Vailet_bcn

Suposo que no és fàcil tractar aquest tema. Potser ni tan sols és procedent, però, havent llegit moltes experiències descrites en aquest fòrum, voldria aportar el meu punt de vista basat en la meva pròpia experiència de relacions amb noies trans.

D'entrada, les noies que es dediquen a la prostitució rarament ho fan per vocació. Tingueu sempre present que el col·lectiu trans és un dels pitjor parats en quant a integració laboral. Tenen moltíssimes dificultats per ser contractades degut al tabú social que existeix sobre la transexualitat i cada any es publiquen dades de l'enormes atur entre les persones trans. Per tant, a més de penúries financeres les noies trans pateixen el rebuig personal en aquest àmbit.

Però el rebuig no acaba en un sentit estríctament professional. Seguint amb els informes anuals d'observatoris socials, a la ciutat de Barcelona es denuncien contínuament establiments d'oci i restauració on es prohibeix l'admissió de persones trans per un simple motiu d'imatge. Sembla ser que molts d'aquests establiments consideren que la presència de transexuals perjudica la seva imatge i foragita clientela. Sense entrar a jutjar aquesta lamentable pràctica fiqueu-vos un moment a la pell d'una persona que rep aquest rebuig dia sí dia també. Assumir la incertesa de ser admès/a a un negoci sense motiu, només per ser com s'és, és motiu més que suficient per sentir ràbia contra tot allò que t'envolta.

Afortunadament l'acceptació de la realitat trans en l'ambient familiar i d'amistats ha millorat força en els darres temps, però tot i així encara existeixen famílies intolerants que, davant un membre que es declari transexual, reaccionen de forma taxativa i agressiva en contra de la persona.

Recapituleu doncs. La persona trans amb qui tanqueu una cita/servei, és molt probable que hagi patit injustícies de tota mena, violències (físiques o no) i rebutjos de manera constant. Quan us tingui davant, depèn de com us comporteu i la tracteu, us veurà, amb motiu, com a persones que formen part d'un món que les desprècia i que només interessades pel morbo i el vici.

Tot aquest rotllo l'escric per tot aquell que no hagi tingut la suficient empatia i descriu experiències queixant-se del mal caràcter o mala actitud d'una noia. Penseu sempre si heu estat prou persones amb ella o si us heu comportat com un desalmat que busca usar-la, aprofundint el seu dolor i incomprensió.

No pretenc ser condescendent. És cert que cada persona és un món i que no és just generalitzar, però sí que voldria que quan aneu amb una noia trans penseu en que és a les vostres mans poder-li fer una mica més portable l'experiència en funció de l'empatia i el tracte que doneu. Que són persones, com vosaltres, i que hi ha vida més enllà del sexe.

roglub

Y después de toda esta lección social , moral , empatía , etc que quieres dar , yo te pregunto

Tu has salido con muchas chicas trans , a comer o cenar en algun restaurante , o te has ido de copas , o algún lugar de ocio nocturno , o jsimplemente a tomar un cafe en alguna terraza y charlar con ellas ?

Y lo pregunto simplemente por que , yo si en infinidad de ocasiones , y con más de una , y te puedo asegurar que nunca nos prohibieron la entrada en ningún sitio

Si es cierto que para lograr un puesto de trabajo lo tienen más complicado por el rechazo que hay hacia ellas , pero ya existen asociaciones , e instituciones , y programas pera encontrarles trabajo , solo deben de querer hacerlos , yo conozco dos que ya no ejercen la prostitución .

El mal servicio , carácter , actitud etc , no es excluyente de que uno se comporte como una persona y tenga empatía hacia ellas , simplemente es que son así , y dan un mal servicio a sus clientes

Cuándo se contratan servicios sexuales sea con chicas trans o no , se va por vicio y morbo y no tiene nada que ver con la empatía hacia ellas o ser más persona , o vamos a hacer amigos?

Que de todas maneras tienes parte de razón en alguna cosas

Vailet_bcn

Gràcies pels teus comentaris.

Sí que hi he anat a prendre un cafè i a sopar amb amigues trans i, igual com et va passar a tu, mai no he tingut problemes als locals. Estic segur, però, que aquest fet va ser degut al tipus de local que vam anar i que a altres llocs sí que els haguéssim tingut (és una suposició, això sí).

