ADVERTENCIAS

Aston Martin · 28/03/2020, 10:25

Cuando entras con el móvil en cada hilo pone al final la etiqueta, "ult. msj". Creo que es equivoco y peligroso como me han confesado por MP algunos users de la C/ Muntaner que la imaginación les juega una mala/buena pasada y creen leer "ultimo masaje" girlwacko

"me gusta cuando me apoyas: en la mesa o contra la pared, por ejemplo."

Goodmanbcn · 28/03/2020, 10:32

Cita:

Iniciado por Aston Martin

Cuando entras con el móvil en cada hilo pone al final la etiqueta, "ult. msj". Creo que es equivoco y peligroso como me han confesado por MP algunos users de la C/ Muntaner que la imaginación les juega una mala/buena pasada y creen leer "ultimo masaje" girlwacko

"me gusta cuando me apoyas: en la mesa o contra la pared, por ejemplo."

Buenos días
Ya me gustaría tener el último masaje !!!!
En cambio, me gustaría ser el primer masaje de.X. No creo que tenga esa no suerte. triste

Ainhoa Borrell · 28/03/2020, 11:07

Cita:

Iniciado por Sanfer

Bon dia Srta
Por que piensas que flipara, puede ser que te sorprenda

Muchas veces el sexo evoluciona como la vida misma,siempre hay que tener sueños en la vida ,y nunca dejes de soñar ,por que la motivació en la gasolina de la vida timido

Por cierto has buscado el significàdo de tu sieño

Salutacions
I Bon Nadal emotic_

Porque ya flipo cuando me confesé y le dije que era masajista erótica, dicho por ella misma, que nunca se lo habría imaginado risa

Tienes razón y comparto totalmente lo que dices, nunca hay que dejar de soñar, muchos de ellos se hacen realidad.

No he buscado el significado pero me muero de curiosidad.

besosella

Rosario de América · 28/03/2020, 16:15

Haber si me explico.

Estamos pasando una situación muy complicada encerrados como pájaros.

Pero con la ayuda de Dios todo volverá a su sitio.
Ya nos queda poco un dia menos.

Muchos ánimos compañeros, que somos unos valientes.
Y tranquilos, todo lega y todo pasa.

Estoy dedicada a la Costura disfruto mucho de ella.

Y bueno hay voy tirando con paciencia no me queda otra.

Estoy muy angustiada y un poco desesperada ya se que algunas personas no les gustan los animales.
Lo respeto.
A mi me gustan muchos los animales.
Y cada mañana les daba de comer a unas palomas en mi terraza y esta mañana no llegaron, a desayunar al cabo de un rato salí por el pan,
cuando veo que cantidad de palomas muertas en un parqué deprimido

Me he puesto a llorar y muy triste ya que soy muy sensible en estos aspectos.
Son unos animales indefensos, no tienen casa, van volando en busca de comida.
Y como puede ser que vengan y las envenenan.
También me he hecho la pregunta o será que le llego el Coronavirus a las palomas.

Y leyendo el periódico me encuentro con una triste noticias
De las palomas que han resultado muertas en hospital clínico Dios mío, Dios mío.
No se que habrá ocurrido.

__attach

Fuente de la noticia: https://elcaso.elnacional.cat/es/sucesos/palomas-muertas-barcelona_29077_102.html
Yo siempre he pensado.
Si tuviera una casa de montaña tendría muchos animales.
Me encantan los animales, vivo con mi gato y lo amo como un hijo.

banzai90 · 28/03/2020, 18:38

Konfieso ke hay hilos de este foro ke me ponen de muy mala Ostia, hace mutxos años cuando todo era kara a kara, a ningún kliente se le okurría preguntar según ke kosas

adamlou · 28/03/2020, 18:56

Confesso la meva confusió. Ara mateix, en les circumstàncies actuals, ja no sé si estem llegint les opinions escrites per la noia registrada o pels respectius CM, si en tenen, és clar. Qui està opinant ? CM , la noia? Han desaparegut els CM?

