Baliga-balaga

Minut a minut dels assajos de la V a Catalunya i al món

Especial: Via catalana 2014 - V humana
Redacció | Actualitzat el 30/08/2014 a les 12:15h

21.10 Fins aquí el minut a minut dels assajos de la V d'aquest dissabte
21.07 FOTO | Arenys de Munt també celebra un assaig de la V
20.55 VÍDEO sencer de l'assaig de la V a Londres
20.39 També ha comptat amb una comitiva de membres de 'Yes Scotland'
20.36 L'assaig d'Escòcia ha aplegat un centenar de persones
20.25 A l'assaig de la V de Zurich s'hi han atansat 220 persones
20.05 La V de la Diada se segueix omplint: Actualització a les 20.00 hores
20.02 FOTOS | Les primeres imatges de Mollerussa i Mataró
19.45 Més d'un centenar de persones han participat en l'assaig de Washington DC
19.40 També Mollerussa, Lloret, Amer i Maçanet de la Selva
19.35 Des de les sis de la tarda hi ha assajos a Mataró, la Granja d'Escarp i Arenys de Munt
19.15 Comencen els assajos de les V a Catalunya
18.52 La V de Ginebra ha comptat amb la presència d'unes 140 persones
18.44 FOTOS I VÍDEOS | Més captures i un vídeo cantant "Els segadors" a Londres
18.41 VÍDEO | Un violoncelista interpreta "Els segadors" a Zurich
18.36 L'assaig de la V de París d'aquest migdia ha aplegat un centenar de persones
18.30 Ara a dos quarts la majoria d'assajos es desplacen a Catalunya
18.18 Un violoncel ha interpretat "Els segadors" a Zurich
18.08 FOTO | Més imatges de l'assaig de la V de Londres
17.55 FOTO | L'assaig de Zurich ha aplegat una seixantena de persones
17.52 La V de Londres també ha estès el mural adreçat a David Cameron
17.50 FOTOS | Les primeres imatges de la V de Londres
17.35 FOTO | Més fotos de la V davant l'edifici de l'ONU a Ginebra
17.28 FOTO | La V s'estén a la capital d'Escòcia, Edinburgh
17.18 ACTUALITZACIÓ | Un centenar de persones a Frankfurt am Main
17.14 FOTO | Una imatge més de Ginebra. L'assaig ha tingut lloc davant l'edifici de l'ONU
17.08 VÍDEO | Crits d'independència a Frankfurt am Main davant del Banc Central Europeu
17.03 Més de vuitanta persones han assistit a l'assaig de Frankfurt
17.00 A les cinc han de començar els assajos de Londres, Cardiff, Edinburgh
16.48 L'assaig de Viena també ha començat a dos quarts de cinc
16.41 La V de Ginebra s'estén davant l'edifici de l'ONU
16.38 FOTO | La primera imatge prèvia a l'assaig de Ginebra
16.33 FOTOS | Més imatges de Washington DC
16.32 També a Zürich
16.31 La V de Ginebra, a punt
16.27 FOTO | A Frankfurt s'ha estès la pancarta interpel·lant Angela Merkel
16.22 FOTOS | Més imatges de la V de Washington
16.14 Comença l'assaig de Frankfurt
16.10 Com es fa una gran V
15.50 FOTOS | Primeres imatges de Washington DC
15.47 D'aquí a un quart d'hora comencen els assajos de Zurich, Gènova i Washington DC
15.41 La V de Brusel·les de demà a punt d'arribar als 200 inscrits
15.30 FOTOS | Una de les activitats per la V de Londres ha estat un concurs de postres
15.23 Primeres imatges de la prèvia de la V a Londres
14.08 Per aquesta tarda a les 17 hores (hora catalana) hi ha programats els assajos de Londres, Cardiff, Edinburgh
13.28 Membres de «Pedalem per la independència», a l'assaig de Brusel·les
13.17 Els trams de la V de la Diada actualitzats en directe
13.08 Més fotos de l'assaig de la V a París
12.58 La guia pràctica de la V de la Diada
12.47 FOTOS | L'assaig de Paris a la V al món, en fotos
12.40 2.200 persones van assajar ahir la V al barri de Sants
12.34 Londres espera aplegar més de 300 persones a l'assaig d'aquesta tarda
12.32 FOTOS: El mural interpel·lant el Papa Francesc
12.29 Al Monestir de Montserrat s'estén el mural interpel·lant el Papa Francesc
12.25 Confirmades 100 persones per a l'assaig de la V a Washington DC a les 16 hores
12.20 Podeu seguir totes les novetats de la V a l'especial de Nació Digital
12.19 Podeu enviar fotos i vídeos per WhatsApp al 648 030 795
12.18 L'ANC interpel·la el Papa Francesc des del Monestir de Montserrat
12.17 Més enllà, una desena tindran lloc arreu de Catalunya
12.16 Fins a 28 assajos tindran lloc arreu del món aquest cap de setmana
12.15 NacióDigital comença el seguiment minut a minut dels assajos de la V programats per aquest dissabte

