Aviso sobre el contenido
Foro SexoMercadoBCN
    Búsqueda por Etiquetas
  
homex > Charla > El Bar de SexoMercadoBCN > Contenido de Internet - Música, Deportes, Política
Catalunya Independent?
Maison Close
Grupo Haima
Ana Amor
Responder
 
Visitas a este tema:   394.683
Añadir a FavoritosAñadir a Favoritos No estás suscrito a este tema Suscribirme
Antiguo 12/07/2016, 22:04   #5241
Stylxxx
avatar_
Fecha Registro: ene 2013
Mensajes último año: 53
SmilePoints último año: 158
Reputación último año: 134
Expes publicadas: 213
Colaboración: 68
icon

Espagná sempre igual 2.

Jotincunpla.
Impostos i mes impostos, aqui la solucio del pla financer per aviat que imposara a les empresas mitjanes, amb avanç d,impostos per empresas per poguer pagar les deutes que exigeix europa, escanyant es clar, aqui la bona gestio del govern central, desastre total . Hem de seguir depenent d,aquesta cupula central que don la culpa a la situacio actual a nosaltres i mes?, es clar que no, apart de deficit fiscal amb molta diferencia amb la aportacio anual ,amb pib del 20% del totall.Catalunya no es mereix aixo, ja fa decades de la vida moderna que dura aixo.

Aixo es simetria?, aixo de aves por tot espanya, amb la majoria d,estacions buides, aixo es simetric?
Aeroports i ciutats culturals buides,aixo es simetrc?
D,aqui que Europa no es creu Espanya, i te rao,perque son un desastre d,adimisnistracio improductiva en crear base solida,imposant impostos a les energies renovables, i EEUU s,en riuen perque creuen que en emisions en energies n nuclears quimiques no imposen cap impost,ara si en renovables i netes tots els impostos.apart de creacio de milers i milers de llocs de treball.

Marxem ja, perque l,administracio central no te remei i el escanyament que tindrem seguira mes i mes i mes, en cambi si ens administrem nosaltres no sera el pais de les maravellas perque no existeix pero millor anirem, creixent mes. I amb mes sentit.

Som asimetrics amb diferencia l,administtracio i cupul.la f central.
Aviso a Organizadores   Citar
4 foreros han dado SmilePoints a Stylxxx por este mensaje
Baliga-balaga (13/07/2016), hotmail2866 (13/07/2016), Joan 1944 (12/07/2016), Pretoriano (12/07/2016)
Antiguo 12/07/2016, 23:49   #5242
Yotengounplan
avatar_
Fecha Registro: may 2013
Mensajes último año: 1
SmilePoints último año: 0
Reputación último año: 7
Expes publicadas: 24
Colaboración: 3
icon

Aqui somos muchos y de opiniones diversas

Yo no se ya como se puede decir las cosas con semejante desfachatez. Aqui soy el unico que discrepa.
No me habeis concedido ni una coma en nada de lo que he posteado, cuando muchas veces he dejado puertas abiertas
Menciono a Salvador Espriu porque me da la gana y me gusta y le concedieron el premio por su obra en catalan en el año 56 en Barcelona

Stylxxx siento no responderte pero agradezco tus formas al igual que las de Joan

Que vagi be!

Por cierto, ahora direis que voy de victima. De victimas vais vosotros que le echais la culpa a otros de todos vuestros males.
Aviso a Organizadores   Citar
Un forero ha dado un SmilePoint a Yotengounplan por este mensaje
Pretoriano (12/07/2016)
Antiguo 13/07/2016, 07:35   #5243
Baliga-balaga
Forero Bloqueado
cells
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 1
icon

//*// Bon Cop de Falç //*//

Cita:
El que ningú no li ha dit a Rajoy

Antoni Bassas
12/07/2016 21:17

Deixar de seguir

CAP LÍDER POLÍTIC ha sigut prou bo per dir-li a Mariano Rajoy que no s’asseuria a parlar amb ell fins que no forcés la dimissió de Jorge Fernández Díaz i el mateix president no oferís explicacions, atès que a les converses amb Daniel de Alfonso el ministre afirma que Rajoy ho sap tot. Són converses en què es parla d’afinar proves per destruir políticament i humanament adversaris polítics, cosa que en qualsevol estat democràtic i de dret suposaria un escàndol tan majúscul que no es parlaria de res més. Aquí s’ha imposat el silenci eixordador de l’Estat i del cor de hooligans que l’aplaudeix. Els polítics espanyols han decidit que d’aquest cas no en faran una causa ètica i de regeneració política, perquè, total, era contra el procés català. Potser se’n senten a resguard. Quin error, perquè amb governs així, ningú no ho està.
http://m.ara.cat/opinio/que-ningu-li-dit-Rajoy_0_1612638769.html

----
Aviso a Organizadores   Citar
mi-mensajex Perfiles Destacados de Chicas - Publicidad
Antiguo 13/07/2016, 08:53   #5244
Joan 1944
avatar_
Fecha Registro: jul 2012
Mensajes último año: 10
SmilePoints último año: 40
Reputación último año: 2
Expes publicadas: 3
Colaboración: 1
icon

Cita:
Iniciado por Baliga-balaga Ver Mensaje
http://m.ara.cat/opinio/que-ningu-li-dit-Rajoy_0_1612638769.html

----
Despres ens anomenan Nazi,s amb els Catalans, te collons, la wsa.
C.I.
Aviso a Organizadores   Citar
4 foreros han dado SmilePoints a Joan 1944 por este mensaje
Baliga-balaga (13/07/2016), hotmail2866 (13/07/2016), Pretoriano (13/07/2016), Tunel (13/07/2016)
Antiguo 13/07/2016, 13:26   #5245
Tunel
avatar_
Fecha Registro: oct 2009
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 1
icon

Aquest concepte que el català no es va perdre durant el franquisme és típic dels anticatalanistes, ja l'haig sentit moltes vegades. Molta gent gran catalana no sap escriure bé la seva llengua (entre ells m'incloc i això és penós). Que podien haver-lo estudiat privadament? Sí, però no és el mateix, hi ha problemes de feina, d'aptituds, de temps,...

Fer l'argumentari per part d'alguns catalans envers la presumpta "poca persecució del català" no em sorprèn, el pitjor per Catalunya ho tenim a casa, en sóc ben conscient.
Aviso a Organizadores   Citar
6 foreros han dado SmilePoints a Tunel por este mensaje
Baliga-balaga (13/07/2016), hotmail2866 (14/07/2016), Joan 1944 (13/07/2016), Pretoriano (13/07/2016), Stylxxx (14/07/2016), Trauet (13/07/2016)
Antiguo 13/07/2016, 21:00   #5246
Baliga-balaga
Forero Bloqueado
cells
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 1
icon

//*// Com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes! //*//

Negar que el franquisme, i abans del franquisme altres dictadures espanyoles i/o regnats absolutistes borbònics, va prohibir el català provant-lo de fer desaparèixer és d'un cinisme només comparable amb els revisionismes de l'Holocaust nazi.

Pura pornografia intel•lectual.

Bump:
Cita:
14/7: De Salamanca a Sixena

Vicenç Villatoro
13/07/2016 19:07

Segueix-me

COM POT SER que els catalans exigiu que us tornin els papers de Salamanca i en canvi us resistiu a tornar les obres d’art de Sixena a l’Aragó? Si és el mateix! Doncs no és ben bé el mateix. La diferència més important (no pas l’única, perquè tot és sempre més complicat) és la que hi ha entre que et prenguin una cosa a punta de pistola o que te la venguis. Si te l’han presa te l’han de tornar. Si l’has venuda, hi ha com a mínim una discussió possible. Els béns de Sixena van ser comprats des de Catalunya o salvats quan s’anaven a destruir. El criteri de salvar-los sempre va ser present: la major part encara existeixen o són visibles precisament perquè es van comprar des de Catalunya. Però la resistència a desprendre’s dels objectes comprats a Sixena té altres fonaments de sentit comú. Un, que si s’aplica universalment el criteri que totes les coses han de tornar al lloc d’on van sortir, s’han acabat tots els grans museus del món. Ni el Louvre, ni el Prado, ni el British (per no parlar de Quai de Branly). Encara una altra cosa: si s’arrenquen les pintures del MNAC, és molt probable que es facin malbé. Li importa a algú? ¿O val més que et tornin una capsa plena de pols que no pas que les pintures es puguin veure senceres a Barcelona?
http://m.ara.cat/opinio/juliol-Salamanca-Sixena_0_1613238661.html

----
Aviso a Organizadores   Citar
Colabora en un libro sobre los clientes
Nirvana Anuncios
Antiguo 13/07/2016, 23:39   #5247
Baliga-balaga
Forero Bloqueado
cells
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 1
icon

//*//Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena!!!//*//

Cita:
De la refundació a la República Catalana

"El PDC fa un bloc transversal juntament amb ERC, que equival a un gran front independentista "de tot el poble" o "catch all" amb vocació guanyadora"

per Ramón Cotarelo 12 de Juliol 2016 a les 20.45 h

El Rei Felip VI, aquest monarca declarat "persona non grata" en un grapat de municipis catalans, va arribar fa uns dies a Catalunya per predicar la necessitat de la convivència, cosa que no fa a la resta de l'Estat que, segons sembla, no ho necessita. El primer exemple de la seva manera d'entendre la convivència el va donar ell mateix excloent els partits catalans i bascos de la invitació a l'esmorzar que s'havia de celebrar amb el president Obama. En aquells dies encara pensava el monarca que hi hauria un dinar o un sopar amb el president nord-americà i que no li caldria demanar una hamburguesa de McDonalds.


Aquest gir dels esdeveniments va evitar als representants catalans i bascos el ridícul que van fer els líders dels partits d'àmbit estatal, als quals Obama va despatxar a raó de tres minuts per cap, com si fos un metge de la seguretat social en un ambulatori del PP.

Per això, perquè cal estar previnguts davant del concepte de "convivència" de la monarquia espanyola, CDC ha canviat el seu nom pel de Partit Demòcrata Català. Després de l'assumpte de Pujol i l'escissió d'UDC, era imprescindible que Catalunya comptés amb una organització partidista que canalitzés cap a la independència uns sectors polítics i socials no representats en les estructures existents. La qüestió del nom va produir desconcert quan els delegats, amb bon encert, van rebutjar el nom de Partit Nacional Català que Puigdemont i Mas afavorien. És molt més inequívoc el terme "demòcrata".

