ADVERTENCIAS

Baja_174341 · 20/06/2024, 19:02

Cita:

Iniciado por Beckembauer

Confieso algo que oído.
He oído a una mujer decir que los hombres se vuelven adiptos a la soledad.
A lo mejor tiene razón.

Hay personas que les gusta y se sienten bien asi,y también los hay que le tienen miedo.

Aramis 43 · 20/06/2024, 19:14

Confesso una gran decepció. Momentània...

Un bon amic amb malaltia terminal ha tornat a casa, vol morir lluny de centres mèdics, clíniques, hospitals...

En saber-ho he anat a casa seva a veure'l i si calia fer petar la xerrada, encara que fos curta.
He estat xerrant amb el seu fill, el qual vaig veure'l néixer.
Molt agraït i educat, m'ha dit que li demanaria al seu pare permís per arribar a la seva habitació.

No ha passat massa estona i quasi amb llàgrimes als ulls m'ha dit... que el seu pare agraïa molt la meva intenció, però que no volia veure'm. Transmetent les seves paraules ha verbalitzat que no es veu en cor que el vegi en el seu estat. I un seguit d'arguments que he acceptat.

Ja al carrer m'he sentit molt decebut, però després entenc que cal respectar la seva voluntat.

De vegades fem el que ens sembla correcte, el que ens surt del cor. En realitat el que comte és la voluntat de l'altre i cal respectar-ho. Sempre.
Em queda el record del que hem viscut junts. Res més a dir.

Quan vaig arribar per primera vegada a Catalunya sud amb 11 anys, va ser la primera persona (de la meva edat) que em va dir... Tu ets nou aquí oi. Juguem una estona.

Vull creure que els dos hem pensat en aquell moment. Una estona.
Ja després, la vida segueix el seu curs. cagada

Baja_167575 · 20/06/2024, 22:20

Confesso que aquest espai refugi web de anuncis on xerrem ens confessem i opinem a vegades bé O vegades no tant bé pero amb respecte també confesso que a vegades una mica jo m'ho miro des de la barrera però i no mi fico confesso que el salseo està bé de tant en tant perquè si no es una mica aburrit risa

apa! Vagin passant i fins aquí confessors perfect

Martha Didó · 20/06/2024, 22:33

Cita:

Iniciado por Baki hamma

Confesso que aquest espai refugi web de anuncis on xerrem ens confessem i opinem a vegades bé O vegades no tant bé pero amb respecte també confesso que a vegades una mica jo m'ho miro des de la barrera però i no mi fico confesso que el salseo està bé de tant en tant perquè si no es una mica aburrit risa

apa! Vagin passant i fins aquí confessors perfect

Pues expláyate y sácanos algún salseo no?...
Alguno sabrás con el tiempo que llevas risa

Es brometa Baki Baki peluche_ella

bump

Cita:

Iniciado por Beckembauer

Confieso algo que oído.
He oído a una mujer decir que los hombres se vuelven adiptos a la soledad.
A lo mejor tiene razón.

Y las mujeres también, pero cierto lo que dice Evil...
No todas las personas saben vivir sol@s, conozco quien se agarra por estar acompañas@
En fin, a mi me gusta!! bochornoella

bump

Cita:

Iniciado por The last of the maynards

Entonces recordó las palabras de la mujer rubia

Qué significaba todo eso?

Sacó una caja de cerillas de su bolsillo. Se podía leer: "A ver, maynard, bobo, que eres bobo, si en los dos teléfonos salen en gris es que no te tienen bloqueado, porque un teléfono es el de tu madre y para qué iban a bloquear a tu madre? Si fuera el de tu padre aún, porque tiene una cara de putero para ponerla en la enciclopedia. Bar Manolito".

Tenía las piezas, pero no terminaban de encajar. Algo fallaba, por qué cabía medio Quijote en una caja de cerillas? Cómo podía saber que el estado de WhatsApp era gris si veía en blanco y negro?

Muy raro todo.

Apuró el vaso de whisky y encendió un cigarrillo.

La conspiración llegaba a lo más alto, tenía que hablar con él.

Llamó a Lextor

Que te dijo Lextor, te ayudo en tus dudas del muñequito gris...
Intrigada me tiene esta historia

Abellot · 20/06/2024, 23:11

Cita:

Iniciado por Aramis 43

Confesso una gran decepció. Momentània...

