ADVERTENCIAS

Baliga-balaga · 19/04/2016, 00:29

//*//Bon Cop de Falç//*//

Cita:

L'impacte amagat del cas Soria

Després d'Ana Mato, José Manuel Soria és el segon ministre de Mariano Rajoy que ha hagut d'abandonar les seves funcions per sospites de corrupció. Soria ho ha hagut de fer per la seva relació amb empreses amagades a paradisos fiscals i, sobretot, perquè les seves explicacions contradictòries han fet que el PP, molt tocat per la multiplicació d'altres casos de corrupció, se n'hagi distanciat. Soria, a més, no només deixa les responsabilitats al govern, sinó que abandona l'escena política. Aquesta renúncia representarà un cop important per a Mariano Rajoy, ja que Soria estava considerat un dels seus homes més fidels.
Soria ja havia estat implicat anteriorment en altres escàndols, dels quals sempre se n'havia sortit. Encara és recent en la memòria el cas Salmó, així conegut perquè un empresari escandinau va deixar un avió al ministre i la seva família perquè anessin a pescar salmons durant unes vacances. Soria en va sortir indemne perquè el cas havia prescrit. També són coneguts els enfrontaments de l'exministre amb Cristóbal Montoro arran de les primes a les energies renovables i amb Soraya Sáenz de Santamaría per l'espectre audiovisual.
L'ara exministre estava cridat a adquirir un pes més important dins del PP. Rajoy es queda sense un suport de pes dins del partit, fet que li complica els contactes amb altres formacions polítiques i la composició de llistes en les possibles futures eleccions generals. Fins i tot el seu lideratge pot quedar en entredit. Al cas Soria s'hi ha d'afegir el de José María Aznar. Tots dos es van distingir per una gran professió de patriotisme espanyol. Donaven lliçons d'ètica pública mentre la seva conducta privada era una altra.

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/7-editorials/958793-limpacte-amagat-del-cas-soria.html

--------------------------

hotmail2866 · 19/04/2016, 16:28

avui

A les 19 hores Al Ateneu Barcelonés xerrada de Jordi Borrás sobre "DesmuntanttSocietat Civil Catalana"

hotmail2866 · 20/04/2016, 16:18

Scc

Cita:

Iniciado por hotmail2866

A les 19 hores Al Ateneu Barcelonés xerrada de Jordi Borrás sobre "DesmuntanttSocietat Civil Catalana"

Magnifica presentacio del llibre per par del autor del llibre La sala plena i les intervencions molt bones
Desenmarca qui es SCC i quines relacions tenen "presuntament" amb la extrema dreta espanyola

Baliga-balaga · 20/04/2016, 23:39

//*//Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena!!!//*//

Cita:

Iniciado por hotmail2866

Magnifica presentacio del llibre per par del autor del llibre La sala plena i les intervencions molt bones
Desenmarca qui es SCC i quines relacions tenen "presuntament" amb la extrema dreta espanyola

Aquest és el que estava amenaçat per la xusma feixista aquesta, oi?

hotmail2866 · 21/04/2016, 08:45

Ok

Cita:

Iniciado por Baliga-balaga

Aquest és el que estava amenaçat per la xusma feixista aquesta, oi?

Si estaba , esta i estará Tota la sala al va recolsar :els te ben posats

Baliga-balaga · 22/04/2016, 12:58

//*// Ara és l'hora! //*//

Cita:

El rei espanyol va nu

"Els papers de Panamà han encerclat una mica més aquell cap de l'estat que va nomenar el general Franco, amb els comptes opacs de la seva germana -la Infanta Pilar- i la seva amistançada, Corinna zu Sayn-Wittgenstein"

per Salvador Cot 21 d' Abril 2016 a les 22.37 h

La crisi profunda en què es troba el règim del 78 té com a símbol més evident el naufragi de la monarquia espanyola. Per si encara calgués, els papers de Panamà han encerclat una mica més aquell cap de l'estat que va nomenar el general Franco, amb els comptes opacs de la seva germana -la Infanta Pilar- i la seva amistançada, Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Això, sumat al judici del cas Noos, caracteritza un sistema molt sospitós de sostenir-se via comissions ocultes i impunes. L'afer #CompiYogui ha afectat encara més amunt, amb els actuals rei i reina mostrant una actitud de clara companyonia amb un personatge més que dubtós de les elits extractives madrilenyes...

Però tot això seria un racó més del paisatge de corrupció generalitzada on s'ensorra, inexorablement, un règim que va néixer molt lluny de l'etica democràtica, si no fos perquè l'actual crisi institucional ha deixat al descobert una realitat indiscutible: La Casa Reial no serveix per a res. Felip VI no ha tingut cap intervenció destacable en la crisi política entre Catalunya i Espanya; no ha impulsat cap mena de regeneració moral de les institucions espanyoles i tampoc no ha actuat en cap sentit distingible en les negociacions que s'allarguen per formar govern a Madrid des de finals de l'any passat.

Políticament, institucionalment, èticament i socialment el rei espanyol va nu. Impossible d'ocultar en temps de Twitter.

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/el_rei_espanyol_va_nu_162826.php

---------------

El rey español desnudo

"Los papeles de Panamá han rodeado un poco más aquel jefe del estado que nombró al general Franco, con las cuentas opacas de su hermana -la Infanta Pilar- y su querida, Corinna zu Sayn-Wittgenstein"

por Salvador Cot 21 de Abril 2016 a las 22:37 h

La crisis profunda en que se encuentra el régimen del 78 tiene como símbolo más evidente el naufragio de la monarquía española. Por si fuera necesario, los papeles de Panamá han rodeado un poco más aquel jefe del estado que nombró al general Franco, con las cuentas opacas de su hermana -la Infanta Pilar- y su querida, Corinna zu Sayn-Wittgenstein . Esto, sumado al juicio del caso Noos, caracteriza un sistema muy sospechoso de sostenerse vía comisiones ocultas e impunes. El asunto #CompiYogui ha afectado aún más arriba, con los actuales rey y reina mostrando una actitud de clara compañerismo con un personaje más que dudoso de las élites extractivas madrileñas ...

Pero todo esto sería un rincón más del paisaje de corrupción generalizada donde se desmorona, inexorablemente, un régimen que nació muy lejos de la ética democrática, si no fuera porque la actual crisis institucional ha dejado al descubierto una realidad indiscutible: La casa Real no sirve para nada. Felipe VI no ha tenido ninguna intervención destacable en la crisis política entre Cataluña y España; no ha impulsado ninguna regeneración moral de las instituciones españolas y tampoco ha actuado en ningún sentido distinguible en las negociaciones que se alargan para formar gobierno en Madrid desde finales del año pasado.

Políticamente, institucionalmente, ética y socialmente el rey español desnudo. Imposible de ocultar en tiempos de Twitter.

Baliga-balaga · 23/04/2016, 20:27

//*//Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena!!!//*//

Cita:

El deute

«Una hipotètica Catalunya independent reduiria el seu deute a la meitat»

Una hipotètica Catalunya independent reduiria el seu deute a la meitat. Dins de l'actual model autonòmic el deute de Catalunya és del 105%, si fos independent l'endeutament oscil·laria entre el 50 i el 75%, segons un estudi presentat aquest dimecres al Col·legi d'Economistes i el·laborat per David Ros i per Pere Miret.

És clar que hi ha moltes hipòtesis a tenir en compte, la negociació d'actius i passius, i les variables que es tinguessin en compte, població, despesa de l'estat espanyol a Catalunya. Però vaja, d'una manera o d'una altra, segons aquest estudi el deute de Catalunya estaria per sota de la mitjana europea que ara és del 87% del PIB. Amb millor situació també que Alemanya, Suècia o Holanda. Aquestes projeccions, aquests estudis, de fet fins i tot serien millor, és clar, si Espanya es negués a negociar. Fins que no es negociés seria del voltant del 36% del PIB, i baixaria al 16% mentre no s'assumís la devolució del FLA.

Catalunya no seria un Estat especialment endeutat, i les agències de qualificació haurien de millorar la nota actual, que és de bo escombraria. Aquestes dades es feien públiques quan a Madrid s'entrevistaven Puigdemont i Rajoy. L'un va tornar amb un facsímil del Quixot, l'altre es va quedar amb els 46 punts del renovat memorial de greuges, que des de la Plaça de Sant Jaume han fet arribar a Pedro Sánchez, Albert Rivera, i Pablo Iglesias, pel que pugui ser, i perquè sàpiguen exactament quins són els eixos de la reivindicació catalana, a banda del referèndum. De fet un bon gruix d'aquestes demandes tenen marcat caràcter econòmic. Des de l'objectiu de dèficit, retocat ahir en 4 dècimes per les autonomies, fins al model de finançament.

D'entre la manca d'acord general, hi ha alguna escletxa, que acabaran d'explorar la setmana vinent els vicepresidents Junqueras i Sáenz de Santamaria. Però en qüestions com les dels papers de Salamanca, les taxes judicials, la pobresa energètica o els refugiats hi ha possibilitat d'acord, o si més no això sembla. Una altra cosa és que Montoro tot i el règim de provisionalitat pugui regalar res. Mentrestant els estudis poden anar espantant mals auguris, perquè el paper ho aguanta tot.

http://www.naciodigital.cat/opinio/13020/deute

-----------------

La deuda

«Una hipotética Catalunya independiente reduciría su deuda a la mitad»

Una hipotética Catalunya independiente reduciría su deuda a la mitad. Dentro del actual modelo autonómico la deuda de Cataluña es del 105%, si fuera independiente del endeudamiento oscilaría entre el 50 y el 75%, según un estudio presentado este miércoles en el Colegio de Economistas y elaborado por David Rubio y por Pere Miret.

Está claro que hay muchas hipótesis a tener en cuenta, la negociación de activos y pasivos, y las variables que se tuvieran en cuenta, población, gasto de España en Cataluña. Pero vaya, de una manera o de otra, según este estudio la deuda de Cataluña estaría por debajo de la media europea que ahora es del 87% del PIB. Con mejor situación también que Alemania, Suecia u Holanda. Estas proyecciones, estos estudios, de hecho incluso serían mejor, claro, si España se negara a negociar. Hasta que no se negociara sería de alrededor del 36% del PIB, y bajaría al 16% mientras no se asume la devolución del FLA.

Cataluña no sería un Estado especialmente endeudado, y las agencias de calificación deberían mejorar la nota actual, que es de bono basura. Estos datos se hacían públicas cuando en Madrid se entrevistaban Puigdemont y Rajoy. El uno volvió con un facsímil del Quijote, el otro se quedó con los 46 puntos del renovado memorial de agravios, que desde la Plaza de Santiago han hecho llegar a Pedro Sánchez, Albert Rivera, y Pablo Iglesias, por que pueda ser, y para que sepan exactamente cuáles son los ejes de la reivindicación catalana, aparte del referéndum. De hecho un buen grueso de estas demandas tienen marcado carácter económico. Desde el objetivo de déficit, retocado ayer en 4 décimas por las autonomías, hasta el modelo de financiación.

