridant perquè tot-hom ho senti.
L'agafo i vaig al xiringuito, demano una cervesa, trenco una mica de closca i el començo a degustar, exagerant les exclamacions de gust i de plaer, tot fent us de les meves arts interpretatives, de quan feia els pastorets, la passió o quan cridava: He mort el lloooop!!!
Em deu minuts, els han venut tots!
Es que els turistes som ben babaus!!

La “sogra” amb la Maricel s'ho miraven incrèdules. Després les vaig cridar, i tots cinc abraçats vàrem començar a passejar platja amunt i platja aval. Jo amb cara de pòquer, elles rient per sota el nas. Fins que els dic:
Veieu com si que els agrada?
El, que passa es que no els havien tastat mai!!

Ja no es van poder pogut aguantar mes i esclatàren en rialles, davant la mirada dels turistes, que observaven sense entendre res.

Marmesor

no m´en puc estar....

....collons tu, quines experiencies, ja vaig caure de cul amb el teu viatge a Tòquio amb aquella nit per enmarcar, i ara, descrius el que estas fent a les Filipines, que les dents ja m´arriben als genolls.....felicitats, aqui seguim com sempre....

Es ben curiós el tema dels avantpassats, un germá de l´avi materna va anar a les Filipines...i si va quedar, i ara fa poc m´he enterat pel Facebook, la quantitat de gent que porta el meu cognom matern, que n´es de gran tot plegat, les persones movent-se pel mon malgrat totes les desgràcies i misèries, formant families, tenint descendència......

El cas es que el meu avi patern va estar a la guerra de Cuba i va tornar fotut, deien que moria mes soldats de la disenteria, malària, infeccions i altres regalets que de les matxetades dels mambissos.

El cas es que persones amb relació de sang amb avantpassats nostres vivim experiències diferents en els mateixos territoris, com s´en diu d´això, be, es igual, el cas es que es puguen viure les experiències i no el adjectiu que porten.....reitero les meves felicitacions, disfruta d´on ets, ells ja fa anys que son independents........nosaltres potser ho serem també, encara que potser no ho arribem a veure.

Independència i prou de collonades !!!......Salut

Moliner

MO HO DUBTIS NI PER UN MOMENT, QUE SEREM INDEPENDENTS.
PERÒ NO ELS HO DIGUIS A ELLS, QUE ENCARA NO HO SABEN!!!

Moliner

Diumenge 3 de març de 2013.

Avui hem anat amb la Maricel, sa mare i les seves germanes a San José, d'on era la meva àvia. El primer que hem fet en arribar, després d'anar a missa (qui m'ho hauria de dir, que després de 51 anys, jo tornaria a anar missa?).
Ja havíem buscat a una guia de telèfons si a San José hi havia algun dels cognoms de l'àvia. En varem trobar dos amb el seu primer cognom. Portàvem apuntes les adreces, i cap allà falta gent.

El primer lloc que hem anat hem fet “línia i bingo”.
Surt un xicot d'uns 40 anys i li preguntem si sap si algú, amb el seu cognom, havia anat a Catalunya a començaments del segle passat, ja que la meva avia portava aquell cognom. Em diu que el seu pare alguna cosa li havia explicat de això. El crida i quan surt i li explico el que fa al cas. Em fa una abraçada i em diu que ell i jo cosins segons. Ell es net del germà de la meva àvia. Encara se'm neguen els ulls en escriure això. L'emoció ha sigut molt forta, tots dos abraçats i plorant com dues criatures.

Després m'ha dit que creia recordar que tenia alguna fotografia antiga, de la meva avia i el meu avi en el moment de pujar al vaixell per anar a Catalunya (l'home te molt clara la diferencia entre Catalunya i Espanya, ell sap que molts catalans van lluitar al seu costat, tan contra el espanyols, com després ho va fer el meu avi contra els americans). El seu pare, el germà de la meva avia, sempre li va parlar molt be del meu avi, li deia que era un home que, en pocs anys va estimar i es va fer estimar per tothom que el coneixia. Ha començat a buscar en unes caixes plenes de fotos i de records i efectivament, hi havia el meu avi, amb la seva inseparable gorra, tal com jo el recordo, de bracet amb la meva avia. Ves per on avui l'he coneguda, a casa no hi havia cap retrat d'ella.

No cal dir que avui a sigut festa grossa!! Han matat un porquet i ens han convidat a dinar, s'hi han afegit molts amics i veïns i no ens han deixat marxar fins ben tard.

En tornar cap a Puerto Galera, la meva “sogra” (es diu Irene) s'ha posat al meu costat al cotxe. Com que era ben de nit, la Maricel, la Teresa i la mes petita la Cory, s'han adormit al seient del darrera.

Aleshores la sogra m'ha parlat molt seriosament i m'ha preguntat que quan marxava i si m'ho havia pensat be, això de entornar-me'n a Catalunya; que la Maricel m'estimava de debò i que ella mai no havia vist la seva filla tan contenta, tan alegre, ni tan feliç i riallera com ara. Que normalment ella era, encara que molt treballadora, molt reservada, seriosa i callada.
Ara en canvi, s'havia transformat en una noia quasi desconeguda per la seva mare. Que abans no li explicava res a ella i en canvi ara li explica tot (menys el que feu al llit, va dir tot rient). I que aquesta transformació era “per culpa meva”.

D'altre banda gracies a les maquines de cosir , ara tenien un petit negoci i que havia pensat en llogar una casa mes gran, on hi cabéssim tots i deixar la casa actual només com a taller per a les màquines. Que si jo les ajudava amb els comptes, les factures, els pagaments i cobraments, i els assessorava una mica, podrien llogar mes noies que tallessin la roba i aixi el benefici de les camises podria ser molt mes gran. Que no m'ho deia perquè els dones mes diners, si no al contrari, que si la cosa marxava com aquestes dues setmanes el negoci donaria prou per a mantenir-nos a tots, i viure sense cap privació. Que ja li tenia l'ull ficat a una casa, amb quatre habitacions i força be de preu.
La dona no sap quasi be de sumar ni de restar, però te ben clar que el negoci ha de marxar bé, i es veritat perquè estan guanyant força diners, i en poden guanyar mes si fan el que ella diu de llogar mes noies.
De fet des que estic aquí, a banda dels diners que els vaig donar per a les maquines i el lloguer de l'auto, avui no he gastat ni un peso i que la Maricel es molt treballadora ho he comprovat jo mateix, perquè nomes que arribem a casa seva, sempre es posa a cosir, a netejar o a escombrar, mai no s'esta aturada, però mai no deixa que em senti sol. I es que els filipins son així. Jo sempre dic que son com motors de gasoil, que no corren però mai paren ni es cansen.

La veritat es que la idea de viure en un paradís com aquest, i cuidat i mimat per quatre àngels, que només estan pendents del que vull o del que necessito, em sedueix. La Irene tot i que podria ser la meva fila, em tracte com si fos una mare per a mi. Gairebé no he d'obrir la boca i ja tinc el que vull!

Que em dius? m'ha dit ella.
Jo li he dit que tenia por, que jo ja era molt gran i la seva filla molt jove, que podrien venir fills i que jo no m'ho havia plantejat això de tornar a cuidar criatures. Que ja no tenia forces, ni paciència per a cuidar mainada. Ella m'ha dit que això no era veritat. Si Deu us beneeix amb fills, (així mateix ho ha dit) nosaltres som quatre dones per a cuidar-los i fer-los créixer. D'altre banda no em diguis que no xales amb la mainada, que jo t'he vist com tractes les criatures de la meva germana, que jugues amb els infants com si tu fossis encara un nen! I que ells nens t'adoren!
Que em dius? Ha insistit.

En aquest moment la Maricel que, fent-se la adormida, havia estat escoltant en silenci, ha saltat al seient del davant al costat meu i m'ha dit, en tagal mentre em besava i m'abraçava: “sabihin ninyo ang oo!!! sabihin ninyo ang oo!!!...Mahal kita” (Digues que si... digues que si!! T'estimo!!).
Que hauríeu fet vosaltres. Qui es que diu que no?
"Sinasabi ko oo!!!... Mahal kita masyadong!!"(Dic que si!... Jo també t'estimo!).

Ha hagut de parar l'auto, si no ens la fotíem. No parava de besar-me i abraçar-me, plorant d'alegria. Sa mare, discretament, ha passat al seient del darrera, al costat de les nenes que dormien, alienes a tot, i des del darrera m'ha posat la ma al cap i m'ha acaronat. L'he mirada i, a ella també, les llàgrimes li queien galtes avall, amb cara de felicitat.

Per fi, la Maricel, s'ha asserenat i he pogut seguir el viatge. Ella s'ha tornat a endormiscar, estintolant el cap sobre la meva espatlla. Quan hem arribat a casa seva, m'ha preguntat:
Ho he somniat o m'has dit que si?
Ho has somniat li he dit, tot rient.
“Bobo” m'ha dit, (no cal traducció) mentre se'm penjava del coll seductorament, i em mossegava el lòbul de l'orella...