Però allò definitiu no està contingut en el nom, sinó en el contingut de la definició del partit. Aquest es defineix com a demòcrata, catalanista, independentista, europeista, humanista i republicà. Els factors essencials són l'independentisme i el republicanisme en els quals cristal·litza una evolució històrica del nacionalisme català moderat, de classe mitjana, burgès i tradicionalment acomodat amb la concepció autonomista amb què la Constitució de 1978 va rellevar el vell regionalisme. L'independentisme i el republicanisme sense embuts no solament clarifica un sector important, decisiu, de la política catalana, sinó que també arma un bloc transversal juntament amb ERC que equival a un gran front independentista "de tot el poble" o "catch all", amb clara vocació guanyadora.

El partit refundat era justament la peça que faltava per fer front als esdeveniments que previsiblement s'acceleraran a partir de setembre i, sobretot, després de la Diada. A partir d'aquest moment, i del resultat de la qüestió de confiança pendent, se sabrà si Catalunya es dirigeix a noves eleccions o si aplica ja la segona part del full de ruta mitjançant un RUI o un DUI, qüestió que està per dilucidar.

Per descomptat, aquests esdeveniments tindran lloc en un ambient en què caldrà prendre en consideració les decisions que s'adoptin a Madrid, tant en l'àmbit processal com en el polític, és a dir, si els quatre grans partits aconsegueixen o no formar algun tipus de govern a Espanya o han de realitzar unes terceres eleccions. Tot això tindrà influència, sens dubte, en el desenvolupament de la circumstància catalana, però no serà ja determinant. A la tornada de l'estiu, Catalunya haurà de donar les primeres passes per configurar la República Catalana. Per això un Partit Demòcrata Català independentista i republicà és imprescindible per associar a un centre i centredreta que coincideix amb l'esquerra en la voluntat independentista però potser en poc més.

El proper dia 23 se celebrarà la segona part del Congrés fundacional del PDC, en el qual aquest elegirà els seus càrrecs orgànics.Hi podria haver tres o quatre candidatures per a l'òrgan executiu de coordinació del partit, i se'n perfila una, potser dues, per a la presidència i la vicepresidència, els òrgans personals més importants del partit, sense funcions executives però si de coordinació.

A l'hora d'escollir els titulars d'aquests càrrecs, el criteri que ha de prevaldre és la provada capacitat de dirigir a Catalunya cap a la independència.
http://www.mon.cat/cat/notices/2016/07/_de_la_refundacio_a_la_republica_catalana._166440.php

-----------

De la refundación a la República Catalana

"El PDC hace un bloque transversal junto con ERC, que equivale a un gran frente independentista" de todo el pueblo "o" catch all "con vocación ganadora"

por Ramón Cotarelo 12 de Julio 2016 a las 20.45 h

El Rey Felipe VI, este monarca declarado "persona non grata" en un puñado de municipios catalanes, llegó hace unos días a Cataluña para predicar la necesidad de la convivencia, lo que no hace en el resto del Estado que, al parecer , no lo necesita. El primer ejemplo de su manera de entender la convivencia lo dio él mismo excluyendo los partidos catalanes y vascos de la invitación al desayuno que se iba a celebrar con el presidente Obama. Por entonces todavía pensaba el monarca que habría una comida o una cena con el presidente estadounidense y que no le haría falta pedir una hamburguesa de McDonalds.


Este giro de los acontecimientos evitó a los representantes catalanes y vascos el ridículo que hicieron los líderes de los partidos de ámbito estatal, a los que Obama despachó a razón de tres minutos por cabeza, como si fuera un médico de la seguridad social en un ambulatorio del PP.

Por eso, porque hay que estar prevenidos ante el concepto de "convivencia" de la monarquía española, CDC ha cambiado su nombre por el de Partido Demócrata Catalán. Después del asunto de Pujol y la escisión de UDC, era imprescindible que Cataluña contara con una organización partidista que canalizara hacia la independencia unos sectores políticos y sociales no representados en las estructuras existentes. La cuestión del nombre produjo desconcierto cuando los delegados, con buen tino, rechazaron el nombre de Partido Nacional Catalán que Puigdemont y Mas favorecían. Es mucho más inequívoco el término "demócrata".

Pero lo definitivo no está contenido en el nombre, sino en el contenido de la definición del partido. Este se define como demócrata, catalanista, independentista, europeísta, humanista y republicano. Los factores esenciales son el independentismo y el republicanismo en los que cristaliza una evolución histórica del nacionalismo catalán moderado, de clase media, burgués y tradicionalmente acomodado con la concepción autonomista con que la Constitución de 1978 relevó el viejo regionalismo. El independentismo y el republicanismo sin rodeos no sólo clarifica un sector importante, decisivo, de la política catalana, sino que también arma un bloque transversal junto con ERC que equivale a un gran frente independentista "de todo el pueblo" o "catch all" , con clara vocación ganadora.

El partido refundado era justamente la pieza que faltaba para hacer frente a los acontecimientos que previsiblemente se acelerarán a partir de septiembre y, sobre todo, después de la Diada. A partir de ese momento, y del resultado de la cuestión de confianza pendiente, se sabrá si Cataluña se dirige a nuevas elecciones o si aplica ya la segunda parte de la hoja de ruta mediante un RUI o una DUI, cuestión que está por dilucidar.

Por supuesto, estos eventos tendrán lugar en un ambiente en el que habrá que tomar en consideración las decisiones que se adopten en Madrid, tanto en el ámbito procesal como en el político, es decir, si los cuatro grandes partidos consiguen o no formar algún tipo de gobierno en España o han de realizar unas terceras elecciones. Todo esto tendrá influencia, sin duda, en el desarrollo de la circunstancia catalana, pero no será ya determinante. A la vuelta del verano, Cataluña deberá dar los primeros pasos para configurar la República Catalana. Por eso un Partido Demócrata Catalán independentista y republicano es imprescindible para asociar a un centro y centroderecha que coincide con la izquierda en la voluntad independentista pero quizás en poco más.

El próximo día 23 se celebrará la segunda parte del Congreso fundacional del PDC, en el que éste elegirá sus cargos orgànics.Hi podría haber tres o cuatro candidaturas para el órgano ejecutivo de coordinación del partido, y se perfila una, quizá dos, para la presidencia y la vicepresidencia, los órganos personales más importantes del partido, sin funciones ejecutivas pero si de coordinación.

A la hora de escoger los titulares de estos cargos, el criterio que debe prevalecer es la probada capacidad de dirigir a Cataluña hacia la independencia.

Bump:
Cita:
La Guerra dels Comissaris

«Quan et corromps fent servir la guerra bruta per desacreditar el teu adversari, és molt probable que la brutícia et torni com un bumerang»

Germà Capdevila | 13/07/2016 a les 00:00h

Des de la impunitat que atorga un Estat on la divisió de poders és inexistent, hom pot dissenyar una operació per desprestigiar l'independentisme, que faci servir les forces de seguretat per maquinar informes que la premsa sotmesa publicarà, la fiscalia afinarà i una justícia controlada pel poder polític farà servir per perseguir els seus líders. Pobre Montesquieu.

Quan poses en marxa una maquinària tan diversa que funciona per la corrupció dels seus membres i del sistema que la recolza, és inevitable que la podridura acabi afectant-te com una gangrena, que tard o d'hora surt a la superfície.

Qui fa servir aquests mètodes antidemocràtics i il·legals, acostuma a curar-se en salut, enregistrant converses i fent còpies de documents, que actuen com assegurança si hom cau en desgràcia.

És exactament el que està passant en les clavegueres de l'Estat. L'anomenada "Guerra dels Comissaris" promet regalar-nos moments memorables. Els episodis del Petit Nicolàs, les gravacions de Fernández Díaz i l'operación Catalunya són només tràilers d'una sèrie que si es fes en prime time rebentaria les medicions d'audiència.

La misèria d'un Estat en descomposició és una raó més per executar el mandat del 2-7S, millorat si es vol amb un referèndum de ratificació, però que s'ha de fer efectiu tan aviat com sigui possible. Ens hi juguem la supervivència com a poble.
http://www.naciodigital.cat/opinio/13497/guerra/dels/comissaris

-----

La Guerra de los Comisarios

«Cuando te corrompes utilizando la guerra sucia para desacreditar tu adversario, es muy probable que la suciedad te vuelva como un bumerán»

Germà Capdevila | 07/13/2016 a las 00: 00h

Desde la impunidad que otorga un Estado donde la división de poderes es inexistente, se puede diseñar una operación para desprestigiar el independentismo, que utilice las fuerzas de seguridad para maquinar informes que la prensa sometida publicará, la fiscalía afinará y una justicia controlada por el poder político utilizará para perseguir sus líderes. Pobre Montesquieu.

Cuando pones en marcha una maquinaria tan diversa que funciona por la corrupción de sus miembros y del sistema que la apoya, es inevitable que la podredumbre acabe afectando hacerte como una gangrena, que tarde o temprano sale a la superficie.

¿Quién usa estos métodos antidemocráticos e ilegales, suele curarse en salud, registrando conversaciones y haciendo copias de documentos, que actúan como seguro si se cae en desgracia.

Es exactamente lo que está pasando en las cloacas del Estado. La llamada "Guerra de los Comisarios" promete regalarnos momentos memorables. Los episodios del Pequeño Nicolás, las grabaciones de Fernández Díaz y la Operación Cataluña son sólo trailers de una serie que hacerse en prime time reventaría las mediciones de audiencia.

La miseria de un Estado en descomposición es una razón más para ejecutar el mandato del 2-7S, mejorado si se quiere con un referéndum de ratificación, pero que se hará efectivo tan pronto como sea posible. Nos jugamos la supervivencia como pueblo.
Aviso a Organizadores   Citar
Antiguo 14/07/2016, 07:36   #5248
Baliga-balaga
Forero Bloqueado
cells
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 1
icon

//*// Ara és l'hora //*//

Cita:
Quanta, quanta Guerra...

