Jules Verne

Parlem de l'idioma, doncs, i comencem amb una coneguda cançó de La Trinca


Sóc gairebé trilingüe en català/castellà i francès. També parlo amb fluïdesa anglès i italià. Tinc nocions bàsiques d'alemany i conec (i llegeixo) els alfabets ciríl·lic i grec. També tinc coneixements bàsics d'altres llengües i fins i tot el xinès ja comença a ésser una llengua familiar, ateses les meves habituals visites a senyores del país de Confuci.

Dic tot això perquè és obvi que ningú no podrà posar en dubte el meu amor per les llengües. Però a diferència del Jules Verne històric, la prosa del qual és d'una bellesa extraordinària, en la present reencarnació vaig néixer en un entorn catalanoparlant. I per molt que m'estimi les altres llengües, com el català no n'hi ha cap. Això és així i no canviarà. El respecte envers els parlants d'altres llengües no treu que la meva petita, i molts cops perseguida llengua, mereix ocupar una posició preeminent que molts cops li ha estat negada.

Palermo

"Quién no tiene problemas, los inventa"
Procede a pasarse el dia en un foro discutiendose por A o por B con personas que ni siquiera conoce, por temas que si son importantes, no una lengua que hablan 13 millones de personas, no que va...


El típico dilema absurdo que presentáis, para obviar una realidad, dais mucha pero muchisima pereza por esta y otras cosas los Monolingües castellanoparlantes, lps que tenéis esta actitud, en Cataluña.

Pathfinder

Buenos días,

Aunque personalmente el tema no me supone una preocupación en mi día a día, sí que tengo una opinión personal, y aprovecho para compartirla.

Igual que las amistades, trabajos, residencias, lugares, etc. todo va y viene, con lo que con ese pensamiento, no tengo un apego especial a una lengua/cultura en particular, con lo que si una desapareciera, sería una pena pero no creo que me produjera una herida remarcable.

Por trabajo hablo con personas de distintos lugares y normalmente sigo estas pautas:

• Si hay un participante de fuera de España, hablamos en inglés (a no ser que quiera practicar el castellano).

• Si hay un participante de fuera de Cataluña, hablamos en castellano (a no ser que todos sean catalonaparlantes y esa persona quiera aprender/practicar catalán).

• Si todos son catalanes (la definición puede ser amplia) me gusta que el idioma salga de manera natural. En particular yo me expreso mejor en castellano, pero si todos los demás hablan en catalán, yo hago el cambio.

Y por otro lado está mi vida personal. Como decía antes, me expreso mejor en castellano, y me encantaría que las demás personas se expresaran en su lengua escogida. Por eso muchas veces propongo que la conversación sea bilingüe, yo en castellano la otra persona en catalán.
Porque esa es una de las riquezas que tenemos, que nos podemos entender sin que ninguno "abandone" la lengua donde se siente más cómodo.

Por desgracia sólo lo he conseguido con un par de personas (italiano-castellano y catalán -castellano). La mayoría de veces la otra persona pasa al castellano al hablar conmigo, una pena.

DJ Luí

Hombreees, Palermo. Qué tal todo, com anem?..

Con ese nick debes ser un enamorado de Italia ó de Palermo cuando menos, no? Bravo por ello pues

Y quién tan sólo regresa al foro para hacer comentarios negativos, buscar maraña como ahora y hablar sin tener ni puñetera idea de nada ó casi nada ni de a quiénes te estás dirigiendo como deberíamos llamarlo, "figura" ?

Para muestra un botón:

N.P.I., tal como te digo, "listo".

La meva llengüa materna és el català. Soc barceloní d'ascendència centenària, i per sort puc parlar no tan sols també en castella, sino que també en algunes altres llegües. I tú, champion ?

Y si te da pereza, por qué entrar aquí ahora y después de tanto tiempo probablemente "chafardeando" el foro sin postear nada, "pillín"? Rabia? Problemas de autoestima? Mala gaita, potser?..

Au va, pren-te una til.la ó rebaja ese souffle, que decía otro
.

Sirope de Fresa

Io Palermo no busques casito por aquí.

Palermo

Como si tu ascendencia es bicentenaria, o estás emparentado con Jaume I, no es eso lo que he comentado, y me importa más bien poco por decir que me importa nada, aquí el tema es la demagogia de tu comentario que he resaltado.

