Confieso que de pequeño yo fui "Culinariamente" un niño maltratado, si fuera ahora mis padres estarían en la cárcel.
Yo no podía comer croissant y Donuts, el meu esmorzar era pa amb tomàquet i pernil, fuet, bull blanc, negre, etc etc.
A l'hora de dinar res d'hamburguesa i coca cola, el meu dinar era escudella i carn d'olla o arròs de colomí, pobrets jo que cada dia els veia al galliner i la mare deia que habían marxat quan jo els trobava a faltar, la beguda era vi i sifon, res de cosas raras.
Per berenar res de bollería, jo menjava pa amb vi i sucre o pa amb oli i sucre.
El postre podia ser préssec tallat a troçets amb sucre i moscatell, ben fresquet de la nevera, la nevera a aquella época no era eléctrica, compraba las barras de gel i les posava a dintre perquè tot es conservés.
Si un nen estava fluix se li donava un rovell d'ou amb vi de missa i si estava encostipat un got de llet ben calenta amb mel, llimona i un raig de coñac.
I per rematar si et portaves malament la mare es treia l'espardenya i et fotia el cul ben vermell.
Si algú fes això ara se'ns dubte el fotarian a la presó.
Orgullós dels meus pares, l'educació i el respecte sempre per davant de tot.
PD prego em perdoneu, avui estic nostàlgic, gràcies si algú té la paciència de llegir-ho tot

Confieso que estoy un poco turbado, hay un forero que se llama RUBIALES y es de los antiguos.
¿será el que copa todas las portadas desde hace una semana?

Susco?

Esto me ha encantado, símbolos ASCII en binario, qué recuerdos. Me he entretido en pasarlo:

<<En serio que lo has buscado? xd>>

Gracias, Alma

Confieso que de pequeño yo fui "Culinariamente" un niño maltratado, si fuera ahora mis padres estarían en la cárcel.
Yo no podía comer croissant y Donuts, el meu esmorzar era pa amb tomàquet i pernil, fuet, bull blanc, negre, etc etc.
A l'hora de dinar res d'hamburguesa i coca cola, el meu dinar era escudella i carn d'olla o arròs de colomí, pobrets jo que cada dia els veia al galliner i la mare deia que habían marxat quan jo els trobava a faltar, la beguda era vi i sifon, res de cosas raras.
Per berenar res de bollería, jo menjava pa amb vi i sucre o pa amb oli i sucre.
El postre podia ser préssec tallat a troçets amb sucre i moscatell, ben fresquet de la nevera, la nevera a aquella época no era eléctrica, compraba las barras de gel i les posava a dintre perquè tot es conservés.
Si un nen estava fluix se li donava un rovell d'ou amb vi de missa i si estava encostipat un got de llet ben calenta amb mel, llimona i un raig de coñac.
I per rematar si et portaves malament la mare es treia l'espardenya i et fotia el cul ben vermell.
Si algú fes això ara se'ns dubte el fotarian a la presó.
Orgullós dels meus pares, l'educació i el respecte sempre per davant de tot.
PD prego em perdoneu, avui estic nostàlgic, gràcies si algú té la paciència de llegir-ho tot

Y, en mi caso, no tengo ninguna secuela ni física ni mental. Agradecido por sus enseñanzas

Confieso que de pequeño yo fui "Culinariamente" un niño maltratado, si fuera ahora mis padres estarían en la cárcel.
Yo no podía comer croissant y Donuts, el meu esmorzar era pa amb tomàquet i pernil, fuet, bull blanc, negre, etc etc.
A l'hora de dinar res d'hamburguesa i coca cola, el meu dinar era escudella i carn d'olla o arròs de colomí, pobrets jo que cada dia els veia al galliner i la mare deia que habían marxat quan jo els trobava a faltar, la beguda era vi i sifon, res de cosas raras.
Per berenar res de bollería, jo menjava pa amb vi i sucre o pa amb oli i sucre.
El postre podia ser préssec tallat a troçets amb sucre i moscatell, ben fresquet de la nevera, la nevera a aquella época no era eléctrica, compraba las barras de gel i les posava a dintre perquè tot es conservés.
Si un nen estava fluix se li donava un rovell d'ou amb vi de missa i si estava encostipat un got de llet ben calenta amb mel, llimona i un raig de coñac.
I per rematar si et portaves malament la mare es treia l'espardenya i et fotia el cul ben vermell.
Si algú fes això ara se'ns dubte el fotarian a la presó.
Orgullós dels meus pares, l'educació i el respecte sempre per davant de tot.
PD prego em perdoneu, avui estic nostàlgic, gràcies si algú té la paciència de llegir-ho tot

Y, en mi caso, no tengo ninguna secuela ni física ni mental. Agradecido por sus enseñanzas