Francesc Canosa
13/07/2016 20:35

Segueix-me

Vuitanta anys. De la Guerra Incivil. Vil. De la Guerra del gat per llebre. El prototúning. El trilerisme d’avantguarda. Una Guerra de morts, però també una Guerra de morts en vida. Assassins convertits en herois. Herois convertits en assassins. Mentim. La mentida és la màscara d’oxigen dels que assassinen l’aire per poder respirar. Mentre els altres moren al voltant acusats d’assassinar el mateix aire. Falsos culpables. Hitchcock hauria rebentat de felicitat a la Guerra. Tres anys de falsos culpables. Com la seva pel·lícula Fals culpable (un cas real). Un home honrat. Acusat de robatoris que no ha comès. Tots els dits l’assenyalen. No el creuen. El condemnen. Sense aire. I el sol riu cada dia. La impotència és el teu paisatge sense que tu hi siguis. Ara, com sempre, li toca a un dels nostres falsos culpables: Josep Gudiol.

EL CAP DE SETMANA del 18 de juliol de 1936 Gudiol va haver de pujar a un turó per creure-s’ho. Des de Torrelles de Llobregat va veure la Barcelona barbacoa revolucionària. Però es va girar i l’església de Torrelles també cremava. Va baixar corrent. I ja no es va aturar. Va salvar tot el que va poder d’una Barcelona de fum d’odi amb mobles, llibres, papers sortint violentament de les cases de la plaça Sant Jaume. D’aquell Vic on s’obrien tombes. D’aquell Castelló de Farfanya amb nens destruint retaules del segle XIV. D’aquella Bisbal de l’Empordà d’anarquistes de la FAI robant quadres d’El Greco. D’Igualada, Manresa, Lleida, la Seu d’Urgell, Puigcerdà... Del país de segles destruït per mistos de segons. I Gudiol només armat amb mans i paraules. Al capdavant del Comitè pel Salvament Artístic de la conselleria de Cultura de la Generalitat. La socialització de la impotència. De l’aire que t’escanya. De les paraules que diuen que a l’Aragó la majoria de les esglésies havien estat cremades o usades com a magatzems dels sindicats després de destruir-ho i robar-ho tot. I Gudiol se’n va cap a l’infern.

POBLE A POBLE el dimoni fa festa major. Però quan Gudiol arriba a Santa Maria de Sixena s’ensorra: “No vaig poder contenir les llàgrimes davant les cendres d’un dels millors monuments del món... Va ser la meva major impressió en tres anys de tragèdia”. I agafa aire i salva les restes de les pintures de Sixena. En aquell Aragó de dimonis enforquillats on “no hi havia ningú que cuidés del seu patrimoni artístic”. Pintures dipositades al MNAC des de 1940. Però quan Gudiol torna de l’exili el 1941 no les veu. El que veu és un tribunal de depuració. Acusat. D’haver estat oficial de l’exèrcit republicà. D’haver robat nombroses obres d’art de col·leccions privades i esglésies. Fals culpable. Es defensa. Fa un informe que és un aiguat de veritat. Un text amagat, esborrat, inèdit fins al 1987. El van absoldre. Però ara el volen tornar a acusar.

LA SENTÈNCIA del 4 de juliol d’un jutjat d’Osca obliga la Generalitat a retornar les pintures murals de Sixena. L’argumentari de la part demandant, l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, és de metralladora de mistos. Diu que Gudiol no va demanar permís ni a les monges, ni al govern espanyol. A l’infern! L’alcalde, Ildefonso Salillas, ha fet declaracions dient que Gudiol es va endur les pintures “com si fos un botí de guerra”. La mateixa jutge fa interpretacions d’escopeta de mistos. Posa en dubte si Gudiol volia lucrar-se o salvar les pintures. Fals culpable. Catalans, culpables. I l’altre misto. Una altra sentència diu que, el 25 de juliol, s’han de retornar les 97 peces comprades legalment per Catalunya a Sixena. Sí, va ser, és, també una Guerra contra Catalunya. I els ajudem. Mitificant encara com a herois els que cremaven. Cremant els que salvaven. Com va dir el 1936 l’escriptor Joan Sales: “Guanyi qui guanyi, jo he perdut”, perquè “¿Què en traiem d’haver vençut els bàrbars si ens deixem vèncer per la barbàrie?” Atrapats, sense aire, per les mentides.
http://m.ara.cat/opinio/Quanta-quanta-Guerra_0_1613238694.html

---
Aviso a Organizadores   Citar
Antiguo 14/07/2016, 08:47   #5249
hotmail2866
avatar_
Fecha Registro: abr 2013
Mensajes último año: 82
SmilePoints último año: 82
Reputación último año: 26
Expes publicadas: 42
Colaboración: 3
icon

Yotengounplan

Hola dije que no queria entrar nunca en polemica y menos contigo pero ya que haces referencia al PREMI LLETRA D'OR di se la otorgaron a Espriu i entre los miembros del primer jurado estaba el gran pariota FELIX CUCURRULL que teve el placer de conocerlo no puedo decir que fueramos amigos pero tenía y tengo una gran admiracion
Se bastante la historia por ser vecino del pueblo del lado
Aviso a Organizadores   Citar
4 foreros han dado SmilePoints a hotmail2866 por este mensaje
Baliga-balaga (15/07/2016), Joan 1944 (14/07/2016), Pretoriano (18/07/2016), Tunel (14/07/2016)
mi-mensajex Perfiles Destacados de Chicas - Publicidad
Antiguo 14/07/2016, 16:06   #5250
hotmail2866
avatar_
Fecha Registro: abr 2013
Mensajes último año: 82
SmilePoints último año: 82
Reputación último año: 26
Expes publicadas: 42
Colaboración: 3
icon

Independencia

Dijous 25 de julio a les 7,30 al Ateneu Barcelones
Conferencia " Aqui va neixer tot " 130 anys del primer gran discurs independentiste
Hi intervindran Toni Strubell coordinador de la dignitat Jordi Sánchez president ANCPatricia Gabancho vicipresidenta del Ateneu Albert Pont president de CNN Lectura del discurs a cárrec de Sergi Mateu
Acte per celebrar el primer discurs de gran volada va recorrer any 1886 al Teatre Novetats L'acte va reunir un molt ample ventall d'entitats catalanes de tot tipus
Aviso a Organizadores   Citar
5 foreros han dado SmilePoints a hotmail2866 por este mensaje
Baliga-balaga (15/07/2016), Joan 1944 (14/07/2016), Pretoriano (18/07/2016), Stylxxx (14/07/2016), Tunel (14/07/2016)
Antiguo 15/07/2016, 07:35   #5251
Baliga-balaga
Forero Bloqueado
cells
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 1
icon

//*// La nostra sentència: INDEPENDÈNCIA!!! //*//

Cita:
La gran línia vermella

Sebastià Alzamora
14/07/2016 19:00

Segueix-me

Feia dies que no sentíem la seva veu melodiosa i ja l’enyoràvem. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va afirmar ahir que, davant del funest panorama que es dibuixa dia rere dia de cara a la investidura de Rajoy, el seu partit està disposat a parlar de tot amb tothom. De tot, menys d’una cosa. “La nostra manera d’entendre la unitat d’Espanya”, va dir. “La nostra” vol dir la seva, és dir, la del PP, i ja la coneixem fins a l’avorriment: Espanya eterna, monolítica, indivisible i captiva d’un principi rector ultranacionalista, que s’estén a tots els àmbits de la societat espanyola d’acord amb el mecanisme que el sociòleg nord-americà Michael Billig, fa uns anys, va batejar com a “nacionalisme banal”. És a dir, aquella mena de nacionalisme que no es reconeix a ell mateix com a tal perquè considera que la seva visió del món és la normal i la correcta, mentre que qualsevol discurs discrepant és rebutjat d’entrada. Com fa Cospedal amb els partits que sí que qüestionen la unitat d’Espanya, o si més no la idea que en té el PP, i que tanmateix tenen representació a l’arc parlamentari del Congrés. És la gran línia vermella, o, si ho volen, un gran semàfor en vermell que s’avantposa a tota possibilitat de diàleg o de negociació, i darrere seu, d’acord amb mentalitats com la de Cospedal, només hi ha l’abisme.

A més de banal, el nacionalisme d’aquesta mena és terriblement pesat, perquè té com a conseqüència que, com que els que el practiquen ho fan amb la desimboltura de qui està convençut de viure instal·lat en la raó absoluta, acaba infiltrant-se en tots els àmbits del teixit social: la política, per descomptat, però també les finances, la banca, la justícia, l’educació i fins i tot la sanitat o la recerca científiques. Capítol a part mereixen els esports, especialment si són de masses, que generen constantment monstruoses i molt sorolloses exhibicions de nacionalisme banal (recordem, sense anar més lluny, els rius de tinta i de saliva que es varen desbordar durant uns dies per tal d’esbrinar quina era la col·locació exacta d’un dit de Gerard Piqué mentre sonava l’himne espanyol).

Però la nineta dels ulls del nacionalisme banal (que tendeix a imaginar que si diu moltes vegades una mateixa cosa tothom se l’acabarà creient) són els mitjans de comunicació. En aquest sentit, és ben interessant la lectura de l’informe que el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) ha elaborat sobre la cobertura informativa que han dut a terme els diversos mitjans audiovisuals que es poden consumir a Catalunya, i que ve a confirmar amb xifres el que ja sabíem: que tant durant la campanya electoral com el dia mateix de les eleccions, els mitjans públics catalans han respectat escrupolosament els criteris de pluralitat i proporcionalitat informatives, mentre que els mitjans espanyols, tant públics com privats, s’han limitat a fer el seguiment de PP, PSOE, Units Podem i Ciutadans, és dir, els que, en efecte, no qüestionen la unitat d’Espanya. Per al nacionalisme banal, una desproporció d’aquesta magnitud és la cosa més natural del món. Però no és més que la gran línia vermella per antonomàsia. Única, gran i lliure (de fer el que li plagui).
http://m.ara.cat/opinio/gran-linia-vermella_0_1613838612.html

---
Aviso a Organizadores   Citar
Antiguo 15/07/2016, 22:36   #5252
Baliga-balaga
Forero Bloqueado
cells
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 1
icon

//*//Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena!!!//*//

Cita:
El comte-duc d'Olivares: L'origen de les clavegueres hispàniques

Marc Pons
Foto: ARXIU
Tarragona. Diumenge, 10 de juliol de 2016
6 minuts

COMTE-DUC-OLIVARES-XVII__x
COMTE DUC OLIVARES XVII

L’esperpèntic espectacle que ens han regalat el ministre espanyol Fernández Díaz i l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya De Alfonso forma part d’un relat de llarga tradició. Les clavegueres hispàniques no són de fàbrica recent. Els governs d’Espanya, en el decurs de la història, han fet ús freqüent dels mètodes i pràctiques soterrànies. Una tradició indiscutiblement associada a la ideologia de les oligarquies castellanes. I a la lluita pel poder. Una història que arrenca en plena centúria del 1600. Olivares –i el seu oncle Zúñiga- van crear una poderosa claveguera que els va desbrossar el camí al poder. I que, a Olivares, el va sustentar com a Privat del Rei durant vint-i-dos anys. La culminació arriba quan aquesta claveguera és coberta per l’ombra de la sospita del magnicidi de Pau Claris, president de la República catalana.

