http://m.vilaweb.cat/article.html?section=vilaweb.rss&article=http://www.vilaweb.cat/noticies/plurilique/

Vuelves a insultarme llamándone ignorante cuando el que ha quedado en evidencia metiendo la pata e ignorando el dato importantísimo del rechazo en la CAV a la Constitución, error de ignoracia gorsero, eres tú.. Tú hablaste de los "nacionalistas" en general, de forma insultante que no sé como lo acepta el sr. administrador, la cosa es que me sentí aludido y respondí. Para asuntos vascos, normalmente, utilizo otro hilo del Foro.El hecho de que consideres que los vascos tengamos que aceptar resignadamente lo que nos quieran imporner la mayoría de los españoles es por lo que nos [...]

Forero Azalea 2014
Te hablo desde mi veteranía en el mundo independentista ya que he militado en partidos y ambientes independentistas desde los años 1968-69
Hasta ahora el mundo independentista en Catalunya no había ningún partido que tuviera o tenido tenido el número de militantes y simpatizantes como ahora y es gracias a la política de ciertos partidos españoles
No se si habias nacido o pudieses votar la Constitución pero si repasas las fuentes en Euskadi Y Catalunya el resuldo fue minso
Y la mayor parte de votantes actuales no pudiron votar dicha Constitución Hay países [...]

Pluriliquè?

Per: Pau Vidal
Dimecres 30.12.2015 02:00
Favorits
Sense anuncis

Enviar aquesta notícia

[A Iván Jordà, portaveu de Joves amb Compromís de l’Alcoià, el Comtat i les Foies, retingut per la policia per haver parlat en valencià a un agent]

Compto que els Sants Innocents també tenen capvuitada, o sigui que vet aquí la meva llufa d’enguany. Resulta que la gent del SMPE (Seminari Multidisciplinari sobre el Plurilingüisme a Espanya, una iniciativa del socialista Carles Martí) han fet públic un manifest molt d’acord amb els temps (llegiu-lo aquí, que riureu). Com que el ‘capo’ Sánchez, o la ‘capa’ Díaz, que ara no sé ben bé qui hi mana, ha dit que de referèndum ‘nanai’, ens compensaran fent-nos l’estada (eterna) molt més agradable. O suportable, si més no. Gràcies a la llei que aprovaran (no se sap ben bé qui), Espanya es convertirà en el que no ha estat mai: un país/estat/nació/finestreta respectuosa amb totes les llengües que s’hi parlen. Què dic respectuosa? Orgullosa i difusora!

Els deu punts que componen el manifest són un compendi del bonisme en voga. Moltes afirmacions que s’hi fan són perfectament raonables i acordades al rigor científic (‘Reconèixer i desenvolupar el plurilingüisme és positiu perquè preserva un patrimoni immaterial […], afavoreix la convivència […], aporta millores en els processos d’aprenentatge…’), però dites en el país més glossofòbic del món sonen a acudit macabre. El país on, per exemple, demà farà un any que Twitter es va omplir de queixes i insults a TVE per haver emès una cançó en català en l’especial de Cap d’Any.

Ara penseu per un moment en el metge nou del CAP, o en aquell logopeda que explicava l’altre dia la Tina Vallès (el que obliga la canalla a fer exercicis en la llengua forastera), i repetiu amb mi, no, amb el SMPE: ‘Totes les llengües concerneixen igualment tot el país i tots els ciutadans i ciutadanes’ (sobretot no us descuideu el desdoblament, que si no resta punts); o en aquella ex-ministra que va piular allò que ‘el catalán no sirve para nada’ i reciteu: ‘El plurilingüisme ofereix oportunitats personals, professionals i acadèmiques.’