De entre la falta de acuerdo general, hay algún resquicio, que terminarán de explorar la próxima semana los vicepresidentes Junqueras y Sáenz de Santamaria. Pero en cuestiones como las de los papeles de Salamanca, las tasas judiciales, la pobreza energética o los refugiados hay posibilidad de acuerdo, o al menos eso parece. Otra cosa es que Montoro aunque el régimen de provisionalidad pueda regalar nada. Mientras los estudios pueden ir asustando malos augurios, porque el papel lo aguanta todo.

Baliga-balaga · 24/04/2016, 17:15

//*//Com seguem espigues d'or, quan convé seguem cadenes!//*//

Cita:

Ni Íbex-35, ni TC, ni rei: Espanya fracassa

"La majoria de catalans ja no són súbdits temorosos del règim i de les seves estructures de vigilància. I el poder, sense súbdits, ja no és poder"

per Gemma Aguilera 30 de Novembre a les 00.00 h

Els magistrats del Tribunal Constitucional fumant puros un diumenge de toros, els barons jubilats del PSOE i el PP en reservats de la capital, la monarquia, enfangada fins al coll, i l'omnipresent Íbex-35 que mou els fils ocults del país, hauran fracassat si no hi ha un gir argumental molt potent aquesta setmana a la Zarzuela o al Congrés dels Diputats. Cap d'aquestes superestructures d'Estat no haurà estat prou solvent com per evitar la convocatòria de noves eleccions a Espanya imposant una gran coalició d'Estat que talli d'arrel qualsevol intent de revisar, encara que sigui superficialment, l'estatus quo sorgit del règim del 78.
Si, com tot apunta, hi ha eleccions el 26-J -sense descartar un acord d'Estat in extremis-, voldrà dir que el projecte polític de l'Espanya de la Transició ha fracassat, ni que sigui temporalment, per primera vegada en quatre dècades. Basat en l'alternança entre la dreta i l'esquerra i la gestió política a cop de decret per majories absolutes, ha entrat en col·lapse arran de la irrupció de Podemos i Ciudadanos, que havien de ser simples crosses del bipartidisme per completar una majoria absoluta en cas de necessitat. Només havien d'assumir la feina que tan servilment havien fet CiU i el PNB.

Però resulta que a una majoria de catalans ja no els fa por ni l'Íbex-35 ni el TC. Tampoc un rei que prou feina té a surar entre la merda que l'envolta. L'independentisme ha començat la desconnexió a cara descoberta, i els 'comuns' han defensat estoicament que volen decidir el seu futur. Cadascú amb ritmes diferents, però aquests catalans, majoritaris al país i al Parlament, han deixat clar que ja no són súbdits temorosos del règim. I el poder, sense aquests súbdits, es desinfla. L'Estat, Espanya, podria trobar-se a pocs dies d'un fracàs estrepitós.

Si Espanya torna a les urnes és, gairebé exclusivament, per l'existència del procés. El PSOE ha rebutjat un govern progressista amb Podemos perquè la unitat d'Espanya és un bé superior a les seves sigles obreristes i progressistes. I sense el procés en marxa, el PP governaria amb C's amb una generosa abstenció dels convergents i el PNB.

En un hipotètic 26-J, és possible que es pugui desencallar el bloqueig momentani d'Espanya, però l'hemorràgia que pateix el règim del 78 és incurable. Es podrà taponar temporalment, però acabarà dessagnant-se. Que a Espanya no siguin capaços d'arribar a acords per blindar el seu Estat és una bona notícia per a l'independentisme, si sap treure-li profit.

Però, què li deu fer tanta gràcia al ministre d'Economia en funcions quan el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem li pregunta si és viable una gran coalició esquerra-dreta a Espanya i respon rient com una lloca?

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/ni_ibex-35_ni_tc_ni_rei_espanya_fracassa_162894.php

---------------

Ni Ibex 35, ni TC, ni rey: España fracasa

"La mayoría de catalanes ya no son súbditos temerosos del régimen y de sus estructuras de vigilancia. Y el poder, sin súbditos, ya no es poder"

por Gemma Aguilera 30 de Noviembre a las 00.00 h

Los magistrados del Tribunal Constitucional fumando puros un domingo de toros, los varones jubilados del PSOE y el PP en reservados de la capital, la monarquía, embarrada hasta el cuello, y el omnipresente Ibex 35 que mueve los hilos ocultos del país, deberán fracasado si no hay un giro argumental muy potente esta semana en la Zarzuela o el Congreso. Ninguna de estas superestructuras de Estado no habrá sido suficientemente solvente como para evitar la convocatoria de nuevas elecciones en España imponiendo una gran coalición de Estado que corte de raíz cualquier intento de revisar, aunque sea superficialmente, el status quo surgido del régimen del 78.

Si, como todo apunta, hay elecciones el 26-J -sin descartar un acuerdo de Estado in extremis-, querrá decir que el proyecto político de la España de la Transición ha fracasado, aunque sea temporalmente, por primera vez en cuatro décadas. Basado en la alternancia entre la derecha y la izquierda y la gestión política a golpe de decreto por mayorías absolutas, ha entrado en colapso a raíz de la irrupción de Podemos y Ciudadanos, que debían ser simples muletas del bipartidismo para completar una mayoría absoluta en caso de necesidad. Sólo tenían que asumir el trabajo que tan servilmente habían hecho CiU y el PNV.

Pero resulta que en una mayoría de catalanes ya no les da miedo ni al Ibex 35 ni el TC. Tampoco un rey que bastante tiene a flotar entre la mierda que le rodea. El independentismo ha comenzado la desconexión a cara descubierta, y los 'comunes' han defendido estoicamente que quieren decidir su futuro. Cada uno con ritmos diferentes, pero estos catalanes, mayoritarios en el país y en el Parlamento, han dejado claro que ya no son súbditos temerosos del régimen. Y el poder, sin estos súbditos, se desinfla. El Estado, España, podría encontrarse a pocos días de un fracaso estrepitoso.

Si España vuelve a las urnas es, casi exclusivamente, por la existencia del proceso. El PSOE ha rechazado un gobierno progresista con Podemos porque la unidad de España es un bien superior a sus siglas obreristas y progresistas. Y sin el proceso en marcha, el PP gobernaría con C 's con una generosa abstención de los convergentes y el PNV.

En un hipotético 26-J, es posible que se pueda desatascar el bloqueo momentáneo de España, pero la hemorragia que sufre el régimen del 78 es incurable. Se podrá taponar temporalmente, pero acabará desangrándose. Que en España no sean capaces de llegar a acuerdos para blindar su Estado es una buena noticia para el independentismo, si sabe sacarle provecho.

Pero, ¿qué le debe hacer tanta gracia al Ministro de Economía en funciones cuando el presidente del Eurogrupo, Jeroen Dijsselbloem le pregunta si es viable una gran coalición izquierda-derecha en España y responde riendo como la gallina?

Bump:

Cita:

Dic de contenció

"L'expressió és molt antiga, sembla que està ja documentada al segle XI, però és possiblement gràcies a Lope de Vega que tots la coneixem"

per Eduard Voltas 30 de Novembre a les 00.00 h

L'expressió és molt antiga, sembla que està ja documentada al segle XI, però és possiblement gràcies a Lope de Vega, que la fa servir al 1618 com a títol d'una de les seves comèdies, que tots la coneixem. Em refereixo a Ser como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer. S'utilitza per reprendre algú que no frueix d'una cosa i a més impedeix que ho facin els altres.

"El perro no come". Hi pensava aquesta setmana llegint una molt interessant entrevista a Xavier Domènech en el digital Crític, on el cap de llista d'En Comú Podem reitera la seva aposta política per transformar l'estat espanyol. Una transformació real, autènticament plurinacional segons ell mateix explica. Hi pensava perquè és molt obvi que allà no hi ha les majories per aconseguir-ho. Els partits del no a Catalunya (PP, PSOE i C's) tenen una majoria amplíssima, majoria que repetiran si torna a haver-hi eleccions. La proposta de referèndum de Podemos s'ha estavellat contra la realitat, i la realitat és una relació de forces amplíssimament majoritària a favor de l'immobilisme. El programa polític de Domènech i els comuns no és assolible i no té perspectives de ser-ho en un futur imaginable per un simple problema de relació de forces.

"El perro no deja comer". Es dóna la circumstància que aquest bloc sociopolític que representa Domènech (i Colau, i Rabell, i Coscubiela) i que allà a Madrid no pot tombar la truita, és el mateix bloc que aquí no vol tombar-la. Perquè cal recordar que, a Catalunya, sí que es pot: si demà els comuns passen del Sí-No al Sí-Sí, la situació es desbloqueja a favor del Sí, i amb majoria clara. Es desbloqueja aritmèticament, políticament, socialment, emocionalment i simbòlicament. Pel que són, pels que són i pel que representen. Seria un moviment irreversible, definitiu. Game over.

Si allà no hi ha majoria per a un decret de pobresa energètica, i aquí sí. Si allà no hi ha majoria per a un impost als dipòsits bancaris, i aquí sí. Si allà no hi ha majoria per a la dació en pagament, i aquí sí. Si allà no hi ha majoria per a un impost als pisos buits, i aquí sí. Si allà no hi ha majoria per gravar la contaminació, i aquí sí. Si totes les millores socials que aquí volem i podem fer es bloquegen des d'allà... Quant de temps més el gos podrà continuar sense menjar ni deixar menjar? Fins quan el perro del hortelano farà de dic de contenció de l'únic canvi possible?

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/dic_de_contencio_162881.php

-------------

Dique de contención

"La expresión es muy antigua, parece que está ya documentada en el siglo XI, pero es posiblemente gracias a Lope de Vega que todos la conocemos"

por Eduard Voltas 30 de Noviembre a las 00.00 h

La expresión es muy antigua, parece que está ya documentada en el siglo XI, pero es posiblemente gracias a Lope de Vega, que la utiliza en 1618 como título de una de sus comedias, que todos la conocemos. Me refiero a Ser como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer. Se utiliza para reanudar alguien que no disfruta de una cosa y además impide que lo hagan los demás.

"El perro no come". Pensaba esta semana leyendo una muy interesante entrevista a Xavier Domènech en el digital Crítico, donde el cabeza de lista de En Común Podemos reitera su apuesta política para transformar el estado español. Una transformación real, auténticamente plurinacional según él mismo explica. Pensaba porque es muy obvio que allí no hay las mayorías para conseguirlo. Los partidos del no en Cataluña (PP, PSOE y C 's) tienen una mayoría amplísima, mayoría que repetirán si vuelve a haber elecciones. La propuesta de referéndum de Podemos se ha estrellado contra la realidad, y la realidad es una relación de fuerzas amplísimamente mayoritaria a favor del inmovilismo. El programa político de Domènech y los comunes no es alcanzable y no tiene perspectivas de serlo en un futuro imaginable por un simple problema de relación de fuerzas.

"El perro no deja comer". Se da la circunstancia de que este bloque sociopolítico que representa Domènech (y Colau, y Rabell, y Coscubiela) y que allí en Madrid no puede tumbar la tortilla, es el mismo bloque que aquí no quiere tumbarla. Porque hay que recordar que, en Cataluña, sí se puede: si mañana los comunes pasan del Sí-No al Sí-Sí, la situación se desbloquea a favor del Sí, y con mayoría clara. Se desbloquea aritméticamente, políticamente, socialmente, emocionalmente y simbólicamente. Por lo que son, por los que son y por lo que representan. Sería un movimiento irreversible, definitivo. Game over.

