ADVERTENCIAS

Baliga-balaga · 03/05/2016, 19:08

//*//Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena!!!//*//

Cita:

García Albiol, l'emissari del Règim

"Raül Romeva continuarà essent el titular d'Exteriors per explicar al món el totalitarisme de l'Estat espanyol, i la ferma decisió catalana de ser un Estat independent"

per Víctor Alexandre 1 de Maig 2016 a les 19.00 h

No és cap secret que el càrrec de 'coordinador general', en el cas del PP a Catalunya, és només un eufemisme de la veritable funció que desenvolupa el seu titular, que és la de 'noi dels encàrrecs' de Madrid. Sempre ha estat així, i s'ha de reconèixer que amb molt d'esforç. De fet, és lògic. Quan Madrid nomena un català, ni que sigui per escampar la boira, ho fa amb la seguretat que serà més nacionalista espanyol que Mariano Rajoy, Pedro Sánchez i Albert Rivera junts. És una vella praxi de les tiranies: utilitzar col·laboracionistes per intentar mantenir a ratlla les possessions rebels. En aquest sentit, per tant, Xavier García Albiol fa tants mèrits com pot davant dels seus caps perquè li donin un càrrec 'de debò' a Madrid. Ministre, per exemple. O 'vicepresidente del Gobierno'. Oh, quin èxtasi, poder remenar les cireres cada divendres contra Catalunya! Quin morbo més plaent poder fer tot el mal possible al seu país d'origen. Realment ha de ser el súmmum per a algú que ha decidit consagrar la seva vida a aquesta finalitat.

El problema de Xavier García Albiol i el seu partit a Catalunya és que gairebé no tenen parròquia -i la poca que tenen s'amaga avergonyida, com ho demostren les 140 llistes fantasma que van haver de presentar en les darreres eleccions municipals-, la qual cosa obliga Albiol a dir coses que li permetin aparèixer uns pocs segons a televisió. Per exemple, demanar que Catalunya faci un "gest" davant de Madrid suprimint la conselleria d'Afers Exteriors. Diu que "no és presentable demanar la col·laboració del govern espanyol i, mentrestant, seguir amb la creació d'estructures d'Estat." Un altre "gest" que demana és que, com a mostra de bona voluntat, paralitzem el procés d'independència. Diu, a més, que la persecució de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya és lògica, atès que "no es pot pretendre que el govern espanyol deixi de fer les seves funcions." Ell, però, per què no sigui dit, també farà un "gest" i promet que, com a senador, portarà al ple una moció perquè "en cap territori de l'Estat no es pugui dur a terme cap referèndum de secessió".

D'entrada, sobta força que un govern que manté una activitat frenètica contra Catalunya, perquè, segons diu, el fet d'estar només en funcions no l'allibera de responsabilitats, sigui el mateix que es nega a complir el deure de retre comptes de la seva acció al Congrés espanyol adduint que només està "en funcions". D'altra banda, deu haver-hi un malentès. No demanem pas la "col·laboració" del govern espanyol, simplement li diem que deixi d'espoliar-nos i de cobrar-nos comissió pels préstecs destinats a pal·liar els estralls de l'espoliació. L'Estat espanyol no és ningú, absolutament ningú, per governar la vida dels catalans. No som súbdits d'Espanya. Som una vella nació d'Europa que es regeix pel seu Parlament.

Pel que fa al tema del 'gest', García Albiol adopta l'actitud de l'emissari de l'amo blanc i ens adverteix que la nostra revolta té l'amo molt empipat, ja que és molt lleig que un negret captiu es vulgui alliberar. El negret captiu ha nascut per obeir l'amo i ha de morir essent negret captiu. Està escrit al cel. L'amo blanc, tanmateix, amb la seva infinita benevolència, estaria disposat a perdonar-nos si, tot posant-nos de genolls, aturem la pretensió de voler ser lliures i deixem d'explicar al món quina mena d'individu és en realitat l'amo blanc. Aquests dos petits gestos, pràcticament insignificants, el farien immensament feliç i podria ser que ens donés unes monedes per comprar-nos pega dolça.

Doncs bé, la resposta del Parlament de Catalunya és clara: el Procés no s'atura, Exteriors és un ministeri que existeix i que existirà, agradi o no agradi a García Albiol, emissari del Règim, de la mateixa manera que el conseller Raül Romeva continuarà essent-ne el titular per explicar al món el totalitarisme de l'Estat espanyol, la seva aversió a la democràcia, i la ferma decisió catalana de ser un Estat independent.

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/garcia_albiol_l_emissari_del_regim_163167.php

--------------------

García Albiol, el emisario del Régimen

"Raül Romeva seguirá siendo el titular de Exteriores para explicar al mundo el totalitarismo del Estado español, y la firme decisión catalana de ser un Estado independiente"

por Víctor Alexandre 1 de Mayo 2016 a las 19.00 h

No es ningún secreto que el cargo de 'coordinador general', en el caso del PP en Cataluña, es sólo un eufemismo de la verdadera función que desarrolla su titular, que es la de 'chico de los recados' de Madrid. Siempre ha sido así, y hay que reconocer que con mucho esfuerzo. De hecho, es lógico. Cuando Madrid nombra un catalán, aunque sea para tomar el aire, lo hace con la seguridad de que será más nacionalista español que Mariano Rajoy, Pedro Sánchez y Albert Rivera juntos. Es una vieja praxis de las tiranías: utilizar colaboracionistas para intentar mantener a raya las posesiones rebeldes. En este sentido, por tanto, Xavier García Albiol hace tantos méritos como puede ante sus jefes para que le den un cargo 'de verdad' en Madrid. Ministro, por ejemplo. O 'vicepresidente del Gobierno'. Oh, qué éxtasis, poder remover las cerezas cada viernes contra Cataluña! Qué morbo más placentero poder hacer todo el daño posible a su país de origen. Realmente debe ser el colmo para alguien que ha decidido consagrar su vida a esta finalidad.

El problema de Xavier García Albiol y su partido en Cataluña es que casi no tienen parroquia -y la poca que tienen esconde avergonzada, como lo demuestran las 140 listas fantasma que tuvieron que presentar en las últimas elecciones municipales-, lo que obliga Albiol decir cosas que le permitan aparecer unos pocos segundos en televisión. Por ejemplo, pedir que Cataluña haga un "gesto" ante Madrid suprimiendo la consejería de Asuntos Exteriores. Dice que "no es de recibo pedir la colaboración del Gobierno y, mientras tanto, seguir con la creación de estructuras de Estado." Otro "gesto" que pide es que, como muestra de buena voluntad, paralizamos el proceso de independencia. Dice, además, que la persecución de las leyes aprobadas por el Parlamento de Cataluña es lógica, dado que "no se puede pretender que el Gobierno deje de hacer sus funciones." Él, sin embargo, para que no sea dicho, también hará un "gesto" y promete que, como senador, llevará al pleno una moción para que "en ningún territorio del Estado no se pueda llevar a cabo ningún referéndum de secesión".

De entrada, sorprende bastante que un gobierno que mantiene una actividad frenética contra Cataluña, porque, según dice, el hecho de estar solo en funciones no lo libera de responsabilidades, sea el mismo que se niega a cumplir el deber de rendir cuentas de su acción en el Congreso aduciendo que sólo está "en funciones". Por otra parte, debe de haber un malentendido. No pedimos paso la "colaboración" del Gobierno, simplemente le decimos que deje de expoliar hacernos y de cobrarnos comisión por los préstamos destinados a paliar los estragos de la expoliación. El Estado español no es nadie, absolutamente nadie, para gobernar la vida de los catalanes. No somos súbditos de España. Somos una vieja nación de Europa que se rige por su Parlamento.

Con respecto al tema del 'gesto', García Albiol adopta la actitud del emisario del dueño blanco y nos advierte que nuestra revuelta tiene el dueño muy enfadado, ya que es muy feo que un negrito cautivo se quiera liberar. El negrito cautivo ha nacido para obedecer el dueño y debe morir siendo negrito cautivo. Está escrito en el cielo. El dueño blanco, sin embargo, con su infinita benevolencia, estaría dispuesto a perdonarnos si, poniéndonos de rodillas, detenemos la pretensión de querer ser libres y dejamos de explicar al mundo qué clase de individuo es en realidad el dueño blanco. Estos dos pequeños gestos, prácticamente insignificantes, lo harían inmensamente feliz y podría ser que nos diera unas monedas para comprarnos regaliz.

Pues bien, la respuesta del Parlamento de Cataluña es clara: el Proceso no se detiene, Exteriores es un ministerio que existe y que existirá, guste o no guste a García Albiol, emisario del Régimen, al igual que el consejero Raül Romeva continuará siendo el titular para explicar al mundo el totalitarismo del Estado español, su aversión a la democracia, y la firme decisión catalana de ser un Estado independiente.

hotmail2866 · 03/05/2016, 19:52

Dupte?

La reunió Puigdemont amr Rajoy em quin idioma es va fer
Un dels 5 que parla Puigdemont ó unic que parla Rajoy
Ya que al gallec Fraga al va obligar a aprenda per ser president de Galicia i diue que tampoc al parla

Baliga-balaga · 04/05/2016, 08:34

//*// Bon Cop de Falç //*//

Cita:

Iniciado por hotmail2866

La reunió Puigdemont amr Rajoy em quin idioma es va fer
Un dels 5 que parla Puigdemont ó unic que parla Rajoy
Ya que al gallec Fraga al va obligar a aprenda per ser president de Galicia i diue que tampoc al parla

Han hablao en ejpañññol! XD

Bump:

Cita:

26-J: el bloqueig espanyol

Carles Boix
02/05/2016 18:12

Segueix-me

Més enllà de la mera comptabilitat electoral (determinar quin partit avançarà en vots i escons), les eleccions espanyoles es presenten com un afer de conseqüències poc rellevants des d’un punt de vista macroeconòmic. Europa marca els grans eixos de la política econòmica i Espanya hi pinta molt poc, en la seva formulació. La política monetària la monopolitza el Banc Central Europeu (BCE). La política fiscal ha de seguir les normes d’equilibri pressupostari que Alemanya va exigir a canvi de substituir el Bundesbank pel BCE. El dret de competència el determina Brussel·les.

Encotillat per Europa, l’estat espanyol es limita a complir les regles de joc, això sí, fent dues trampes: jugant amb les expectatives de creixement per minimitzar lleugerament l’ajust que encara ha de fer, i forçant les comunitats autònomes a absorbir tota la reducció del dèficit. El resultat ha estat la caiguda de la despesa social (la major part administrada per les autonomies) i, atiat per un govern central irresponsable, l’exacerbació del conflicte territorial.

Els polítics espanyols no sembla que tinguin ni la imaginació ni la capacitat per transformar, bloquejar o dinamitar la política econòmica feta a Europa. Considerem la següent paradoxa: Espanya combina una de les taxes d’atur més altes d’Europa amb la màxima quietud política i social. És possible que aquesta pau social es degui a l’estat de benestar, a xarxes familiars potents i al fet que una gran part de l’ajust ha recaigut sobre els immigrants. El cert, però, és que els moviments contra l’statu quo han pres força només a altres països: des de l’esquerra, a Islàndia i Grècia; des de la dreta, a França (Le Pen), els Estats Units (Trump) i, fa poc, a Àustria.

