Tinc 64 anys i ara sempre que puc voto CUP pera ara trobo a faltar la CUP dels David Fernandez , Quin Arrufat, Isabel Vellet i Baños ,Julià de Jòdar yo continuaré votantlos pero amics de la meva època hu dubtent
No anem gaire be

Franco encare es President Honorari de la Diputación de Girona; Alcalde perpetu de Tarragona i mes cosses per l'estil

El Parlament tornarà a demanar al Congrés que es tornin els diners confiscats pel franquisme

Agències Barcelona
02/06/2016 10:24

El Parlament ha admès a tràmit una iniciativa del PSC per presentar al Congrés una proposició de llei de modificació de la llei de memòria històrica aprovada el 2007 perquè inclogui el rescabalament dels afectats per la confiscació de paper moneda o altres signes fiduciaris de la República. 

El retorn dels diners confiscats pel franquisme és un tema que es debat des de fa anys. Ja va generar polèmica quan es va aprovar la llei de memòria històrica i els darrers anys hi hagut diferents intents perquè es contempli el retorn d'aquests diners. El 2009 el grup parlamentari de CiU va fer també una proposta parlamentària per tal que s'inclogués la indemnització per l'espoli dins de la llei de memòria històrica, que no va prosperar. En aquell moment el PP s'hi va oposar perquè considerava que la llei no preveia la restitució dels béns decomissats ni a persones jurídiques ni a persones físiques. El PSOE s'hi va oposar perquè creia que aquesta qüestió s'havia de resoldre als tribunals.

També el 2009, l'Associació de Perjudicats pel Decomís del Govern Franquista(APIGF) es va adreçar a diferents institucions per demanar el retorn dels diners decomissats. L'APIGF recorda que durant la Guerra Civil, mentre les tropes franquistes avançaven, els bitllets republicans, que en aquell moment eren per a moltes famílies tots els estalvis, eren decomissats. L'APGIF destaca que la requisa de la moneda va ser utilitzada per part del govern franquista com una arma eficaç i contundent contra l'economia de la zona republicana.

L'Estat inverteix a Catalunya un 40% per sota de la mitjana

ROGER TUGAS Barcelona
05/06/2016 20:36

Cada cop que el ministre d’Hisenda de torn presenta uns pressupostos, sempre se’n fan anàlisis des de dos punts de vista. D’una banda, a nivell sectorial, per saber en quins àmbits es prioritza la despesa, i, de l’altra, a nivell territorial. Els partits i agents socials catalans any rere any denuncien l’escassa inversió pressupostada a Catalunya que fa el govern espanyol, clarament per sota de la mitjana en relació a variables com la seva població. Un fet que ajuda a explicar el dèficit fiscal que pateix reiteradament el país, d’un 8% del seu PIB de mitjana, segons els càlculs de la Generalitat. Tot i això, aquest exercici no es fa tan sovint en relació a l’execució que finalment es fa de les partides previstes en els comptes, malgrat que des de fa uns anys és més fàcil gràcies a un informe sobre la inversió pública territorialitzada que dóna a conèixer semestralment l’executiu central. Així, la setmana passada va veure la llum el document referent a les dades del 2015, que evidencia que, en despesa efectivament realitzada, Catalunya queda molt per sota de la mitjana. En concret, el govern espanyol va invertir-hi 99,5 euros per català, un 61% del que va gastar de mitjana, que va ser de 163 euros per cada ciutadà de l’Estat.

Aquestes dades -que exclouen els territoris forals del País Basc i Navarra per no desvirtuar els resultats, ja que el seu sistema fiscal els fa menys dependents de l’Estat- són des d’aquest any més completes que en edicions anteriors. Des del 2009 -quan van començar a fer-se els informes- només incorporaven la inversió directa de ministeris i organismes i agències que en depenen directament, però des del 2015 inclouen també tot el sector públic, el qual fa força més inversió pública que el govern espanyol -hi ha ens com Adif, Renfe o Ports de l’Estat-. D’aquesta manera el reflex que en surt és molt més acurat.