Hem deixat a sa mare i les nenes a casa seva i hem anat al hotel.
Cap dels dos no teníem son i hem anat a la platja, a passejar. No hi havia ningú. Només la lluna que teia el nas de tan en tan, de entre els núvols, era el testimoni del nostre amor.

Passejant abraçats em diu: Nedem?
Però si no tenim....he fet jo.
Ara no ens veu ningú...! M'ha dit a cau d'orella
Dit i fet! Ens hem despullat, l'un a l'altra, i a l'aigua. Hi hem estat mes d'una hora allí abraçats, besant-nos...mentre les ones testimonis del nostre amor, ens bressolaven suaument.

Quan sortíem de l'aigua m'ha dit:
“Hindi kailanman mag-iwan sa akin” (No em deixis mai). L'he abraçada encara mes fort, en silenci...

Ara son quarts de quatre de la matinada, i amb tantes emocions no puc dormir i escric aquestes línies.
Ella es al llit, amb carona d'àngel, feliç. De tan en tan allarga la ma i en no trobar el contacte del meu cos, obre els ulls, em mire, em somriu, li llenço un petó i es torna a adormir.

Això es el cel??
No ho sé, però us puc ben assegurar que, jo que soc de a pagès i molt de terra endins, avui he vist, he gaudit, he assaborit i he tocat amb les meves mans, “mar i cel”. I ni la mar es salada com diuen ni el cel està tan lluny. La mar es dolça com la melassa i el cel el tenim a l'abast si, de debò, el volem assolir.

Per internet ja he canviat el bitllet de tornada de l'avió. M'han cobrat 10 euros pel canvi. Quan ens llevem, aquí mateix, a l'agencia de viatges de l'hotel, presentant el nou bitllet, em tramitaran el visat, per 59 dies mes.

Que voleu que os digui!! Aquí m'oblido de les misèries i lluites estèrils d'aquest atrotinat i sotmès país nostre.

Quan pararem els catalans de plorar, i proclamarem la independència?

Que no es tant difícil collons!!! Que som el segle XXI, i el mon no permetrà que ens vinguin amb avions, tancs i canons!!!

O si??

Jo per si de cas, de moment, em quedo aquí dos mesos mes i...els carlins que els mati deu!!

Moliner

Diumenge 10 de març de 2013

El passat dimarts vaig deixar l'hotel i hem anat a viure, tots cinc, a una altra casa. Està prou bé, te uns 1000 m2 de terreny amb hort i arbres truiters, cuina, menjador/estar, una suite amb bany complert a dintre, tres dormitoris mes, dos banys complets i un lavabo. Aire condicionat a tot arreu. Acumulador solar d'aigua calenta. No es nova però està en molt bon estat, no ha calgut ni pintar-la. L'hem llogada amb opció a compra.

L'Irene ha volgut, tan si com no, que la Maricel i jo ens instal.lessim a l'habitació gran amb el bany a dintre. Les nenes estan d'allò mes contentes amb una habitació per a cada una.

He tret la polseguera a un programa de facturació i comptabilitat que tenia a l'ordinador. Hem anat a comprar una petita impressora i, de moment, ja tenim l'oficina del taller muntada, encara que sigui aquí, a dins de la nostra habitació.

Ahir dissabte ens van posar el telèfon i ja em puc connectar a internet de nou.

El dimecres varem anar a una cadena de grans superfícies, la SM per veure la possibilitat de que ens comprin camises.
La cadena SM ens demanava un mínim de producció que, de moment, no podíem atendre, però vaig mirar la possibilitat de contractar mes noies i fer dos torns de treball. Li vaig exposar a la sogra i li va semblar una excel.lent iniciativa. Podríem doblar la quantitat de camises i signar el contracte amb SM.
Però després en tornar a SM, ens varen oferir un preu que no pagava la pena, perquè era quasi bé la meitat del que en traiem ara. I la veritat per guanyar quasi el mateix no val la pena contractar mes gent. Per tan varem declinar l'oferta de SM.

De moment, però, la sogra es frega les mans, perquè veu molt clarament que el negoci funciona. I sempre em diu que no em penediré mai d'haver-me quedat.
-N'estic segur, li dic jo, aquí amb vosaltres es com si estigués a la gloria.
-Nosaltres també estem molt contentes de tenir-te a la família, tan jo com les petites estem que no cabem a la pell de contentes, en veure com fas de feliç a la Maricel. A banda de tot això t'has agafat el negoci amb moltes ganes. Nosaltres mai no hauríem pogut portar-lo endavant, totes soles, sense la teva ajuda.
-“Hindi nakakabigay-puri ina-” (no sigui afalagadora, sogra). Ella riu... Les nenes també riuen totes tres, perquè jo no pronuncio prou bé el “INA-” (sogra) i sembla que digui “INA” sense guionet (mare).
Collons com es de complicat el tagal. Canvien l'ordre de les paraules, igual que al llatí. Amb la facilitat que vaig aprendre, en tagal, a comptar, els mesos i els dies de la setmana: Uno, dos, tres... enero, febrero... lunes, martes... Però no em queixo. Sempre es bona edat per aprendre un altre idioma. A elles els he demanat que em parlin només en tagal i si alguna cosa no l'entenc els demano que m'ho repeteixin, i llestos.

Avui la Maricel i jo ens hem llevat a les tres de la matinada per veure al Barça. Quin toc de pilota el gol de Messi!!. Qui el va parir!! La Maricel encara es frega els ulls. Com ho ha fet? Preguntava.
Abans de passar-li la pilota al company, ell ja havia vist el forat per on ficar-se entres els defenses. Li he dit.
Quan ha acabat el partit hem tornat al llit una estona mes, però com que ens havíem desvetllat no podiem dormir i hem estat molta estona parlant, bo i abraçats.
A les set la sogra ens ha trucat la porta i m'han fet tornar a anar a missa i he conegut al capellà. Sembla molt bon home. M'ha parlat de matrimoni i li he dit que jo no em podia casar, per l'església, perquè estava divorciat després de vint-i-nou anys e matrimoni. M'ha dit que ningú no pot jutjar a ningú, que tothom te dret a refer la seva vida i a fer allò que creu millor per a ell, sense fer mal a ningú.
He trobat que aquest home, te unes idees molt avançades. el bon home m'ha dit que al menys li agradaria beneir la nostra unió. Tan la Maricel com sa mare, han dit que el fet d'estar cassats o no, no varia en res la nostra relació ni el nostre amor. Com que això no ens pot fer cap mal, els hi he dit que en podíem parlar. El capellà ha estat d'acord amb mi. Es un paio molt legal. Quan ens hem acomiadat li he dit: Bonus es homo, laudo verba tua.
S'ha quedat sorprès de que li parlés en llatí. Li he dit jo havia estudiat per capellà durant onze anys.

Després hem passat el matí a la platja. Em sento com un rei envoltat de noies que em cuiden, pendents a tothora de si tinc set, de si el sol em molesta massa, de si vull alguna cosa per a menjar., de passar-me el mocador per la suor del front i de l'esquena....Això es massa!!

Mentre estàvem prenent el sol, han passat tota mena de venedors ambulants, i no ens deixaven ni un moment tranquils. Homes amb gelats i begudes, noies amb tota mena de bijuteria, roba, camises.... camises?
Això m'ha fet obrir els ulls i li he preguntat a l'Irene si es necessitava alguna mena de llicencia per a vendre a la platja. M'ha dit que no.

-Ja ho tinc!!, li he dit jo.
-Què es el que tens?
-Llogarem noies per a vendre les nostres camises, directament, a la platja i als mercats ambulants. No veus a quin preu venen les camises? Es el doble del que ens paguen a nosaltres!
-No et dic jo, sempre, que ets un geni?, ha dit tot donant-me una abraçada.
”walang sang-ayon, ina-” (no n'hi ha per tan, sogra). Aquesta vegada sembla que he dit “ina-” prou be perquè totes han aplaudit el meu lèxic.
-Es possible trobar noies que venguin les nostres camises a tan la peça? Sense haver-les de contractar?
-Segur que si, ha dit la Maricel. Jo tinc amigues que estaran ben contentes de poder vendre-les.
Totes han assentit.
Dons per celebrar-ho avui farem crema catalana.

Quan hem tornat a casa, com que la sogra ja tenia el dinar preparat, des de ahir, hem menjat amb bona gana pollastre amb forquilla i cullera, com mana la tradició filipina (sense ganivet). I hem obert una ampolla d'escumós de Sant Sadurní, que vaig comprar l'altre dia al SM. Els ha agradat.