Quan el PSOE es converteixi en una mena de lobi del sud espanyol, el PP tindrà via lliure per consolidar la recentralització

El PP afronta les eleccions satisfet per la situació actual. Rajoy ha neutralitzat els corrents interns que el volen descavalcar, ha esquivat els efectes electorals de l’escàndol de la corrupció, i li falta poc per noquejar Pedro Sánchez. Quan el secretari general del PSOE caigui, el PSOE, dirigit per Susana Díaz, es convertirà definitivament en un partit regional, una mena de lobi del sud espanyol amb l’únic objectiu de mantenir el sistema de transferències interterritorials actuals. El PSOE deixarà de poder construir un programa socialdemòcrata clàssic, centrat a combinar creixement i redistribució, i no podrà penetrar en les classes mitjanes urbanes que havien permès governar a González i a Zapatero. Sense un centreesquerra tradicional, el PP tindrà via lliure per consolidar la seva estratègia política: ús de la Constitució (aquest text superelàstic aprovat l’any 1978) per recentralitzar; protecció dels interessos de les grans empreses espanyoles (paraestatals o privades regulades) i dels grans cossos de l’estat; pensions generoses per al seu electorat (força envellit), i transferències del Mediterrani al sud (per mantenir la quietud espanyola).

Algú va inventar Ciutadans a escala espanyola per minimitzar la victòria de l’esquerra. La ironia del 20-D va ser que, a causa del sistema electoral espanyol, que penalitza la fragmentació, C’s es va convertir en el primer obstacle per tenir un govern del PP. Ara, cremada l’opció de la coalició amb el PSOE, i amb el PP liderant les enquestes, el partit de Rivera només pot aspirar, com a molt, a ser l’apèndix de Rajoy o a anar de comparsa en una gran coalició. En tot cas, el problema de C’s és més profund. El seu hipernacionalisme li impedeix veure que les reformes hipotètiques que defensa (flexibilitat laboral i tecnocratisme en la gestió pública) exclouen la reforma realment essencial: desmantellar el sistema de finançament autonòmic actual alineant recaptació i despeses en cada autonomia; trencar la cultura del subsidi al sud peninsular, i acabar amb l’estatisme que ha practicat la dreta espanyola des del Calvo Sotelo de l’època de la dictadura de Primo de Rivera.

Tenint en compte la desconfiança entre ERC i CDC, per maximitzar el vot del sí caldria una llista unitària del món civil

Fa un parell d’anys els dirigents de Podem semblaven disposats a qüestionar el consens europeu. Però la crisi grega (i la seva resolució) els va domesticar. Amb la política econòmica en mans d’Europa i un cop abandonat el radicalisme d’altres moments, el seu marge de maniobra sembla molt estret. I això ho compensen amb un simbolisme republicà a l’estil Zapatero i amb una promesa (poc ferma) de referèndum que els converteix en el partit de la perifèria mediterrània però que els impedeix d’absorbir el PSOE.

I Catalunya? Recordem que si no hi ha hagut govern a Espanya és perquè els sobiranistes catalans han mantingut la condició del referèndum per pactar la investidura d’un candidat. Si la independència (i no el peix al cove) és l’objectiu, l’única alternativa és mantenir i ampliar aquesta estratègia de bloqueig. Tenint en compte que la desconfiança entre ERC i CDC fa una gran coalició de partits sobiranistes impossible, la solució òptima per maximitzar el vot del sí seria una llista unitària formada pel món civil (com la que ja vaig proposar el juliol del 2015 per al 27-S). Malauradament, això tampoc no passarà i és possible que per aquest camí es perdi una part de l’alè del 27-S.

http://m.ara.cat/opinio/carles-boix-26j-bloqueig-espanyol_0_1570042984.html

Baliga-balaga · 04/05/2016, 10:52

//*//L'autonomia que ens cal és la de Portugal//*//

Cita:

Un país per viure lliures; viure lliures per un país

"Serem la suma de molts petits grans de sorra, perquè tots som la força d'un país que ja comença a bategar en llibertat"

per Baños, Torra, Alcoberro, Castro (i 18 més) 3 de Maig 2016 a les 14.00 h

A 15 mesos de la proclamació de la independència de Catalunya ens cal, com diria Joan Vinyoli, "bastir una cabana d'esperances". I certament, la revolució dels somriures s'ha basat en l'esperança d'un país nou, millor, més just, solidari i pròsper. Un país de futur, que ja anem fent.

Per això la Catalunya d'avui xoca amb la indigna realitat d'un Estat espanyol que ens tracta amb hostilitat i incomprensió i ens impedeixen avançar pel camí de la justícia i la solidaritat. I diem prou, no volem aguantar ni un dia més aquesta indignat.

Avui som un país que viu horroritzat el drama dels refugiats a Europa, pensant que l'any 1939 érem nosaltres aquells exiliats, i on un Estat ens prohibeix exercir tota la nostra solidaritat. I diem prou, Catalunya és un país d'acollida.

Avui som un país que veu com cada divendres el TC amputa la seva sobirania, quan ja s'ha declarat sobirà. La impugnació de les lleis contra la pobresa energètica i l'emergència habitacional són d'extrema gravetat. I diem prou, els catalans volem poder garantir els drets de les persones i el respecte a les lleis que han nascut al carrer.

Avui som un país que diu prou. De cap manera acceptem anar contra el nostre poble. Som sobirans.

En els propers mesos decisius, cal recuperar l'esperança i el compromís, combinant-los amb la tensió positiva, l'ambició, l'exigència, la responsabilitat i la fidelitat a les institucions de la terra. Mirar endavant i avançar amb la màxima confiança.

I només el tindrem, si ciutadania i entitats de la societat civil viuen lliures pel país, s'abracen a l'esperit "alegre i combatiu" amb el que han canviat radicalment l'escenari polític dels últims anys. Un esperit que ara exigeix la màxima perseverança i exigència. No es tracta de discutir sobre el dret a decidir, sinó d'imposar-se el deure de decidir.

Però l'esperança necessita gestos, no és tan sols un estat d'ànim, s'esvaeix si no comporta acció. Després d'anys de posar sobre la taula els arguments per a la independència (justícia social; prosperitat i benestar; solidaritat; radicalitat democràtica; trencament amb l'establishment) toca seguir avançant ara en el tram més decisiu, defensant els més perjudicats per la crisi i concretar l'exercici de la sobirania. Sí, som una nació, i exercim com a nació lliure. Per això seguem cadenes. I tornarem a demostrar que és el poble qui arrossega i estira de la corda, junts, incansables, fins al final. El procés cap a la independència no el pot aturar ningú, perquè és del poble. Per això, en la recta final no abaixarem els braços perquè ens ho juguem tot. I redoblarem els esforços. Perquè la pregunta que ens fem és: fins quan podem continuar sense ser independents? Fins quan no ens deixaran ser solidaris? Fins quan ens anul·laran les lleis?

Volem un país per viure lliures i vivim lliures per guanyar aquest país. Serem la força de molts. La veu de tots. Ens guien tan sols tres objectius.

RESPONSABILITAT: Treballar per eixamplar la majoria social per la independència i compartir la idea d'un país millor amb tothom.

CONFIANÇA: Preparar-nos per afrontar amb èxit als reptes de la transició.

FUTUR: Recuperar el protagonisme de la Societat Civil com a punta de llança de l'independentisme cívic.

Res ni ningú no ens distraurà d'aquests objectius. Tots nosaltres, dins els nostres diversos i plurals àmbits, venim treballant incansablement per aconseguir la llibertat de Catalunya. Igual que milers de voluntaris, que fan del seu dia a dia un compromís de llibertat. Per això encetem les darreres passes del camí cap a la independència amb la il·lusió, el convenciment i l'orgull de saber que som molts, perquè només si hi som tots podem guanyar.

Ens hem anat trobant pel camí, hem anat teixint complicitats i enllaçant esperances, on hi cap tothom, on ningú restarà fora. Serem la suma de molts petits grans de sorra, perquè tots som la força d'un país que ja comença a bategar en llibertat. Només tenim la força del poble expressada pacíficament i democràticament. Amb ella hem creuat el país i ens hem convocat a manifestacions històriques. Estem preparats per fer realitat el plebiscit del 27S.

Bastim junts la cabana d'esperances i a guanyar la República Catalana.

Signen aquest article:

- Agustí Alcoberro. Historiador, Universitat de Barcelona. Membre del SN de l'ANC.
- Josep Antolí. Psicòleg d'organitzacions. Coordinador de la Sectorial d'Administració Pública.
- Antonio Baños (Barcelona) Periodista i escriptor.
- Francesc Bellavista (Mataró, Maresme). Antic membre del SN de l'ANC, de la Comissió Internacional. Jurista i traductor
- Jordi Calvís (Les Borges Blanques, les Garrigues). Dissenyador gràfic.
- Alícia Casals (Sant Just Desvern) excoordinadora de la AT Sant Just Desvern. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
- Assumpció Castellví (Tarragona-Vandellòs) Psocopedagoga i professora. Assesora d'Igualtat en Associacions de dones del territori. Tresorera de l'AT de Vandellòs i l'Hospotalet de l'Infant.
- Liz Castro (EUA, Gràcia) Escriptora i editora. Membre de la Sectorial de Traductors, del Secretariat Nacional i Coordinadora de la Commissió d'Incidència Internacional
- Pep Cruanyes (Barcelona) Advocat. Portaveu de la Comissió de la Dignitat.
- Jordi Cuyàs (Alt Penedès). Tècnic municipal expert en desenvolupament local. Activista social. Tinent d'Alcalde a Vilafranca 1991/2003. Membre de la Plataforma per una Vegueria Pròpia.
- Xavier Fahndrich
- Gilbert Frigola (Montbrió del Camp, Camp de Tarragona). Membre del SN de l'ANC, Coordinador de la Comissió d'Accions al Territori.
- Pere Grau (Tarragona) Advocat. Membre del SN de l'ANC, Comissió Jurídica i comissió d'Accions Sectorials
- Ariadna Isern (Barcelona) Activista veïnal. Ex-coordinadora de l'AT de Les Corts i ex-secretària del Barcelonès.
- Anna Pérez i Mir (Guissona, La Segarra). Editora. Membre del SN de l'ANC, coordinadora de la Comissió d'Accions Sectorials. Membre de la Sectorial d'Immigració.
- Clara Ponsatí (Barcelona) Catedràtica d'Economia de la Universitat de St Andrews (Escòcia) i de la Barcelona GSE.
- David Ros (Sabadell, Sant Cugat). Coordinador de la Sectorial d'Economia de l'ANC (Economistes per la Independència).
- Beni Saball (La Noguera) Membre del SN de l'ANC, coordinadora d'Actes Territorials de REINICIA, Secretària Junta de Sobirania i Justícia.
- Josep Sabaté (Terres de l'Ebre) Membre del SN de l'ANC, coordinador de la Comissió de Mobilitzacions. Membre de la Plataforma en Defensa de l'Ebre.
- Pau Solà (Barcelona) Responsable tècnic de l'àmbit de planificació i programació d'estudis de l'Àrea de Docència de la UPF.
- Eulalia Subirà i de Galdàcano (Bellaterra, Vallès Occidental) Ex coordinadora de l'AT de Bellaterra. Professora d'Antropologia Biològica a la Universitat Autònoma de Barcelona
- Quim Torra (Blanes, La Selva). Editor. Director del Born Centre Cultural (2012-juliol 2015) Vicepresident d'Òmnium i president del juliol a desembre 2015.

