ADVERTENCIAS

Javiels · 20/10/2023, 14:04

Cita:

Iniciado por Aramis 43

El del video

integral!

Hay personas con mucho más dinero que aparentan ser normales.

Mi duda existencial es: será ese el Jeeroo del futuro?

Es un video procedente de... 2025 qué sé yo, q ha viajado por un agujero de gusano para mostrarnos, como excompis q somos, q finalmente dejará a la novia, a la keta, y al Mediterráneo, para surcar aguas casi caribeñas, feliz con su fucking yate y sus tetonas "de luxe"??
Such a damned motherfucker risa

Baja_166975 · 20/10/2023, 16:39

Potser als suïssos els diners no els hi fan la felicitat, però potser sí que els predisposa a ser-ho. Que cada suís ho aconsegueixi o no, això ja dependrà del seu talent per viure i com de bona sigui la seva traça construint sentit i omplint el buit.

Però per poder començar a construir, cal una base. Una base que ens doni llibertat i tranquil·litat. Sense ella ens serà molt més complicat fer-ho.

¿Sense aquesta base es pot començar a construir sentit de vida? Sí, també es pot. No serà impossible però costarà el doble aconseguir-ho i ser-ne conscient d'això, sovint, desànima.

Quan era petit hi sentia la cançoneta de els diners no donen la felicitat m'inquietava perquè ja llavors hi intuïa la paradoxa que hi ha rere d'aquesta afirmació.

D'adolescent m'irritava perquè ja començava a adonar-me'n que el món dels adults està constriut per mitges veritats i mitges mentides.

Després va arribar la crisi immobiliària i puff el hit del verano es va fer fum. Pràcticament no l'havia tornat a sentir dir fins ara fa un parell de dies i em va semblar que en aquest termes aquesta paradoxa està tan mal formulada que quasi és una proposició deshonesta.

Rumiant-hi em ve al cap una forma d'expresar-ho de manera menys deshonesta:

Els diners influeixen en tot, però no ho poden resoldre tot.

Sharp_edged · 20/10/2023, 16:50

Cita:

Iniciado por Figaflor

Ara fa temps que no ho sento, però quan era petit no passava setmana que no ho escoltés:els diners no donen la felicitat.

Ja de petit quan sentia a dir aquesta opinió em semblava que no era del tot certa. Hi havia un part de veritat, sí, però també força de mentida.

La gent que ho deien amb més vehemència no acostumaven a anar gaire granats i a més a més no semblaven gaire feliços. I això últim, aquella incoherència, aquelles escletxes del discurs, era el que més m'amoïnava.

¿Però els diners poden donen realment la felicitat?

Als 25 anys vaig fer un primer viatge a Suïssa i vaig tornar amb una opinó ben ferma.

Si avui algú em preguntés o m'afirmés que els diners no donen la felicitat, jo li conesto que se'n anés una setmana, amb una setmana n'hi ha prou, a Suïssa i que s'ho mirés amb els seus propis ulls.

Potser veuria que per ser feliç cal alguna cosa més que diners, sí, (actitud, coratge, intel·ligència, en definitiva: recursos interiors), però sense diners la felicitat és pràcticament impossible, més encara en un sistema com el capitalisme.

I cal no oblidar-ho, vivim sota el capitalisme.

Yo el dinero lo tomo como una "herramienta".

Con esta herramienta puedo permitirme un estilo de vida cómodo, no debo dinero salvo la hipoteca (Que me quedan unos seis meses con cuota muy cómoda), todo pagado y al día, y me permite mantenerme incluso con algún capricho. Además de invertir en mejoras energéticas que me ahorran un pico (placas solares, caldera de aerotermia y otras mejoras).

Se dice: "No es mas rico quien mas tiene, sino quien menos necesita". Pero para eso también hace falta dinero.

He pasado de pagar 370 de suministros al mes a poco mas de 100 (electricidad, gas, agua). Ahora necesito menos.

Con lo que me ahorro, tengo para un ratito con una escort por ejemplo.

No da la felicidad pero ayuda a conseguirla sin duda. Como decía el compañero, capitalismo.

Habrán paises que con menos posibilidades, son mas felices que nosotros, no lo pongo en duda.

Pero todos los cayucos que llegan a Canarias o la ola de inmigración que sufren paises como Estados Unidos o la Union Europea me llevan a pensar lo contrario.

limon · 20/10/2023, 21:26

"Els diners no fa la felicitat" és un tòpic fàcil, trampós i autocomplaent.