No sabia que había que participar con un mínimo de frecuencia en este foro? Quien impone ese mínimo el Dj de confianza de este Foro? Osease tu.
Insisto me das mucha muchísima pereza.

Uff no gracias Savannah... Que tengas un Feliz Dia

Javiels

Es q echa de menos a fausti, savi. Cuántas veces no entraría a llamarle "pacificador" ein?

Pel que fa al fil, jo com parlo spacatalinglish,
cap problema

Jules Verne

Un cop vaig dir "We are living ensemble" en anglès, i em vaig quedar tan ample

Nota: ensemble existeix en anglès, amb el mateix significat que el rus ансамбль, és a dir, "conjunt" (musical). Per exemple, The Mozart Ensemble. En francès, ensemble significa, originalment, "junt". El verb ensamblar en castellà prové justament del francès antic "ensembler" (actualment es diu "assembler"). Per això hi ha una dita en francès que diu qui se ressemble s'assemble. El mot català assemblea té el mateix origen.

En resum, que jo volia dir We are living together i vaig acabar fent un refregit entre anglès i francès.

Com que l'anglès modern està fortament influenciat per l'antic francès normand, no és estrany que els parlants de francès fotin (fotem) la gamba (en el sentit del francès jambe) i se'ns escapi algun mot francès en anglès. De fet, un francòfon culte pot llegir i entendre fàcilment un text escrit en anglès formal.

DJ Luí

Piacere di conoscerti, Signorina

SÍ !



Pues "desperézate", hombres. Y sé feliz

Mira, hasta te he obsequiado con un gallifante

Pasopalabra ..
.

dracblaucat

A mi em passa quelcom similar. Domino el francès molt millor que l'anglès, a banda que vaig diversos cops a l'any a França.

A vegades per Barcelona algun guiri em pregunta pel metro, pel Parc Güell o el que sigui, quasi sempre en anglès, sigui d'on sigui. Intento contestar en anglès, que encara que no ho sembli, el vaig estudiar 7 anys escolars i em passa que quan parlo alguna llengua forana el meu cervell es posa en mode francès, i algun galicisme se m'escapa si m'agafen en fred... Em surt “escalier” quasi sempre per exemple enlloc de “stairs”

Orifany

Sense cap afany de pontificar aquí deixo unes línies que no volen ser res més que una petita aproximació aquest tema. 

Tots els embolics del món neixen quan el respecte escasseja. 

Abans, però, de passar a veure si una llengua és una eina de comunicació o alguna cosa més, ¿no seria bo de pensar, encara que breument, en el seu contrari? 

I la incomunicació? Què és la incomunicació? ¿No serà que una falta absoluta d'empatia ens impedeix reconèixer l'altra i comunicar-nos-hi? ¿És que mai no podrem escapar de la dialèctica ELLS/NOSALTRES? 

Jo crec que estem atrapats en el sentiment, i tanmateix, sense sentiment no podem viure. Ens cal estimar perquè hem nascut per estimar i tot el temps que no estimem és temps perdut. 

Una llengua és molt més que una simple eina de comunicació, si ho fos, tothom (i quan dic tothom vull dir tota la humanitat) parlaria el mateix idioma. Imagineu-vos-ho, seria comodíssim.

I tanmateix no ho fem. No ho fem perquè una llengua és una llar prenyada d'emocions i sentiments i és molt difícil renunciar als afectes casolans. 

Hem nascut per sentir, no pensar. 

PD. Un idioma mor quan es deixa de parlar, d'escriure, de llegir. Si no voleu que mori, parleu-lo, escriviu-lo i llegiu-lo tant com pugueu. Feu-ho no com un compromís sinó com un acte d'amor. Amb amor tot és més fàcil. 

Sirope de Fresa

Es que me lo había parecido. En el hilo de pleitos ya te comenté mi opinión sobre algunas cosas.

Llega semana santa y él también quiere su procesión.

DJ Luí

.