http://www.naciodigital.cat/noticia/73446/minut/minut/dels/assajos/catalunya/al/mon


Y van llegando más imágenes de las diferentes V que se van haciendo por el mundo como preludio a la megaV de Barcelona:



V a Ginebra Foto: @BarrufetRondin1


V a Washington, D. C Foto: @GustauAlegret


V a Frankfurt am Main


V a Washington Foto: @GustauAlegret


V a Frankfurt am Main


V a Washington Foto: @GustauAlegret


V a París Foto: @ANC_FRANCE


V a París Foto: @ANC_FRANCE


La V a Jerusalem, Israel Foto: CatalanNation


La V a Munic Foto: CatalanNation


La V a Xinantécatl, Mèxic Foto: @CatalanNation


Visca Catalunya Lliure!

Bump: La Plataforma LGTB serà al tram 45



La Plataforma LGTB, que agrupa els col·lectius de lesbianes, gais, bisexuals, transexuals i intersexuals, serà al tram 45 de la V el proper Onze de Setembre. Segons informen, la seva voluntat és fer "via cap a uns Països Catalans independents i no patriarcals".

Més enllà, també celebraran els 45 anys de la revolta o aldarulls d'Stonewall, uns conflictes violents que hi va haver a la ciutat de Nova York entre homosexuals i policies l'any 1969 i es considera el punt d'inflexió per als moderns moviments pro drets dels homosexuals arreu del món.

http://www.naciodigital.cat/noticia/73481/plataforma/lgtb/sera/al/tram/45

Bump: L’espoli aglutina i crea solidaritat entre els Països Catalans

La Plataforma pel Dret a Decidir al País Valencià crida a participar a la V


Avui la Plataforma pel Dret a Decidir (PDaD) al País Valencià ha emès un comunicat per anunciar la seva participació a la V el proper 11 de setembre i per fer una crida a l’assistència dels valencians i valencianes que també volen un país lliure, nou i millor. En el comunicat la PDaD recorda que el 2010 el Tribunal Constitucional va deixar clar que l’Estat no permetrà que el poble català pugui decidir el seu futur i, des de llavors, la cada 11 de setembre ha estat una jornada de revindicació on catalans i catalanes han sortit al carrer per fer sentir la seva veu. Tant el 2012 com el 2013, el País Valencià va ser present en aquestes mobilitzacions, manifestant el seu suport i fent vius els Països Catalans. Enguany, no serà una excepció i el País Valencià tindrà un tram pròpi a la V que demostrarà al món que el desig d’independència del poble de Catalunya és pacífic i democràtic i no té volta enrere.

Els Països Catalans tenen dret a decidir

“Des de juliol de 2010, quan el Tribunal Constitucional deixà clar que el sistema institucional espanyol no permetria que el poble català poguera decidir, està en marxa la Via Catalana per a deixar ben clar que el poder i la política és del poble, que el poble vol decidir i que les institucions i els partits han d’estar al servei del poble”. Així comença el comunicat que ha emès avui la Plataforma pel Dret a Decidir on ha manifestat el seu suport i la seva participació a la nova fita d’enguany per Via Catalana 2014, la multitudinària V.

“Sense València no hi ha independència!”

El 2013, una cadena humana de més de 400km va anar d’El Pertús fins a Vinaròs, on les mans de Carles Santos, Carme Salvador i Guillem Agulló van ser les primeres de la cadena valenciana pel dret a decidir que va enllaçar-se amb la cadena humana catalana, una fita històrica que els catalans i catalanes, aquest any, pretenen superar.
El 2014, la Via Catalana dibuixarà davant el món la V de Voluntat, de Votar. Serà el principi del 9 de Novembre, quan la ciutadania farà sonar la seva veu. Tornarà a ser una gran manifestació per les dos artèries més importants de Barcelona, la Gran Via de les Corts Catalanes i la Diagonal, que s’uneixen a la plaça de les Glòries.