¡És clar que els diners no fan la felicitat 'per se'! Els diners són el valor de canvi que necessites per viure amb dignitat. Una altra cosa és ser esclau dels diners, és a dir, obsessió a acumular-ne. Però ningú és més esclau dels diners que qui no en té.

Aneu a un menjador de Cáritas, per exemple, o quantes dones no han hagut de dedicar-se a aquest ofici per pura i dura necessitat. Moltes de les noies que hi ha fent aquesta feina vénen de països "alegres".

*****

DJ Luí · 21/10/2023, 02:46

Cita:

Iniciado por javiels

Such a damned motherfucker risa

Ahora me has "traído" a la memoria a un forero antiguo, madafaka de nick ó algo así memondo

!

Aunque ahora no lo recuerdo bien

.., y no voy a ponerme ahora a buscarlo a estas altas horas de la madrugada.
.

Baja_166975 · 28/10/2023, 00:13

Torno ha tenir dubtes existencials, però tranquils, soc un usuari pacífic.

La dèria que ara mateix em rosega el magí és la següent:

¿Amb quina freqüència veieu gent famosa i coneguda pels carrer de Barcelona?

Si penso en els darrers dos mesos, setembre-octubre, i tenin en compte que hauré baixat unes set vegades al cap i casal de la catalana terra, puc afirmar que he vist a cinc persones famoses.

Passo a fer-ne una "breu" (jo mai no soc breu) relació:

1. El primer a qui vaig veure va ser el Carlos Cuevas. Una mica més alt que jo, ulleres negres i una bossa d'esport. Ens vam creuar al torniquet de sortida del metro, amablement em va donar pas i li ho vaig agrair. Tot d'una em va semblar que el coneixia d'alguna cosa, vaig intentar que em passes per poder-lo mirar millor, ell se'n va adonar i no va voler entrar en el joc. Així que jo davant i ell darrere, vam pujar els dos trams d'escales mecàniques que et condueixen al vestíbul de l'estació de Sants. Llavors sí, em va passar i ho vaig poder confirmar, era ell. Xino-xano es va encaminar cap els accesos del TGV, suposo que se'n anava a Madrid a fer cinema, ningú i quan dic ningú vull dir ningú, se'n va adonar que era ell. És que ni una tia el va mirar.

2.Anava molt distret pel carrer del Montseny intentant esbrinar en quina casa deuria haver viscut la Colometa, quan de sobte, a l'altura del convent, em vaig trobar de cara amb la Irene Solà. Em va mirar i juraria que em va somriure. Aquell dia jo portava una bosa de tela que em van regalar a la lliberia Ona i crec que va pensar, "mira tu, un borinot que ha llegit la plaça del Diamant, i ara busca les localitzacions, també és un lector potencial meu". I és que els escriptor ja ho tenen això, són molt observadors.

No em vaig poder estar de girar-me per veure com s'allunyava avall cap el Carrer Gran de Gràcia. Portava un vestit negre cenyit i molt llarg que li arribava gairebé als turmells, caminava amb molta calma fent petites passes. Semblava una geisha. A més a més d'escriure molt bé, és una dona guapíssima.

3.Al suburbà, bo i dret a la vora de la porta, vaig veure a en Roger Padilla (guitarrista dels Manel) que fullejava un llibre. No sé, el vaig veure com envellit. Jo vaig baixar a Sarrià, ell va continuar Planes amunt. L'any passat, a la plaça Gal·la Placídia vaig veure al cantant Guillem Gisbert amb la seva senyora i empenyent un cotxet, se'l veia molt atabalat. Els Manel es fan grans.

Encara em sembla com si fos ahir quan van enregistrar aquella magnífica versió "La gent normal" ( Common people de Pulp) un matí fred del any 2009 al marcat de Sant Antoni.

4. Em trobava pacíficament en un raconet d'un vagó de metro (de la línia verda) quan un nen em va començar a trepitjar la sabata. Jo mirava cap avall, ell em xafava i molt seriosament em tronava la mirada. Un cop i un altre cop. El vailet cada vegada més seriós (crec que no trobava el que buscava),doncs per mi va començar a ser difícil aguantar-me el riure. Em va agafar una forta curiositat per saber qui eren els pares. D'entrada, la cara em va sonar, em van caldre uns segons: Pol López. El març passat al Lliure van fer una adaptació de Crim i càstig, ell interpretava el paper de Raskólnikov. Silencis gelats trencats per crits de desesperació, això és la literatura rusa.