Després, la Maricel i jo, com que ens havíem llevat per veure el futbol, hem anat a fer la migdiada, mentre la sogra i les nenes veien la televisió. Quan ens hem llevat la sogra ha dit, maliciosament:
-Feu bona cara, us ha anat be, fer la migdiada!!
Tothom ha rigut l'ocurrència.

Som-hi nenes!!, he dit a les petites, aneu a buscar ous al galliner que farem la crema. Han sortit com centelles i en dos minuts ja portaven els ous.
N'he agafat una dotzena, un litre i mig de llet, tres-cents grams de sucre moreno de canya (això era un experiment) i cent grams de midó, la pell d'una llimona del nostre hort i una branqueta de canyella.
Jo preparant la crema i elles totes, al meu voltant, observant amb ulls incrèduls, perquè saben que soc un negat per a la cuina.
Quan ha espessit, l'he retirada del foc i l'he posada a una safata.
Les nenes ja se la volien menjar. Els he dit que s'havia de refredar i després cremar-hi mes sucre al damunt. Que si volien podien menjar del que havia quedat al cassó. Han fet festa major. L'han deixat ben escurat.
Al cap de un parell d'hores de tenir-la a la nevera, com que no tenia ferro de cremar, he fet servir una planxa elèctrica vella.
Després de sopar ens l'hem cruspida.
L'invent del sucre moreno, li dona un color diferent a la crema, però sense perdre el gust, al contrari, crec que encara ressalta mes la dolçor.
A elles els ha agradat molt i m'han dit que en faríem mes sovint.
La sogra, com sempre, no ha perdut l'ocasió de dir-me:
-Si tot ho fas tan bé, ja se perquè.....
-Sogra que hi ha nenes petites!!! he fet jo.
Totes han esclatat a riure.

Havent sopat he copiat MAR I CEL de Dagoll Dagom a un pendrive i l'he connectat al USB de la tele. Els he explicat què significa MAR I CEL, en català: “Sea and sky” o “Dagat at langit”.
He aprofitat per a explicar-lis qui era Àngel Guimerà i qui son Dagoll Dagom.
Al principi els ha costat entrar-hi, perquè ens perdíem en traduccions, però de mica en mica, s'han anat fent amb l'argument.
He de reconèixer que soc de llàgrima fàcil i que sempre ploro amb aquesta mena de obres tan romàntiques. Sobretot a l'escena de la mort d'Idris, el grumet.
Aquell: “què em passa capità, que m'he tornat de drap?”, es superior a les meves forces i encara que l'he sentit i vist mil vegades, actua en mi, sempre, com la clau de l'aixeta dels ulls. Mentre traduïa, m'he posat a plorar com un nen i els he encomanat el plor a elles. M'han abraçat totes i hem parat una estona la reproducció, fins que ens hem asserenat. Hem seguit fins el final, però ara érem tots els que ploràvem.
Quan els he traduït el:
-Sa dagat?? (al mar?)
-Sa langit!!! (al cel!!)
La Maricel estava a la meva dreta recolzant la seva cara amb la meva. He sentit les seves llàgrimes com em baixaven cara avall, barrejant-se amb les meves, la Cory estava a la meva esquerra, agafada al meu braç, i amb el cap recolzat a la meva espatlla i també amb el mocador a les mans. He passat els meus braços pel coll d'elles dues i les he abraçat. La Teresa i l'Irene, mes enllà, també abraçades i plorant com dues magdalenes.
En acabar ens hem mirat tots, amb un nus a la gola. Quan per fi hem respirat, s'han posat a aplaudir com si estiguessin al cinema o al teatre.
Cory, ha dit que es un argument molt semblant a “Romeo and Juliet” (sic).
Exacte, li he dit, segur que en ella es va inspirar l'autor, et diré encara mes, crec que Shakespeare, havent nascut molts anys abans, ha sigut el guionista mes prolífic de la historia del cinema i qui ha inspirat moltes obres de teatre i arguments per a la televisió.

La Maricel m'ha fet un petó i m'ha dit en català:
-T'estimo.
-Jo també t'estimo, li he dit.
La Cory que ens sent sovint a dir-nos-ho, ha dit, tambè en català:
-Jo també t'estimo, mentre em feia una abraçada.
Ens ha fet riure a tots. Però la Cory s'ha posat seriosa i ha dit, ara ja en tagal: No rieu que aquest home es per a mi com el pare que mai no he conegut.
I se m´ha tornat a abraçar plorant. Ara hem canviat tots el riure per un calfred d'emoció. La veritat es que em sento estimat per aquesta família. Sóc feliç.

L'Irene, per escampar la boira i espantar les llàgrimes, ha dit: Vinga!! tothom cap al llit que demà toca treballar i hem de buscar noies per a vendre camises, que si això funciona com fins ara, podrem començar a pensar en comprar aquesta casa...

M'ha besat el front i la Teresa ha fet el mateix.
A la petita li he besat el front i junts amb la Maricel ens hem fos, tots tres, en una llarga abraçada.
“Pangarap ng mga anghel” li he dit (somnia amb els ángels).
La sogra m'ha mirat feliç i m'ha dit: “Salamat” (Gracies), mentre marxava per evitar que veiéssim els seus ulls plens de llàgrimes.

Laragnariz

Espero amb anciès las següent entrega.

Estic enganxat al teu fil.

Felicitats Moliner!!

Filemon

Moliner,

Sens dubte crec que és una història sensacional, i estic totalment enganxat.

Tot i la teva edat (crec que en tens més de 60 ) demostres que primer:

Tens unes ganes de viure bojes, amb una ilusió d'un infant

I que tots els somnis es poden cumplir i que la felicitat sovint és al lloc més insospitat però si la busques la trobes.

Ets tot un exemple, la majoria de gent s'hagués quedat aquí, jubilat, anant al Casal o al Bar i siguent un infeliç i qui dia passa anys empeny.

I tú has buscat la felicitat, i per la manera que narres la història crec que ets molt feliç i això m'alegra.

Molt valent, i gens fàcil ha de ser a certa edat acostumar-se i integrarse com fas tú en una societat molt diferent a la nostra.

Un gran exemple, en tots els sentits.

Enhorabona i segueix (si vols) explicant... a mi almenys em fas gaudir molt!

Moliner

Amics Laragnariz i Filemon:

Gracies per les vostres paraules.
No tinc mes de 60 anys com diu Filemon. En tinc seixanta-nou. Però també es veritat que no n'aparento mes de seixanta-vuit i mig. A l'agost en faré setanta.
I us juro que no m'ha costat gens ni mica, acomodar-me a la vida d'aquesta bona gent. Suposo que el fet de sentir-me tan estimat, m'ho fa tot molt fàcil.
Dius veritat Filemon. Em sento com un jove. Em vaig jubilar fa poc, però torno a tenir ganes de treballar com quan era jove. Suposo que el repte del negoci es un bon esperó.
El fet de no anar al casal o al bar a fer el dominó, m'ha portat com a premi, la companyia de una preciosa noia de 19 anys i de tota la seva família que m'adoren.
Salut companys!!! Seguirem en contacte

Moliner

Des de les Filipines amb amor

El dilluns vàrem contactar amb noies que volien vendre camises. No haguérem de buscar gaire. Nomes donar unes veus i en un parell d'hores s'havien presentat mes de deu voluntàries.

De moment l'Irene en va seleccionar cinc i ja es van emportar totes les camises que teníem disponibles. Els va alliçonar perquè no es fessin mossa, l'una a l'altra, i venguessin a llocs diferents. Per no complicar-lis la cosa vam posar un preu únic, per a les tres talles que fem.

La cosa va anar tan be, que ja hem contractat vuit mes noies, per a fer dos torns de cosidores i una altra, per tallar els patrons. La sogra està boja de contenta.

