Espanya, els toros i el costat equivocat de la història

ANTONI BASSAS Actualitzada el 20/10/2016 22:53

CONEC PERSONES que quan eren petites havien anat als toros agafats de la mà dels seus pares o dels seus avis, i els incomoda i els sap greu que aquell espectacle que havia estat normal en la seva cultura familiar tingui ara consideració d’activitat criminal. Algunes d’aquestes persones, però, no deixen caure ara cap llàgrima per la fi de l’espectacle dels toros, perquè entenen que els temps, o sigui, els valors socials, canvien i que al segle XXI, a Europa, és inadmissible pagar una entrada per anar a veure com maten cruelment un animal per més estètica que pugui arribar a tenir l’esdeveniment. Revocant la llei del Parlament de Catalunya, l’estat espanyol se situa en el costat incorrecte de la història, un cop més. I, per descomptat, si d’això en diuen festa naci onal ajuden a fer entendre al món que estem parlant de dues nacions diferents.

Toros de paper

"Els magistrats del TC desconeixen absolutament la societat catalana del segle XXI, on les curses de braus són percebudes, gairebé unànimement, com un espectacle innecessàriament cruel que sobreviu gràcies al suport del nacionalisme espanyol més carca"

per Salvador Cot 20/10/2016

Els toros van agermanar els magistrats que estaven a punt de destrossar l'Estatut votat pels electors catalans, l'abril de 2010. I els toros han tornat a protagonitzar, sis anys -i un procés- més tard, l'acció d'aquests dotze delegats del PSOE i el PP que tenen per costum autoanomar-se Tribunal Constitucional. Uns toros impossibles perquè a Catalunya només hi queden tres places, dues de les quals s'han remodelat per a d'altres usos i la tercera -la Monumental de Barcelona- és un espai en desús amb el qual els propietaris prefereixen fer un gran negoci especulatiu abans que recuperar un espectacle socialment impopular i econòmicament ruïnós.

Aquesta sentència a favor dels toros a Catalunya demostra dues coses. Una, que els magistrats del TC desconeixen absolutament la societat catalana del segle XXI, on les curses de braus són percebudes, gairebé unànimement, com un espectacle innecessàriament cruel que sobreviu gràcies al suport del nacionalisme espanyol més carca. No hi ha demanda, ni tan sols indiferència i, per contra, el rebuig és explícit i notori. I la segona dada és que el desprestigi del Tribunal Constitucional entre l'opinió pública catalana és tan profund que aquesta autorització impossible no intimida, sinó que ridiculitza els magistrats que la impulsen.

En definitiva, la sentència favorable a les curses de braus no serà més que un document sense efectes pràctics, a oblidar. Un toro de paper, que diria Mao.

http://elmon.cat/opinio/16250/toros-de-paper

---

La Generalitat ha finançat l’Estat amb 4.233 M€ durant la crisi

GEORGINA FERRI Barcelona21/10/2016 00:00

A principis d’octubre el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, lamentava en una entrevista a TV3 que l’executiu català encara no coneixia les dades bàsiques per elaborar els pressupostos per al 2017: la liquidació del model de finançament del 2015 i la previsió d’ingressos fiscals. Junqueras denunciava aleshores -en plenes negociacions per a la investidura de Mariano Rajoy- que el govern espanyol ho feia servir com a “arma de pressió” a les administracions públiques, tant locals com autonòmiques i, en concret, sobre les governades pel PSOE.

Tot i que aquest any no ha sigut així, normalment al juliol i en el marc d’un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) les comunitats de règim comú acostumen a conèixer quina serà la previsió d’ingressos amb la qual comptaran per al model de finançament de l’any següent. L’Estat es basa en les previsions econòmiques per calcular quina serà la recaptació per la via dels impostos, de manera que fa una estimació del que li pertoca a cada comunitat i en fa un avançament, el que s’anomena bestreta. Dos anys més tard l’Estat fa una liquidació d’aquest model i anuncia a les comunitats si en el seu moment van rebre més (liquidació negativa) o menys (liquidació positiva) diners del que els corresponia.

Les comunitats autònomes, doncs, elaboren els pressupostos calculant els ingressos que obtindran, i que són, bàsicament, la bestreta del model de finançament i la previsió de recaptació d’impostos propis. A més, hi sumen o hi resten la liquidació del model de finançament de dos anys abans.

Segons dades del ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, durant els últims cinc anys -els de pitjor crisi econòmica- la Generalitat ha tingut cinc liquidacions positives consecutives, és a dir, sistemàticament cada any ha rebut menys diners dels que li pertocaven d’acord amb la recaptació real de l’exercici. En concret, entre els anys 2010 i 2014, la Generalitat ha deixat de rebre 4.233 milions d’euros, amb els quals a la pràctica ha estat finançant l’Estat.

