lucero

Moliner: això ho hem de publicar!

Benvolgut Moliner,
quan li paguen els de SMB per cada lliurament d'aquest futlletó?

Els ho fa de franc?

Gràcies per aquestes aportacions. Quan em jubili me'n vaig cap a les Filipines.

Moliner

Des de les Filipines amb amor

No amic meu, no em facis riure. No em paguen res els de SMB.
Si quan et jubiles vens a les Filipines, sobretot recorda't de portar, en un sac, tot l'amor de que siguis capaç, aquesta gent te'l tornarà amb un interes del 1000%. Mai no m'havia pogut imaginar que m'acollissin tan i tan bé. No només la família, si no tots els que vaig coneixent. En veure que els entens i els contestes en el seu idioma, es desfan en atencions. SON UNA GENT MARAVELLOSA.
Aquesta illa de Mindoro, diuen que dèu el seu nom a “minas de oro”, però ningú no sap que hi haguessin mines aquí. Jo crec que en dir “oro” es referien al cor de les gents d'aquesta illa.

Dimarts 19 de Març del 2013
M'he despertat, encara, abraçat a ella entre petons i carícies i m'ha dit
-Ets l'home mes bo del mon!.
-I tu la dona mes maca i meravellosa!! Que no et mires al mirall? Mira!! li he dit sortint del llit i estirant el llençol que la tapava, per contemplar el seu cos nu.
-Burro!! m'ha dit. T'adoro!!
Hem anat a la dutxa i, mentre m'ensabonava la flauta, m'ha dit:
-Tu mai no has pres viágra?
-Mai! perquè ho dius?
-Perquè dels sis o set homes amb que he estat, a cap no se li posava tant dura com a tu. Ni al noi de Manila, i això que només que tenia 24 anys! I quan em fas l'amor la tens dura com el ferro, aguantes tan com vols, em dius paraules tan dolces, em beses amb tant amor, per tot arreu, que em vaig excitant i em tornes com boja i no acabes fins que veus que jo estic a punt i aleshores et deixes anar dintre el meu “puki” i com que estic tant embogida, en sentir el teu “tabod” (semen) calent, em provoques uns orgasmes, amb uns espasmes increïbles, que sembla que hagi de perdre el coneixement. Després quan em poses de bocaterrosa i em comences a petonejar el coll, les orelles i, sobretot, el clatell amb petites mossegades, i em vas fregant l'esquena amb la teva cara, m'entren esgarrifances i em vaig relaxant a poc a poc, fins que m'abraces i em quedo adormida, plena de tu. M'omples de plaer! Jo mai no havia pensat que podia ser tan plaent fer l'amor.
Per això et dic que ets l'home mes bo del mon! Però hi ha una cosa que encara em fa mes feliç, lo dolç i atent que ets, a tothora, amb mi i com estimes tota la família. La mare diu que hem tingut molta sort de trobar-te.
-Es que us feu estimar!! Estimar-vos es el mes fàcil del mon.
-I saps quin es el secret de tenir-la tan dura?
-Quin?
-Quan acabem de fer-ho, aixis que et quedes adormida i abans que se m'arronsi, me la descargolo, la porto a la nevera i la fico dintre del congelador i aixi s'aguanta ben trempada per l'endemà.
-Burro!! Mes que burro!! m'ha dit.
-Si...!! però t'estimo!!!...Tot això no li deus explicar a la teva mare, oi?
-I es clar que si!! Ja saps que jo li explico tot a ella.
-Ah si?? Dons jo li explicaré, el que em fas amb la boca per posar-me-la dura!!
-Mira que n'ets de burro!! Però com t'estimo!! Saps? Amb tu, estic com si fos al cel!! Abraça'm!!
I mentre m'abraçava m'ha dit a l'orella:
-I jo li diré a la meva mare, on tens tu la llengua, quan jo tinc el teu “titi” a la meva boca.
-Dolenta!! que ets una dolenta!!

Ens hem vestit i esmorzat i després les he acompanyades al taller, a cosir i jo he tornat a casa a fer la feina.
He vist que la petita havia deixat el llit per fer i li he fet.

Després he fet una barbacoa de totxos al pati, amb el fornal revestit de refractari i amb un ast transversal, per a poder-hi rostir el que calgui.
I he començat a preparar un galliner.
Amb uns llistons de fusta i filat faré una cleda, per tancar l'aviram. Així podrem portar aquí la vintena de gallines que hi ha a la casa vella, on ara tenim el taller de cosir. D'aquesta manera estaran lliures, però recollides i el gos no les emprenyarà. La sogra ha comprat un gall perquè les gaudeixi (diu ella), i així tindrem pollets i podrem criar pollastres.