La V de votar, de voluntat, de victòria, de València

Una vegada més, aquest any la gent del País Valencià tornarà a manifestar el seu suport al dret a decidir, que també anelen. El pròxim 11 de setembre, la PDaD també dibuixarà la V, la V valenciana, des del tram 27 de la Diagonal, entre Roger de Flor i Nàpols.

Els companys i companyes del País Valencià participaran a la Via Catalana en suport a la voluntat de ser i decidir del poble català, però també per un País Valencià lliure, on tota la seva ciutadania decideixi el seu futur sense les imposicions ni els atacs permanents d’això que, ara, anomenen crisi.




http://www.directe.cat/noticia/364905/lespoli-aglutina-i-crea-solidaritat-entre-els-paisos-catalans

Mismamente

Sí, no, no sé, pero que haya paz.

Que Catalunya foram parte del estado español cierto, pero siendo como es la catalana una nación y por tanto podemos decir que un país, creo que no es erróneo decir que España es un país y Catalunya no es parte de este sino otro, puede que sea un poco forzado terminologicamente, pero legalmente si la constitución dice aquello de la nación de naciones...
Que la constitución no solo tiene cosas malas es cierto pero de todas formas, si se arranca un proceso constituyente, no creo que fuera una base para empezar, creo que hay otras bases como la declaración universal de los derechos humanos que son más importantes y quizá en algunos aspectos mejor diseñadas.

Si tu vivencia en Madrid fue tan normal respecto a la visión de Catalunya, me alegro, supongo que es lo que intuyo yo que las personas estamos más próximos que los políticos y que al fin y al cabo somos afines, es bueno de saber, pues yo no se lo que se cuece por allí.
En lo que a relaciones se refiere, estaremos de acuerdo que la cosa no es tan plácida y si vamos a la prensa (que aquí de reojo hay que admitir que se sigue) pues la cosa ya sale de madre.

Lo de Pujol y Puyol, una tontería mia, disculpa pero era simplemente que el nombre estaba intercambiado.
Deja que te diga que eso del padre català, como si fuera el padre de la nación... Pues será que soy un bastardo pero no he visto jamás a Pujol como una figura paterna, le reconozco su trabajo en pro del país y punto, siempre me ha parecido mal la corrupción y le he criticado por ella, tampoco me gusta su ideología, ni lo he votado nunca, ni creo que llegue a votar CiU o similares.

Te pido otra vez disculpas, sí que uní lo que dijiste de las maneras de ser o de pensar reprobables con el "bando" antiindependentista, no quería decir que fuera así siempre, tampoco quería insinuar que habías dicho lo contrario, de hecho lo dejaste muy claro que por encima de bandos están las personas y como son estas y que lo que no se puede soportar son según que actitudes o fanatismos vengan de donde vengan.

Seguro que en Madrid como aquí habrás sido testigo de comportamientos homófobos, nazis y demás.
Yo estoy en contra de estos por creencia, pero además también he sido el objetivo de las chanzas de fascistoides y me repatea que con la excusa de mi nacionalidad un imbécil cualquiera se atreva a intentar agredirme física o verbalmente.
De hecho por poner un ejemplo y contradecir a Buticular, yo sí que vi a nazis fatxitas o lo que fueran entre lo que el año pasado estábamos pacíficamente celebrando la diada, había grupúsculos de saboteadores que por suerte fueron cogidos por la policía, entre personas mayores, niños y gente normal, no digo que toda la gente que está por el no sea así, pero son cosas que van pasando y molestan. Cierto que puede haber gente que está por el sí de ultraizquierda que como que los extremos se tocan son de la misma calaña, pero normalmente lo más que hacen es quemar alguna bandera o retrato.


Harás como te parezca, pero si no vuelves a participar será una lástima, porque le has dado aire al hilo, no te ofendas fácilmente, aquí no creo que nadie quiera faltarte al respeto, simplemente al tratar según que temas se hace con bastante pasión y al responderte quizá utilizamos más vehemencia de la que tocaría porque tenemos los "argumentos" bastante cargados y al final tu que solo das pie a que nos expresemos recibes toda la parrafada sin ser de hecho la motivadora del discurso.


Sea como sea un placer haberte leído hasta el momento.