A més, hi ha diverses comunicacions durant l’any sobre la xifra que finalment es liquidarà. Així, per exemple, l’any 2014 el govern espanyol va anunciar a la Generalitat una liquidació positiva del 2012 de 729,4 milions d’euros, però finalment Catalunya en va rebre 646, és a dir, 84 milions menys dels previstos pel mateix executiu central, “amb el consegüent problema de tresoreria i d’inseguretat que això provoca”, es lamentava l’aleshores conseller Andreu Mas-Colell.

Segons experts consultats per l’ARA, aquesta situació es perpetuarà perquè “és intencionada per part del govern espanyol”. Aquestes fonts asseguren que “l’Estat té prou eines per calibrar adequadament el que pertoca a cada comunitat autònoma segons la previsió de recaptació”. De fet, aquest 2017 s’ha de liquidar el model de finançament del 2015 i tot sembla indicar que l’import tornarà a ser favor del govern català i superior als 1.551 milions que es van deixar de percebre el 2014, tenint en compte que l’economia catalana va créixer un 3,3% el 2015. La xifra, per tant, podria superar els 1.600 milions. A més, si l’any 2014 la Generalitat hagués disposat d’aquests 1.551 milions que no va rebre fins dos anys més tard, el dèficit públic s’hauria reduït en un 0,8% i hauria sigut de l’1,48% del PIB en lloc del 2,28% registrat. “Cada any l’Estat s’ha pogut imputar menys dèficit a costa de les comunitats autònomes”, diuen aquestes mateixes fonts.

Els anys 2008 i 2009, a les acaballes del govern de Zapatero, les liquidacions van ser negatives, és a dir, la Generalitat va rebre més diners dels que li pertocaven. El sistema de bestretes està subjecte als errors de previsió del govern espanyol, que en aquell moment negava una crisi econòmica incipient i va preveure una recaptació que no es va produir. L’executiu català encara està retornant aquelles liquidacions negatives. En un primer moment es va exigir el pagament en cinc anys, tot i que després es va ampliar a 10 i posteriorment a 20 anys.

Florentino i els seus amics

Correa posa nom a les empreses corruptores de polítics: l'ACS de Florentino Pérez, OHL i Dragados


Florentino Pérez (Foto: Europa Press)

Per: Andreu Barnils

16.10.2016 02:00

Un llunyà any 2007 un regidor del PP de Majadahonda, el senyor José Luis Peñas, va presentar una denúncia a la fiscalia anticorrupció. L’home informava que havia rebut un sobre amb diners de manera irregular. Concretament afirmava haver cobrat 260.000 euros. El famosíssim cas Gürtel començava amb el seu gest fa nou anys. I durant nou llarguíssims anys hem vist el nom i el cognom dels polítics del PP que també havien rebut els famosos sobres. S’hi troben afectats presidents de govern, ministres, comissaris europeus i la cúpula sencera del partit més votat de l’estat espanyol. Un cas realment espectacular on hem après que Aznar, Rajoy, Arias Cañete, Jorge Fernández Díaz, Cristóbal Montoro, Ángle Acebes, Francisco Cascos, Maria Dolores de Cospedal, i un llarg llarg etcètera de polítics corruptes que cobraven diners de manera il·legal. Però, en canvi, ningú parlava dels corruptors. Per què si un rep diners de manera il·legal, vol dir que algú els dóna de manera il·legal.

Aquest llarg silenci de nou anys es va trencar la setmana passada. Paco Correa, el cervell de la trama, va visitar el jutjat durant dos dies. I a banda d’informar-nos que el primer míting de la seva vida va ser per veure la Pasionaria amb el seu pare, l’home també va donar, oh sorpresa, els noms dels grans capitalistes corruptors. La gent que omplia els sobres amb diners que després es quedaven Rajoy i companyia. Correa va citar constructores ACS, Dragados, OHL i també l’empresa de residus Ros Roca. Segons Correa, aquestes quatre empreses donaven diners a canvi d’obtenir contractes públics. Que ets una constructora i vols fer una autopista? Doncs pagues diners al polític de torn, i t’adjudicarà l’obra a tu. Que resulta que ets una empresa de residus i vols construir una planta a Castella i Lleó? Doncs subornes el polític de torn, i et donarà la llicència. Aquesta pràctica implica molts diners, parlem de milions d’euros durant anys. L’empresari, això sí, només pagava si s’aconseguia l’obra. Si no, no. I pagava, ho heu endevinat, el 3% del total de l’obra. Una part se la quedava Correa, l’altra part el polític de torn.

