Acompanyant el president a judici

Antoni Bassas05/02/2017 19:14

Deixar de seguir

SI UN ESTRANGER que passegés aquest dilluns pel centre de Barcelona preguntés què hi fa, tota aquella gentada, un dia feiner a les vuit del matí, la resposta seria tan senzilla com demolidora: acompanyen el president de Catalunya a ser jutjat per haver posat les urnes. Sí, esclar, tècnicament, el judici del 6-F respon a dos tipus delictius, però quan tota la resposta política que és capaç de donar l’estat espanyol a 2,3 milions de catalans que van anar a votar al 9-N és obrir un judici al president, és normal que tota aquesta gent se senti igualment jutjada i, per tant, denigrada i menystinguda. Avui, el govern espanyol s’amagarà darrere la justícia perquè li faci la política que es nega a fer, en un mal servei a la democràcia, perquè com més tribunals, més carrer.

L’arma atòmica del procés

 Esther Vera 05/02/2017 21:16

Catalunya té l’arma atòmica sense saber-ho. L’instrument no és cap altre que el civisme amb què ha defensat i defensa les seves idees i les seves aspiracions col·lectives. Tranquil·lament i lliurement es va votar un Estatut, durant cinc anys seguits milers de persones van sortir al carrer per poder decidir el seu futur, festivament van votar en una consulta el 9-N i els partidaris i els detractors de la independència sempre han anat a les urnes respectuosament.

Dilluns 6 de febrer més de 40.000 persones estan disposades a acompanyar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a les portes del tribunal que els jutjarà per haver posat les urnes de cartró. Començarà el veritable compte enrere cap a la convocatòria del referèndum. Pujarà la tensió i la política guanyarà una emocionalitat que no sempre és ni útil, ni recomanable per resoldre conflictes. L’arma més poderosa de la majoria que vol un referèndum és la reivindicació massiva i tranquil·la de la seva aspiració política.

De la mateixa manera que alguns han inventat un conflicte lingüístic a Catalunya i un relat fals de marginació de la llengua castellana, menystenint que també és nostra i ens defineix com a país, alguns es fregarien les mans si el civisme de l’expressió pública trontollés. Els encausats ja han demanat que no volen que s’eviti la seva declaració. El civisme i l’expressió massiva del sentiment d’injustícia són l’arma més poderosa per explicar que el delicte és demanar un referèndum.

L’arma atòmica del procés

 Esther Vera 05/02/2017 21:16

Catalunya té l’arma atòmica sense saber-ho. L’instrument no és cap altre que el civisme amb què ha defensat i defensa les seves idees i les seves aspiracions col·lectives. Tranquil·lament i lliurement es va votar un Estatut, durant cinc anys seguits milers de persones van sortir al carrer per poder decidir el seu futur, festivament van votar en una consulta el 9-N i els partidaris i els detractors de la independència sempre han anat a les urnes respectuosament.

Dilluns 6 de febrer més de 40.000 persones estan disposades a acompanyar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a les portes del tribunal que els jutjarà per haver posat les urnes de cartró. Començarà el veritable compte enrere cap a la convocatòria del referèndum. Pujarà la tensió i la política guanyarà una emocionalitat que no sempre és ni útil, ni recomanable per resoldre conflictes. L’arma més poderosa de la majoria que vol un referèndum és la reivindicació massiva i tranquil·la de la seva aspiració política.

De la mateixa manera que alguns han inventat un conflicte lingüístic a Catalunya i un relat fals de marginació de la llengua castellana, menystenint que també és nostra i ens defineix com a país, alguns es fregarien les mans si el civisme de l’expressió pública trontollés. Els encausats ja han demanat que no volen que s’eviti la seva declaració. El civisme i l’expressió massiva del sentiment d’injustícia són l’arma més poderosa per explicar que el delicte és demanar un referèndum.

http://m.ara.cat/opinio/Acompanyant-president-judici_0_1737426261.html

-----

A les 07:30 la Coronel•la fa un acte al Fossar de les Moreres.

A les 08:15 Mas, Ortegai Rigau surten de Sant Jaume caminant i acompanyats del Govern per anar cap a Lluís Companys on començarà el judici a les 09:00.

//*// Donec Perficiam //*//

Bump:

http://m.ara.cat/opinio/Larma-atomica-del-proces_0_1737426282.html

-----

Bump:

http://m.ara.cat/opinio/Larma-atomica-del-proces_0_1737426282.html

-----

Avui al Passeig LLuis Companys (el 'únic president eligit democraticament fins ara jutgat)es demostra que som mes que una NACIO

Tot amanit pels "Independència!", "...Volem, volem, volem Païssos Catalans", " Fóra, fóra, fóra la injusticia espanyola!", "Ni un pas enrrera!", "Votarem", "Els Segadors", "L'Estaca", "No esteu sols"...