Felip%III
El rei Felip III

L’ascens al poder

Corria l’any 1615 i la Cort de Madrid estava sumida en una guerra interna pel poder. Dos partits. Per una banda el partit del duc de Lerma, sustentat pels banquers alemanys del Rei. I per l’altra el partit del duc d’Uceda –fill de Lerma-, sustentat pels enemics dels financers germànics. Lerma estava molt desprestigiat pels escandalosos casos de corrupció que havien enllordat la seva discutible gestió. El cas Franqueza encara cuejava. En aquest context de guerres intestines, va adquirir un protagonisme destacat la figura d’Olivares. Inicialment partidari de Uceda, es va valdre d’una xarxa pròpia d’informadors infiltrats en els dos partits que desacreditaven a propòsit els líders de les dues faccions. El 1618, la insostenible situació va obligar el rei Felip III a prescindir de Lerma.

Uceda, atent als moviments del Rei, es va postular davant de tota la Cort com el successor natural del seu pare. De Lerma. Però la sorpresa que es va endur va ser majúscula. Perquè el rei li va cedir el testimoni de Lerma però amb les atribucions molt limitades. Un Privat retallat. I perquè Felip III –que ja era vell- va situar Zúñiga –oncle i soci d’Olivares- estratègicament com a Privat del príncep hereu –el futur Felip IV-. El 1621, tres anys més tard de la sonada sorpresa, el nou rei Felip IV només posar el cul al tron va expropiar i empresonar a Uceda. L’holograma fantasmagòric de Franqueza es passejava per la Cort. I Zúñiga i Olivares, amb la col·laboració de les seves particulars clavegueres, es convertien en els homes més poderosos de Castella. I de l’imperi dels Habsburg. El triomf dels mètodes i les pràctiques soterrànies.

Felip%IV
El rei Felip IV

El règim de terror

El 1627 l’imperi dels Habsburg va presentar la seva enèsima suspensió de pagaments. “Quiebra”, en deien. Zúñiga ja havia mort, i el rei havia cedit tot el seu poder al nebot avantatjat. Llavors Olivares va exterioritzar tots els cantells de la seva personalitat que havia mantingut discretament ocults a l’ombra del seu oncle. A la seva reconeguda faceta de manipulador hi va sumar un autoritarisme atronador que va angoixar tota la Cort –el Rei inclòs-. La claveguera d’Olivares actuava com una policia política a l’ombra, amb totes les atribucions possibles. I el Reial Alcasser de Madrid es va convertir en una mena de casa del terror en la versió hispànica del barroquisme tenebrista. Perquè als mètodes Olivares s’hi va sumar la confirmació de la sospita que els banquers alemanys eren al darrere del Privat.

L’imperi Habsburg estava construït com una confederació. Asimètrica. Estats més poderosos i Estats més febles

Les preteses reformes que va impulsar no tenien altre propòsit que donar atenció a les reclamacions dels creditors alemanys. I en aquells anys –com ara també- el sistema més ràpid i efectiu de fer calaix passava per activar la guerra. Olivares va pretendre imposar la “Unión de Armas”, que era un curiós sistema de contribucions que obligava tots els Estats de l’imperi hispànic però que mantenia els beneficis en les poques mans de sempre. Els catalans -que històricament hem tingut l’estranya virtut de saber sumar i restar- s’hi van negar. Ho podien fer. Perquè l’imperi Habsburg estava construït com una confederació. Asimètrica. Estats més poderosos i Estats més febles. Més o menys –salvant les lògiques distàncies- com l’actual Unió Europea. Un detall important que a Olivares no se li escapava.

L’any 1635 Olivares va passar a l’acció. Convençut que no doblegaria –ni a la força- la posició de les institucions catalanes, va declarar la guerra a França obrint el front de guerra a Catalunya. Tot seguit hi va emplaçar el gruix de l’exèrcit, amb l’obligació d’allotjar les tropes a les cases particulars. Amb el propòsit de crear un conflicte social, perquè les Constitucions Catalanes eximien d’aquesta obligació l’estament nobiliari. La documentació de l’època cita una llarga i horrorosa llista d’abusos i crims comesos per l’exèrcit imperial sobre la població: lleves forçoses, robatoris, incendis, violacions, amputacions, assassinats; que sempre van restar impunes. El pacte social -construït un segle i mig abans- entre pagesos i senyors que havia transportat Catalunya a la modernitat; quedava greument esquerdat.
La destrucció de l’aparell econòmic

Olivares va infiltrar un exèrcit d’especuladors que acaparaven aliments. Elements de la claveguera que es finançaven amb els fons imperials destinats a polítiques de guerra. Es van apoderar dels circuits de distribució. I van aconseguir fixar preus ruïnosos pels productors i preus abusius pels consumidors. Fins i tot el Consell de Cent barceloní es va veure obligat a importar blat de Sicília per evitar els aldarulls del poble; mentre el cereal català era venut de contraban a l’exèrcit francès a benefici particular dels personatges que integraven la claveguera d’Olivares. La caiguda de preus va provocar la ruïna dels petits pagesos que, endeutats amb els acaparadors, van perdre casa i terra. La documentació de l’època relata una tràgica onada de desnonaments que va destruir la cohesió social i la riquesa econòmica del país.

Les Cases de Caritat –la versió barroca dels orfenats- es van omplir sobtadament. Canalla òrfena o abandonada pels efectes de la misèria imposada. Les taxes de mortalitat –en aquells anys- es disparen. I els boscos de Catalunya es van omplir de gent expulsada del sistema que malvivien en comunitats descontrolades alimentant el fenomen del bandolerisme. Els dietaris dels comerciants holandesos que transitaven pel país –abans de ser coaccionats i expulsats pels personatges de la claveguera- relaten una Catalunya destruïda econòmicament i encesa socialment. La llavor de la revolució dels Segadors. El 1640, esclataria un gran moviment antisenyorial. Però Olivares –que amb la seva ment castellana mai va entendre els catalans- no va comptar que aquella revolta acabaria gravitant cap a un moviment nacional. Coses que fan els catalans.

Pau%Claris
Pau Claris, 94è president de la Generalitat

L’opinió pública de l’època va responsabilitzar la claveguera hispànica de l'assassinat de Pau Claris

El febrer del 1641 Pau Claris, president de la Generalitat, i el Parlament van proclamar la República Catalana. Quaranta dies més tard, el president emmalaltia sobtadament i moria la mateixa nit. Emmetzinat amb “Aqua di Napoli”. Un potent verí que tenia la virtut de no deixar gaires pistes. Des d’un primer moment l’opinió pública de l’època en va responsabilitzar la claveguera hispànica. La sospita del magnicidi va planar sobre els agents d’Olivares infiltrats a la Generalitat. El cuiner? El cambrer? El majordom? El cas és que la maniobra no va agradar al rei espanyol, que la va considerar excessiva. Els seus enemics polítics s’hi van arrepenjar. I els banquers alemanys, esverats, el van abandonar. Un temps més tard es produïa la caiguda d’Olivares. I la del seu partit. Va ser expulsar de la Cort i desterrat. Sense honors. Però el model de claveguera que havia creat va restar indemne disposada per a futures missions.
http://www.elnacional.cat/ca/societat/comte-duc-olivares-clavegueres-marc-pons_105977_102.html

-----

El conde-duque de Olivares: El origen de las alcantarillas hispánicas

Marc Pons
Foto: ARCHIVO
Tarragona. Domingo, 10 de julio de 2016
6 minutos

CONDE DUQUE OLIVARES XVII

El esperpéntico espectáculo que nos han regalado el ministro español Fernández Díaz y el ex jefe de la Oficina Antifraude de Cataluña De Alfonso forma parte de un relato de larga tradición. Las alcantarillas hispánicas no son de fábrica reciente. Los gobiernos de España, en el transcurso de la historia, han hecho uso frecuente de los métodos y prácticas subterráneas. Una tradición indiscutiblemente asociada a la ideología de las oligarquías castellanas. Y en la lucha por el poder. Una historia que arranca en plena centuria del 1600. Olivares -y su tío Zúñiga- crearon una poderosa alcantarilla que les desbrozar el camino al poder. Y que, en Olivares, el sustentó como Privado del Rey durante veintidós dos años. La culminación llega cuando esta cloaca es cubierta por la sombra de la sospecha del magnicidio de Pau Claris, presidente de la República catalana.
[Felipe III]

El rey Felipe III
El ascenso al poder

Corría el 1615 y la Corte de Madrid estaba sumida en una guerra interna por el poder. Dos partidos. Por un lado el partido del duque de Lerma, sustentado por los banqueros alemanes del Rey. Y por el otro el partido del duque de Uceda -hijo de Lerma-, sustentado por los enemigos de los financieros germanos. Lerma estaba muy desprestigiado por los escandalosos casos de corrupción que habían enllordat su discutible gestión. El caso Franqueza aún coleaba. En este contexto de guerras intestinas, adquirió un protagonismo destacado la figura de Olivares. Inicialmente partidario de Uceda, se valió de una red propia de informadores infiltrados en los dos partidos que desacreditaban a propósito los líderes de las dos facciones. En 1618, la insostenible situación obligó al rey Felipe III a prescindir de Lerma.

Uceda, atento a los movimientos del Rey, se postuló ante toda la Corte como el sucesor natural de su padre. De Lerma. Pero la sorpresa que se llevó fue mayúscula. Porque el rey le cedió el testigo de Lerma pero con las atribuciones muy limitadas. Un Privado recortado. Y para Felipe III -que ya era viejo- situó Zúñiga -tío y socio de Olivares- estratégicamente como Privado del príncipe heredero -el futuro Felipe IV. En 1621, tres años más tarde de la sonada sorpresa, el nuevo rey Felipe IV sólo poner el culo al trono expropió y encarcelar a Uceda. El holograma fantasmagórico de Franqueza se paseaba por la Corte. Y Zúñiga y Olivares, con la colaboración de sus particulares cloacas, se convertían en los hombres más poderosos de Castilla. Y del imperio de los Habsburgo. El triunfo de los métodos y las prácticas subterráneas.

