Segons el que diu el poble, un dels primers establiments que van obrir-se a la Plaça Reial va ésser un bordell dissimulat sota l’aspecte d’una botiga de vendre barrets, instal·lada amb gran luxe. Tots els barrets costaven un mateix preu. Si el client pagava amb una moneda de major valor s’entenia que estava en el secret del veritable tipus de l’establiment i hom l’invitava a pujar a l’entresòl per tornar-li el canvi. Si pagava el preu just que li demanaven pel barret s’entenia que era un innocent que havia acudit a la botiga i que ignorava el seu veritable negoci. Aquest establiment va donar origen al qualificatiu de “casa de barrets”, aplicat als bordells, especialment als vergonyants i dissimulats. Diuen que a la Baixada de la Presó hi hagué una altra botiga per l’estil, dissimulada sota l’aspecte d’una guanteria. Aquesta mena d’establiments no van arrelar, van durar molt poc temps.

(Amades, 1984: 635).

Bon fil, burriscus.
La veritat que per mi te un encant especial, un tracte proper, com familiar a vegades. Amb las noies que parlaven Catala en la cita quasi un 100% m'he sentit mes que a gust, com si cardesis amb la veina del teu carrer a vegades o la amiga de sempre.
I hem refereixo a foreras moltes d,aqui que llegin ja sabran a qui hem refereixo.

Ultimament quant cardo amb una noia que parla Catala i es nota que es d,aqui penso:
-12 jutges d'un jutjat me la mengen de costat, - jjjjj