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/05/un_pais_per_viure_lliures_viure_lliures_per_un_pais_163331.php

-----------------

Un país para vivir libres; vivir libres para un país

"Seremos la suma de muchos pequeños granos de arena, porque todos somos la fuerza de un país que ya empieza a latir en libertad"

por Baños, Torra, Alcoberro, Castro (y 18 más) 3 de Mayo 2016 a las 14.00 h

A 15 meses de la proclamación de la independencia de Cataluña necesitamos, como diría Joan Vinyoli, "construir una cabaña de esperanzas". Y ciertamente, la revolución de las sonrisas se ha basado en la esperanza de un país nuevo, mejor, más justo, solidario y próspero. Un país de futuro, que ya vamos haciendo.

Por eso la Cataluña de hoy choca con la indigna realidad de un Estado español que nos trata con hostilidad e incomprensión y nos impiden avanzar por el camino de la justicia y la solidaridad. Y decimos basta, no queremos aguantar ni un día más esta indignado.

Hoy somos un país que vive horrorizado el drama de los refugiados en Europa, pensando que en 1939 éramos nosotros aquellos exiliados, y donde un Estado nos prohíbe ejercer toda nuestra solidaridad. Y decimos basta, Cataluña es un país de acogida.

Hoy somos un país que ve como cada viernes el TC amputa su soberanía, cuando ya se ha declarado soberano. La impugnación de las leyes contra la pobreza energética y la emergencia habitacional son de extrema gravedad. Y decimos basta, los catalanes queremos poder garantizar los derechos de las personas y el respeto a las leyes que han nacido en la calle.

Hoy somos un país que dice basta. De ninguna manera aceptamos ir contra nuestro pueblo. Somos soberanos.

En los próximos meses decisivos, hay que recuperar la esperanza y el compromiso, combinándolos con la tensión positiva, la ambición, la exigencia, la responsabilidad y la fidelidad a las instituciones de la tierra. Mirar adelante y avanzar con la máxima confianza.

Y sólo lo tendremos si ciudadanía y entidades de la sociedad civil viven libres por el país, se abrazan al espíritu "alegre y combativo" con el que han cambiado radicalmente el escenario político de los últimos años. Un espíritu que ahora exige la máxima perseverancia y exigencia. No se trata de discutir sobre el derecho a decidir, sino de imponerse el deber de decidir.

Pero la esperanza necesita gestos, no es sólo un estado de ánimo, se desvanece si no conlleva acción. Tras años de poner sobre la mesa los argumentos para la independencia (justicia social; prosperidad y bienestar; solidaridad; radicalidad democrática; ruptura con el establishment) toca seguir avanzando ahora en el tramo más decisivo, defendiendo los más perjudicados por la crisis y concretar el ejercicio de la soberanía. Sí, somos una nación, y ejercemos como nación libre. Por eso seamos cadenas. Y volveremos a demostrar que es el pueblo el que arrastra y tira de la cuerda, juntos, incansables, hasta el final. El proceso hacia la independencia no lo puede parar nadie, porque es del pueblo. Por ello, en la recta final no vamos a bajar los brazos para que nos lo jugamos todo. Y redoblaremos los esfuerzos. Porque la pregunta que nos hacemos es: ¿hasta cuándo podemos continuar sin ser independientes? Hasta cuando no nos dejarán ser solidarios? Hasta cuando nos anularán las leyes?

Queremos un país para vivir libres y vivimos libres para ganar este país. Seremos la fuerza de muchos. La voz de todos. Nos guían tan sólo tres objetivos.

RESPONSABILIDAD: Trabajar para ensanchar la mayoría social por la independencia y compartir la idea de un país mejor con todos.

CONFIANZA: Prepararnos para afrontar con éxito los retos de la transición.

FUTURO: Recuperar el protagonismo de la Sociedad Civil como punta de lanza del independentismo cívico.

Nada ni nadie nos distraerá de estos objetivos. Todos nosotros, en nuestros diversos y plurales ámbitos, venimos trabajando incansablemente para lograr la libertad de Cataluña. Al igual que miles de voluntarios, que hacen de su día a día un compromiso de libertad. Por eso empezamos los últimos pasos del camino hacia la independencia con la ilusión, el convencimiento y el orgullo de saber que somos muchos, porque sólo si estamos todos podemos ganar.

Nos hemos ido encontrando por el camino, hemos ido tejiendo complicidades y enlazando esperanzas, donde cabe todo el mundo, donde nadie quedará fuera. Seremos la suma de muchos pequeños granos de arena, porque todos somos la fuerza de un país que ya comienza a latir en libertad. Sólo tenemos la fuerza del pueblo expresada pacíficamente y democráticamente. Con ella hemos cruzado el país y nos hemos convocado a manifestaciones históricas. Estamos preparados para hacer realidad el plebiscito del 27S.

Edificamos juntos la cabaña de esperanzas y ganar la República Catalana.

Firman este artículo:

- Agustí Alcoberro. Historiador, Universidad de Barcelona. Miembro del SN del ANC.
- José Antolí. Psicólogo de organizaciones. Coordinador de la Sectorial de Administración Pública.
- Antonio Baños (Barcelona) Periodista y escritor.
- Francisco Bellavista (Mataró, Barcelona). Antiguo miembro del SN del ANC, de la Comisión Internacional. Jurista y traductor
- Jordi Calvo (Les Borges Blanques, Garrigues). Diseñador gráfico.
- Alicia Casals (Sant Just Desvern) ex coordinadora de la AT Sant Just Desvern. Miembro del Instituto de Estudios Catalanes.
- Asunción Castellví (Tarragona-Vandellós) Psocopedagoga y profesora. Asesora de Igualdad en Asociaciones de mujeres del territorio. Tesorera del AT de Villanueva Hospotalet del Niño.
- Liz Castro (EEUU, Gracia) Escritora y editora. Miembro de la Sectorial de Traductores, del Secretariado Nacional y Coordinadora de la Commissió de Incidencia Internacional
- Pep Cruanyes (Barcelona) Abogado. Portavoz de la Comisión de la Dignidad.
- Jordi Cuyàs (Barcelona). Técnico municipal experto en desarrollo local. Activista social. Teniente de Alcalde en Vilafranca 1991/2003. Miembro de la Plataforma por una Veguería Propia.
- Xavier Fähndrich
- Gilbert Frigola (Montbrió del Camp, Camp de Tarragona). Miembro del SN de la ANC, Coordinador de la Comisión de Acciones en el Territorio.
- Pere Grau (Tarragona) Abogado. Miembro del SN de la ANC, Comisión Jurídica y comisión de Acciones Sectoriales
- Ariadna Isern (Barcelona) Activista vecinal. Ex-coordinadora de la AT de Las Cortes y ex-secretaria del Barcelonès.
- Anna Pérez y Mir (Guissona, La Segarra). Editora. Miembro del SN de la ANC, coordinadora de la Comisión de Acciones Sectoriales. Miembro de la Sectorial de Inmigración.
- Clara Ponsatí (Barcelona) Catedrática de Economía de la Universidad de St. Andrews (Escocia) y de la Barcelona GSE.
- David Rubio (Sabadell, Sant Cugat). Coordinador de la Sectorial de Economía de la ANC (Economistas por la Independencia).
- Beni Saball (La Noguera) Miembro del SN de la ANC, coordinadora de Actos Territoriales de REINICIA, Secretaria Junta de Soberanía y Justicia.
- Josep Sabaté (Tierras del Ebro) Miembro del SN de la ANC, coordinador de la Comisión de Movilizaciones. Miembro de la Plataforma en Defensa del Ebro.
- Pau Solà (Barcelona) Responsable técnico del ámbito de planificación y programación de estudios del Área de Docencia de la UPF.
- Eulalia Subirà y de Galdácano (Bellaterra, Barcelona) Ex coordinadora del AT de Bellaterra. Profesora de Antropología Biológica en la Universidad Autónoma de Barcelona
- Quim Torra (Blanes, La Selva). Editor. Director del Born Centro Cultural (2012-julio 2015) Vicepresidente de Òmnium y presidente del julio en diciembre 2015.

Baliga-balaga · 04/05/2016, 15:43

//*// Ara és l'hora //*//

Cita:

Un grandíssim amor a Espanya

Empar Moliner
03/05/2016 20:59

Segueix-me

M’encanten els espanyols i m’encanta Espanya. M’encanta com mengen i beuen. El Cirsion, el Pérez Pascuas, l’Alabaster. El formatge manxec, el del Casar. Els bars i restaurants de Madrid, terra de ma mare, l’alegria i la franquesa que aparentment dominen les relacions humanes d’Andalusia, terra de ma sogra. M’agraden les pel·lícules que fan, les d’ara i les d’abans, els llibres que escriuen, el seu idioma, que procuro parlar molt bé (i és cert que també m’agrada França, el seu vi i els seus restaurants, però perquè m’agrada el món).

No puc, però, aguantar la relació que Catalunya té amb el seu sistema de govern. Em sento doble súbdita. Súbdita d’un rei que no he votat, ni va votar el meu avi (ell va fer la guerra per defensar, precisament, una República legítima), i súbdita dels capricis del seu govern. Ahir van tombar tres lleis catalanes més. La dels pisos buits, la d’igualtat i la de règim local. I això després de la del fracking, les centrals nuclears... I la de la pobresa energètica, que, diuen, suposa una “discriminació positiva” envers els pobres catalans. Però mantenen la discriminació positiva que és el concert basc i el navarrès. Nosaltres paguem autopistes i ells no, però això no els sembla discriminació. Tots els espanyols cobren la mateixa pensió segons els sous i anys cotitzats, però a Catalunya la vida és molt més cara, cosa que discrimina els jubilats d’aquí.

En la qüestió de la independència ja deixo de banda els sentiments, que són importants, perquè l’Estat també els ha deixat de banda i no prova de sufocar l’independentisme per amor a Catalunya, sinó per ous i comptes quadrats a final de mes. Ni tan sols parlo de diners. Parlo de benestar i serveis bàsics. Si no ens independitzem d’aquesta Espanya que sempre estimaré seguirem pagant la Casa del Rei fins que ens morim. I mentrestant què? Què hem d’explicar als que no tenen llum? Que s’esperin aviam si en Rajoy es jubila i en Felip se’n va a Estoril?

http://m.ara.cat/opinio/Empar-Moliner-grandissim-amor-Espanya_0_1570642934.html

-----

Bump:

Cita:

De per què un nou model de finançament no resoldrà res

Àlex Font Manté Barcelona
03/05/2016 21:03

Segueix-me

Se suposa que algun dia s’aprovarà un nou model de finançament autonòmic, de manera que el Cercle d’Economia ha considerat que seria bo debatre quin hauria de ser i, amb aquesta intenció, va convidar tres dels principals experts sobre la qüestió que hi ha a tota l’Espanya no catalana. “Som representatius del gruix de la professió, excloent Catalunya”, ha dit Ángel de la Fuente, l’expert que ha liderat les crítiques a les balances fiscals de la Generalitat i que posteriorment va fitxar Cristóbal Montoro perquè en fes unes de noves.

A De la Fuente l'han acompanyat els també acadèmics Julio López Laborda iLuis Ángel Hierro (que també va ser diputat socialista). Entre tots tres han liderat un grup de treball –coordinat per la també exsocialista Anna Balletbò– que fixa algunes línies bàsiques com a orientació per al futur model. Un nou sistema que, a jutjar pel que es va veure al Cercle, difícilment satisfarà el públic català. Tant aquests experts com els que han intervingut després han assegurat haver trobat un “consens en el diagnòstic”del que falla en l’actual model, però no està tan clar que aquest consens realment existeixi.