[Felipe IV]

El rey Felipe IV
El régimen de terror

En 1627 el imperio de los Habsburgo presentó su enésima suspensión de pagos. "Quiebra", decían. Zúñiga ya había muerto, y el rey había cedido todo su poder al sobrino aventajado. Entonces Olivares exteriorizó todos los cantos de su personalidad que había mantenido discretamente ocultos en la sombra de su tío. A su reconocida faceta de manipulador sumó un autoritarismo atronador que angustió toda la Corte -el Rey incluido-. El husillo de Olivares actuaba como una policía política a la sombra, con todas las atribuciones posibles. Y el Real Alcasser de Madrid se convirtió en una especie de casa del terror en la versión hispana del barroquismo tenebrista. Porque los métodos Olivares se sumó la confirmación de la sospecha que los banqueros alemanes eran detrás del Privado.

El imperio Habsburgo estaba construido como una confederación. Asimétrica. Estados más poderosos y Estados más débiles

Las pretendidas reformas que impulsó no tenían otro propósito que dar atención a las reclamaciones de los acreedores alemanes. Y en aquellos años -como también- el sistema más rápido y efectivo de hacer cajón pasaba para activar la guerra. Olivares pretendió imponer la "Unión de Armas", que era un curioso sistema de contribuciones que obligaba a todos los Estados del imperio hispánico pero que mantenía los beneficios en las pocas manos de siempre. Los catalanes -que históricamente hemos tenido la extraña virtud de saber sumar y restarle se negaron. Podían hacerlo. Porque el imperio Habsburgo estaba construido como una confederación. Asimétrica. Estados más poderosos y Estados más débiles. Más o menos -salvando las lógicas distancias- como la actual Unión Europea. Un detalle importante que en Olivares no se le escapaba.

El año 1635 Olivares pasó a la acción. Convencido de que no doblaría -ni a la fuerza- la posición de las instituciones catalanas, declaró la guerra a Francia abriendo el frente de guerra en Cataluña. A continuación emplazó al grueso del ejército, con la obligación de alojar las tropas en las casas particulares. Con el propósito de crear un conflicto social, porque las Constituciones Catalanas eximían de esta obligación el estamento nobiliario. La documentación de la época cita una larga y horrorosa lista de abusos y crímenes cometidos por el ejército imperial sobre la población: levas forzosas, robos, incendios, violaciones, amputaciones, asesinatos; que siempre permanecieron impunes. El pacto social -construido un siglo y medio antes- entre campesinos y señores que había transportado Cataluña a la modernidad; quedaba gravemente agrietado.
La destrucción del aparato económico

Olivares infiltró un ejército de especuladores que acaparaban alimentos. Elementos de la alcantarilla que se financiaban con los fondos imperiales destinados a políticas de guerra. Se apoderaron de los circuitos de distribución. Y consiguieron fijar precios ruinosos para los productores y precios abusivos por los consumidores. Incluso el Consejo de Ciento barcelonés se vio obligado a importar trigo de Sicilia para evitar los disturbios del pueblo; mientras el cereal catalán era vendido de contrabando al ejército francés en beneficio particular de los personajes que integraban la cloaca de Olivares. La caída de precios provocó la ruina de los pequeños agricultores que, endeudados con los acaparadores, perdieron su casa y tierra. La documentación de la época relata una trágica ola de desahucios que destruyó la cohesión social y la riqueza económica del país.

Las Casas de Caridad -la versión barroca de los orfenats- se llenaron repentinamente. Canalla huérfana o abandonada por los efectos de la miseria impuesta. Las tasas de mortalidad -en aquellos años- se disparan. Y los bosques de Cataluña se llenaron de gente expulsada del sistema que malvivían en comunidades descontroladas alimentando el fenómeno del bandolerismo. Los dietarios de los comerciantes holandeses que transitaban por el país -antes de ser coaccionados y expulsados ​​por los personajes de la claveguera- relatan una Cataluña destruida económicamente y encendido socialmente. La semilla de la revolución de los Segadores. En 1640, estallaría un gran movimiento antiseñorial. Pero Olivares -que con su mente castellana nunca entendió los catalanes- no contó que aquella revuelta acabaría gravitando hacia un movimiento nacional. Cosas que hacen los catalanes.
[Pau Claris]

Pau Claris, 94 presidente de la Generalitat

La opinión pública de la época responsabilizó husillo hispánica del asesinato de Pau Claris

En febrero de 1641 Pau Claris, presidente de la Generalitat, y el Parlamento proclamaron la República Catalana. Cuarenta días más tarde, el presidente adolecía repentinamente y moría la misma noche. Envenenado con "Aqua di Napoli". Un potente veneno que tenía la virtud de no dejar demasiadas pistas. Desde un primer momento la opinión pública de la época en responsabilizó la cloaca hispánica. La sospecha del magnicidio planeó sobre los agentes de Olivares infiltrados en la Generalitat. El cocinero? El camarero? El mayordomo? El caso es que la maniobra no gustó al rey español, que la consideró excesiva. Sus enemigos políticos se van apoyado. Y los banqueros alemanes, asustados, lo abandonaron. Un tiempo más tarde se producía la caída de Olivares. Y la de su partido. Fue expulsar de la Corte y desterrado. Sin honores. Pero el modelo de alcantarilla que había creado restó indemne dispuesta para futuras misiones.

Bump:
Cita:
El conservador del museu de Lleida torna a deixar en evidència la jutgessa d’Osca

Albert Velasco desmunta amb una sèrie de tuits l'argument de que les obres van ser comprades després d'haver estat nomenat monument nacional
Captura de pantalla 2016-07-15 a les 19.53.49

Per: Redacció
15.07.2016 18:41

Un dels arguments que la jutgessa d’Osca ha fet servir per justificar la sentència a favor del trasllat de les obres del Monestir de Sixena que van ser venudes a la Generalitat és que aquesta venda es va fer als anys cinquanta, més tard de la seva declaració com a monument nacional, l’any 1923. En aquest sentit, el conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco, ha volgut contradir aquesta justificació mitjançant una sèrie de piulades a Tuiter on indica el ‘cas flagrant que invalida aquest argumentari’. S’ha referit a la Catedral d’Osca, que va ser declarada Monument Nacional el 1924, i segons la documentació recollida per Velasco, va vendre obres més enllà d’aquesta data.

—Vegeu com ho explica Albert Velasco al seu Twitter:
http://www.vilaweb.cat/noticies/la-catedral-dosca-va-vendre-obres-despres-de-ser-declarada-monument-nacional-lany-1924-2/

----

El conservador del museo de Lleida vuelve a dejar en evidencia la juez de Huesca

Albert Velasco desmonta con una serie de tuits el argumento de que las obras fueron compradas después de haber sido nombrado monumento nacional
2016-07-15 a las 19:53:49

Por: Redacción
07/15/2016 18:41

Uno de los argumentos que la juez de Huesca ha utilizado para justificar la sentencia a favor del traslado de las obras del Monasterio de Sigena que fueron vendidas a la Generalitat es que esta venta se hizo en los años cincuenta, después de su declaración como monumento nacional, en el año 1923. en este sentido, el conservador del Museo de Lleida, Albert Velasco, ha querido contradecir esta justificación mediante una serie de tuits en tuit donde indica el 'caso flagrante que invalida este argumentario'. Se ha referido a la Catedral de Huesca, que fue declarada Monumento Nacional en 1924, y según la documentación recogida por Velasco, vendió obras más allá de esa fecha.

-véase Como lo explica Albert Velasco en su Twitter:
Aviso a Organizadores   Citar
Laia Forner
Pamela Puin
Antiguo 16/07/2016, 10:48   #5253
Baliga-balaga
Forero Bloqueado
cells
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 1
icon

//*// Visca Catalunya Lliure! //*//

Cita:
El meu germà petit a Extremadura

EMPAR MOLINER Actualitzada el 15/07/2016 20:27
EMPAR MOLINER

Segueix-me

Amb una banalitat oceànica, la diputada de Ciutadans Sònia Sierra va comminar el vicepresident Oriol Junqueras, la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, i el diputat Oriol Amat “a marxar a Extremadura” perquè poguessin comprovar si s’hi vivia tan bé com es pensaven. “Marxin!”, va dir, per, tot seguit, explicar els problemes d’atur d’aquella terra. En fi, dir-li a algú que “marxi” a Extremadura és una manera eficaç i infantil d’acabar amb la discussió de la desigualtat. És com si un comensal del restaurant li diu al cuiner que la sopa està salada i ell li contesta: “Doncs fes-la tu!” És no entendre la idea dolorosa de l’emigració i és, al mateix temps, insinuar que a Extremadura no s’hi viu bé.

Però li puc parlar, justament, de la meva experiència personal. Un germà meu ha fet això que ella proposava amb tant de sarcasme. El meu germà ha marxat a Extremadura amb la seva família en cerca d’una vida millor. Viuen a Montijo. Ell és paleta i aquí no tenia feina. Se’n va anar cap allà esperonat per un amic que ja ho havia fet. Va muntar un gimnàs de boxa (la seva passió) amb una subvenció a fons perdut de 7.500 euros que li van donar. “Dos anys abans que jo arribés la donaven de 12.500!”, em diu. Cobra l’ajuda per ser pare, que és de 420 euros. I diu que n’hi ha diverses. Que alguns amics seus en cobren una que es diu “l’ajuda al menor”. El millor de tot, m’explica, és que si et quedes a l’atur a l’Ajuntament et donen feina durant tres mesos. “De jardiner, d’escombriaire... del que sigui, perquè d’aquesta manera, al cap dels tres mesos, ja pots cobrar “el pla familiar”. Ell viu en un chozo (unes cabanes precioses) per dos-cents euros al mes. “I sense fiança ni res, tia”, m’explica. Em diu que pots comprar una casa per vint mil euros. I repeteix: “Només puc dir-ne meravelles, d’aquesta terra. T’ajuden molt”. I després, afegeix: “Si em vols fer cas, Amparito, vine...”
http://www.ara.cat/opinio/germa-petit-Extremadura_0_1614438600.html

--------

Mi hermano pequeño en Extremadura

EMPAR MOLINER Actualizada el 07/15/2016 20:27
EMPAR MOLINER

Sígueme

Con una banalidad oceánica, la diputada de Ciudadanos Sonia Sierra conminó el vicepresidente Oriol Junqueras, la consejera de Enseñanza, Meritxell Ruiz, y el diputado Oriol Amat "a marchar en Extremadura" para que pudieran comprobar si se vivía lo mejor pensaban. "Marchen!", Dijo, para, acto seguido, explicar los problemas de desempleo de aquella tierra. En fin, decirle a alguien que "se vaya" en Extremadura es una manera eficaz e infantil de acabar con la discusión de la desigualdad. Es como si un comensal del restaurante le dice al cocinero que la sopa está salada y él le contesta: "Pues hazlo tú!" Es no entender la idea dolorosa de la emigración y es, al mismo tiempo, insinuó que en Extremadura no se vive bien.