Un bon amic amb malaltia terminal ha tornat a casa, vol morir lluny de centres mèdics, clíniques, hospitals...

En saber-ho he anat a casa seva a veure'l i si calia fer petar la xerrada, encara que fos curta.
He estat xerrant amb el seu fill, el qual vaig veure'l néixer.
Molt agraït i educat, m'ha dit que li demanaria al seu pare permís per arribar a la seva habitació.

No ha passat massa estona i quasi amb llàgrimes als ulls m'ha dit... que el seu pare agraïa molt la meva intenció, però que no volia veure'm. Transmetent les seves paraules ha verbalitzat que no es veu en cor que el vegi en el seu estat. I un seguit d'arguments que he acceptat.

Ja al carrer m'he sentit molt decebut, però després entenc que cal respectar la seva voluntat.

De vegades fem el que ens sembla correcte, el que ens surt del cor. En realitat el que comte és la voluntat de l'altre i cal respectar-ho. Sempre.
Em queda el record del que hem viscut junts. Res més a dir.

Quan vaig arribar per primera vegada a Catalunya sud amb 11 anys, va ser la primera persona (de la meva edat) que em va dir... Tu ets nou aquí oi. Juguem una estona.

Vull creure que els dos hem pensat en aquell moment. Una estona.
Ja després, la vida segueix el seu curs. cagada

Entenc al teu amic, no és al primer que li passa. Cada persona és un món.

Pel que expliques de quan tenieu 11 anys, devia ser un gran paio. Més quan es parla de tants casos de bullying, que sempre ha existit.

El Maltés · 21/06/2024, 08:26

Vist l'interès d'alguns segueixo...

Abalon69 · 21/06/2024, 08:26

Cita:

Iniciado por Aramis 43

Confesso una gran decepció. Momentània...

Un bon amic amb malaltia terminal ha tornat a casa, vol morir lluny de centres mèdics, clíniques, hospitals...

En saber-ho he anat a casa seva a veure'l i si calia fer petar la xerrada, encara que fos curta.
He estat xerrant amb el seu fill, el qual vaig veure'l néixer.
Molt agraït i educat, m'ha dit que li demanaria al seu pare permís per arribar a la seva habitació.

No ha passat massa estona i quasi amb llàgrimes als ulls m'ha dit... que el seu pare agraïa molt la meva intenció, però que no volia veure'm. Transmetent les seves paraules ha verbalitzat que no es veu en cor que el vegi en el seu estat. I un seguit d'arguments que he acceptat.

Ja al carrer m'he sentit molt decebut, però després entenc que cal respectar la seva voluntat.

De vegades fem el que ens sembla correcte, el que ens surt del cor. En realitat el que comte és la voluntat de l'altre i cal respectar-ho. Sempre.
Em queda el record del que hem viscut junts. Res més a dir.

Quan vaig arribar per primera vegada a Catalunya sud amb 11 anys, va ser la primera persona (de la meva edat) que em va dir... Tu ets nou aquí oi. Juguem una estona.

Vull creure que els dos hem pensat en aquell moment. Una estona.
Ja després, la vida segueix el seu curs. cagada

Porto 15 anys aqui i es una de les histories mes emotives que he llegit.
La vida mateixa.
Gràcies per explicar-la

Salut

limon · 21/06/2024, 09:16

"La psicóloga Candice Odgers sugiere que al margen de ser las adolescentes las más afectadas, la causalidad puede ser al revés: las que ya padecen ansiedad y algunos síntomas depresivos, pueden convertirse en las usuarias más compulsivas y habituales de los teléfonos inteligentes y de las redes sociales que estos ponen a su disposición."

*****

HeyJude · 21/06/2024, 09:35

Confieso que estoy viviendo una epoca de cambios… con relaciones que se agotan, otras que empiezan, otras que a pesar de todo perduran… sin dramas, con tantas cosas positivas y mas que me llevaria si solo dependiera de mi… pero es un mundillo complicado y mejor no complicarlo mas… en teoria, jaja…

guino

Baja_174341 · 21/06/2024, 10:37

Feliz Viernes A Todo/as

Baja_167575 · 21/06/2024, 10:42

Cita:

Iniciado por Evil Clown

Feliz Viernes A Todo/as

https://youtu.be/YXnjy5YlDwk

Igualment clowy bebida

Aramis 43 · 21/06/2024, 12:51

Cita:

Iniciado por Abalon69

Porto 15 anys aqui i es una de les histories mes emotives que he llegit.
La vida mateixa.
Gràcies per explicar-la

Salut

Tenia els meus dubtes.

