ADVERTENCIAS

Baliga-balaga · 18/01/2016, 23:38

//*// Ara és l'hora //*//

'The Wall Street Journal' es fa ressò de la "batalla" de l'Estat per impedir que Catalunya expliqui el procés al món

L'influent diari nord-americà recull les estratègies de les ambaixades espanyoles per desactivar els actes del Diplocat a l'exterior

ARA Barcelona Actualitzada el 17/01/2016 18:23

Roger Albinyana i Albert Royo, el juliol passat al Parlament irlandès / ACN

Des d’aquesta setmana, Catalunya té per primera vegada una conselleria d’Exteriors dedicada a explicar el procés al món a la recerca de suports. Fa mesos, però, que la diplomàcia catalana treballa, sovint amb discreció, per fer pedagogia i refutar els arguments contraris a la sobirania de Catalunya que escampa la diplomàcia espanyola. L’influent ' The Wall Street Journal' es fa ressò aquest diumenge, en un article signat des de Lituània, de la " lluita" entre el govern de la Generalitat per explicar el procés al món i l'aparell diplomàtic de l'Estat per contrarestar-lo. L'article és portada en l'edició digital europea.

La portada europea del WSJ

El diari nord-americà parla directament de "batalla" diplomàtica i posa com a exemple un acte del Diplocat, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, a la Universitat de Vílnius, la capital lituana, encapçalat pel secretari general de la institució, Albert Royo, que apareix en la foto principal del reportatge. L'ambaixada va enviar-hi un representant perquè hi intervingués públicament. El funcionari va qüestionar els arguments que estaven donant els ponents explicant que la secessió és il·legal i que no és viable econòmicament.

"El govern espanyol té l'avantatge en la batalla per l'opinió pública internacional, i ha mitigat en part els esforços diplomàtics de Catalunya", explica el corresponsal a Madrid, Matt Moffett, des de Vílnius.

Setmanes després, en un altre acte a la Universitat de Cracòvia, a Polònia, l'Estat hi va enviar un membre de Societat Civil Catalana, en aquest cas per intervenir com a ponent. Sovint, l'ambaixada espanyola "pressiona" la universitat per incloure en el programa una "contrapart" a la versió que podien donar els enviats catalans, tal com explicaven fonts del Diplocat a l'ARA.

El reportatge de 'The Wall Street Journal' explica l'obstinació del govern de la Generalitat per fer arribar el procés independentista "a les universitats, els parlaments i les redaccions de tot el món". El Diplocat –remarca el diari nord-americà– ha aconseguit publicar articles d’opinió en uns 60 diaris de tot el món, entre els quals destaquen ' The Guardian', a la Gran Bretanya, i el ' Correio Braziliense', al Brasil. També destaca reunions de la diplomàcia catalana amb diputats de Bèlgica, l’Uruguai o el Paraguai, i la moció aprovada pel Parlament danès demanant diàleg entre Madrid i Barcelona.

El govern espanyol ha intentat posar bastons a les rodes a gairebé "cada pas del camí", diu el diari, que cita les declaracions del ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, quan va dir que una consulta d'autodeterminació seria "un cop d'estat institucional". Moffett il·lustra l'enfrontament amb unes declaracions de l'escriptor Albert Sánchez Piñol: "El Diplocat i el cos diplomàtic espanyol són com gat i gos".

http://www.ara.cat/politica/Diplocat-The-Wall-Street-Journal_0_1505849606.html

-------------------------

'The Wall Street Journal' se hace eco de la "batalla" del Estado para impedir que Cataluña explique el proceso en el mundo

El influyente diario estadounidense recoge las estrategias de las embajadas españolas para desactivar los actos del Diplocat en el exterior

AHORA Barcelona Actualizada el 01/17/2016 18:23

Roger Albinyana y Albert Royo, en julio pasado en el Parlamento irlandés / ACN

Desde esta semana, Cataluña tiene por primera vez una consejería de Exteriores dedicada a explicar el proceso en el mundo en busca de apoyos. Hace meses, sin embargo, que la diplomacia catalana trabaja, a menudo con discreción, para hacer pedagogía y refutar los argumentos contrarios a la soberanía de Cataluña que esparce la diplomacia española. El influyente 'The Wall Street Journal' se hace eco este domingo, en un artículo firmado desde Lituania, de la "lucha" entre el gobierno de la Generalitat para explicar el proceso en el mundo y el aparato diplomático del Estado para contrarrestarlo. El artículo es llevada en la edición digital europea.

La portada europea del WSJ

El diario estadounidense habla directamente de "batalla" diplomática y pone como ejemplo un acto del Diplocat, el Consejo de Diplomacia Pública de Cataluña, en la Universidad de Vilna, la capital lituana, encabezado por el secretario general de la institución, Albert Royo , que aparece en la foto principal del reportaje. La embajada envió a un representante para que interviniera públicamente. El funcionario cuestionó los argumentos que estaban dando los ponentes explicando que la secesión es ilegal y que no es viable económicamente.

"El gobierno español tiene la ventaja en la batalla por la opinión pública internacional, y ha mitigado en parte los esfuerzos diplomáticos de Cataluña", explica el corresponsal en Madrid, Matt Moffett, desde Vilna.

Semanas después, en otro acto en la Universidad de Cracovia, en Polonia, el Estado envió un miembro de Sociedad Civil Catalana, en este caso para intervenir como ponente. A menudo, la embajada española "presiona" la universidad para incluir en el programa una "contraparte" en la versión que podían dar los enviados catalanes, tal y como explicaban fuentes del Diplocat al ARA.

El reportaje de 'The Wall Street Journal' explica el empeño del gobierno de la Generalitat para hacer llegar el proceso independentista "en las universidades, los parlamentos y las redacciones de todo el mundo". El Diplocat -remarca el diario estadounidense- ha conseguido publicar artículos de opinión en unos 60 diarios de todo el mundo, entre los que destacan The Guardian, en Gran Bretaña, y el 'Correio Braziliense', en Brasil. También destaca reuniones de la diplomacia catalana con diputados de Bélgica, Uruguay o Paraguay, y la moción aprobada por el Parlamento danés pidiendo diálogo entre Madrid y Barcelona.

El gobierno español ha intentado poner palos en las ruedas a casi "cada paso del camino", dice el diario, que cita las declaraciones del ministro de Asuntos Exteriores, José Manuel García-Margallo, cuando dijo que una consulta de autodeterminación sería "un golpe de estado institucional". Moffett ilustra el enfrentamiento con unas declaraciones del escritor Albert Sánchez Piñol: "El Diplocat y el cuerpo diplomático español son como gato y perro".

Baliga-balaga · 20/01/2016, 05:39

//*// Com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes! //*//

Cita:

Quan el teu únic projecte és frenar el dels altres

CARLES CAPDEVILA
17/01/2016 23:05

Segueix-me

LA POLÍTICA espanyola no només està bloquejada de cara a fer una majoria de govern. Hi ha una manca d’idees i de projectes tan alarmant que només s’aguanta a base de bloquejar els projectes dels altres. I de sobreactuar, d’exagerar. El bipartidisme no ha mort sinó que ha fet una cosa molt pitjor: agonitzar pressionat pels poders econòmics perquè es fusioni, que és tant com suïcidar-se, almenys per a una de les parts. Però els que els conviden a la gran coalició pensen que qui dia d’estabilitat de la seva passa, any empeny, i més endavant ja pressionaran qui toqui. L’excusa és unir-se per aturar “ el desafío secesionista ”, i al darrere hi ha poca cosa més. Hi ha,només, que el sistema prefereix zombis coneguts que vius per conèixer.

M’han sorprès -és un dir, que poca cosa sorprèn ja- les portades gegants dedicades aquests dies a presumptes escàndols que s’inventen, com que el PSOE hagi cedit senadors “ a los rupturistas ”. Ho veus allà a tota plana, dramatitzat, com una autèntica tragèdia, i podries pensar que tenen poca feina, que no tenen problemes greus. I sí, en tenen, no saben ni com fer govern i s’alarmen pel Senat, que és el comodí, tan aviat serveix per prometre que el portaran a Barcelona com per demanar que el tanquin, com per discutir la gravetat que els socialistes ajudin els separatistes, ui sí.