5. M'estaven prenent les mides de la boca, doncs m'han de fer una corona, quan la dentista i l'auxilar van començar a parlar del següent pacient. L'anomenaven l'escriptor i anaven comentant com tenia la boca. Jo soc tafaner de mena i aquella conversa em va excitar cosa de no dir. No va tardar a sortir el seu nom en la conversa, l'escriptor era en Cercas. I efectivament, quan vaig sortir el Javier Cercas estava a la sala d'espera toquetejant el mòbil. Es veu que té la boca feta un nyap i si se la vol arreglar com cal, haurà de pagar un bona picossada.

"Però igualment mai entendràs el que és anar passant els anys esperant la solució que s'emporti tanta por. No... tu mai viuràs com viuen els altres, ni patiràs com pateix la gent normal, mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs com els somnis se'ns van quedant en riure i breue i anar tirant i si pots, ja saps, follar de tant en tant."

DJ Luí · 28/10/2023, 00:23

Cita:

Iniciado por Figaflor

Torno ha tenir dubtes existencials, però tranquils, soc un usuari pacífic.

La dèria que ara mateix em rosega el magí és la següent:

¿Amb quina freqüència veieu gent famosa i coneguda pels carrer de Barcelona?

Si penso en els darrers dos mesos, setembre-octubre, i tenin en compte que hauré baixat unes set vegades al cap i casal de la catalana terra, puc afirmar que he vist a cinc persones famoses.

Passo a fer-ne una "breu" (jo mai no soc breu) relació:

1. El primer a qui vaig veure va ser el Carlos Cuevas. Una mica més alt que jo, ulleres negres i una bossa d'esport. Ens vam creuar al torniquet de sortida del metro, amablement em va donar pas i li ho vaig agrair. Tot d'una em va semblar que el coneixia d'alguna cosa, vaig intentar que em passes per poder-lo mirar millor, ell se'n va adonar i no va voler entrar en el joc. Així que jo davant i ell darrere, vam pujar els dos trams d'escales mecàniques que et condueixen al vestíbul de l'estació de Sants. Llavors sí, em va passar i ho vaig poder confirmar, era ell. Xino-xano es va encaminar cap els accesos del TGV, suposo que se'n anava a Madrid a fer cinema, ningú i quan dic ningú vull dir ningú, se'n va adonar que era ell. És que ni una tia el va mirar.

2.Anava molt distret pel carrer del Montseny intentant esbrinar en quina casa deuria haver viscut la Colometa, quan de sobte, a l'altura del convent, em vaig trobar de cara amb la Irene Solà. Em va mirar i juraria que em va somriure. Aquell dia jo portava una bosa de tela que em van regalar a la lliberia Ona i crec que va pensar, "mira tu, un borinot que ha llegit la plaça del Diamant, i ara busca les localitzacions, també és un lector potencial meu". I és que els escriptor ja ho tenen això, són molt observadors.

No em vaig poder estar de girar-me per veure com s'allunyava avall cap el Carrer Gran de Gràcia. Portava un vestit negre cenyit i molt llarg que li arribava gairebé als turmells, caminava amb molta calma fent petites passes. Semblava una geisha. A més a més d'escriure molt bé, és una dona guapíssima.

3.Al suburbà, bo i dret a la vora de la porta, vaig veure a en Roger Padilla (guitarrista dels Manel) que fullejava un llibre. No sé, el vaig veure com envellit. Jo vaig baixar a Sarrià, ell va continuar Planes amunt. L'any passat, a la plaça Gal·la Placídia vaig veure al cantant Guillem Gisbert amb la seva senyora i empenyent un cotxet, se'l veia molt atabalat. Els Manel es fan grans.

Encara em sembla com si fos ahir quan van enregistrar aquella magnífica versió "La gent normal" ( Common people de Pulp) un matí fred del any 2009 al marcat de Sant Antoni.