Aquest matí ha seguit, després d'una trucada ens hem vist amb el seu fill prenen un cafè en terrassa. Molt poca gent al voltant.
Hem estat xerrant una bona estona i m'ha fet arribar una carta. M'ha aclarit que l'havia escrit ell, segons el que en prou feina li podia dir el seu pare.

No vull entrar en massa detalls. Dimarts vinent ja deixarà de patir. És l'última voluntat triada.

Com és natural, quan he quedat sol l'he obert i l'he llegit. Amb una certa dificultat.
Ja ho sabia, però ha quedat palesa una vegada més, el valor de la verdadera amistat.
Si vull dir que tot i la tristor, de vegades la vida pot ser meravellosa.

Deixem doncs pas a properes confessions de diferents usuaris.

Salut!

El Maltés · 21/06/2024, 12:57

Cita:

Iniciado por Aramis 43

Tenia els meus dubtes.

Aquest matí ha seguit, després d'una trucada ens hem vist amb el seu fill prenen un cafè en terrassa. Molt poca gent al voltant.
Hem estat xerrant una bona estona i m'ha fet arribar una carta. M'ha aclarit que l'havia escrit ell, segons el que en prou feina li podia dir el seu pare.

No vull entrar en massa detalls. Dimarts vinent ja deixarà de patir. És l'última voluntat triada.

Com és natural, quan he quedat sol l'he obert i l'he llegit. Amb una certa dificultat.
Ja ho sabia, però ha quedat palesa una vegada més, el valor de la verdadera amistat.
Si vull dir que tot i la tristor, de vegades la vida pot ser meravellosa.

Deixem doncs pas a properes confessions de diferents usuaris.

Salut!

https://youtu.be/T71NIUuwDQU?si=4Ez7hiUgH2vM59EJ

Quedat amb això, amb aquesta llarga i sincera amistat.
Pocs poden gaudir d'amistats com la que heu compartit i viscut.

Només puc donar-te molts ànims i que ets un afortunat per haver mantingut aquesta amistat.

saludos

Beckembauer · 21/06/2024, 14:23

Cuando he leído a Aramis, me he acordado de la enfermedad que tuvo mi padre.
Esclerosis lateral amiotrófica(ELA)
Terrible enfermedad.
Yo lo cuide asta el final.

DJ Luí · 21/06/2024, 14:39

Cita:

Iniciado por Beckembauer

Confieso algo que oído.
He oído a una mujer decir que los hombres se vuelven adiptos a la soledad.
A lo mejor tiene razón.

Hay dos tipos de soledad: la encontrada y la buscada.

A veces la primera lleva a la segunda, y es cuando la encontrada deja de ser un tormento para pasar a ser algo que se puede disfrutar enormemente

Cita:

Iniciado por Evil Clown

Hay personas que les gusta y se sienten bien asi,y también los hay que le tienen miedo.

Así es

Cita:

Iniciado por Aramis 43

Confesso una gran decepció. Momentània...

Un bon amic amb malaltia terminal ha tornat a casa, vol morir lluny de centres mèdics, clíniques, hospitals...

En saber-ho he anat a casa seva a veure'l i si calia fer petar la xerrada, encara que fos curta.
He estat xerrant amb el seu fill, el qual vaig veure'l néixer.
Molt agraït i educat, m'ha dit que li demanaria al seu pare permís per arribar a la seva habitació.

No ha passat massa estona i quasi amb llàgrimes als ulls m'ha dit... que el seu pare agraïa molt la meva intenció, però que no volia veure'm. Transmetent les seves paraules ha verbalitzat que no es veu en cor que el vegi en el seu estat. I un seguit d'arguments que he acceptat.

Ja al carrer m'he sentit molt decebut, però després entenc que cal respectar la seva voluntat.

De vegades fem el que ens sembla correcte, el que ens surt del cor. En realitat el que comte és la voluntat de l'altre i cal respectar-ho. Sempre.
Em queda el record del que hem viscut junts. Res més a dir.

Quan vaig arribar per primera vegada a Catalunya sud amb 11 anys, va ser la primera persona (de la meva edat) que em va dir... Tu ets nou aquí oi. Juguem una estona.