De tots els punts d’aquesta carta als Reis, però, el que m’ha colpit més ha estat un que figura a l’apartat on es proposa de promulgar la llei que reguli aquesta qüestió. Els redactors suggereixen que la futura llei, que, tinguem-ho present, hauria d’aprovar el parlament d’un país que té firmada la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries i que se la passa per la ventresca dia sí dia també, tingui en compte el criteri de ‘Presència del plurilingüisme en l’acció exterior espanyola, i especialment en les institucions europees’. Llavors em vénen al cap l’Instituto Cervantes, i el vet d’en Borrell i companyia a l’ús del català a l’eurocambra, i el boicot a la novel·la d’en Sánchez Piñol…

Per a una crítica raonada i documentada us recomano la de Ferran Suay. Jo, que encara dec estar sota l’efecte de les neules, m’estimo més quedar-me amb la ràpida resposta que s’ha afanyat a fer pública la Fundación DENAES (que és a la FAES allò que el SMPE al PSOE): ‘Somos plenamente conscientes de que el patrimonio lingüístico español tiene un gran valor, sin embargo, no somos tan ingenuos como para poner en pie de igualdad, por su potencial histórico y político, el idioma de Cervantes con el resto de lenguas que se hablan en España. Por ello, miramos con recelo este engañoso manifiesto, cuyo desarrollo no haría sinó debilitar […] a nuestra nación.’ Respirem fondo, agafem aire… Comptem fins a deu… Molt bé, comentari de text? Per on comencem: pel ‘pie de igualdad’?, pel ‘potencial histórico y político’?, per ‘el idioma de Sergio Ramos y Belén Es…, ai, perdó, de ‘Cervantes’?

En vista del que va passar dijous passat a València, una proposta com la d’aquest manifest és com això de Podemos amb el referèndum. Fonamental, però impossible. Fonamental, perquè no pot ser que un estat, ehem, modern continuï trepitjant tan miserablement els drets d’alguns dels seus súbdits per motius racials. Però alhora impossible, perquè si ni la civilització ni la Unió Europea no han aconseguit que la mentalitat castellana deixi de menysprear i d’agredir les que considera inferiors, qui es pensa que una llei se’n sortirà? Gairebé em sap greu de no quedar-me una estona més en aquest estat tan divertit per veure com s’ho fan els de l’SMPE per convèncer la DENAES (i de passada l’energumen que va humiliar l’Iván, i tots els seus col·legues que ho han fet i ho continuaran fent), com s’ho faran, deia, per convèncer el supremacisme castellà que ‘el resto de lenguas’, encara que no tenen, no cal dir-ho, el ‘potencial’ de la mare de tots els idiomes, tampoc cal exterminar-les. O com a mínim que no es noti tant. De temps no els en faltarà, si més no ara que Martí estrena la seva condició d’ex-senador.

Els somiatruites de la CUP

«És sorprenent que, després de més d’un segle d’enganys i entabanades, l’esquerra catalana encara es cregui l’esquerra espanyola»

Francesc Puigpelat | 31/12/2015 a les 00:01h

Després de molt marejar la perdiu, ja hem descobert la veritat: a la CUP estan dividits entre els que volen construir una República Socialista de Catalunya, i els que volen constituir una Unió Socialista de Repúbliques Soviètiques Espanyoles (USRSE), més o menys a imatge de la desapareguda URSS. La primera conclusió queda clara: els de la CUP són una colla de somiatruites, perquè cap dels dos projectes no té perspectives d’arribar a realitzar-se.

Ara bé: cal dir que un dels sectors de la CUP és molt més somiatruites que l’altre. Em refereixo al que planteja el procés que ha de dur Espanya a constituir-se en la USRSE. Quins suports tenen a Espanya per engegar aquesta idea? Suposo que pensen en Pablo Iglesias, però n’hi ha prou amb seguir les divagacions i canvis d’opinió del personatge en el darrer any en torn al dret a decidir per adonar-se que no és de fiar. Si Iglesias té alguna possibilitat de pactar amb el PSOE (que en té ben poques), el primer punt del seu programa que renunciarà serà al referèndum de Catalunya. Entre altres motius, perquè el normal és que l’últim punt que s’ha incorporat al programa ha de ser sempre el primer a saltar en una negociació per formar govern.