Que l’argument sigui pactar per impedir altres projectes evidencia la manca de projecte. L’independentisme els permet tenir alguna cosa per oposar-s’hi. Aixecar-te cada matí enfadat perquè els altres volen fer una cosa molt greu, mirar-te al mirall i adonar-te que, a part de destitjar i procurar el seu fracàs, no tens més plans, ha de ser tristíssim.

http://m.ara.cat/firmes/carles_capdevila/unic-projecte-frenar-dels-altres_0_1506449399.html

hotmail2866 · 20/01/2016, 19:07

Federalisme

Com podem creure amb el PSOE i al seu federalisme que no vol que Poem tinguin grup parlamentari prpipi (CATALANS VALENCIANS ; GALLECS I

Baliga-balaga · 20/01/2016, 23:31

//*// L'autonomia que ens cal és la de Portugal //*//

Cita:

17/1: Espanya està desconnectant de Catalunya

VICENÇ VILLATORO
Actualitzada el 16/01/2016 19:21

Des de fa un temps, i sobretot aquesta setmana, Catalunya anuncia la intenció de desconnectar-se d’Espanya, però és Espanya qui està aplicant ja la desconnexió de Catalunya i de les seves institucions. Tot el que s’ha fet des de Catalunya era dins de la legalitat: investir un president segons el procediment legal i amb majoria parlamentària, comunicar-ho al rei, constituir un govern en funció de les seves competències i atribucions. En canvi les respostes des de l’Estat són de desconnexió respecte a les institucions catalanes: no voler rebre la presidenta del Parlament, qüestionar la fórmula de promesa del president, denunciar la forma com s’organitza el govern per la creació d’un departament d’Exteriors... El govern espanyol ha fet bandera de la llei. Però els seus gestos són polítics: hi ha altres presidents que han promès el càrrec sense esmentar la Constitució i hi ha comunitats amb Exteriors. I no passa res, perquè és legal. Però sí que passa quan ho fa Catalunya, perquè la llei no és el més important ni és igual per a tothom. Des de Catalunya no s’han trencat les regles del joc. Des d’Espanya es tracta Catalunya d’una manera diferent, per raons polítiques, no jurídiques. És Espanya qui està desconnectant.

http://www.ara.cat/firmes/vicenc_villatoro/gener-Espanya-esta-desconnectant-Catalunya_0_1505849441.html

------------------------------------

01.17: España está desconectando de Cataluña

VICENÇ VILLATORO
Actualizada el 01/16/2016 19:21

Desde hace un tiempo, y sobre todo esta semana, Cataluña anuncia la intención de desconectarse de España, pero es España quien está aplicando ya la desconexión de Cataluña y de sus instituciones. Todo lo que se ha hecho desde Cataluña estaba dentro de la legalidad: invertir un presidente según el procedimiento legal y con mayoría parlamentaria, comunicarlo al rey, constituyó un gobierno en función de sus competencias y atribuciones. En cambio las respuestas desde el Estado son de desconexión respecto a las instituciones catalanas: no querer recibir la presidenta del Parlamento, cuestionar la fórmula de promesa del presidente, denunciar la forma como se organiza el gobierno para la creación de un departamento de Exteriores ... El gobierno español ha hecho bandera de la ley. Pero sus gestos son políticos: hay otros presidentes que han prometido el cargo sin mencionar la Constitución y hay comunidades con Exteriores. Y no pasa nada, porque es legal. Pero sí ocurre cuando lo hace Cataluña, porque la ley no es lo más importante ni es igual para todos. Desde Cataluña no se han roto las reglas del juego. Desde España se trata Cataluña de una manera diferente, por razones políticas, no jurídicas. Es España quien está desconectando.

hotmail2866 · 21/01/2016, 17:03

Rajoy

Rajoy tornara aser president del pais vei?
Despres de la broma que la radio a fet a Rajoy i Puigdemont
Es demostra quin president tenen al estat espanyol

Baliga-balaga · 22/01/2016, 20:13

//*// L'autonomia que ens cal és la de Portugal //*//

La indemnització del cas Castor, a Brussel·les

La Comissió Europea demana a Madrid explicacions pels 1.350 milions a ACS

ESTHER HERRERA Brussel·les
Actualitzada el 22/01/2016 00:00

La Comissió Europea està estudiant si obre una investigació per la indemnització del govern espanyol a l’empresa Escal UGS, encarregada del projecte Castor, arran del cessament de l’activitat del magatzem submarí de gas natural. Podria considerar l a indemnització de 1.350 milions d’euros una ajuda d’estat il·legal.

En una informació avançada per l’agència ACN, el president de l’organització Cecot, Antoni Abad, va anunciar ahir que l a Comissió Europea els ha notificat que han requerit informació al govern espanyol sobre la concessió. La resposta arriba després que Cecot, amb Fepime Catalunya, el Centre Metal·lúrgic i el Consell Intertèxtil Espanyol, interposés una demanda a l’estiu. Segons la patronal catalana, això demostra que Brussel·les veu “indicis” que l’actuació no ha sigut adequada.

Segons l’ACN, en la comunicació que envia Brussel·les a la patronal, l’executiu comunitari explica que ha demanat informació a Madrid i que ha de respondre abans de mitjans de febrer. Una vegada rebuda, l’analitzaran i, si cal, sol·licitaran més aclariments.

Denuncien que el veritable interès era el negoci derivat de la construcció de la infraestructura, sense tenir en compte la seva posterior explotació

Un portaveu de la Comissió ha confirmat a l’ARA que estan en contacte amb el govern espanyol i que han sol·licitat informació arran de la denúncia. No obstant, la institució assegura que encara estan en una fase preliminar, i no han decidit si obriran una investigació formal. En cas que s’obri i es declari que és una ajuda d’estat il·legal, l’empresa espanyola hauria de tornar la indemnització, amb interessos.

El govern espanyol va aprovar una compensació de 1.350 milions d’euros per a la constructora ACS, propietària del 66% d’Escal UGS, pel cessament de l’activitat de la plataforma Castor, després que es registressin terratrèmols a la costa de Castelló i el delta de l’Ebre, perquè una clàusula del 2008 instava a compensar l’empresa si s’aturava el projecte.

El negoci real

Segons la denúncia presentada per les patronals, la indemnització a Escal UGS podria considerar-se una ajuda d’estat il·legal i el govern espanyol hauria infringit l’article 107 del Tractat de la UE. L’equip d’advocats en la demanda va explicar que el pagament es va aprovar amb la instal·lació ja construïda i poc abans que s’iniciessin les tasques d’explotació. També van dir que ni l’Estat ni la constructora van tenir en compte els informes sobre risc sísmic a la zona. Per això van argumentar que el veritable interès era el negoci derivat de la construcció de la infraestructura, sense tenir en compte la seva posterior explotació. El president de Cecot va lamentar ahir que aquesta actuació sigui un “cost afegit” en la factura dels consumidors, que des d’aquest gener ja paguen part de la indemnització a través del rebut de gas.

La demanda de les patronals catalanes s’afegeix a les peticions del Parlament Europeu. A l’abril els eurodiputats van demanar en una votació que l’executiu comunitari estudiés si la indemnització del govern espanyol a la constructora es considera una ajuda d’estat il·legal, tal com també va sol·licitar la Defensora del Poble Europeu, Emily O’Reilly, en un informe a finals del 2014.

http://www.ara.cat/societat/indemnitzacio-del-cas-Castor-Brusselles_0_1508849159.html

--------------------------

La indemnización del caso Castor, en Bruselas

La Comisión Europea pide a Madrid explicaciones por los 1.350 millones ACS

ESTHER HERRERA Bruselas
Actualizada el 01/22/2016 12:00

La Comisión Europea está estudiando si abre una investigación por la indemnización del gobierno español a la empresa Escal UGS, encargada del proyecto Castor, a raíz del cese de la actividad del almacén submarino de gas natural. Podría considerar la indemnización de 1.350 millones de euros una ayuda de estado ilegal.

En una información adelantada por la agencia ACN, el presidente de la organización Cecot, Antoni Abad, anunció ayer que la Comisión Europea les ha notificado que han requerido información al gobierno español sobre la concesión. La respuesta llega después de que Cecot, con Fepime Cataluña, el Centro Metalúrgico y el Consejo Intertextil Español, interpusiera una demanda en verano. Según la patronal catalana, esto demuestra que Bruselas ve "indicios" de que la actuación no ha sido adecuada.

Según la ACN, en la comunicación que envía Bruselas a la patronal, el Ejecutivo comunitario explica que ha pedido información en Madrid y que debe responder antes de mediados de febrero. Una vez recibida, la analizarán y, si es necesario, solicitarán más aclaraciones.

Denuncian que el verdadero interés era el negocio derivado de la construcción de la infraestructura, sin tener en cuenta su posterior explotación

Un portavoz de la Comisión ha confirmado en el AHORA que están en contacto con el gobierno español y que han solicitado información a raíz de la denuncia. No obstante, la institución asegura que todavía están en una fase preliminar, y no han decidido si abrirán una investigación formal. En caso de que se abra y se declare que es una ayuda de estado ilegal, la empresa española debería devolver la indemnización, con intereses.

El gobierno español aprobó una compensación de 1.350 millones de euros para la constructora ACS, propietaria del 66% de Escal UGS, por el cese de la actividad de la plataforma Castor, después de que se registraran terremotos en la costa de Castellón y el delta del Ebro, porque una cláusula de 2008 instaba a compensar la empresa si se detenía el proyecto.