Ahir em va agafar, en un moment en que estàvem sols, i em va dir que havíem de parlar del perquè la Maricel estava a Angeles City, que ningú no ho sabia, ni les seves germanes. Que tothom es pensava que ella era, servint, a Manila.
-On i que és Angeles City?, li vaig dir.
-Jo a la seva filla la vaig conèixer passejant per Manila!
Això es el que jo sempre juraré a tots els coneguts de vostès.
I vostè, a mi, no m'ha de donar cap explicació. Que d'això ja n'he parlat amb Ella, i jo tampoc no soc cap sant, li vaig dir.
Recorda el que ens va dir l'altre dia el capellà? Ningú no pot jutjar a ningú.
I menys jo, que no soc pas l'indicat per a tirar la primera pedra.
-Veus com n'ets de bon home? Em va dir.
-I vostè veu com n'és de bona noia la seva filla? I vostè veu com me l'estimo?
I vostè veu quan feliç em fa? I vostè s'adona de l'amor, amb majúscules, que jo he trobat aquí entre vosaltres quatre? Hi pot haver un home tan feliç com jo en aquest mon, però mes feliç que jo... impossible!!
-Jo també soc immensament feliç, ara només em falta que em feu àvia, digué tot rient.
-Però...que no veu com ens hi apliquem? Que no veu l'afició que hi posem?, li vaig fer jo tot rient també.
-T'estimem totes molt, ho saps? La petita, la Cory t'ha acollit realment com a un pare. Pensa que el meu marit va morir quan ella tenia sis mesos, la Teresa tenia dos any i mig, i la Maricel en tenia quatre i mig. Cap d'elles no el recorda. Nomes per les fotos que tenim i per les coses que jo els explico.
-Sogra, vostè el que ha de fer es buscar-se un bon home i tornar-se a casar, que ja ha lluitat prou a la vida, tota sola, per a pujar les tres noies. I a fe de Deu que ho ha fet molt be!!
-N'estic orgullosa, si. Però de tornar-me a casar, res de res, que d'homes com tu no n'hi han.
-Ja hi tornem a ser, amb les adulacions?
-No!! Es veritat el que dic. Es tal com ho sento. Ara ja tinc un home a casa, que ens estima i ens cuida. Que mes puc demanar?
-Sogra!! deixem-ho estar, que el que no pot demanar mes soc jo.

Canviem de tema li vaig dir. Miri els números d'aquests dies. Miri els diners que s'han fet. Es pot pagar el lloguer de la casa de sobres. En tenim per viure be i donar-nos els capricis que vulguem. Encara ens queda l'opció de fer tres torns de feina, i si calgues, podríem comprar vuit o deu màquines mes i encara faríem mes diners. I tot això gracies a la feina de vostès quatre que penquen com el que mes i estan a l'aguait de les altres cosidores.
Li volia comentar una cosa, sogra. Jo allí a Girona tinc un cotxe, que ja el volia canviar per un de nou. He pensat de vendre'l i amb els calés que en tregui compar-ne un aquí. Hauria d'anar a la policia que convalidar el meu carnet de conduir, perquè l'altra dia, com que no feia mes de tres setmanes que era aquí, em servia el carnet del meu país, però ara ja no em serviria. Que li sembla?
(Ella sempre es queda en un segon terme i deixa que siguem la Maricel i jo que prenguem les decisions, però jo li consulto tot i m'agrada que ella se senti la mestressa.)
-Si a vosaltres us sembla be, a mi em sembla encara mes be, em va contestar.
-Dons no en parlem mes.
Ja he escrit al meu gestor perquè posi el cotxe en venda i m'envii els diners.

Quan li vaig parlar a la Maricel de la conversa sobre Angeles City, amb la seva mare, se li van negar els ulls i em va fer una abraçada. Cada dia que passa es mes afectuosa i apassionada amb mi.
Crec que es hora d'explicar el perquè ella, era al bar a A.C., i perquè se'n va voler sortir.
Ella havia tingut un nuvi de Manila, que quan va aconseguir portar-la al llit i rebentar-li la cirereta (com diuen aquí), la va deixar.
Es va sentir molt malament i es va dir, a si mateixa, que si havia d'anar al llit amb algú, almenys que li donés diners per a comprar-se unes maquines de cosir i poder tirar endavant la família.
Feia vint-i-cinc dies que era al bar. Havia tingut sis “barfines”, però ho havia passat, sempre, molt malament. Homes que la tractaven sense cap mena de consideració, com si fos un objecte.
Amb prou feines havia fet diners per pagar l'estada i el menjar.
Aleshores vaig arribar jo amb la seva foto impresa i preguntant per ella, directament.
Feia sis cinc dies que no havia fet cap “barfine”, per la regla i uns moment abans, un ianqui havia refusat d'anar amb ella, en dir-li que tenia la regla.
Diu que, en canvi, a mi no em va importar que em digués que tenia la regla i que no podríem tenir sexe vaginal, que quan va arribar al meu hotel i a la banyera va veure que ja no tenia regla, se'n va alegrar de debò i va donar gracies a Deu, per poder-me correspondre a totes les meves atencions. Diu que la vaig tractar com a una princesa i la vaig estimar com mai l'havia estimat, ni el seu ex nuvi, que de cap manera li vaig fer sentir que jo era el client que paga, que l'orgasme que li vaig proporcionar a la banyera, va ser el primer de la seva vida, que tenia amb un home, que abans nomes havia tingut orgasmes masturbant-se, que després, al llit, li vaig fer l'amor amb una tendresa que no oblidara, mai mes, mentre visqui. Que mentre li feia l'amor i li deia paraules dolces, tot besant-li el front, els ulls, la boca, el coll, les orelles, ella se sentia com surant en un núvol i que al moment de sentir que em buidava dintre seu, va esclatar en un altre orgasme, potser no tant intens com el primer, però mes plaent. Que quan vaig acabar no vaig fer com els altres, inclòs el seu nuvi, que la vaig deixar al llit com tirada, si no que vaig continuar xiuxiuant-li paraules tendres a l'orella i fent-li saber lo be que m'ho havia passat amb ella. Que, després, aquella primera nit que varem passar junts, no va dormir ni un minut. Que mentre jo escrivia a l'ordinador, ella feia veure que dormia, però em mirava de cua d'ull perquè no volia perdre detall de tot el que jo fes, volia estar desperta per assaborir bé la meva companyia, i que quan em vaig ficar al llit, ella es va passar tota la nit abraçada a mi, feliç, però pensant que en sortint el sol, la seva felicitat s'esvairia com la boira. Que a l'endemà quan ens varem despertar em va estimar amb totes les seves forces i posant tot el que la natura li aconsellava per a fer-me feliç. I després, quan li vaig proposar d'estar dos dies mes junts, se li va obrir el cel i em va fer la proposta de estar totes tres setmanes junts. Si jo no hi hagués accedit, ella se'n hauria entornat a casa seva, tot i no tenir els diners per a les màquines. Que quan vaig acceptar i ella va anar al bar a recollir les seves coses, es va sentir alliberada i va començar a pensar en mi com a el seu salvador.
Jo li dic que no ni ha per tan, i ella diu que, vist el que ha vist, ni ha per tan i per molt mes.
-Ets igual de afalagadora que la teva mare, li dic.
-A que es bona dona, la meva mare? diu amb els ulls negats.
-Que si es bona dona? li dic. Es la millor mare del mon. Mira, si no, com us ha pujat a tortes tres, ella sola. N'has d'estar sempre orgullosa de l'Irene. I.. ara que no ens sent ningú, no ha tingut mai cap pretendent?
-Molts n'ha tingut, però els espanta com la cua d'un ase a les mosques!! Diu que ella només ha de viure per a nosaltres tres... Be!! Ara també hi ets tu i som quatre. Tu has vist que ella s'ha quedat, com en un segon terme, i ens deixa a nosaltres dos, prendre totes les decisions. Peró tu ets molt llest i fas que ella se senti important, li consultes tot i deixes sempre que ella digui l'última paraula. Trobo que us poseu d'acord molt fàcilment.
-Es que tots dos volem el mateix. Fer lo millor per a vosaltres i per la casa.
-La fas molt feliç. i què me'n dius de la petitona Cory, no es un sol?
-I la Teresa també!! li faig jo. Des totes tres tu ets la mes lletja i la mes dolenta, li dic rient i marxo, a corre cuita, perquè m'empaita amb l'escombra per estovar-me.
Em deixo assolir, de seguida, perquè l'abraçada que segueix es d'allò mes dolça, es com de sucre de canya amb mel.

Hi ha una cosa de les dones filipines que no em puc estar de comentar. Em sembla que ja ho he fet en algun altre lloc, no se si aquí o en un altre fòrum.
La dona filipina, quan te parella, a tothora i a tot arreu, es igual a casa que en public, al metro o al jeepney, fot la ma a la bragueta del seu home. No li fot ma en el sentit estricte de la paraula, entenem-nos. Però, si que va jugant amb els dits al paquet de l'home. Tamborinejant o fent com si toqués el piano, jugant amb la punta dels dits.
Suposo que es una senyal de possessió, de propietat. Com dient: Aquest mascle es meu!!
Els primers dies em sentia incòmode quan m'ho feia, fins i tot, a casa seva, davant sa mare i ses germanes. Ara ja m'hi he acostumat.
Coses de l'idioma, que deia aquell!!
I la veritat es que ella no te cap mena de recança en mostrar-me el seu amor, amb carícies, petons i abraçades, encara que sigui davant la família. Sa mare i ses germanes també s'ho miren i ho celebren com la cosa mes natural del mon.