Després les he anat a buscar al taller, he agafat la petita a banda i li he dit:
-Tu i jo hem de parlar de fer el llit!.
-No li diguis a la mare! ara el faré de seguida!
-Ja el tens fet, però...
-Et prometo que el faré sempre!!. Saps? ets mes bo que la mel, pare!! m'ha dit tot penjant-se del meu coll.
-Apa! Ves!! Afalagadora! Que ets mes afalagadora que la teva mare! he dit tot donant-li una surra al cul.
-Que passa? ha preguntat l'Irene.
-Res sogra, no passa res. Son coses nostres, coses del jovent. Vostè es massa gran per entendre-les! La Cory ha rigut divertida.
-Després li explicaré, li he dit a L'Irene a cau d'orella, però m'ha de prometre que no la renyarà.
Arribats a casa la sogra ha dit:
-La barbacoa sembla feta per un paleta i el galliner, et quedarà de primera.
La veritat es que si. El meu germà era paleta i en vaig aprendre alguna cosa d'ell.
A dintre de la cleda faré una barraca de fusta, perquè es recullin a la nit. Una porta amb xarneres i un llisquet per a tancar-les.
Està quedant força be.
-Ja m'explicaràs que es el que fas malament tu, gendre!! ha dit la sogra.
-Sogra!! No comencem que la conec!!!
-Ja callo, ja callo!! però...
-Pssssssssss!!!!!! L'he abraçada, tapant-li la boca amb la ma.
Quan l'he deixada anar, encara a reblat el clau!
-El dia que em feu un net, que sigui tan “maganda”, com tot el que fas!!
Les nenes encara riuen!. La Maricel m'ha fet un petó a la galta!

-Si tot això queda be, podríem fer una cort per criar-hi un porc, que li sembla sogra?
-T'hi veus en cor de fer una cort i engreixar porcs?
-Mare de Deu, no sap vostè la quantitat de polítics que hem d'engreixar al meu país!! I comptat i debatut, es el mateix engreixar un polític que un porc.
S'han petat de riure!!

Hem dinat i hem anat una estona a la platja.
Mentre jugàvem a l'aigua, la petita m'ha dit:
-Pare, quan compris un cotxe, m'ensenyaràs a conduir?
-Totes heu d'aprendre a conduir, però tu has d'esperar el vint-i-dos de setembre, quan compleixis els setze anys.
-I com ho saps tu, que el 22 de setembre faig els 16 anys?.
-Jo sé moltes coses!! El mateix dia, la Teresa en fa 18. Per cert, algun dia, la vostra mare ens ha d'explicar que feien ella i el vostre pare els dies de Nadal.
-Perquè ho dius això? ha preguntat la Maricel.
-Digui-li vostè, Irene!!
Ella s'ha posat a riure i m'ha dit
-Ets un dimoni!! i els ha dit a elles
-El vostre pare treballava a fora, i només venia en dies assenyalats. Les dues petites vareu ser engendrades el dia de Nadal!!
-Amb Mahalin!! Amb molt d'AMOR!! he dit jo.
Se li han negat els ulls!
-Però tu, com saps aixo de les dates dels naixements i dels dia que fórem engendrades?. M'ha preguntat la Teresa.
-La teva germana i jo, també ens ho expliquem tot, i per això se les dates dels vostres naixements. Pel que fa a la data que fóreu engendrades, només has de fer, que agafar el calendari i recular 270 dies (nou mesos).
-I quan em vareu engendrar a mi que celebràveu, mare? ha preguntat la gran.
-Tu ets del 30 de gener. El dia que ens varem casar, filla, aquell mateix dia et varem engendrar a tu!
-Amb Mahalin!! Amb molt d'AMOR!! I amb molt bona punteria!!! he fet jo. I totes s'han posat a riure.

Hem vist un grup de turistes coreans, amb camises de les nostres.
-Mira la cosa funciona!! he dit.
-Haurem de fer un tercer torn o comprar mes màquines, ha dit la Teresa.
Sa mare a arrufat el nas.
-Que vols dir, mare? Ha preguntat la Teresa, i jo he dit:
-Crec que el que vol dir, es que hem d'anar a poc a poc. Mastegar bé el que mengem i no voler córrer! De moment en tenim per viure be. No ens cal mes. Deixem passar un temps i si tot segueix igual després en podem parlar, he dit.
-M'ho has tret de la boca, tal i com jo ho volia dir, ha fet la sogra.
-Es que vostè i jo parlem el mateix idioma, li dit tot fent-li un petó a la galta i he afegit.
-Però m'agrada que siguis emprenedora Teresa!!. I li he fet un petó a ella també.
La Maricel i la Cory han dit
-Eiii!! I nosaltres que?? Per a nosaltres no hi ha petó??
-Avui ja els he acabat tots, haureu d'esperar a demà, he dit tot rient i abraçant-les.
-Dons si els has acabat, te n'haurem de fer nosaltres a tu, ha dit la Cory.
-Bona idea!!! ha dit la Maricel. Mentre m'agafaven de bracet i m'omplien de petons una a cada costat.

Tornant cap a casa ens hem quedat amb la Maricel una mica enrere i m'ha dit:
-T'adones de com t'estimen totes? T'adones de com t'estimo jo? Amor del meu cor!!
-Que si me'n adono? Que no ho veus, com en soc de feliç?. Però... segueixo opinant, que tu ets la mes lletja de les quatre!!
He hagut de fugir corrents... i quan m'ha assolit m'ha dit a l'orella:
-Ah si? Dons ja veuràs el que et farà, aquesta nit, la mes lletja de totes!!
I ens hem fos en un petó, bo i abraçats.
-T'estimo, mahalin meu!!
La sogra ha cridat, des de uns passos mes endavant:
-Feu! Feu! Per nosaltres que no quedi!!
-A vosaltres també us estimo, sogra!!! he dit.
Ens hem apressat una mica i hem seguit tots cinc, junts, abraçats.
Visquin les illes Filipines!!
Visquin les meves quatre Pinays!!
Això es millor que guanyar set cops seguits la champions!!