4. Em trobava pacíficament en un raconet d'un vagó de metro (de la línia verda) quan un nen em va començar a trepitjar la sabata. Jo mirava cap avall, ell em xafava i molt seriosament em tronava la mirada. Un cop i un altre cop. El vailet cada vegada més seriós (crec que no trobava el que buscava),doncs per mi va començar a ser difícil aguantar-me el riure. Em va agafar una forta curiositat per saber qui eren els pares. D'entrada, la cara em va sonar, em van caldre uns segons: Pol López. El març passat al Lliure van fer una adaptació de Crim i càstig, ell interpretava el paper de Raskólnikov. Silencis gelats trencats per crits de desesperació, això és la literatura rusa.

5. M'estaven prenent les mides de la boca, doncs m'han de fer una corona, quan la dentista i l'auxilar van començar a parlar del següent pacient. L'anomenaven l'escriptor i anaven comentant com tenia la boca. Jo soc tafaner de mena i aquella conversa em va excitar cosa de no dir. No va tardar a sortir el seu nom en la conversa, l'escriptor era en Cercas. I efectivament, quan vaig sortir el Javier Cercas estava a la sala d'espera toquetejant el mòbil. Es veu que té la boca feta un nyap i si se la vol arreglar com cal, haurà de pagar un bona picossada.

"Però igualment mai entendràs el que és anar passant els anys esperant la solució que s'emporti tanta por. No... tu mai viuràs com viuen els altres, ni patiràs com pateix la gent normal, mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs com els somnis se'ns van quedant en riure i breue i anar tirant i si pots, ja saps, follar de tant en tant."

https://www.youtube.com/watch?v=OppX5KZCPOQ

Ho lamento, company, pero aquesta nit no emotic_nono

El "gallifant" ja el tens..

Demà més si de cas..

Nanit

(Es una tila).
.

DJ Luí · 28/10/2023, 17:12

Bona tarda i moltes mercès holaap

Cita:

Iniciado por Figaflor

Torno ha tenir dubtes existencials, però tranquils, soc un usuari pacífic.

La dèria que ara mateix em rosega el magí és la següent:

¿Amb quina freqüència veieu gent famosa i coneguda pels carrer de Barcelona?

Doncs mira, realment em passa molt poc, però no fa gaire em vaig "topar" per la Rambla Catalunya amb en Lluís Permanyer, historiador i potser el millor cronista de la història de Barcelona

I molt a prop de casa meva "algú" molt important, polític, té una oficina i el veig sovint entrant ó sortint del seu cotxe oficial ben acompanyat.. Però seriosament, més val que no l'anomeni silvido

Salut

.

Sharp_edged · 29/10/2023, 20:36

Yo veo a Carlos Latre, sus padres viven en Tarragona en mi misma calle y alguna vez si nos hemos visto.

NIИ . · 29/10/2023, 21:00

Por que hay dos hilos de selfis y dos hilos de videos de foreras?

Siroco · 29/10/2023, 21:12

Cita:

Iniciado por NIИ .

Por que hay dos hilos de selfis y dos hilos de videos de foreras?

Porque dos son de pago y dos son " gratuitos ". En la página 1 de cada hilo lo pone ...

En los gratuitos puedes responder como forero ( dá la posibilidad ) aunque seguramente te borren el comentario, no se , prueba si tienes curiosidad guino

En los de pago solo permite publicar a profesionales mediante pago de 5 € , supongo que cada " subida " ...

Más o menos van por ahí los tiros pistolero

dracblaucat · 01/11/2023, 12:49

Pregunta seria. Por qué hay gente que en el bar pide el café con leche en vaso?

Puedo entender las peticiones sobre el tipo de azúcar, leche, temperatura de la leche..., por temas de salud o sabor, pero..., el vaso por qué? No saben beber en taza? Se les vierte la taza? Cabe más? Trauma infantil?

Davidson · 01/11/2023, 12:53

Cita:

Iniciado por dracblaucat

Pregunta seria. Por qué hay gente que en el bar pide el café con leche en vaso?

Puedo entender las peticiones sobre el tipo de azúcar, leche, temperatura de la leche..., por temas de salud o sabor, pero..., el vaso por qué? No saben beber en taza? Se les vierte la taza? Cabe más? Trauma infantil?

Según la gente que lo tomo, yo lo siento no puedo con los vasos, sobretodo que sabe diferente, pueden ver lo que toma. En Andalucía y provincias castellanas se estila mucho el vaso.

bump

Cita:

Iniciado por Figaflor

Torno ha tenir dubtes existencials, però tranquils, soc un usuari pacífic.

La dèria que ara mateix em rosega el magí és la següent:

¿Amb quina freqüència veieu gent famosa i coneguda pels carrer de Barcelona?