Vull creure que els dos hem pensat en aquell moment. Una estona.
Ja després, la vida segueix el seu curs. cagada

Aquest relat és molt bonic y fa fredat. Ánims i felicitats, company saludos

Cita:

Iniciado por Abalon69

Porto 15 anys aqui i es una de les histories mes emotives que he llegit.
La vida mateixa.
Gràcies per explicar-la

Salut

+ 1

Cita:

Iniciado por Beckembauer

Cuando he leído a Aramis, me he acordado de la enfermedad que tuvo mi padre.
Esclerosis lateral amiotrófica(ELA)
Terrible enfermedad.
Yo lo cuide asta el final.

Eso es poque eres un buen hijo y una buena persona, con corazón y narices, compañero Franz reverencia

Bon profit a "totjóm"

.

El Observador · 21/06/2024, 15:24

Cita:

Iniciado por Aramis 43

Confesso una gran decepció. Momentània...

Un bon amic amb malaltia terminal ha tornat a casa, vol morir lluny de centres mèdics, clíniques, hospitals...

En saber-ho he anat a casa seva a veure'l i si calia fer petar la xerrada, encara que fos curta.
He estat xerrant amb el seu fill, el qual vaig veure'l néixer.
Molt agraït i educat, m'ha dit que li demanaria al seu pare permís per arribar a la seva habitació.

No ha passat massa estona i quasi amb llàgrimes als ulls m'ha dit... que el seu pare agraïa molt la meva intenció, però que no volia veure'm. Transmetent les seves paraules ha verbalitzat que no es veu en cor que el vegi en el seu estat. I un seguit d'arguments que he acceptat.

Ja al carrer m'he sentit molt decebut, però després entenc que cal respectar la seva voluntat.

De vegades fem el que ens sembla correcte, el que ens surt del cor. En realitat el que comte és la voluntat de l'altre i cal respectar-ho. Sempre.
Em queda el record del que hem viscut junts. Res més a dir.

Quan vaig arribar per primera vegada a Catalunya sud amb 11 anys, va ser la primera persona (de la meva edat) que em va dir... Tu ets nou aquí oi. Juguem una estona.

Vull creure que els dos hem pensat en aquell moment. Una estona.
Ja després, la vida segueix el seu curs. cagada

Has fet el que et sortia del cor, que era anar a veure'l abans de marxar.

I encara més, has demostrat ser un amic de debò, quan has acceptat la seva decisió de no voler-te veure en aquest cas.

Això es amistat de debò, i saber antepossar el desig de l'altre per sobre teu, d'això poca gent n'es capaç.

Cita:

Iniciado por Aramis 43

Tenia els meus dubtes.

Aquest matí ha seguit, després d'una trucada ens hem vist amb el seu fill prenen un cafè en terrassa. Molt poca gent al voltant.
Hem estat xerrant una bona estona i m'ha fet arribar una carta. M'ha aclarit que l'havia escrit ell, segons el que en prou feina li podia dir el seu pare.

No vull entrar en massa detalls. Dimarts vinent ja deixarà de patir. És l'última voluntat triada.

Com és natural, quan he quedat sol l'he obert i l'he llegit. Amb una certa dificultat.
Ja ho sabia, però ha quedat palesa una vegada més, el valor de la verdadera amistat.
Si vull dir que tot i la tristor, de vegades la vida pot ser meravellosa.

Deixem doncs pas a properes confessions de diferents usuaris.

Salut!

https://youtu.be/T71NIUuwDQU?si=4Ez7hiUgH2vM59EJ

Al llegir el teu primer text, he pensat que tant debò no acabés així, i m'en alegro del final.

Gràcies per compartir-ho i una forta abraçada als 2 des de la distància.

Salut!

Beckembauer · 21/06/2024, 15:35

Cita:

Iniciado por DJ Luí

Hay dos tipos de soledad: la encontrada y la buscada.

A veces la primera lleva a la segunda, y es cuando la encontrada deja de ser un tormento para pasar a ser algo que se puede disfrutar enormemente

https://www.youtube.com/watch?v=lo3G6GYB9Zs

Así es

Aquest relat és molt bonic y fa fredat. Ánims i felicitats, company saludos

+ 1

Eso es poque eres un buen hijo y una buena persona, con corazón y narices, compañero Franz reverencia

Bon profit a "totjóm"

.