Xasel · 28/03/2020, 19:13

Cita:

Iniciado por banzai90

Konfieso ke hay hilos de este foro ke me ponen de muy mala Ostia, hace mutxos años cuando todo era kara a kara, a ningún kliente se le okurría preguntar según ke kosas

El anonimato envalentona a muchos...

bump

Cita:

Iniciado por adamlou

Confesso la meva confusió. Ara mateix, en les circumstàncies actuals, ja no sé si estem llegint les opinions escrites per la noia registrada o pels respectius CM, si en tenen, és clar. Qui està opinant ? CM , la noia? Han desaparegut els CM?

Bueno, seguramente ahora es cuando menos importancia tienes, ya que tampoco vamos a ir a visitarlas...

adamlou · 28/03/2020, 21:22

Cita:

Iniciado por Xasel

Bueno, seguramente ahora es cuando menos importancia tienes, ya que tampoco vamos a ir a visitarlas...

Una opinió o un comentari ajuda a conèixer millor una persona, i hi ha opinions per a mí que diuen coses que comparteixo, la visita no té cabuda obviament ara mateix

Medio Siglo · 28/03/2020, 21:30

Cita:

Iniciado por banzai90

Konfieso ke hay hilos de este foro ke me ponen de muy mala Ostia, hace mutxos años cuando todo era kara a kara, a ningún kliente se le okurría preguntar según ke kosas

Es uno de los inconvenientes de las nuevas tecnologías y cuando el diablo no sabe qué hacer, con la cola mata moscas guino

Con lo fácil que es intentar pasar estos momentos lo mejor posible, aportar en positivo y dejarse de empanadas mentales, que bastante hay con lo que tenemos.

Baja_19632 · 28/03/2020, 22:24

Cita:

Iniciado por Medio Siglo

Es uno de los inconvenientes de las nuevas tecnologías y cuando el diablo no sabe qué hacer, con la cola mata moscas guino

Con lo fácil que es intentar pasar estos momentos lo mejor posible, aportar en positivo y dejarse de empanadas mentales, que bastante hay con lo que tenemos.

Cuanta razón tienes colega, pero es fácil separar el grano de la paja y pasar de leer ciertas cosas

josmablackman · 29/03/2020, 01:55

Padre : me ha pasado una cosa interesante, me acaban de cuestionar. Sí. Buscar engendrar el amor en los opuestos y las personas o situaciones no-seguras o no-convencionales podría ser una forma sutil de masoquismo. Podría ser. Con lo fácil que es amar a quien te ama y te corresponde con una seguridad absoluta es lo más cómodo y natural. Tan natural, tan favorecedor, pero ... al mismo tiempo tan insulso por el hecho de que es el egoismo perfecto, y no lo critico para nada pero Puede que detrás del deportista, del aventurero, del transgresor, del expedicionario, yazca una cierta gloria en trascender y superar dolor. Lo asumo y lo confieso.
No he probado nunca a ser sometido, de hecho no me atrae nada. De todos modos, si soy masoquista estoy progresando : cada vez me encanta más que me traten bien y me atraen menos los malos modales.

bump

Cita:

Iniciado por Rosario de América

Haber si me explico.

Estamos pasando una situación muy complicada encerrados como pájaros.

Pero con la ayuda de Dios todo volverá a su sitio.
Ya nos queda poco un dia menos.

Muchos ánimos compañeros, que somos unos valientes.
Y tranquilos, todo lega y todo pasa.

Estoy dedicada a la Costura disfruto mucho de ella.

Y bueno hay voy tirando con paciencia no me queda otra.

Estoy muy angustiada y un poco desesperada ya se que algunas personas no les gustan los animales.
Lo respeto.
A mi me gustan muchos los animales.
Y cada mañana les daba de comer a unas palomas en mi terraza y esta mañana no llegaron, a desayunar al cabo de un rato salí por el pan,
cuando veo que cantidad de palomas muertas en un parqué deprimido

Me he puesto a llorar y muy triste ya que soy muy sensible en estos aspectos.
Son unos animales indefensos, no tienen casa, van volando en busca de comida.
Y como puede ser que vengan y las envenenan.
También me he hecho la pregunta o será que le llego el Coronavirus a las palomas.

Y leyendo el periódico me encuentro con una triste noticias
De las palomas que han resultado muertas en hospital clínico Dios mío, Dios mío.
No se que habrá ocurrido.