El negocio real

Según la denuncia presentada por las patronales, la indemnización a Escal UGS podría considerarse una ayuda de estado ilegal y el gobierno español debería infringido el artículo 107 del Tratado de la UE. El equipo de abogados en la demanda explicó que el pago se aprobó con la instalación ya construida y poco antes de que se iniciaran las tareas de explotación. También dijeron que ni el Estado ni la constructora tuvieron en cuenta los informes sobre riesgo sísmico en la zona. Por ello argumentaron que el verdadero interés era el negocio derivado de la construcción de la infraestructura, sin tener en cuenta su posterior explotación. El presidente de Cecot lamentó ayer que esta actuación sea un "coste añadido" en la factura de los consumidores, que desde este enero ya pagan parte de la indemnización a través del recibo de gas.

La demanda de las patronales catalanas se añade a las peticiones del Parlamento Europeo. En abril los eurodiputados pidieron en una votación que el Ejecutivo comunitario estudiara si la indemnización del gobierno español a la constructora se considera una ayuda de estado ilegal, tal como solicitó la Defensora del Pueblo Europeo, Emily O'Reilly, en un informe a finales de 2014.

Baliga-balaga · 25/01/2016, 05:36

//*// Com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes! //*//

Cita:

Ja hem tingut prou Transicions

SEBASTIÀ ALZAMORA
24/01/2016 22:59

Segueix-me

De veritat, ho deixin estar. Després d’esperar amb tota tranquil·litat que un dictador es morís de vell al seu llit i que es fes enterrar al Valle de los Caídos, amb tota la pompa i la parafernàlia que feien al cas, la política espanyola va iniciar un procés regeneracionista que es va conèixer com la Transició, comandat especialment per polítics com Adolfo Suárez i Jordi Pujol, i també per un monarca que es deia Joan Carles i que era el garant d’una estabilitat institucional que, vista en perspectiva, no és ni de bon tros la que caldria.

Avui en dia Adolfo Suárez és biològicament mort, bastants d’anys després que els seus mateixos companys de viatge en forgessin una mort política que va ser més que fulminant. Més astut, Jordi Pujol es va mantenir molt més temps al poder, amb l’inconvenient que durant aquests anys ell i la seva família es varen dedicar a construir una fortuna que últimament ha resultat ser, per dir-ho d’alguna manera, problemàtica. Un altre a qui també es veu que li va anar bé el negoci de l’estabilitat va ser al susdit rei Joan Carles, que ha aconseguit un capital personal de dos mil milions d’euros i que ha desaparegut misteriosament de la vida pública, no sense deixar-nos la penyora del seu propi fill Felip, que està fent mans i mànigues per perpetuar l’anomenat esperit de la Transició.

I és que l’esperit de la Transició és altament alliçonador. El seu altre gran conductor va ser un president que es deia Felipe González, avui en dia un multimilionari que de tant en tant es despenja amb diatribes contra els nacionalismes, com si ell no hagués practicat el nacionalisme amb contumàcia. Fins i tot va arribar a signar un article conjuntament amb Carme Chacón per demanar la recuperació del famós esperit de la Transició.

Però no ha estat l’únic, ni de bon tros. Aznar va proclamar que estava duent a terme la segona Transició que ens va dur a la Guerra de l’Iraq i a la bombolla immobiliària i del totxo, i Rodríguez Zapatero estava convençut de dur a terme una nova Transició que li va impedir veure una crisi brutal que tenia just al davant dels nassos, al crit que Espanya gaudia del sistema financer més sòlid del món, com s’ha comprovat a bastament.

Ara és ni més ni menys que María Dolores de Cospedal la que reclama una reedició de la Transició, amb l’argument de preservar la unitat d’Espanya i, atenció, superar “l’odi dels dos bàndols de la Guerra Civil”. Bé, de l’esclat de la Guerra Civil en farà al juliol vuitanta anys i seria tranquil·litzador pensar que no estem encara encallats allà, però es veu que la senyora Cospedal, i tot el que representa, no ho veu exactament així. Que l’any 2016 una alta dirigent de la política espanyola persisteixi a parlar d’odi entre bàndols deu ser una cosa que deu fer feliç el senyor Pío Moa, però a mi, com a súbdit espanyol que no em queda més remei que ser, em fa sentir francament incòmode. Potser que ens deixem estar de Transicions modèliques i girem full d’una vegada. I que ho fem des de Catalunya, sense cap odi a ningú.

http://m.ara.cat/opinio/Ja-hem-tingut-prou-Transicions_0_1510648973.html

---------

Bump:

Cita:

Ja hem tingut prou Transicions

SEBASTIÀ ALZAMORA
24/01/2016 22:59

Segueix-me

De veritat, ho deixin estar. Després d’esperar amb tota tranquil·litat que un dictador es morís de vell al seu llit i que es fes enterrar al Valle de los Caídos, amb tota la pompa i la parafernàlia que feien al cas, la política espanyola va iniciar un procés regeneracionista que es va conèixer com la Transició, comandat especialment per polítics com Adolfo Suárez i Jordi Pujol, i també per un monarca que es deia Joan Carles i que era el garant d’una estabilitat institucional que, vista en perspectiva, no és ni de bon tros la que caldria.

Avui en dia Adolfo Suárez és biològicament mort, bastants d’anys després que els seus mateixos companys de viatge en forgessin una mort política que va ser més que fulminant. Més astut, Jordi Pujol es va mantenir molt més temps al poder, amb l’inconvenient que durant aquests anys ell i la seva família es varen dedicar a construir una fortuna que últimament ha resultat ser, per dir-ho d’alguna manera, problemàtica. Un altre a qui també es veu que li va anar bé el negoci de l’estabilitat va ser al susdit rei Joan Carles, que ha aconseguit un capital personal de dos mil milions d’euros i que ha desaparegut misteriosament de la vida pública, no sense deixar-nos la penyora del seu propi fill Felip, que està fent mans i mànigues per perpetuar l’anomenat esperit de la Transició.

I és que l’esperit de la Transició és altament alliçonador. El seu altre gran conductor va ser un president que es deia Felipe González, avui en dia un multimilionari que de tant en tant es despenja amb diatribes contra els nacionalismes, com si ell no hagués practicat el nacionalisme amb contumàcia. Fins i tot va arribar a signar un article conjuntament amb Carme Chacón per demanar la recuperació del famós esperit de la Transició.

Però no ha estat l’únic, ni de bon tros. Aznar va proclamar que estava duent a terme la segona Transició que ens va dur a la Guerra de l’Iraq i a la bombolla immobiliària i del totxo, i Rodríguez Zapatero estava convençut de dur a terme una nova Transició que li va impedir veure una crisi brutal que tenia just al davant dels nassos, al crit que Espanya gaudia del sistema financer més sòlid del món, com s’ha comprovat a bastament.

Ara és ni més ni menys que María Dolores de Cospedal la que reclama una reedició de la Transició, amb l’argument de preservar la unitat d’Espanya i, atenció, superar “l’odi dels dos bàndols de la Guerra Civil”. Bé, de l’esclat de la Guerra Civil en farà al juliol vuitanta anys i seria tranquil·litzador pensar que no estem encara encallats allà, però es veu que la senyora Cospedal, i tot el que representa, no ho veu exactament així. Que l’any 2016 una alta dirigent de la política espanyola persisteixi a parlar d’odi entre bàndols deu ser una cosa que deu fer feliç el senyor Pío Moa, però a mi, com a súbdit espanyol que no em queda més remei que ser, em fa sentir francament incòmode. Potser que ens deixem estar de Transicions modèliques i girem full d’una vegada. I que ho fem des de Catalunya, sense cap odi a ningú.

http://m.ara.cat/opinio/Ja-hem-tingut-prou-Transicions_0_1510648973.html

---------

Baliga-balaga · 25/01/2016, 15:24

//*// Ara és l'hora //*//

Cita:

Els tribunals, impermeables als 277 tuits catalanòfobs denunciats per Drets

ENRIC BORRÀS Barcelona
25/01/2016 00:00

Dels 277 tuits que ha denunciat per catalanofòbia l’associació Drets des de l’octubre del 2014, ara per ara només ha prosperat la denúncia d’una sola piulada, segons ha informat l’entitat a l’ARA. Però no s’ha acceptat a tràmit perquè insultés els catalans, sinó perquè l’internauta va piular una fotografia de nens amb síndrome de Down. El president de Drets, l’advocat Sergi Blàzquez, critica la “manca de voluntat” per atendre les denúncies per catalanofòbia “perquè no volen reconèixer que hi ha odi contra els catalans”.

El fiscal especial per a delictes d’odi i discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, reconeix que ha notat un creixement dels delictes de discurs d’odi via xarxes socials. A internet sovint és difícil identificar l’autor, si fa servir un pseudònim, perquè cal reclamar informació a empreses i governs estrangers a través d’una comissió rogatòria, un tràmit especialment lent. Això complica les coses, però, segons Blàzquez, aquesta és tan sols “l’excusa oficial” i des de la Fiscalia els han dit “reiteradament” que, “com que els catalans no existim com a col·lectiu nacional, la catalanofòbia no està tipificada al Codi Penal”.