Filemon

Espectacular Moliner, quin gran relat i amb quina passió ho expliques.

No sé si tinc dret a demanar, però, no sé si es possible i si ho tens fàcil o no, però aquest fil seria encara més genial amb algunes fotos del lloc on vius, de la platja, del poble... obviament no parlo de fotos de la teva "xicota" ni de la familia, però si del lloc on transcorre tota aquesta història.

Gràcies i endavant!!!

Moliner

Des de les Filipines amb amor

Gracies per les teves immerescudes paraules.
Si a cal Sr. Google tecleges "MINDORO" o "PUERTO GALERA" et sortiran una pila de planes amb fotos i informació de l'illa i del poble.
Això de poble es un dir perquè, actualment, te mes de 32000 habitants.

Dimecres 20 de Març del 2013
Avui li hem dit a l'Irene que el diumenge podríem llogar un cotxe i anar a passejar per l'illa. M'agradaria conèixer un salt d'aigua que diu que es molt bonic.
La sogra ha dit que aquest diumenge no podia ser perquè ella ens tenia una sorpresa reservada. Que confiéssim en ella, però que no ens podia dir de que es tractava.
-Dons deixem el passeig per a un altre dia. La setmana que ve hi ha força dies de festa, li he dit a la Maricel.
-No et fa res?
-I què m'ha de fer dona!! Que no coneixes la teva mare! Segur que valdrà mes la pena la sorpresa, que l'excursió.
-Ets un sol!!

Fa uns dies vaig anar a una gestoria a veure la manera de portar, aquí, els diners de la venda del meu cotxe. Jo creia que era molt difícil, però em va dir el gestor que cap problema. Que hi ha molts filipins treballant a Europa i tots envien els diners a través d'agències de viatges o gestories com la seva, que ells també feien aquest servei. Que cobràven un quatre per cent.
Jo vaig recordar que el temps que vaig estar enconyat d'aquella mossa de l'Edén de Banyoles, l'acompanyava sovint a Girona, a una agencia de viatges que hi ha prop la plaça de la Lleona i que ella, des de allí, enviava els diners Caracas i així que sortíem de l'agencia telefonava a casa seva, els donava un numero clau i als dos minuts li tornaven la trucada dient que ja tenien els diners.
Li vaig comentar, per mail, al meu gestor de Girona i en va contestar que coneixia aquesta agencia i que m'enviaria els diners per aquesta via. Segons em ve comentar, aquestes agencies tenen oficines a tot arreu del mon i els diners que van i venen els serveixen per fer els seus tripijocs.
El cas es que en poques hores vaig rebre un altre mail, amb un número clau per a recollir els diners.
Ja els tenim al banc. Ara hem d'anar a triar un cotxe.

Aquesta tarde ens hi hem posat i hem vist un cotxe xinès, un Jac Rein LE, 4x4 que fa molta patxoca, em diuen que es una copia del Hyundai Santa Fe ( a mi com si em diguessin que plou) , està molt ben equipat amb radio CD/MP3, GPS, Bluetooth (que no se que collons es), connexió directe a USB i no se quantes coses mes. Jo no havia sentit mai parlar de la marca Jac Motors, però te un preu força interessant, la versió mes cara, no arriba als 800.000 pesos (uns 15.000 euros).
El cas es que, tots, ens n'hem enamorat.
La petita m'estira de la ma i em pregunta:
-Pare, perquè serveix això? (el GPS).
-Tu li duis on vols anar i això t'ensenya un mapa amb el camí i et va dient si has de girar a la dreta o a l'esquerra o si has d'anar “derecho” (en tagal usen aquesta paraula), li he dit.
-Va!! No facis broma i diguem perquè serveix!!
El venedor que ens mirava, tot divertit, ha posat una adreça al navegador, ha donat el contacte i el navegador ha dit:
-Sige lahat ng derecho. (segueixi endavant tot dret).
-Es veritat!!! ha fet ella. Mireu!!! mireu totes, veniu correu!!
-Aquesta mossa es per menjar-se-la!! Es alegre i divertida com un esquellerinc, li he dit a la Maricel.
-Ho veus perquè es la meva debilitat? Per això ens l'estimem tan tots!! La meva petitona!! ha dit mentre l'abraçava.
-La filla que jo mai no havia tingut, li he dit amb llàgrimes als ulls, tot estrenyent-les totes dues contra el meu pit.

Hem fet fira! Com que a tots ens agradava el cotxe, a elles mes que a mi perquè elles era la primera vegada que en tindrien, mentre elles donaven les dades per a matricular-lo, jo he anat al banc i m'han fet un xec.