Pero le puedo hablar, justamente, de mi experiencia personal. Un hermano mío ha hecho eso que ella proponía con tanto sarcasmo. Mi hermano se ha ido a Extremadura con su familia en busca de una vida mejor. Viven en Montijo. Él es albañil y aquí no tenía trabajo. Se fue para allá espoleado por un amigo que ya lo había hecho. Montó un gimnasio de boxeo (su pasión) con una subvención a fondo perdido de 7.500 euros que le dieron. "Dos años antes de mi llegada la daban de 12.500!", Me dice. Cobra la ayuda para ser padre, que es de 420 euros. Y dice que hay varias. Que algunos amigos suyos cobran una que se llama "la ayuda al menor". Lo mejor de todo, me cuenta, es que si te quedas en paro en el Ayuntamiento te dan trabajo durante tres meses. "De jardinero, de basurero ... lo que sea, porque de esta manera, al cabo de los tres meses, ya puedes cobrar" el plan familiar ". Él vive en un chozo (cabañas preciosas) por doscientos euros al mes. "Y sin fianza ni nada, tía", me cuenta. Me dice que puedes comprar una casa por veinte mil euros. Y repite: "Sólo puedo decir su maravillas, de esta tierra. Te ayudan mucho ". Y después, añade: "Si me quieres hacer caso, Amparito, ven ..."
Aviso a Organizadores   Citar
Antiguo 17/07/2016, 15:59   #5254
Baliga-balaga
Forero Bloqueado
cells
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 1
icon

//*// Ara és l'hora //*//

Cita:
El poder ocult que governa Espanya

Àlex Font Manté
Cap d’Economia
16/07/2016 19:40


Conversa amb un dels líders empresarials catalans amb pes a Madrid. L’experiència a la capital d’Espanya li permet conèixer els seus laberints com pocs catalans, i la xerrada acaba derivant en una explicació de com funciona l’Estat. “Els polítics d’aquí -proclama amb rotunditat- no tenen ni idea de com funciona el poder a Madrid. Van amb el lliri a la mà. Allà mana unatecnoestructura brutal”. Aquest mateix empresari explica com havia pactat amb el partit del govern unes esmenes a una llei, però uns dies després es va trobar que “els de la tecnoestructura van tombar les esmenes”. “La tecnoestructura té més poder que els ministres”, sentencia.

Per a qui no hi estigui acostumat, el panorama que dibuixa és inversemblant. ¿Tècnics de l’Estat tombant coses que ordena un ministre? D’exemples, n’hi ha molts.

Trobada recent amb un organisme supervisor. La conversa acaba desembocant en aquesta mateixa qüestió. “La tecnoestructura ho domina tot”, lamenta un dels directius. “L’administració espanyola està plena de tècnics. Tots aquests tècnics eren les elits del franquisme i no han digerit que això ara és un estat de les autonomies de tipus quasi federal. En la transició a la democràcia van arribar a un pacte tàcit amb l’Estat, en què van dir: «Nosaltres us deixem, als líders polítics, el vostre espai de discrecionalitat política [mentre diu això separa un parell de centímetres els dits polze i índex per indicar que, en realitat, és un espai molt petit], però nosaltres pilotem la resta»”.

El relat, més esfereïdor si es té en compte que qui l’explica coneix la qüestió molt a fons, prossegueix: “Els pitjors són els interventors, que són a tot arreu. Els interventors, com que estan escampats per tots els racons de l’administració, viuen de tenir informació de tothom, i poden paralitzar l’Estat si volen. Després dels interventors vénen els advocats de l’Estat i els inspectors d’Hisenda... els economistes de l’Estat no manen tant perquè estan menys organitzats. Però la resta no fan més que socialitzar-se junts tot el dia: fan dinars, sopars, organitzen campionats de golf... passen tot el dia junts, i es protegeixen entre ells. Bloquegen el que no els agrada. I es blinden els privilegis: quan algú vol que els interventors d’un organisme determinat cobrin menys, entre altres coses perquè no cobrin més que el president d’aquell organisme, ells ho impedeixen”.

Hi ha hagut persones que han intentat restar poder a aquesta tecnoestructura, però han fracassat amb estrèpit. Per exemple, Jordi Sevilla, exministre d’Administracions Públiques en l’era de Zapatero. Sevilla va crear una cosa anomenada AEVAL, una agència estatal de polítiques públiques nascuda el 2006 per tutelar l’administració i obligar-la a ser transparent. Poques persones recorden l’AEVAL, però, per sorprenent que sembli, encara existeix. El seu objectiu, s’explica a la web, és implantar “un nou model de gestió pública” basat en la “responsabilitat, eficiència, participació, obertura i coherència”. L’AEVAL és el símbol de com funcionen les coses a l’Estat: arriba un ministre amb decisió, la tecnoestructura li diu que sí a tot, passen els dies i aquell projecte ambiciós cada cop ho és menys i, finalment, l’organisme simplement sobreviu als llimbs, potser per vergonya d’eliminar-lo. Els projectes sovint no moren sinó que queden bloquejats, i així se’ls acaba la vida. Això passa també en altres administracions autonòmiques, com la catalana, però a l’Estat el poder de bloqueig és molt superior, ja que la tecnoestructura estatal influeix i decideix en temes més importants.

De vegades, però, la tecnoestructura liquida els projectes a plena llum del dia. Un cas clar va ser el traspàs de la gestió de l’aeroport del Prat a la Generalitat, una qüestió que semblava que s’inclouria en l’Estatut del 2006. Tot i que semblava que Zapatero ho acceptaria, finalment va emergir un bloqueig ocult que va impedir el traspàs. És el mateix obstacle inexplicable que té avui dia el corredor mediterrani. Un empresari vinculat amb el projecte assegura que ni la ministra de Foment sap explicar el motiu dels endarreriments. És la tecnoestructura en la seva esplendor.

Per acabar, una conclusió. Aquestesdeficiències administratives, i fins i tot democràtiques, no apareixen per art de màgia ni perquè en un territori les persones siguin millors o pitjors. Són el resultat d’una consolidació de males pràctiques i de la inexistència d’elements de control sobre l’administració i de contrapesos en el sistema polític. La pregunta és, ¿ho té clar qui vol construir una república catalana?
http://m.ara.cat/economia/ocult-que-governa-Espanya_0_1615038551.html

--

http://m.ara.cat/economia/ocult-que-governa-Espanya_0_1615038551.html

---

Última edición por Baliga-balaga; 17/07/2016 a las 16:04.
Aviso a Organizadores   Citar
Antiguo 18/07/2016, 08:45   #5255
hotmail2866
avatar_
Fecha Registro: abr 2013
Mensajes último año: 82
SmilePoints último año: 82
Reputación último año: 26
Expes publicadas: 42
Colaboración: 3
icon

Yotengounplan

Cita:
Iniciado por yotengounplan Ver Mensaje
Efectivamente todo sigue igual, siempre dejo una puerta abierta a algo, a veces hago guiños a cosas que afirmais, pero observo actitud cerrada, todo lo que escribis es en contra de España, no hay nada positivo, todo lo que huele a español es malo. Ahora resulta que lo que me faltaba por leer! que España sigue igual que en los tiempos de Felipe II y que se decapita a la gente!! no voy a calificar la comparacion porque se me iba a ir la boca (en este caso la tecla)

Por no decir que la Historia hay que verla en la lejania para analizarla friamente (cosa que mucha gente lo hace forma [...]

España sigue igual que con FelipeII?
En mi epoca de estudiante discutín mucho con gente de FN,PENS, Trosqistas (PORE ; LCR ) BR PSUC entoncers estaba en una célula anarquista o grepúscolo y durante mucho tiempo decidi no entrar en polemicas .Despues con gente de CDC y con una persona hasta que me enteré por terceras voces que yo era un iluso ya que defendía ideas por sentimiento y él no ( cobraba de un partido por tener un cargo de confianza de un ayuntamiento gobernado por un exjudador de baloncesto) decidí no volver a discutir con nadie
Pero a la pregunta que haces referencia a FelipeII si sigue todo igual
Todo igual no pero
¿Sabes que pais occidental y " democratico " se ajusticio a gente por ideas a finales del sigloXX (PUIG ANTICH mienbros de ETA y FRAP) diras que eran terroristas tambien en la mis ma época causaron muertes IRA p _IRA , Brigadas rojas ,SPU (SU POPULU DARDU) los de Còrcega Y BAADER_MEINHOF y a sus miembros no se les aplico la pena capital
Aviso a Organizadores   Citar
4 foreros han dado SmilePoints a hotmail2866 por este mensaje
Baliga-balaga (19/07/2016), Joan 1944 (18/07/2016), Pretoriano (19/07/2016), Tunel (18/07/2016)
mi-mensajex Perfiles Destacados de Chicas - Publicidad
Antiguo 18/07/2016, 22:12   #5256
Yotengounplan
avatar_
Fecha Registro: may 2013
Mensajes último año: 1
SmilePoints último año: 0
Reputación último año: 7
Expes publicadas: 24
Colaboración: 3
icon

Cita:
Iniciado por hotmail2866 Ver Mensaje
España sigue igual que con FelipeII?
En mi epoca de estudiante discutín mucho con gente de FN,PENS, Trosqistas (PORE ; LCR ) BR PSUC entoncers estaba en una célula anarquista o grepúscolo y durante mucho tiempo decidi no entrar en polemicas .Despues con gente de CDC y con una persona hasta que me enteré por terceras voces que yo era un iluso ya que defendía ideas por sentimiento y él no ( cobraba de un partido por tener un cargo de confianza de un ayuntamiento gobernado por un exjudador de baloncesto) decidí no volver a discutir con nadie
Pero a la pregunta que [...]
Decir que todo sigue igual en España en la actualidad que en los tiempos de Felipe II no se lo que causa...pero como minimo estupefaccion. No merece la pena ni discutirlo.