Perseguir l’odi: un repte pendent 40 anys després de FrancoEl 'Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d’odi i discriminació', dirigit pel fiscal Aguilar, explica que la discriminació per raó de “nació o origen nacional” només es pot aplicar a “la nació en sentit juridicoconstitucional”, o sigui, “com a pertanyent a un estat”. Les “nacionalitats autonòmiques”, però, no quedarien desprotegides. El manual diu que també es pot perseguir la discriminació “per la via de la ideologia o l’ètnia” en “supòsits d’odi a nacionalitats autonòmiques”. Amb tot, la interpretació restrictiva que s’ha fet fins ara de l’article 510 del Codi Penal tampoc ha facilitat les coses.

Les denúncies

Drets va fer la primera denúncia l’octubre del 2014 per 100 tuits amb amenaces com “A tots els independentistes de Catalunya els posaria a la cambra de gas!” La Fiscalia hi veia indicis de criminalitat, però la majoria de denúncies es van arxivarperquè no se’n podia identificar els autors. Els que es van identificar es van remetre a les fiscalies de les províncies corresponents: Màlaga, Toledo, Alacant, Sevilla i Cadis. Només va respondre la de Sevilla, i no veia delictiu publicar “Ens cal un caudillo per afusellar els putos catalans”.

El març de l’any passat, arran de l’accident de Germanwings, Drets va denunciar 55 tuits més. L’entitat encara no ha rebut cap resposta. El mes següent, després de l’atac d’un alumne de l’IES Joan Fuster que va deixar un professor mort, l’entitat va denunciar 22 piulades. Cap es va admetre a tràmit. Al juny, arran de la xiulada al monarca espanyol al partit de la Copa del Rei, Drets va denunciar 100 tuits. Va prosperar una sola denúncia, però perquè la piulada incloïa una fotografia amb nens amb síndrome de Down. L’entitat també es va afegir a una denúncia col·lectiva per banalització del nazisme el maig del 2015, però com que era amb més entitats no n’han pogut fer el recompte.

Blàzquez contraposa la situació de les denúncies per catalanofòbia amb les detencions de les operacions Aranya, per tuits que suposadament enaltien el terrorisme, i els arrestos “que no van trigar ni 24 hores” pels tuits en favor de matar polítics del PP després de l’assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco.

http://m.ara.cat/societat/tribunals-impermeables-tuits-catalanofobs_0_1510648937.html

Bump:

Cita:

24/1: Quin govern d’Espanya convé a l’independentisme?

VICENÇ VILLATORO
23/01/2016 17:59

Segueix-me

Només hi ha dues opcions imaginables de govern a Madrid. Una és la gran coalició entre populars i socialistes, potser amb la tercera pota de Ciutadans. L’altra, un pacte d’esquerres entre PSOE i Podem, amb els afegitons que necessitin. Quina de les dues combinacions convé més a l’independentisme català (que no és el mateix que quina convé més a Catalunya a curt termini)? La segona és més amable. Del govern del PP s’ha dit que era una fàbrica d’independentistes. Una gran coalició creada precisament contra l’independentisme -i encara més si se li afegeix Ciutadans- seria garantia d’immobilisme i fins tot d’increment de l’hostilitat cap als interessos dels catalans. La fàbrica d’independentistes continuaria en marxa, potser accelerada. Però la gran coalició permetria mantenir intacta l’esperança que Podem, en l’oposició, fos la tercera via que no arriba. En canvi, un govern entre PSOE i Podem, si no se’n sortís a l’hora d’afrontar el problema català -i em temo que no se’n sortiria- seria la decepció definitiva per als qui encara tenen esperances en una Espanya diferent on Catalunya pugui encaixar. En una hipòtesi i l’altra, l’independentisme creix. Sigui per la via de l’hostilitat o per la decepció.

http://m.ara.cat/firmes/vicenc_villatoro/gener-Quin-govern-dEspanya-lindependentisme_0_1510049005.html

----------

Bump:

Cita:

Deixin d’invocar la Transició en va

ANTONI BASSAS
24/01/2016 22:08

Segueix-me

EL PP FA pressing Sánchez invocant la Transició. Deixin d’usar aquest nom en va. Primer, perquè la Transició, amb totes les seves insuficiències, va portar Espanya d’una dictadura a una democràcia, i el que ara el PP insinua al PSOE i Ciutadans sembla més aviat una Loapa disfressada de reforma constitucional. Segon, perquè aquella Transició va ser atacada pel terrorisme, tant d’ETA com dels dos extrems, que va deixar la seva signatura en forma de centenars de morts. Massa greu perquè ara Rajoy es permeti fer servir termes com “batalla contra l’Estat” per referir-se a un procés que es vol decidir a les urnes. I tercer, perquè avui em mirava una foto de Suárez donant la mà a la Passionària el 1977 i, en canvi, no trobo la del rei rebent Forcadell.

http://m.ara.cat/firmes/antoni_bassas/Deixin-dinvocar-Transicio_0_1510648970.html

-------

hotmail2866 · 26/01/2016, 13:49

26 gener

Avui es cumpleix
26 de gener 1641 va ser un simbo lde victoria per la milicia armada de Barcelonacontra la monarquía Batalla de Montjuch ( es un dels arguments que circulaban que Franco va retardar la entrada a Barcelona per vengarse de la derrota de las tropas espanyoles)

26 gener 19369 léxercit franquista ocupa Barcelona a primera hora de la tarda sense trobar resistencia armada
Als dies anteriors 400000 personas habien abandonat la ciutat

26 gener 1979 El militant independentista Martí Marcofou abatut per les forces dócupacio a la cantonada Bruch -Diputació

hotmail2866 · 28/01/2016, 14:14

Pp

La corropció nocessa al PPI la frase de Rajoy "nose si el PPesta imputat"Per mi una pregunta és como una societat con el PAIS VALENCIA ha aguantat duran dècades a un personatge com Alfoso Rus i hi videos que ell diu Gilipolles als mestres. i que els votants son burros i que celebra las victories electorals amb "Xampany"i dones

hotmail2866 · 28/01/2016, 16:29

Rajoy

Raoy president?
En un video de Youtube del any 2007Rajoy le diu a Alfonso Rus "Te quiero Tus éxitos son mis éxitos"

Baliga-balaga · 28/01/2016, 20:00

//*// Bon Cop de Falç //*//

"Sé fuerte, Luís!"

...

Yotengounplan · 29/01/2016, 20:50

Martí Marcó i Bardella

Font:Viquipedia

En 1978 Marcó, junt amb Frederic Bentanachs, Fèlix Goñi, Quim Pelegrí i Griselda Pineda, fou entrenat per ETA (els mateixos que 9 anys mes tard van assasinar a 21 catalans i ferir a 45 mes amb seqüeles per a molts per a la resta de la seva vida; els mateixos que van assasinar 10 persones, 5 de les mateixes nens a Vic; amb gairabé els mateixos ferits; els mateixos assasins de l'Ernest Lluch; ...)a Baiona, i va tornar a Catalunya amb un arsenal d'armes i munició per a formar el primer comando de Terra Lliure.

El 26 de gener de 1979 l'automòbil amb què circulava per Barcelona, amb dos ocupants més, fou metrallat per la policia per no aturar-se en un control muntat a la cruïlla dels carrers del Bruc i de la Diputació. Ell i els seus acompanyants fugits anaven armats amb pistoles Firebird del 9 mm Parabellum, carregades..Ferit pels trets de la Policia, va ser abandonat, malferit i agonitzant, pels seus dos companys, qui el van deixar dessagnant-se a l'interior del vehicle en un carrer de Barcelona. Auxiliat per transeünts i automobilistes que van veure el cotxe abandonat i amb les portes obertes enmig de la via, va ser traslladat a un hospital, on, malgrat les cures, va morir l'endemà passat a l'Hospital Clínic.

Fèlix Goñi i Roura "Bruc" digué quan se'n va assabentar: "En Martí fou un camarada inigualable; les seves conviccions el portaren a moure el que feia falta per aconseguir els objectius. Visca la terra! [...]".

Segons explica Jaume Fernàndez i Calvet en el seu llibre Terra Lliure, la intenció d'aquest grup clandestí era atracar un transport de cabals de Banca Catalana. Encara que en aquelles dates no existia ni el nom de "Terra Lliure", durant molt temps se l'ha vinculat a la seva creació.