En un parell de dies ja el tindrem.
-Veu sogra? Li he dit a l'Irene, si el diumenge volguéssim anar d'excursió no ens caldria llogar cap cotxe.
-El diumenge que t'he dit que no! Fes-me cas! No te'n penediràs, m'ha dit acaronant-me i fent-me un petó.
-A les seves ordres, sogra!! Ja li he dit que l'estimo??
-Ho sé que ens estimes, noi! Hem tret la rifa amb tu! Gracies... Siset*
-A dintre del pati se'm gira feina, ara, a mes del galliner i la cort hauré de preparar un cobert per el Rein, he dit.
-Jo t'ajudaré, pare! Oi que em deixaràs que t'ajudi? ha fet la petita.

La meva petitona!!!

* No es el meu però, com que d'alguna manera m'he de identificar, perquè ningú no faci càbales, em poso aquest tan gironí i que sempre m'ha agradat.

Laragnariz

Hola Moliner.

Deixe'm comentar-te que estic enganxat.
Sóc capaç de imaginarme las diferentes situacions que descrius.

fas uns molt bons.

Et felicito.

Ja ho se que ho havia dit abans, pero et vui motivar per que no deixes d'escriure.

Salutacions!!

Moliner

Des de les Filipines amb amor

Gracies amic! No dubtis que escriuré sempre que tingui alguna cosa per explicar.
El cas es que estic vivint una segona joventut. Tinc mes ganes de viure que mai.
Algun dia, si els actors i actrius no es fan endarrere, us explicaré del grup de teatre que hem format. De moment vaig escrivint-ne apunts per a mi, per després explicar-vos-ho.

Turista Sexual

Enhorabona pero la teva historia personal!!! Un es fa replantejar moltes coses que dona per òbvies quan sents a parlar d'experiències semblants...el que està bé o malament...el que és normal y anormal...etc...

Ja hem parlet x MP en algun altre foro....encara no he tingut l'oportunitat de visitar les Filipines, pero`aquest any cau segur.
El que em sorprèn es que la teva història no és gens anormal....he conegut altres casos de "renascuts" gràcies a conèixer a una noia filipina (sigui de la manera q sigui), que els ha canviat la vida...i qui ha tingut l'oportunitat a acabat expatriant-se al pais, montant un bar, un hotel, un negoci, etc.......
La majoria comenten el caràcter de la dona filipina...aquesta tendresa, aquest estar pendent del seu home....coses q potser a una dona d'aqui els semblarà un sìmbol de submissió cap a l'home però que elles busquen i dessitjen sense problemes..
També l'implicació en el sexe la pinten diferent (això em tocarà comprovar), menys mecànica.....jo he estat vàries vegades a Tailandia, i no em puc queixar d'haver disfrutat dels encants de les tais...pero sempre noto una bombolla dificil de penetrar en lo personal...
Que em pots dir de tot????

Salut i segueix així!

Moliner

Des de les Filipines amb amor

Jo no considero que la dona filipina sigui submisa, almenys en el meu cas. El fet de que estigui sempre pendent de mi, que sempre estigui mirant el que jo necessito, no crec que sigui submissió. Ella esta sempre pendent de mi però jo també estic a tothora pendent, igualment, d'ella, donant-li tot l'amor i afecte del que soc capaç, mirant de fer-la sentir com una princesa.
Amb això vull dir que en tot cas la submissió seria mútua.
Pel que fa al sexe, si que es veritat que es mes desinhibida. La dona filipina no te cap mena recança en dir-te com, quan i de quina manera vol que li facis l'amor. Parla del sexe com una cosa natural, sense embuts. Pel carrer no te cap problema en mostrar-se afectuosa, en basar-te en public... ja he comentat la costum que tenen de portar sempre la ma a bragueta del seu home, encara que sigui al transport public.
A casa, tan la sogra com les germanes d'ella, no tenen cap problema en parlar de si anem al llit a dormir o a fer l'amor. Fan constantment broma sobre si la seva filla o germana va “ben servida”, si la tinc ben contenta... El sexe per a ells es quelcom natural del que es bo parlar-ne i encara millor practicar-lo.
La sogra sempre els ha dit a les seves filles que el sexe es molt plaent.
Jo no se si això val per a totes les dones filipines. Imagino que el fet de correspondre-li a ella, en la mateixa mesura, hi deu influir molt.

Dius molt be que no es gens mecànica, al contrari es capaç de portar la iniciativa i de sorprendre't a cada moment i en cada encontre sexual amb alguna iniciativa que et fa tocar el cel, però jo també procuro que ella gaudeixi al màxim, fer-li tot el que se, que l'excita i la fa arribar al clímax.

Al Sr. Lucero, d'aquest fòrum, li vaig donar un consell. Li vaig dir que si venia a Filipines que portés un sac ben ple d'amor i que seria recompensat en el 1000%.

Per la meva experiència de altres vegades, les nenes dels bars, son molt bones amb el sexe. Jo ha estat amb moltes. Però ara m'he adonat que el que jo tenia amb elles no era mes que una relació fingida. Elles fingien, molt be si!, però fingien. Era “teatro del bueno” que deia aquell.
Amb la Maricel, des de el primer moment, vaig veure que no fingia, que es trobava de gust amb mi. Només hi havia una cosa que l'amoïnava, i era el fet de que jo havia de marxar i es quedaria sola.
Des d'aquella nit que em va preguntar si era veritat que, al cotxe, li havia dit que em quedava o ho havia somniat i jo fent broma li vaig dir que ho havia somniat, es va sentir alliberada de l'angoixa de que tot s'acabés.