Si allí no hay mayoría para un decreto de pobreza energética, y aquí sí. Si allí no hay mayoría para un impuesto a los depósitos bancarios, y aquí sí. Si allí no hay mayoría para la dación en pago, y aquí sí. Si allí no hay mayoría para un impuesto a los pisos vacíos, y aquí sí. Si allí no hay mayoría para grabar la contaminación, y aquí sí. Si todas las mejoras sociales que aquí queremos y podemos hacer se bloquean desde allí ... ¿Cuánto tiempo más el perro podrá continuar sin comer ni dejar comer? Hasta cuando el perro del hortelano hará de dique de contención del único cambio posible?

Joan 1944 · 25/04/2016, 18:11

Esto se acaba colegas...........................

El xollo se acaba, ibex, tc, PP-PPSE y sus correspondientes franquisias, tambien se acaba el odio entre hermanos, primos, vecinos, conocidos, desconocidos, por que al final, todos los que nos obligant a ser espanyoles y a los que no, (a los que no, pq ser espanyol es normal) no somos enemigos nos joden igual a todos con 21 del iva, la electricidad mas cara de Europa, el gas con Castor, el Ministerio de Industria en la calle Panama, joder. el rey, emerito el Borbon y Borbon, el que se copio del Papa de Roma para salir del paso, con 5800 milloners de dolares USA en las Caiman, unos 2800 millones de Euros en paraisos europeos, sin saber lo que puede haver por allà y por aca, y demas a Grecia, Sofia, Borbon i Grecia, F/MC/H, etc,

Una monarquia il·legítima.

El ultimo gobierno vigente en España fue la 2ª Republica, por ello a que viene poner un Rey, es claro, el sucesor de Franco, cobro a los Borbon y Borbon, algo, referèndum para saber si querian los espanyoles una monarquia democràtica, una alternativa, JC 1º , Si, No, NS/NC, aquí esta lo que salio.
Pero ellos no eran nadie para preguntarnos.

Unos gobiernos los cuales solo han buscado su propio lucro, y su esfuerzo nos ha llevado a ser un país con un PIB muy jodido, como quieres que no se ria Montorro ó como dicen por la calle "Tosferatu" tenemos un problema muy grabe todos, Catalanes y no Catalanes.

Supuesto:
DUI, todo sale bien, que vamos a dejar en la misèria a los demas, no podemos moralmente.

No cabe duda que ser Catalan , Extremeño, Gallego, ó Vasco, da igual, estamos todos jodidos por un sistema que solo se ha preocupado de extraer todo lo que tenia mos para el presente y para el futuro.

Nos estan dejando con una mano delante y otra detras.

Aqui cada cual aguante su palo, o dicho de otra manera, Cada un de altres ó nosaltres pensé lo que vulgui.

Es una conversa mes o menys entre dos paisanos (uno de Huelva el otro de la Mancha).

Jo veig el tema molt greu, si no hi ha mes gent al carrer sense tenir lloc per dormi, no es per el esforç de Montorro.

Tot el que es fa penja de la Generelitat, i entitats no estatals, Caritas , Creu Roja, etc.
No cal que portin gent de Siria, millor fem parar las guerres, ha es veritat las fabricas de armes son molt lucativas y si no li preguntin al ministre de Defensa.

No ho ser. espero que Fernandez Diaz, no veigi cap malicia amb el meu escrit.

No vull ofendre a ningú, per la realitat es molt dura.

Salut.

Baliga-balaga · 26/04/2016, 08:38

//*// La nostra sentència: INDEPENDÈNCIA!!! //*//

Molt bon escrit, Joan.

Això sí, que "cada palo aguante su vela", perque no podem oblidar que aquest sistema pervers de manteniment de la Caspa Franquista obté la seva "legitimitat" (hi ha coses que mai poden ser legítimes, com el Castor, tot i així) en forma de vots a la Ppsoec's (els mantenidors del sistema) a la resta d'Espanya, per tant, sí, que cada palo aguante su vela.

Moralment no és que hi tinguem dret a la independència, és que hi estem obligats per dignitat.

Bump:

Cita:

26/4: A València hi estan passant coses

Vicenç Villatoro
25/04/2016 18:39

Segueix-me

En el comportament electoral, en l’àmbit institucional i també en el civil. L’emocionant Homenatge a València de dissabte no és la menor. Més enllà del descrèdit del PP local, en caiguda lliure, està passant en el fons el mateix que ha passat de manera accelerada a Catalunya en els últims anys. Un nombre creixent de persones han anat adquirint, alguns amb decepció, altres amb sorpresa, la sensació que l’estat espanyol no es comporta com l’estat dels valencians. És a dir, com l’estat que ha de defensar els seus interessos materials, econòmics, socials, i l’estat que els pot oferir una identitat pròpia còmoda (encara que sigui per ofrenar des d’ella noves glòries a Espanya). Com ha passat molt a Catalunya i fins a cert punt a les Illes, a València ha caigut la confiança en Espanya tal com és. Això no vol dir que la resposta valenciana sigui la del sobiranisme català i que acabin per confluir. La resposta valenciana és específica, perquè el descrèdit d’Espanya no es produeix per una exportació del model català, sinó per una dinàmica i una lògica valencianes, des de la valencianitat. Vist des de Madrid, això tranquil·litzarà els qui temen el fantasma del pancatalanisme. Jo, d’ells, això em preocuparia encara més.

http://m.ara.cat/opinio/dabril-Valencia-hi-passant-coses_0_1565843408.html

---

Baliga-balaga · 27/04/2016, 14:32

//*// Ara és l'hora //*//

Cita:

Ens volen sotmesos per salvar-nos de la 'bogeria'

per Víctor Alexandre
24 d' Abril 2016 a les 21.36 h

Ara fa només uns dies, la secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal, ens obsequiava amb unes declaracions que, referint-se al govern de Catalunya, deien exactament això: "Quan alguns obliden que estan sotmesos a l'imperi de la llei ataquen directament la democràcia." I afegia que "allò que divideix empetiteix". No són paraules noves, ja que formen part de la doctrina nacionalista espanyola que els tres membres del búnquer, Partit Popular, Partit Socialista i Ciudadanos, repeteixen dia rere dia. Però cal aturar-s'hi perquè sempre hi ha alguna ànima de bona fe que es deixa impressionar per l'ampul·lositat de l'expressió 'imperi de la llei'.

Per començar, cal dir a la senyora Cospedal que el Procés no ha oblidat pas que estem sotmesos a un imperi. Imperiet agònic, per ser més precisos, ja que, com deia el títol espanyol del remake de George Cukor d'un clàssic britànic, l'imperi castellà és luz que agoniza. Fins i tot l'argument del film li escau força, ja que parla d'un individu que pretén fer creure a la seva dona que està malalta i que s'ha tornat boja. Aquí n'hem parlat sovint de les frases dels membres del búnquer que defineixen la independència de Catalunya com una malaltia política. "Catalunya viu una malaltia col·lectiva", han arribat a dir. S'entén la maniobra, oi? Si voler la llibertat és una bogeria, el qui la vol és un boig. I atès que és boig, cal tenir-lo captiu per salvar-lo de la seva bogeria.

Allò que ataca directament la democràcia, senyora Cospedal, és l'imperi espanyol de la llei. Aquest imperi, com vostè l'anomena, constitueix en si mateix una vulneració dels principis democràtics i una violació dels drets humans. Negar la identitat d'un poble, negar-li fins i tot la condició de poble, amenaçar-lo amb la intervenció armada, privar-lo del dret a decidir i sotmetre'l a la voluntat d'un tercer no és una llei, és una agressió. Una agressió que tot demòcrata té l'obligació de rebutjar per una simple qüestió de dignitat i perquè no n'hi ha prou de ser demòcrata, cal defensar també aquests valors sempre que algú, valent-se d'una posició de poder, pretén violar-los. Altrament se n'esdevé còmplice.

Catalunya, per tant, no pot obeir cap llei totalitària per dues raons: la primera, per sentit comú, perquè constituiria un suïcidi; i la segona, per sentit moral, perquè no pot reconèixer la tirania espanyola. Només desobeeix el qui reconeix el poder d'un altre sobre ell. L'ús del mot 'desobeir' ja implica acceptació de la pròpia subordinació. Hom adduirà que, s'usi o no s'usi aquest mot, hi ha una realitat administrativa de dominació que s'imposa. És cert. Però cap llibertat administrativa no és assolible sense el previ alliberament mental del captiu. La llibertat, per entendre'ns, comença dins d'un mateix. No podem segar els barrots exteriors sense haver segat primer els barrots interiors. La nostra manera de parlar reflecteix la nostra manera de pensar.

Pel que fa a la frase "allò que divideix empetiteix", diguem que és una burda manipulació retòrica. La llibertat no divideix ni empetiteix. Allò que de debò empetiteix és la manca de llibertat. Empetiteix i destrueix. La llibertat és el dret de tota persona o col·lectivitat d'associar-se (o no) amb altres persones o col·lectivitats. El concepte subjacent de 'grandesa nacional' que hi ha en la frase de Cospedal és absolutament imperialista i ve a dir-nos: "Vosaltres sols no sou ningú, i només podeu ser alguna cosa com una pertinença nostra". La supèrbia, malauradament, impedeix que l'espanyolisme s'adoni del profund complex d'inferioritat que s'amaga darrere la creença que la grandesa d'una col·lectivitat nacional es mesura per la seva dimensió territorial o demogràfica. No és estrany, doncs, que l'Estat espanyol intenti desacreditar la llibertat de Catalunya. No suporta la idea de saber-se geogràficament més 'petit'. Tot glorificador de la grandària física s'esglaia davant l'anunci de la seva imminent petitesa

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/ens_volen_sotmesos_per_salvar-nos_de_la_bogeria_162858.php

---

Baliga-balaga · 28/04/2016, 10:13

//*//Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena!!!//*//

Cita:

Interessa Espanya?

"Encara que molts catalans es vulguin 'desconnectats', la desconnexió no ha arribat"

per Vicent Sanchis 27 d' Abril 2016 a les 19.41 h

Una part -potser la més inquieta nacionalment- dels lectors d'aquest i altres mitjans despatxen amb quatre invectives els intents que fan -que fem- alguns columnistes amb la intenció d'analitzar la política Espanya. "Deixeu-los estar!", "Ja hem desconnectat!", "Ja s'ho faran!", "Que ens importa!", solen ser els recursos habituals amb què pretenen resoldre la qüestió i deixar en evidència els -ai!- pretesos analistes.

Potser tenen una part de raó. Potser cal deixar-los estar, a "ells", potser ja hauríem d'haver desconnectat, potser la insistència en l'error pot portar a la desgana i l'apatia. D'acord. Però, sigui com sigui i encara que alguns hagin decidit que res del que passa a Espanya els interessa, la veritat és que només un partit polític català renuncia a presentar-se a les eleccions dites "generals" espanyoles. I encara és més veritat que la força que va guanyar les anteriors, només fa uns mesos, va ser la "confluència" de Podemos autòctona.