Hem estat nou anys parlant dels corruptes, però mai dels corruptors. Finalment, des de dijous passat en sabem com a mínim tres noms: Florentino Pérez, president d’ACS i Dragados i el Real Madrid, aquest home està premiat amb la màxima distinció que atorga la comunitat de Madrid, la gran Creu de la Orden del Dos de Maig. El president d’OHL és Juan Miguel Villar Mir, que és marquès de Vilar Mir gràcies a Juan Carlos I, i que en plena transició va ser ministre d’Hisenda i vicepresident del govern espanyol. Poca broma. I per últim Ros Roca, és una empresa fundada l’any 1953 a Agramunt per Ferran Ros i Ramon Roca, i que recentment ha venut en una fusió la majoria del seu capital (60%) a l’holandesa Terberg Enviromental. En els moments dels fets, segons Correa, els corruptors de Ros Roca no van pagar-li mai els 160.000 euros a Francisco Correa pels serveis prestats.

En fi, el cas Gürtel ha fet un gir ben interessant, aquesta setmana passada. Per fi veiem els noms no només dels corruptes, sinó també dels corruptors. Tan importants uns, com els altres. De moment OHL, ACS i Dragados, presentaran una querella contra Francisco Correa. Diuen que Correa menteix. És, doncs, l’inici de l’altra cara del cas Gürtel, la que afecta no a polítics, sinó a empresaris. Ja era hora que hi poséssim nom.

Sant Galdric i Franco al Born

Mentre el Parlament anul·la els judicis del franquisme, l’Ajuntament de Barcelona posa un Franco

FRANCESC CANOSA Actualitzada el 19/10/2016 19:03

Cobi a la residència de gossos d’atura aturats. Suca una galeta rància a una copa de cava esbravat. 30 anys (17 d’octubre del 1986) de la nominació olímpica de Barcelona, ara una ciutat imant que atreu fins i tot hàmsters que volen allargar la vida amb la sangria antiaging de les Rambles. Però ¿la fama de Barcelona va començar amb els Jocs Olímpics? No! Des dels xalets dels dinosaures fins a l’Estrella de la Mort de Darth Vader, la ciutat té una popularitat sideral. Diuen que el porter del cel, sant Pere, va demanar a Nostre Senyor set dies de festa per venir a Barcelona. Ja ho saben: el Paral·lel, pit i cuixa, un bon tiberi... Va xalar tant que s’hi va estar quinze dies. Qui va substituir sant Pere a la porteria atmosfèrica? Sant Galdric. Bon paio, però era pagès. El cel vigilat, però la terra en pilotes. Durant dues setmanes els camps van patir. Sequera. Pedregades. Plagues... Fins que van ficar per força sant Pere en un taxi directe a la porteria. Sant Galdric va tornar a agafar l’aixada elèctrica i va endreçar la terra. Sant Galdric, patró de la pagesia catalana. El sant va ser aquest diumenge. Felicitats! O no.

GALDRIC. De Vilavella. El Rosselló. Criatura antisistema. Pagès borroka. Va defensar la pagesia i els pagesos de la tirania dels senyors feudals. Canonitzat el 990. Des d’aleshores fins al 1714 va ser el patró de la pagesia catalana. Però des del segle XVII, amb la pèrdua dels comtats catalans del nord, el domini creixent del protonacionalcatolicisme castellà sobre l’Església catalana i el cop d’aixada final de Felip V, sant Galdric va entrar al taller. Xapa i pintura. Túning. Substitució celestial. El sant pagès que ens van imposar als catalans va ser San Isidro. Madrileny canonitzat el 1622. Ja ho saben, pioner de la realitat virtual. Conegut pel seu miracle: que-trabajen-ellos. Mentre els àngels llauraven els camp amb els bous, sant Isidre resava. Dos models: sant Isidre i sant Galdric. Oci i treball. Mandra i lluita. No res i tot. Fum i rostit. Fantasia i realitat. Avui sant Isidre és el McDonald’s de la pagesia catalana. Tot és San Isidro. Substituïts i enclotats. On és sant Galdric? Hauria de ser al Born en comptes de l’estàtua de Franco.

SI VOLEU PARLAR de memòria, parleu de sant Galdric. El Born no és el lloc per mostrar el dictador fent hípica. El Born és el lloc per explicar la substitució de sant Galdric per sant Isidre: la substitució de tot un país catòlic, ateu o galifardeu. D’un país on abans que obrers hi havia pagesos. Que també eren pobres, lluitadors. I podien ser catòlics i bones persones. I a sobre catalans! Ah! Que voleu explicar el franquisme? Amb una estàtua estàtica, inerta, escapçada, no s’explica. Expliqueu l’experiència de milers d’ésser vius com en Josep Miserachs. Fins als anys noranta no descobreix aquesta fitxa de la policia franquista. Desembre del 1963. Llegiu: «Se nos informa que en Igualada, ha distribuído propaganda de la revista infantil catalana ‘Cavall Fort’, un individuo apellidado Miserachs Codina, hermano de un abogado de dicha Ciudad. Ambos hermanos pertenecen a la Acción Católica local, están conceptuados como separatistas, amigos de Montserrat y colaboradores de la revista catalana ‘Serra d’Or’». Això és explicar el franquisme. Incomoda, eh? Perquè es podia lluitar contra el franquisme sent catòlic i independentista. Perquè els que van continuar parlant català sí que van ser antisistema. Però aquestes memòries no compten. No quadren. És millor posar una estàtua. La que dius que fa memòria substituint les altres memòries davant la memòria del 1714 que t’incomoda perquè és massa veritat. Mentre el Parlament anul·la els judicis del franquisme, l’Ajuntament de Barcelona posa un Franco - sant Isidre amb un objectiu: que la realitat no t’espatlli un bon titular-estàtua. I aviat fins i tot anunciaran un miracle: els àngels arrasaran amb els bous tot el camp de memòria que incomoda només perquè és veritat.

