Solo le ha faltado decir.......sin colorantes ni conservantes.

La noche se puso íntima, reza un verso de Lorca, como una pequeña plaza. 

Habláis en esta plaza que es el foro de exclusividades y espejismos entre sonrisas leves e ingenuas. Y yo me pregunto: ¿quién no ha sido ingenuo alguna vez?

Y ese vuestro hablar recogido es cada vez más un susurro quedo, una tenue voz que se pierde entre la quietud de la noche. El ambiente se puso íntimo para las confidencias. 

En algún recoveco de mi cerebro ha quedado incrustado un recuerdo agridulce. 

Dulce porque le conseguí un potente y genuino orgasmo a la profesional, el primero y el último que logré.  Más dulce, si cabe, al pensar que con mi tamaño viril dicho orgasmo fue una proeza. 

Amargo porque, entre hondos suspiros y voz entrecortada, me confesó que en esa postura era la primera vez que  conseguía un orgasmo. 

Yo no me lo creí. En su forma de expresarlo había algo falso. Se notaba. No el orgasmo en si que sí fue real, sino la supuesta primera vez. Si pretendía hacerme feliz, consiguió justo lo contrario. Me quedó una tristeza de final de fiesta. 

Después me dio por leer las reseñas y vi, aún más claro, que aquel hecho era altamente improbable. 

El piropo le salió por la culata! 

Bueno, ahora me viene a la cabeza otro piropo, pero este es de otra tipología y practicado por diversas profesionales. ¡Sí, este piropo lo he vivido en mis carnes y en mi pene! 

Em fatiga escriure en castellà. Aquesta llengua és extremadament exigent. La riquesa de llur vocabulari és aclaparadora i em deixa baldat. No tothom serveix per escriure. Bé, a causa del meu mancament intel·lectual em veig obligat a continuar servint-me d'allò que tinc més a mà: el meu estimat català. 

Fins ara això que em proposo contar m'ha passat amb tres professionals. No estem davant de floretes verbals sinó d'una altra variant completament diferent: la floreta gestual. 

És molt senzill d'explicar: quan la cita ja està pràcticament a les acaballes i em trobo gairebé al llindar de la porta, aleshores i només aleshores, la noia comença a petonejar-me amb un ardor corprenedor. M'empenta salvatgement contra la porta o l'armari i ens abracem com si fóssim folls

Jo ja ho he entès: la idea és que surtis ben trempat, perquè en tinguis moltes, de ganes, de tornar-hi. 
És només això: com a client estàs entre els primers, dels més apreciats, però res més. Fora de client, segurament no et vol veure ni en pintura. 

Ai els miratges... Què n'arriben a ser, de perillosos. Et tires de cap pensant-te que a la bassa hi ha aigua i acabes amb els pulmons ben plens de sorra. L'oasi només va existir al teu cervell, talòs!

Qui no ha sigut alguna vegada a la vida un ingenu?  

La noche se puso íntima, reza un verso de Lorca, como una pequeña plaza. 

Habláis en esta plaza que es el foro de exclusividades y espejismos entre sonrisas leves e ingenuas. Y yo me pregunto: ¿quién no ha sido ingenuo alguna vez?

Y ese vuestro hablar recogido es cada vez más un susurro quedo, una tenue voz que se pierde entre la quietud de la noche. El ambiente se puso íntimo para las confidencias. 

En algún recoveco de mi cerebro ha quedado incrustado un recuerdo agridulce. 

Dulce porque le conseguí un potente y genuino orgasmo a la profesional, el primero y el último que logré.  Más dulce, si cabe, al pensar que con mi tamaño viril dicho orgasmo fue una proeza. 

Amargo porque, entre hondos suspiros y voz entrecortada, me confesó que en esa postura era la primera vez que  conseguía un orgasmo. 

Yo no me lo creí. En su forma de expresarlo había algo falso. Se notaba. No el orgasmo en si que sí fue real, sino la supuesta primera vez. Si pretendía hacerme feliz, consiguió justo lo contrario. Me quedó una tristeza de final de fiesta. 

Después me dio por leer las reseñas y vi, aún más claro, que aquel hecho era altamente improbable. 

El piropo le salió por la culata! 

Bueno, ahora me viene a la cabeza otro piropo, pero este es de otra tipología y practicado por diversas profesionales. ¡Sí, este piropo lo he vivido en mis carnes y en mi pene! 

Em fatiga escriure en castellà. Aquesta llengua és extremadament exigent. La riquesa de llur vocabulari és aclaparadora i em deixa baldat. No tothom serveix per escriure. Bé, a causa del meu mancament intel·lectual em veig obligat a continuar servint-me d'allò que tinc més a mà: el meu estimat català. 

Fins ara això que em proposo contar m'ha passat amb tres professionals. No estem davant de floretes verbals sinó d'una altra variant completament diferent: la floreta gestual. 

És molt senzill d'explicar: quan la cita ja està pràcticament a les acaballes i em trobo gairebé al llindar de la porta, aleshores i només aleshores, la noia comença a petonejar-me amb un ardor corprenedor. M'empenta salvatgement contra la porta o l'armari i ens abracem com si fóssim folls

Jo ja ho he entès: la idea és que surtis ben trempat, perquè en tinguis moltes, de ganes, de tornar-hi. 
És només això: com a client estàs entre els primers, dels més apreciats, però res més. Fora de client, segurament no et vol veure ni en pintura. 

Ai els miratges... Què n'arriben a ser, de perillosos. Et tires de cap pensant-te que a la bassa hi ha aigua i acabes amb els pulmons ben plens de sorra. L'oasi només va existir al teu cervell, talòs!

Qui no ha sigut alguna vegada a la vida un ingenu?