Baliga-balaga

//*//

ARA MATEIX des de Montserrat diem al Papa Francesc I: "Sua Santità, Catalani libertati suffragunt ‪#‎9N2014‬"



Mismamente, discrepo, yo no vi ni un sólo nazi/facha entre los asistentes a la Via Catalana.
Y es normal, el independentismo catalán es totalmente ajeno y opuesto a ese tipo de gente.

Saludos

Mismamente

No eren catalans

Discrepa lo que quieras, pero estaban allí, en Francesc Macià, evidentemente no eran catalanistas y estaban para reventar la celebración, no se dijo nada en los medios de comunicación, pero lo vi en persona y puedo asegurártelo.
Hombre como en todos lugares hay de todo, pero en manifestaciones catalanas cuando hay algún "gamberro" desubicado lo que es ejemplar es la respuesta de la gente con uno de los cantos típicos, el: No sou catalans.

Stylxxx

Hay algun delito para expresarse como uno se siente mejor? Del idioma Catala, o un altre idioma quin problema hi ha?

Ya sabemos que tu estas en contra, pero tienes intencion de votar el dia 9N o resides fuera, no eres Catala?

chincuetento

No soy catalán y no voy a votar, pero seguro que tu tampoco podrás hacerlo salvo que lo realices en tu casa en plan casero

Stylxxx

Ahora entiendo pues tu ignorancia, de no entendre el Catala, disculpa si no me entiendes

Si no se vota como consulta referendaria votarem en pla elecciones pesblicitaries, y sabremos verdaderamente los resultados para ser un Estat Independent, Republica Catalana, o no.
Acataras tu como no Catala los resultados que salgan?

Baliga-balaga

Con cada mensaje que escribes vas afianzando más esa idea que tenemos que amas a los catalanes, con locura añado

Por fortuna, tal y como dices, no eres catalán y por consiguiente, no podrás votar en la consulta.

Deberás ver los toros desde la barrera.

Ah, y si cada uno tiene la mascota que mejor le representa según tú, entonces los que van paseando con un toro pegado en el coche son unos cornudos???

Cuídate ese páncreas

P.D.: Ángeles, ya vés que, a la que se rasca un poco, eso es lo que sale realmente de ciertos "amigos" que tenemos los catalanes por ahí...

Bump: Pues es la primera noticia que tengo de eso.

En todo caso, ya dejas claro que esos neonazis o lo que fueran, obviamente estaban ahí para reventar la celebración y son totalmente ajenos al movimiento independentista/catalanista. Luego, sigue vigente el reto de buscar un sólo nazi/facha que sea indepe y estuviera en la Via Catalana 2013.

Salut


Qué parafernalia? Unas banderas?

Todo eso, las pancartas gigantes, lo financian la ANC y Ómnium Cultural, que se financian a su vez con donaciones y aportaciones particulares.

Lo que cuesta un pastón es seguir manteniendo con nuestros impuestos toda la parafernalia, el despilfarro y la fanfarria de los Gobiernos de España en Madrí. 16.000 millones de € que se van para allá y no vuelven, cada año, tú!

La independencia servirá para sacarse de encima a toda la corrupción instalada en Madrí de un plumazo, de la de Catalunya nos ocuparemos igualmente, por supuesto.

No cambies

Baja_243

Tranquil home. Que ja de sap que d'on no n'hi ha no en raja.

Nando

mmm siendo un foro de putas no habría que tapar las caras de las fotografías como hace google maps por privacidad? Que se cuelguen en facebook me parece cojonudo pero en un foro de lumis?

Salu2,

Baliga-balaga

¿no te habrás equivocado de hilo?

¿Qué caras se ven aquí y de quien?

¿Las que estan publicadas en prensa?

Baliga-balaga

Pepero Pérez, l'imparcial
Salvador Cot | Actualitzat el 31/08/2014 a les 23:59h
Segurament, la gran decepció política del jove Francisco Pérez de los Cobos va arribar quan, en les eleccions de 1977, el seu pare no va aconseguir l'acta de diputat per Múrcia per la coalició Alianza Nacional del 18 de julio, un conglomerat de nostàlgics falangistes al voltant de Fuerza Nueva. Potser per això, un any més tard, va estripar un exemplar de la Constitució del 78, amb ràbia, davant de tots els seus companys de classe a l'institut. Tal i com explicava un reportatge d'El Temps, aquell alumne arribava a incloure cites de Blas Piñar en els seus treballs.