Les entitats sobiranistes convoquen per al 13 de novembre una concentració contra la judicialització de la política

N.ORRIOLS Barcelona20/10/2016 19:28

Diumenge 13 de novembre és el dia que han escollit les entitats sobiranistes perquè la ciutadania mostri el rebuig a la judicialització de la política. Ho han anunciat aquest dijous al vespre des de les portes del Parlament, en la concentració de suport a la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, que ha reunit milers de persones i en què s'han aplegat la plana major del Govern, els representants de Junts pel Sí de la mesa del Parlament, la CUP i Catalunya Sí que es Pot. Encara no ha transcendit el lloc escollit, tot i que probablement serà a Barcelona durant el matí. ANC, Òmnium Cultural i AMI confien que sigui una mobilització massiva.

La concentració del 13 de novembre serà la primera de tot un seguit d'actesorganitzats per les entitats que volen evidenciar el suport a les institucions del país contra el que consideren un "atac judicial" de l'Estat. Es pretén focalitzar en Forcadell, però també en l'expresidentArtur Mas, les exconselleres Joana Ortega iIrene Rigau, els regidors Joan Coma iMontse Venturós i la resta de càrrecs electes i ajuntaments "perseguits".

Les entitats critiquen la "manca de separació de poders" a l'Estat i reclamen que es respecti la "llibertat d'expressió" i el "dret a la participació" dels càrrecs electes per buscar una solució política al conflicte entre Espanya i Catalunya.

"Per sort hi ha molts demòcrates en aquest país"

Davant de la multitud reunida al Parc de la Ciutadella, Forcadell s'ha mostrat "molt contenta" i "feliç" pel suport rebut per la ciutadania, després que ahir la Fiscalia presentés una querella contra ella per desobediència i prevaricació. "Per sort hi ha molts demòcrates en aquest país", ha afirmat Forcadell en declaracions als mitjans de comunicació.

Al seu torn, el president de l'ANC, Jordi Sánchez, ha dit que la d'avui ha estat la"primera d'un seguit de mobilitzacions" per defensar les institucions i denunciar l'"abús" del poder judicial que vol "acabar amb la llibertat d'expressió" dels càrrecs electes independentistes. Per la seva banda, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha avisat que si l'Estat "ataca les institucions" la ciutadania donarà una resposta "serena" però "contundent" i "unànime".

La presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, ha cridat a la mobilització per culminar el procés i ha demanat a tothom que es "posi les piles" per impedir que es continuï "judicialitzant la política". "Unitat, força, serenor, però sense parar", ha sentenciat.

JxSí, CUP i CSQP fan pinya amb Forcadell

La presidenta del Parlament ha rebut el suport de tres partits representats a la cambra: JxSí, CUP i CSQP. Aquestes formacions han volgut expressar la seva solidaritat amb Forcadell i amb la resta de càrrecs electes que han estat cridats als tribunals per qüestions relacionades amb el procés independentista. El president de JxSí, Jordi Turull, ha assegurat, en declaracions als mitjans de comunicació, que "això no va d'independència" sinó de "defensar la democràcia", i la portaveu del mateix grup, Marta Rovira, ha alertat que els independentistes pensen "executar el mandat democràtic fins al final".

La diputada de la CUP Mireia Boya ha constatat que l'"única opció real" és la desobediència davant l'actitud de l'estat espanyol i ha cridat a la població a "estar atenta" per sortir al carrer a mobilitzar-se.

El líder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, ha afirmat que el conflicte polític a Catalunya només es soluciona a través del"diàleg" i no convertint el Tribunal Constitucional en un "agent repressor"d'algunes ideologies polítiques. També ha volgut posar de manifest que Podem votarà en contra del suplicatori del diputat del PDECat Francesc Homs, que en les pròximes setmanes es debatrà al Congrés de Diputats perquè se'l pugui jutjar davant del Tribunal Suprem pel 9-N.