Encara que molts catalans, doncs, es vulguin "desconnectats", la desconnexió no ha arribat. I que els funcionaris o els proveïdors de la Generalitat cobrin cada mes depèn en total mesura dels ingressos que el govern de l'Estat facilita al català amb la salmòdia de fons habitual. Els més contraris a saber res d'Espanya haurien de recordar què va passar fa alguns mesos quan el ministre Montoro va estirar la mesquinesa i va trigar a pagar els diners que la Generalitat devia als farmacèutics. El president del gremi va afirmar, amb llei i sense pàtria, que no els vinguessin amb històries, que s'ho fessin els uns i els altres, però que ells volien cobrar. I que, si no cobraven, ho pagarien els beneficiats de la sanitat universal i gratuïta més fràgils. Això interessa o no?

A Espanya sonen tambors electorals. És probable que el PP torni a governar. És més probable encara que, si no ho fa, els qui el substitueixin no canviïn gaire el fons, encara que sí la forma. S'han parat a pensar els senyors desconnectats qui guanyarà aquestes eleccions a Catalunya? I encara més. S'han imaginat per un segon què passaria si un govern "de progrés" oferís als catalans cinc comprensions, quatre compensacions, tres blindatges, dues correccions en el finançament i un somriure?

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/interessa_espanya_163078.php

------------

Interesa España?

"Aunque muchos catalanes se quieran 'desconectados', la desconexión no ha llegado"

por Vicent Sanchis 27 de Abril 2016 a las 19:41 h

Una parte -quizás la más inquieta nacionalment- los lectores de este y otros medios despachan con cuatro invectivas los intentos que hacen -que hacemos- algunos columnistas con la intención de analizar la política España. "Dejar estar!", "Ya hemos desconectado!", "Allá ellos!", "Que nos importa!", Suelen ser los recursos habituales con los que pretenden resolver la cuestión y dejar en evidencia los -¡ay! - pretendidos analistas.

Quizás tienen una parte de razón. Quizás hay que dejarlos estar, a "ellos", quizás ya deberíamos haber desconectado, quizás la insistencia en el error puede llevar a la desgana y la apatía. Aceptar. Pero, sea como sea y aunque algunos hayan decidido que nada de lo que pasa en España les interesa, lo cierto es que sólo un partido político catalán renuncia a presentarse a las elecciones dichas "generales" españolas. Y aún es más verdad que la fuerza que ganó las anteriores, sólo hace unos meses, fue la "confluencia" de Podemos autóctona.

Aunque muchos catalanes, pues, se quieran "desconectados", la desconexión no ha llegado. Y que los funcionarios o los proveedores de la Generalitat cobren cada mes depende en total medida de los ingresos que el gobierno del Estado facilita al catalán con la salmodia de fondo habitual. Los más contrarios a saber nada de España deberían recordar qué pasó hace algunos meses cuando el ministro Montoro estiró la mezquindad y tardó en pagar el dinero que la Generalitat debía a los farmacéuticos. El presidente del gremio afirmó, con ley y sin patria, que no les vinieran con historias, que se lo hicieran unos y otros, pero que ellos querían cobrar. Y que, si no cobraban, lo pagarían los beneficiados de la sanidad universal y gratuita más frágiles. Esto interesa o no?

En España suenan tambores electorales. Es probable que el PP vuelva a gobernar. Es más probable aunque, si no lo hace, los que lo sustituyan no cambien mucho el fondo, aunque sí la forma. Se han parado a pensar los señores desconectados quién ganará estas elecciones en Cataluña? Y aún más. Se han imaginado por un segundo qué pasaría si un gobierno "de progreso" ofreciera a los catalanes cinco comprensiones, cuatro compensaciones, tres blindajes, dos correcciones en la financiación y una sonrisa?

Bump:

Cita:

El TC declara inconstitucional l'impost sobre les nuclears aprovat pel Parlament

Els magistrats donen la raó a l'executiu espanyol, que considera que l'impost vulnera la LOFCA

Tribunal Constitucional
Tribunal Constitucional | EFE
per ACN 27 d' Abril 2016 a les 17.23 h

El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucionals i nuls diversos articles de la Llei 12/2014 del Parlament de Catalunya que estableixen la creació de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear i la destinació dels recursos recaptats a programes de protecció i reactivació econòmica. Els magistrats donen la raó a l'executiu espanyol, que havia recorregut l'impost argumentant que la seva creació vulnera la Llei de finançament autonòmic (LOFCA) perquè recau sobre un fet imposable gravat per l'Estat.

En concret, el TC declara inconstitucionals i nuls els articles 1.1 c) i del 21 al 30 de la Llei 12/2014 del Parlament. El primer és el que crea el tribut sobre l'energia elèctrica d'origen nuclear, i els que van del 21 al 30 són els que estableixen la quantitat que han de pagar les centrals i la destinació d'aquests fons a actuacions de protecció civil per a la disminució, el control i la reducció dels riscs derivats de l'activitat de les centrals. També la creació d'un fons per fomentar la reactivació econòmica de les zones afectades per les centrals nuclears.

Segons l'executiu espanyol, l'impost vulnera la Llei de finançament autonòmic (LOFCA) perquè grava elements "coincidents" amb la llei espanyola 15/2012 que estableix l'impost estatal sobre la producció de combustible nuclear gastat i residus actius resultants de la generació d'energia nucleoelèctrica. En concret, segons l'Estat, les dues normes coincideixen a gravar "la producció de combustible nuclear gastat resultants de cada reactor nuclear".

Els magistrats conclouen que "existeix equivalència entre els dos tributs", que "no només graven la mateixa activitat" sinó que ho fan "des de la mateixa perspectiva". Per tant, segons el TC, l'impost vulnera els articles 133.2 i 157.3 de la Constitució espanyola i LOFCA, fet que permet "declarar la inconstitucionalitat i nul·litat" dels articles recorreguts.

La sentència no s'ha acordat per unanimitat. El magistrat Juan Antonio Xiol Ríos ha presentat un vot particular discrepant on defensa la potestat de la Generalitat d'establir l'impost tenint en compte que el 37,5% dels reactors nuclears de l'Estat es troben a Catalunya.

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/el_tc_declara_inconstitucional_l_impost_sobre_les_nuclears_aprovat_pel_parlament_163072.php

--------

El TC declara inconstitucional el impuesto sobre las nucleares aprobado por el Parlament

Los magistrados dan la razón al Ejecutivo español, que considera que el impuesto vulnera la LOFCA

Tribunal Constitucional
Tribunal Constitucional | EFE
por ACN 27 de Abril 2016 a las 17:23 h

El Tribunal Constitucional (TC) ha declarado inconstitucionales y nulos varios artículos de la Ley 12/2014 del Parlamento de Cataluña que establecen la creación del impuesto sobre la producción de energía eléctrica de origen nuclear y el destino de los recursos recaudados a programas de protección y reactivación económica. Los magistrados dan la razón al Ejecutivo español, que había recorrido el impuesto argumentando que su creación vulnera la Ley de financiación autonómica (LOFCA) para que recae sobre un hecho imponible gravado por el Estado.

En concreto, el TC declara inconstitucionales y nulos los artículos 1.1 c) y del 21 al 30 de la Ley 12/2014 del Parlamento. El primero es el que crea el tributo sobre la energía eléctrica de origen nuclear, y los que van del 21 al 30 son los que establecen la cantidad que deben pagar las centrales y el destino de estos fondos a actuaciones de protección civil para la disminución, el control y la reducción de los riesgos derivados de la actividad de las centrales. También la creación de un fondo para fomentar la reactivación económica de las zonas afectadas por las centrales nucleares.

Según el ejecutivo español, el impuesto vulnera la Ley de financiación autonómica (LOFCA) porque grava elementos "coincidentes" con la ley española 15/2012 que establece el impuesto estatal sobre la producción de combustible nuclear gastado y residuos activos resultantes de la generación de energía nucleoeléctrica. En concreto, según el Estado, las dos normas coinciden grabar "la producción de combustible nuclear gastado resultantes de cada reactor nuclear".

Los magistrados concluyen que "existe equivalencia entre los dos tributos", que "no sólo graban la misma actividad" sino que lo hacen "desde la misma perspectiva". Por tanto, según el TC, el impuesto vulnera los artículos 133.2 y 157.3 de la Constitución española y LOFCA, lo que permite "declarar la inconstitucionalidad y nulidad" de los artículos recurridos.

La sentencia no se ha acordado por unanimidad. El magistrado Juan Antonio Xiol Ríos ha presentado un voto particular discrepante donde defiende la potestad de la Generalitat de establecer el impuesto teniendo en cuenta que el 37,5% de los reactores nucleares del Estado se encuentran en Cataluña.

Baliga-balaga · 28/04/2016, 15:28

//*// Donec Perficiam //*//

Cita:

Govern en funcions

Empar Moliner
27/04/2016 20:20

Segueix-me

Diu que el rei d’Espanya convocarà noves eleccions, que és una funció (la de convocar eleccions) imprescindible en un reialme (no sé com s’ho deuen fer a les repúbliques). Que en Felip aconselli als polítics que es posin d’acord és una feina que paguem de gust per la corona de Felip i pels seus acòlits (en Marichalar, el Froilán, sa mare, la reina Sofia, l’amant del rei Joan Carles, la Cristina, el seu marit...).

Per tant, els polítics han decidit que no baixen del burro i que no pacten. Per tant, ens passen el mort. Per tant, si ells, que han estat escollits perquè nosaltres els hem votat, no han canviat el sentit del seu vot, per què l’hem de canviar nosaltres? En aquestes noves eleccions ens demanen que ja no votem el que vam votar. ¿Seran, doncs, diferents les seves ofertes?

Si som coherents, el resultat de les eleccions espanyoles serà el mateix que va sortir a les passades eleccions espanyoles

Per coherència màxima amb el que vàrem votar, tots nosaltres hauríem de votar exactament el mateix. Si els nostres líders no pacten, per quina raó hem de pactar nosaltres? I pactar, en el nostre cas, és votar -vot útil- algú altre. Els del PSOE no han volgut pactar amb els de Ciutadans. ¿Els de Ciutadans, però, demanaran ara als del PSOE que els votin a ells en lloc de votar els del PSOE? Els de Podem no han pactat amb els del PP. ¿Aspiren els del PP a aconseguir vots dels de Podem?