Però el fracàs electoral de l'extrema dreta no va desanimar Pérez de los Cobos, que va compatibilitzar l'activitat acadèmica com a jurista amb un acostament progressiu cap al PP. Així es va convertir en un habitual de la FAES, com a ponent o assistent. I, per lligar-ho ben curt, també es va treure el carnet de militant del PP.

Però Pérez de los Cobos, a més, també ha tingut activitat literària. L'any 2006 va publicar un llibre d'aforismes que, tot i tenir només 42 pàgines, va donar cabuda generosa a Catalunya i els catalans. Allà explica que "quan un català està satisfet ho expressa dient: A mi, ja em va bé". Un egoïsme innat, perquè, segons escriu, "els diners són el bàlsam racionalitzador de Catalunya". I més misèria: "No hi ha a Catalunya acte polític destacat sense una o diverses manifestacions d'onanisme". Clar que, llegit el seu llibre, resulta que a Pérez de los Cobos només li agraden els espanyols, perquè també troba que els anglesos són bruts i els italians no saben què és el dret.

El cas és que, en aquest conte de fades del PP, d'aquell jovenet fatxa acaba sent president del Tribunal Constitucional. I serà en ell i en els seus onze col·legues (de biografies amb el mateix nivell de prestigi i imparcialitat) que decidiran si aquest grup d'"onanistes" mesquins que viuen a quatre províncies tenim dret a no sé què, quan el que hauríem de fer és demanar perdó per existir.

http://www.naciodigital.cat/noticia/73581/pepero/rez/imparcial




V a Calella Foto: @Cataloniaman


V a Arenys de Munt

Vote; we want to vote!

Baliga-balaga

L'agressió de Granollers i l'agressió de debò

Despús-ahir a Granollers dues persones que hi havia en una parada de l'ANC van ser ferides, una greument, per dos militants espanyolistes. La gent que hi havia al voltant els va acorralar i va fer possible que la policia els detingués. Esperem saber aviat qui són i quines connexions tenen. Connexions polítiques, vull dir. Perquè segurament ens indicarà si açò és un incident aïllat o si alguna gent ha rebut ordres concretes de passar a l'acció violenta. Vist que cap altra actuació no sembla que els aprofite.

És el primer de setembre. Ja sols falten setmanes per al 9 de novembre i el front unionista està perplex. Ni tan sols la bomba Pujol no ha fet l'efecte que ells esperaven. Es feren il·lusions, també, amb el fracàs aparent de la V i ara veuen amb espant que podria haver-hi més gent que l'any passat i tot. I fa mesos que ho diem: la V és la clau. Després de l'Onze de Setembre serà molt difícil que la classe política catalana puga fer cap pas enrere, per la pressió popular. Fins i tot a Escòcia les enquestes semblen detectar un tomb a favor del sí. Tanmateix, l'agressió, una agressió com aquesta d'ahir, és el darrer recurs que tenen?

No ho sé, però sí que sé que és un recurs a la desesperada. És cert que ja fa temps que hi ha qui es dedica a serrar pals de banderes, a arrencar estelades (fins i tot ho fan guàrdies civils en cotxes oficials!), a pintar seus de l'ANC, a esborrar murals en les carreteres. Ahir, però, hi va haver un salt de nivell: una agressió física al mig del dia, en ple carrer. D'ara endavant, no podem descartar de veure'n algunes més. Però crec que cal tenir el cap clar i entendre que són únicament una mostra d'impotència i que, de tota manera, no passaran de ser un incident.

No passaran de ser un incident perquè és molt complicat d'enfrontar-se d'una manera efectiva a un moviment de la dimensió colossal que té el nostre. De la transversalitat social, cultural i política que té el nostre. De l'alegria que té el nostre. Haurien de ser desenes de milers disposats a la batussa per a poder menar a aquest Ulster que algú sembla voler i que ací no pot existir. Perquè haurien de ser desenes de milers i no ho són. Simplement no ho són.

Per tant, aguantarem estoicament aquesta mena d'actes. Estoicament però alhora amb decisió i sense arronsar-nos. Cal fotografiar els agressors i cal facilitar-ne la detenció. Cal denunciar-los i fer-los pagar per l'agressió. Això és tot. I, sobretot, no hi ha cap necessitat de posar-se nerviós.