24 d'octubre: L'amenaça espanyola

Vicenç Villatoro23/10/2016 17:36

Segueix-me

SI EL PROCÉS CATALÀ fos una partida d’escacs, l’Estat té avui les seves peces amenaçant algunes peces importants del sobiranisme. Està amenaçada la casella de la presidenta del Parlament, la de l’anterior president de la Generalitat, d’antics consellers, d’alcaldes i regidors... Fins i tot es podrien llegir com a amenaces a caselles simbòliques la possibilitat de tornar a imposar els toros a Catalunya o d’endur-se obres del MNAC... Però tinc dubtes que la situació li sigui tan favorable com semblaria. Si l’Estat es vol menjar les peces que té amenaçades, fabricarà imatges molt poc fotogèniques: inhabilitar la presidenta d’un Parlament democràtic per raons polítiques, condemnar per posar urnes o banderes o per treballar en un festiu... Està fet en nom de la llei, però de vegades forçant-ne molt la interpretació. Davant d’això, si el sobiranisme és capaç de mantenir un to gandhià de mobilització cívica tossuda i resistent, l’Estat, com a jugador d’escacs, es pot trobar en una posició incòmoda. Amenaçar i no complir les amenaces l’afebleix. Però complir-les, encara més. (Excepte si el sobiranisme perd capacitat de mobilitzar, trenca el caràcter cívic i tranquil de la seva mobilització o si el món és absolutament indiferent a tot.)

Van venir per mi, però ja era tard

«Aquesta instrucció és una vergonyosa “causa general” contra el sobiranisme municipalista. I més quan utilitza conceptes tacats de sang i de funest record pels lluitadors antifranquistes»

Jaume Asens | 24/10/2016 a les 09:35h

La polèmica sobre la judicialització del procés sobiranista obre avui un nou capítol. Joan Coma, regidor de Capgirem-CUP Vic, estava citat a declarar aquest matí davant l’Audiència Nacional de Madrid. Era el primer càrrec electe des que va començar l’anomenada transició investigat per un delicte de sedició. No obstant això, no hi ha anat. “Seré a Vic, obeint la consciència, complint el mandat democràtic. El futur del nostre poble no el decidirà cap tribunal". Aquestes són les paraules amb les que va anunciar-ho ahir la nit.

El primer que crida l’atenció d’aquest assumpte és que tot comenci amb una denúncia de l'ultradretà Josep Anglada. I que aquesta sigui recolzada per la Fiscalia. O que no deixin declarar a Coma en els jutjats de la seva ciutat. Els arguments de la imputació també són sorprenents. La sedició, segons el Fiscal, s’hauria comés quan l’edil va afirmar en un ple que “per fer la truita caldrà trencar els ous”. O quan va comminar als assistents a prendre’s “molt de debò la declaració de sobirania del Parlament”.

Aquesta forma d’interpretar les coses és un autèntic disbarat jurídic. No resulta estrany que l’altre protagonista d'aquesta creuada sigui el mateix magistrat, Ismael Moreno, que va enviar a presó a dos titellaires per una obra de teatre. Opinar no pot ser mai delicte. Els actes que es volen investigar són posicionaments polítics en el marc de la llibertat ideològica i d’expressió d’aspiracions o anhels polítics. Amb aquest argument elemental els altres magistrats de la pròpia Audiència Nacional van arxivar denuncies similars.

En el fons, aquesta instrucció és una vergonyosa “causa general” contra el sobiranisme municipalista. I més quan utilitza conceptes tacats de sang i de funest record pels lluitadors antifranquistes. El seu advocat i diputat de la CUP, Benet Salellas, ho recordava recentment en un míting. Els colpistes del 1936 van ser, precisament, els qui van acusar de sedició als republicans lleials a l’estat de dret. El preocupant de tot plegat, no obstant, és que aquests fets no són aïllats. Formen part d'una “cultura de l'excepcionalitat” que s'ha anat imposant de forma persistent al llarg de la darrera dècada. En primer lloc, a través d’una Fiscalia procliu a obeir mansament les ordres del govern de torn. Bon exemple d’això va ser la fulminant destitució del fiscal en cap de Catalunya, Rodríguez Sol, per afirmar que la reivindicació del referèndum català era una aspiració política no legalment viable però legitima. I en segon lloc, per un altes instàncies judicials com l'Audiència Nacional, clarament conservadores i vinculades estretament al poder polític.

En aquest context, quedar-se de braços creuats no és cap opció. L’ofensiva va dirigida, evidentment, contra l’independentisme ideològic. Es també, però, una amenaça contra la resta de municipis que pretenen defensar l’autonomia municipal. I contra tots aquells que creuen fermament en la llibertat d'expressió i ideològica. Un estat de dret digne d’aquest nom no pot permetre’s perdre aquesta batalla. La persecució de qui, sense recórrer a la violència, qüestiona aspectes centrals de l’ordre establert, constitueix una derrota del principi democràtic. El que està en joc, en efecte, no és la independència. És la democràcia.

Contemplada amb la gravetat que els fets es mereixen, aquest tipus de persecucions desfermen els fantasmes evocats per la vella advertència de Niemöller. Primer els va tocar a uns, després als altres, i més endavant a mi, però ja era tard. Tant de bo l’advertència arribi també als qui pensen que això és només un problema dels independentistes. I simplement miren cap a una altra banda.