I què explica aquest reflex? Que només quatre comunitats van rebre una inversió per càpita inferior a la mitjana. La que se situa a la cua són les Illes Canàries, on l’Estat va invertir 68,5 euros per ciutadà, si bé és cert també que, encara que formi part del règim comú del model, aquesta autonomia gaudeix d’especificitats en el sistema de finançament que, per exemple, li permeten recaptar un impost general indirecte canari -com a substitució de l’IVA- per tenir més recursos i millorar la seva autonomia. Just després, però, ja se situen els Països Catalans, amb un dèficit en el finançament i en les inversions rebudes crònic que motiva que els tres territoris pressionin conjuntament sovint per la reforma del sistema i per reclamar projectes pendents com el del corredor mediterrani -demandes que uneixen dirigents de tots els respectius arcs parlamentaris.

D’aquesta manera el govern espanyol i el seu sector públic tan sols van invertir 93,9 euros per cada habitant del País Valencià, 99,5 per cada ciutadà de Catalunya i 106,8 per cadascun de les Illes Balears. Quantitats clarament per sota de la mitjana dels territoris. De fet, la cinquena comunitat amb menys inversió per càpita, la de Madrid, ja se situa lleugerament per sobre de la mitjana, amb 171,2 euros per càpita. I a l’altre costat de la balança surt molt afavorida per les decisions de despesa del govern espanyol Castella i Lleó, amb 553,2 euros invertits per habitant, fins a cinc cops i mig més que a Catalunya. Altres territoris clarament per sobre de la mitjana són Cantàbria (346,9 euros), Galícia (315,7) o Astúries (283,9).

Aquest recull inclou només la inversió pública i, per tant, no té en compte altres despeses com les prestacions socials o els sous dels empleats públics -que també ajuden a entendre el dèficit o superàvit fiscal dels territoris-. Tot i això, precisament aquestes partides són importants especialment en època de crisi per l’estímul econòmic que suposa en el territori, ja sigui perquè permet impulsar infraestructures rellevants o perquè hi treballen empleats i empreses de la zona, sobretot de sectors especialment afectats com el de la construcció. I és que el ministeri de Foment o les empreses públiques vinculades al transport són les que més inversió fan -en el cas de Catalunya, Foment va gastar 131 milions dels 152 que els ministeris van invertir-hi el 2015.

Sigui com sigui, les crítiques que any rere any reben les inversions de l’Estat a Catalunya, provinents dels agents socials i polítics catalans, es queden curtes si el focus se situa en l’execució final que se’n fa. De fet, el govern espanyol va pressupostar inversions per valor de 1.040 milions d’euros a Catalunya, però només en va executar finalment el 70%, uns 736 milions. La realitat és que, en 12 de les 15 comunitats de règim comú, la inversió efectivament realitzada és inferior a la pressupostada, en dues més és quasi idèntica al que s’havia previst i només en un cas és superior. Es tracta de la Comunitat de Madrid, on el govern espanyol va pressupostar inversions per valor de 856 milions i en va executar per valor de 1.092 milions, un 27,7% més.

Alguna opinion sobre la agresión fisica y verbal a las dos chicas que promocionaban las pantallas para ver la Selección Española?
Mas que nada porque cuando se pita o se insulta a alguien de sentido independentista enseguida leo menciones de fascismo, intolerancia y demas...
La libertad de expresion creo que esta por encima de todo. Muy por encima que el derecho a decidir. Que cada individuo pueda decir lo que piensa y que los demas lo respeten aunque no esten de acuerdo es basico. Eso es ser tolerante y demócrata.

Diferenciar cuando las patadas y el boicot nos interesa darle bombo [...]

Presumptes irregularitats

«La nova excusa del govern espanyol per no invertir en Catalunya ha superat totes les anterior. Es prenen per rucs, i potser ho som»

Germà Capdevila | 08/06/2016 a les 00:00h

La construcció de la llosa de l'estació de La Sagrera, una obra faraònica que només es justifica pels comptes de resultats de les empreses que viuen de la mamella-BOE. Ahir el periodista Jordi Bes informava que des de juliol de 2013 no es fa res, ni s'explicava a la Generalitat o a l'Ajuntament de Barcelona de l'estat de la qüestió.