__attach

Yo siempre he pensado.
Si tuviera una casa de montaña tendría muchos animales.
Me encantan los animales, vivo con mi gato y lo amo como un hijo.

Que mal, pobres palomas. Ellas sufren también, el coronavirus puede haber venido por maltratar a los pobres animales con la excusa de comérselos. Pero no critiquemos a los chinos, aquí en España se meten caracoles vivos en una olla con agua hirviendo a veces.

Ocell · 29/03/2020, 10:46

Hola a tots/es.

Em confesso que sóc un romàntic, perquè en aquests dies confinament he pensat en la meva època discotequera dels anys 70 i 80. En aquella època quan tocaven la música discotequera solies fixar-te amb alguna noia quan ballava o parlava amb les seves amigues. Si veies que ella també et deixava alguna mirada, la cosa podia prometre, ja havies guanyat el primer round.

Quan era l’hora de la música lenta et feies fort i anaves cap a on estaven totes les amigues i li demanaves per ballar, i si et deia que si, s’aixecava i tu et senties molt alleujat (2º round guanyat). En aquells temps normalment les noies quan ballaven et posaven els colzes davant del teu pit per mantenir una separació prudencial, jajajaja. Al cap de 10 minuts, i si ella es trobava a gust, veies com de mica en mica anava pujant els colzes fins que t’envoltava el teu coll amb els seus braços (3er round). L’èxtasi arribava quan li acostaves la teva galta a la seva i ella es mantenia, no ho rebutjava; és una de les sensacions més maques que pot viure un home. Ara tot és més ràpid, i jo he tingut la sort de viure aquella època de romanticisme, i aquesta que vivim ara d’anar més al gra, encara que d’aquest última no em trobo del tot a gust.

He tingut la sort de compartir fa un temps amb moments molt agradables amb noies d’aquest foro, i les que em coneixen saben que sóc home de carícies, abraçades, petons i delicadesa.
En honor a aquests grans noies que he tingut la sort de conèixer i de la meva època de joventut, os poso una cançó que quan la ballava em tremolaven les cames, Me and Mrs Jones.

Eren un home i una dona (Jo i la Sra. Jones), casats amb altres, que cada dia es trobaven a la tarda en una bar. Jo i la Sra. Jones, no feien res dolent, només es miraven els ulls, s’agafen les mans i escoltaven la seva cançó preferida. Però Jo i la Sra. Jones se sentien culpables del que estaven fent, en el seu interior creien que enganyaven a les seves parelles encara que només prenien un cafè, s’agafaven les mans i escoltaven la seva cançó. Aquesta és la història de Me and Mrs Jones.

Simon · 29/03/2020, 11:06

Cita:

Iniciado por Ocell

Hola a tots/es.

Em confesso que sóc un romàntic, perquè en aquests dies confinament he pensat en la meva època discotequera dels anys 70 i 80. En aquella època quan tocaven la música discotequera solies fixar-te amb alguna noia quan ballava o parlava amb les seves amigues. Si veies que ella també et deixava alguna mirada, la cosa podia prometre, ja havies guanyat el primer round.

Quan era l’hora de la música lenta et feies fort i anaves cap a on estaven totes les amigues i li demanaves per ballar, i si et deia que si, s’aixecava i tu et senties molt alleujat (2º round guanyat). En aquells temps normalment les noies quan ballaven et posaven els colzes davant del teu pit per mantenir una separació prudencial, jajajaja. Al cap de 10 minuts, i si ella es trobava a gust, veies com de mica en mica anava pujant els colzes fins que t’envoltava el teu coll amb els seus braços (3er round). L’èxtasi arribava quan li acostaves la teva galta a la seva i ella es mantenia, no ho rebutjava; és una de les sensacions més maques que pot viure un home. Ara tot és més ràpid, i jo he tingut la sort de viure aquella època de romanticisme, i aquesta que vivim ara d’anar més al gra, encara que d’aquest última no em trobo del tot a gust.