En lo referente a las penas capitales a terroristas o supuestos terroristas en el final de la dictadura es un acto que deploro. Para mi cuando unos matan y otros mueren siempre lo he tenido claro, es mas, recuerdo cuando ETA mato a Carrero Blanco la alegria en mi casa, luego vinieron las muertes de guardias civiles recien salidos de la academia, politicos, periodistas, Hipercor, Vic....aun asi miembros de ETA han salido y saldran en libertad antes de finalizar su condena.
Baader Meinhoff tanto ella como el murieron suicidados en una carcel de alta seguridad alemana. Curioso no? Ademas él de un tiro...como entro el arma?
IRA, hay que recordar la guerra sucia en el Ulster por no decir la ejecucion por parte de miembros del SAS de unos terroristas en Gibraltar.
Todo eso sucedio posteriormente a los ultimos asesinatos franquistas.
Podemos seguir repudiando y poniendo verde a España. Pero es mas o menos tan buena o tan mala como el resto.

Por cierto tunel, me has llamado anticatalanista, tu opinion despues de leer tus palabras tienen menos valor para mi que una gota de agua en una piscina.
Demuestras tu intransigencia, tu fanatismo, tu enanismo mental,...entre otras cosas. O estas conmigo o contra mi no??? No quiero una Catalunya con gente como tu...porque sino si que no hay futuro.
Aviso a Organizadores   Citar
Un forero ha dado un SmilePoint a Yotengounplan por este mensaje
Pretoriano (19/07/2016)
Antiguo 18/07/2016, 22:27   #5257
Joan 1944
avatar_
Fecha Registro: jul 2012
Mensajes último año: 10
SmilePoints último año: 40
Reputación último año: 2
Expes publicadas: 3
Colaboración: 1
icon

avui fa 70 anys

Tista data la de avui. 18 de Juliol.


70 anys i encara es nega el genocidi facista, te collons la vaca.
C.I.
Aviso a Organizadores   Citar
6 foreros han dado SmilePoints a Joan 1944 por este mensaje
Baliga-balaga (19/07/2016), hotmail2866 (19/07/2016), Marmesor (19/07/2016), Pretoriano (19/07/2016), Stylxxx (18/07/2016), Tunel (18/07/2016)
Antiguo 18/07/2016, 22:50   #5258
Tunel
avatar_
Fecha Registro: oct 2009
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 1
icon

yotengounplan
veo que te has sentido aludido.
mi experiencia me dice que cuando oí decir.. que el catalán sobrevivio a la dictadura lo que implica que no fue muy perseguido... era una expresión vertida por anticatalanistas.
en cualquier caso gracias por no insultar demasiado.
Aviso a Organizadores   Citar
4 foreros han dado SmilePoints a Tunel por este mensaje
Baliga-balaga (19/07/2016), hotmail2866 (19/07/2016), Joan 1944 (18/07/2016), Pretoriano (19/07/2016)
El Puto Programa
Nirvana Anuncios
Antiguo 18/07/2016, 23:53   #5259
Yotengounplan
avatar_
Fecha Registro: may 2013
Mensajes último año: 1
SmilePoints último año: 0
Reputación último año: 7
Expes publicadas: 24
Colaboración: 3
icon

Insulto?

Cita:
Iniciado por Tunel Ver Mensaje
yotengounplan
veo que te has sentido aludido.
mi experiencia me dice que cuando oí decir.. que el catalán sobrevivio a la dictadura lo que implica que no fue muy perseguido... era una expresión vertida por anticatalanistas.
en cualquier caso gracias por no insultar demasiado.
Yo he dicho que no estaba prohibido. Y la prueba esta en que se condena a Nestor Lujan por menospreciarlo y porque existen mas de una docena de premios a la literatura catalana.
Otra cosa es que no se enseñara en las escuelas y un sinfin de recortes hacia nuestra lengua.
Ante ese comentario tu me tildas de anticatalanista, es decir, traidor a mi tierra y a su gente. Hay pocos insultos peores que ese!
Ante tus palabras solo he emitido mi opinion sobre lo que me parece que es una persona que se atreve a acusar a otra de traidor porque piensa diferente a el.
Al fin y al cabo hay mucha gente que piensa diferente a mi y dialogamos respetando las ideas porque todos queremos lo mejor para Catalunya. Evidentemente no es tu caso, el dialogo y el respeto al que piensa diferente no entra en tu cerebro
Aviso a Organizadores   Citar
Un forero ha dado un SmilePoint a Yotengounplan por este mensaje
Pretoriano (19/07/2016)
Antiguo 19/07/2016, 03:01   #5260
Baliga-balaga
Forero Bloqueado
cells
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
Reputación último año: 0
Expes publicadas: 1
icon

//*//Com seguem espigues d'or, quan convé seguem cadenes!//*//

Cita:
Iniciado por Joan 1944 Ver Mensaje
Tista data la de avui. 18 de Juliol.


70 anys i encara es nega el genocidi facista, te collons la vaca.
80 anys i aquest estat encara defensa als torturadors del franquisme, i aquest estat encara exalça la figura del dictador, i aquest estat encara impedeix l'exhumació de fosses comunes...

80 anys i aquest estat continua l'obra del franquisme, que al seu torn continuava amb els disbarats borbònics instigats pel Conde Duque de Olivares...

Cita:
Iniciado por Tunel Ver Mensaje
yotengounplan
veo que te has sentido aludido.
mi experiencia me dice que cuando oí decir.. que el catalán sobrevivio a la dictadura lo que implica que no fue muy perseguido... era una expresión vertida por anticatalanistas.
en cualquier caso gracias por no insultar demasiado.
"Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado..."

Bump:
Cita:
Allau de casos de discriminació lingüística

"Sovint són les mateixes víctimes de racisme lingüístic les qui, en una mostra clara de submissió apresa, les amaguen"

per Víctor Alexandre 17 de Juliol 2016 a les 19.30 h

Els atacs constants a la llengua catalana i els casos de discriminació lingüística, és a dir, de persones que es veuen escarnides pel sol fet d'expressar-se en català, en la mateixa mesura que altres persones es veuen escarnides pel sol fet de ser negres, jueves, musulmanes o homosexuals, són una constant. Una constant de la qual, com passa en els casos de violència contra les dones pel sol fet de ser dones, només en coneixem una petita part. Vull dir que hi ha infinitat de casos, ja sigui perquè la víctima no és famosa o perquè el fet no s'ha produït en un lloc rellevant, que resten amagats i ningú no en sap res. Val a dir, però, que tot sovint són les mateixes víctimes les qui, en una mostra clara de submissió apresa, les amaguen. Tants anys de sotmetiment fan que molts catalans acotin el cap i que la seva queixa no vagi més lluny del seu cercle d'amics o d'un simple 'no hi ha dret'. Però si no hi ha dret, cal donar una resposta assertiva, tant en el moment de l'agressió com després. En pocs dies n'hi ha hagut uns quants a diferents llocs.


El darrer cap de setmana de juny, l'entrenador del Tennis Taula Cassà, Carles Font, va ser expulsat durant un partit del Campionat d'Espanya de categories benjamí, infantil i sub-23, jugat a Blanes, per animar els seus jugadors en català. En un primer moment, l'àrbitre, el madrileny Ángel Mármol Baena, li va ensenyar targeta groga i li va exigir que parlés en espanyol, però Font, com és lògic, li va respondre: "Es pot animar en xinès, en rus o en anglès, però no en català? No estic incomplint cap norma i així continuaré". I va continuar: "Vinga, Andreu, som-hi!" Davant d'això, Mármol li va ensenyar targeta vermella i el va expulsar. Fins i tot, quan l'Andreu, d'onze anys, va alçar la mà per demanar que s'aturés el partit fins que tot s'aclarís, l'àrbitre el va amenaçar d'expulsar-lo a ell també. De res no va servir que dos jugadors d'un altre club intercedissin en favor d'en Font, ni tampoc la reclamació d'aquest a la jutgessa-àrbitre Carmen Torrado, que, tot i reconèixer-li que allò era injust, es va inhibir. Les normes, com sabem, obliguen a donar les ordres tècniques en espanyol -d'això se'n diu un Estat plural-, però no n'hi ha cap que impedeixi donar ànim en altres llengües. Això és el que fan tots els entrenadors del món, i la prova és que els xinesos havien fet exactament el mateix en categoria sènior i cap àrbitre no els va expulsar tot i no saber xinès.

Cal remarcar, a més, que el col·legiat Ángel Mármol Baena no és cap veterà de l'època franquista -per bé que, segons sembla, tindria vincles familiars en un poble de Badajoz anomenat Gévora del Caudillo-, sinó que és àrbitre internacional des del setembre de 2015, data en què va superar l'examen a Cambados, Pontevedra. És trist, d'altra banda, que el club Tennis Taula Cassà, de Cassà de la Selva, sigui conegut només per aquest fet que els va perjudicar i no pas pels valors esportius que transmet als seus nois i noies, valors que tenen a veure amb l'esperit de superació, l'esforç, el sacrifici i el respecte. És a dir, l'antítesi d'allò que representa Ángel Mármol Baena. I és que un àrbitre esportiu, que amb el seu racisme lingüístic viola els drets humans, no sols no pot ser àrbitre de res, sinó que tota federació veritablement democràtica l'hauria d'expulsar.

Aquest cas m'ha recordat el de l'entrenador del Vic de tennis taula, Enric Aparicio, que va ser expulsat per l'àrbitre Guillermo Muñiz, per animar la jugadora Mònica Weisz dient-li: "Vinga, Mònica, ara és el moment!". És un cas que, tot i que es va produir el 1998, el tinc ben present perquè vaig parlar-ne àmpliament en el meu llibre "Jo no sóc espanyol". Ara he revisat el text i he vist que, malgrat els divuit anys transcorreguts, tot continua exactament igual.