Avui he posat el despertador per a veure el futbol. M'he fet un embolic i ha sonat a tres quarts de tres a comptes de tres quarts de quatre. Es igual, ens hem quedat una estona mes al llit i després hem cridat a les petites que també volien veure el Barça. Quina manera de xalar! Com han saltat a cada gol del Barça! Després del primer. La sogra ha vingut al menjador a veure que passava, i en veure'ns tan engrescats s'ha quedat amb nosaltres.
Després han vingut el segon i ja hem vist que la remuntada era un fet.
Per cert he vist al fil blaugrana i als diaris de Madrid, que alguns recorden que abans del 2-0 el Mílan havia enviat una pilota al pal, però obliden que Don Andrés també ho va fer al travesser. Quin partit el d'Iniesta!!
Després Villa va fer el 3-0 i el menjador i tot a casa nostra tremolava i ja, per fi, quan l'Alba va posar la cirereta al pastis ens varem abraçar tots cinc, alliberant totes les tensions. Quina nit!!!
En fi que ja tenim quatre culés mes, quatre dones que vibren amb el Barça!!

Moliner

Des de les Filipines amb amor

Dimecres 13 de març del 2013
Havent sopat, la petita em va comentar que li agradaria tenir un gos per a cuidar la casa.
-I si s'escapa?, vaig dir
-Si tota la casa està envoltada per la tanca de pedra! Em digué.
Vaig mirar de reüll a sa mare i ses germanes i totes es van arronsar d'espatlles, com dient, perquè no?
-I qui el cuidara i li donara de menjar?, vaig dir.
-Jo!!! va fer la petita.
-Comprarem un gos!!, va dir la Maricel.
La Cory va saltar com si tingués una molla al cul i, corrents va abraçar-se a la seva germana gran i després a sa mare i a la Teresa. Desprès va venir a mi i em va dir: “Salamat!! Maaari kong tawagan ka Ama?” (Gracies!! Et puc dir Pare?)
La Maricel, després de consultar amb la mirada a sa mare i obtenir la seva aprovació, va dir:
-Si!! I estic segura que res el farà tan feliç!!, oi que si?, em diu acaronant-me.
-Pots dir-me Pare!! I és clar que si!!. La teva germana te raó, seré...ja soc l'home mes afortunat del mon, si em dius Pare. Vina abraça'm filla!! Es va abraçar a mi i a la Maricel, sense dir res.
-Tenim un problema li vaig dir jo, mig rient
-Si la Maricel i jo tenim un fill, què serà? El teu nebot o el teu germà?
Totes van riure l'acudit i ella va dir
-El que sigui tan se val, lo important es com me l'arribaré a estimar! Me'l deixareu tenir en braços? El podré cuidar? Li podré donar de menjar? Me'l menjaré a petons!!
(Collons amb la nena!! Ja he dit que sa mare ha fet una bona feina amb aquestes mosses.)
-No corris tan, no vulguis fer Cap d'any abans de Nadal, li vaig dir.
-Dons vinga! aneu cap al llit, depresa, a fer la feina!!, va dir tot rient, mentre ens estirava les mans per a fer-nos aixecar del sofà.
Ella no sabia que aquell mateix dia a la Maricel li havia baixat la regla.
-Bona nit filla li vaig dir mentre li besava el front. Bona nit a tothom, vaig dir mentre besava a les altres.
La sogre em va posar una ma a cada galta i em va dir:
-Mira que n'ets de bon home!!!
-Mira que n'ets de bona mare!!!, li varem respondre, a l'hora, la Maricel i jo.

Dijous 14 de Març del 2013

Avui s'ha presentat a casa una cosidora, tot plorant, perquè havia esguerrat una camisa. La sogra li va dir que no passava res. La noia ha insistit en pagar el desperfecte però l'Ierene s'hi va negar en rodo.
-Un altre dia ves en mes compte, i ja està!
La pobra noia ha marxat tota afligida.
Quan han acabat el torn de treball, s'han presentat a casa, totes les cosidores dient que el diumenge vendrien a cosir un parell de camises cada una, sense cobrar-les, per a compensar l'esguerrada.
La sogra els ha dit que d'acord que el diumenge, a les nou, després de missa les esperava a casa.
El vespre hem anat les nenes i jo a passejar per la platja i ens hem assegut una estona a la sorra. Al nostra costat hi havia dos matrimonis espanyols, de Valladolid, que com que pensaven que no els enteníem, s'han posat a rallar, de mala manera, de les Filipines. El meu color de pell es bru, i en cap moment, no han sospitat que jo no fos filipí.
Jo anava traduint a les nenes tot el que deien i a elles els donava per riure.
Quan mes reien, mes ens criticaven i quan mes criticaven mes reien!!
Allò era un no acabar.
Ells que si la gent d'aquí eren mig salvatges, que no tenien cultura de cap mena... que si aquí, que si allí, que si daixonses que si dallonses...
Ha arribat un moment que se'm han inflat els ous, m'aixeco i els dic, afectant l'accent perquè no es notés que no soc filipí.:
“-Perdonen ustedes son espanyoles, verdad?”
S'han posat de tots colors!!. No sabien quin posat fer. Aleshores he afegit:
“-Nosotros aqui en Filipinas, antes, éramos mas civilizados, pero ya ven, vinieron los españoles, nos colonizaron y nos dejaron mas atrasados que antes. Ahora gracias a nuestro esfuerzo nos vamos recuperandonos.
Mis hijas y yo tenemos mas cultura y, por supuesto, mucha mas educación que Ustedes. Yo soy licenciado en filología espanyola y además de tagalo e ingles hablo, perfectament, espanyol i cinco idiomas más: aleman, francés, japonés, ruso y mandarin.
Mis tres hijas estan estudiando lenguas en la Universidad de Paris, para cuando terminen la carrera, poder hacer de guias a turistas imbéciles como ustedes.
Buenas noches señores.”
S'han aixecat i han girat cua i han cardat el camp mes depresa que corrents.
Quan he traduit a les nenes el que els havia dit, es morien de riure.
Sobre tot allò de: “Aking tatlong anak na babae“, (les meves tres filles).
La petita de tan en tan repetia: Aking tatlong anak na babae, i esclatavem tots a riure.
En arribant a casa la petita li diu a sa mare: Aking tatlong anak na babae
Ens hem posat tots a riure un altre cop. Després li hem explicat a l'Irene el perquè del nostre riure.
-I si no els agrada perquè venen? Ha dit la sogra.

Laragnariz

Hola Moliner, bona tarda.

Estic tant engantxat als teus relats, que si em permets et voldriá demanar un favor.

Es possible que puguis possar alguna fotografia?
Que fagis algunes descripció de la zona? ( olors, colors, estructures, formes..)

Moltes graciés!!!

Per cert, t'informo que el sorteig dels quarts de final de la champions, el baça jugará contra el paris sant germain.
La tornada al camp nou.
Dates el 2 o 3 d'abril ( anada) y 9 o 10 d'abril ( tornada).

rep una forta abraçada.

Moliner

Des de les Filipines amb amor

Hola amic: Mira et deixo un enllaç de Puerto Galera:
http://www.puertogalera.org/

Avia vist el sorteig de quarts de final. El PSG està força bé. Suposo que al suec amic del Pep, li agafaran cagarrines i no vindrà al camp nou.
Descripció de la zona dius? Mira en poques paraules molt de verd, sorra blanca, aigües transparents que fan les delícies dels bussejadors.
La gent, que es el que mes m'interessa a mi dels llocs on vaig: MARAVELLOSA!!!!

Moliner

Des de les Filipines amb amor

Divendres 15 de març del 2013
Una curiositat de les Filipines.
Es parlen 171 idiomes (n'hi a quatre mes d'extingits, que ja no els parla ningú), repartits en un total de 7.107 illes.
Dons be, cap d'aquests idiomes te una paraula autòctona per a designar el concepte: “treball”. Totes fan servir la paraula manllevada de l'espanyol: “trabaho”.
Això dóna una idea de lo paradisíaques que eren aquestes illes, abans de l'arribada dels espanyols.
No els calia treballar, la mare natura els proveïa de tot el necessari per viure. Estiraven la ma i collien la fruita dels arbres, sortien al camp tenien carn i, sobretot, i la mare mar els donava trot el peix del mon, i de roba en necessitaven ben poca, donada la bondat del clima.
Un paradís!!!
I jo he tingut la sort de caure aquí i per a mi, encara es un edèn amb quatre “Eves” a les que adoro i m'adoren. Qui en dóna més??

Aquest matí, a l'esmorzar la sogra m'ha preguntat si era veritat allò que els vaig dir als turistes espanyols de que era llicenciat en filologia i parlava totes aquelles llengües.
-Fuig, dona fuig!! Li he dit
-Que he de parlar jo tots aquests idiomes!! Els ho vaig dir per impressionar-los. Jo parlo català i castellà, em defenso en anglès i francès i, per la meva formació al seminari i el coneixement del llati, entenc i em faig entendre en italià. Ep!! i ara començo a defensar-me en tagal! Però d'alemany, japonès, rus i mandarí, ni un borrall!!
-Dons amb el tagal et defenses prou be! M'ha dit
-Vostè que em mira amb bons ulls i m'escolta amb bones orelles, sogra! Afalagadora!! Li he dit mentre li feia una abraçada.
Les demés han dit que si, que era veritat que em defensava molt be amb el tagal.