También he oído un cántico de los cracks de Súmate

"Rajoy, Rajoy, que sepas que me voy"

Por supuesto, los ministros de Rajoy y otros miembros del PP, han tardado cero coma en ridiculizar la

manifestación, llamarlo numerito, etc. En su línea habitual, sin sorpresas ni novedades.

8/02: La llei és el problema

Vicenç Villatoro07/02/2017 17:32

Segueix-me

ALGUNS PARTITS I MITJANS acusaven els qui dilluns érem davant dels jutjats de Barcelona de voler pressionar els jutges per modificar una sentència. S’equivocaven. Si més no, per la part que em toca. De jutges n’hi ha de millors i de pitjors i les sentències poden ser més o menys encertades. Però els jutges apliquen les lleis que promulga el legislador. I molts dels qui érem allà dilluns el que manifestàvem era la nostra perplexitat perquè es pugui jutjar algú per haver promogut una consulta ciutadana, per haver preguntat a la gent què pensa. Si la llei porta a això, a impedir que la gent pugui manifestar el que pensa i el que vol pacíficament, votant, tenim un problema amb la llei. No amb els jutges. Que és una llei democràtica, perquè la va aprovar la majoria del Parlament espanyol? La democràcia és el criteri de la majoria, però també el respecte a la minoria. La majoria no pot impedir l’expressió de la minoria (que, a més, resulta que és majoria en el seu territori i que està opinant precisament sobre el futur d’aquest territori!). La manifestació protestava per una llei que ens sembla injusta i absurda (i això s’hi val!). Perquè si les conseqüències de la seva aplicació són injustes i absurdes, llavors el problema és a la llei.

Un exemple per a Espanya

Sebastià Alzamora07/02/2017 20:34

Segueix-me

Al cap i a la fi, les dificultats que demostra la gent del PP (polítics, creadors d’opinió i assimilats) per comprendre la realitat sobre la concentració popular de dilluns en suport a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau són comprensibles per simple comparació. Als judicis contra càrrecs i dirigents seus, les concentracions a les portes dels jutjats acostumen a ser molt més austeres, d’unes poques dotzenes de persones a tot estirar, i els eslògans que s’hi estilen també són força diferents: “Lladres!”, “Xoriços!” “Pocavergonyes!”, “A la presó!”, i altres missatges d’aquest tenor. Per això consideren del tot impossible que quaranta mil persones es mobilitzin un dilluns al matí en suport a un expresident i dues exconselleres, si no és a canvi d’un dia lliure, una excursió en autocar i un entrepà. Tot i que, si és per capacitat de mobilització, el PP no hauria de posar-se gelós, tractant-se com es tracta d’un partit que ha arribat a obtenir vots de ciutadans difunts.

Les Balears han rebut amb un badall de rutina l'enèsima petició de pena de presó contra l’expresident Matas

Aquest fenomen dels morts que voten el PP ha succeït, en alguna ocasió i sense anar més lluny, a les Balears, on la població en general ha rebut aquests dies amb un badall de rutina la nova i enèsima petició de pena de presó contra l’expresident Jaume Matas per part de la Fiscalia Anticorrupció. Cinc anys de presidi, en concret, pel rosari també sabut de delictes habituals: frau, prevaricació, falsedat i malversació de cabals públics, entre d’altres, en un cas conegut com a Over Marketing, que també per variar té a veure amb el finançament irregular del PP (allò que Bárcenas, en una incommensurable troballa poètica, va definir recentment com a “comptabilitat extracomptable”) i que presenta com a convidat estrella el gran José María Rodríguez, en aquella època conseller d’Interior i secretari general del partit, i ja imputat en una altra causa per corrupció policial a Palma. Per a ell, la Fiscalia demana cinc anys més de presó. No cal dir que això no fa més que agreujar la ja prou negra situació judicial de Matas, i que invalida per complet la seva pretensió d’arribar a un pacte global amb el fiscal sobre el conjunt de la seva frenètica carrera delictiva. Catalunya té un expresident amb problemes amb la justícia espanyola, i les Balears en tenen un altre: ho veuen, com la justícia espanyola no està polititzada?