Regularment, les JERC i diverses organitzacions independentistes dediquen homenatges a aquest i altres militants del comando.
P.D.- el que està en vermell és aportació personal

hotmail2866 · 30/01/2016, 12:38

Cita:

Iniciado por yotengounplan

Font:Viquipedia

En 1978 Marcó, junt amb Frederic Bentanachs, Fèlix Goñi, Quim Pelegrí i Griselda Pineda, fou entrenat per ETA (els mateixos que 9 anys mes tard van assasinar a 21 catalans i ferir a 45 mes amb seqüeles per a molts per a la resta de la seva vida; els mateixos que van assasinar 10 persones, 5 de les mateixes nens a Vic; amb gairabé els mateixos ferits; els mateixos assasins de l'Ernest Lluch; ...)a Baiona, i va tornar a Catalunya amb un arsenal d'armes i munició per a formar el primer comando de Terra Lliure.

El 26 de gener de 1979 [...]

Altres organitzacions es per ejemple L'ESTAT CATALA (pattit mes antic a Catalunya i de Europa com PNV i Nosaltres Sols (irlandes)

Baliga-balaga · 30/01/2016, 15:10

//*// Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena! //*//

Cita:

Memòria.cat treu a la llum pública els ‘papers a Àvila’

L’Associació de Memòria i Història de Manresa (memòria.cat) publica els documents confiscats més rellevants de l’Arxiu d’Àvila

No tota la documentació confiscada pel règim franquista va anar a parar a l’Arxiu de Salamanca. Hi ha d’altres indrets que alberguen importants escrits de l’època de la II República i la Guerra Civil. L’Associació de Memòria i Història de Manresa n’ha tret a la llum els més rellevants de la ciutat d’Àvila (Castella i Lleó).
L'arxiu de documents catalans espoliats d'Àvila

La tasca de recuperar la documentació que el feixisme espanyol va espoliar tant a la Generalitat de Catalunya com a molts particulars i moltíssimes entitats, s’ha tornat una obsessió pels catalans del present. No tota la documentació va anar a parar a Salamanca, n’hi de molta i substancial que ho va fer a d’altres indrets com és l’Arxiu d’Àvila. L’Associació Memòria.cat s’ha dedicat durant aquests anys a regirar aquest arxiu i a publicar la documentació imprescindible.

Es tracta de més de cent documents confiscats a la Generalitat de Catalunya corresponent en la seva major part a l’any 1937. La majoria d'aquests papers –d’un gran interès històric- es van obtenir l’any 2004 quan, després que la premsa de Madrid en fes pública l’existència, Memòria.cat va consultar-los a Àvila i va demanar còpia dels més significatius.

Entre els documents més significatius hi ha per exemple actes de sessions de l'executiu català de 1936-1937, i documents múltiples de diverses entitats

Entre els més destacats figuren 21 actes de les sessions del Consell Executiu de la Generalitat que van tenir lloc entre novembre de 1936 i febrer de 1937. També podem llegir-hi informacions confidencials sobre la marxa de la guerra i instruccions del Gabinet de Censura sobre les notícies que no passaven el seu sedàs, a més d'un estudi sobre el problema del sanejament del nucli antic de Barcelona. Un altre document de molt interès és la relació de "militars facciosos executats" (com és el cas del general Manuel Goded), empresonats o donats de baixa.

La part més extensa correspon a l’àmbit cultural i educatiu. Destaca en aquest sentit un valuós document del Departament de Cultura amb més de cent pàgines d’adreces, el projecte de creació d’un Institut de les Lletres Catalanes, un projecte d’estatut de l’Institut de Ciències Naturals de Catalunya, uns estatuts de la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur i uns altres de l’Associació Professional de Concertistes. També hi figuren papers relatius al salvament del patrimoni artístic durant la guerra, als arxius, al panorama teatral i fins i tot un detall de pressupost del Teatre Nacional de Catalunya. Hi ha també documents de l’Escola Nova Unificada, del vaixell-escola President Macià, del Conservatori del Liceu i sobre pedagogia musical. Molts papers no tenen data, per bé que la majoria de la documentació correspon a l’any 1937.

L’associació manresana ha facilitat el web http://www.memoria.cat/avila mitjançant el qual la gent podrà consultar tots aquests papers. En col·laboració amb la revista Sàpiens, la publicació editarà alguns d’aquests documents en diversos números.

http://www.directe.cat/noticia/471907/memoria.cat-treu-a-la-llum-publica-els-papers-a-avila

------------------------

Memoria.cat saca a la luz pública los 'papeles en Ávila'

La Asociación de Memoria e Historia de Manresa (Memoria.cat) publica los documentos incautados más relevantes del Archivo de Ávila

No toda la documentación incautada por el régimen franquista fue a parar al Archivo de Salamanca. Hay otros lugares que albergan importantes escritos de la época de la II República y la Guerra Civil. La Asociación de Memoria e Historia de Manresa ha sacado a la luz los más relevantes de la ciudad de Ávila (Castilla y León).
El archivo de documentos catalanes expoliados de Ávila

La tarea de recuperar la documentación que el fascismo español expolió tanto a la Generalidad de Cataluña como muchos particulares y muchísimas entidades, se ha vuelto una obsesión por los catalanes del presente. No toda la documentación fue a parar en Salamanca, hay mucha y sustancial que lo hizo en otros lugares como es el Archivo de Ávila. La Asociación Memoria.cat se ha dedicado durante estos años a revolver este archivo y publicar la documentación imprescindible.

Se trata de más de cien documentos incautados a la Generalidad de Cataluña correspondiente en su mayor parte en el año 1937. La mayoría de estos papeles -de un gran interés histórico- se obtuvieron en 2004 cuando, después de que la prensa de Madrid hiciera pública la existencia, Memoria.cat consultó a Ávila y pidió copia de los más significativos.

Entre los documentos más significativos hay por ejemplo actas de sesiones del ejecutivo catalán de 1936-1937, y documentos múltiples de diversas entidades

Entre los más destacados figuran 21 actas de las sesiones del Consejo Ejecutivo de la Generalidad que tuvieron lugar entre noviembre de 1936 y febrero de 1937. También podemos leer informaciones confidenciales sobre la marcha de la guerra e instrucciones del Gabinete de Censura sobre las noticias que no pasaban su cedazo, además de un estudio sobre el problema del saneamiento del casco antiguo de Barcelona. Otro documento de mucho interés es la relación de "militares facciosos ejecutados" (como es el caso del general Manuel Goded), encarcelados o dados de baja.

La parte más extensa corresponde al ámbito cultural y educativo. Destaca en este sentido un valioso documento del Departamento de Cultura con más de cien páginas de direcciones, el proyecto de creación de un Instituto de las Letras Catalanas, un proyecto de estatuto del Instituto de Ciencias Naturales de Cataluña, unos estatutos de la Federación Catalana de Sociedades de Teatro Amateur y otros de la Asociación Profesional de Concertistas. También figuran papeles relativos al salvamento del patrimonio artístico durante la guerra, los archivos, el panorama teatral e incluso un detalle de presupuesto del Teatro Nacional de Cataluña. Hay también documentos de la Escuela Nueva Unificada, del buque-escuela Presidente Macià, del Conservatorio del Liceo y sobre pedagogía musical. Muchos papeles no tienen fecha, aunque la mayoría de la documentación corresponde a 1937.

La asociación manresana ha facilitado la web http://www.memoria.cat/avila mediante el cual la gente podrá consultar todos estos papeles. En colaboración con la revista Sapiens, la publicación editará algunos de estos documentos en varios números.

Marmesor · 01/02/2016, 09:55

Cita:

Iniciado por yotengounplan

Font:Viquipedia

En 1978 Marcó, junt amb Frederic Bentanachs, Fèlix Goñi, Quim Pelegrí i Griselda Pineda, fou entrenat per ETA (els mateixos que 9 anys mes tard van assasinar a 21 catalans i ferir a 45 mes amb seqüeles per a molts per a la resta de la seva vida; els mateixos que van assasinar 10 persones, 5 de les mateixes nens a Vic; amb gairabé els mateixos ferits; els mateixos assasins de l'Ernest Lluch; ...)a Baiona, i va tornar a Catalunya amb un arsenal d'armes i munició per a formar el primer comando de Terra Lliure.

El 26 de gener de 1979 [...]

Diuen els que en sabem que una de les aportacions mes celebrades (per ells es clar) del franquisme sociològic es la de eixamplar tot alló, per petit que sigui, de fets encolomats a l´oposició i fer-ne la convenient cuina per amagar tot alló de brutícia que el propi règim generava.
Segur que desde la benpensant dreta espanyola mai vàren existir presons, tortures, execucions ja que el régim (portes enfora) amagava, i es clar amb aquesta perfil no cal consciència. Peró tot plegat s´en va en orris tal punt obres la finestra i entra la llum, mes però amb la comèdia democràtica de la transició el franquisme sociològic permaneix i s´expandeix, la dretona cofoia parla de domocràcia però no vol sentir parlar de memòria històrica : es clar, beneïts pel clero i "refrendats" per la CEE, aixó sembla una bassa d´oli.
Però no n´hi havia prou amb el canvi de Falange a Faes, calia algú de l´anomenada "esquerra" que fes la feina bruta i va aparèixer el senyor Gonzalez del Psoe decidit a modernitzar les espanyes....... es va cruspir les ajudes europees en subsidis, carreteres, reconversions industrials (que la dreta no hauria pogut fer), la OTAN, la repugnància del GAL i el que calguès.......avui es un jubilat milionari, juntament amb el llibreter sevillá. Tot be, tot pulcre, la merda com sempre sota la catifa. Ara pot passar (jo no ho crec) que s´acabin els privilegis dels "ex", que les portes giratòries s´encallin....en fi, mes fum que mai.