Si penso en els darrers dos mesos, setembre-octubre, i tenin en compte que hauré baixat unes set vegades al cap i casal de la catalana terra, puc afirmar que he vist a cinc persones famoses.

Passo a fer-ne una "breu" (jo mai no soc breu) relació:

1. El primer a qui vaig veure va ser el Carlos Cuevas. Una mica més alt que jo, ulleres negres i una bossa d'esport. Ens vam creuar al torniquet de sortida del metro, amablement em va donar pas i li ho vaig agrair. Tot d'una em va semblar que el coneixia d'alguna cosa, vaig intentar que em passes per poder-lo mirar millor, ell se'n va adonar i no va voler entrar en el joc. Així que jo davant i ell darrere, vam pujar els dos trams d'escales mecàniques que et condueixen al vestíbul de l'estació de Sants. Llavors sí, em va passar i ho vaig poder confirmar, era ell. Xino-xano es va encaminar cap els accesos del TGV, suposo que se'n anava a Madrid a fer cinema, ningú i quan dic ningú vull dir ningú, se'n va adonar que era ell. És que ni una tia el va mirar.

2.Anava molt distret pel carrer del Montseny intentant esbrinar en quina casa deuria haver viscut la Colometa, quan de sobte, a l'altura del convent, em vaig trobar de cara amb la Irene Solà. Em va mirar i juraria que em va somriure. Aquell dia jo portava una bosa de tela que em van regalar a la lliberia Ona i crec que va pensar, "mira tu, un borinot que ha llegit la plaça del Diamant, i ara busca les localitzacions, també és un lector potencial meu". I és que els escriptor ja ho tenen això, són molt observadors.

No em vaig poder estar de girar-me per veure com s'allunyava avall cap el Carrer Gran de Gràcia. Portava un vestit negre cenyit i molt llarg que li arribava gairebé als turmells, caminava amb molta calma fent petites passes. Semblava una geisha. A més a més d'escriure molt bé, és una dona guapíssima.

3.Al suburbà, bo i dret a la vora de la porta, vaig veure a en Roger Padilla (guitarrista dels Manel) que fullejava un llibre. No sé, el vaig veure com envellit. Jo vaig baixar a Sarrià, ell va continuar Planes amunt. L'any passat, a la plaça Gal·la Placídia vaig veure al cantant Guillem Gisbert amb la seva senyora i empenyent un cotxet, se'l veia molt atabalat. Els Manel es fan grans.

Encara em sembla com si fos ahir quan van enregistrar aquella magnífica versió "La gent normal" ( Common people de Pulp) un matí fred del any 2009 al marcat de Sant Antoni.

4. Em trobava pacíficament en un raconet d'un vagó de metro (de la línia verda) quan un nen em va començar a trepitjar la sabata. Jo mirava cap avall, ell em xafava i molt seriosament em tronava la mirada. Un cop i un altre cop. El vailet cada vegada més seriós (crec que no trobava el que buscava),doncs per mi va començar a ser difícil aguantar-me el riure. Em va agafar una forta curiositat per saber qui eren els pares. D'entrada, la cara em va sonar, em van caldre uns segons: Pol López. El març passat al Lliure van fer una adaptació de Crim i càstig, ell interpretava el paper de Raskólnikov. Silencis gelats trencats per crits de desesperació, això és la literatura rusa.

5. M'estaven prenent les mides de la boca, doncs m'han de fer una corona, quan la dentista i l'auxilar van començar a parlar del següent pacient. L'anomenaven l'escriptor i anaven comentant com tenia la boca. Jo soc tafaner de mena i aquella conversa em va excitar cosa de no dir. No va tardar a sortir el seu nom en la conversa, l'escriptor era en Cercas. I efectivament, quan vaig sortir el Javier Cercas estava a la sala d'espera toquetejant el mòbil. Es veu que té la boca feta un nyap i si se la vol arreglar com cal, haurà de pagar un bona picossada.

"Però igualment mai entendràs el que és anar passant els anys esperant la solució que s'emporti tanta por. No... tu mai viuràs com viuen els altres, ni patiràs com pateix la gent normal, mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs com els somnis se'ns van quedant en riure i breue i anar tirant i si pots, ja saps, follar de tant en tant."

https://www.youtube.com/watch?v=OppX5KZCPOQ

Depen el que consideris famosa....si dic cada dia o cada dos en veig em paso?

tonicoro · 01/11/2023, 13:06

Cita:

Iniciado por dracblaucat

Pregunta seria. Por qué hay gente que en el bar pide el café con leche en vaso?