Ja soc conscient que tornar a parlar de Matas fa més mandra que caure d’esquena, però potser convé subratllar que la seva sola figura (un delinqüent que ha estat ministre i president dues vegades d’un govern autonòmic) seria suficient per causar un terrabastall dins qualsevol partit pertanyent a un sistema polític mínimament normal. Que una de les causes per les quals se li demana presó és el cas Nóos, que implica directament la Corona espanyola. I que Mariano Rajoy, en una insòlita efusió de sinceritat, va elogiar Matas proclamant en públic: “Ha fet amb les Balears el que volem fer amb tot Espanya”. Paraules profètiques d’un campió de la democràcia, actualment en lluita contra el totalitarisme imperant a Catalunya.

Cessat el comissari que va destapar un presumpte xantatge al CNI i la Casa Reial García Castaño donava detalls en unes gravacions de la pressió que havien exercit contra autoritats de l'Estat altres policies com José Manuel Villarejo El ministre de l'Interior nega l'«operació Catalunya» i assegura que «la Fiscalia no afina res»

Redacció | 07/02/2017 a les 21:25h

El nou cap de la policia espanyola, Florentino Villabona, ha cessat el comissari principal Enrique García Castaño, fins ara al capdavant de la Unitat Central de Suport Operatiu. La decisió arriba després que el diariPúblico difongués les gravacions d'unes converses on García Castaño al·ludia a un xantatge al rei Joan Carles i al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).

En les gravacions citades, García Castaño donava detalls de la pressió que havien exercit contra autoritats de l'Estat altres policies com José Manuel Villarejo, jubilat de la corporació el passat mes d'agost i qui va admetre la seva "responsabilitat penal" per participar en operacions il·legals a les ordres del número 4 de la policia espanyola.

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha demanat aquest dimarts en una compareixença al Senat que s'eviti l'"alarmisme" sobre una "policia política" inexistent. D'altra banda, ha evitat donar cap informació sobre els micròfons instal·lats al despatx del ministre que van servir per gravar les polèmiques converses entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso, just l'endemà que el Independiente publiqués que els havia col·locat el mateix ex-ministre. El seu successor ni tan sols sap si realment hi havia micròfons i qui va ordenar gravar les converses

La síndrome d’Orwell

Francesc Canosa08/02/2017 17:42

Segueix-me

Abans sabran els centímetres que fan els ulls en forma de llança d’un esquimal de la península de Txukotka a punt de caçar un pingüí caníbal. Abans sabran si a un pigmeu de les illes Andaman li escau més una samarreta talla XXSS o XXXSSS per ballar la dansa de la farigola de la saviesa lil·liputenca. Sempre tot abans. Abans que voler obrir els ulls i saber alguna cosa de Catalunya. Abans molts estrangers sempre es fan preguntes, com la del columnista del Financial Times Wolfang Munchau, fa uns dies: “¿Espanya podria estar dirigint-se cap a una guerra civil a Catalunya?” Tot molt responsable. Molts estrangers saben analitzar esquimals, pigmeus, marsupials... però no catalans. Normal. Pateixen una malaltia.

Hem quedat afusellats pels estereotips, les distorsions, les al·lucinacions, les injeccions ideològiques... Han enterrat les nostres visions

QUÈ TÉ, CRIATURA? Gotes erectes de la suor de l’excitació. Mans p assionals fregant-se com míssils a punt del llançament... Ahà, vostè té la síndrome d’Orwell. Tombi’s a la llitera. Un estranger no contaminat pel virus dels estereotips sobre Catalunya bateja la síndrome d’Orwell: Peter Bush. El traductor més important d’autors catalans a l’anglès: Pla, Rodoreda, Sales, Monzó, Moliner... Agafem els guants esterilitzats. Bush fa veure queHomenatge a Catalunya, el llibre del britànic George Orwell, és una interpretació d’Espanya i Catalunya que s’adapta a la visió que ja tenen els cervells estrangers: l’anarquisme, la revolució, la sang calenta... Estem davant del llibre més famós de la Guerra Civil. Però la síndrome Orwell no és només Orwell, és: Ernest Hemingway, John Dos Passos, Ilià Ehrenburg... Britànics, americans, russos... Periodistes i escriptors de tot el món que van venir a fer el primer Erasmus ideològic durant la guerra. Ens van explicar i hem quedat afusellats pels estereotips, les distorsions, les al·lucinacions, les injeccions ideològiques... Han enterrat les nostres visions, com un cadàver souvenir més. Ells s’exciten amb les barbacoes anarquistes, bavegen amb les caceres comunistes, ballen el swing metralladora de la revolució... I parlen del poble. Però de quin coi de poble? Perquè el poble català, el real, el majoritari, no surt. No el vau veure, no el vau voler veure. Continueu sense voler-lo veure. Perquè el que surt vencedor d’aquella guerra és la profecia feta realitat del català Juli Soleràs. Un dels protagonistes de la novel·la més real i veritable sobre la guerra: Incerta glòria de Joan Sales (Bush l’ha traduït). Diu la criatura: “Però el que tenen de pitjor les guerres és que després se’n fan novel·les; pel que respecta a aquesta (que t’ho asseguro, és una guerra de merda com tantes), se’n faran unes novel·les particularment idiotes, d’un rosa i d’un verd molt pujats... Tu no creus en el meu do de profecia i és una llàstima; perquè et podria dir, per exemple, que els estrangers faran de tota aquesta pasterada unes grans històries de toreros i gitanos”. Ole!