I finalment cito l´escrit de mes amunt, perquè cla dir que els morts no son de ningú, i que les víctimes del terrorisme no varen triar ser-ho, menys encara en un estat que es va mostrar impotent de defensar-les, i no nomès aixó si no que les Forces de Seguretat d´aquest Estat es varen convertir en terroristes també : GAL, Intxaurrondo,Almeria......., en fi, un supossat "estat democràtic" que no tant sols protegeix el seus ciutadans (tots) si no que a mes els atropella. Sort d´aquest Estat tant "democràtic", que fariem sense ell?

Entristeix i molt la manipulació de les victimes (AVT) en benefici d´uns (PP), i pel que es veu ara ja no son "útils", però fot molt, molt, molt mes encara que aquesta gent i els seus mitjans de dreta cavernària reivindiquin algú tant honest com Ernest Lluch : igual, igual que els republicans afussellats i enterrats contra la voluntat del seus a la caverna del Valle de los Caidos, fastigós fins al límit.

Curiositats de la vida : al 1976 fent la mili obligatòria de l´EE, a Melilla, vaig conèixer un Fernàndez Calvet que va resultar ser el mateix del PSAN, hostia tu!!!, el SIM militar no ho sabia?.......coses de la vida. Ah! i també hi havia un tal Bosch que presumia de fatxa amb bigotet (pobre nomès era caporal) us sona?, s´assemblava molt al que surt a la SCC, coses de la vida el vàren llicenciar dos dies abans que a la resta no fos cas que "caigués accidentalment" del vaixell de tornada a Almeria. I es que el mon es molt petit.

Baliga-balaga · 01/02/2016, 15:10

//*// L'autonomia que ens cal és la de Portugal //*//

M´agrada més el teu pla, Marmesor, que el d'aquest altre senyor.

Donec Perficiam //*//

Bump:

Cita:

La troca espanyola

"La independència té un full de ruta, teòricament alliberat del que passi a Madrid: però la realitat és que de Madrid depenen encara massa coses"

per Melcior Comes 30 de Gener 2016 a les 20.01 h

Sembla, tanmateix, que estem pendents d'Espanya. Potser no hi ha altra alternativa: del govern espanyol i del Congrés en depèn que tot això de l'autodeterminació de Catalunya no sigui més que una altra cara de la frustració, un gest impotent que acabi als tribunals, un plegat de papers que s'impugnen d'una forma o de l'altra, sense descartar que amb la reforma de la llei del TC que van aprovar fa uns mesos es pugui enviar la policia al Parlament i dissoldre els organismes que es considerin disconformes als dictats del Sacrosant Tribunal Constitucional.

La independència té un full de ruta, teòricament alliberat del que passi o no passi a Madrid: però la realitat és que de Madrid depenen encara massa coses. Les forces independentistes a Madrid intenten condicionar la política d'allà, perquè saben que en penja fatalment la política d'aquí. No arriba cap divendres, així, que no facin a Madrid una reunió del Consell de Ministres on impugnin, pledegin, amenacin o persegueixin alguna cosa relacionada amb el sobiranisme, ara aquesta Comissió Constitucional, la feina de la qual és elaborar un esborrany de Constitució per a la República Catalana.

La formació d'un govern a Madrid no està sotmesa a terminis, vull dir que podem arribar a la primavera i més enllà i encara no saber si hi haurà un govern progressista o conservador; si el PP repeteix gràcies a l'abstenció del PSOE o si el PSOE governa amb Podemos i l'abstenció del independentistes, els quals sempre condicionaran qualsevol ajut al referèndum, com ho haurien de fer els del Podemos, almenys si no volen enganyar-nos a tots definitivament. Podemos i els seus socis catalans podran al final abaixar-se els pantalons amb la proposta —o diluir-la amb alguna fórmula buida de contingut—, però la força de l'independentisme, sigui el de DL o d'ERC passa per no acceptar res que no sigui això: un referèndum legal i acordat, i potser fins i tot la retirada de la querella contra Mas i els consellers 'responsables' del 9-N; Errejón ja ha dit que si formen Govern instarà la sempre 'independent' fiscalia per a retirar la demanda (canviarien el Fiscal General de l'Estat: òbviament). Ens agrada pensar que amb una justícia independent del poder executiu estaríem millor, menys quan de les querelles se'n pot fer mercadeig polític, etc.

La clau de tot, ara mateix, no la té el PP, que està sent cada vegada més arraconat, víctima del seu sectarisme, la seva putrefacta corrupció i la seva curtesa de mires. El PP és una organització muntada per ocupar cadires, distribuir la riquesa entre els seus socis de forma legal i il·legal i fomentar una cultura de l'homogeneïtzació cultural basada en la por i la distracció; quant més espanyolistes més lladres.

La nova esquerra dels Podemos i les seves mil marques 'confederals' és la que pot aportar la llum que li falta a tot plegat; serà la prova de foc que ens mostri que vertaderament són reformistes i no tan sols una altra forma d'embolicar la troca (la tuerka). Podemos i els seus companys de viatge poden formar govern a Madrid, i aquí a Catalunya poden sumar-se al procés constituent —cosa que portaven al seu programa...—, a canvi que els independentistes de Madrid els ajudin a fer-se amb el govern d'Espanya. Per fer tot això els cal cintura política, i deixar de banda un sectarisme que ja els fa assemblar-se massa a aquells que volen desplaçar. El sectarisme de PP i PSOE ja és una cosa horrorosa.

Aquesta setmana, Rajoy es queixava que els seus milions de votants quedarien desatesos amb un pacte 'progressista', sense pensar en els milions de catalans que només troben frustració política, governi qui governi. A Espanya tothom governa 'pels seus', i als altres que els bombin... La cultura política espanyola es troba ara forçada a canviar, empesa pel repte que se'ls ha plantejat des de Catalunya. Podríem esperar que en un parell de mesos s'abonin a la cultura del pacte —governar per tothom—, però de moment és més probable el paisatge amb noves eleccions que no l'arribada de l'entesa.

Si aquesta acabés arribant, però, només seria per a deixar clara una nova decepció: la d'aquells catalans que encara esperen que Espanya faci un pas i pacti un nou acord amb Catalunya, sigui en forma de referèndum o d'algun succedani fiscal o aquell ministeri de la plurinacionalitat, cosa grotesca. Els pròxims mesos —que seran mesos llargs— serviran per a portar cap El Procés tots aquells ingenus que encara creuen que els reis màgics poden repartir totes les joguines en una sola nit, i portar la igualtat, la prosperitat i la meravella en un món en què sempre s'ha de triar entre dos mals igualment fastigosos. Ja ho veurem. Salut, etc.

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/01/la_troca_espanyola_157897.php

--------------------------------

La madeja española

"La independencia tiene una hoja de ruta, teóricamente liberado de lo que pase en Madrid: pero la realidad es que de Madrid dependen todavía demasiadas cosas"

por Melcior Comes 30 de Enero 2016 a las 20:01 h

Parece, sin embargo, que estamos pendientes de España. Quizás no hay otra alternativa: del Gobierno y del Congreso depende que todo esto de la autodeterminación de Cataluña no sea más que otra cara de la frustración, un gesto impotente que termine en los tribunales, un plegado de papeles que se impugnan de una forma u otra, sin descartar que con la reforma de la ley del TC que aprobaron hace unos meses se pueda enviar a la policía en el Parlamento y disolver los organismos que se consideren disconformes a los dictados del Sacrosanto Tribunal Constitucional.

La independencia tiene una hoja de ruta, teóricamente liberado de lo que pase o no pase en Madrid: pero la realidad es que de Madrid dependen todavía demasiadas cosas. Las fuerzas independentistas en Madrid intentan condicionar la política de allí, porque saben que cuelga fatalmente la política de aquí. No llega ninguna viernes, así, que no hagan en Madrid una reunión del Consejo de Ministros donde impugnen, pleitean, amenacen o persigan algo relacionado con el soberanismo, ahora esta Comisión Constitucional, el trabajo es elaborar un borrador de Constitución para en la República Catalana.