El Suprem “afina” el cas Fernández Díaz

Ernesto Ekaizer24/10/2016 22:21

Segueix-me

La sala d’admissió de la sala segona del Tribunal Suprem perfila l’arxivament de la querella de Xavier Trias i Convergència contra el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’exdirector de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. Un cop ja és un fet la investidura de Mariano Rajoy amb l’abstenció del PSOE, el ponent Manuel Marchena -president de la sala segona- vol deixar net Fernández Díaz abans de la formació del nou govern.

La sala d’admissió -integrada per Marchena, Ana Ferrer, Miguel Colmenero, José Manuel Maza i Andrés Palomo- té des de fa més de dues setmanes l’informe del fiscal en cap del Suprem, Antolín Herrero, que justifica les converses entre el ministre i De Alfonso com un intercanvi d’informacions dins les seves competències. Els magistrats ja han mantingut deliberacions. Segons fonts jurídiques, l’informe del fiscal és matusser, i no aconsegueix justificar per què s’ha de rebutjar l’obertura d’una investigació. Amb un primer cop d’ull sembla difícil negar l’aparença de possibles delictes de revelació de secrets, prevaricació i possible malversació de fons públics en les converses, que busquen implicar dirigents independentistes en delictes.

Altres fonts assenyalen que no es tracta de negar l’aparença, que és indiscutible, sinó que és un problema polític. El Suprem només ha admès querelles criminals contra ministres o exministres en comptades ocasions, com va ser el cas de José Barrionuevo el 1995 amb el cas dels GAL, la guerra bruta de l’Estat contra ETA.

En les trobades del 2 i el 16 d’octubre del 2014, difoses durant la setmana de les eleccions del 26-J, De Alfonso i el ministre maquinen la filtració de dades a mitjans de comunicació per danyar o destruir les carreres polítiques de dirigents sobiranistes catalans (Trias, Oriol Junqueras i Francesc Homs). L’efecte immediat va ser la publicació en un diari de Madrid, onze dies després de la segona trobada, d’un compte fals de l’exalcalde de Barcelona a Suïssa, una operació feta per assessors de Fernández Díaz.

En les dues trobades, precisament, De Alfonso explica al ministre que la Fiscalia General de l’Estat podria “afinar” algunes de les informacions no confirmades que tots dos comentaven a la conversa. Les trobades es van desenvolupar en el context del que el comissari José Villarejo anomena l’operació Catalunya, i la incursió de l’aleshores cap d’Afers Interns de la Policia, Marcelino Martín-Blas, a la Banca Privada d’Andorra (BPA), per obtenir dades de membres de la família de l’expresident Jordi Pujol a bancs andorrans.

Rajoy el defensa

El president espanyol ha defensat Fernández Díaz, amb qui manté una estreta amistat. Fonts pròximes al govern en funcions assenyalen que no el mantindrà a Interior -va ser reprovat pel Congrés, amb el vot de tota l’oposició, per la guerra bruta contra dirigents independentistes-, però el compensarà amb un altre destí. Per això, precisament, Fernández Díaz vol deixar enrere la querella criminal com més aviat millor, de manera que Rajoy pugui comptar amb ell en la nova etapa. El Suprem no veu en la lluita contra l’independentisme un motiu per investigar Fernández Díaz. Si Rajoy el vol al govern, el ministre aconseguirà seguir a l’executiu net de causes judicials.

Ultraexigències del 78

"El PSOE farà president Mariano Rajoy a canvi de preservar els privilegis de la seva casta dirigent i de preservar el superàvit andalús, en conjunt una atmosfera tòxica per al PSC"

per Salvador Cot 24/10/2016

El sistema polític madrileny tracta com a dissidències les simples discrepàncies. El catalanisme institucional és castigat amb els tribunals, sense manies democràtiques. I als seus referents polítics se'ls aplica un apartheid estricte que ha portat l'antiga Convergència al Grup Mixt i a ERC al llindar de la legalitat. Això per no parlar de la CUP, a qui el poder espanyol considera poc menys que una trama paraterrorista. Diàleg zero, hostilitat màxima amb els adversaris.

El fet és que aquesta mineralitat del règim del 78 està arribant a la paranoia. El PSOE farà president Mariano Rajoy a canvi de preservar els privilegis de la seva casta dirigent i de preservar el superàvit andalús, en conjunt una atmosfera tòxica per al PSC. Però, tot i aquest panorama, la constel·lació de poders que deriva de la transició ni tan sols està disposada a que els set diputats del PSC puguin fer un gest simbòlic i votar negativament la investidura d'un president que ha convertit l'immobilisme en l'estratègia bàsica de la seva relació amb Catalunya. Diàleg zero, hostilitat màxima amb els tebis.