Gracias

bump

Confieso que nunca en mi vida me he encontrado en persona alguien que se llame igual que yo.

1984 deif · 21/06/2024, 17:14

Cita:

Iniciado por Aramis 43

Confesso una gran decepció. Momentània...

Un bon amic amb malaltia terminal ha tornat a casa, vol morir lluny de centres mèdics, clíniques, hospitals...

En saber-ho he anat a casa seva a veure'l i si calia fer petar la xerrada, encara que fos curta.
He estat xerrant amb el seu fill, el qual vaig veure'l néixer.
Molt agraït i educat, m'ha dit que li demanaria al seu pare permís per arribar a la seva habitació.

No ha passat massa estona i quasi amb llàgrimes als ulls m'ha dit... que el seu pare agraïa molt la meva intenció, però que no volia veure'm. Transmetent les seves paraules ha verbalitzat que no es veu en cor que el vegi en el seu estat. I un seguit d'arguments que he acceptat.

Ja al carrer m'he sentit molt decebut, però després entenc que cal respectar la seva voluntat.

De vegades fem el que ens sembla correcte, el que ens surt del cor. En realitat el que comte és la voluntat de l'altre i cal respectar-ho. Sempre.
Em queda el record del que hem viscut junts. Res més a dir.

Quan vaig arribar per primera vegada a Catalunya sud amb 11 anys, va ser la primera persona (de la meva edat) que em va dir... Tu ets nou aquí oi. Juguem una estona.

Vull creure que els dos hem pensat en aquell moment. Una estona.
Ja després, la vida segueix el seu curs. cagada

Segur q amb la teva visita ha vist q ets un amic i li has fet pensar en bons records.

bump

Cita:

Iniciado por Aramis 43

Confesso una gran decepció. Momentània...

Un bon amic amb malaltia terminal ha tornat a casa, vol morir lluny de centres mèdics, clíniques, hospitals...

En saber-ho he anat a casa seva a veure'l i si calia fer petar la xerrada, encara que fos curta.
He estat xerrant amb el seu fill, el qual vaig veure'l néixer.
Molt agraït i educat, m'ha dit que li demanaria al seu pare permís per arribar a la seva habitació.

No ha passat massa estona i quasi amb llàgrimes als ulls m'ha dit... que el seu pare agraïa molt la meva intenció, però que no volia veure'm. Transmetent les seves paraules ha verbalitzat que no es veu en cor que el vegi en el seu estat. I un seguit d'arguments que he acceptat.

Ja al carrer m'he sentit molt decebut, però després entenc que cal respectar la seva voluntat.

De vegades fem el que ens sembla correcte, el que ens surt del cor. En realitat el que comte és la voluntat de l'altre i cal respectar-ho. Sempre.
Em queda el record del que hem viscut junts. Res més a dir.

Quan vaig arribar per primera vegada a Catalunya sud amb 11 anys, va ser la primera persona (de la meva edat) que em va dir... Tu ets nou aquí oi. Juguem una estona.

Vull creure que els dos hem pensat en aquell moment. Una estona.
Ja després, la vida segueix el seu curs. cagada

Segur q amb la teva visita ha vist q ets un amic i li has fet pensar en bons records.

limon · 21/06/2024, 17:38

-En realidad, ella y yo somos muy distintos, a veces contrapuestos, incluso con intereses distintos.

-¿Entonces, dónde está el secreto de esa longevidad?

-En que ninguno de los dos ha pretendido cambiar al otro.

*****

Ana Amor · 21/06/2024, 17:43

Cita:

Iniciado por ElPacienteIngles

Pues yo quiero confesar aquí (donde el anonimato me protege) que con los años y no estando circuncidado, la piel sobrante que me cubre el glande se está descolgando en exceso y, al masturbarme, me produzco hasta llaguitas en ese lugar.

Dice el dermátologo que me aliviaria hacerme la fimosis. Y aquí estoy, con más de 50 tacos, hecho un mar de dudas sobre si vale la pena hacerme la intervención. Alguién me puede dar su opinión al respecto?. Alguien que tenga cierta experiencia en el tema sea teórica o práctica.

No sabía si poner esto en el hilo de cosas médicas, pero como es una confesión, pues lo pongo aquí. Si los moderatas no lo consideran oportuno, les pido disculpas y que lo muevan por favor.