La formación de un gobierno en Madrid no está sometida a plazos, quiero decir que podemos llegar a la primavera y más allá y aún no saber si habrá un gobierno progresista o conservador; si el PP repite gracias a la abstención del PSOE o si el PSOE gobierna con Podemos y la abstención del independentistas, los cuales siempre condicionarán cualquier ayuda al referéndum, como deberían hacerlo los del Podemos, al menos si no quieren engañarnos a todos definitivamente. Podemos y sus socios catalanes podrán al final bajarse los pantalones con la propuesta -o diluirla con alguna fórmula vacía de contenido-, pero la fuerza del independentismo, sea el de DL o de ERC pasa por no aceptar nada que no sea eso: un referéndum legal y acordado, y tal vez incluso la retirada de la querella contra Mas y los consejeros 'responsables' del 9-N; Errejón ya ha dicho que si forman Gobierno instará la siempre 'independiente' fiscalía para retirar la demanda (cambiarían el Fiscal General del Estado: obviamente). Nos gusta pensar que con una justicia independiente del poder ejecutivo estaríamos mejor, menos cuando de las querellas se puede hacer mercadeo político, etc.

La clave de todo, ahora mismo, no la tiene el PP, que está siendo cada vez más arrinconado, víctima de su sectarismo, su putrefacta corrupción y su cortedad de miras. El PP es una organización montada para ocupar sillas, distribuir la riqueza entre sus socios de forma legal e ilegal y fomentar una cultura de la homogeneización cultural basada en el miedo y la distracción; cuanto más españolistas más ladrones.

La nueva izquierda de los Podemos y sus mil marcas 'confederales' es la que puede aportar la luz que le falta a todo ello; será la prueba de fuego que nos muestre que verdaderamente son reformistas y no sólo otra forma de liarla (la tuerka). Podemos y sus compañeros de viaje pueden formar gobierno en Madrid, y aquí en Cataluña pueden sumarse al proceso constituyente -lo que llevaban en su programa ...-, a cambio de que los independentistas de Madrid les ayuden a hacerse con el gobierno de España. Para hacer todo esto les hace falta cintura política, y dejar de lado un sectarismo que ya les hace parecerse demasiado a aquellos que quieren desplazar. El sectarismo de PP y PSOE ya es algo horrible.

Esta semana, Rajoy se quejaba de que sus millones de votantes quedarían desatendidos con un pacto 'progresista', sin pensar en los millones de catalanes que sólo encuentran frustración política, gobierne quien gobierne. En España todo el mundo gobierna 'por sus', ya los demás que les den ... La cultura política española se encuentra ahora forzada a cambiar, empujada por el reto que se les ha planteado desde Cataluña. Podríamos esperar que en un par de meses se abonen a la cultura del pacto -gobernar para todos-, pero de momento es más probable el paisaje con nuevas elecciones que no la llegada del entendimiento.

Si esta acabara llegando, sin embargo, sólo sería para dejar clara una nueva decepción: la de aquellos catalanes que todavía esperan que España dé un paso y pacte un nuevo acuerdo con Cataluña, sea en forma de referéndum o de algún sucedáneo fiscal o aquel ministerio de la plurinacionalidad, lo grotesca. Los próximos meses -que serán meses largos- servirán para llevar hacia El Proceso todos aquellos ingenuos que todavía creen que los reyes mágicos pueden repartir todos los juguetes en una sola noche, y llevar la igualdad, la prosperidad y la maravilla en un mundo en que siempre hay que elegir entre dos males igualmente asquerosos. Ya lo veremos. Salud, etc.

hotmail2866 · 01/02/2016, 16:38

Sim

Cita:

Iniciado por Marmesor

Diuen els que en sabem que una de les aportacions mes celebrades (per ells es clar) del franquisme sociològic es la de eixamplar tot alló, per petit que sigui, de fets encolomats a l´oposició i fer-ne la convenient cuina per amagar tot alló de brutícia que el propi règim generava.
Segur que desde la benpensant dreta espanyola mai vàren existir presons, tortures, execucions ja que el régim (portes enfora) amagava, i es clar amb aquesta perfil no cal consciència. Peró tot plegat s´en va en orris tal punt obres la finestra i entra la llum, mes però amb la comèdia democràtica [...]

Sim sabia todos los expedientes de los reclutas hechos por alcaldes de barrio, directores de facultades etc si eran adictos o no al regimen yo estube en Sant Climent de Sasebas junto con Carod Rovira el fue enviado a Tarragona y yo a Viella

Marmesor · 01/02/2016, 17:50

Cita:

Iniciado por hotmail2866

Sim sabia todos los expedientes de los reclutas hechos por alcaldes de barrio, directores de facultades etc si eran adictos o no al regimen yo estube en Sant Climent de Sasebas junto con Carod Rovira el fue enviado a Tarragona y yo a Viella

Et puc ben assegurar que en el cas del Fernandez Calvet els hi va fallar, i no puc dir mes, i no era l´unic. En el "reemplazo de Enero del 76" hi havia gent molt compromesa politicament i no en savien res, fins a l´extrem que un era l´encarregat del polvorí, sona fatal oi?, doncs la cosa anava aixi i de la seva ineficàcia en diu el fet que a l´hora de comprovar expedients, el SIM actuaba amb informacions endarrerides, dels activistes bascos que hi havia de la majoria no en sabien un borrall, ho dic per les destinacions que els hi donaven i el tracte que rebien. Totes les dictadures de portes enfora semblen controlar-ho tot, i de fet controlen ben poc, aixó si : en garrotades son els primers. Salut.

Baliga-balaga · 01/02/2016, 20:20

//*//Com seguem espigues d'or, quan convé seguem cadenes//*//

Cita:

Diumenge, 31.1.2016. 19:11 h
AIXÒ ÉS CORRUPCIÓ

Hi havia un temps on el Partit Popular volia contra programar el govern d'esquerra catalanista de Catalunya, titllant Pasqual Maragall d'independentista, i reunia els presidents de les Comunitats Autònomes de Madrid, València i Balears per llançar el concepte 'El eje del progreso'./

Matas, Camps i Aguirre devien progressar en persona o els seus immediats col·laboradors, perquè la majoria estan a la presó, han estat imputats o en vies de judici. /

Enguany la Nit del Foc ha arribat dos mesos abans i la traca valenciana ha esclatat en tota l'estructura de direcció del Partit a València. Ja només falta que es sol·liciti el desaforament de Rita Barberà i s'acomplirà aquella frase de Rajoy en el míting multitudinari en terres valencianes: "Éstas son mis credenciales: la gestión de Valencia (Rita), la Comunidad (Camps), Xátiva (Rus), Castellón(Fabra)". /

Per fi, ha tingut càstig la poca vergonya d'un dels testimonis de la compareixença del cas Noos que digué que la frase "Hacienda somos todos" era publicitat i d'aquí no es podia deduir un mal col·lectiu de les maniobres de la Infanta. Les jutgesses del cas jutjaran la germana del Rei. Aquí també només falta que algú acabi d'estirar de la manta per conèixer on és i d'on procedeix la fortuna de l'anterior rei. /

No és estrany doncs que en l'informe de Transparència Internacional conegut fa pocs dies, Espanya aparegui a la cua de tot Europa. En el mapa estàtic on el roig representa els territoris més corruptes, els estats de l'exURSS tenen un roig intens; i després ve el bloc mediterrani i balcànic; i aquí Espanya retrocedeix inadequadament i es tenyeix de roja; i no per culpa de Podemos. /

La tendència, però, encara és pitjor. La posició d'Espanya en el índex de corrupció mundial és la que més ha baixat de tots els Estats de la UE. En el mapa, mentre Grècia és l'Estat que destaca en l'evolució positiva en verd fort, la resta d'Europa també avança positivament en verd clar, l'únic Estat que empitjora ostensiblement és Espanya en roig intens. / Mentre Grècia puja 25 punts, Irlanda, 9 , Itàlia, 5, Portugal, 0 i Espanya perd 11 punts o sigui que de tots els estats que han rebut l'apel·latiu menyspreatiu de PIGS (porcs), el cada vegada més porc és Espanya. /

En aquest ambient pútrid, després d'haver acusat CiU d'embolicar-se en la bandera estelada per tapar els seus problemes, la casta i els seus partits del règim s'emboliquen amb una immensa bandera espanyola i apel·len a la unitat davant de l'amenaça secessionista, per ocultar autèntiques trames mafioses que encara dominen molts dels territoris governats pel PP i en part pels socialistes. /

Aparentment només els uneix Espanya, en la realitat comparteixen la corrupció i la repartidora de les prebendes de l'Estat entre la seva fidel base social que els continua votant. I que si es va a eleccions un altre cop els tronarà a votar. /

Macedònia
Les autoritats europees han fet públic aquesta setmana que es perden entre 50 i 70 mil milions d'euros a causa de la evasió fiscal./
El nou president del Suprem català es posa en línia d'accelerar el xoc entre legitimitat popular i democràtica, i legalitat partidista i repressiva./
Inés Arrimadas va rebre un allau de crítiques a la xarxa després d'afirmar que no calia donar suport a la internacionalització de l'empresa catalana perquè ja s'espavilava sola. (Catalunya és 3a Comunitat Autònoma en pressupost absolut, i molt més endarrere en pressupost relatiu, dedicat a això que tant preocupa Madrid de les ambaixades – només les catalanes, però-).