He tingut la sort de compartir fa un temps amb moments molt agradables amb noies d’aquest foro, i les que em coneixen saben que sóc home de carícies, abraçades, petons i delicadesa.
En honor a aquests grans noies que he tingut la sort de conèixer i de la meva època de joventut, os poso una cançó que quan la ballava em tremolaven les cames, Me and Mrs Jones.

Eren un home i una dona (Jo i la Sra. Jones), casats amb altres, que cada dia es trobaven a la tarda en una bar. Jo i la Sra. Jones, no feien res dolent, només es miraven els ulls, s’agafen les mans i escoltaven la seva cançó preferida. Però Jo i la Sra. Jones se sentien culpables del que estaven fent, en el seu interior creien que enganyaven a les seves parelles encara que només prenien un cafè, s’agafaven les mans i escoltaven la seva cançó. Aquesta és la història de Me and Mrs Jones.

https://www.youtube.com/watch?v=NYOQDnWFXYI&list=RDNYOQDnWFXYI&start_radio=1

Som de la mateixa quinta i jo encara tinc alguna nafra al pit de les marques que em van deixar els colzes. risa

Es cert que era una altre manera de fer, segurament mès inocent pero que tenía el seu encant.
De tota manera tampoc ho idealitzem perque la meitat de vegades marxaves cap a casa amb les dotze de petac i prou. Almenys jo. bochorno

Ainhoa Borrell · 29/03/2020, 11:07

Cita:

Iniciado por Ocell

Hola a tots/es.

Em confesso que sóc un romàntic, perquè en aquests dies confinament he pensat en la meva època discotequera dels anys 70 i 80. En aquella època quan tocaven la música discotequera solies fixar-te amb alguna noia quan ballava o parlava amb les seves amigues. Si veies que ella també et deixava alguna mirada, la cosa podia prometre, ja havies guanyat el primer round.

Quan era l’hora de la música lenta et feies fort i anaves cap a on estaven totes les amigues i li demanaves per ballar, i si et deia que si, s’aixecava i tu et senties molt alleujat (2º round guanyat). En aquells temps normalment les noies quan ballaven et posaven els colzes davant del teu pit per mantenir una separació prudencial, jajajaja. Al cap de 10 minuts, i si ella es trobava a gust, veies com de mica en mica anava pujant els colzes fins que t’envoltava el teu coll amb els seus braços (3er round). L’èxtasi arribava quan li acostaves la teva galta a la seva i ella es mantenia, no ho rebutjava; és una de les sensacions més maques que pot viure un home. Ara tot és més ràpid, i jo he tingut la sort de viure aquella època de romanticisme, i aquesta que vivim ara d’anar més al gra, encara que d’aquest última no em trobo del tot a gust.

He tingut la sort de compartir fa un temps amb moments molt agradables amb noies d’aquest foro, i les que em coneixen saben que sóc home de carícies, abraçades, petons i delicadesa.
En honor a aquests grans noies que he tingut la sort de conèixer i de la meva època de joventut, os poso una cançó que quan la ballava em tremolaven les cames, Me and Mrs Jones.

Eren un home i una dona (Jo i la Sra. Jones), casats amb altres, que cada dia es trobaven a la tarda en una bar. Jo i la Sra. Jones, no feien res dolent, només es miraven els ulls, s’agafen les mans i escoltaven la seva cançó preferida. Però Jo i la Sra. Jones se sentien culpables del que estaven fent, en el seu interior creien que enganyaven a les seves parelles encara que només prenien un cafè, s’agafaven les mans i escoltaven la seva cançó. Aquesta és la història de Me and Mrs Jones.

https://www.youtube.com/watch?v=NYOQDnWFXYI&list=RDNYOQDnWFXYI&start_radio=1

Gràcies Ocell!!
M'has alegrat el dia que semblava ser trist.

Com diría Guermantes "Mon dieu" (o algo així memondo

). Quina història més bonica. Abans era una altra cosa, i si et serveix de consol, jo tampoc em sento a gust tot i ser molt jove, però soc una romanticona com tu i ni em ve de gust lligar bochorno

.

Perquè no obrim un fil de romanticisme, èpoques i experiències? Segur que molts teniu històries maquisimes.

La cançó es de 10!! Preciosa!!