Dissabte 23 de març del 2013
Avui ens han donat el Rein.
La Maricel li ha cedit el seient del davant a sa mare. Ella no ho volia de cap manera, i deia.
-Tu has d'anar al costat del teu home.
-Va! mare que avui es el primer dia!!
-Dons avui i prou, que aquest es el teu lloc!! Els altres dies aniré al darrera amb les nenes.
-I qui li ha dit que els altres dies jo la deixaré pujar al cotxe?? he dit tot rient.
-Veus en això tens raó!! ha dit ella.
-No Irene no, el cotxe es de tots!! I el que heu de fer es començar a pensar en aprendre a conduir.
La petita, la meva petita! Ha dit:
-Posa el navegador! Que jo el vull sentir!!
-Si per anar a casa ja sabem el camí, l'hi he dit.
-Però jo el vull sentir.
-L'he posat i aixi que he donat el contacte el navegador a dit:
-Sige lahat ng derecho at pagkatapos ay lumiko pakaliwa. (segueixi endavant tot dret i de seguida giri a l'esquerra).
-Sige lahat ng derecho at pagkatapos ay lumiko pakaliwa. Ha repetit, divertida la petita, tot imitant la veu del GPS.

No se que em passa que tinc mes ganes de treballar que mai, jo esperava la jubilació per no fer res i ara em trobo que sempre tinc ganes de fer coses. No se estar-me quiet.
Faig la feina de casa, porto els comptes del negoci, pago als proveïdors, recullo els diners de les venedores, vaig al banc a portar els diners i encara em queda temps per a treballar al pati de casa.
Aquesta setmana he acabat el galliner i la cort per els porcs. Ja tinc planats, els pals mestres, per el cobert del cotxe.
Ha quedat tot força be. La cort l'hem feta amb blocs de formigó, reforçats amb armadures de ferro i després, ho hem arrebossat amb morter ben arremolinat.
La petita m'ha ajudat molt. Es llesta com un dimoni! Només m'ha de veure fer una cosa i de seguida ho agafa. L'arremolinat l'ha fet ella tota sola, al darrera meu, així que jo anava arrebossant.
Aquest dies he parlat molt amb ella. Es feliç de dir-me pare però em diu, que de vagades li sap greu per la seva mare, que no es pensi que ja no estima al seu pare.


Diumenge 24 de Març del 2013
Ahir a la nit, tot veient la televisió, mentre la sogra i la Teresa eren a la cuina, parlàvem la Cory, la Maricel i jo, i li vaig dir:
-Jo no vull, ni podré substituir mai el teu pare. Jo l'únic que vull i puc fer es estimar-te con una filla. No tinguis por de parlar d'això amb la teva mare. Ella sap que tu mai no deixaràs d'estimar-lo, al teu pare.
-Si però es que de vegades jo també tinc por de no estimar-lo prou al meu pare, d'oblidar-me d'ell.
-Mira filla, l'amor no es una cosa limitada, l'amor es una cosa que quan mes en dónes mes en tens, quan mes estimis la teva mare, les teves germanes, al teu pare i a mi, mes amor rebràs. Mira'm a mi. Vaig estimar la teva germana i he aconseguit ser estimat per totes vosaltres! Demana-li a la teva mare que te'n parli sovint del teu pare.
-Saps una cosa? Ets una meravella d'home, va dir abraçant-me fortament.
Li vaig besar el front i els ulls, que li començaven a espurnejar, a mi també se'm van negar i li vaig dir:
-Saps una altre cosa? Ets la filla mes bona del mon, i ara que no ens sent la Maricel, ets la nena mes bonica del mon!! El teu pare, on sigui, pot estar orgullós de tu, de totes vosaltres.
La vaig estrènyer fortament contra mi i la Maricel es va unir a la nostra abraçada.
-Veus li vaig dir? Quants mes som mes ens estimem!!
La Maricel va dir que creia que la Teresa també li agradaria dir-me pare, però que no ho feia per no ferir l'Irene.
-Jo començo a conèixer força la vostra mare i estic segur de que ella no se sentiria gens ofesa per això. Jo la vostre mare també me l'estimo molt, també gairebé com una filla. Per l'edat podria ser la meva filla. El que sento per vosaltres es un amor molt gran i molt difícil de catalogar. A tu Maricel t'estimo com a dona, com a esposa i a les altres us estimo perquè sou la meva família.
No se si m'explico?
-Sabeu que us dic?, va dir la Cory, que l'amor no te explicació, l'amor es te i se sent però no es pot descriure.
-Mira-te-la!! La nostra petitona!! vaig dir tot abraçant-les de nou.

La Teresa i L'Irene havien acabat la feina a la cuina i ens varen venir a dir bona-nit.
Quan em va besar la Teresa, li vaig dir:
-Bona nit filla meva!
-Bona nit pare! em va contestar, tot posant-se vermella.
L'Irene em va mirar complaguda i li va dir a la Teresa:
-Ja trigaves a alliberar els teus sentiments, filla! Estic contenta de que accepteu aquest home com a un pare. Gracies Siset!!