En definitiva, el règim del 78 està convençut que només sobreviurà des de l'autoritarisme i l'exhibició d'arbitrarietat. Cada cop més durs, cada cop més agressius. Ja no toleren ni els seus. Hostilitat contra diàleg.

Comença el ball

"Cada nou acte de repressió generarà major resposta de desacatament i desobediència"

per Ramón Cotarelo 25/10/2016

Mentre a Madrid el PSOE obeïa al destí, a Vic un regidor de la CUP obeïa a la seva consciència. Per la seva banda Rajoy assegurava que el que cal obeir és la llei, de la qual ell és i serà legítim guardià.

Qualsevol veu que aquest és l'inici d'una actitud col·lectiva que, probablement, anirà a més. Quan un regidor actua segons la seva consciència i, amb això, se situa fora de llei, desperta més simpaties que un altre que, per exemple, s'hagi posat fora de la llei per haver-se apropiat indegudament uns quants milions. Amb el primer se solidaritzen molts ciutadans i alguns fins ho manifesten; amb el segon no sol solidaritzar-s'hi ningú ni manifestar-se, encara que de vegades passa, ja que Espanya és un país peculiar.

La insistència de Rajoy a obeir i fer obeir la llei és una bajanada. Els governs estan per això. Però també estan per aplicar solucions polítiques, negociades que permetin millorar la llei quan aquesta és qüestionada per mitjans pacífics per una col·lectivitat amb les seves institucions al capdavant. D'això, però, no hi ha res en el discurs de la dreta. I no n'hi ha perquè, per a ella, els actes moguts per la consciència independentista són un mer problema d'ordre públic. I l'ordre es manté amb l'aplicació estricta de la llei.

Aquest criteri converteix tota la política de l'Estat en relació a l'independentisme català en política repressiva. Es mobilitza la policia, els tribunals i, si és, necessari, es preparen les presons. En aquest fil processal es troben ja un diputat de les Corts, un expresident i dues exconselleres de la Generalitat i l'actual presidenta del Parlament. És difícil no veure que aquestes actuacions són contraproduents per a l'objectiu de fer desistir als independentistes. Cada nou acte de repressió generarà major resposta de desacatament i desobediència, amb més freqüents trucades a les forces de l'ordre autonòmiques a desobeir al seu torn.

Tenint en compte que el govern de la Generalitat té propòsit de seguir amb el full de ruta, com ha manifestat Homs al rei espanyol, i que el bloc independentista al Congrés votarà "no" a Rajoy, el que es preveu és una escalada d'acció (repressió) - reacció (desobediència) de conseqüències imprevisibles. Algun dels possibles escenaris és que es produeixi algun tipus d'intervenció exterior en forma de mediació, cosa que beneficiarà els independentistes i enfurismarà als nacionalistes espanyols.

De fet, aquests ja han cavat seves trinxeres gràcies a l'abstenció del PSOE i format una línia defensiva dels partits de la "unió nacional". Una gran coalició dissimulada com governabilitat d'Espanya. I amb això es prova que la situació està tan bloquejada com sempre. Aquest cop no per un enfrontament entre la dreta i l'esquerra, sinó entre Espanya i Catalunya.

Impossible abordar aquesta qüestió amb el codi penal a la mà. No és un problema de legalitat, sinó de legitimitat, que requereix solucions polítiques negociades i pactades. La més evident de totes, la que porta plantejant des de l'inici, és la realització d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. És una cosa tan evident, sobretot després de l'exemple d'Escòcia, que no s'explica per què no s'ha realitzat ja.

Però el fet és que no s'ha produït i la situació segueix tan bloquejada com abans. Hi ha una evident crisi constitucional. És clar que els polítics porten l'assumpte a la confrontació. Potser seria raonable que intervingués el Rei. Al cap i a la fi, està per això, per arbitrar i moderar el funcionament de les institucions. I potser una bona forma d'aconseguir-ho sigui suggerir als partits nacionals espanyols la idea de que és millor un referèndum pactat que un sense pactar.

Unitat política i social per desconnectar d’Adif

170 alcaldes, representants polítics, sindicals, empresarials i de la societat civil exigeixen en un acte al Palau de la Generalitat el traspàs de la infraestructura ferroviària de l’Estat per poder prestar “un servei digne”

per Gemma Aguilera 26/10/2016


'Acte per al traspàs de Rodalies' al Palau de la Generalitat (26 d'octubre de 2016) | Jordi Borràs | Jordi Borràs

“Estem aquí per dir prou, que els ciutadans i ciutadanes tenen dret a un servei ferroviari digne i que estem en condicions de garantir-lo”. Amb aquesta sentència, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha obert l’acte unitari al Palau de la Generalitat per reclamar el traspàs de la infraestructura ferroviària que ara és propietat d’Adif, l’ens gestor d’infraestructures de l’Estat, i sobre la qual Renfe opera els serveis de Rodalies i Regionals a Catalunya.