I aquí haurà acabat el somni de la USRSE. És sorprenent que, després de més d’un segle d’enganys i entabanades, l’esquerra catalana encara es cregui l’esquerra espanyola. Semblava que, després de l’ensarronada de Zapatero a Pasqual Maragall i Carod-Rovira s’havia acabat aquesta comèdia per sempre. Però no: ara resulta que l’Anna Gabriel es creu Pablo Iglesias. L’esquerra catalana és capaç d’ensopegar milers de vegades en la mateixa pedra.

Els altres somiatruites pensen en una República Socialista de Catalunya. És altament improbable, però possible un cop existeixi la República de Catalunya (sense més especificacions). Per afegir-hi el “Socialista”, els de la CUP necessitarien guanyar unes eleccions a Catalunya amb dos milions de vots, cosa difícil però no del tot impossible. Ara bé: per constituir la USRSE a la CUP els caldria guanyar unes eleccions a Espanya amb 12 milions de vots, pel cap baix. Ànim, que no serà res!

Los soñadores de la CUP

«Es sorprendente que, tras más de un siglo de engaños y entabanades, la izquierda catalana todavía se crea la izquierda española»

Francesc Puigpelat | 12/31/2015 a las 00: 01h

Después de mucho marear la perdiz, ya hemos descubierto la verdad: la CUP están divididos entre los que quieren construir una República Socialista de Cataluña, y los que quieren constituir una Unión Socialista de Repúblicas Soviéticas Españolas (USRSE), más o menos a imagen de la desaparecida URSS. La primera conclusión queda clara: los de la CUP son un grupo de soñadores, porque ninguno de los dos proyectos no tiene perspectivas de llegar a realizarse.

Ahora bien: hay que decir que uno de los sectores de la CUP es mucho más soñadores que el otro. Me refiero a lo que plantea el proceso que debe llevar a España a constituirse en la USRSE. Qué apoyos tienen en España para poner en marcha esta idea? Supongo que piensan en Pablo Iglesias, pero basta con seguir las divagaciones y cambios de opinión del personaje en el último año en torno al derecho a decidir por darse cuenta de que no es de fiar. Si Iglesias tiene alguna posibilidad de pactar con el PSOE (que tiene muy pocas), el primer punto de su programa que renunciará será el referéndum de Cataluña. Entre otros motivos, porque lo normal es que el último punto que se ha incorporado al programa debe ser siempre el primero en saltar en una negociación para formar gobierno.

Y aquí habrá terminado el sueño de la USRSE. Es sorprendente que, tras más de un siglo de engaños y entabanades, la izquierda catalana todavía se crea la izquierda española. Parecía que, tras el timo de Zapatero a Maragall y Carod-Rovira se había acabado esta comedia para siempre. Pero no: ahora resulta que Ana Gabriel se cree Pablo Iglesias. La izquierda catalana es capaz de tropezar miles de veces en la misma piedra.

Los otros soñadores piensan en una República Socialista de Cataluña. Es altamente improbable, pero posible una vez exista la República de Cataluña (sin más especificaciones). Para añadir el "Socialista", los de la CUP necesitarían ganar unas elecciones en Cataluña con dos millones de votos, algo difícil pero no imposible. Ahora bien: para constituir la USRSE a la CUP necesitarían ganar unas elecciones en España con 12 millones de votos, por lo menos. Ánimo, que no será nada!

Bones festes i un2016 Cap a la Llibertat i cap a la república catalana

La CUP no sap què són les dretes

Pere Sampol
30/12/2015 19:40

Segueix-me

Després de tres mesos d'enredar la troca, la CUP encara no ha pogut decidir si facilitarà la investidura de Mas i l'inici de la legislatura que ha de portar Catalunya a les portes de la independència. Per molts de plans de rescat i de programes socials que s'han negociat amb Junts pel Sí, al final, s'ha fet evident l'únic obstacle, insalvable, per a la CUP: Mas és de dretes.

Amics de la CUP –i dic amics encara que ja no us veig amb tantes simpaties com fa uns mesos–, perdonau-me que us digui què són les dretes, perquè crec que mai no heu viscut sota la bota d'un govern veritablement de dretes, com els que hem hagut de patir a les Illes Balears. No és que us ho desitgi, però una temporada sota les ordres de Gabriel Cañellas o de Jaume Matas, i no parlem de José Ramón Bauzá, us canviarien la percepció de la realitat. Això són dretes de veritat i no els succedanis que heu tengut pel Principat.