AVUI MOLTS ESTRANGERS no entenen el que passa a Catalunya. Com sempre. Continuen mandrosos, lleganyosos, ignorants, addictes als clixés, narcotitzats per una cadena de producció de motlles.... No veuen ni els altres estrangers. Com l’escriptor nord-americà Waldo Frank. Als anys vint ja va venir a fer un volt. Va veure virginalment que la Pell de Brau era un drama, una tragèdia. I els herois morals eren aquells catalans: “La seva vida no resisteix: retorna. França dominà els catalans: ells tornaren. Aragó se serví cruelment d’ells en la guerra: ells tornaren. Castella els ofega i vexa: ells estan tornant. Perquè són com la Primavera, l’evanescent Primavera que sempre torna”. Torna, tornem, perquè som el futur: perquè estem per descobrir. I portem des del bressol fins avui el que sempre necessita un món malalt d’estereotips. Ho va escriure Joan Sales: “L’únic d’interessant de la democràcia és precisament que sigui una garantia de la llibertat... És la llibertat, no pas la democràcia, allò que és un bé absolut -i tan indispensable com l’aire que respirem”. Som la llibertat: som la vacuna contra la malaltia.

Operació Catalunya per sobre de la llei

Ernesto Ekaizer09/02/2017 00:00

El comissari retirat Eugenio Pino va afirmar ahir en una entrevista al diari El Mundo que l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, té un compte a Suïssa. Sosté Pino que el proveïdor que li va vendre la informació ja li havia aportat dades fidedignes sobre altres assumptes. L’operació que van muntar Pino i l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, l’octubre del 2014, amb el fals compte de Trias, seguia la línia del descobriment dels comptes de familiars de l’expresident Jordi Pujol a Andorra, el juliol del 2014. És el mateix format. A Andorra van obtenir dades reals amb presumptes amenaces i coaccions al propietari de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco. Van fer publicar l’anomenat “pantallazo ” -un muntatge fotogràfic amb l’enumeració dels comptes reals de familiars de Pujol- al diari El Mundo. No els va interessar enviar les dades a Cristóbal Montoro per perseguir el delicte fiscal. La conseqüència és que amb la informació publicada, els Pujol van regularitzar la situació i van eludir el delicte fiscal.

Setmanes abans del 9-N, van anar a enxampar Trias. La realitat no els espatllaria el titular. Van fer publicar el compte al mateix diari. No van anar a la UDEF. La UBS va precisar que Trias no tenia cap compte allà i, a mes, que el número publicat no es corresponia amb l’entitat. Trias es va querellar contra els periodistes. I per cobrir-los Pino va aconseguir que Manuel Vázquez López, responsable llavors de la UDEF, anés a la Fiscalia Anticorrupció. L’objectiu: cobrir els periodistes davant de la querella. La Fiscalia va obrir diligències i les va tancar al cap de pocs dies.

El jutge a càrrec de la querella a Madrid ha conclòs que hi va haver delicte perquè mai es va acreditar que el compte fos de Trias. “Encara que fos veritat que tinguessin accés a l’informe policial, això no els autoritza a publicar la informació, ja que no estava contrastada”, afirma. Els investigats van recórrer la interlocutòria de conclusió davant l’Audiència de Madrid, i la decisió pot obrir, o no, la via al judici oral. És en aquest context que arriba la declaració de Pino. L’entrevista l’han concedit al periodista que va publicar el compte fals de Trias. L’ex director adjunt operatiu de la Policia afirma, sense proves, que el compte existeix. Pino li dona un cop de mà al periodista per evitar-li el banc dels acusats. Va dirigida als jutges de l’Audiència de Madrid que han de resoldre sobre el recurs pendent.

El jutge cita dos ex alts càrrecs d’Interior

Pino també confirma una de les hipòtesis explicades a l'ARA des del començament del 'Fernandezgate': la possibilitat que la conversa entre Fernández Díaz i l’excap d’Antifrau Daniel de Alfonso hagués sigut gravada pel ministeri de l’Interior. En efecte, va ser gravada amb coneixement de Fernández Díaz. I, tot i saber-ho, el ministre diu a De Alfonso a la primera gravació que informaria Mariano Rajoy sobre els plans per criminalitzar dirigents independentistes. I a la segona li confirma que Rajoy ho sap.