Puedo entender las peticiones sobre el tipo de azúcar, leche, temperatura de la leche..., por temas de salud o sabor, pero..., el vaso por qué? No saben beber en taza? Se les vierte la taza? Cabe más? Trauma infantil?

En taza ceramica las bebidas se mantienen calientes durante más tiempo.
Algún amigo que lo pide en vaso, lo hace para no esperar tanto a que se atempere a su gusto.
Supongo que también habrá gente que lo hace porque prefieren ver el contenido.

Simon · 01/11/2023, 13:20

Cita:

Iniciado por tonicoro

En taza ceramica las bebidas se mantienen calientes durante más tiempo.
Algún amigo que lo pide en vaso, lo hace para no esperar tanto a que se atempere a su gusto.
Supongo que también habrá gente que lo hace porque prefieren ver el contenido.

Los motores de combustión más avanzados llevan las camaras estancas internas de cerámica precisamente por sus propiedades térmicas.
Aguantan mejor la temperatura y la mantienen más estable en el rango deseado.

Simon · 02/11/2023, 21:46

¿Por que las teteras individuales de los bares hacen pipí todas?

Es una evidencia que hay un error de diseño, da igual si pones la bolsa en la taza (ceramica) o dentro de la tetera. Cuando pretenden que el liquido trasiegue de la tetera a la taza pierde y se moja la mesa. No es importante pero si enervante, aún que lo sepas previamente no lo puedes evitar y es una pequeña derrota.

¿Será que los fabricantes de teteras intentan desestabilizarnos?

Sirope de Fresa · 02/11/2023, 22:13

Cita:

Iniciado por Simon

¿Por que las teteras individuales de los bares hacen pipí todas?

Es una evidencia que hay un error de diseño, da igual si pones la bolsa en la taza (ceramica) o dentro de la tetera. Cuando pretenden que el liquido trasiegue de la tetera a la taza pierde y se moja la mesa. No es importante pero si enervante, aún que lo sepas previamente no lo puedes evitar y es una pequeña derrota.

¿Será que los fabricantes de teteras intentan desestabilizarnos?

Es por la manera de servirlo, creo.

Simon · 02/11/2023, 22:16

Cita:

Iniciado por Sirope de Fresa

Es por la manera de servirlo, creo.

Creo que no, lo he probado de todas maneras y hace pis. bochorno

Aramis 43 · 02/11/2023, 23:03

Como contestación a un escrito mio (tema personal, nada que ver con el foro) he recibido un escueto...

Vaya

No sé...
He mirado a ver el significado y la duda es superior. bochorno

vaya
3.ª pers. de sing. del pres. de subj. de ir.

1. interj. U. para comentar algo que satisface o que, por el contrario, decepciona o disgusta.

Baja_157799 · 03/11/2023, 13:43

Cita:

Iniciado por Aramis 43

Como contestación a un escrito mio (tema personal, nada que ver con el foro) he recibido un escueto...

Vaya

No sé...
He mirado a ver el significado y la duda es superior. bochorno

vaya
3.ª pers. de sing. del pres. de subj. de ir.

1. interj. U. para comentar algo que satisface o que, por el contrario, decepciona o disgusta.

Pues vaya... risa

20/10/2023, 16:39	#502
Baja_166975 Fecha Registro: ago 2023 Mensajes último año: 137 SmilePoints último año: 864 Reputación último año: 54 Expes publicadas: 7 Colaboración: 5	Potser als suïssos els diners no els hi fan la felicitat, però potser sí que els predisposa a ser-ho. Que cada suís ho aconsegueixi o no, això ja dependrà del seu talent per viure i com de bona sigui la seva traça construint sentit i omplint el buit. Però per poder començar a construir, cal una base. Una base que ens doni llibertat i tranquil·litat. Sense ella ens serà molt més complicat fer-ho. ¿Sense aquesta base es pot començar a construir sentit de vida? Sí, també es pot. No serà impossible però costarà el doble aconseguir-ho i ser-ne conscient d'això, sovint, desànima. Quan era petit hi sentia la cançoneta de els diners no donen la felicitat m'inquietava perquè ja llavors hi intuïa la paradoxa que hi ha rere d'aquesta afirmació. D'adolescent m'irritava perquè ja començava a adonar-me'n que el món dels adults està constriut per mitges veritats i mitges mentides. Després va arribar la crisi immobiliària i puff el hit del verano es va fer fum. Pràcticament no l'havia tornat a sentir dir fins ara fa un parell de dies i em va semblar que en aquest termes aquesta paradoxa està tan mal formulada que quasi és una proposició deshonesta. Rumiant-hi em ve al cap una forma d'expresar-ho de manera menys deshonesta: Els diners influeixen en tot, però no ho poden resoldre tot.
	Citar