Si som coherents, el resultat de les eleccions espanyoles serà el mateix que va sortir a les passades eleccions espanyoles. Per tant, altre cop no es podrà governar. I hi haurà d’haver noves eleccions espanyoles. I tampoc no es podrà governar. I així pels segles dels segles. Que potser ho nota algú que el govern d’Espanya està en funcions? El govern d’Espanya, malgrat ser un govern en funcions, continua laminant les lleis catalanes. La de la pobresa energètica, la del fracking, la de la igualtat entre homes i dones, la de les grans superfícies... Què canvia? En l’única cosa que estan d’acord és a fotre’ns a nosaltres. Fotem-los ben fotuts a ells, doncs, almenys.

http://m.ara.cat/opinio/Govern-funcions_0_1567043301.html

---

Baliga-balaga · 28/04/2016, 21:20

//*//Bon Cop de Falç//*//

Cita:

33 jutges sobiranistes

José Antich
Barcelona. Dimecres, 27 d'abril de 2016

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha arxivat el cas contra el diari La Razón per publicar en una doble pàgina les fotos de 33 jutges catalans que havien firmat un manifest a favor de la consulta participativa organitzada per la Generalitat el 9-N del 2014. Segons els jutges demandants, un total de 22, almenys, algunes de les fotos només s'haurien pogut obtenir a través de la base de dades del Document Nacional d'Identitat i es tractaria d'un delicte de revelació de secrets. De fet, dos inspectors de la Brigada d'Informació del Cos Nacional de Policia van arribar a admetre que havien accedit a la base de dades del DNI per realitzar un informe demanat per un superior. El cas, per qui l'hagi seguit, va iniciar la seva instrucció en un jutjat de Barcelona i, passat un temps, el titular se'n va inhibir en favor d'un jutjat de Madrid. En l'arxivament del sumari, que no és recurrible, s'hi assenyala que no hi ha delicte i que tampoc no hi va haver revelació de secrets. De com van ser obtingudes algunes de les fotografies no se'n sap res més.

El sempre inquiet jurista Joan Queralt, col·laborador d'El Nacional, quan va llegir la notícia al nostre diari va fer un tuit directe, com molts dels seus, que sonava a una interpel·lació. Deia: "Impresentable. Si haguessin estat jutges afins el resultat hauria estat el mateix?". Es referia, és clar, a si haguessin estat objecte d'una violació de la seva imatge i contraris al procés. I encara que la pregunta no pugui tenir una resposta clara ja que no s'ha produït la situació, és molt probable que Queralt tingui raó. Entre altres coses, perquè els precedents de tot el relacionat amb el 9-N el que no fan és generar confiança en la justícia, ja que en el procés penal de la consulta estan immersos el president Mas i tres dels seus consellers del moment. I encara que cansi val la pena recordar que els fiscals catalans es van oposar unànimement a presentar una querella i només ho van fer una vegada la Fiscalia General de l'Estat, fent ús de les seves potestats, va ordenar a la Fiscalia de Catalunya que la presentés.

Un dels magistrats denunciants s'ha referit a la utilització de la seva imatge com una actuació vergonyosa. És evident que no va errat i diu molt poc de l'Estat de Dret i dels límits d'utilització en benefici propi dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. Els ciutadans necessitem saber que aquestes línies es respecten i que els primers que ho fan són aquells a qui els confiem la nostra seguretat.

http://www.elnacional.cat/ca/editorial/33-jutges-sobiranistes_102360_102.html

----------

33 jueces soberanistas

José Antich
Barcelona. Miércoles, 27 de abril de 2016

El Tribunal Superior de Justicia de Madrid ha archivado el caso contra el diario La Razón para publicar en una doble página las fotos de 33 jueces catalanes que habían firmado un manifiesto a favor de la consulta participativa organizada por la Generalitat el 9-N de 2014. según los jueces demandantes, un total de 22, al menos, algunas de las fotos sólo se habrían podido obtener a través de la base de datos del Documento Nacional de Identidad y se trataría de un delito de revelación de secretos. De hecho, dos inspectores de la Brigada de Información del Cuerpo Nacional de Policía llegaron a admitir que habían accedido a la base de datos del DNI para realizar un informe pedido por un superior. El caso, por quien lo haya seguido, inició su instrucción en un juzgado de Barcelona y, pasado un tiempo, el titular se inhibió en favor de un juzgado de Madrid. En el archivo del sumario, que no es recurrible, se señala que no hay delito y que tampoco hubo revelación de secretos. De cómo fueron obtenidas algunas de las fotografías no se sabe nada más.

El siempre inquieto jurista Joan Queralt, colaborador de El Nacional, cuando leyó la noticia en nuestro diario hizo un tuit directo, como muchos de los suyos, que sonaba a una interpelación. Decía: "Impresentable. Si hubieran sido jueces afines el resultado habría sido el mismo?". Se refería, claro, a si hubieran sido objeto de una violación de su imagen y contrarios al proceso. Y aunque la pregunta no pueda tener una respuesta clara ya que no se ha producido la situación, es muy probable que Queralt tenga razón. Entre otras cosas, porque los precedentes de todo lo relacionado con el 9-N lo que no hacen es generar confianza en la justicia, ya que en el proceso penal de la consulta están inmersos el presidente Mas y tres de sus consejeros del momento. Y aunque canse vale la pena recordar que los fiscales catalanes se opusieron unánimemente a presentar una querella y sólo lo hicieron una vez la Fiscalía General del Estado, en uso de sus potestades, ordenó a la Fiscalía de Cataluña que la presentara.

Uno de los magistrados denunciantes se refirió a la utilización de su imagen como una actuación vergonzosa. Es evidente que no errado y dice muy poco del Estado de Derecho y de los límites de utilización en beneficio propio de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado. Los ciudadanos necesitamos saber que estas líneas se respetan y que los primeros que lo hacen son aquellos a los que les confiamos nuestra seguridad.

Bump:

Cita:

Metàfores de hàmster

Enric Vila
Barcelona. Dijous, 28 d'abril de 2016

Fa uns dies Crónica Global va publicar una notícia típica d’aquest periodisme de jardí d’infància que es fa a Catalunya explicant que jo li havia dit "rata" a Manuel Trallero, un dels seus col·laboradors estrella. De seguida Societat Civil Catalana se’n van fer ressò amb entusiasme, i el mateix Trallero em va respondre amb una pregunta que volia ser enginyosa però que posava en evidència quin és l’univers mental de bona part de l’unionisme: “Admirat Enric, a les rates se les extermina, oi?”

Com es podia llegir en el mateix tuit, la piulada que jo vaig publicar a propòsit d’un article seu, i molt conscientment, va ser: “Quin fàstic Manuel Trallero. Podent ser gran, ser una rata”. El matís és important perquè no és el mateix deshumanitzar algú per la seva condició o la seva ideologia que retreure-li que escrigui com una rata tenint capacitat d'escriure amb grandesa. Tampoc és veritat que l’article de Trallero fos una crítica al nacionalisme lingüístic. Era una deformació mesquina de la història i de les intencions del grup Koiné.

Una prova que la Constitució es va aprovar amb coaccions és el prestigi que tenen els discursos victimistes

Els discursos victimistes de l’espanyolisme tenen una tradició més llarga fins i tot que el pujolisme. El 1963, el president de la Diputació valenciana i catedràtic de ciència política a la universitat franquista Diego Sevilla Andrés, ja li va dir nazi a Joan Fuster a propòsit del llibre Nosaltres els valencians. Res no posa tan en evidència que Catalunya és un país ocupat i que la Constitució de 1978 és un text aprovat sota l’amenaça de la força com l’èxit que, en el debat polític espanyol, tenen els discursos victimistes relacionats amb la violència, de la classe que siguin.

Fa dos dies el poca solta de Miguel Ángel Rodríguez va donar un cop de mà a Ciutadans tractant la Inés Arrimadas de “femella jove i atractiva”. Victimitzant-la com a dona, ajudava a destruir una mica més les possibilitats d’abordar dues qüestions de fons, a saber: primer, que la cap de l’oposició al Parlament té un coneixement de Catalunya molt folklòric i superficial, que difícilment passaria els estàndards en cap país lliure; i segon, que el seu físic té una tirada electoral constatada a les enquestes, fins al punt que la política s’està sensualitzant amb una insensatesa de vegades molt grollera.

Andrea Levy assegurava l’altre dia, en el programa del Jordi Basté, que estava orgullosa de militar en un partit que té morts per atemptats d'ETA. La resposta venia d’una pregunta escandalosament sectària de la Gemma Galdón. Però el tema és que la reaparició d’Arnaldo Otegi ha tornat a posar el terrorisme basc en el centre de l’imaginari del PP. Ara que Otegi ha sortit de la presó i es vol presentar a les eleccions potser seria l’hora que alguns defensors de la Constitució fessin l’esforç d’intentar entendre el dolor que els pactes de la Transició van causar a molts catalans, molts bascos i molts republicans.

Els polítics que pretenen que les víctimes de Fraga o de Martín Villa són menys importants que les víctimes d’Otegi haurien de recordar com van acabar els líders de l’anomenat antifranquisme. Fer-se la víctima a la llarga no serveix de res, no impedeix que el món avanci. S’ha vist amb el famós procés i s’està veient amb Convergència. Quan Trallero tracta la normalització lingüística de comèdia o fa passar per racistes els signants del manifest Koiné sobretot perjudica els sectors de població que diu defensar. Afeblir el català només servirà perquè els fills de la immigració que no s’han integrat tinguin més dificultats per trobar feina.

El català hauria de protegir els més desafavorits d'haver de competir a casa seva per les feines més precàries

A països com Dinamarca o Noruega, l’idioma del país serveix de filtre laboral i de dic contra la precarietat que promouen els mercats globals. La llengua del país protegeix els catalans desafavorits d’haver de competir, dins de casa seva, en un mercat de 500 milions de parlants. Els polítics i els intel·lectuals que treballen per fer veure que la cultura castellana està perseguida a Catalunya, tenen la sort que no s'han de disputar feines poc agraïdes amb els immigrants de Sudamèrica o d’altres parts del món.

Madrid i el pont aeri no sols utilitzen els catalans que se senten espanyols per mantenir la unitat de l’Estat, també els fan servir per enriquir-se sense cap escrúpol, apel·lant als fantasmes del nazisme. Evidentment, es pot discutir el manifest del grup Koiné. Ara bé: ningú no pot negar que, en l’Europa del segle XX, no hi ha exemples com el català d’integració d’una massa tan nombrosa de forans sense violència. Aviam si Trallero troba un altre poble europeu que hagi resistit sense desintegrar-se l’arribada d’un contingent humà d’una altra cultura proporcionalment tan nombrós.

No és casualitat que Barcelona brilli en tants aspectes i que, en canvi, tingui una vida financera tan patètica en relació a la resta de ciutats importants del continent. Les finances demanen poder polític i molts diners, és a dir, algú que manufacturi en condicions precàries perquè els especuladors facin negoci. A Catalunya els qui fan aquesta feina solen ser persones que parlen castellà i que fins fa poc han votat massivament els responsables de la bombolla financera. L’evidència és tan gran que fins i tot Ciutadans ha hagut de rebaixar els atacs a la normalització lingüística i al discurs del dèficit fiscal.

L'Espanya constitucional està caient en l'abisme de desmemòria que ha portat França a la decadència

A mesura que l’independentisme tensiona la política es va veient com ETA i la immigració continuen sent els dos pilars de l’Espanya constitucional. L’únic inconvenient és que ni ETA ni la immigració ja no són un problema polític; són un fantasma del passat que cada dia importa menys. Els defensors de la unitat d’Espanya estan caient en el mateix abisme de mentida i desmemòria que ha portat França a la decadència. A tot Europa va caldre que passessin uns 40 anys perquè alguns països comencessin a reconèixer oficialment la seva participació en l’Holocaust i en altres crims menors, i a donar veu i dignitat a minories repressaliades.