Ho farem perquè l'agressió que seria realment l'efectiva no la poden acomplir. Durant segles ens han mantingut estacats amb un recurs últim: la intervenció violenta de l'exèrcit --encara ho van fer el 1981. Però ara això ja no és possible. No tan sols perquè som a Europa o perquè l'exèrcit és de l'OTAN. És més senzill: no tenen prou soldats, ni de bon tros. Quan s'acabà el servei militar obligatori es van quedar tot d'una sense efectius per a exercir el control policíac del territori. I això fou el seu final. Sense prou soldats ni equipament, la invasió militar del país és impossible. I en vista d'això, en vista d'aquesta esplèndida notícia, la imatge de dos brètols escarrassant-se a pegar els integrants d'una paradeta és solament una mostra ben evident de la desesperació que tenen. 

Que la tenen perquè és el primer de setembre ja i som nosaltres que guanyem.

http://m.vilaweb.cat/editorial/4208838/lagressio-granollers-lagressio-debo.html

Baliga-balaga

Més papistes que el papa

Tal com expliquem avui, el govern espanyol desobeeix sistemàticament i reiterada les sentències del Tribunal Constitucional que no li interessen políticament. No parle d'una o de dues. Parle de moltes. En alguns casos molt descaradament i d'una manera clarament premeditada. Hi ha, per exemple, deu sentències del Tribunal Constitucional sobre diverses qüestions relacionades amb la gestió i concessió de subvencions d'assistència i serveis socials --deu!--, que la Generalitat de Catalunya va guanyar i que el govern espanyol no ha aplicat mai. Entre el 2011 i el 2013. I, aclarim-ho de seguida: no ha passat res de res.

I quan dic res vull dir res. Els ministres responsables d'haver violat les ordres del Constitucional no han estat detinguts ni el president del govern espanyol empresonat. I evidentment no s'ha fet allò que deien les sentències del Constitucional que calia fer, sinó allò que volia fer el govern espanyol, contrariant la sentència. Punt final.

No és pas un cas únic. Cal aclarir que els governs del PP no tenen cap mirament a desobeir el Constitucional. A final dels anys noranta, per exemple, el tribunal va sentenciar que l'expressió 'català' es podia usar legalment per referir-se al 'valencià' i va exigir que els títols universitaris de català fossen vàlids al País Valencià. Prop de vint anys després el govern valencià continua incomplint sistemàticament i constantment aquesta sentència i un grapat de sentències iguals del Tribunal Superior de Justícia. I --ho de tornar a dir?-- no ha passat res de res. Res.

Quan algú diu, per tant, que no es pot demanar al govern català que deixe d'obeir una sentència del Constitucional cal pensar que, anant molt bé, es tracta d'un ignorant interessat. D'algú que ignora voluntàriament quantes i quantes vegades el govern espanyol ha desobeït sentències del Constitucional. I que pretén, a més, que quede reduït al no-res un debat jurídic ple d'arestes i de matisos, que no es pot reduir a la desobediència i prou i del qual estic segur que  sentirem a parlar aquests dies vinents.

http://m.vilaweb.cat/editorial/4208974/papistes-papa.html

Baliga-balaga

//*//

L’hora de la veritat

SALVADOR CARDÚS | | 01/09/2014 21:15

L’estat espanyol mai, mai, mai no facilitarà cap gest que posi en qüestió la seva integritat territorial. Ben al contrari, la defensarà amb tots els recursos que tingui a l’abast, legítims i il·legítims. No fa gaire, el director d’un diari espanyol -no nacionalista, naturalment- va dir a un conseller de la Generalitat: “Por encima de la verdad está la unidad de España”. Ja està tot dit! Les elits espanyoles senten pànic davant la hipòtesi de la secessió. Però no tant per les conseqüències econòmiques i socials, sinó perquè seria el fracàs definitiu del seu històric projecte nacional uniformista -la “ una y grande ”-, i els obligaria a repensar la nació. És una obvietat que la nostra secessió planteja més incerteses de futur a Espanya que no pas a Catalunya.

LA CONSEQÜÈNCIA DIRECTA d’aquesta primera constatació és que la independència de Catalunya passarà, tard o d’hora, per la ruptura amb la legalitat espanyola. Dir que “si ells volen, és possible” [fer-ho de manera legal] és tant com reconèixer que legalment serà impossible: ells no ho volen. En això, els dirigents espanyols no han enganyat mai. Per tant, ni a la independència, ni a la consulta -que és el pas previ-, no s’hi pot arribar de manera “legal i acordada”. Suposar un acord previ per tal que l’Estat faci els ulls grossos davant una consulta que ens acostaria a la independència és del gènere còmic. O tràgic. Siguem seriosos: Espanya no és ni el Regne Unit ni Canadà, fet que constitueix una de les principals raons per voler-ne marxar.