El treball de De la Fuente-Hierro-Laborda proposa eliminar el Fons de Liquiditat Autonòmica (“està generant tota mena de problemes i deixa les comunitats excessivament dependents de l’Estat”), dotar les autonomies de més ingressos(tot i que “no hi ha acord sobre quins haurien de ser”) i mantenir el concertfiscal basc (perquè “ho marca la Constitució”). Això sí: s’hauria de renegociar la quota que paguen Euskadi i Navarra, que consideren mal definida i mal negociada. En tot cas, els canvis que s’apliquin en la quota s’haurien d’introduir gradualment durant un període que ells van establir en dues dècades.

Escoltats els arguments dels ponents ha arribat el torn del públic. Primer ha disparat Teresa Garcia-Milà, directora de la Barcelona GSE, que, amb finesse, ha expressat la seva sorpresa pel fet que cap de les propostes del trio d’experts tingui en compte “la realitat política” catalana. “Sense Catalunya no se solucionarà res”, ha dit. Garcia-Milà ha proposat que les comunitats puguin recaptar impostos (ara ho fan, però testimonialment). “Es podrien compartir les bases fiscals i que cada comunitat decideixi els seus impostos”, ha suggerit abans de sentenciar: “Esteu proposant un sistema molt centralitzat iCatalunya no s’hi apuntarà”.

Tot seguit ha atacat Maite Vilalta, professora d’Hisenda Pública de la UB, que semblava parlar des de la decepció d’una federalista que no troba interlocutor a l’altra banda de l’Ebre. El model proposat per De la Fuente-Hierro-Laborda, que es basa en mantenir la recaptació en mans de l’Estat i anivellar posteriorment el que rep cada comunitat, és el que apliquen“els estats jacobins”, ha dit Vilalta. Entre d’altres coses, aquesta experta ha qüestionat qualsevol acord que no inclogui la possibilitat que Catalunya recapti els impostos, atès que s’ha comprovat la “deslleialtat” de l’Estat a l’hora d’aplicar els acords. A més, s'ha demanat per què, si s’afirma que el concert basc no és un problema, no es permet que Catalunya el tingui. “Els federalistes del Quebec –ha conclòs amb enveja poc dissimulada– tenen arguments per convèncer els secessionistes, perquè allà es respecta la diferència”. José Montilla, Pere Navarro i Miquel Iceta, els tres últims líders que ha tingut el PSC, seien a primera fila i, a l’acabar l’acte, el primer d’ells ha lloat amb veu baixa la intervenció de Vilalta.

Luis Ángel Hierro, ha respost la intervenció de Vilalta apujant el to i ha comparat les peticions de Catalunya amb el que demanava el Pla Ibarretxe“quan ETA estava matant”. No ha explicat què pintava ETA en tot plegat i ningú li ha demanat explicacions.

De la Fuente ha replicat que la importància de qui recapta els impostos “està sobrevalorada”. “Posar èmfasi en qui recapta és un error i pot ser car: una Hisenda catalana no solucionaria els problemes”.
Laborda ha acabat afirmant, decebut, que, “en vista de les reaccions no crec que ni tan sols hi hagi consens en el diagnòstic”. Qui tingui esperances en què el finançament solucioni la cuestión catalana, potser haurà de revisar el seu optimisme.

http://m.ara.cat/economia/nou-model-resoldra-res-financament_0_1570043197.html

---

Baliga-balaga · 05/05/2016, 01:20

//*//Som i serem//*//

Cita:

Els catalans no és que no tinguem Estat. És que en tenim un que ens va en contra!

Catalunya ja exporta un 65% més fora d'Espanya que a Espanya i som la 'comunitat autonoma' amb més exportació exterior i això ho fem gastant menys en política exterior i delegacions internacionals que d'altres comunitats autònomes. Concretament al 2015 vam gastar 2 euros amb 48 cèntims per habitant enfront als 21 euros amb 75 cèntims del País Basc, als 5 euros amb 88 cèntims d'Andalusia i als 12 euros amb 1 cèntim d'Extremadura.

I quina és la única comunitat autònoma boicotejada per l'Estat per fer política exterior? La catalana. La única que surt als mitjans de comunicació de l'Estat dient que gastem massa quina és? La catalana. La única que rep boicots de l'Estat quan fa viatges a l'exterior per signar acords empresarials? La catalana.

L'Estat espanyol és una autèntica vergonya i és insultant que utilitzi els seus ambaixadors i cònsuls per prohibir presentacions de llibre en català a d'altres països, per intentar que els representants catalans no siguin rebuts per dirigents polítics europeus importants o perquè la Generalitat no pugui signar acords comercials de vital importància per la nostra economia. Això és el que va passar la setmana passada als Estats Units quan una delegació de la Conselleria d'Empresa i Ocupació amb els Conseller Jordi Baiget al capdavant va anar a signar-hi alguns acords importants per aconseguir llocs de treball. I això és el que passa cada vegada.

Els catalans no és que no tinguem Estat. És que en tenim un que ens va en contra. És per això que cal que en fem un de nou. Bon dia a tothom!

www.ericbertran.cat

http://in.directe.cat/eric-bertran/blog/15849/els-catalans-no-es-que-no-tinguem-estat-es-que-en-tenim-un-que-ens-va-en-contra

----------------

Los catalanes no es que no tengamos Estado. Es que tenemos uno que nos va en contra!

Cataluña ya exporta un 65% más fuera de España que en España y somos la 'comunidad autonoma' con más exportación exterior y esto lo hacemos gastando menos en política exterior y delegaciones internacionales que otras comunidades autónomas. Concretamente el 2015 gastamos 2 euros con 48 céntimos por habitante frente a los 21 euros con 75 céntimos del País Vasco, a los 5 euros con 88 céntimos de Andalucía y los 12 euros con 1 céntimo de Extremadura.

Y cuál es la única comunidad autónoma boicoteada por el Estado para hacer política exterior? La catalana. La única que sale en los medios de comunicación del Estado diciendo que gastamos demasiado cuál es? La catalana. La única que recibe boicots del Estado cuando hace viajes al exterior para firmar acuerdos empresariales? La catalana.

El Estado español es una auténtica vergüenza y es insultante que utilice sus embajadores y cónsules para prohibir presentaciones de libro en catalán en otros países, para intentar que los representantes catalanes no sean recibidos por dirigentes políticos europeos importantes o porque la Generalitat no pueda firmar acuerdos comerciales de vital importancia para nuestra economía. Esto es lo que ocurrió la semana pasada en Estados Unidos cuando una delegación de la Conselleria de Empresa y Empleo con los Consejero Jordi Baiget al frente fue a firmar algunos acuerdos importantes para conseguir puestos de trabajo. Y eso es lo que pasa cada vez.

Los catalanes no es que no tengamos Estado. Es que tenemos uno que nos va en contra. Es por ello que hay que hacemos uno nuevo. Buenos días a todos!

www.ericbertran.cat

hotmail2866 · 05/05/2016, 20:10

Estadistiques

Aixo falla
Si baixa látur i no pugen les cotitzacions a la seguritat social, passa algo estrany?

Baliga-balaga · 05/05/2016, 21:09

//*//Com seguem espigues d'or, quan convé seguem cadenes!//*//

Cita:

Una profecia autocomplerta

«L'obsessió d'Aznar per asfixiar i combatre el catalanisme autonomista ha estat justament el desencadenant de la irrupció massiva del catalanisme independentista»

Francesc Puigpelat | 05/05/2016 a les 00:02h

En anglès hi ha una expressió que s’utilitza sovint per descriure determinats fenòmens: les “self-fulfilled prophecies”, és a dir, les profecies que es compleixen elles mateixes. Un exemple clàssic és la seva aplicació a les fluctuacions de la borsa: si un expert diu que la borsa baixarà, més experts el creuen i el públic s’ho empassa, la borsa, en efecte, baixa. Suposo que deu ser una exagerada fe en les “self-fulfilles prophecies” que tots els diaris del PP publiquen enquestes favorables al PP, mentre que els pro-socialistes atorguen bons resultats al PSOE. Funcionarà? Ningú no ho sap, però resulta significatiu que ho provin.

És curiós observar que la conversió del catalanisme autonomista-federalista en independentista no és sinó una profecia autocomplerta que es va formular a Espanya fa molts anys. N’hi ha prou amb repassar la història. Quan apareix el catalanisme polític a primers del segle XX, Cambó, Prat de la Riba, Almirall i quasi tots els líders apostaven inequívocament per un projecte federal per Espanya. L’independentisme era residual.

En canvi, des del primer dia es va considerar a Espanya que els catalanistes eren llops amb pell de xai o, dit d’una altra manera, independentistes camuflats. La paranoia espanyola amb l’independentisme arriba fins al punt que, a Madrid, és un lloc comú considerar que Macià i Companys van proclamar la independència de Catalunya. Angelets! Un i altre no van fer sinó proclamar un estat català dins d’una hipotètica República federal espanyola.

Darrerament, Aznar i altres figures del nacionalisme espanyol de dreta i esquerra han estat traient pit amb declaracions del tipus: “Ho veieu? Jo ja ho deia? En el fons, Pujol i tota la resta eren independentistes. Però jo sóc molt llest i a mi no m’enganyaven”. És divertit l’autoengany d’Aznar. No s’adona que el seu és un cas claríssim de “self-fulfilled prophecy”: la seva obsessió per asfixiar i combatre el catalanisme autonomista ha estat justament el desencadenant de la irrupció massiva del catalanisme independentista. Arribarà el dia que algú, a Espanya, s’adoni que Aznar i tots els que pensen com ell han estat els veritables motors del sobiranisme?

http://www.naciodigital.cat/opinio/13105/profecia/autocomplerta

---------

Una profecía autocumplida

«La obsesión de Aznar para asfixiar y combatir el catalanismo autonomista ha sido justamente el desencadenante de la irrupción masiva del catalanismo independentista»

Francesc Puigpelat | 05/05/2016 a las 00: 02h

En inglés hay una expresión que se utiliza a menudo para describir determinados fenómenos: las "self-Fulfilled Prophecies", es decir, las profecías que se cumplen ellas mismas. Un ejemplo clásico es su aplicación a las fluctuaciones de la bolsa: si un experto dice que la bolsa bajará, más expertos lo cruzan y el público lo traga, la bolsa, en efecto, baja. Supongo que debe ser una exagerada fe en las "self-fulfilles Prophecies" que todos los periódicos del PP publican encuestas favorables al PP, mientras que los pro-socialistas otorgan buenos resultados en el PSOE. Funcionará? Nadie lo sabe, pero resulta significativo que lo prueben.

Es curioso observar que la conversión del catalanismo autonomista-federalista en independentista no es sino una profecía autocumplida que se formuló en España hace muchos años. Basta con repasar la historia. Cuando aparece el catalanismo político a principios del siglo XX, Cambó, Prat de la Riba, Almirall y casi todos los líderes apostaban inequívocamente por un proyecto federal para España. El independentismo era residual.

En cambio, desde el primer día se consideró en España que los catalanistas eran lobos con piel de cordero o, dicho de otro modo, independentistas camuflados. La paranoia española con el independentismo llega hasta el punto de que, en Madrid, es un lugar común considerar que Macià y Companys proclamaron la independencia de Cataluña. Angelitos! Uno y otro no hicieron sino proclamar un estado catalán dentro de una hipotética República federal española.