Nosaltres tres ens vam quedar a acabar de veure la pel.lícula a la tele.
Em vaig despertar a les tres de la matinada assegut al sofà i elles, una a cada costat meu, amb els seus caps estintolats sobre el meu pit. Vaig despertar, en silenci la Maricel i entre els dos van agafar en braços la petita, la vam portar a la seva habitació, li vam treure les sabates i el vestit i la varem tapar amb el llençol. Encara no havíem girat cua, que el gos saltà sobre del llit i es ficà sota el llençol arraulint-se al costat d'ella que, en sentir escalf de l'animal, el va abraçar tot fent la rum-rum.
Varem estar una estona allí abraçats contemplant-los
-Si ho veiés la teva mare!! vaig dir.
-Es feria un fart de riure!! em feu ella.
Vam sortir, en silenci, entrant a la nostra habitació. Em va dir:
-Tens son?
-No, ara m'he desvetllat
-Vine!! em va estirar de la ma i em va portar a la dutxa, ens vam despullar i ens varem ficar junts sota l'aigua...

El que va passar, ni ho recordo!
Nomes sé que a les deu del mati ens ha despertat la petita i tot petonejant-nos ha dit:
-Vinga! ganduls! Que nosaltres ja hem tornat de missa. Vinga lleveu-vos, que la mare us te la sorpresa, aquí al menjador!!
Ens ha estirat el llençol i no hem sigut a temps d'evitar que ens destapés.
-Heu dormit despullats!!
-Sempre dormim així li ha dit la seva germana.
S'ha tapat els ulls amb la ma, ha separat els dits per veure'ns i ha sortit corrents, fent-se l'escandalitzada.
Ens hem posat a riure, ens hem dutxat i un cop vestits hem sortit al menjador.
-Sooooogra!!!! No m'ho puc creure!! Tenia raó vostè que valia mes la sorpresa que l'excursió amb el cotxe!!
El meu cosí segon, de San José era aquí, amb els seu fill i la seva nora.
Els hem abraçat a tots i la sogra ha dit:
-Els vaig telefonar i els vaig dir que venguessin a passar el dia amb nosaltres, que la teva família també es la nostra gent. Que seria una sorpresa. Avui estrenarem la barbacoa que vas fer. He comprat un porquet i el farem rostit a l'ast.
-Gracies Irene!! L'hi he dit mai, que val tots els diners del mon??
-Massa vegades m'ho has dit!! Afalagador!! ha dit mentre m'abraçava.

La petita, de tan en tan es tapava els ulls amb la ma, separava els dits i ens mirava a la Maricel i a mi. Nosaltres vinga a riure.
-De que rieu? Han preguntat la sogra i la Teresa.
-De res! Coses nostres els he dit. Ja us ho explicaré.
La Maricel i les seves germanes s'han desfet en atencions als meus cosins.
Tots junts hem preparat el foc i hem posat el porc a rostir.
Després la petita s'ha passat tota l'estona donant voltes a l'ast.
-Tens una família molt bona gent. Han tingut sort de trobar-te, m'ha dit el meu cosí.
-La sort ha sigut tota meva!! No et pots arribar a imaginar com en son de bones aquestes dones.

Després parlant li he preguntat, com havien vingut de San José?.
-Hem vingut amb el jeepney.
-Sogra... si m'ho hagués dit els podria haver anat a buscar.
-I aleshores, on hauria estat la sorpresa? ha dit ella tot rient. Si vols al vespre amb la Maricel els aneu a portar a casa seva.
-No cal, ha dit el cosí.
Però tan la Maricel com la sogra hi han insistit.
-Jo també podré venir? Ha dit la petitona.
-Quatre al darrera anireu una mica justos, però si no us fa...
No m'han deixat acabar!
-I es clar que no ens fa res, però no t'hauries de molestar, ha dit el cosí.
-Serà un plaer portar-vos a casa, serà un passeig.
-Bé!!! ha saltat l'esquellerinc de casa. I posarem el navegador!!!

He anat a un super que hi havia obert, amb la Teresa, a veure si trobava alguna ampolla de Sant Sadurní. Com que era un super petit no n'hem trobat i hem agafat un parell de ampolles de Rioja.
Tornant cap a casa la Teresa m'ha preguntat si, ahir, m'havia sabut greu que em digués: Pare.
-Que dius ara!! Beneita!! Tu creus que em pot saber greu que m'estimis? Al contrari em vas fer molt feliç, filla.
Li he fet un petó i ella m'ha dit:
-Perquè ets tan bo amb nosaltres?
-Mira ara no hi caic!! Potser perquè sou dolentes i lletges?? li he dit tot rient i l'he fet riure a ella, també.
-Gracies pare!!
-Gracies a tu filla!! Digues-me pare, estima'm tan com vulguis, però recorda't sempre de que el teu pare, allí on sigui, se senti orgullós de tu!!

-De què rèieu, abans, quan la Cory es mig tapava els ulls i us mirava?
Li ha fet molta gracia quan li he explicat.
Hem caminat de bracet fins a casa, jo la meva filla gran.