A França, fins al juny de 1999, la guerra d’Algèria es va tractar oficialment com una operació policial i així els va amb l'islamisme i el Front Nacional. A Espanya, mentre que les víctimes del terrorisme d’ETA exigeixen que l’Estat defensi la memòria de les víctimes, els efectes de la guerra civil i la repressió franquista es tracten amb sordina. Com ja he escrit altres vegades, les elits espanyoles són les úniques d’Europa que no van ser derrotades en el segle XX. Fins i tot les elits angleses van haver de fer autocrítica. Això farà que afrontar el futur sigui més dur i desestabilitzador, però no impedirà que el País Basc i Catalunya acabin aplicant el dret a l'autodeterminació.

Per evitar-ho Madrid s’hauria d’haver estalviat la integració europea. No és que Catalunya pugui esperar cap suport explícit de Brussel·les, encara que l’ONU hagi demanat dues vegades que l’Estat espanyol derogui la llei de punt final de 1977. Senzillament fer entrar Espanya a la Unió Europea com si res no hagués passat va ser un error, des del punt de vista de les metàfores de hàmster que fan servir el senyor Trallero i els seus amics de Crónica Global. Només cal veure l’Arrimadas vestida de Rociera com si fóssim a la Catalunya de Pujol i Loquillo enyorant la Barcelona underground del postfranquisme mentre fa anuncis per un banc.

Suposo que si el grup Koiné demanés una reparació política i econòmica per tots els catalans vius que no han pogut estudiar en la llengua del país per culpa de Franco i de Primo de Rivera, algunes coses s’entendrien molt millor. Esclar que amb aquesta actitud, no caldria fer-ho, perquè ja seríem independents. I llavors Espanya podria regenerar-se de debò.

http://www.elnacional.cat/ca/opinio/immigracio-nazis-catala_102348_102.html

------

Metáforas de hámster

Enric Vila
Barcelona. Jueves, 28 de abril de 2016

Hace unos días Crónica Global publicó una noticia típica de este periodismo de jardín de infancia que se hace en Cataluña explicando que yo le había dicho "rata" a Manuel Trallero, uno de sus colaboradores estrella. Enseguida Sociedad Civil Catalana se hicieron eco con entusiasmo, y el mismo Trallero me respondió con una pregunta que quería ser ingeniosa pero que ponía en evidencia cuál es el universo mental de buena parte del unionismo: "Admirado Enrique , a las ratas se las extermina, ¿verdad? "

Como se podía leer en el mismo tuit, la tuit que yo publiqué a propósito de un artículo suyo, y muy conscientemente, fue: "Qué asco Manuel Trallero. Pudiendo ser grande, ser una rata ". El matiz es importante porque no es lo mismo deshumanizar alguien por su condición o su ideología que reprocharle que escriba como una rata teniendo capacidad de escribir con grandeza. Tampoco es verdad que el artículo de Trallero fuera una crítica al nacionalismo lingüístico. Era una deformación mezquina de la historia y de las intenciones del grupo Koiné.

Una prueba de que la Constitución se aprobó con coacciones es el prestigio que tienen los discursos victimistas

Los discursos victimistas del españolismo tienen una tradición más larga incluso que el pujolismo. En 1963, el presidente de la Diputación valenciana y catedrático de ciencia política en la universidad franquista Diego Sevilla Andrés, ya le dijo nazi a Joan Fuster a propósito del libro Nosotros los valencianos. Nada pone tan en evidencia que Cataluña es un país ocupado y que la Constitución de 1978 es un texto aprobado bajo la amenaza de la fuerza como el éxito que, en el debate político español, tienen los discursos victimistas relacionados con la violencia, de la clase que sean.

Hace dos días el poca suelta de Miguel Ángel Rodríguez dio una mano a Ciudadanos tratando Inés Arrimadas de "hembra joven y atractiva". Victimizando-la como mujer, ayudaba a destruir un poco más las posibilidades de abordar dos cuestiones de fondo, a saber: primero, que la cabeza de la oposición en el Parlamento tiene un conocimiento de Cataluña muy folclórico y superficial, que difícilmente pasaría los estándares en ningún país libre; y segundo, que su físico tiene un tirón electoral constatada en las encuestas, hasta el punto de que la política se está sensualizado con una insensatez a veces muy grosera.

Andrea Levy aseguraba el otro día, en el programa de Jordi Basté, que estaba orgullosa de militar en un partido que tiene muertos por atentados de ETA. La respuesta venía de una pregunta escandalosamente sectaria de Gemma Galdón. Pero el tema es que la reaparición de Arnaldo Otegi ha vuelto a poner el terrorismo vasco en el centro del imaginario del PP. Ahora que Otegi ha salido de la cárcel y se quiere presentar a las elecciones tal vez sería hora de que algunos defensores de la Constitución hicieran el esfuerzo de intentar entender el dolor que los pactos de la Transición causaron muchos catalanes, muchos vascos y muchos republicanos.

Los políticos que pretenden que las víctimas de Fraga o Martín Villa son menos importantes que las víctimas de Otegi deberían recordar cómo acabaron los líderes del llamado antifranquismo. Hacerse la víctima a la larga no sirve de nada, no impide que el mundo avance. Se ha visto con el famoso proceso y se está viendo con Convergencia. Cuando Trallero trata la normalización lingüística de comedia o hace pasar por racistas los firmantes del manifiesto Koiné sobre todo perjudica a los sectores de población que dice defender. Debilitar el catalán sólo servirá para que los hijos de la inmigración que no se han integrado tengan más dificultades para encontrar trabajo.

El catalán debería proteger a los más desfavorecidos de tener que competir en su casa para los trabajos más precarios

En países como Dinamarca o Noruega, el idioma del país sirve de filtro laboral y de dique contra la precariedad que promueven los mercados globales. La lengua del país protege los catalanes desfavorecidos de tener que competir, dentro de su casa, en un mercado de 500 millones de hablantes. Los políticos y los intelectuales que trabajan para hacer ver que la cultura castellana está perseguida en Cataluña, tienen la suerte de que no se han de disputar trabajos poco agradecidas con los inmigrantes de Sudamérica o de otras partes del mundo.

Madrid y el puente aéreo no sólo utilizan los catalanes que se sienten españoles para mantener la unidad del Estado, también los usan para enriquecerse sin escrúpulos, apelando a los fantasmas del nazismo. Evidentemente, se puede discutir el manifiesto del grupo Koiné. Ahora bien: nadie puede negar que, en la Europa del siglo XX, no hay ejemplos como el catalán de integración de una masa tan numerosa de foráneos sin violencia. A ver si Trallero encuentra otro pueblo europeo que haya resistido sin desintegrarse la llegada de un contingente humano de otra cultura proporcionalmente tan numeroso.

No es casualidad que Barcelona brille en tantos aspectos y que, en cambio, tenga una vida financiera tan patética en relación al resto de ciudades importantes del continente. Las finanzas piden poder político y mucho dinero, es decir, alguien que manufacturi en condiciones precarias para que los especuladores hagan negocio. En Cataluña los que hacen este trabajo suelen ser personas que hablan castellano y que hasta hace poco han votado masivamente los responsables de la burbuja financiera. La evidencia es tan grande que incluso Ciudadanos ha tenido que rebajar los ataques a la normalización lingüística y el discurso del déficit fiscal.

La España constitucional está cayendo en el abismo de desmemoria que ha llevado Francia en la decadencia

A medida que el independentismo tensiona la política se va viendo como ETA y la inmigración siguen siendo los dos pilares de la España constitucional. El único inconveniente es que ni ETA ni la inmigración ya no son un problema político; son un fantasma del pasado que cada día importa menos. Los defensores de la unidad de España están cayendo en el mismo abismo de mentira y desmemoria que ha llevado Francia en la decadencia. En toda Europa fue necesario que pasaran unos 40 años para que algunos países empezaran a reconocer oficialmente su participación en el Holocausto y en otros crímenes menores, y dar voz y dignidad a minorías represaliadas.

En Francia, hasta junio de 1999, la guerra de Argelia se trató oficialmente como una operación policial y así les va con el islamismo y el Frente Nacional. En España, mientras que las víctimas del terrorismo de ETA exigen que el Estado defienda la memoria de las víctimas, los efectos de la guerra civil y la represión franquista se tratan con sordina. Como ya he escrito en otras ocasiones, las élites españolas son las únicas de Europa que no fueron derrotadas en el siglo XX. Incluso las élites inglesas tuvieron que hacer autocrítica. Esto hará que afrontar el futuro sea más duro y desestabilizador, pero no impedirá que el País Vasco y Cataluña acaben aplicando el derecho a la autodeterminación.

Para evitarlo Madrid debería haber ahorrado la integración europea. No es que Cataluña pueda esperar ningún apoyo explícito de Bruselas, aunque la ONU haya pedido dos veces que España derogue la ley de punto final de 1977. Sencillamente hacer entrar España en la Unión Europea como si nada hubiera pasado fue un error, desde el punto de vista de las metáforas de hámster que usan el señor Trallero y sus amigos de Crónica Global. Sólo hay que ver la Arrimadas vestida de Rociera como si fuéramos en la Cataluña de Pujol y Loquillo añorando la Barcelona underground del posfranquismo mientras hace anuncios para un banco.

Supongo que si el grupo Koiné pidiera una reparación política y económica para todos los catalanes vivos que no han podido estudiar en la lengua del país por culpa de Franco y de Primo de Rivera, algunas cosas se entenderían mucho mejor. Claro que con esta actitud, no habría que hacerlo, porque ya estaríamos independientes. Y entonces España podría regenerarse de verdad.

Martina_1 · 29/04/2016, 11:37

Bon dia per la matina!!!

Baliga-balaga · 29/04/2016, 15:37

//*// Com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes! //*//

Bon dia! Bonica estelada!

Bump:

Cita:

Soraya, apaga y vámonos

Empar Moliner
28/04/2016 18:53

Segueix-me

Torno a llegir les paraules de la vicepresidenta del govern del Regne d’Espanya, Soraya Sáenz de Santamaría, una dona que (convé recordar-ho) no pateix per pagar la calefacció. En Junqueras, que s’hi ha reunit, li ha demanat (li ha demanat!) que no duguin al TC la llei 24/2015 d’emergència habitacional. Segons l’ARA, el govern espanyol en funcions (en funcions per a segons què) la podria recórrer avui, “però la vicepresidenta s’ha compromès a rumiar-ho”. I ha dit: “No entrem en el fons i la bondat o no de la llei sinó en les competències”.

“No entrem en el fons i la bondat o no de la llei”, diu! I que ho digui em fa pensar que, efectivament, no pot negar que la llei té una bondat innegable. Si la llei li hagués semblat pèrfida, separatista i nazi ja ho hauria manifestat. Dient “No entrem en fons i la bondat o no de la llei” està afirmant que en comprèn la bondat. La llei faria que els que no tenen la seva sort energètica puguin tenir llum. És un dret que garanteix la Constitució, a menys que la Constitució sigui paper mullat. Però si fos paper mullat no cremaria.