Últimamente, Aznar y otras figuras del nacionalismo español de derecha e izquierda han sido sacando pecho con declaraciones del tipo: "¿Lo veis? Yo ya lo decía? En el fondo, Pujol y todo lo demás eran independentistas. Pero yo soy muy listo y a mí no me engañaban ". Es divertido el autoengaño de Aznar. No se da cuenta que el suyo es un caso clarísimo de "self-Fulfilled prophecy": su obsesión por asfixiar y combatir el catalanismo autonomista ha sido justamente el desencadenante de la irrupción masiva del catalanismo independentista. Llegará el día en que alguien, en España, se dé cuenta de que Aznar y todos los que piensan como él han sido los verdaderos motores del soberanismo?

Baliga-balaga · 06/05/2016, 01:32

//*//La nostra sentència: INDEPENDÈNCIA!!!//*//

Cita:

De 1934 a 2016: Som on érem?

«Tornem a constatar que dins del marc espanyol és impossible cap avenç social per al poble català»

Germà Capdevila | 05/05/2016 a les 00:00h

L’any 1934, el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat dels diputats presents l’anomenada Llei de Contractes de Conreus, que afavoria més de 70.000 pagesos arrendataris i els atorgava la possibilitat d’accedir a la propietat de les terres que treballaven, si es complien certes condicions.

L’any 2015, el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat dels diputats presents l’anomenada Llei 24/2015, que contenia una sèrie de mesures destinades a protegir milers de ciutadans i de famílies en risc d’exclusió.

L’any 1934, l’Estat espanyol es va posar al costat dels grans propietaris agrícoles i les grans fortunes terratinents i va presentar un recurs al Tribunal de Garanties Constitucionals (el TC d’aleshores) al·legant una invasió de competències reservades a l’Estat central. L’alt tribunal va declarar que el Parlament no tenia competències per legislar en la matèria i va anul·lar la Llei de Contractes de Conreu. Es van tramitar més de 3.000 desnonaments a pagesos i rabassaires.

L’any 2016, l’Estat espanyol es va posar al costat dels bancs i les grans empreses de serveis i va presentar un recurs al Tribunal Constitucional al·legant una invasió de competències reservades a l’Estat central. L’alt tribunal va suspendre la Llei 24/2015 i milers de famílies van quedar sense protecció.

L’any 1934, el Parlament va ser molt expeditiu, i només 4 dies després de la sentència d’anul·lació, va tornar a aprovar exactament el mateix text, punt per punt. Ahir, el govern català va anunciar que en el termini d’un mes presentarà una nova llei que restituirà els efectes suspesos de la Llei 24/2015.

L’any 2016 –com l’any 1934– el govern de Catalunya constata que el marc de l’Estat espanyol és un fre a les aspiracions de millora i benestar social de la població. La sacrosanta unitat d’Espanya fa que s’hagi d’anivellar cap a baix, per mantenir la igualtat de tots els espanyols. Només amb tots els instruments de l’Estat propi és possible l’avenç social de Catalunya. Caldrà accelerar el trencament si no volem agreujar la situació de desprotecció dels més perjudicats per la crisi i un model d’Estat que pensa en els poderosos abans que en la població en general.

L’any 1934 hi havia un element que –sortosament– no hi és l’any 2016: la possibilitat d’una reacció violenta per part de l’Estat, inviable en el marc europeu del segle XXI. Anem per feina, doncs.

http://www.naciodigital.cat/opinio/13104/1934/2016/som/rem

----------------

De 1934 a 2016: Estamos donde estábamos?

«Volvemos a constatar que dentro del marco español es imposible ningún avance social para el pueblo catalán»

Hermano Capdevila | 05/05/2016 a las 00: 00h

En 1934, el Parlamento de Cataluña aprobaba por unanimidad de los diputados presentes la llamada Ley de Contratos de Cultivos, que favorecía más de 70.000 agricultores arrendatarios y les otorgaba la posibilidad de acceder a la propiedad de las tierras que trabajaban, si se cumplían ciertas condiciones.

El año 2015, el Parlamento de Cataluña aprobaba por unanimidad de los diputados presentes la llamada Ley 24/2015, que contenía una serie de medidas destinadas a proteger a miles de ciudadanos y de familias en riesgo de exclusión.

En 1934, España se puso al lado de los grandes propietarios agrícolas y las grandes fortunas terratenientes y presentó un recurso al Tribunal de Garantías Constitucionales (el TC entonces) alegando una invasión de competencias reservadas al Estado central. El alto tribunal declaró que el Parlamento no tenía competencias para legislar en la materia y anuló la Ley de Contratos de Cultivo. Se tramitaron más de 3.000 desahucios en agricultores y rabassaires.

En 2016, España se puso al lado de los bancos y las grandes empresas de servicios y presentó un recurso al Tribunal Constitucional alegando una invasión de competencias reservadas al Estado central. El alto tribunal suspendió la Ley 24/2015 y miles de familias quedaron sin protección.

En 1934, el Parlamento fue muy expeditivo, y sólo 4 días después de la sentencia de anulación, volvió a aprobar exactamente el mismo texto, punto por punto. Ayer, el gobierno catalán anunció que en el plazo de un mes presentará una nueva ley que restituirá los efectos suspendidos de la Ley 24/2015.

En el año 2016 -como en 1934- el gobierno de Cataluña constata que el marco del Estado español es un freno a las aspiraciones de mejora y bienestar social de la población. La sacrosanta unidad de España hace que se tenga que nivelar hacia abajo, para mantener la igualdad de todos los españoles. Sólo con todos los instrumentos del Estado propio es posible el avance social de Cataluña. Habrá acelerar la rotura si no queremos agravar la situación de desprotección de los más perjudicados por la crisis y un modelo de Estado que piensa en los poderosos antes que en la población en general.

En 1934 había un elemento que -afortunadamente- no es el año 2016: la posibilidad de una reacción violenta por parte del Estado, inviable en el marco europeo del siglo XXI. Manos a la obra, pues.

Bump:

Cita:

Iniciado por hotmail2866

Aixo falla
Si baixa látur i no pugen les cotitzacions a la seguritat social, passa algo estrany?

Fàcil, els contractes cada cop són més precaris, tant en temps com en sou...

Cada día som més els que, tot i tenir feina o tenir-la esporàdicament, som pobres.

Tornem molt enrera, treballar per seguir sent pobres, és l'herència dels despòtics gobiennos de Ejpaña, que a les Espanyes voten!

Bump:

Cita:

La mateixa moneda

«Els que defensen la sobirania de Catalunya, sense excessiva preocupació social, tenen ara motius nacionals per a participar en un combat conjunt»

Josep-Lluís Carod-Rovira | 05/05/2016 a les 00:01h

Durant molts anys, ha pogut semblar que allò que alguns anomenaven qüestió social i qüestió nacional eren aspectes diferents, condemnats a caminar junts de forma paral·lela, l'un a la vora de l'altre, però sense trobar-se mai. S'han omplert moltes pàgines parlant d'agenda social, en contraposició a l'agenda nacional, com si es tractés de realitats distintes i, el que és pitjor, contraposades o bé incompatibles entre elles. Entre certs sectors diguem-ne progressistes, hi ha hagut una certa tendència a creure que la defensa de la justícia social, els drets humans, la llibertat, la qualitat de vida en la feina, l'habitatge, la sanitat i l'educació, era una batalla universal sense fonaments terrenals concrets i, doncs, que no adquiria una fesomia determinada, precisa, nacional, a cada lloc. Es parlava d'unes persones pràcticament apàtrides, anacionals, sense país, ciutadans del món, es deien. I entre certs sectors diguem-ne conservadors, ha existit una tirada cap a presentar just el contrari, un país possible sense persones, on es podia parlar de la nació al marge de l'existència de nacionals o de la llengua, sense tenir en compte els parlants d'un idioma, talment un univers romàntic farcit d'essències, però sense rostres humans que hi infonguessin vida.

En realitat, es tracta de dues cares d'una mateixa moneda, dos aspectes absolutament indestriables entre ells, ja que s'entrelliguen i interactuen dinàmicament de forma permanent entre ells, sense poder-se dissociar. En el llenguatge propi de finals dels seixantes, primers dels setantes, l'esquerra independentista parlava del concepte "alliberament nacional i de classe" , expressió que més enllà del seu caràcter demodé a nivell formal, a dia d'avui, era l'expressió, precisament, de la parella de fet inseparable que constituïen les dues idees. Òbviament, en tot el ventall ideològic, des del comunisme més ortodox de Joan Comorera, a la democràcia cristiana de Carrasco i Formiguera, passant pel comunisme dissident d'Andreu Nin o Jordi Arquer, el socialisme democràtic de Serra i Moret o Campalans i el catalanisme republicà d'esquerres de Companys, sempre hi ha hagut qui ha tingut clara la noció d'espais íntimament lligats.

Els moments actuals a Catalunya, en el camí que ha de dur-nos a la independència del Principat, són una oportunitat extraordinària, un regal dels déus, per a tornar a fer visible el lligam indestructible entre els dos conceptes, gràcies a l'ajut del govern espanyol, ajut que no falla mai, que arriba sempre que els ànims estan una mica decaiguts o l'esperit rebel un xic desmobilitzat i que no agrairem mai prou. Els recursos davant el seu tribunal constitucional presentats per un govern espanyol en funcions, que només funciona quan va contra Catalunya, afecten el moll de l'os de la idea catalana de país i del model de societat a què aspirem. Contra els que menteixen sobre la nostra realitat, titllant-la de nacionalista i excloent, ètnica i no inclusiva, generadora de desigualtats, les lleis aprovades pel Parlament desmunten el castell de falsedats que tant ajuden a difondre PP, C's i, massa sovint, el mateix PSOE. Perquè el govern espanyol, amb els recursos, vol posar obstacles a una llei que preveu igualtat de drets entre homes i dones, vol que bancs i grans propietaris no calgui que s'impliquin en la lluita perquè tinguin sostre aquells que avui només tenen risc d'exclusió i per tant que no calgui cedir pisos ara buits, vol que no s'hagi de pagar un impost pel fet de mantenir habitatges buits quan hi ha tanta gent necessitada de casa, vol que els grans propietaris immobiliaris no hagin d'oferir un lloguer assequible a aquells que estan a punt de ser desnonats, etc.