Per començar, la dreta, la dreta de veritat, sobretot, és anticatalanista. Anticatalanista i anticatalana. Aquest és el gen predominant en l'ADN de la dreta espanyola, ja sigui castellana, andalusa, mallorquina o, fins i tot, catalana. Un bon dretà és, per damunt de tot, anticatalà. Rebutja la llengua catalana i fa seus tots els tòpics que circulen sobre els catalans. Comprendreu, per tant, que el que més odien és un independentista català, no el suporten. I l'encarnació d'aquesta perversió política, el súmmum (qualcú diria "el colmo") és Artur Mas. Mirau per on, aquell en qui heu concentrat totes les vostres fòbies és el mateix dimoni a qui menyspreen els dretans de bon de veres. Basta escoltar els tertulians de la caverna. Pobre Mas!, en qui personifiquen tots els mals que amenacen la grandesa d’Espanya.

Em direu que Mas és el culpable de les retallades. Ja ho sé, us ho he sentit a dir mil vegades. Perdonau-me una altra vegada, però em recordau alguns col·lectius que, a casa nostra, a les Illes, com dieu, protesten contra el nou govern reclamant més recursos per a l'educació, la sanitat, els serveis socials, la universitat, el medi ambient... I voleu dir que el flamant nou govern progressista no té sensibilitat social o mediambiental? O, per ventura, no deu ser que no hi ha ni un punyeter euro (amb perdó) per gastar perquè estam sota el jou d'un Estat que ens espolia els nostres recursos fiscals? O no us sona una cosa semblant a casa vostra? Ja està bé que reclamem als governants, del signe que siguin, més recursos per a les necessitats bàsiques i el manteniment d'uns bons serveis públics; però, en el cas dels Països Catalans, no atribuir les retallades a qui ens tracta com una colònia és enganar la gent i desviar l'atenció d'allò que, per a tots nosaltres, és l'essencial: aconseguir ser els amos dels recursos econòmics que generam.

Així que, una altra vegada, amics meus, per què no pensau en allò que és fonamental? A molts de nosaltres, des de les Illes o del País Valencià, ens havia fet tanta il·lusió el vostre procés. Pensàvem que tot d'una ens hi podríem afegir, no sé ben bé com; però estàvem segurs que els nostres conciutadans, en veure com edificàveu un estat modern, capdavanter en llibertats individuals i col·lectives, dinàmic empresarialment, culte i respectuós amb la resta de cultures, ens farien més cas als qui predicam en el desert des de fa molts d'anys. Ingenus, molts de nosaltres crèiem que seríeu el mirall del que podria ser el nostre Poble, a fi de fugir de l'hegemonia d'una dreta barroera i inculta. Però estau a punt de trencar el mirall. Tot per un nom, per una persona.

Em direu que per què no es retira Mas, per què sou vosaltres els qui heu de cedir? Quanta inconsciència. O no veieu que Mas representa els centenars de milers de persones que han obert els ulls i s'han adonat que Espanya no té remei. O és que, als governants de la nostra futura nació independent, els hem d'exigir el pedigrí d'haver estat independentistes des del bressol? Ningú com Mas, després del franquisme, no ha arriscat tant: s'ha jugat el prestigi i, fins i tot, la seva seguretat personal, per la independència de Catalunya. Direu que per perpetuar-se en el poder. Per divuit mesos? Divuit mesos és el que us ha demanat.

Quina paradoxa! Sou una organització revolucionària i estau a punt de fer avortar el procés més revolucionari encetat a Europa des de fa moltes dècades. Quant de temps haurà de passar perquè tanta de gent recobri la il·lusió si es frustren tantes esperances. Pensau-hi, i pensau també en els qui esperam ansiosos la vostra decisió més enllà de la mar. Que tengueu un bon i clarivident començament d'any.