Gràcies qmhg

Baja_19632 · 29/03/2020, 11:16

Cita:

Iniciado por Ocell

Hola a tots/es.

Em confesso que sóc un romàntic, perquè en aquests dies confinament he pensat en la meva època discotequera dels anys 70 i 80. En aquella època quan tocaven la música discotequera solies fixar-te amb alguna noia quan ballava o parlava amb les seves amigues. Si veies que ella també et deixava alguna mirada, la cosa podia prometre, ja havies guanyat el primer round.

Quan era l’hora de la música lenta et feies fort i anaves cap a on estaven totes les amigues i li demanaves per ballar, i si et deia que si, s’aixecava i tu et senties molt alleujat (2º round guanyat). En aquells temps normalment les noies quan ballaven et posaven els colzes davant del teu pit per mantenir una separació prudencial, jajajaja. Al cap de 10 minuts, i si ella es trobava a gust, veies com de mica en mica anava pujant els colzes fins que t’envoltava el teu coll amb els seus braços (3er round). L’èxtasi arribava quan li acostaves la teva galta a la seva i ella es mantenia, no ho rebutjava; és una de les sensacions més maques que pot viure un home. Ara tot és més ràpid, i jo he tingut la sort de viure aquella època de romanticisme, i aquesta que vivim ara d’anar més al gra, encara que d’aquest última no em trobo del tot a gust.

He tingut la sort de compartir fa un temps amb moments molt agradables amb noies d’aquest foro, i les que em coneixen saben que sóc home de carícies, abraçades, petons i delicadesa.
En honor a aquests grans noies que he tingut la sort de conèixer i de la meva època de joventut, os poso una cançó que quan la ballava em tremolaven les cames, Me and Mrs Jones.

Eren un home i una dona (Jo i la Sra. Jones), casats amb altres, que cada dia es trobaven a la tarda en una bar. Jo i la Sra. Jones, no feien res dolent, només es miraven els ulls, s’agafen les mans i escoltaven la seva cançó preferida. Però Jo i la Sra. Jones se sentien culpables del que estaven fent, en el seu interior creien que enganyaven a les seves parelles encara que només prenien un cafè, s’agafaven les mans i escoltaven la seva cançó. Aquesta és la història de Me and Mrs Jones.

https://www.youtube.com/watch?v=NYOQDnWFXYI&list=RDNYOQDnWFXYI&start_radio=1

Ocell, moltes gràcies, más alegrat el dia amb el teu relat, i sobre tot amb la teva cançó la ballava moltes vegades, ben arrapadet, uuuuuuuff, la meva època de discotecas, trocadero, performance, baccarra, Don chuffo, mustache la Garriga i Mollet, dragon rojo de Cerdanyola, Boeing de sabadell, mare de déu, això vol dir que ja tinc uns anys, segur que molts de vosaltres també anaveu per aquets llocs, una abraçada

Emma Dulce · 29/03/2020, 11:18

Cita:

Iniciado por Ocell

Hola a tots/es.

Em confesso que sóc un romàntic, perquè en aquests dies confinament he pensat en la meva època discotequera dels anys 70 i 80. En aquella època quan tocaven la música discotequera solies fixar-te amb alguna noia quan ballava o parlava amb les seves amigues. Si veies que ella també et deixava alguna mirada, la cosa podia prometre, ja havies guanyat el primer round.

Quan era l’hora de la música lenta et feies fort i anaves cap a on estaven totes les amigues i li demanaves per ballar, i si et deia que si, s’aixecava i tu et senties molt alleujat (2º round guanyat). En aquells temps normalment les noies quan ballaven et posaven els colzes davant del teu pit per mantenir una separació prudencial, jajajaja. Al cap de 10 minuts, i si ella es trobava a gust, veies com de mica en mica anava pujant els colzes fins que t’envoltava el teu coll amb els seus braços (3er round). L’èxtasi arribava quan li acostaves la teva galta a la seva i ella es mantenia, no ho rebutjava; és una de les sensacions més maques que pot viure un home. Ara tot és més ràpid, i jo he tingut la sort de viure aquella època de romanticisme, i aquesta que vivim ara d’anar més al gra, encara que d’aquest última no em trobo del tot a gust.