20/10/2023, 21:26	#504
limon Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 1184 SmilePoints último año: 9.869 Reputación último año: 0 Expes publicadas: 10	"Els diners no fa la felicitat" és un tòpic fàcil, trampós i autocomplaent. ¡És clar que els diners no fan la felicitat 'per se'! Els diners són el valor de canvi que necessites per viure amb dignitat. Una altra cosa és ser esclau dels diners, és a dir, obsessió a acumular-ne. Però ningú és més esclau dels diners que qui no en té. Aneu a un menjador de Cáritas, per exemple, o quantes dones no han hagut de dedicar-se a aquest ofici per pura i dura necessitat. Moltes de les noies que hi ha fent aquesta feina vénen de països "alegres". *****
	Citar

28/10/2023, 00:13	#506
Baja_166975 Fecha Registro: ago 2023 Mensajes último año: 137 SmilePoints último año: 864 Reputación último año: 54 Expes publicadas: 7 Colaboración: 5	Torno ha tenir dubtes existencials, però tranquils, soc un usuari pacífic. La dèria que ara mateix em rosega el magí és la següent: ¿Amb quina freqüència veieu gent famosa i coneguda pels carrer de Barcelona? Si penso en els darrers dos mesos, setembre-octubre, i tenin en compte que hauré baixat unes set vegades al cap i casal de la catalana terra, puc afirmar que he vist a cinc persones famoses. Passo a fer-ne una "breu" (jo mai no soc breu) relació: 1. El primer a qui vaig veure va ser el Carlos Cuevas. Una mica més alt que jo, ulleres negres i una bossa d'esport. Ens vam creuar al torniquet de sortida del metro, amablement em va donar pas i li ho vaig agrair. Tot d'una em va semblar que el coneixia d'alguna cosa, vaig intentar que em passes per poder-lo mirar millor, ell se'n va adonar i no va voler entrar en el joc. Així que jo davant i ell darrere, vam pujar els dos trams d'escales mecàniques que et condueixen al vestíbul de l'estació de Sants. Llavors sí, em va passar i ho vaig poder confirmar, era ell. Xino-xano es va encaminar cap els accesos del TGV, suposo que se'n anava a Madrid a fer cinema, ningú i quan dic ningú vull dir ningú, se'n va adonar que era ell. És que ni una tia el va mirar. 2.Anava molt distret pel carrer del Montseny intentant esbrinar en quina casa deuria haver viscut la Colometa, quan de sobte, a l'altura del convent, em vaig trobar de cara amb la Irene Solà. Em va mirar i juraria que em va somriure. Aquell dia jo portava una bosa de tela que em van regalar a la lliberia Ona i crec que va pensar, "mira tu, un borinot que ha llegit la plaça del Diamant, i ara busca les localitzacions, també és un lector potencial meu". I és que els escriptor ja ho tenen això, són molt observadors. No em vaig poder estar de girar-me per veure com s'allunyava avall cap el Carrer Gran de Gràcia. Portava un vestit negre cenyit i molt llarg que li arribava gairebé als turmells, caminava amb molta calma fent petites passes. Semblava una geisha. A més a més d'escriure molt bé, és una dona guapíssima. 3.Al suburbà, bo i dret a la vora de la porta, vaig veure a en Roger Padilla (guitarrista dels Manel) que fullejava un llibre. No sé, el vaig veure com envellit. Jo vaig baixar a Sarrià, ell va continuar Planes amunt. L'any passat, a la plaça Gal·la Placídia vaig veure al cantant Guillem Gisbert amb la seva senyora i empenyent un cotxet, se'l veia molt atabalat. Els Manel es fan grans. Encara em sembla com si fos ahir quan van enregistrar aquella magnífica versió "La gent normal" ( Common people de Pulp) un matí fred del any 2009 al marcat de Sant Antoni. 4. Em trobava pacíficament en un raconet d'un vagó de metro (de la línia verda) quan un nen em va començar a trepitjar la sabata. Jo mirava cap avall, ell em xafava i molt seriosament em tronava la mirada. Un cop i un altre cop. El vailet cada vegada més seriós (crec que no trobava el que buscava),doncs per mi va començar a ser difícil aguantar-me el riure. Em va agafar una forta curiositat per saber qui eren els pares. D'entrada, la cara em va sonar, em van caldre uns segons: Pol López. El març passat al Lliure van fer una adaptació de Crim i càstig, ell interpretava el paper de Raskólnikov. Silencis gelats trencats per crits de desesperació, això és la literatura rusa. 5. M'estaven prenent les mides de la boca, doncs m'han de fer una corona, quan la dentista i l'auxilar van començar a parlar del següent pacient. L'anomenaven l'escriptor i anaven comentant com tenia la boca. Jo soc tafaner de mena i aquella conversa em va excitar cosa de no dir. No va tardar a sortir el seu nom en la conversa, l'escriptor era en Cercas. I efectivament, quan vaig sortir el Javier Cercas estava a la sala d'espera toquetejant el mòbil. Es veu que té la boca feta un nyap i si se la vol arreglar com cal, haurà de pagar un bona picossada. "Però igualment mai entendràs el que és anar passant els anys esperant la solució que s'emporti tanta por. No... tu mai viuràs com viuen els altres, ni patiràs com pateix la gent normal, mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs com els somnis se'ns van quedant en riure i breue i anar tirant i si pots, ja saps, follar de tant en tant." You Tube Última edición por Baja_166975; 28/10/2023 a las 00:13.
	Citar