Quan la llei és una cotilla i no una garantia hom s’ha de revoltar contra la llei

Si no entren en el fons i la bondat de la llei, perquè només entren en les competències, de què ens serveix ser súbdits espanyols a part de per pagar? És com si l’Estat assumís el paper de l’Encarregat de Vigilar per la Higienització Nasal dels Ciutadans Menors del Regne d’Espanya (creat durant la mítica Transició). I quan jo li vull torcar els mocs a la meva filla em diuen que no puc, que comprenen molt bé la meva motivació, però que els envaeixo competències. A la meva filla li raja la candela, perquè l’EVHNCMRE és més aviat teòric. I ells, doncs, em diuen que comprenen la meva bondat en voler mocar la nena. Però que envaeixo competències. Quan la llei és una cotilla i no una garantia hom s’ha de revoltar contra la llei i els que la fan i els que l’apliquen des dels despatxos sempre calents, sempre refrigerats, des dels palaus reials pornogràficament il·luminats.

http://m.ara.cat/opinio/empar-molinet-soraya-apaga-vamonos_0_1567643260.html

Baliga-balaga · 29/04/2016, 22:52

//*//Donec Perficiam//*//

Cita:

Tècnics d’Adif, esparverats pels errors de Foment en el disseny del Corredor Mediterrani

La decisió de construir només un carril AVE entre València i Castelló al costat de les vies de rodalies perjudicarà la connexió entre País Valencià i Catalunya

UGT i CCOO han revelat que els tècnics d’Adif van desaconsellar al ministeri de Foment el plantejament el tram de Corredor Mediterrani que s’està construint entre València i Castelló i que ha de contribuir a unir el País Valencià amb Catalunya amb AVE. En concret, l’alta velocitat s’està construint mitjançant un únic carril d’ample internacional al costat dels dos d’ample ibèric per on passen els trens de rodalies, mitja i llarga distància, una decisió que pot provocar el col·lapse ferroviari al País Valencià i afectar l’anhelada connexió amb Catalunya.

La decisió tallarà les ales al Corredor

Foment ha escollit aquest sistema i no una plataforma de doble via independent, l’opció preferent dels tècnics, per una “decisió política”, segons els sindicats. Han apuntat que els experts ja van desaconsellar aquesta solució abans que comencessin les obres perquè els treballs afectarien el servei dels trens tradicionals –ara mateix, amb la infraestructura encara a mitges, circulen un 60% menys de combois que normalment-, però sobretot perquè tallava les ales a explotar al màxim les possibilitats que oferiria el Corredor Mediterrani, que serà en aquest tram de via única. D'entrada, Foment ja ha dit que la velocitat màxima serà de 220 km/h, 80km/h menys que la resta de trams d'AVE.

Sindicats, tècnics d'Adif i governs català i valencià, units en el rebuig als plans de Foment

A més, els sindicats adverteixen que serà impossible que circulin més trens que ara sense treure serveis de rodalies o regionals i que no saben com funcionarà el doble sistema de senyalització que s’haurà de posar en pràctica, perquè serà el primer tram de l’Estat en què l’AVE coincidirà amb els altres serveis ferroviaris. A banda de sindicats i tècnics d’Adif, els consellers que s’ocupen de mobilitat a Catalunya i el País Valencià, Josep Rull i María José Salvador, també fa mesos que es posen les mans al cap per la decisió que, de manera deliberada o no, pot portar al fracàs del Corredor. La consellera valenciana va dir el febrer passat que el tram es convertiria en un "coll d'ampolla".

http://www.directe.cat/noticia/496719/tecnics-dadif-esparverats-pels-errors-de-foment-en-el-disseny-del-corredor-mediterrani

-------------

Técnicos de Adif, asustados por los errores de Fomento en el diseño del Corredor Mediterráneo

La decisión de construir sólo un carril AVE entre Valencia y Castellón junto a las vías de cercanías perjudicará la conexión entre Valencia y Cataluña

UGT y CCOO han revelado que los técnicos de Adif desaconsejaron al ministerio de Fomento el planteamiento el tramo de Corredor Mediterráneo que se está construyendo entre Valencia y Castellón y que debe contribuir a unir la Comunidad Valenciana con Cataluña con AVE. En concreto, la alta velocidad está construyendo mediante un único carril de ancho internacional junto a los dos de ancho ibérico por donde pasan los trenes de cercanías, media y larga distancia, una decisión que puede provocar el colapso ferroviario en Valencia y afectar la ansiada conexión con Cataluña.

La decisión cortará las alas en el Corredor

Fomento ha elegido este sistema y no una plataforma de doble vía independiente, la opción preferente de los técnicos, por una "decisión política", según los sindicatos. Apuntaron que los expertos ya desaconsejaron esta solución antes de que empezaran las obras para que los trabajos afectarían el servicio de los trenes tradicionales -ahora mismo, con la infraestructura aún a medias, circulan un 60% menos de convoyes que normalmente-, pero sobre todo porque cortaba las alas a explotar al máximo las posibilidades que ofrecería el Corredor Mediterráneo, que será en este tramo de vía única. De entrada, Fomento ya ha dicho que la velocidad máxima será de 220 km / h, 80 km / h menos que el resto de tramos de AVE.

Sindicatos, técnicos de Adif y gobiernos catalán y valenciano, unidos en el rechazo a los planes de Fomento

Además, los sindicatos advierten de que será imposible que circulen más trenes que ahora sin quitar servicios de cercanías o regionales y que no saben cómo funcionará el doble sistema de señalización que se deberá poner en práctica, porque será el primer tramo de la estado en que el AVE coincidirá con los otros servicios ferroviarios. Aparte de sindicatos y técnicos de Adif, los consejeros que se ocupan de movilidad en Cataluña y Valencia, Josep Rull y María José Salvador, también hace meses que se ponen las manos en la cabeza por la decisión que, de forma deliberada o no, puede llevar al fracaso del Corredor. La consejera valenciana dijo en febrero pasado que el tramo se convertiría en un "cuello de botella".

Yotengounplan · 30/04/2016, 08:20

No me lo puedo creer!!!

Cita:

Iniciado por Martina

Bon dia per la matina!!!

Es increible!!! Ningun comentario a esta foto? Jojojojojo! !!! Dice mucho de este hilo!!!

Estais buenisimas hijas mias!!! Os quitaba esas banderas que mychas veces solo sirven para dar malos rollos para poder ver esos cuerpazos y comeros enteras!!

Baliga-balaga · 30/04/2016, 14:15

//*//Com seguem espigues d'or, quan convé seguem cadenes!//*//

Cita:

20 anys després del Pacte del Majestic

«L'estat espanyol es veu abocat a una nova convocatòria electoral en què els partits catalans no tindran, com en els últims anys, cap possibilitat d'incidir en la formació del nou govern»

Maria Vila Redon | 29/04/2016 a les 00:02h

Ahir va fer 20 anys del Pacte del Majestic, que va permetre a José María Aznar ser investit president del govern espanyol. Eren les èpoques daurades de l'autonomisme i Convergència i Unió gaudia d'una hegemonia que va mantenir fins fa 4 dies, tot i que encara està per veure (ara sense Unió) que l'hagi perdut del tot. Eren les èpoques en què el Tribunal Constitucional feia de Tribunal Constitucional, mentre els conflictes de competència es resolien fent política sense treure la Constitució a passejar.

20 anys després, l'estat espanyol es veu abocat a una nova convocatòria electoral en què els partits catalans no tindran, com en els últims anys, cap possibilitat d'incidir en la formació del nou govern. Encara que renunciessin al referèndum, els partits espanyols consideren que no es pot pactar res amb una gent que ja ha fet trontollar l'edifici de la Transició.

Els partits catalans al Congrés (o d'obediència estrictament catalana) són ara netament independentistes. És cert que no podran incidir activament en una nova investidura, però la seva sola presència, tal com s'ha vist, ja ho posa tot de cap per avall. És innegable que si no fos pel mal anomenat procés, avui Espanya tindria un nou govern.

Tenint en compte que, activament o passiva, els partits catalans sempre alteren l'ordre espanyol, la Via Claver -que consisteix en l'abstenció de l'independentisme a les eleccions espanyoles- és poc eficient. Convé tenir-ho present de cara a les noves eleccions. Cal ser a Madrid: cal anar-hi a molestar i a fer política. L'independentisme no guanyarà "donant missatges potents al món", sinó posant el sistema polític espanyol davant del mirall. Encara que no ho sembli, el pacte del Majestic ho va fer en el seu moment. Sense ell tampoc no seríem on som, si és que som en algun lloc.

http://www.naciodigital.cat/opinio/13065/20/anys/despr/pacte/majestic

----------

20 años después del Pacto del Majestic

«El estado español se ve abocado a una nueva convocatoria electoral en la que los partidos catalanes no tendrán, como en los últimos años, ninguna posibilidad de incidir en la formación del nuevo gobierno»

Maria Vila Redon | 04/29/2016 a las 00: 02h

Ayer hizo 20 años del Pacto del Majestic, que permitió a Aznar fue investido presidente del Gobierno. Eran las épocas doradas del autonomismo y CiU gozaba de una hegemonía que mantuvo hasta hace 4 días, aunque aún está por ver (ahora sin Unión) que la haya perdido del todo. Eran las épocas en que el Tribunal Constitucional hacía de Tribunal Constitucional, mientras los conflictos de competencia se resolvían haciendo política sin quitar la Constitución a pasear.

20 años después, España se ve abocado a una nueva convocatoria electoral en la que los partidos catalanes no tendrán, como en los últimos años, ninguna posibilidad de incidir en la formación del nuevo gobierno. Aunque renunciaran al referéndum, los partidos españoles consideran que no se puede pactar nada con una gente que ya ha hecho tambalear el edificio de la Transición.

Los partidos catalanes en el Congreso (o de obediencia estrictamente catalana) son ahora netamente independentistas. Es cierto que no podrán incidir activamente en una nueva investidura, pero su sola presencia, tal como se ha visto, ya lo pone todo patas arriba. Es innegable que si no fuera por el mal llamado proceso, hoy España tendría un nuevo gobierno.

Teniendo en cuenta que, activa o pasiva, los partidos catalanes siempre alteran el orden español, la Vía Claver -que consiste en la abstención del independentismo en las elecciones españolas- es poco eficiente. Conviene tenerlo presente de cara a las nuevas elecciones. Hay que ser en Madrid: hay que ir a molestar y hacer política. El independentismo no ganará "dando mensajes potentes en el mundo", sino poniendo el sistema político español ante el espejo. Aunque no lo parezca, el pacto del Majestic lo hizo en su momento. Sin él tampoco estaríamos donde estamos, si es que somos en alguna parte.

Bump: Home, yotengo, machote!

Com va el teu pla? It works? Funciona?

Bump:

Cita:

Els transports fan (molta) política

«És increïble, però aquesta decisió s'entén si l'observem no pas com una operació comercial qualsevol sinó com una operació política de gran volada»

___o-x

L'Alguer, fotografiat per Paolo Calaresu.

Per: Vicent Partal
28.04.2016 21:36

Ahir es va saber que, finalment, Alitàlia volaria tres dies la setmana entre l’Alguer i Barcelona. Encara no se sap del cert si seran vols d’estiu i prou o si es mantindran tot l’any, però la notícia en si és excel·lent. Durant anys, el vol Girona-l’Alguer de Ryanair havia fet possible de connectar la ciutat catalana de Sardenya amb els Països Catalans d’una manera regular i la seva suspensió va causar una preocupació enorme a Sardenya i als catalans que aprofitaven les vacances per a conèixer millor aquest territori de parla catalana, segurament el més desconegut de tots.