He tingut la sort de compartir fa un temps amb moments molt agradables amb noies d’aquest foro, i les que em coneixen saben que sóc home de carícies, abraçades, petons i delicadesa.
En honor a aquests grans noies que he tingut la sort de conèixer i de la meva època de joventut, os poso una cançó que quan la ballava em tremolaven les cames, Me and Mrs Jones.

Eren un home i una dona (Jo i la Sra. Jones), casats amb altres, que cada dia es trobaven a la tarda en una bar. Jo i la Sra. Jones, no feien res dolent, només es miraven els ulls, s’agafen les mans i escoltaven la seva cançó preferida. Però Jo i la Sra. Jones se sentien culpables del que estaven fent, en el seu interior creien que enganyaven a les seves parelles encara que només prenien un cafè, s’agafaven les mans i escoltaven la seva cançó. Aquesta és la història de Me and Mrs Jones.

https://www.youtube.com/watch?v=NYOQDnWFXYI&list=RDNYOQDnWFXYI&start_radio=1

Quina historia, mes bonica :gifs_ojos. , gracies per compartir aquesta historia i canço zenamorado

Ainhoa Borrell · 29/03/2020, 12:04

Confieso que me declaro FAN de Saisei-chan emotic_

Que guerrera Dios mio y que bien se expresa, que argumentos, que pedazo de personas guino

Cuando todo esa mierda pase me tomare

con ella

Saisei-chan reverencia

Besitos bonica besosella

Xasel · 29/03/2020, 12:12

Cita:

Iniciado por Ocell

Hola a tots/es.

Em confesso que sóc un romàntic, perquè en aquests dies confinament he pensat en la meva època discotequera dels anys 70 i 80. En aquella època quan tocaven la música discotequera solies fixar-te amb alguna noia quan ballava o parlava amb les seves amigues. Si veies que ella també et deixava alguna mirada, la cosa podia prometre, ja havies guanyat el primer round.

Quan era l’hora de la música lenta et feies fort i anaves cap a on estaven totes les amigues i li demanaves per ballar, i si et deia que si, s’aixecava i tu et senties molt alleujat (2º round guanyat). En aquells temps normalment les noies quan ballaven et posaven els colzes davant del teu pit per mantenir una separació prudencial, jajajaja. Al cap de 10 minuts, i si ella es trobava a gust, veies com de mica en mica anava pujant els colzes fins que t’envoltava el teu coll amb els seus braços (3er round). L’èxtasi arribava quan li acostaves la teva galta a la seva i ella es mantenia, no ho rebutjava; és una de les sensacions més maques que pot viure un home. Ara tot és més ràpid, i jo he tingut la sort de viure aquella època de romanticisme, i aquesta que vivim ara d’anar més al gra, encara que d’aquest última no em trobo del tot a gust.

He tingut la sort de compartir fa un temps amb moments molt agradables amb noies d’aquest foro, i les que em coneixen saben que sóc home de carícies, abraçades, petons i delicadesa.
En honor a aquests grans noies que he tingut la sort de conèixer i de la meva època de joventut, os poso una cançó que quan la ballava em tremolaven les cames, Me and Mrs Jones.

Eren un home i una dona (Jo i la Sra. Jones), casats amb altres, que cada dia es trobaven a la tarda en una bar. Jo i la Sra. Jones, no feien res dolent, només es miraven els ulls, s’agafen les mans i escoltaven la seva cançó preferida. Però Jo i la Sra. Jones se sentien culpables del que estaven fent, en el seu interior creien que enganyaven a les seves parelles encara que només prenien un cafè, s’agafaven les mans i escoltaven la seva cançó. Aquesta és la història de Me and Mrs Jones.

https://www.youtube.com/watch?v=NYOQDnWFXYI&list=RDNYOQDnWFXYI&start_radio=1

Ayyyyyyyyyyyyyy, aquellos tiempos...

bump

Cita:

Iniciado por Simon

Som de la mateixa quinta i jo encara tinc alguna nafra al pit de les marques que em van deixar els colzes. risa

Es cert que era una altre manera de fer, segurament mès inocent pero que tenía el seu encant.
De tota manera tampoc ho idealitzem perque la meitat de vegades marxaves cap a casa amb les dotze de petac i prou. Almenys jo. bochorno