Aparte de la apariencia estética, va la higiene, ya que según como no te puedes limpiar bien. La sensibilidad no se pierde siempre, depende de cada persona, incluso las relaciones sexuales las notarás con más éxito¡
Dos semanas de baja y luego a disfrutar al 100%¡
Suerte! Ya nos contaras que tal te ha ido kiss

20/06/2024, 19:14	#34142
Aramis 43 Fecha Registro: oct 2019 Mensajes último año: 986 SmilePoints último año: 6.203 Reputación último año: 37 Expes publicadas: 13 Colaboración: 6	Confesso una gran decepció. Momentània... Un bon amic amb malaltia terminal ha tornat a casa, vol morir lluny de centres mèdics, clíniques, hospitals... En saber-ho he anat a casa seva a veure'l i si calia fer petar la xerrada, encara que fos curta. He estat xerrant amb el seu fill, el qual vaig veure'l néixer. Molt agraït i educat, m'ha dit que li demanaria al seu pare permís per arribar a la seva habitació. No ha passat massa estona i quasi amb llàgrimes als ulls m'ha dit... que el seu pare agraïa molt la meva intenció, però que no volia veure'm. Transmetent les seves paraules ha verbalitzat que no es veu en cor que el vegi en el seu estat. I un seguit d'arguments que he acceptat. Ja al carrer m'he sentit molt decebut, però després entenc que cal respectar la seva voluntat. De vegades fem el que ens sembla correcte, el que ens surt del cor. En realitat el que comte és la voluntat de l'altre i cal respectar-ho. Sempre. Em queda el record del que hem viscut junts. Res més a dir. Quan vaig arribar per primera vegada a Catalunya sud amb 11 anys, va ser la primera persona (de la meva edat) que em va dir... Tu ets nou aquí oi. Juguem una estona. Vull creure que els dos hem pensat en aquell moment. Una estona. Ja després, la vida segueix el seu curs.
	Citar

21/06/2024, 08:26	#34146
El Maltés Fecha Registro: feb 2019 Mensajes último año: 1870 SmilePoints último año: 11.886 Reputación último año: 44 Expes publicadas: 3 Colaboración: 51	Vist l'interès d'alguns segueixo... REFLEXIONANT... Corto Maltés marxarà perquè en un món on tot és electrònic, on tot està calculat i industrialitzat, no hi ha lloc per a un tipus com ell.
	Citar

21/06/2024, 09:16	#34148
limon Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 1173 SmilePoints último año: 9.740 Reputación último año: 0 Expes publicadas: 10	"La psicóloga Candice Odgers sugiere que al margen de ser las adolescentes las más afectadas, la causalidad puede ser al revés: las que ya padecen ansiedad y algunos síntomas depresivos, pueden convertirse en las usuarias más compulsivas y habituales de los teléfonos inteligentes y de las redes sociales que estos ponen a su disposición." *****
	Citar

21/06/2024, 09:35	#34149
HeyJude Fecha Registro: ene 2023 Mensajes último año: 106 SmilePoints último año: 417 Reputación último año: 48 Expes publicadas: 5 Colaboración: 26	Confieso que estoy viviendo una epoca de cambios… con relaciones que se agotan, otras que empiezan, otras que a pesar de todo perduran… sin dramas, con tantas cosas positivas y mas que me llevaria si solo dependiera de mi… pero es un mundillo complicado y mejor no complicarlo mas… en teoria, jaja…
	Citar

21/06/2024, 14:23	#34154
Beckembauer Fecha Registro: may 2022 Mensajes último año: 1021 SmilePoints último año: 8.013 Reputación último año: 83 Expes publicadas: 24 Colaboración: 2	Cuando he leído a Aramis, me he acordado de la enfermedad que tuvo mi padre. Esclerosis lateral amiotrófica(ELA) Terrible enfermedad. Yo lo cuide asta el final.
	Citar

Otras fotos de este hilo
Organizadores del Foro	Otras fotos de este hilo Ver todas Imágenes Adjuntas

21/06/2024, 17:38	#34159
limon Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 1173 SmilePoints último año: 9.740 Reputación último año: 0 Expes publicadas: 10	-En realidad, ella y yo somos muy distintos, a veces contrapuestos, incluso con intereses distintos. -¿Entonces, dónde está el secreto de esa longevidad? -En que ninguno de los dos ha pretendido cambiar al otro. *****
	Citar