29/10/2023, 20:36	#509
Sharp_edged Fecha Registro: sep 2023 Mensajes último año: 1801 SmilePoints último año: 5.811 Reputación último año: 5 Expes publicadas: 2 Colaboración: 44	Yo veo a Carlos Latre, sus padres viven en Tarragona en mi misma calle y alguna vez si nos hemos visto. "Solo hay una manera de alcanzar la felicidad y es dejar de preocuparse por cosas que están más allá del poder o de nuestra voluntad. Epicteto"
	Citar

01/11/2023, 12:49	#512
dracblaucat Fecha Registro: abr 2022 Mensajes último año: 1158 SmilePoints último año: 8.177 Reputación último año: 113 Expes publicadas: 46 Colaboración: 139	Pregunta seria. Por qué hay gente que en el bar pide el café con leche en vaso? Puedo entender las peticiones sobre el tipo de azúcar, leche, temperatura de la leche..., por temas de salud o sabor, pero..., el vaso por qué? No saben beber en taza? Se les vierte la taza? Cabe más? Trauma infantil?
	Citar

Otras fotos de este hilo
Organizadores del Foro	Otras fotos de este hilo Ver todas Imágenes Adjuntas

02/11/2023, 21:46	#516
Simon Fecha Registro: oct 2016 Mensajes último año: 1743 SmilePoints último año: 6.460 Reputación último año: 128 Expes publicadas: 108 Colaboración: 730	¿Por que las teteras individuales de los bares hacen pipí todas? Es una evidencia que hay un error de diseño, da igual si pones la bolsa en la taza (ceramica) o dentro de la tetera. Cuando pretenden que el liquido trasiegue de la tetera a la taza pierde y se moja la mesa. No es importante pero si enervante, aún que lo sepas previamente no lo puedes evitar y es una pequeña derrota. ¿Será que los fabricantes de teteras intentan desestabilizarnos? Si ves alguna serie con risas enlatadas, lo más probable es que estés escuchando a gente muerta reír, pues las grabaciones realmente son viejas.
	Citar

02/11/2023, 23:03	#519
Aramis 43 Fecha Registro: oct 2019 Mensajes último año: 999 SmilePoints último año: 6.288 Reputación último año: 37 Expes publicadas: 13 Colaboración: 6	Como contestación a un escrito mio (tema personal, nada que ver con el foro) he recibido un escueto... Vaya No sé... He mirado a ver el significado y la duda es superior. vaya 3.ª pers. de sing. del pres. de subj. de ir. 1. interj. U. para comentar algo que satisface o que, por el contrario, decepciona o disgusta. Última edición por Aramis 43; 02/11/2023 a las 23:04.
	Citar