La mitad de las veces? y muchaaaaaaaaaaaaaaaaaaaas más guino

Baja_145075 · 29/03/2020, 13:25

Por alusiones, Ainhoa memondo

Mon dieu, sí! emotic_

L'Ocell ha destapat un món

Me and Mrs Jones estava al primer LP que vaig tenir, un recopilatori d'èxits de l'any... uf, vés a saber! Ja tenim una edat que brrr bochorno

Si comencem amb el romanticisme no acabarem risa

però realment dóna per un fil inacabable. I ara jo pregunto, Ainhoa: segur que tu no véns de la nostra època però t'has transfigurat en el cos d'una dona de trenta anys?

Ja t'ho vaig dir l'altre dia: t'adopto! memondo

Cita:

Iniciado por Ainhoa Borrell

Gràcies Ocell!!
M'has alegrat el dia que semblava ser trist.

Com diría Guermantes "Mon dieu" (o algo així memondo

). Quina història més bonica. Abans era una altra cosa, i si et serveix de consol, jo tampoc em sento a gust tot i ser molt jove, però soc una romanticona com tu i ni em ve de gust lligar bochorno

.

Perquè no obrim un fil de romanticisme, èpoques i experiències? Segur que molts teniu històries maquisimes.

La cançó es de 10!! Preciosa!!

Gràcies qmhg

LoViper · 29/03/2020, 14:13

Confeso que després de passar mig matí amb l’aspiradora amunt i avall, valoro més que mai el silenci...

28/03/2020, 10:25	#21981
Aston Martin Fecha Registro: oct 2013 Mensajes último año: 0 SmilePoint último año: 1 Reputación último año: 0 Expes publicadas: 23 Colaboración: 3	Cuando entras con el móvil en cada hilo pone al final la etiqueta, "ult. msj". Creo que es equivoco y peligroso como me han confesado por MP algunos users de la C/ Muntaner que la imaginación les juega una mala/buena pasada y creen leer "ultimo masaje" "me gusta cuando me apoyas: en la mesa o contra la pared, por ejemplo."
	Citar

28/03/2020, 16:15	#21984
Rosario de América Fecha Registro: mar 2013 Mensajes último año: 2 SmilePoints último año: 0 Última Act: 03/04/2023 00:05 Reviews	Haber si me explico. Estamos pasando una situación muy complicada encerrados como pájaros. Pero con la ayuda de Dios todo volverá a su sitio. Ya nos queda poco un dia menos. Muchos ánimos compañeros, que somos unos valientes. Y tranquilos, todo lega y todo pasa. Estoy dedicada a la Costura disfruto mucho de ella. Y bueno hay voy tirando con paciencia no me queda otra. Estoy muy angustiada y un poco desesperada ya se que algunas personas no les gustan los animales. Lo respeto. A mi me gustan muchos los animales. Y cada mañana les daba de comer a unas palomas en mi terraza y esta mañana no llegaron, a desayunar al cabo de un rato salí por el pan, cuando veo que cantidad de palomas muertas en un parqué Me he puesto a llorar y muy triste ya que soy muy sensible en estos aspectos. Son unos animales indefensos, no tienen casa, van volando en busca de comida. Y como puede ser que vengan y las envenenan. También me he hecho la pregunta o será que le llego el Coronavirus a las palomas. Y leyendo el periódico me encuentro con una triste noticias De las palomas que han resultado muertas en hospital clínico Dios mío, Dios mío. No se que habrá ocurrido. Fuente de la noticia: https://elcaso.elnacional.cat/es/sucesos/palomas-muertas-barcelona_29077_102.html Yo siempre he pensado. Si tuviera una casa de montaña tendría muchos animales. Me encantan los animales, vivo con mi gato y lo amo como un hijo. El sexo es el consuelo que le queda a uno cuando ya no le alcanza el amor. memorias de mis putas tristes (Gabriel Garcia Marquez)631-058-492 Última edición por Kemin; 29/03/2020 a las 10:53. Razón: Añadir fuente de la foto y noticia.
	Citar