El 3 de juliol passat, el músic Quimi Portet, en qualitat de passatger d'un vaixell de Baleària, va denunciar que un cambrer es va negar a atendre'l quan li va demanar "un cafè amb llet". La resposta, carregada de menyspreu, va ser aquesta: "Mira: en gallec, espanyol, francès, anglès, fins i tot en italià, t'entenc; en català o mallorquí ja no". Baleària, això no obstant, no ha acomiadat el cambrer. L'únic que ha fet ha estat respondre a Portet que, d'acord amb el seu Codi de Conducta i Ètica Empresarial, "vetllarà sempre per garantir el millor servei i respecte a tots els seus clients". Això, però, és mentida. Mentida en majúscules. Recordem que l'agost de l'any passat, el músic Cris Juanico va ser acusat pel personal de Baleària de faltar-los el respecte per adreçar-se a ells en català a l'hora de tramitar la targeta d'embarcament. Fins i tot, en veure que ell es negava a parlar en espanyol, van cridar la policia. En aquell cas, Baleària va dir exactament el mateix que ha dit ara: mentides i més mentides.

El 6 de maig passat, Mercè Teodoro i Peris, advocada col·legiada ICAV 6846, denunciava haver estat víctima de discriminació lingüística per part del Jutjat de Primera Instància núm. 1, de Sagunt (Camp de Morvedre), que li exigia una traducció a l'espanyol d'un document, tot contravenint, així, la legislació internacional, la del País Valencià i la de l'Estat espanyol, que estableix que totes les parts, inclosos testimonis i pèrits, tenen dret a emprar la llengua o llengües oficials al territori. El dia 6 d'aquest mes de juliol, a la Universitat d'Elx s'hi podia llegir aquest cartell: "Por favor, diríjanse al personal del edificio en castellano". Marta Geniüda, l'estudiant que ho va denunciar, ha estat escoltada per Acció Cultural del País Valencià, que ha demanat explicacions al rectorat de la Universitat.

El 10 de juliol, una mare, la senyora Lioba Costa, va denunciar que un socorrista de la platja de la Fosca, a Palamós, es va negar a atendre el seu fill perquè li parlava en català: "No te endiendo y no vendré", li va respondre. I l'endemà mateix, en el Centre d'Atenció Primària (CAP) de Drassanes de Barcelona, una infermera no va voler atendre un pacient, el senyor Rubén J.M., perquè li parlava en català. "¡Fuera de la consulta!", li va dir. El racisme lingüístic és així. La senyora Costa ho ha denunciat a l'Ajuntament, al Síndic de Greuges i al col·lectiu Drets.cat, i el senyor Rubén va omplir el full de reclamacions, ho ha denunciat a la Plataforma per la Llengua i també anirà al Síndic de Greuges. Però ja veiem que estem atrapats en un cercle viciós anomenat Estat espanyol. Un Estat espanyol que viola sistemàticament els Drets Humans, odiant, menyspreant, discriminant, agredint i escarnint persones en funció del seu origen. Llevar àncores d'un Estat així no és només una qüestió de supervivència, és també una qüestió de principis.
http://www.mon.cat/cat/notices/2016/07/allau_de_casos_de_discriminacio_linguistica_166552.php

----

Avalancha de casos de discriminación lingüística

"A menudo son las propias víctimas de racismo lingüístico las que, en una muestra clara de sumisión aprendida, las esconden"

por Víctor Alexandre 17 de Julio 2016 a las 19.30 h

Los ataques constantes a la lengua catalana y los casos de discriminación lingüística, es decir, de personas que se ven escarnecida por el solo hecho de expresarse en catalán, en la misma medida que otras personas se ven escarnecida por el solo hecho de ser negras, judías, musulmanas o homosexuales, son una constante. Una constante de la que, como ocurre en los casos de violencia contra las mujeres por el solo hecho de ser mujeres, sólo conocemos una pequeña parte. Quiero decir que hay infinidad de casos, ya sea porque la víctima no es famosa o porque el hecho no se produjo en un lugar relevante, que quedan escondidos y nadie sabe nada. Cabe decir, sin embargo, que a menudo son las propias víctimas las que, en una muestra clara de sumisión aprendida, las esconden. Tantos años de sometimiento hacen que muchos catalanes acoten la cabeza y que su queja no vaya más lejos de su círculo de amigos o de un simple 'no hay derecho'. Pero si no hay derecho, hay que dar una respuesta asertiva, tanto en el momento de la agresión como después. En pocos días ha habido varios en diferentes lugares.


El último fin de semana de junio, el entrenador del Tenis Mesa Cassà, Carles Font, fue expulsado durante un partido del Campeonato de España de categorías benjamín, infantil y sub-23, jugado en Blanes, para animar a sus jugadores en catalán. En un primer momento, el árbitro, el madrileño Ángel Mármol Baena, le enseñó tarjeta amarilla y le exigió que hablara en español, pero Font, como es lógico, le respondió: "Se puede animar en chino, ruso o en inglés, pero no en catalán? no estoy incumpliendo ninguna norma y así continuaré ". Y continuó: "Venga, Andrés, vamos!" Ante esto, Mármol le enseñó tarjeta roja y lo expulsó. Incluso, cuando Andreu, de once años, levantó la mano para pedir que se detuviera el partido hasta que todo se aclarara, el árbitro lo amenazó de expulsarlo a él también. De nada sirvió que dos jugadores de otro club intercedieran en favor de Font, ni tampoco la reclamación de este a la juez-árbitro Carmen Torrado, que, a pesar de reconocer que aquello era injusto, se inhibir. Las normas, como sabemos, obligan a dar las órdenes técnicas en español -de eso se llama un Estado plural-, pero no hay ninguna que impida dar ánimo en otras lenguas. Esto es lo que hacen todos los entrenadores del mundo, y la prueba es que los chinos habían hecho exactamente lo mismo en categoría senior y ningún árbitro no los expulsó a pesar de no saber chino.

Hay que remarcar, además, que el colegiado Ángel Mármol Baena no es veterano de la época franquista -aunque, al parecer, tendría vínculos familiares en un pueblo de Badajoz llamado Gévora del Caudillo-, sino que es árbitro internacional desde septiembre de 2015, fecha en que superó el examen en Cambados, Pontevedra. Es triste, por otra parte, que el club Tenis Mesa Cassà, de Cassà de la Selva, sea conocido sólo por este hecho que los perjudicó y no por los valores deportivos que transmite a sus chicos y chicas, valores que tienen que ver con el espíritu de superación, el esfuerzo, el sacrificio y el respeto. Es decir, la antítesis de lo que representa Ángel Mármol Baena. Y es que un árbitro deportivo, que con su racismo lingüístico viola los derechos humanos, no sólo no puede ser árbitro de nada, sino que toda federación verdaderamente democrática debería expulsar.

Este caso me ha recordado el del entrenador del Vic de tenis de mesa, Enrique Aparicio, que fue expulsado por el árbitro Guillermo Muñiz, para animar la jugadora Mónica Weisz diciéndole: "Venga, Mónica, ahora es el momento ! ". Es un caso que, aunque se produjo en 1998, lo tengo bien presente porque voy hablar ampliamente en mi libro "Yo no soy español". Ahora he revisado el texto y he visto que, pese a los dieciocho años transcurridos, todo sigue exactamente igual.

El 3 de julio pasado, el músico Quimi Portet, en calidad de pasajero de un barco de Baleària, denunció que un camarero se negó a atenderlo cuando le pidió "un café con leche". La respuesta, cargada de desprecio, fue esta: "Mira: en gallego, español, francés, inglés, incluso en italiano, te entiendo; en catalán o mallorquín ya no". Baleària, no obstante, no ha despedido el camarero. Lo único que ha hecho ha sido responder a Portet que, de acuerdo con su Código de Conducta y Ética Empresarial, "velará siempre por garantizar el mejor servicio y respeto a todos sus clientes". Pero esto es mentira. Mentira en mayúsculas. Recordemos que en agosto del año pasado, el músico Cris Juanico fue acusado por el personal de Baleària de faltarles el respeto por dirigirse a ellos en catalán a la hora de tramitar la tarjeta de embarque. Incluso, al ver que él se negaba a hablar en español, llamaron a la policía. En ese caso, Baleària dijo exactamente lo mismo que ha dicho ahora: mentiras y más mentiras.

El 6 de mayo, Mercè Teodoro y Peris, abogada colegiada ICAV 6846, denunciaba haber sido víctima de discriminación lingüística por parte del Juzgado de Primera Instancia núm. 1, de Sagunto (Camp de Morvedre), que le exigía una traducción al español de un documento, contraviniendo así la legislación internacional, la de Valencia y la del Estado español, que establece que todas las partes, incluidos testigos y peritos, tienen derecho a utilizar la lengua o lenguas oficiales en el territorio. El día 6 de este mes de julio, en la Universidad de Elche se podía leer este cartel: "Por favor, diríjanse al personal del edificio en castellano". Marta Geniüda, el estudiante que lo denunció, es seguida por Acció Cultural del País Valencià, que ha pedido explicaciones al rectorado de la Universidad.

El 10 de julio, una madre, la señora Lioba Costa, denunció que un socorrista de la playa de la Fosca, en Palamós, se negó a atender a su hijo para que le hablaba en catalán: "No te endiendo y no venderé" , le respondió. Y al día siguiente, en el Centro de Atención Primaria (CAP) de Drassanes de Barcelona, ​​una enfermera no quiso atender a un paciente, el señor Rubén J. M., porque le hablaba en catalán. "¡Fuera de la consulta!", Le dijo. El racismo lingüístico es así. La señora Costa lo ha denunciado al Ayuntamiento, el Síndic de Greuges y al colectivo Drets.cat, y el señor Rubén llenó la hoja de reclamaciones, lo ha denunciado a la Plataforma por la Lengua y también irá al Síndic de Greuges. Pero ya vemos que estamos atrapados en un círculo vicioso llamado España. Un Estado español que viola sistemáticamente los Derechos Humanos, odiando, despreciando, discriminando, agrediendo y escarneciendo personas en función de su origen. Zarpar de un Estado así no es sólo una cuestión de supervivencia, es también una cuestión de principios.
Aviso a Organizadores   Citar
Responder
Nirvana Anuncios
Estudio trabajo sexual y salud mental

(0 foreros y 1 invitados)
 


vBulletin® - Copyright ©2000 - 2024, Jelsoft Enterprises Ltd. - La zona horaria es 'Europe/Madrid'. Ahora son las 17:04.
Página generada en 0,804 segundos con 222 consultas.