Pues en el mio si me produjo grandes secuelas, como son la educación, el respeto y los valores
No se si se podría denunciar para recibir una pensión compensatoria

Confieso que de pequeño yo fui "Culinariamente" un niño maltratado, si fuera ahora mis padres estarían en la cárcel.
Yo no podía comer croissant y Donuts, el meu esmorzar era pa amb tomàquet i pernil, fuet, bull blanc, negre, etc etc.
A l'hora de dinar res d'hamburguesa i coca cola, el meu dinar era escudella i carn d'olla o arròs de colomí, pobrets jo que cada dia els veia al galliner i la mare deia que habían marxat quan jo els trobava a faltar, la beguda era vi i sifon, res de cosas raras.
Per berenar res de bollería, jo menjava pa amb vi i sucre o pa amb oli i sucre.
El postre podia ser préssec tallat a troçets amb sucre i moscatell, ben fresquet de la nevera, la nevera a aquella época no era eléctrica, compraba las barras de gel i les posava a dintre perquè tot es conservés.
Si un nen estava fluix se li donava un rovell d'ou amb vi de missa i si estava encostipat un got de llet ben calenta amb mel, llimona i un raig de coñac.
I per rematar si et portaves malament la mare es treia l'espardenya i et fotia el cul ben vermell.
Si algú fes això ara se'ns dubte el fotarian a la presó.
Orgullós dels meus pares, l'educació i el respecte sempre per davant de tot.
PD prego em perdoneu, avui estic nostàlgic, gràcies si algú té la paciència de llegir-ho tot

Una chica graciosa e interesante que te haga reir es muy dificil de encontrar, ves a chicas reir en historias de instagram y hacerse las interesantes pero luego quedo a tomar algo con ellas y me siento hasta incomodo de lo sosas y aburridas que son, quiero una lokita para reir, hablar de conspiraciones, piramides y aliens, no una que se crea instagramer haciendo videos a todos los platos pero luego se queje de que el fuá esta un poco fuerte y el gintonic mal hecho, esta es mi confesion de hoy.

Tu eres diferente, hablas de aliens.

Tengo la fortuna de que mis padres supieron darme una educación estricta, marcada con valores y respeto, con saber comportarme en publico, con saber comer sano y equilibrado, con..., todas esas cosas que en muchas ocasiones escasean, pero que tuve la suerte de ser educado en ellas y llevarlas a mi día a día y por eso...a día de hoy, gracias a todo lo que ellos me enseñaron, soy quien soy y lo que si tengo claro es que puedo enorgullecerme de mi educación y saber comportarme en cualquier circunstancia...

Confieso:

Hay personas que parecen tener un don natural para 'saber estar'. No importa el entorno, ni la situación. Muy probablemente, buena parte de esta cualidad la deban a la educación recibida. Junto a ellas te sientes cómodo, relajado, bien.

Y las hay que son todo lo contrario: como estar sentado sobre tachuelas.

*****

Y... no se moría nadie, ni los niños salían con problemas sicológicos.

Vete tu a saber...

En tiempos escolares represivos bromeabamos con el nombrecito de tres juegos...

"El Teto" cuyo pareado es de dominio público
"La piragua" ...que es como el teto pero debajo del agua y...
"El Chusco" ...tu te agachas y yo te la introdusco...

Quizás sea una variante moderna o lo que acaba introdusido...

Confieso que de pequeño yo fui "Culinariamente" un niño maltratado, si fuera ahora mis padres estarían en la cárcel.
Yo no podía comer croissant y Donuts, el meu esmorzar era pa amb tomàquet i pernil, fuet, bull blanc, negre, etc etc.
A l'hora de dinar res d'hamburguesa i coca cola, el meu dinar era escudella i carn d'olla o arròs de colomí, pobrets jo que cada dia els veia al galliner i la mare deia que habían marxat quan jo els trobava a faltar, la beguda era vi i sifon, res de cosas raras.
Per berenar res de bollería, jo menjava pa amb vi i sucre o pa amb oli i sucre.
El postre podia ser préssec tallat a troçets amb sucre i moscatell, ben fresquet de la nevera, la nevera a aquella época no era eléctrica, compraba las barras de gel i les posava a dintre perquè tot es conservés.
Si un nen estava fluix se li donava un rovell d'ou amb vi de missa i si estava encostipat un got de llet ben calenta amb mel, llimona i un raig de coñac.
I per rematar si et portaves malament la mare es treia l'espardenya i et fotia el cul ben vermell.
Si algú fes això ara se'ns dubte el fotarian a la presó.
Orgullós dels meus pares, l'educació i el respecte sempre per davant de tot.
PD prego em perdoneu, avui estic nostàlgic, gràcies si algú té la paciència de llegir-ho tot