El meu post no pretèn alliçonar a ningú, de veritat, ni tampoc pretèn generalitzar, em sembla que ho he escrit. En qualsevol cas demano disculpes si fa aquesta sensació. El meu únic propòsit era el de compartir una reflexió (segurament esbiaixada) sobre un col·lectiu que pateix rebuig i marginació (el col·lectiu), fet que en molts casos aboca a molts dels seus membres a situacions dures i injustes.

Cert que l'objectiu de contractar serveis de prostitució no és la de fer amics, però estem parlant d'un servei entre persones on pot ser que en algun cas una d'aquestes dues persones hagi patit més del compte. Aquesta màxima és aplicable a totes les relacions humanes, és clar, però en aquest camp de vegades es pot oblidar una mica.

Gràcies de nou per les teves paraules. Sento si ha semblat que intentava acusar o alliçonar a ningú.

Shepard

Todas esas afirmaciones basadas en evidencias teóricas y generalizadas, en las que a priori, la mayoría estaríamos de acuerdo, quedan completamente invalidadas cuando conoces la realidad del mundo trans en países desarrollados como el nuestro.

Probablemente en países de Sudamérica, más pobres y subdesarrollados económica y culturalmente, el colectivo trans siga sufriendo toda clase de discriminaciones tanto sociales como laborales. Pero en Europa occidental la realidad es completamente distinta.

A día de hoy, las trans son personas completamente aceptadas socialmente, y salvo contadas excepciones, no existe ya ningún rechazo social hacía ellas. Y si no están integradas laboralmente en la sociedad es sencillamente porque, en la mayoría de casos, ellas no quieren.
Pues no podrían mantener el nivel de vida que les permite la prostitución con un sueldo de mileurista.

Ofrécele un trabajo de mil euros mensuales y 8 horas diarias a cualquiera de las trans que se anuncia en Erosguia... verás tú lo que te dice. Y ya no hablamos de las que pasan temporadas en capitales europeas (Viena, Zurich, Amsterdam...) ejerciendo la prostitución. Te aseguro que ya quisiéramos muchos de nosotros tener ese nivel de ingresos.

Justificar ese carácter inestable o una mala actitud en el servicio victimizándolas de discriminaciones sociales o laborales, diría que poco tiene que ver con la realidad. Donde la mayoría de trans, además de carecer de formación académica, tienen unos enormes desequilibrios hormonales provocados por automedicarse siguiendo las recomendaciones de otras trans. Y no hablamos ya de lo extendido que está el consumo de drogas en el colectivo... Siendo realistas, creo que una actitud inapropiada en un servicio es más una consecuencia de todo lo anterior, que de haber sido victimas de discriminación de ningún tipo.

Por último, me ha llamado la atención esos informes anuales de observatorios sociales que apuntan a la prohibición de acceso a establecimientos de ocio y restauración al colectivo trans en la ciudad de Barcelona. Sólo tienes que ver como en determinados restaurantes de alto poder adquisitivo, como Botafumeiro o Nuba, las trans son clientes habituales. O como frecuentan las zonas VIP de conocidas discotecas de Barcelona, como Pachá, Catwalk o Shoko...

Evidentemente, tu discurso de igualdad y de empatía, lo compramos todos. Pero desde mi experiencia y con el mayor de los respetos, discrepo completamente. Pues creo que en absoluto se ajusta a la realidad del día a día de las trans en nuestro país.

Aunque como ya sabemos, generalizar es un error, y habrá todo tipo de casos con sus particulares circunstancias.

Vailet_bcn

Gràcies per la teva resposta, Shepard.

Desconec una mirada global del tema i només em baso en experiències estríctament personals i informes públics d'observatoris del fet LGTBI. Tant de bo que sigui com ho expliques, sincerament, seria una gran notícia que el col·lectiu trans hagi deixat de patir discriminacions. Ho dic amb el cor a la mà, no hi ha sarcasme de cap mena. Si he escrit el tema és perquè la meva experiència em fa veure discriminacions i estigmes que encara avui existeixen (els comentaris i les mirades que es generen quan al carrer hi passa una trans, per exemple).

Repeteixo el que deia abans, no pretenc pontificar ni jutjar, tan sols és una reflexió personal que volia compartir per si era d'ajut. Res més.

Ja està, ja callo. Gràcies de nou per la teva aportació, m'agrada poder conèixer un punt de vista tan optimista i diferent al meu