No se si habias nacido o pudieses votar la Constitución pero si repasas las fuentes en Euskadi Y Catalunya el resuldo fue minso

Adjunto link con resultados de las votaciones de la Constitución...

https://es.wikipedia.org/wiki/Refer%C3%A9ndum_para_la_ratificaci%C3%B3n_de_la_Constituci%C3%B3n_espa%C3%B1ola

Barcelona-> Participación 67,6%, del total de los votos escrutados 91% si
Girona-> Participación 72,3% del total de los votos escrutados 90,4% si
Lleida -> Participación 66,5% del total de los votos escrutados 91,9% si
Tarragona-> Prticipación 67% del total de los votos escrutados 91,7% si

En total unos 3 millones de catalanes dieron el Si a la Constitución

Dato curioso:
Madrid-> [...]

Las personas que votaron esa Constitucion hoy día o están muertas o como minímo tienen 60 años por lo que representan una parte muy reducida de la población Catalana y Española. Han pasado casi 40 años y la sociedad ha cambiado muchisimo desde entonces y la mayoria o no pudieron votar o no habian nacido en el 78.
Las Leyes estan para ser cambiadas, de lo contrario no sirven para nada y España y Catalunya necesitan una nueva Constitución para desencallar la situación actual y adaptarse a los nuevos tiempos.
Viva Cataluña Independiente.

En primer lugar, y respetando todas las opiniones estoy en este foro para compartir experiencias sexuales en el sexo de pago, asi que como se dice por ahi: "Hay que follar mas y joder menos" , el sexo es diversion y no estoy aqui para comerme el coco, sino para divertirme...

Dicho esto, respeto a todo el mundo, el que piensa como yo y el que piensa diferente.

Me siento robado y expoliado si, por los politicos castellanos, todos esos partidos podridos por la corrupcion, que se aprovechan de los impuestos de los catalanes, y de los castellanos para enriquecer sus bolsillos.

Me siento [...]

Consumidors catalans denuncien a la CE l’impost al sol

RAQUEL FONT
02/01/2016 00:00

Des que el govern espanyol va donar a conèixer el primer esborrany per canviar la regulació de l’autoconsum energètic la primavera passada, la normativa no ha parat de rebre crítiques. Ara, un cop aprovat el reial decret a principis d’octubre, han començat les batalles legals per intentar derogar-lo o, si més no, modificar-lo. D’una banda, el sector de les renovables l’ha recorregut al Tribunal Suprem. I, de l’altra, està en el punt de mira de la Comissió Europea (CE), que investiga si vulnera alguna directiva comunitària arran d’una denúncia interposada per la Plataforma per a un Nou Model Energètic, a la qual estan adherides més de 3.700 entitats, entre les quals partits polítics com Ciutadans i Iniciativa per Catalunya.

“Pensàvem que no s’atrevirien a aprovar-lo però finalment les elèctriques han pressionat prou”, diu Daniel Pérez, advocat del despatx Holtrop, que ha elaborat el text de la denúncia, i que considera que “l’estat espanyol es podria veure obligat a canviar la normativa”. “La CE espera rebre moltes més denúncies”, afegeix Pérez, que va anar personalment a Brussel·les acompanyat de Frederic Andreu, un dels principals experts en energia solar fotovoltaica del país i consultor de SolarTradex, i un autoconsumidor afectat, Ricard Jornet.

El punt més conflictiu de la nova normativa és l’anomenat impost al sol, un peatge de suport que els autoconsumidors han de pagar per connectar-se a la xarxa i abocar-hi l’energia que no consumeixen. L’argument del ministeri per gravar aquesta pràctica és que si es generalitza la pràctica de l’autoconsum, cada vegada menys consumidors pagaran la xarxa elèctrica. Segons Andreu, però, no hi ha ningú que s’arribi a desconnectar de la xarxa perquè els autoconsumidors només generen fins a un 25% o un 30% de l’energia que consumeixen, per tant, ja paguen el cost de la xarxa amb l’energia restant que compren. Per a Andreu, doncs, els autoconsumidors paguen doble.