Avui, a la tarde, hem anat amb la Maricel a comprar el gosset. Hem dit a la Teresa si volia venir. A bodes em convides!! Ens ha dit que no calia comprar-lo, que una amiga seva tenia una gosa que havia parit i segur que ens en donaria un. Hem anat a veure'ls i ens han deixat triar el que volguéssim.
-Tu que saps el gust de la Cory, tria el que vulguis! Ha dit la Maricel a la Teresa.
-Punyetera!! i que n'ets de llesta!!, (li he dit a l'orella a la Maricel, sense que l'altre ens sentís) així fas que se senti útil i important!!
-Pssss!!! m'ha fet ella, també a cau d'orella i ha aprofitat fer fer-me un petó.
La Teresa ha triat un cadell, negre pigat de blanc. Preciós!! però l'ha triat, mes que res, perquè quan l'ha agafat, el gos s'ha desfet en tantes llepades a la cara i moixaines, que no se'l podia treure del cim!!.
Quan hem arribat a casa, l'hem deixat a terra al menjador i hem esperat que entrés la Cory.
Quan ha vingut, no s'ha adonat del gos, fins que aquest, se li ha atansat pel darrera i li ha mossegat a la sabatilla tot jugant.
-Ohhhh! Quina coseta mes bonica!!! ha fet, mentre l'agafava en braços i el gos se la menjada, literalment, a petons omplint-li la cara de babes.
Ha deixat el gos a les seves germanes i se m'ha penjat del coll, tot donant-me petons, mentre deia:
-Gracies!!! Pare... gracies!!!
-No me les donis a mi. Done-les a les teves germanes , sobretot a la Teresa, que es qui l'ha triat.
Aleshores s'ha abraçat a ses germanes i ha dit
-Gracies Teresa! Us estimo molt a tots, a tota la família!
La sogra s'ho mirava, cofoia, escarxofada com una lloca, amb els pollets sota les ales!!

-Ara hem d'anar a supermercat a comprar-li llet i pinso, he dit.
Hem anat tots cinc, tot passejant, al super i hem aprofitat fer la resta de la compra. En passar per davant de la secció de menjar i estris per els animals, hem agafat la llet i un sac petit de pinso i l'Irene ha agafat un matalàs petit per a gossos i l'ha posat el carro.
-Això perquè es? ha preguntat la petita.
-No voldràs que dormi a terra! Li ha contestat sa mare.
-Nooo! Dormirà amb mi, al llit.
-Te'n guardaràs ben be prou!! ha contestat ella rient, mentre li passava el braç pel cap i l'estrenyia contra la seva cara, tot besant-li els cabells.

Dissabte 16 de març de 2013
Aquest matí, en llevar-nos no veiem ni l'Irene, ni la Cory, ni el gos per enlloc.
-La mare es a fora, al safareig rentant, i la Cory i el gos ja se on son!! ha dit la Maricel.
-Veniu, ens diu, agafant-nos de la ma a la Teresa i a mi i portant-nos, de puntetes, mentre cantussejava la cançó de la pantera rosa, a l'habitació de la Cory.
Obrim la porta, sense fer fressa, i només veiem la silueta d'ella a sota dels llençols.
Del gos ni rastre!
La Maricel aixeca, a poc a poc, els llençols i allí estava el gos amb el cap ficat sota l'aixella de la nena. El gos obre els ulls, ens mira amb carona de no haver trencat mai cap plat, alça el cap, comença a remenar la cua i desperta la Cory, tot llepant-li la cara.
Tots ens hem posat a riure i la Cory, s'ha abraçat al gos, dient:
-Si us plau!! si us plau!! si us plau!! No li digueu res a la mare!!
La Maricel i la Teresa s'han estirat al llit, una a cada costat de la petita, jugant totes tres amb el gos.
-No li direm res, si t'acostumes a banyar-lo, cada nit, abans d'anar a dormir, ha dit la Maricel.
-I si es pixa al llit, li direm a la teva mare que has sigut tu!! he dit jo tot rient.
-Beneit!! Mes que beneit!! m'han dit totes tres.
-Beneit si! però us estimo amb bogeria, he dit mentre em llençava al llit, sobre d'elles i les abraçava totes tres, fent-lis pessigolles. El gos, naturalment, s'ha unit a la festa!!
Mentre estàvem aixi, he vist l'ombra de sa mare, que s'esmunyia per la porta, havent-ho vist i sentit tot, però com qui no ha vist ni sentit res.
Quan hem sortit, he mirat la sogra, que seia al sofà fent veure que mirava la tele.
-Ja ha acabat de rentar sogra? Li he dit per despistar, però se m'ha escapat el riure.
-De que rius ara? Ha dit ella tota seriosa, també aguantant-se el riure.
-Es que m'he explicat un acudit que no el sabia i m'ha fet molta gracia!!, ella no s'ha pogut aguantar mes i ha esclatat a riure amb força.
Les altres, alienes a que sa mare ho havia vist tot, ens han mirat sense entendre res.
Quina dona, aquesta sogra, Deu meu!!

-Ja li has posat nom al gos? Li ha preguntat a la Cory.
-Dons encara no hi he pensat, Mare, ha dit ella i ha afegit:
-I si el tries la Teresa, que es qui va triar el gos?
-Jo en tenia un de pensat, però volia que fossis tu qui el triés, ha dit la Teresa.
-Aquestes mosses no em deixaran mai de sorprendre. Com s'estimen les unes a les altres! i sense cap mena d'enveja ni de gelosia. Es deixarien matar per les demés!, li he mussitat a l'orella, a la sogra.
-Això s'aconsegueix amb amor, amb molt d'amor. He procurat sempre donar-lis tot el meu amor i tot el que no els pogué donar el seu pare, m'ha xiuxiuejat a l'orella.
-Vinga Teresa, bonica, digues quin es el nom que has pensat, he dit.
-Mahalin (Amor). Perquè jo sé com te l'estimaràs, li ha dit a la Cory
A la Cory li han brillar els ulls. A mi se m'han negat i en mirar a les altres he comprovat que els passava el mateix que a mi.
-Si!! M'agrada Mahalin!! diu la Cory mentre abraça l'autora del nom.
-Ho veus? Em diu la sogra a l'orella:
-MAHALIN, mooooolt de AMOR!!!
-Bona feina, sogra!! Bona feina!! he dit mentre m'aixecava de la cadira per estirar les cames.
-Adulador, mes que adulador!! Tots els catalans sou igual de bona gent?

Moliner

Des de les Filipines amb amor

Diumenge 17 de març del 2013
Aquest matí, molt d'hora, hem sentit fresa a la cuina. Ens hem embolicat amb un llençol i hem sortit a veure que passava. La sogra estava, tota enfeinada, cuinant.
-Que feu? Li hem preguntat.
-Estic preparant l'esmorzar, per a les cosidores. Elles encara no ho saben, però avui no cosiran, avui esmorzarem tots junts!! Ha dit tota satisfeta i ha afegit:
-Perquè es cacen mes mosques amb mel...
-Que amb fel!! ha saltat la Maricel.
Jo al meu poble, sempre havia sentit a dir, que es cacen mes mosques amb una gota de mel que amb una bota de vinagre. Però en sentir-les a elles he recordat que el meu avi deia això de la mel i el fel. Els ho he fet notar i han dit que es possible que ho hagués sentit a la meva avia pinay o a algú quan ell era aquí, perquè això es diu molt a aquestes illes.
-Be!! he dit jo, ens anem a vestir i venim a ajudar-la.
-No cal que m'ajudeu!!
-I tan que si!! ha fet la Maricel.
-Be!.. dons no cal que us vestiu, no em fa res que estigueu en pijama.
-Es que no....he fet jo.
-Quan has vist tu un pijama nostre per rentar? li ha preguntat la Maricel, maliciosa i ha afegit:
-A mes tu vols un nét i amb pijama no es fan bé, els nens!!
-Però si tu tens la....? ha dit la sogra.
-I vostè com ho sap això? li he preguntat.
-Jo se moltes coses, m'ha dit acaronant-me, en to de broma. Ha tret un calendari d'un calaix hi me l'ha ensenyat.
-Mire, hi ha un color per a cada una de nosaltres. Les creus en vermell son les de la Maricel: 16 de gener, 13 de febrer, 13 de març, i la propera serà el 10 d'abril...i després ha afegit.
-Veus? Cada vint-i-vuit dies!! Les meves filles i jo no tenim cap secret, m'ho expliquen tot!. Aquesta, la Teresa i jo som com rellotges, la petita encara no te els cicles ben regulats. Jo no els ho he de preguntar mai! Elles m'ho diuen sempre.
-I fan ben fet! L'hi he contestat. La Maricel li ha dit.
-Ja quasi be no tinc res, mare, i a mes porto un tampó i unes calcetes per no tacar al llit, però ens agrada dormir nus, per a sentir-nos ben a prop, ens agrada sentir el contacte de les nostres pells i dormir abraçats encara que no fem res. Però et prometo que demà o dilluns quan ja no tingui res de res, ens hi tornarem a posar. A veure si aconseguim esborrar d'aquest calendari el 10 d'abril!!
-Ah!!! Dolents! Dolents!!
-No sogra, això no es dolent! Que està molt bo!.
-Au! Vinga! A vestir-vos depresa si em voleu ajudar! Ha dit mentre ens donava una surra, al cul, a cadascun.