SI AIXÒ ÉS AIXÍ, la decisió més difícil que tenim davant nostre és determinar quan i de quina manera s’ha de produir aquesta ruptura. Aquí no hi valen frivolitats, i les precipitacions arrauxades es poden pagar tan cares com les dilacions inútils. Entre altres condicions, cal tenir la certesa que es compta amb el suport majoritari dels catalans. Cal fer-ho de manera que s’eviti el descrèdit internacional. I cal tenir la capacitat de gestionar la decisió de manera raonable, això és, que l’endemà les nostres institucions tinguin prou autoritat per ser obeïdes sense gaires contratemps.

CAL ENTENDRE QUE la consulta del 9-N encara no comporta la ruptura de la integritat territorial espanyola, i menys abans de saber-ne el resultat, esclar. La consulta representa un desafiament a l’ordre constitucional espanyol, sí, però l’endemà, des del punt de vista institucional, tot seria com el dia abans. Ara bé: una resposta afirmativa a la independència donaria un mandat clar a les nostres institucions democràtiques, ara sí, per iniciar el procés de negociació cap a la secessió. La proclamació de la independència, en qualsevol cas, encara tardaria entre un i dos anys. La ruptura es farà en dos temps, per tant.

ACATAR ARA una hipotètica suspensió del 9-N per part del Tribunal Constitucional l’únic que faria és ajornar -per dir-ho en paraules del president Mas-“l’hora gran que ens espera”. Es pot traslladar el moment zero a unes eleccions amb caràcter plebiscitari -de resultat sempre més confús que el que es derivi de la consulta-, però l’endemà tornaríem a ser al mateix lloc que el 9-N. Amb una majoria explícitament independentista al Parlament, caldria tornar a desafiar la legalitat constitucional espanyola. ¿Tindria cap avantatge? ¿A Catalunya, hi hauria més o menys consens? ¿Espanya se sentiria més obligada a atendre’ns? ¿El món ho entendria millor?

EN DEFINITIVA, ARA MATEIX la qüestió és saber si el factor temps ens va a favor o en contra. ¿Té cap sentit ajornar uns mesos “l’hora gran” (per raó de la governació del país, per la necessària unitat dels partits, pel suport popular, pel reconeixement internacional)? Francament: no sé veure quin sentit tindria ajornar el desafiament.

http://m.ara.cat/premium/opinio/Lhora-veritat_0_1204679530.html#.VAWiIXh8Lc8

Baliga-balaga

Els vuit assajos de la V a Oceania apleguen 400 persones

Especial: La V de la Diada - Via Catalana 2014
Redacció | Actualitzat el 02/09/2014 a les 09:50h

La V també va arribar a Oceania aquest passat cap de setamana. Vuit ciutats del continent van dur a terme assajos de la Via Catalana 2014 que tindrà lloc l'Onze de Setembre a Barcelona. Sidney, Melbourne, Adelaide, Perth i Brisbane, juntament amb Canberra i les dues de Nova Zelanda de fa una setmana, han aplegat 400 persones.

Pel que fa a dades de participació: Sydney (130), Melbourne (110), Brisbane (50), Auckland (35), Queenstown (22), Pert (21), Canberra (20) i Adelaide (11). Des de l'organització constaten que sent un 1% de la població catalana exterior i amb un nombre aproximat de 3.000 catalans (residents permanents i passavolants), un 13% dels catalans s’han unit en alguna de les V celebrades en aquesta part del món.

Les activitats paral·leles que s'hi han desenvolupat han estat: un castell humà a Melbourne; una pa amb tomacada a Canberra; l'adaptació de gags de películes com 300 i Braveheart a la catalana a Brisbane; una fornejada d'estelades cruixents en forma de galeta a Adelaide; una trobada entre esocesos, irlandesos i bascs a Sydney o una trobada de catalans al far west australià a Perth, la ciutat més allunyada de totes les altres ciutats al món.


La V a Melbourne Foto: Marina Mateos


http://www.naciodigital.cat/noticia/73710/web/anc/assaja/streaming/via/catalana/2014

Baliga-balaga

Ruptura contra indecència

Al final del franquisme no vam poder guanyar. Els demòcrates no vam ser prou forts per a fer allò que en dèiem 'la ruptura'. I en comptes d'això vam fer, acompanyant el règim, 'la reforma'. La reforma de l'estat franquista, s'entén. D'allò ve aquest desastre que tenim.