Fins aquí, res que no hàgim vist desenes de vegades en obres púbiques responsabilitat de l'Estat a línies fèrries, carreteres, i accessos viaris. En podríem fer una llarga llista, i al costat apuntar les excuses dels diferents ministres de Foment.

Tanmateix amb La Sagrera s'han superar les barreres de la creativitat. Resulta que les obres han estat parades des de fa gairebé 3 anys perquè s'han descobert "presumptes irregularitats". Hahahaha! Brillant!

Irregularitats en l'obra pública a Espanya, on les línies d'AVE, els aeroports i els equipaments acaben costant dos o tres o quatre cop més que allò que s'havia pressupostat, habitualment per ofertes temeràries que deixen fóra els competidors sense llotja al Bernabéu? I ara! Quina bajanada!
I a sobre fan servir aquesta excusa per justificar l'injustificable, que fa dos anys que no es dignaven a agafar el telèfon per parlar amb Barcelona. Per llogar-hi cadires.

Llavors, yotengo, estaràs amb l'independentisme...

Dubto molt que els agressors fóssin indepes, pinta a cosa preparada precisament perque gent com tu digui el que estas dient...

Cal que et recordi qui són els que impedeixen la democracia i posar urnes per saber realment quants indepes i unionistes som?

Cal que et recordi les pallises de la polizia nazional a culers solitaris amb estelades?

Qui són els feixistes?

10/6: Per què calen les ambaixades catalanes

VICENÇ VILLATORO Actualitzada el 09/06/2016 17:56

L’ANUNCI de noves delegacions catalanes a l’exterior ha provocat la clàssica onada de desqualificacions: són il·legals, són cares, és una prioritat equivocada... Però no apareix mai l’únic argument que seria irrebatible: dir, i demostrar, que les delegacions catalanes no són necessàries perquè les ambaixades espanyoles ja fan tota la feina que cal. Si les ambaixades espanyoles fossin un centre eficaç de difusió (també) de la cultura catalana, de suport entusiasta a les empreses, les universitats, les institucions catalanes quan surten fora, si expliquessin les opinions polítiques majoritàries entre els catalans (al costat de les majoritàries entre els espanyols), les delegacions de la Generalitat no caldrien. Són necessàries perquè les ambaixades espanyoles no fan d’ambaixades dels catalans. Passa com amb l’Estat: si els catalans creguessin que l’estat espanyol és el seu, que vetlla per la seva cultura i pels seus interessos, no voldrien fer-se’n un. I, en un cas i l’altre, la sensació no és tan sols que no et van a favor, sinó que et van en contra. Certament, sense pressupostos aquestes delegacions necessàries no es podran fer. (Espero que el paral·lelisme entre les ambaixades i l’Estat no arribi fins aquí.)

Un sol comentari...
Tinc gaira be 50 any... I només m' he trobat a una persona que m'ha Demanat que l' hi parli el català...
Per què jo tinc que tindré la deferència i educació de que si emb parlen en castellà contesta amb un idioma que no es el meu...
I ningú intenta respondrem a mi en català...
Cuestio de educació????

Un sol comentari...
Tinc gaira be 50 any... I només m' he trobat a una persona que m'ha Demanat que l' hi parli el català...
Per què jo tinc que tindré la deferència i educació de que si emb parlen en castellà contesta amb un idioma que no es el meu...
I ningú intenta respondrem a mi en català...
Cuestio de educació????

Es un montaje de los españoles entonces!!! joer! no habia caido!! tiene que ser eso entonces!! si es que no hay un español bueno ni un independentista malo!! como puedo ser tan tonto???

Los que respetan la ley establecida dada por todos son los fascistas joer!! mira que pensar lo contrario?? en estos tiempos en los que hemos descubierto que Marx y Engels eran socialdemocratas...de aqui nada la CUP dirá que Bakunin era socialdemocrata tambien...bueno, estos son los mas coherentes...lastima que ademas de la independencia quieran la salida de europa, el no pagar la deuda, la abolicion de [...]