Eugenio Pino i dos exdetectius de Método 3, Antonio Tamarit i Julián Peribáñez, van ser citats pel jutge José de la Mata (cas Pujol) dilluns passat per declarar com a testimonis arran de la denúncia presentada per l’antic propietari de l’agència de detectius, Francisco Marco. El comissari Marcelino Martín Blas també està citat per un escrit presentat per Pino a l’Audiència Nacional al novembre. El jutge vol aclarir com es van obtenir algunes proves.

Alguien puede hacerme una lista de paises con democracia sana, no como España que está enferma, que permita hacer consultas para independizarse violando la legalidad del pais en cuestion??

Francia?
Alemania?
Italia?
Estados Unidos?
Canadá?
Reino Unido?
Holanda?
Noruega?

No es cuestión de llamar a un experto en derecho internacional y hacer listas, en principio ningún país con una democracia sana, enferma o sin democracia, contempla hacer referendums de independencia.

Para que dichos referendums puedan producirse, tiene que haber una marea social importante (mucha gente que sienta que es importante hacerlo) y sostenida en el tiempo (que dicha gente, además de ser numerosa, sea constante, que no se canse de pedirlo)

En Catalunya parece que cumplimos las dos premisas, al menos es la percepción que yo tengo, y por eso creo que el referèndum se hará. [...]

Josep Vicent Boira denuncia que la connexió entre Atocha i Chamartín es paga amb fons del corredor mediterrani

El secretari valencià d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori ha explicat que aquesta infrastructura vol unir el nord i el sud de la península a través de Madrid

Per: Bernat Surroca
09.02.2017 20:02

El secretari valencià d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Josep Vicent Boira, ha explicat en un contundent fil de piulets que el govern espanyol destina fons del corredor mediterrani a potenciar el corredor central a través de Madrid. Boira ha explicat a VilaWeb que les obres que connecten les estacions d’Atocha i Chamartín formen part d’una infrastructura més àmplia que té per objectiu connectar el nord i el sud de la península i que es paguen amb un fons europeu que s’havia de destinar al corredor mediterrani, que va des d’Algesires fins a la frontera amb l’estat francès pel litoral.

Notícies del dia

Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu

El túnel a què fa referència Boira forma part d’una infrastructura que unirà l’estació d’Atocha amb Torrejón de Velasco, un municipi de la comunitat de Madrid d’uns 5.000 habitants. El túnel permetrà una connexió directa en tren de gran velocitat entre les estacions d’Atocha i Chamartín, a Madrid, que actualment no es connecten. La construcció de dues noves vies en el tram Atocha-Torrejón de Velasco i del túnel entre Atocha i Chamartín costen 935 milions d’euros.

‘Sé que és difícil de creure que un túnel entre Atocha i Chamartín es pagui amb fons del corredor mediterrani’, ha dit Boira a Twitter. Per a il·lustrar-ho, ha adjuntat un fragment de l’informe europeu ‘Mediterranean. Second Work Plan of the European Coordinator’, que explica els principals obstacles que poden impedir un desenvolupament eficaç del corredor mediterrani. Un d’aquests entrebancs és la construcció d’un túnel entre l’estació d’Atocha i Chamartín.

L’any 2011, el govern espanyol decidí que el tram Algesires-Madrid s’anomenés, també, corredor mediterrani. D’aquesta manera es crea una confusió que li permet de rebre fons europeus destinats al corredor mediterrani ‘autèntic’. El cas que denuncia Boira sembla que és un exemple d’aquesta pràctica.

Boira ha escrit els piulets mentre esperava un tren que anava amb retard, un exemple pràctic dels problemes que els ciutadans han de suportar quan volen anar de València a Barcelona. Aquestes anomalies són un fre per a la indústria, com denuncien molts empresaris –per exemple, Joan Server en aquesta entrevista a VilaWeb.

Aquesta situació no és pas nova. Boira ja criticava en aquesta entrevista a VilaWeb que el govern espanyol no executa el corredor mediterrani per motius purament polítics.

http://www.vilaweb.cat/noticies/josep-vicent-boira-denuncia-que-la-connexio-entre-atocha-i-chamartin-es-paga-amb-fons-del-corredor-mediterrani/

------

L'escàndol permanent que en yotengo accepta...

Ha acabat el judici. Els antics dirigents d'Unió i companys de Joana Ortega han restat muts tota l'estona. Pocavergonyes! Farsants!