Els que defensen la sobirania de Catalunya, sense excessiva preocupació social, tenen ara motius nacionals per a participar en un combat conjunt i valent de tota la societat catalana, perquè s'han vulnerat les decisions lliures i democràtiques adoptades i votades pel nostre Parlament. No tindrem un país de dignitat, benestar i llibertat, amb ciutadans mancats d'algun d'aquests tres valors. Els que prioritzen la lluita per unes condicions de vida millors que les actuals, en tots els àmbits de la vida, tenen ara motius socials, de justícia social, per a coincidir en un mateix combat nacional amb les institucions, entitats i persones que defensen les lleis ara directament atacades. No tindrem una societat amb ciutadans vivint en plenes condicions de dignitat, benestar i llibertat, en un país a qui com a tal es nega qualsevol dels tres valors. A l'hora de la veritat, doncs, uns i altres, si és que encara té sentit de parlar així, generalitzant-ne l'afirmació, veiem com la realitat ens ha col·locat a tots a la mateixa banda, estem al mateix costat de la barricada, defensant el mateix. I, enfront, davant nostre, hi ha els que hi estan en contra, en contra de tot, com a país i com a ciutadans. En contra del dret a l'habitatge i de la plenitud de vida de la llengua catalana en tots els àmbits d'ús, en contra d'uns salaris dignes i també de la presència internacional de l'esport català, en contra de voler fer desaparèixer la pobresa energètica i de presentar-nos davant del món com el que som. Si els que s'oposen a una cosa i l'altra són els mateixos, per què els que volem una cosa i l'altra no podem ser també els mateixos? S'acosta, cada cop més, l'hora de la veritat, aquella on ja no queda ni un racó per a l'ambigüitat. Si un país és la gent, si una nació la fan les persones, els que volem dignitat, benestar i llibertat per a la nació i aquells que volem el mateix per a les persones hem de ser capaços de caminar junts. Junts, no sols som més, junts som, ara sí, la majoria. Però mai no tindrem res, ni com a país ni com a simples ciutadans, sense un estat que ara ens falta: el nostre.

http://www.naciodigital.cat/opinio/13106/mateixa/moneda

-------------

La misma moneda

«Los que defienden la soberanía de Cataluña, sin excesiva preocupación social, tienen ahora motivos nacionales para participar en un combate conjunto»

Josep Lluís Carod-Rovira | 05/05/2016 a las 00: 01h

Durante muchos años, ha podido parecer que lo que algunos llamaban cuestión social y cuestión nacional eran aspectos diferentes, condenados a caminar juntos de forma paralela, el uno al borde del otro, pero sin encontrarse nunca. Se han llenado muchas páginas hablando de agenda social, en contraposición a la agenda nacional, como si se tratara de realidades distintas y, lo que es peor, contrapuestas o incompatibles entre ellas. Entre ciertos sectores digamos progresistas, ha habido una cierta tendencia a creer que la defensa de la justicia social, los derechos humanos, la libertad, la calidad de vida en el trabajo, la vivienda, la sanidad y la educación, era una batalla universal sin fundamentos terrenales concretos y, por tanto, que no adquiría una fisonomía determinada, precisa, nacional, en cada lugar. Se hablaba de unas personas prácticamente apátridas, Anacional, sin país, ciudadanos del mundo, se llamaban. Y entre ciertos sectores digamos conservadores, ha existido un tirón hacia presentó justo lo contrario, un país posible sin personas, donde se podía hablar de la nación al margen de la existencia de nacionales o de la lengua, sin tener en cuenta los hablantes de un idioma, como un universo romántico lleno de esencias, pero sin rostros humanos que infunda vida.

En realidad, se trata de dos caras de una misma moneda, dos aspectos absolutamente inseparables entre ellos, ya que se entrelazan e interactúan dinámicamente de forma permanente entre ellos, sin poderse disociar. En el lenguaje propio de finales de los sesenta, principios de los setenta, la izquierda independentista hablaba del concepto "liberación nacional y de clase", expresión que más allá de su carácter demodé a nivel formal, a día de hoy, era la expresión , precisamente, de la pareja de hecho inseparable que constituían las dos ideas. Obviamente, en todo el abanico ideológico, desde el comunismo más ortodoxo de Joan Comorera, a la democracia cristiana de Carrasco i Formiguera, pasando por el comunismo disidente de Andreu Nin o Jordi Arquer, el socialismo democrático de Serra y Moret o Campalans y el catalanismo republicano de izquierdas de Companys, siempre ha habido quien ha tenido clara la noción de espacios íntimamente ligados.

Los momentos actuales en Cataluña, en el camino que debe llevarnos a la independencia del Principado, son una oportunidad extraordinaria, un regalo de los dioses, para volver a hacer visible el vínculo indestructible entre los dos conceptos, gracias a la ayuda del gobierno, ayuda que nunca falla, que llega siempre que los ánimos están un poco decaídos o el espíritu rebelde un poco desmovilizado y que no agradeceremos lo suficiente. Los recursos ante su tribunal constitucional presentados por un Gobierno en funciones, que sólo funciona cuando va contra Cataluña, afectan el tuétano de la idea catalana de país y del modelo de sociedad a la que aspiramos. Contra los que mienten sobre nuestra realidad, tildándola de nacionalista y excluyente, étnica y no inclusiva, generadora de desigualdades, las leyes aprobadas por el Parlamento desmontan el castillo de falsedades que tanto ayudan a difundir PP, C 'sy, demasiado a menudo, el mismo PSOE. Para que el gobierno español, con los recursos, quiere poner obstáculos a una ley que prevé igualdad de derechos entre hombres y mujeres, quiere que bancos y grandes propietarios no sea necesario que se impliquen en la lucha para que tengan techo aquellos que hoy sólo tienen riesgo de exclusión y por tanto que no haya que ceder pisos ahora vacíos, quiere que no haya que pagar un impuesto por el hecho de mantener viviendas vacías cuando hay tanta gente necesitada de casa, quiere que los grandes propietarios inmobiliarios no deban ofrecer un alquiler asequible a aquellos que están a punto de ser desahuciados, etc.

Los que defienden la soberanía de Cataluña, sin excesiva preocupación social, tienen ahora motivos nacionales para participar en un combate conjunto y valiente de toda la sociedad catalana, porque se han vulnerado las decisiones libres y democráticas adoptadas y votadas por nuestro Parlamento. No tendremos un país de dignidad, bienestar y libertad, con ciudadanos carentes de alguno de estos tres valores. Los que priorizan la lucha por unas condiciones de vida mejores que las actuales, en todos los ámbitos de la vida, tienen ahora motivos sociales, de justicia social, para coincidir en un mismo combate nacional con las instituciones, entidades y personas que defienden las leyes ahora directamente atacadas. No tendremos una sociedad con ciudadanos viviendo en plenas condiciones de dignidad, bienestar y libertad, en un país al que como tal se niega cualquiera de los tres valores. A la hora de la verdad, pues, unos y otros, si es que todavía tiene sentido hablar así, generalizando su afirmación, vemos como la realidad nos ha colocado a todos en la misma parte, estamos en el mismo lado de la barricada, defendiendo lo mismo. Y, frente, ante nosotros, están los que están en contra, en contra de todo, como país y como ciudadanos. En contra del derecho a la vivienda y de la plenitud de vida de la lengua catalana en todos los ámbitos de uso, en contra de unos salarios dignos y también de la presencia internacional del deporte catalán, en contra de querer hacer desaparecer la pobreza energética y de presentarse ante el mundo como lo que somos. Si los que se oponen a una cosa y otra son los mismos, para que los que queremos una cosa y otra no podemos ser también los mismos? Se acerca, cada vez más, la hora de la verdad, aquella donde ya no queda ni un rincón para la ambigüedad. Si un país es la gente, si una nación la hacen las personas, los que queremos dignidad, bienestar y libertad para la nación y aquellos que queremos lo mismo para las personas debemos ser capaces de caminar juntos. Juntos, no sólo somos más, juntos somos, ahora sí, la mayoría. Pero nunca tendremos nada, ni como país ni como simples ciudadanos, sin un estado que ahora nos falta: el nuestro.

Baliga-balaga · 06/05/2016, 08:39

//*// Donec Perficiam //*//

Cita:

Demagògia i nazisme: el film

Empar Moliner
05/05/2016 18:53

Segueix-me

Aviam com t’ho explico. Si els catalans et parlen de separatisme, de no voler pagar la casa d’aquest que diu que és el rei, digues que són nazis. O nazis o feixistes, com et plagui. Compara’ls amb qualsevol règim totalitari de dretes i assassí excepte un. El que tu ja saps.

En canvi, si et munten una manifestació multitudinària l’Onze de Setembre, tens dues opcions: si cremen algun contenidor, digues que són ETA i/o que són antisistema. Si -per desgràcia per a tots nosaltres- no en cremen ni un, de contenidor, no hi ha cap aldarull, cap paperera bolcada, cap vidre trencat, cap acte violent, per petit que sigui, inclina’t per l’elegant comparació nord-coreana. Ridiculitza’ls dient que són soldats al servei del règim (fes servir la paraularègim fins que perdi el sentit i tothom l’accepti sense protestar) i que la disciplina que demostren és de psiquiatre.

Si els catalans et parlen de pobres, digues que els que s’emprenyen "fan demagògia"

Ara bé. Pot passar que els catalans et parlin de pobres. Mau. Pot passar que es queixin del fet que tu, des del teu govern legítim, impedeixis que aquests pobres tinguin llum o aigua (es veu que no en tenen) perquè et dediquis a dur les lleis de la pobresa energètica (aquestes lleis votades per unanimitat des del seu Parlamentet) al Tribunal Constitucional. Si passa això ho tens més complicat, però no perdut. El que has de dir és que els que s’emprenyen “fan demagògia”. Amb això pares el cop molt ben parat. La paraulademagògia espanta a tothom. I després declara que tots aquests que et critiquen “instrumentalitzen la pobresa”. Jo diria que amb això ho tens arreglat uns quants mesos. I, mentrestant, fes discursos vagues sobre “serveis bàsics”, “redistribució de la riquesa”, “emergència social” i altres conceptes així. No, no, no pateixis. Aquestes frases, ara, les diu tothom. No, no. No semblaràs d’esquerres si les dius! No et comprometen a res. ¿No veus que els pobres no tenen tele?

http://m.ara.cat/opinio/empar-moliner-demagogia-nazisme-el-film_0_1571842833.html

---

hotmail2866 · 08/05/2016, 15:21

Independencia

Ahir :
CUP -ERC -EUIA-B COMUN
E INPEDENTS E INDEPENDENTITES
CONVERGECIA Solamen Victor Tarradellas a titol personal
On est l'independencia de Convergencia
Que volen un altre pacte del Majestic

Stylxxx · 08/05/2016, 20:49

Avui despres del partit de futbol al bernabeu a Madrid, en la zona mixta de prensa no li han deixat respondre en Catala a un jugador del Madrid Catala, Kico Casilla. Quant Benzema Frances respon en frances, Bale respon en Angles, Kross en Alemany etc...

Un reporter de tv3 li ha fet una pregunta i el cap de prensa com en la epoca de franco li ha dit que en castellano.Y Kico es catala.

Aqui l,enllaç.de la noticia.
http://www.naciodigital.cat/noticia/108119

Baliga-balaga · 08/05/2016, 22:08

//*// Donec Perficiam //*//

Stylxxx, al final la culpa és d'aquest jugador per anar a l'equip franquista. Tothom sap que és l'estendard del feixisme madrileny.

Baliga-balaga · 09/05/2016, 02:32

//*//Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena!!!//*//

Cita:

L'obsessió espanyola per esborrar nacions

"Som al segle XXI i els espanyols encara continuen obsedits amb l'esquarterament dels Països Catalans i d'Euskal Herria"

per Víctor Alexandre 8 de Maig 2016 a les 21.00 h

Des del 5 de maig passat, la televisió basca ja no es pot veure a Navarra. Euskal Telebista, acatant el manament del Ministeri d'Indústria espanyol, que li ordena la suspensió de les seves emissions en aquell territori, ha decidit obeir i posar fi a més de vint anys de compartició de l'espai radioelèctric. Això passa, a més, després que la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions hagi obert expedients sancionadors i procedit al precintat dels equips i de les instal·lacions, cosa que afecta els repetidors, digitals o analògics, gestionats pels municipis que difonien el senyal. Sembla una barbaritat, oi? Doncs sí, és una barbaritat. Però d'un Estat com l'espanyol, que criminalitza els referèndums, que criminalitza les urnes, que criminalitza els dirigents polítics que les posen i que criminalitza fins i tot la federació de Comunitats Autònomes, es pot esperar això i molt més.