http://www.economiadigital.es/cat/notices/2016/01/aixo-es-corrupcio-80913.php

http://in.directe.cat/josep-huguet/blog/15306/aixo-es-corrupcio

--------------------------------------------

Domingo, 01.31.2016. 19: 11h

ESTO ES CORRUPCIÓN

Había un tiempo en el que el PP quería contra programar el gobierno de izquierda catalanista de Cataluña, tachando Maragall de independentista, y reunía los presidentes de las Comunidades Autónomas de Madrid, Valencia y Baleares para lanzar el concepto 'El eje del progreso './
Matas, Camps y Aguirre debían progresar en persona o sus inmediatos colaboradores, porque la mayoría están en prisión, han sido imputados o en vías de juicio. /
Este año la Noche del Fuego ha llegado dos meses antes y la traca valenciana ha estallado en toda la estructura de dirección del Partido en Valencia. Ya sólo falta que se solicite el desafuero de Rita Barberá y cumplirá aquella frase de Rajoy en el mitin multitudinario en tierras valencianas: "Está son mis credenciales: la gestión de Valencia (Rita), la Comunidad (Campos), Xátiva (Ruso), Castellón (Fabra) ". /
Por fin, ha tenido castigo la poca vergüenza de uno de los testigos de la comparecencia del caso Noos que dijo que la frase "Hacienda somos todos" era publicidad y de ahí no se podía deducir un mal colectivo de las maniobras de la infanta. Las juezas del caso juzgarán la hermana del Rey. Aquí también sólo falta que alguien termine de tirar de la manta para conocer dónde está y de donde procede la fortuna del anterior rey. /
No es extraño pues que en el informe de Transparencia Internacional conocido hace pocos días, España aparezca en la cola de toda Europa. En el mapa estático donde el rojo representa los territorios más corruptos, los estados de la ex-URSS tienen un rojo intenso; y luego viene el bloque mediterráneo y balcánico; y aquí España retrocede inadecuadamente y se tiñe de rojo; y no por culpa de Podemos. /
La tendencia, sin embargo, todavía es peor. La posición de España en el índice de corrupción mundial es la que más ha bajado de todos los Estados de la UE. En el mapa, mientras Grecia es el Estado el que destaca la evolución positiva en verde fuerte, el resto de Europa también avanza positivamente en verde claro, el único Estado que empeora ostensiblemente es España en rojo intenso. / Mientras Grecia sube 25 puntos, Irlanda, 9, Italia, 5, Portugal, 0 y España pierde 11 puntos o sea que de todos los estados que han recibido el apelativo despreciados de PIGS (cerdos), el cada vez más cerdo es España. /
En este ambiente pútrido, después de haber acusado a CiU de envolverse en la bandera estelada para tapar sus problemas, la casta y sus partidos del régimen se envuelven con una inmensa bandera española y apelan a la unidad ante de la amenaza secesionista, para ocultar auténticas tramas mafiosas que aún dominan muchos de los territorios gobernados por el PP y en parte por los socialistas. /
Aparentemente sólo los une España, en la realidad comparten la corrupción y la repartidora de las prebendas del Estado entre su fiel base social que los sigue votando. Y que si se va a elecciones de nuevo los tronara a votar. /
Macedonia
Las autoridades europeas han hecho público esta semana que se pierden entre 50 y 70 mil millones de euros debido a la evasión fiscal. /
El nuevo presidente del Supremo catalán se pone en línea de acelerar el choque entre legitimidad popular y democrática, y legalidad partidista y represiva. /
Inés Arrimadas recibió un aluvión de críticas en la red después de afirmar que no era necesario apoyar la internacionalización de la empresa catalana porque ya arreglaba sola. (Cataluña es 3ª Comunidad Autónoma en presupuesto absoluto, y mucho más atrás en presupuesto relativo, dedicado a esto que tanto preocupa Madrid de las embajadas - sólo las catalanas, pero-).

20/01/2016, 19:07	#4763
hotmail2866 Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 78 SmilePoints último año: 80 Reputación último año: 25 Expes publicadas: 42 Colaboración: 3	Federalisme Com podem creure amb el PSOE i al seu federalisme que no vol que Poem tinguin grup parlamentari prpipi (CATALANS VALENCIANS ; GALLECS I
	Citar

21/01/2016, 17:03	#4765
hotmail2866 Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 78 SmilePoints último año: 80 Reputación último año: 25 Expes publicadas: 42 Colaboración: 3	Rajoy Rajoy tornara aser president del pais vei? Despres de la broma que la radio a fet a Rajoy i Puigdemont Es demostra quin president tenen al estat espanyol
	Citar

26/01/2016, 13:49	#4769
hotmail2866 Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 78 SmilePoints último año: 80 Reputación último año: 25 Expes publicadas: 42 Colaboración: 3	26 gener Avui es cumpleix 26 de gener 1641 va ser un simbo lde victoria per la milicia armada de Barcelonacontra la monarquía Batalla de Montjuch ( es un dels arguments que circulaban que Franco va retardar la entrada a Barcelona per vengarse de la derrota de las tropas espanyoles) 26 gener 19369 léxercit franquista ocupa Barcelona a primera hora de la tarda sense trobar resistencia armada Als dies anteriors 400000 personas habien abandonat la ciutat 26 gener 1979 El militant independentista Martí Marcofou abatut per les forces dócupacio a la cantonada Bruch -Diputació
	Citar

28/01/2016, 14:14	#4770
hotmail2866 Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 78 SmilePoints último año: 80 Reputación último año: 25 Expes publicadas: 42 Colaboración: 3	Pp La corropció nocessa al PPI la frase de Rajoy "nose si el PPesta imputat"Per mi una pregunta és como una societat con el PAIS VALENCIA ha aguantat duran dècades a un personatge com Alfoso Rus i hi videos que ell diu Gilipolles als mestres. i que els votants son burros i que celebra las victories electorals amb "Xampany"i dones
	Citar

28/01/2016, 16:29	#4771
hotmail2866 Fecha Registro: abr 2013 Mensajes último año: 78 SmilePoints último año: 80 Reputación último año: 25 Expes publicadas: 42 Colaboración: 3	Rajoy Raoy president? En un video de Youtube del any 2007Rajoy le diu a Alfonso Rus "Te quiero Tus éxitos son mis éxitos"
	Citar

29/01/2016, 20:50	#4773
Yotengounplan Fecha Registro: may 2013 Mensajes último año: 1 SmilePoints último año: 0 Reputación último año: 7 Expes publicadas: 24 Colaboración: 3	Martí Marcó i Bardella Font:Viquipedia En 1978 Marcó, junt amb Frederic Bentanachs, Fèlix Goñi, Quim Pelegrí i Griselda Pineda, fou entrenat per ETA (els mateixos que 9 anys mes tard van assasinar a 21 catalans i ferir a 45 mes amb seqüeles per a molts per a la resta de la seva vida; els mateixos que van assasinar 10 persones, 5 de les mateixes nens a Vic; amb gairabé els mateixos ferits; els mateixos assasins de l'Ernest Lluch; ...)a Baiona, i va tornar a Catalunya amb un arsenal d'armes i munició per a formar el primer comando de Terra Lliure. El 26 de gener de 1979 l'automòbil amb què circulava per Barcelona, amb dos ocupants més, fou metrallat per la policia per no aturar-se en un control muntat a la cruïlla dels carrers del Bruc i de la Diputació. Ell i els seus acompanyants fugits anaven armats amb pistoles Firebird del 9 mm Parabellum, carregades..Ferit pels trets de la Policia, va ser abandonat, malferit i agonitzant, pels seus dos companys, qui el van deixar dessagnant-se a l'interior del vehicle en un carrer de Barcelona. Auxiliat per transeünts i automobilistes que van veure el cotxe abandonat i amb les portes obertes enmig de la via, va ser traslladat a un hospital, on, malgrat les cures, va morir l'endemà passat a l'Hospital Clínic. Fèlix Goñi i Roura "Bruc" digué quan se'n va assabentar: "En Martí fou un camarada inigualable; les seves conviccions el portaren a moure el que feia falta per aconseguir els objectius. Visca la terra! [...]". Segons explica Jaume Fernàndez i Calvet en el seu llibre Terra Lliure, la intenció d'aquest grup clandestí era atracar un transport de cabals de Banca Catalana. Encara que en aquelles dates no existia ni el nom de "Terra Lliure", durant molt temps se l'ha vinculat a la seva creació. Regularment, les JERC i diverses organitzacions independentistes dediquen homenatges a aquest i altres militants del comando. P.D.- el que està en vermell és aportació personal
	Citar