Hem anat dutxar-nos i a vestir-nos i l'hem ajudada a fer l'esmorzar.
Arròs amb fesolets, cansalada virada, amanida verda, peix fregit i ous ferrats que els hem deixat a punt, per fregir-los quan tornéssim de missa.
-D'on ha tret el peix tan d'hora? li he preguntat.
-Fa estona que han arribat les barques!!
-Hi ha prou ous per fer crema?
-Segur que si!! En tornaràs a fer?
-No en parlem mes!! Aixi hi haurà mes dolçor. He dit mentre li feia un peto a la sogra.
-Ep!! I jo què? Ha dit la Maricel.
-Vine cap aquí!!, que per tu en tinc un de mes dolç. Li he dit mentre ens abraçàvem, la besava i li mossegava, suaument, l'orella.
-Em fa feliç, veure com us estimeu! ha fet la sogra.

Hem preparat la crema i quasi be ho han fet tot elles. Jo només he hagut de dir les proporcions, avui el doble que l'altre dia perquè seriem molta mes gent. Però elles han recordat que es barrejaven els rovells amb el sucre, el mido i una mica de llet freda i que, després, es tirava tot al cassó en el moment en que anava a arrancar el bull. Remena que remena fins que espesseix. Mentre la Maricel remenava la crema, jo l'abraçava pel darrera, arrambant-la, i li cantava:
- Remena, remena nena...!
La sogra ha preguntat que que volia dir la cançó.
-Vostè es massa jove per a sentir aquestes coses, li he dit.
Quan els ho he traduït, han rigut força.
Hem despertat a les petites i elles s'han anat a mudar per anar a missa. Jo he aprofitat per rentar els plats, les cassoles i endreçar la cuina, i després m'he mudat, també.

En sortir de missa, les cosidores han vingut a demanar-li a la sogra les claus per anar a cosir, tal com havien quedat.
Ella els ha dit, que com que havien de passar pel davant de casa, que entressin un moment i els donaria les claus. Quan han entrat, com que la taula ja estava parada, la sogra els ha dit:
-Vinga!! totes a seure a taula a esmorzar.
-Però....
-No hi ha però que valgui!! Aquí mano jo!!
Ha començat a fregir els ous, i les nenes i jo mateix els hem servit i ens hem assentat tots a taula amb elles. Totes han menjat amb bona gana, i amb molta xerinola.
En acabar l'Irene ha dit, anat cap a la cuina:
-Ara ve, el mes bo de tot. Crema catalana!! i ha sortit amb una safata a cada ma.
Els hem servit la crema, que ha agradat molt i totes m'han demanat la recepta.
Els he dit que la Maricel l'escriuria en tagal correcte, (el meu tagal nomes es una mica parlat i d'estar per casa, i gracies) a l'ordinador i que n'imprimiríem una copia per a cada una.
Després, la noia que portava la veu cantant, ha dit:
-Bé! L'esmorzar i la crema catalana estaven molt bons! Ara ens toca a nosaltres correspondre a tanta amabilitat! Doni'ns les claus senyora Irene.
La sogra li ha dit:
-No cal que em diguis “senyora”!! Tota la vida m'has dit Irene i sempre seré l'Irene. I això val per a totes!!! Que fa molts anys, des que vareu néixer, que ens coneixem.
I pel que fa a cosir les camises no cal que hi aneu. Jo sé, que va fer malbé una camisa, però ho va fer sense voler. D'ara endavant, s'hi mirara més. Totes us hi mirareu més!! Això és el que compta!! Algun dia, alguna es tornarà a equivocar, potser jo mateixa o les meves filles!! No passa res!!
El que es de debò important no és fet de no caure si no, el fet d'aixecar-se de nou.
I vinga! que m'estic posant massa transcendent!! Totes a casa!! I la que vulgui venir a la platja està convidada a un gelat.

L'escoltava i no m'ho podia creure. Aquesta dona, sense renyar-les, sense una mala paraula, ha aconseguit que d'ara en endavant, totes los noies s'agafin la feina amb al dos-cents per cent d'interès.
Quan han marxat totes les noies, li he dit:
-Té raó sogra, es cacen més mosques...
-AMB MEL QUE AMB FEL!!! han dit, totes quatre, a cor.

Hem anat a la platja. No feia gaire bon dia. Ens hem estat a un xiringuito, esperant si venien les cosidores per pagar-lis el gelat promès.
Els turistes em miren amb cara d'enveja. No es veu cada dia un paio, lleig com jo, envoltat de quatre dones precioses. Perquè, no es per dir-ho però, la Maricel, la Teresa i la Cory son encisadores. Maques de cara i amb uns cossos divinament formats. La seva mare no els ha d'envejar res, perquè encara conserva la bellesa al rostre i te un cos molt ben conservat.
Quan passegem per la platja, jo al mig, a la meva dreta la Maricel i l'Irene i a la meva esquerra la Cory i la Teresa, tots cinc de bracet, tots els turistes es queden badant, amb la boca oberta. I jo, estarrufat com un gall d'indi!

Després ha sortit el sol i hem vist unes turistes, en top-les. La Maricel m'ha comentat que elles també ho feien però que ara amb mi els feia cosa i es posaven la part de dalt del vestit de bany.
-I que en sou de beneites!! li he dit. Jo n'he vist de tots colors! Allí a Girona hi ha platges on la gent es banya, a la llum del sol, com varem fer tu i jo l'altre nit.
-I també fan el que nosaltres van fer l'altre dia? ha dit maliciosa.
-No siguis dolenta! No siguis dolenta!!
Li ha comentat a sa mare, això del top-les, i ella m'ha dit si de debò no em feia res.
-I es clar que no!!
En un moment s'han tret els sostenidors.
-Collons!! he fet jo.
-Que passa? diu la Maricel.
-No se perquè en diuen sostenidors, d'això. Si no han de sostenir res! Tot s'us aguanta sol! Encara seré mes envejat pels turistes!! No veus quins pits teniu!! Els teus ja els tinc vistos, però la teva mare tot i l'edat, no els te gens caiguts i les teves germanes no diguem!! Totes teniu els mugrons grossos i negres que ressalten sobre el bru de la vostre pell. Quin be de Deu!! Hauré d'anar espantant els turistes, com a les mosques!!
-I que n'ets de burro!! La Cory per l'edat que te, els te ben grossos oi?
-L'haurem de vigilar! Tan maca, vindrà un pinoy i s'ens l'emportarà.
-La meva petitona!! No saps com me l'estimo a la meva germana petita. A la Teresa també l'estimo molt, però el que sento per aquesta petita, es una altra cosa. Es la meva debilitat!! Ella també m'adora i ara està com boja amb tu!! Ha trobat un pare!!
-La Teresa és la mes callada de totes, he fet.
-S'està fent gran! No es ni una dona ni una nena, ja saps!

-Ara que hi penso, he dit a la Maricel, avui quan has dit lo de, si la teva mare havia rentat algun pijama nostre, he pensat que ella passa massa hores rentant. Ja es hora de que l'alliberem una mica. Jo fa tres setmanes que soc a casa teva i no he gastat ni un cèntim meu.
-Però tu també treballes i els diners son de tots!
-Deixem acabar! Comprarem una rentadora automàtica i un rentaplats. Al cap i a la fi els diners de la meva pensió, al banc no hi fan res, nomes criar teranyines. Que et sembla?
-Li consultem a ella?
-I tan!! he dit.
-Mare, vine un moment si us plau!, mira que diu el meu home. I li ha explicat.
Ella no volia de cap manera i jo he insistit. Ha consentit a mitges i ha dit que una rentadora si que li agradaria però que el rentaplats era massa i no calia, que al cap i a la fi els plats els rentàvem entre tots.
-Si tu també rentes plats, i no hi ha manera de fer-te entendre que això es cosa de dones! Que els homes no heu de escombrar, ni fregar el terra, ni fer el llit! Que jo se que tu ajudes la Maricel a fer el llit.
-Després recorde'm que et doni una surra al cul per explicar-li que t'ajudo a fer el llit, a la teva mare!! li he dit a la Maricel.
Les petites escoltaven, divertides, perquè sempre que fem la feina de la casa, em diuen que els homes no han de fer-les aquestes coses, i jo els dic:
Mengeu, dormiu i calleu!!!
Al final l'he convençuda de que el rentaplats també, amb l'argument de que tindria mes temps lliure per el seu nét, quan vingués.
-I li prometo que demà o demà passat, a tot estirar, ens hi tornem a posar!
Les petites es tapaven la boca, perquè no se'ls notés el riure, fent-se les escandalitzades.
-I que n'ets de beneit!! m'ha dit i després li ha dit a la Maricel
-Ho he sentit bé, abans? Has dit: Mira que diu el MEU HOME?
-Ho ha sentit be sogra! li he dit jo mentre la Maricel se'm penjava de bracet. Ha sentit molt be el que li ha dit la MEVA DONA!!
-Ai!! Com us estimo fills meus!! Doneu-me una abraçada!
Ens hem fos, tots cinc, en una pinya d'amor allí, al mig de la platja.
AMOR amb majúscules!!