Tot plegat té el seu origen en una denúncia feta per l'anterior govern navarrès d'UPN, de la qual el govern actual d'Uxue Barkos no en sabia res. Barkos, que abans d'iniciar la seva carrera política, havia estat corresponsal d'Euskal Telebista a Navarra, ja ha retirat la denúncia, però el ministeri, amb la mateixa ideologia que UPN, segueix endavant. UPN recordem-ho, és un partit ultranacionalista espanyol que ja fa anys que, per paradoxal que sembli, vol reformar la Constitució espanyola. Sí, sí, la vol reformar. Però només per fer-hi desaparèixer la Disposició Transitòria Quarta, que és la que permet la incorporació de Navarra "al règim autonòmic basc". És a dir, la unificació d'Euskadi i Navarra com a territoris d'Euskal Herria. Aquest punt, aquesta finestra oberta a l'enfortiment de la nació basca, té aterrida UPN, que malda per evitar-ho. Així ho va expressar Miguel Sanz, el seu president, l'any 2004: "No és lògic que la comunitat més històrica d'Espanya estigui sotmesa de manera permanent a una espasa de Dàmocles, en què la ciutadania es torni boja i s'aconsegueixi una majoria absoluta al Parlament que permeti configurar una altra realitat política amb Euskadi. No ho podem consentir."

Esborrar la nació basca, esborrar la nació catalana, esborrar la nació gallega, esborrar, esborrar, esborrar... Tota la història espanyola es concentra en aquesta mateixa obsessió. El seu pas per Amèrica no tenia cap altra finalitat: esborrar, imposar i espoliar. Esborrar nacions, imposar-hi costums, cultura i llengua i espoliar-ne les riqueses per dur-les a Castella. Ha transcorregut més de mig mil·lenni i encara se'n vanten cada 12 d'octubre amb una 'Fiesta Nacional' que parla d'una 'Raza', que anomenen 'Hispanidad' i que celebren amb desfilades militars, tancs, canons i avions de guerra.

L'article 145 de la Constitució espanyola també és fruit d'aquesta malaltissa obsessió. És l'article pensat expressament per impedir la federació del Principat, del País Valencià i de les Illes. No fos cas que, confirmant la temença d'UPN, la ciutadania d'aquests països es tornés boja i aconseguís una majoria absoluta en els seus parlaments que ho permetés. En altres paraules: si no pots esborrar, intenta esquarterar. És una mica emprenyador, perquè la víctima es mou, crida i no es deixa, però cal perseverar perquè un poble esquarterat és un poble minvat. I ves per on, tot i així, resulta que no se'n surten. Som al segle XXI i encara continuen obsedits amb l'esquarterament dels Països Catalans i d'Euskal Herria. Som a l'època en què s'han abatut les fronteres de les telecomunicacions, i ells, sense el més mínim sentit del ridícul, encara pretenen impedir que una part del poble basc pugui veure la televisió d'una altra part del poble basc (!). Però, és clar, estem parlant de l'Estat espanyol. Un Estat que seria capaç de dur-nos a l'època de les cavernes, si això li garantís la 'Unidad de España'.

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/05/l_obsessio_espanyola_per_esborrar_nacions_163536.php

--------------

La obsesión española por borrar naciones

"Estamos en el siglo XXI y los españoles aún siguen obsesionados con el descuartizamiento de los Países Catalanes y de Euskal Herria"
por Víctor Alexandre 8 de Mayo 2016 a las 21.00 h

Desde el 5 de mayo, la televisión vasca ya no se puede ver en Navarra. Euskal Telebista, acatando el mandato del Ministerio de Industria español, que le ordena la suspensión de sus emisiones en ese territorio, ha decidido obedecer y poner fin a más de veinte años de compartición del espacio radioeléctrico. Esto ocurre, además, después de que la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones haya abierto expedientes sancionadores y procedido al precintado de los equipos y de las instalaciones, lo que afecta a los repetidores, digitales o analógicos, gestionados por los municipios que difundían la señal. Parece una barbaridad, ¿verdad? Pues sí, es una barbaridad. Pero de un Estado como el español, que criminaliza a los referendos, que criminaliza las urnas, que criminaliza a los dirigentes políticos que las ponen y que criminaliza incluso la federación de Comunidades Autónomas, se puede esperar eso y mucho más.

Todo ello tiene su origen en una denuncia hecha por el anterior gobierno navarro de UPN, de la que el gobierno actual de Uxue Barkos no sabía nada. Barkos, que antes de iniciar su carrera política, había sido corresponsal de Euskal Telebista en Navarra, ya ha retirado la denuncia, pero el ministerio, con la misma ideología que UPN, sigue adelante. UPN recordémoslo, es un partido ultranacionalista español que ya hace años que, por paradójico que parezca, quiere reformar la Constitución española. Sí, sí, la quiere reformar. Pero sólo para hacer desaparecer la Disposición Transitoria Cuarta, que es la que permite la incorporación de Navarra "al régimen autonómico vasco". Es decir, la unificación de Euskadi y Navarra como territorios de Euskal Herria. Este punto, esta ventana abierta al fortalecimiento de la nación vasca, tiene aterrada UPN, que trata de evitarlo. Así lo expresó Miguel Sanz, su presidente, en 2004: "No es lógico que la comunidad más histórica de España esté sometida de forma permanente a una espada de Damocles, en el que la ciudadanía se vuelva loca y se consiga una mayoría absoluta en el Parlamento que permita configurar otra realidad política con Euskadi. No lo podemos consentir. "

Borrar la nación vasca, borrar la nación catalana, borrar la nación gallega, borrar, borrar, borrar ... Toda la historia española se concentra en esa misma obsesión. Su paso por América no tenía otra finalidad: borrar, imponer y expoliar. Borrar naciones, imponer costumbres, cultura y lengua y expoliar sus riquezas para llevarlas a Castilla. Ha transcurrido más de medio milenio y todavía se jactan cada 12 de octubre con una 'Fiesta Nacional' que habla de una 'Raza', que llaman 'Hispanidad' y que celebran con desfiles militares, tanques, cañones y aviones de guerra.

El artículo 145 de la Constitución española también es fruto de esta enfermiza obsesión. Es el artículo pensado expresamente para impedir la federación del Principado, de Valencia y de las Islas. No sea que, confirmando el temor de UPN, la ciudadanía de estos países se volviera loca y lograra una mayoría absoluta en sus parlamentos que lo permitiera. En otras palabras: si no puedes borrar, intenta descuartizar. Es un poco molesto, porque la víctima se mueve, grita y no se deja, pero hay que perseverar para que un pueblo descuartizado es un pueblo menguado. Y mira por donde, sin embargo, resulta que no se salen. Estamos en el siglo XXI y aún continúan obsesionados con el descuartizamiento de los Países Catalanes y de Euskal Herria. Estamos en la época en que se han abatido las fronteras de las telecomunicaciones, y ellos, sin el más mínimo sentido del ridículo, aunque pretenden impedir que una parte del pueblo vasco pueda ver la televisión de otra parte del pueblo vasco ( !). Pero, claro, estamos hablando de España. Un Estado que sería capaz de llevarnos a la época de las cavernas, si eso le garantizara la 'Unidad de España'.

Bump:

Cita:

No, no, no; en español

"Una actitud equivalent contra el castellà al Camp Nou hauria despertat una reacció terrible dels mateixos que ara imposen un mur de silenci"

per Salvador Cot

El Reial Madrid ha prohibit al seu porter Kiko Casilla (Alcover, Alt Camp, 1986) respondre una pregunta en català. La seqüència és molt significativa. Un periodista de TV3 pregunta al jugador, ell s'adreça al responsable de premsa demanant autorització i la resposta és clara i rotunda: "No, no, no; en español". Sense matisos. No importa que Benzema o Zidane responguin en francès quan se'ls pregunta o que Luka Modric ho faci en croat. Però per al Reial Madrid el català no és un idioma com els altres. El català s'ha de reprimir. I no és la dèria d'un afeccionat amb boina, sinó l'ordre del cap de premsa del primer equip. No, no, no.

El cas és que no per previsible aquesta actitud deixa de ser un escàndol. I, de fet, així ho han tractat tots els mitjans de comunicació de Barcelona. Per contra, cap de les grans capçaleres de Madrid no ha fet la més mínima referència a l'incident. Una actitud equivalent contra el castellà al Camp Nou hauria despertat una reacció terrible dels mateixos que ara imposen un mur de silenci.

El "no, no, no" del responsable de premsa del Reial Madrid és un no, no, no que ha aguantat tres segles. Tres-cents anys que ja s'han acabat.

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/05/no_no_no_en_espanol_163545.php

----------------

No, no, no; en español

"Una actitud equivalente contra el castellano en el Camp Nou habría despertado una reacción terrible de los mismos que ahora imponen un muro de silencio"

por Salvador Cot

El Real Madrid ha prohibido a su portero Kiko Casilla (Alcover, Alt Camp, 1986) responder una pregunta en catalán. La secuencia es muy significativa. Un periodista de TV3 pregunta al jugador, él se dirige al responsable de prensa pidiendo autorización y la respuesta es clara y rotunda: "No, no, no; en español". Sin matices. No importa que Benzema o Zidane respondan francés cuando se les pregunta o que Luka Modric lo haga en croata. Pero para el Real Madrid el catalán no es un idioma como los demás. El catalán se ha de reprimir. Y no es la obsesión de un aficionado con boina, sino la orden del jefe de prensa del primer equipo. No, no, no.

El caso es que no por previsible esta actitud deja de ser un escándalo. Y, de hecho, así lo han tratado todos los medios de comunicación de Barcelona. Por el contrario, ninguna de las grandes cabeceras de Madrid no ha hecho la más mínima referencia al incidente. Una actitud equivalente contra el castellano en el Camp Nou habría despertado una reacción terrible de los mismos que ahora imponen un muro de silencio.

El "no, no, no" del responsable de prensa del Real Madrid es un no, no, no que ha aguantado tres siglos. Trescientos años que ya se han terminado.

hotmail2866 · 09/05/2016, 08:20

Kico

Per mí par de culpa la té Kico per preguntar al cap de prensa si podía contestar en catalá
Els atres Cristianom , Bale ; Benzema ,Kross Marcelo etc contestan i prou

Baliga-balaga · 09/05/2016, 08:59

//*//Bon Cop de Falç//*//

Cita:

Iniciado por hotmail2866

Per mí par de culpa la té Kico per preguntar al cap de prensa si podía contestar en catalá
Els atres Cristianom , Bale ; Benzema ,Kross Marcelo etc contestan i prou

Efectivament, és la mentalitat de l'esclau que demana permís a l'amo... cal tenir en compte que un català que se'n va a jugar al Madrí del Caudillo y de las JONS ha de tenir un tarannà adient, ha de ser especialet.

Stylxxx · 09/05/2016, 14:34

Les dues parts tenen part de culpa de lo que ha passat, per preguntar i l,altre per exigirli.

Endavant Catalunya!!

hotmail2866 · 09/05/2016, 15:05

Ciudadanos

La presidenta del grup municipal de Ciudadanos al ayuntament de Barcelona fa "broma " en uns tuits que demanaven degollar i penjar-los a un fanal a Tardá i Rufián
Tot clar

Baliga-balaga · 09/05/2016, 21:59

//*//L'autonomia que ens cal és la de Portugal//*//

Cita:

Iniciado por hotmail2866

La presidenta del grup municipal de Ciudadanos al ayuntament de Barcelona fa "broma " en uns tuits que demanaven degollar i penjar-los a un fanal a Tardá i Rufián
Tot clar

Res de nou, aquesta xusma són els de la Via Ulster. Són colons feixistes.