Ras i curt, el missatge de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i els representants dels alcaldes ha estat el mateix: Catalunya necessita desconnectar amb urgència d’Adif si vol garantir un servei ferroviari digne per als seus ciutadans i ciutadanes. Així ho ha expressat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, davant de 170 alcaldes, consellers del Govern, diputats i diputades del Parlament, empresaris, representants sindicals i d’infraestructures de país com el port de Barcelona, els quatre presidents de les diputacions, presidents de consells comarcals, presidents de les cambres de comerç, sindicals, patronals, degans de col·legis professionals, diputats i senadors del Congrés, plataformes d’usuaris, el president de FGC, i els presidents de l’AMI, Òmnim i l’ANC: “Estem preparats per gestionar el servei ferroviari, perquè és una causa justa, ara ja no és una qüestió de puntualitat, sinó de dignitat”.

Puigdemont ha deixat clar que el servei nefast dels ferrocarrils espanyols a Catalunya no és atribuïble a la falta de tecnologia, sinó a “un problema polític greu”. En aquest sentit, ha enviat un missatge a Madrid: “Allò que més temen més és la unitat, que des de territoris i sensibilitats diferents, exhibim una de les millors fortaleses que té el país, que és caminar junts fins al final. Per això ja no serem més pacients ni comprensius amb els incompliments, i a cada incompliment, una resposta, que pot ser judicial, institucional o ciutadana”. De fet, el conseller Rull ha anunciat que la Generalitat presentarà aquest divendres un contenciós administratiu davant de l'Audiència Nacional espanyola pels incompliments de l'Estat en els inversions ferroviàries.


Foto de família de l'acte unitari per al traspàs integral del servei ferroviari | Jordi Borràs

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també ha remarcat el caràcter unitari de l’acte: “Els qui som aquí representem milions de catalans i catalanes en un dels actes més unitaris que pot viure aquest país. La situació és indignant i insostenible, i no parlem només d’un greuge cap a Catalunya, sinó d’un greuge humà, que ens ha deixat un territori trinxat, amb municipis aïllats i amb el cost de vides humanes que s’han perdut a conseqüència d’obres que no es realitzen mai”, ha denunciat.

Per la seva banda, el vicepresident de la Associació Catalana de Municipis, Josep Caparrós, ha fet una crida a donar suport a l’exigència que l’Estat “compleixi les seves obligacions perquè els ciutadans i ciutadanes tinguin per fi un servei digne”, i ha explicat que “som conscients que estem lligats de mans i peus per aportar solucions, i per això exigim a l’Estat que traspassi la totalitat del servei a Catalunya perquè el país pugui tenir un servei ferroviari del segle XXI”.

El president de la FMC i alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, ha posat l’accent en el fet que el transport públic és el quart pilar de l’Estat del benestar, “l’eina que dóna accés tant al dret d’habitatge, sanitat i educació, com a les oportunitats laborals”, i ha anunciat que precisament perquè la mobilitat de les persones és un dret social, “reivindicarem allà on calgui un transport públic adequat i eficient. Els alcaldes i alcaldesses farem el que calgui, el que calgui, per posar fi a aquesta degradació del servei de Rodalies, i farem costat a les institucions”, ha reblat. En acabar l'acte, molts dels assistents han cridat 'independència'.


El president de la Generalitat, Carles Puigdemont | Jordi Borràs

L’acte reivindicatiu pel reclamar el traspàs integral de la gestió del servei de Rodalies va tenir un precedent similar ara fa gairebé una dècada. El 22 de març del 2007, l’escola de negocis IESE va aplegar representants de més d'un centenar d'entitats del món empresarial i acadèmic per reclamar a AENA, l’ens públic que gestiona de manera centralitzada i amb caixa única la xarxa d’aeroports de l’Estat, que la Generalitat, els ajuntaments i la societat tinguessin capacitat de decisió sobre les actuacions estratègiques que afectessin la principal infraestructura de transport del país. El Prat s’havia de convertir en un nus de comunicacions intercontinental per esprémer el potencial d’un aeroport que quedava ofegat per l’estratègia d’AENA de privilegiar exclusivament Barajas.

A diferència de l’acte de país convocat al Palau de la Generalitat, aquella iniciativa no va ser institucional, sinó de la Cambra de Comerç de Barcelona, la patronal Foment del Treball i el RACC, i va comptar amb el suport de tots els grups parlamentaris i de més de 130 entitats. Aquella reivindicació, però, mai no va tenir una resposta per part de Madrid, i a dia d’avui el benefici que genera El Prat continua destinat a engreixar els aeroports deficitaris i no pas a una política comercial adient a la seva potència com a plataforma del sud d’Europa.

Espanya per sobreviure necessita espoli i submisió de la nció catalana Ho sabia Franco Juan Carlor i tots (felipes, Rajoy ;susanita etc, ..)

Bump: Nova amenaçes de mort per Puigdemont i als seus fills