28/03/2020, 18:38	#21985
banzai90 Fecha Registro: sep 2014 Mensajes último año: 7 SmilePoints último año: 21 Reputación último año: 0 Expes publicadas: 0	Konfieso ke hay hilos de este foro ke me ponen de muy mala Ostia, hace mutxos años cuando todo era kara a kara, a ningún kliente se le okurría preguntar según ke kosas
	Citar

28/03/2020, 18:56	#21986
adamlou Fecha Registro: abr 2011 Mensajes último año: 40 SmilePoints último año: 259 Reputación último año: 0 Expes publicadas: 15 Colaboración: 13	Confesso la meva confusió. Ara mateix, en les circumstàncies actuals, ja no sé si estem llegint les opinions escrites per la noia registrada o pels respectius CM, si en tenen, és clar. Qui està opinant ? CM , la noia? Han desaparegut els CM? Última edición por adamlou; 28/03/2020 a las 18:57.
	Citar

29/03/2020, 10:46	#21992
Ocell Fecha Registro: dic 2009 Mensajes último año: 5 SmilePoints último año: 26 Reputación último año: 5 Expes publicadas: 8	Hola a tots/es. Em confesso que sóc un romàntic, perquè en aquests dies confinament he pensat en la meva època discotequera dels anys 70 i 80. En aquella època quan tocaven la música discotequera solies fixar-te amb alguna noia quan ballava o parlava amb les seves amigues. Si veies que ella també et deixava alguna mirada, la cosa podia prometre, ja havies guanyat el primer round. Quan era l’hora de la música lenta et feies fort i anaves cap a on estaven totes les amigues i li demanaves per ballar, i si et deia que si, s’aixecava i tu et senties molt alleujat (2º round guanyat). En aquells temps normalment les noies quan ballaven et posaven els colzes davant del teu pit per mantenir una separació prudencial, jajajaja. Al cap de 10 minuts, i si ella es trobava a gust, veies com de mica en mica anava pujant els colzes fins que t’envoltava el teu coll amb els seus braços (3er round). L’èxtasi arribava quan li acostaves la teva galta a la seva i ella es mantenia, no ho rebutjava; és una de les sensacions més maques que pot viure un home. Ara tot és més ràpid, i jo he tingut la sort de viure aquella època de romanticisme, i aquesta que vivim ara d’anar més al gra, encara que d’aquest última no em trobo del tot a gust. He tingut la sort de compartir fa un temps amb moments molt agradables amb noies d’aquest foro, i les que em coneixen saben que sóc home de carícies, abraçades, petons i delicadesa. En honor a aquests grans noies que he tingut la sort de conèixer i de la meva època de joventut, os poso una cançó que quan la ballava em tremolaven les cames, Me and Mrs Jones. Eren un home i una dona (Jo i la Sra. Jones), casats amb altres, que cada dia es trobaven a la tarda en una bar. Jo i la Sra. Jones, no feien res dolent, només es miraven els ulls, s’agafen les mans i escoltaven la seva cançó preferida. Però Jo i la Sra. Jones se sentien culpables del que estaven fent, en el seu interior creien que enganyaven a les seves parelles encara que només prenien un cafè, s’agafaven les mans i escoltaven la seva cançó. Aquesta és la història de Me and Mrs Jones. You Tube
	Citar

Otras fotos de este hilo
Organizadores del Foro	Otras fotos de este hilo Ver todas Imágenes Adjuntas

29/03/2020, 12:04	#21997
Ainhoa Borrell Fecha Registro: ene 2020 Mensajes último año: 1 SmilePoints último año: 0 Última Act: 21/03/2023 10:30 Reviews Colaboración: 1	Confieso que me declaro FAN de Saisei-chan Que guerrera Dios mio y que bien se expresa, que argumentos, que pedazo de personas Cuando todo esa mierda pase me tomare con ella Saisei-chan Besitos bonica
	Citar

29/03/2020, 14:13	#22000
LoViper Fecha Registro: nov 2016 Mensajes último año: 0 SmilePoints último año: 2 Reputación último año: 0 Expes publicadas: 0	Confeso que després de passar mig matí amb l’aspiradora amunt i avall, valoro més que mai el silenci...
	Citar