Palermo

Que hilo de Pleitos?
De todos modos que te hace suponer que estoy interesado en tu opinión?
Que tengas buenas semana Santa Savannah

JoseMC

Navegant pels diferents fils del Bar trobat aquest que m'atret l'atenció.
He de dir que per a mi l'idioma no és res més que una eina que tenim les persones per comunicar-nos entre si. Sé que per a moltes persones l'idioma és com un signe identitari i cultural, cosa que per a mi no ho és a diferència d'altres expressions que sí que ho són: Ball de Bastons, Moixaganga, La Sardana, Les Falles del Pirineu i tantes expressions culturals que tenim aquí a Catalunya que són les que enriqueixen el nostre patrimoni cultural.
Tota persona que viu a Catalunya té el dret i el deure de saber els dos idiomes oficials que tenim (Català i Castellà) - i a la Vall d'Aran a més a més El Aranes -. Però alhora l'administració té l'obligatorietat de dirigir-se a nosaltres en l'idioma que nosaltres lliurement hem triat i això ni l'administració autonòmica ni moltes locals ho fan Ex.: FGC i TMB només comuniquen per megafonia en català (alguna vegada, rarament també ho fan en castellà) RENFE ho fa en tots dos idiomes. Un altre exemple és la retolació de carrers que només estan en català mentre que en altres comunitats que també tenen la sort de parlar un altre idioma com és: Navarra, Euskadi, Galícia (per no esmentar les altres tres comunitats amb què compartim llengua si ho fan ) Si a tot això esmentat se li uneix que l'entitat que se li va encomanar la tasca de promocionar i divulgar el nostre idioma (OMNIUM CULTURAL) en lloc de fomentar aquesta tasca fa proselitisme polític doncs es lògic que la convivència lingüística estigui una mica tensionada. No he fet esment a l'ensenyament escolar (més enllà del 25%) s'estan fent les coses bé i a les zones tensionades on el castellà és predominant es reforci el català i on el català predomina es reforci el castellà. A partir d'aquí cadascú és lliure de triar idioma o tots dos alhora. Es pot ésser i sentir català parlant castellà i es pot ésser i sentir-se espanyol parlant català. Jo sóc català perquè sóc espanyol i sóc espanyol perquè sóc català

Aramis 43

Això de ser de dos llocs a la vegada costa d'entendre.

Cal diferenciar el, ser i estar.
Jo soc català. I a la vegada estar supeditat a una dependència administrativa d'un Estat. Per pebrots, és clar.

Puc parlar i pensar en català i tenir el deure d'entendre un altre idioma i el dret de fer-lo servir.
El deure cal complir-lo, llevat que vulguis tenir problemes. El dret pot ser acceptat o no. .

Artículo 3
1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.
3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

JoseMC

uyyyy. T'estic veient venir i per aquí no hi aniré. Tu vols aprofundir i jo no, però si et puc dir que quan Jaume I "El conqueridor" va conquerir Múrcia i la va cedir al seu nebot Ramiro va dir: Ho fem per la humanitat, per la cristiandat i sobretot per Espanya

Aramis 43

Res. Només és fer petar una mica la xerrada.

"Nos feim la primera cosa per Déu, la segona per salvar Espanya, la terça que nós e vós haiam tan bon preu e tan gran nom que per nós e vós és salvada Espanya"

Se li atribueix a Jaume I. Tot i que historiadors de prestigi reconeguts ho neguen, entre altres raons perquè en Jaume era analfabet i li costava dir frases coherents. O això escriuen.
Ja sabem com va això de la Història, segons qui escriu és blanc o negre, probablement una mica gris tot plegat és més creïble.
Bé. Ves a saber qui ho va dir o si va ser ell.
Podria ser, per aquelles èpoques entre Reis i filles de Reis, s'enllitaven tot sovint, inclús es casaven, potser això de Múrcia va servir per tenir content al seu gendre Alfons. Rei de Castella.

Per altra banda, i sense aprofundir ben pensat... que tothom parli com vulgui i si un és feliç sent català i espanyol a la vegada, doncs res a dir.
Costa d'entendre, però és ben lliure.

JoseMC

Ben dit, si senyor! Tu i jo ens anem entenent. Els sentiments no es trien i res a objectar que tu et sentis només català però no et fa català de "Soc arrel" i respecte a l'idioma que cada persona s'expressi amb el que se senti més còmode o que li interessi més.

Aramis 43

Soca-rel.
No es tracta de mesurar sinó de sentir.