No cal que repetesca les mil i una escletxes per les quals el franquisme, la seua manera de pensar i fins i tot d'actuar, ha renascut a Espanya des de l'arribada d'Aznar al poder. Però ahir vam assistir a un espectacle vomitiu al congrés de Madrid que dubtava que pogués arribar a veure.

Cristóbal Montoro va fer un ús polític del cas Pujol que repugnaria en qualsevol estat democràtic. Perquè aquesta gent no té ni la més mínima vergonya a l'hora de fer un ús selectiu i partidista de l'estat i els seus instruments i institucions, en funció no del bé públic general sinó del seu interès polític partidista. L'estat és d'ells, en l'accepció més primària, casernària i limitada del terme. I per això l'usen impunement contra els qui no són ells, contra els qui no són amb ells o contra els qui deixen de ser-hi un dia. Lluny, molt lluny, de la idea i la pràctica d'allò que hauria de ser un estat europeu del segle XXI.

Però igual que va passar als primers setanta cal que siguem conscients que no hem d'aguantar això necessàriament. I de fet el Principat és ara de nou la punta de llança de la ruptura. Amb importants contradiccions internes, com aleshores. Amb interessos contraposats com aleshores. Amb personatges lamentables, com aleshores.

Però, també com aleshores, d'Assemblea en Assemblea, amb la força d'una població que protagonitza una autèntica revolta democràtica als carrers i a les urnes, que trenca tots els pactes, esquemes, complicitats i tripijocs. Una revolta en què la demanda d'autogovern, concretada ara en la independència, és sinònim de la demanda d'un govern decent. Contra totes les indecències, per tant, dels de dins i dels de fora.

Han passat quaranta anys de la reforma i si hi ha una cosa evident ja ara és que l'estat espanyol, amb les bases que té actualment, no és reformable. Al contrari: cada dia anem més cap enrere. I és evident també que amb aquesta estructura d'estat és pràcticament impossible un govern decent. N'hi pot haver de discrets i d'escandalosos --segurament mai com el cínic govern del PP que tenim ara. Però si existeix tot això que tant ens irrita és perquè es permet que existesca, gràcies a un sòlid entramat administratiu, legislatiu, polític, militar...

En definitiva, si passa això que passa és perquè, a diferència d'ara, a final dels setanta no vam poder guanyar. Ara tenim la segona oportunitat.

http://m.vilaweb.cat/editorial/4209152/ruptura-indecencia.html

Baliga-balaga

El Financial Times destaca l'obsessió de Montoro d'atacar l'independentisme amb Pujol

Explica que el govern espanyol estableix constantment connexions entre el cas Pujol i els independentistes

El Financial Times publica avui un article on explica que el govern espanyol estableix constantment connexions entre el cas Pujol i la campanya per la independència. L'article es fa ressò de les paraules d'ahir de Montoro en què va admetre que 'provaran de treure rèdit polític de l'escàndol'. El diari de referència a Europa, detalla que els independentistes estan convençuts que 'el cas tindrà molt poc impacte al global de la campanya'.
'Han llençat un atac 'ferotge' contra Jordi Pujol, l'ex-president català enmig d'un escàndol d'evasió fiscal. Amb aquestes paraules comença l'article, en què també s'explica la importància de la figura de Pujol i el xoc que van provocar les seves declaracions.

El text explica que Montoro va deixar clar que el govern espanyol estudiarà a fons el cas i la insistència amb què va parlar dels llaços entre l'evasió fiscal de Pujol i l'independentisme.  

També es fa referència a com ha sacsejat l'escàndol al partit del govern i a Artur Mas 'que ha jugat un rol clau a la campanya independentista i ha defensat energèticament el dret de la regió de decidir el seu futur'.

http://m.vilaweb.cat/noticia/4209189/20140903/financial-times-destaca-lobsessio-montoro-datacar-lindependentisme-pujol.html

redone

cansino

Sr. D. Buticular: no te cansas de oirte?

Stylxxx

Me encanta los pots de Baticular, a eso se le llama poder de informacion, y a mas en echos reales


Molt be Baticular, amb feina com la nostra mes d,un es decanta cap el sentit llogic.


Visca Catalunya!!