Les comunicacions són un element essencial de les nacions modernes. Facilitar la comunicació d’aquesta comunitat humana anomenada nació és vital. Per això, la interrupció dels vols a l’Alguer va ser un colp molt dur per a la comunitat catalanoparlant de Sardenya i per a nosaltres. Com més difícil és de connectar els punts, més fàcil és de fer-los desaparèixer. Ara caldrà canviar Girona per Barcelona, però allò essencial és que la connexió no es perdrà.

Aquesta bona notícia contrasta amb els rumors –i malauradament són més que rumors– que el govern espanyol torna a aturar les maleïdes obres del corredor mediterrani.

És increïble, però aquesta decisió s’entén si l’observem no pas com una operació comercial qualsevol sinó com una operació política de gran volada. Des de fa anys, és molt més que evident que el govern espanyol no vol facilitar de cap manera ni la connexió de València i Barcelona ni la de Castelló de la Plana i Alacant. El concepte radial de les comunicacions respon a un model polític, basat no únicament en una certa idea d’Espanya –com molta gent diu–, sinó també en un certa idea dels perills pels quals Espanya creu que és assetjada i, si ho jutgem per les coses que fan, deuen estar ben convençuts que el pitjor perill és que el Principat i el País Valencià –tan semblants en gairebé tot– estiguen tan ben comunicats que acabe fent-se evident que són una mateixa cosa.

http://www.vilaweb.cat/noticies/els-transports-fan-molta-politica/

------------

Los transportes hacen (mucha) política

«Es increíble, pero esta decisión se entiende si la observamos no como una operación comercial cualquiera sino como una operación política de altos vuelos»

L'Alguer, fotografiado por Paolo Calaresu.

Por: Vicent Partal
04/28/2016 21:36

Ayer se supo que, finalmente, Alitalia volaría tres días la semana entre Alghero y Barcelona. Todavía no se sabe con certeza si serán vuelos de verano y suficiente o si se mantendrán todo el año, pero la noticia en sí es excelente. Durante años, el vuelo Girona-Alghero de Ryanair había hecho posible conectar la ciudad catalana de Cerdeña con los Países Catalanes de una manera regular y su suspensión causó una preocupación enorme en Cerdeña y los catalanes que aprovechaban las vacaciones para a conocer mejor este territorio de habla catalana, seguramente el más desconocido de todos.

Las comunicaciones son un elemento esencial de las naciones modernas. Facilitar la comunicación de esta comunidad humana llamada nación es vital. Por ello, la interrupción de los vuelos a Alguer fue un golpe muy duro para la comunidad catalanoparlante de Cerdeña y para nosotros. Cuanto más difícil es conectar los puntos, más fácil es de hacer desaparecer. Ahora habrá que cambiar Girona para Barcelona, pero lo esencial es que la conexión no se perderá.

Esta buena noticia contrasta con los rumores -y desgraciadamente son más que rumores- que el Gobierno vuelve a detener las malditas obras del corredor mediterráneo.

Es increíble, pero esta decisión se entiende si la observamos no como una operación comercial cualquiera sino como una operación política de altos vuelos. Desde hace años, es mucho más que evidente que el Gobierno no quiere facilitar en modo alguno ni la conexión de Valencia y Barcelona ni la de Castellón y Alicante. El concepto radial de las comunicaciones responde a un modelo político, basado no sólo en una cierta idea de España -como mucha gente dice-, sino también en un cierta idea de los peligros por los que España cree que es acosada y, a juzgar por las cosas que hacen, deben estar bien convencidos de que el peor peligro es que el Principado y Valencia -tan parecidos en casi todo- estén tan bien comunicados que termine haciéndose evidente que son una misma cosa.

Baliga-balaga · 01/05/2016, 01:26

//*//Bon Cop de Falç//*//

Cita:

Asfíxia

EMPAR MOLINER Actualitzada el 29/04/2016 20:03

Amics, és fastigós. Com ja deveu haver llegit a l’ARA, el govern del Regne d’Espanya ha portat al TC la llei 24/2015 o d’emergència habitacional. Diu que no garanteix “el principi d’igualtat de tracte de tots els espanyols”. És una llei que va ser aprovada per tots els grups del Parlament, també el PP, però és que el Parlament, davant del Tribunal Constitucional, no serveix per a res, excepte, potser, per declarar Sant Jordi patrimoni immaterial de la humanitat (i encara si no els molesta, que no és segur). No sé per què la van aprovar tots ells (com a resposta al fet que el govern d’Espanya dugués al TC el decret de pobresa energètica).Qui sap si sentien una certa vergonya de no fer-ho. Qui sap si, de veritat, pensaven que era una llei que ajudava la gent que ha de ser ajudada. Qui sap si pensaven: “Aprovem-la, que així quedem bé i, total, quan se la carreguin no se n’adonarà ningú”. Però, ves per on, sí que ens n’hem adonat. “No podem aplicar criteris polítics per sobre dels jurídics i per això en demanem la suspensió”, ha dit Soraya Sáenz de Santamaría. I a aquestes hores potser es mira una sèrie a la tablet, despreocupada, que és dissabte.

Que diguin que es carreguen la llei perquè “no garanteix el principi d’igualtat de tracte de tots els espanyols” és d’una supremacia que mareja. Com que la llei catalana afavoreix els pobres catalans respecte als pobres espanyols, no la permeten. El que és important és que els pobres catalans no estiguin millor que els pobres espanyols, no fos cas que algú es pensés que a Catalunya alguna cosa rutlla. I, la veritat, ajudar els pobres espanyols perquè estiguin com els pobres catalans no els entra al cap o els fa mandra. No cal. No puc comprendre com aconsegueixen dormir. No penso quedar-me aturada, i espero que vostès tampoc.

http://www.ara.cat/opinio/empar-moliner-asfixia_0_1568243225.html

-----------

Asfixia

EMPAR MOLINER Actualizada el 04/29/2016 20:03

Amigos, es asqueroso. Como ya habréis leído en el ARA, el gobierno del Reino de España ha llevado al TC la ley 24/2015 o de emergencia habitacional. Dice que no garantiza "el principio de igualdad de trato de todos los españoles". Es una ley que fue aprobada por todos los grupos del Parlamento, también el PP, pero es que el Parlamento, ante el Tribunal Constitucional, no sirve para nada, excepto, tal vez, para declarar San Jorge patrimonio inmaterial de la humanidad (y aún si no les molesta, que no es seguro). No sé por qué la aprobaron todos ellos (como respuesta a que el gobierno de España llevara al TC el decreto de pobreza energética) .Qui sabe si sentían una cierta vergüenza de no hacerlo. Quién sabe si, de verdad, pensaban que era una ley que ayudaba a la gente que tiene que ser ayudada. Quién sabe si pensaban: "Aprobamos-la, que así quedamos bien y, total, cuando se la carguen no se dará cuenta nadie". Pero, mira por donde, sí nos hemos dado cuenta. "No podemos aplicar criterios políticos por encima de los jurídicos y por eso pedimos la suspensión", dijo Soraya Sáenz de Santamaría. Y a estas horas quizá se mira una serie en la tablet, despreocupada, que es sábado.

Que digan que se cargan la ley porque "no garantiza el principio de igualdad de trato de todos los españoles" es de una supremacía que marea. Como la ley catalana favorece los pobres catalanes respecto a los pobres españoles, no la permiten. Lo importante es que los pobres catalanes no estén mejor que los pobres españoles, no sea que alguien se pensara que en Cataluña algo funciona. Y, la verdad, ayudar a los pobres españoles para que estén como los pobres catalanes no les entra en la cabeza o les da pereza. No es necesario. No puedo comprender cómo consiguen dormir. No pienso quedarme parada, y espero que ustedes tampoco.

19/04/2016, 16:28	#4982
hotmail2866 Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 82 SmilePoints último año: 82 Reputación último año: 27 Expes publicadas: 42 Colaboración: 3	avui A les 19 hores Al Ateneu Barcelonés xerrada de Jordi Borrás sobre "DesmuntanttSocietat Civil Catalana"
	Citar

25/04/2016, 18:11	#4989
Joan 1944 Fecha Registro: jul 2012 Mensajes último año: 11 SmilePoints último año: 40 Reputación último año: 2 Expes publicadas: 3 Colaboración: 1	Esto se acaba colegas........................... El xollo se acaba, ibex, tc, PP-PPSE y sus correspondientes franquisias, tambien se acaba el odio entre hermanos, primos, vecinos, conocidos, desconocidos, por que al final, todos los que nos obligant a ser espanyoles y a los que no, (a los que no, pq ser espanyol es normal) no somos enemigos nos joden igual a todos con 21 del iva, la electricidad mas cara de Europa, el gas con Castor, el Ministerio de Industria en la calle Panama, joder. el rey, emerito el Borbon y Borbon, el que se copio del Papa de Roma para salir del paso, con 5800 milloners de dolares USA en las Caiman, unos 2800 millones de Euros en paraisos europeos, sin saber lo que puede haver por allà y por aca, y demas a Grecia, Sofia, Borbon i Grecia, F/MC/H, etc, Una monarquia il·legítima. El ultimo gobierno vigente en España fue la 2ª Republica, por ello a que viene poner un Rey, es claro, el sucesor de Franco, cobro a los Borbon y Borbon, algo, referèndum para saber si querian los espanyoles una monarquia democràtica, una alternativa, JC 1º , Si, No, NS/NC, aquí esta lo que salio. Pero ellos no eran nadie para preguntarnos. Unos gobiernos los cuales solo han buscado su propio lucro, y su esfuerzo nos ha llevado a ser un país con un PIB muy jodido, como quieres que no se ria Montorro ó como dicen por la calle "Tosferatu" tenemos un problema muy grabe todos, Catalanes y no Catalanes. Supuesto: DUI, todo sale bien, que vamos a dejar en la misèria a los demas, no podemos moralmente. No cabe duda que ser Catalan , Extremeño, Gallego, ó Vasco, da igual, estamos todos jodidos por un sistema que solo se ha preocupado de extraer todo lo que tenia mos para el presente y para el futuro. Nos estan dejando con una mano delante y otra detras. Aqui cada cual aguante su palo, o dicho de otra manera, Cada un de altres ó nosaltres pensé lo que vulgui. Es una conversa mes o menys entre dos paisanos (uno de Huelva el otro de la Mancha). Jo veig el tema molt greu, si no hi ha mes gent al carrer sense tenir lloc per dormi, no es per el esforç de Montorro. Tot el que es fa penja de la Generelitat, i entitats no estatals, Caritas , Creu Roja, etc. No cal que portin gent de Siria, millor fem parar las guerres, ha es veritat las fabricas de armes son molt lucativas y si no li preguntin al ministre de Defensa. No ho ser. espero que Fernandez Diaz, no veigi cap malicia amb el meu escrit. No vull ofendre a ningú, per la realitat es molt dura. Salut. C.I.
	Citar

29/04/2016, 11:37	#4995
Martina_1 Fecha Registro: jul 2012 Mensajes último año: 0 SmilePoint último año: 1 Última Act: 22/12/2017 16:07 Reviews Colaboración: 1	Bon dia per la matina!!! Imágenes Adjuntas
	Citar