La sogra quan ens ha vist arribar ha dit:
-Vinga tots a taula, que ja està el dinar a punt.
Ens ha agafat un moment de costat a la Maricel i a mi, i m'ha dit:
-Calla i no em tallis eh!!, deixe'm parlar!! Veus com tot ho fas bé? A la Teresa me l'has canviada!. No se què li has dit, ni vull saber-ho, perquè se li veu a la cara, el que li has dit. Està radiant de felicitat! T'estimo gendre!!
-Ja us ho explicaré de què hem parlat, sogra! I la Maricel ja t'ha explicat perquè feia allò de tapar-se els ulls, la petita?
-Si que m'ho ha explicat, si, i jo també he rigut amb ganes!! Mira que en sou de beneits!!

Hem dinat tots junts. El porquet estava deliciós. L'Ierene li havia posat unes herbes per dintre. Havia quedat molt melós.
En haver dinat la sogra a anat a la cuina i des d'allí ha cridat:
-Ara una altre sorpresa!! I ha aparegut amb una gran safata de crema.
-Quan l'ha feta? li he preguntat.
-L'hem feta amb la Maricel i la Teresa mentre tu eres a la barbacoa amb la petita.
-Taksil!! (Traïdora), li he dit a la Teresa. Tu ho sabies i, quan hem anat a comprar el vi, no me n'has dit res!! Ja me les pagaràs ja!! Taksil més que taksil!!.
Tots reien divertits.

Havent dinat hem anat a portar la família a San José. I em quedat que ens telefonaríem per tornar-hi un dia amb la sogra i la Teresa.

Tornant cap a casa m'han ensenyat l'encreuament, que mena a les cascades de Tamaraw. Els he promès que un dia, d'aquesta Setmana Santa hi aniríem tots cinc.
El tamaraw o tamarao, de qui prenen el nom les cascades, es una subespècie del zebú, endèmic de l'illa de Mindoro. Es mes petit de lo normal. També en diuen búfal nan. El nom científic es “bubalus mindorensis”.
Tot això m'ho ha explicat la meva petita, mentre sa germana l'escoltava divertida i li deia, en broma, que em faria entrar mal de cap, de tan xerrar.
He dit que no, que m'agrada sentir-la parlar.
S'ha passat tot el camí, explicant-nos coses de l'illa i de les illes. Dels idiomes que si parlen, de que el tagal es el que estudia a totes les escoles de Filipines, juntament amb l'anglès. Que els altres idiomes s'estudien, nomes, als llocs on es parlem.
Es com una calàndria encisadora, li he dit a l'orella, a sa germana. M'ha dit que per això es fa estimar tan la nostra petita, perquè es encisadora.
Ella ha preguntat que què ens dèiem a l'orella, i sa germana li ha contestat que això era cosa de grans.
-Ja ho se!!! ha dit la menuda, us dèieu que us estimeu molt!! Ah que si!!
-Ets un sol!! li he dit
-T'estimo pare!! t'estimo Maricel!!
Estàvem arribant a casa.

La sogra i la Teresa, ens han sentit arribar i han corregut a obrir-nos la porta del pati perquè entréssim el cotxe. Ja l'he ficat entre els pals mestres del que serà el seu cobert, encara que de moment, es un cobert descapotable!!.

-Avui soparem i anirem a dormir d'hora, he dit, que ahir amb la tele se'ns va fer molt tard.
-Si! Si! A dormir!! ha dit la petita.
-Pssssss!!! “Kumakain, matulog at caya” Menja, dorm i calla, li he dit tot tapant-li la boca.
-No se pas que en farem d'aquesta petita!! ha dit la sogra rient.

Moliner

Des de les Filipines amb amor-Comiat

Després del bloqueig imposat, torno per acomiadar-me d'aquesta web.

Les meves aportacions s'han acabat.

Moltes gracies a els que m'heu animat a seguir, però no puc continuar despullant-me davant tothom.

Gracies a la meva àvia pinay, sembla ser que podré aconseguir la nacionalitat filipina en poc temps. Tan aviat com Catalunya torni a ser lliure, tornaré com a turista; mentrestant em quedo aquí amb la meva família!!

Salut i “pesos” companys!!

Post scriptum:
La foto del nou avatar es al cràter del volcà Pinatubo, el dissabte sant

Chiquito Lopez

Una llàstima

Et trobaré a faltar. No sé que ha passat. Ja em va extranyar allò de "Forero Bloqueado". Jo he anat seguint la narració de les teves peripècies. I he xalat força. A més, per raons professionals he anat a Filipines tres vegades. Suposo que tornaré a la tardor. I conec una mica la història de l'illa. Això em feia més interessants els teus pots.

T'ho torno a dir: una llàstima que ens deixis. I molta sort, a Puerto Galera, a Girona o bé on siguis!!

Jordi222

Bona sort.

He anat seguint amb molt interès les teves aventures per Filipines, i només desitjar-te que et vagi molt bé en aquesta nova vida que estàs començant.

Filemon

Només sumarme a les mostres de gratitut per deixar-nos ser partíceps de la teva nova vida a Filipines.

No sé perqué t'han bloquejat ni res, el que si que tinc clar es que els teus posts eren molt més interessants que les plantilles aduladores i mig inventades de la majoria de personal que corre per aquest fòrum.

Com sempre diuen, s'en van els millors.

Molta sort i fin sempre!!!

Sursum Corda

Gràcies

No sé ben bé com començar. Hauria pogut dir simplement "Moliner", però desprès de llegir-te només puc dir-te "Amic Moliner".