I després es fan les víctimes!

Bump:

Cita:

Per què has de votar el PP a les properes eleccions o el seu partit filial?

- Perquè si cinc regidors de “Ciudadanos” investeixen una batlessa socialista a Molina de Segura, són expulsats i si Albert Rivera va voler investir el socialista Pedro Sánchez ha de ser premiat amb el vot.

- Perquè la dona d’Arias Cañete, que va ser ministre del PP, es va acollir a l’amnistia fiscal de Cristóbal Montoro i ara ha aparegut en els “papers de Panamà”, i ara també vosaltres podreu fer frau fiscal i també sereu amnistiats, si votau el PP.

- Perquè José Ramón Barral, qui va ser 18 anys batle de Ribadumia pel PP, ha admès delictes fiscals de negocis eòlics i aqüícoles a Xina i Xile, per quasi dos milions d’euros i també haver fet contraban de tabac, amb familiars i altres persones implicades. Ha començat a pagar 700.000 euros al jutjat i ja ha evitat la presó, i això vol dir que molts elegits del PP saben fer les coses bé... i per això se’ls ha de votar.

- Perquè la Xunta de Feijóo adjudica a dit cada setmana una mitjana de 90 contractes menors, per tant, si voleu arribar a algun d’aquests contractes que també es donaran a altres indrets, els heu de votar.

- Perquè Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunitat madrilenya, del PP, col·locarà a dit l’home d’una amiga, entès en indústria automobilística, al comandament del Canal d’Isabel II, que subministra l’aigua a Madrid, i així vos col·locaran o podreu col·locar familiars si els votau.

- Perquè s’han trobat irregularitats comeses per “Ciudadanos” de diversos indrets, i també se sospita que varen costejar irregularment les eleccions generals de 2015. Com és natural, Albert Rivera ho nega, i diu que han estat errors sense importància. Si voleu cometre errors vosaltres, cal que els voteu.

- Perquè quan es troben suficients irregularitats a l’ajuntament de València, a la Diputació i a la Generalitat valenciana i s’investiguen la majoria de regidors de l’Ajuntament per malversació, frau a l’Administració, blanqueig, tràfic d’influències i suborn, la batlessa Rita Barberà braveja de transparència. Així que, si voleu que els delictes s’encomanin als altres i no a vosaltres, votau-los!

- Perquè des de l’ajuntament de Logronyo s’investiga “Ciudadanos” per contractar il·legalment una regidora. El partit diu que ha estat un error administratiu i que no es tornarà a repetir. Per tant, si voleu poder cometre errors administratius sense que passi res o pagant una multa, els heu de votar.

- Perquè el PP és el que més li agrada munyir els guanys de les Illes Balears, del País Valencià i del Principat i donar de mamar en excés a la resta. A canvi organitza festes, excursions, sopars i coca a voler per satisfer el personal de les colònies. Si vols continuar posant els peus davall taula i menjar coca de verdura i trempó, vota el PP.

- Perquè tant el PP com el seu filial són els únics partits capaços d’acabar d’una manera ràpida amb tots els patuesos, parlars matussers i dialectes vernacles que tant molesten quan volen sortir de la intimitat, ja ho deia Aznar que era l’únic lloc on s’havien d’usar. Si vols continuar parlant patuès en la intimitat i a la resta de llocs en castellà, vota’ls!

- Perquè tot continuï igual, que de cada dia els rics puguin ser més rics i els pobres més pobres, tenint la promesa segura que tu passaràs a ser ric un dia... vota PP.

- Perquè existeixen quasi infinites raons paregudes a aquestes per votar-los. Es podrien fer moltíssims articles més semblants a aquest, llibres... Per tant, si vols que aquesta història continuï, vota’ls!

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/15877/per-que-has-de-votar-el-pp-a-les-properes-eleccions-o-el-seu-partit-filial

-------------

¿Por qué tienes que votar al PP en las próximas elecciones o su partido filial?

- Porque si cinco concejales de "Ciudadanos" invierten una alcaldesa socialista en Molina de Segura, son expulsados y si Albert Rivera quiso invertir el socialista Pedro Sánchez debe ser premiado con el voto.

- Para que la mujer de Arias Cañete, que fue ministro del PP, se acogió a la amnistía fiscal de Cristóbal Montoro y ahora ha aparecido en los "papeles de Panamá", y ahora también vosotros podréis hacer fraude fiscal y también seréis amnistiados, si votau el PP.

- Porque José Ramón Barral, quien fue 18 años alcalde de Ribadumia por el PP, ha admitido delitos fiscales de negocios eólicos y acuícolas en China y Chile, por casi dos millones de euros y también haber hecho contrabando de tabaco, con familiares y otros personas implicadas. Ha comenzado a pagar 700.000 euros en el juzgado y ya ha evitado la cárcel, y eso quiere decir que muchos elegidos del PP saben hacer las cosas bien ... y por eso hay que votar.

- Para que la Xunta de Feijóo adjudica a dedo cada semana una media de 90 contratos menores, por tanto, si desea llegar a alguno de estos contratos que también se darán a otros lugares, los debe votar.

- Porque Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunidad madrileña, del PP, colocará a dedo al hombre de una amiga, entendido en industria automovilística, al mando del Canal de Isabel II, que suministra el agua en Madrid, y así os colocarán o podrá colocar familiares si los votau.

- Para que se han encontrado irregularidades cometidas por "Ciudadanos" de varios lugares, y también se sospecha que fueron costear irregularmente las elecciones generales de 2015. Como es natural, Albert Rivera lo niega, y dice que han sido errores sin importancia. Si desea cometer errores vosotros, es necesario que los voten.

- Porque cuando se encuentran suficientes irregularidades en el ayuntamiento de Valencia, en la Diputación y la Generalitat valenciana y se investigan la mayoría de concejales del Ayuntamiento por malversación, fraude a la Administración, blanqueo, tráfico de influencias y cohecho , la alcaldesa Rita Barberá braveja de transparencia. Así que, si desea que los delitos se contagien a otros y no a vosotros, votau los mismos!

- Para que desde el ayuntamiento de Logroño se investiga "Ciudadanos" para contratar ilegalmente una concejala. El partido dice que ha sido un error administrativo y que no se volverá a repetir. Por tanto, si desea poder cometer errores administrativos sin que pase nada o pagando una multa, los debe votar.

- Para que el PP es el que más le gusta ordeñar las ganancias de las Islas Baleares, la Comunidad Valenciana y del Principado y dar de mamar en exceso al resto. A cambio organiza fiestas, excursiones, cenas y coca a querer para satisfacer el personal de las colonias. Si quieres seguir poniendo los pies bajo la mesa y comer torta de verdura y trempó, vota al PP.

- Para que tanto el PP como su filial son los únicos partidos capaces de acabar de una manera rápida con todos los patuesos, hablas torpes y dialectos vernáculos que tanto molestan cuando quieren salir de la intimidad, ya lo decía Aznar que era el único lugar donde se habían de usar. Si quieres seguir hablando jerga en la intimidad y en el resto de sitios en castellano, Vótalos!

- Para que todo siga igual, que de cada día los ricos puedan ser más ricos y los pobres más pobres, teniendo la promesa segura de que tú pasarás a ser rico un día ... vota PP.

- Porque existen casi infinitas razones parecidas a éstas para votarlos. Se podrían hacer muchísimos artículos más parecidos a este, libros ... Por tanto, si quieres que esta historia continúe, Vótalos!

Joan 1944 · 09/05/2016, 23:48

Cita:

Iniciado por Baliga-balaga

Res de nou, aquesta xusma són els de la Via Ulster. Són colons feixistes.

I després es fan les víctimes!

Bump:

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/15877/per-que-has-de-votar-el-pp-a-les-properes-eleccions-o-el-seu-partit-filial

-------------

¿Por qué tienes que votar al PP en las próximas elecciones o su partido filial?

- Porque si cinco concejales de "Ciudadanos" invierten una alcaldesa socialista en Molina de Segura, son expulsados y si Albert Rivera quiso invertir el socialista Pedro Sánchez debe ser premiado con el voto.

- Para [...]

La meva avia, m´explicare, que es compraven els vots...............................................abans del 36.

03/05/2016, 19:52	#5002
hotmail2866 Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 78 SmilePoints último año: 80 Reputación último año: 25 Expes publicadas: 42 Colaboración: 3	Dupte? La reunió Puigdemont amr Rajoy em quin idioma es va fer Un dels 5 que parla Puigdemont ó unic que parla Rajoy Ya que al gallec Fraga al va obligar a aprenda per ser president de Galicia i diue que tampoc al parla
	Citar

05/05/2016, 20:10	#5007
hotmail2866 Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 78 SmilePoints último año: 80 Reputación último año: 25 Expes publicadas: 42 Colaboración: 3	Estadistiques Aixo falla Si baixa látur i no pugen les cotitzacions a la seguritat social, passa algo estrany?
	Citar

08/05/2016, 15:21	#5011
hotmail2866 Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 78 SmilePoints último año: 80 Reputación último año: 25 Expes publicadas: 42 Colaboración: 3	Independencia Ahir : CUP -ERC -EUIA-B COMUN E INPEDENTS E INDEPENDENTITES CONVERGECIA Solamen Victor Tarradellas a titol personal On est l'independencia de Convergencia Que volen un altre pacte del Majestic
	Citar

08/05/2016, 20:49	#5012
Stylxxx Fecha Registro: ene 2013 Mensajes último año: 54 SmilePoints último año: 166 Reputación último año: 134 Expes publicadas: 213 Colaboración: 68	Avui despres del partit de futbol al bernabeu a Madrid, en la zona mixta de prensa no li han deixat respondre en Catala a un jugador del Madrid Catala, Kico Casilla. Quant Benzema Frances respon en frances, Bale respon en Angles, Kross en Alemany etc... Un reporter de tv3 li ha fet una pregunta i el cap de prensa com en la epoca de franco li ha dit que en castellano.Y Kico es catala. Aqui l,enllaç.de la noticia. http://www.naciodigital.cat/noticia/108119
	Citar

09/05/2016, 08:20	#5015
hotmail2866 Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 78 SmilePoints último año: 80 Reputación último año: 25 Expes publicadas: 42 Colaboración: 3	Kico Per mí par de culpa la té Kico per preguntar al cap de prensa si podía contestar en catalá Els atres Cristianom , Bale ; Benzema ,Kross Marcelo etc contestan i prou
	Citar

09/05/2016, 14:34	#5017
Stylxxx Fecha Registro: ene 2013 Mensajes último año: 54 SmilePoints último año: 166 Reputación último año: 134 Expes publicadas: 213 Colaboración: 68	Les dues parts tenen part de culpa de lo que ha passat, per preguntar i l,altre per exigirli. Endavant Catalunya!!
	Citar

09/05/2016, 15:05	#5018
hotmail2866 Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 78 SmilePoints último año: 80 Reputación último año: 25 Expes publicadas: 42 Colaboración: 3	Ciudadanos La presidenta del grup municipal de Ciudadanos al ayuntament de Barcelona fa "broma " en uns tuits que demanaven degollar i penjar-los a un fanal a Tardá i Rufián Tot clar
	Citar