Hem anat a casa a dinar i després hem tornat a la platja i hem sopat allí mateix i després hem anat passejant lluny de la gent.
La petita ha dit:
-I si ens banyéssim nus com vareu fer l'altre dia la Maricel i tu? Aquí no ens veurà ningú!
-Mira-te-la aquesta!!! I tu com saps que ens vam banyar sense res!! Maricel!!, després recorde'm que et faci pam pam al cul per per bocamolla!!
Totes s'han posat a riure i la sogra ha dit:
Ja saps que ens ho expliquem tots. I que facis feliç la Maricel ens fa felices a totes!!
-I a mi em fa immensament joiós haver tingut la sort i de trobar una família com vosaltres.
-Que dius, mare? Ens podem banyar nues? ha insistit la petita.
-I perquè no!! Aixi vam venir al mon!!
La Maricel ha dit:
-Jo encara tinc una mica de regla i em fa cosa banyar-me nua, però si voleu...
No ho havia acabat de dir que les altres tres ja s'havien despullat del tot i s'han ficat a l'aigua. Jo a Girona he estat a moltes cales nudistes i per tan no m'ha costat res ficar-me nu a l'aigua. La Maricel s'hi ha ficat amb les calcetes i el tampó.
El gosset s'ha quedat a la sorra, jugant amb les onades.
-Quina sensació de llibertat!! ha dit la sogra. Mai no em podia imaginar que fos tan plaent, nedar sense roba.
Hem estat una bona estona dintre l'aigua, nedant, jugant i esquitxant-nos.
El que dic!!: Un paradís!! Un jardí de l'edèn amb quatre “Eves”.
I amb l'avantatge de saber que la poma (l'ambició) es la que ho espatlla tot!!

Mentre estava amb aquestes reflexions, se m'ha penjat del coll la Maricel i m'ha dit a cau d'orella:
-Demà ja no tindré res!! Demà et tindré a tu!! T'estimo amor meu!! T'estimo home meu!!
-T'estimo mar meva!! T'estimo cel meu!! T'estimo Mar-i-cel!! T'estimo dona meva!! He dit cridant i acompanyant cada frase de un petó als seus llavis.
I he acabat cridant:
-Us estimo a totes!! Gracies per tan amor, per tan mahalin!!
El gos, en sentir el seu nom, ha fet un parell de lladrucs, tot remenant la cua i saltant.

Avui anem a dormir d'hora, que demà es volen llevar totes, a les quatre del matí, per veure al Barça.

Dilluns 18 de març del 2013
Ens hem llevat, tota la família, a les quatre per veure el futbol. Elles han xalat d'allò mes.
Jo, que voleu que us digui! Soc cule vell, acostumat a patir i sempre tinc por. Ja veieu, entra al camp el “perico” i a la primera pilota que toca, ens carda un gol. Les dones, en canvi, s'ho ha passat de conya. La Maricel em deia, en broma a l'orella, que per cada gol que fessin, faríem una vegada l'amor. Acabat el partit, l'hi he dit:
-Han fet quatre gols, tres nosaltres i un ells, o sigui que ho farem, quatre vegades. Una a la primavera, una a l'estiu, una a la tardor i...
No m'ha deixat acabar! Ha agafat un coixí del sofà i m'ha atonyinat!! mentre em deia:
-Burro, mes que burro!!
-A les dones no hi ha qui us entengui!!! li he dit.

Ja no hem tornat al llit, ens hem dutxat i elles a les set, havent esmorzat, han anat al taller a cosir.
El gos i jo ens hem quedat a casa. Passant comptes a l'ordinador, fent les factures i preparant els diners per a les cosidores, que les paguem cada dilluns.
Encara m'ha donat temps de passar l'escombra i fregar el terra, i netejar els quartos de bany. La sogra sempre em fot crits, diu que això es feina de dones. Jo li dic que això es cosa de tots i que després, quan elles tornen de la feina, tenim mes temps per anar a passejar i fer vida de família.
-Veus? En això, et dono la raó. No se que en farem de tu!!! em diu.
-Sogra... t'estimo!!!

Avui hem anat amb la Maricel a comprar la rentadora i el rentaplats.
Ens els han portat a casa tot seguit i jo mateix els he instal.lat.
A la cuina ja hi havia un lloc destinat per aquestes màquines, amb una aixeta doble i nomes les he hagut d'endollar i connectar les entrades d'aigua i els desaigües.
La rentadora deixa la roba, pràcticament, seca.
La sogra mirava com ho anava enllestint i anava dient:
-Veus perquè dic sempre que tot ho fas molt be!! I que per això la nena sempre està tan...
-Sogra...sogra! li he contestat rient.
Després de sopar hem posat el rentaplats i la rentadora, i mentre les màquines treballaven, ens hem assentat tots al menjador a fer petar la xerrada.
-Veu si en va de be això. Li he dit a la sogra.
-Es veritat, no me'n ser avenir de que no he de rentar la roba ni fregar plats i tu ens tens la casa neta com una patena.
-Dons seiem i gaudim de una bona vetllada!
La Maricel m'ha estirat de la ma, portant-me a l'habitació, tot dient:
-No deies que tenies molta son? I ha afegit fluix a cau d'orella: M'acabo de rentar ara mateix, i ja no tinc res. Vull sentir-te meu i ser tota teva!!
La petita a rigut maliciosa i ha dit:
-Si! Si! Son! Ves a saber què aneu a fer!!!
-Nena!!! ha cridat sa mare rient per sota del nas.... I tu que saps d'aquestes coses.
-Bona nit a tot-hom. Ens hem besat tots. Quan li he fet el petó a la petita m'ha dit a l'orella:
-Feu-me un nen!!
-Beneita! Mes que beneita! li he dit.

A l'habitació, mentre ens dutxàvem, li he dit a la Maricel, el que m'havia dit la petita.
-Es que comença a despertar la dona que porta a dintre. Ahir, després de veure't nu, em va dir que tenies el “titi” molt gros i em va preguntar, si quan me'l ficaves a dintre del meu “puki” no em feies mal. Jo li vaig dir que el que ella havia vist no era res, que els homes quan us exciteu se us posa molt mes grossa i dura. Ella hem va dir que encara m'havia de fer mes mal, i jo li vaig dir:
Tu creus que si em fes mal jo seria tan feliç amb aquest home? No em fa mal, al contrari em dona molt de plaer, no recordes que la mare, ja ens ho va explicat això. Que la primera vegada, feia una mica de mal però que, si es feia amb amor, el dolor no era res comparat amb l'immens plaer de sentir-se estimada, i que després ja no feia mal, al contrari que era molt plaent.
-La teva mare val tots els diners del mon, li vaig dir.
-Saps que em va dir a mi, el dia que li vaig dir que aquell noi de Manila, m'havia deixat després de rebentar-me la cirereta??
-Coneixent-la estic segur que et va dir que, si et vas entregar amb amor, no t'havies de penedir ni avergonyir-te de res! Que el que s'havia d'avergonyir era ell!!
- Amb aquestes mateixes paraules m'ho va dir!!
-Ja la començo a conèixer jo, la teva mare i, si te'n recordes, el mateix et vaig dir jo quan m'ho vas explicar.
-Perquè ets tan bo amb mi?? Deu meu quina sort he tingut de conèixer-te!!
-No diguis beneiteries! La sort ha sigut tota meva!!
Amb tot això ja estàvem assecant-nos i menjant-nos a petons..
-Com podia somniar jo, en tenir una noia jove com tu i amb aquest cos tan bonic, als meus braços! A la meva edat.
-Quina edat? M'ha dit! L'edat no es al carnet, l'edat es al cor, i aquí!!... al “titi”!!, m'ha dit agafant-me pel cabasset de les eines i estirant-me cap al llit, mentre se'm menjava!...