DJ Luí

He de confesar que.., hace una tarde con viento, agradable..


..y que promete
.

Abalon69

No se si este será el mejor lugar para este post, si no es así, ruego a los moderadores que lo muevan, al lugar oportuno.

Estoy de vacaciones, en el Pirineo. Descanso y reset del año trabajando.
Y pensando en múltiples cosas, pienso en cuales han sido mis escorts (top 5).
Algunas de mis top 5 siguen en activo, otras lo dejaron, pero hay una que fue muy activa en este foro y ahora trabaja en Suiza. Me refiero a Antonia, la chica q era lituana.
Y porque no pillar un avión, y quedar con ella ? , porque los polvos con ella eran sencillamente increíbles. Casi diría que algunos polvos con ella, están en mi top 3, porque fueron pura magia.
Eso si, entre avión, hotel, comidas y relax, me saldría por un pastizal, pero tengo la sensación de que sería algo mágico.
Antonia (lituana), creo que ha sido una de las mejores escorts que han pasado por este sacrosanto foro. Erostismo, morbo, entrega e implicación total. Y una mujer inteligente.

Saludos a tod@s.

TheDandy

pues si Antonia era top , yo fui uno de sus primeros clientes cuando empezo en un piso de oficinas tocando la rbla.catalunya y luego fui repitiendo con ella en distintos pisos que cogia,siempre con muy buen gusto y bien situados ....cuando volvia de sus viajes....

Chica super inteligente...y con las ideas muy claras....y su servicio era top de implicacion,vicio y de todo

limon

Confieso:

Tropiezo con esta perla y me la guardo en el bolsillo. Comunión total con palabras tan bien puestas:

"El placer de ser rebaño es más antiguo que el placer de ser un yo. Y mientras la buena conciencia se llame rebaño, la mala conciencia es la que dice: yo."



*****

Simon

¿ Bastante Sintoista no ?

Aramis 43

No la entiendo. La frase.

medved69

Gráficamente, la frase sería "Todos llevan camisas blancas porque son rebaño, yo llevo camisa negra porque me quiero diferenciar del rebaño y no ser parte de él, aun sabiendo que todos los de blanco me mirarán mal"

Aramis 43

Me lo temía.

Prefiero la negra.

Simon

El clavo que sobresale recibirá el martillazo.

Baja_144419

Yo confieso que soy imbecil. Quiza está historia podria ir en otro hilo pero no soy tan usuario del foro como para conocerlos todos.

Escriuré en català perquè el corrector si no em toca molt els ous. La història és que em vaig enamorar d’una noia de la meva classe a la uni. Va ser amor a primera vista perquè estèticament per cara i cos em va deixar bocabadat quan la vaig veure. Un dia estava sola al bar de la facultat però no em vaig atrevir a apropar-m’hi. Soc vergonyós, nerviós i parat per aquestes coses. La qüestió és que un dia vaig descobrir que treballava d’escort i jo tonto de mi la vaig anar a veure.

Al final ens vam veure diverses vegades. Quan li vaig confessar que estava per ella vam tenir una època de paron que vam reprendre perquè jo vaig voler (ella em va deixar les coses clares), pero jo tonto de mi en seguia enamorat i la volia seguir veient. Crec que la nostra relació va ser més íntima que de costum. Parlàvem molt, dels nostres plans, de la família, de tot, coneixíem els nostres veritables noms, molts cops pagava 2h enlloc d’1h i m’acabava estant 30 minuts més del que tocava, etc. Un cop em va portar un petit obsequi d’un viatge que va fer i que encara guardo. Jo li vaig fer un regal per Nadal. Total, es va retirar i d’això estic content per ella. Ho volia i ho va aconseguir. Però visc amb certa pena dins de que l’estimava de veritat, de que la volia conèixer fora, de que estic convençut que ens haguéssim entès ni que fos per provar-ho. Però ella volia canviar de vida i així ho ha fet.

Evidentment no l’he molestat més tot i que tenia les seves xarxes i telèfon personal. Però ara s’apropa el seu aniversari i em ve a la memòria. Tinc l’espineta perquè sempre la recordaré i sé que és algo que si no l’hagués anat a veure mai doncs l’hagués oblidat fàcil. Així que soc imbècil, culpa meva que em vaig buscar una historia d’amor impossible i ara viure amb aquest record per sempre. Bonic mentre va durar, pero dolorós a l’acabar.

Anako

Confieso que de adolescente, les dije a mis abuelos pastores "de Idiazabal" que yo ya cogería el rebaño

Y sin embargo... ... una oveja latxa blanca

Ostetruk

Aunque poco a poco va bajando la intensidad, tiene que pasar años para el olvido sin nostalgia.

MisterY

Pots veure el got mig ple … o mig buit …
Vas estar amb una noia que t’agradaba , que vau conectar … però que vas conèixer íntimament com a TS i que sempre et va deixar les coses clares … a mi em sembla que ets afortunat … no se si es una noia que estava fora de la teva lliga … pero sempre es millor haver viscut l’experiència que quedar-te amb les ganes , encara que ara faci mal … el viscut compensa … i ara , encara que costi has de pasar pàgina !
Potser l’error va ser conèixer-la com a TS i si t’agradava de veritat no intentar-ho avans … però això es aigua pasada i no ho pots canviar … la vida es com els escacs , no pots desfer un moviment , però pots pensar com fer el següent !!

Sort i ànims company !!

limon

Em sembla que ho explica perfectament medved. Individu versus ramat. Superar els prejudicis i creences col.lectives (religioses, per exemple) per la individualitat, el jo alliberat.

És una frase del Zarathustra de Nietzsche que obro de tant en tant. I perdoneu la pedanteria.

Nietzsche m'agrada en aquest sentit perquè jo, per exemple, tinc autèntica al.lèrgia al ramat, la tribu, el pensament únic, l'adoctrinanent, la gossada, el linxament. Però en fi, ja n'he parlat d'altres vegades.

*****

CuarentonTon

Me estaba acordando de esto.. hubo una escort es-pec-ta-cu-lar de una agencia de lujo con la que tuve unos polvazos ultracalientes, me dio el móvil y hablabamos por whats, me contaba de sus viajes y me mandaba fotos, me contaba sus rollos con chicas, recordabamos los polvos chateando y nos poniamos calientes.. llegamos a quedar a tomar algo, siempre muy buen rollo.. hasta que yo tonto de mi le dije de follar un día y me dijo "yo cobro corazón".
Como si no lo supiera

Baja_144419

sí, per una banda vaig tenir sort perquè hi vaig intimar. Però totalment, la manera d'aproximar-me no va ser la correcta o la més adequada per generar una història més llarga. És molt difícil. El passat, passat està. Però el apropar-me a la seva taula quan la vaig veure sola al bar... Ella és molt guapa, no sé si "jugava a la meva lliga", però sense ser guapíssim, tampoc em considero un 0. Almenys en aquella època no estava tan gras com ara (medicació...), però estic segur que ho podriem haver intentat. S'ho passava molt bé amb mi, de forma real.

Gràcies pels ànims i consells!

El Observador

Quants cops hem escoltat allò del mira, otro "rarito"...en fi, la borregada es el camí a la extinció.

Simon

Abordar una profesional en públic sempre es una mala idea. La pots posar en un compromis sense saber-ho.

Aramis 43

I si resulta que ets el botiguer que cada dia ella et ve a veure i et saluda, per comprar queviures, has de passar de llarg?
Sèries molt maleducat, no

MisterY

Crec que no ho has entès bé … quan la va veure al bar no es va decidir a anar a parlar-hi però com a company de classe de la uni , ni tan sols savia que era TS aleshores …