Havia llegit en diagonal alguns dels teus escrits, però avui he pres el temps de fer-ho amb calma. Si et digués que m'has fet plorar, em creuries?



T'ho dic de debò: m'has emocionat realment. Dins d'aquest fòrum és difícil conèixer realment la persona que s'amaga darrera d'un nick, però amb els teus escrits, ens mostres que hi ha gent que val realment la pena.



Parlaves a l'inici d'una aventura, desprès de la temptació i finalment de començara una nova vida.



Dius també que has tingut sort, però la sort només somriu a qui la mereix.



Et desitjo que tots els teus projectes tirin endavant i que siguis molt feliç en la teva vida. Has portat alegria i seguretat a aquestes dones i elles t'ho tornen en amor.

Ah, collons, quantes vegades diem paraules buides i quina dificultat tenim per dir les coses pel seu nom! Aquesta historia parla realment d'amor amb totes les lletres.



Espero només que tornis alguna vegada per aquest fòrum per dir-nos com va la teva vida i per demostrar-nos que és possible la felicitat.



Gràcies.

Korso

Pues yo seguía la narrativa de Moliner, hasta que el comentario inoportuno y fuera de lugar de un forero, carente de sensibilidad, le cortaron de raíz las ganas de compartir sus momentos de felicidad.
Después los moderadores sacaron las tijeras y empezaron a cortar por aquí y por allá hasta que finalmente guillotinaron al protagonista.
Si esta película la hubiese dirigido yo, indudablemente hubiese tenido otro final muy diferente...y más "justo". Pero ya se sabe..... "dónde manda patrón......."
Sr. Moliner...que sea Vd. muy feliz con su nueva familia.

Diesel

Gràcies i bona sort

Vaig tindre la sort de descobrir aquest fil des del seu inici i em va emocionar des del primer dia. Des d'aleshores, em vaig convertir en un incondicional. El primer que feia cada dia, només conectar-me a SMB, era mirar si havies escrit algo més. Vaig ser testig, a través dels teus posts, de com anava progresant la teva relació amb la Maricel i amb la seva família (ara, la teva família també). De tot el que he llegit en aquest foro, aquestes vivències que ens has relatat són les que més m'han tocat la fibra i també, en algún moment, se m'ha fet un nus a la gola i se m'ha escapat alguna llàgrima.

Vaig veure el post fora de to (i de tot sentit comú) d'aquell forero que, pel meu parer, ni havia comprés el que aquí explicaves ni tenia cap noció del que és el respecte. Vaig veure el teu post que van esborrar. No vui entrar en cap polémica, si els organitzadors van decidir fer-lo desaparèixer, tindrien els seus motius; el que sí et puc dir és que en aquell post vas dir les coses ben clares i que per a mi tenies tota la raó. Es una llàstima que per la intevenció fora de to d'una sola persona, els demés ens haguem quedat sense saber més coses de la teva aventura i que tu t'hagis vist casi obligat a deixar d'escriure quan es podia notar, a través de les teves paraules, amb quin plaer relataves les maravelles que estaves vivint.

Ja per anar acabant aquest post, desitjar-te que tot et vagi molt bé en aquesta nova vida, i sumar-me a la petició del Sursum per a que, en algún moment, si et va bé, ens facis cinc céntims de cóm et va tot.


Salutacions, company

Hedonista54

Totalmente de acuerdo

Estoy totalmente de acuerdo con el forero Diesel. Soy de los que entran en peluquerías Chinas, masajes y pooco más. Hace poco entré en Turismo Sexual y "me enganché" por los comentarios de Moliner. Pero como dice el refrán "Donde hay patrón no manda marinero". Se acabó y no hay retorno. Echaremos muy en falta los comentarios de Moliner. Un saludo para tí y para tu nueva familia.

domjaume

bones

hola MOLINER,
avui he descobert el teu fil i m'ho he llegit d'un tiron, impressionant, però si m'ho permets et demano que el dia que siguis pare ens ho facis saber, que crec que des aquí tots serem padrins d'aquesta criatura. Moltes gràcies per explicar-nos la teva història d'amor
moltes salutacions des platja d'aro

Cho Xin Yu

Bloqueo de Moliner

Yo también seguía las aventuras de Moliner en Filipinas y con las filipinas. Me gustaría saber la razón del bloqueo, no sea que resulte que hubiera algo sospechoso en sus experiencias y que se hubiera descubierto que las mismas se escribían, no desde las Filipinas, sino desde un ordenador en Girona, con la mano izquierda moviendo el ratón y con la derecha meneando la cigaleta...

A ver si algún moderador nos da alguna pista,

Saludos

1945juan

Si hubieses seguido el hilo desde el dia que se inicio habrias leido los post borrados y no necesitarias explicacion de ningun moderador

Moliner gracias por tu diario y es una pena que no siga, te deseo lo mejor con tu nueve familia y me gustaria ir sabiendo algo de ti

Un abrazo

Gourmet

Que et vagi d'alló més bé a la teva nova vida...

Una forta abraçada company..

Todo empezó con este post...

Turismo sexual en Filipinas

Aquí la lógica respuesta de Moliner...

http://www.sexomercadobcn.com/lenguaje-inapropiado-t38095-i8.html#post912540