L’impacte en un pioner

Ricard Jornet és el propietari del restaurant Lasal del Varador de Mataró, a la comarca del Maresme. La nova normativa sobre l’autoconsum elèctric l’ha afectat de ple. Ell genera el 45% de l’energia que consumeix. La instal·lació que té li va costar uns 30.000 euros i havia calculat que entre l’energia que s’estalvia de comprar i el que cobra per la que aboca a la xarxa en vuit anys hauria recuperat la inversió que va fer per produir energia. Ara, amb la nova normativa, calcula que trigarà tretze anys a recuperar la inversió inicial.

Ricard Jornet va ser el primer autoconsumidor connectat a la xarxa de l’estat espanyol. El 2013 va guanyar el premi al millor projecte fotovoltaic a la fira més gran del sector, Intersolar, perquè va aconseguir demostrar que s’havia arribat a la paritat de xarxa, és a dir, que costa el mateix autogenerar l’energia que comprar-la. El seu periple no ha sigut fàcil. “Aconseguir que Endesa li autoritzés a finals del 2012 la instal·lació va ser un abans i un després”, assegura.

A més de les barreres tècniques i econòmiques, les barreres administratives són l’altre gran escull que han denunciat a Europa. Segons l’advocatDaniel Pérez, a la Comissió Europea “es van mostrar molt preocupats per com es regula el procés d’instal·lació”. Assegura que a causa del reial decret es produeixen incongruències com que siguin més cares les despeses administratives d’autorització -uns 1.500 euros- que una petita instal·lació, que pot arribar a costar 1.200 euros.

Catalunya atreu tanta inversió en ‘start-ups’ com tot l’Estat el 2014

J.M. Barcelona
03/01/2016 00:00

La por dels inversors de deixar els seus diners en un context d’inestabilitat política com el de Catalunya va ser una de les principals preocupacions d’empresaris i patronals a mesura que anava avançant l’any 2015. Però l’anomenat “ecosistema emprenedor català” ha pogut tancar l’any afirmant el contrari: els inversors públics, privats, nacionals i internacionals han deixat més diners que mai a les start-upsnascudes a Catalunya. Només aquestes empreses van captar aquest 2015 gairebé tant capital com el que van atreure lesstart-ups del conjunt de l’Estat l’any 2014.

A data de 31 de desembre i, a falta d’incloure operacions que es faran públiques a principis de gener, la inversió en start-ups catalanes havia pujat a prop de 260 milions d’euros, gairebé 1,5 vegades més que els 176 milions captats l’any anterior i prop del total que el conjunt del sector espanyol va aconseguir l’any 2014 (284 milions). No hi ha cap recompte oficial de la inversió en aquest ecosistema ni tampoc es fan públiques totes les operacions. Tot i això, aquest diari ha fet el càlcul a partir de totes les operacions que han suposat una inversió de més de 100.000 euros en start-ups a Catalunya, incloent-hi també les que enregistren l’Associació Espanyola d’Entitats de Capital Risc, Startupxplore i la xarxa de business angels d’Espanya.

En les famoses rondes de capital hi intervenen inversors de diversos tipus. D’una banda hi ha els fons de capital risc oventure capital, entitats de professionals que inverteixen en fases més madures de les noves empreses tecnològiques. De l’altra, hi ha els business angels, inversors professionals que deixen quantitats més petites en fases inicials. També hi ha les branques d’inversió d’entitats, com Caixa Capital Risc o Esade BAN, o organismes públics, com l’Institut Català de Finances (ICF), a més de les formes de finançament alternatiu que s’han consolidat també aquest 2015 i que permeten a inversors no professionals presentar-se a ampliacions de capital de petites empreses. És l’anomenat crowdfunding.

Així doncs, l’ecosistema es torna cada vegada més complex a mesura que va madurant. Per això, si es tenen en compte també les inversions a través de plataformes de micromecenatge com Crowdcube o The Crowd Angel, la venda per 23 milions d’euros a una multinacional canadenca de la start-up de jocs socials de Carlos Blanco, Akamon, i inversions en biotecnològiques més consolidades, com la sortida a borsa d’Oryzon, la xifra es dispara fins a superar els 321 milions.

“És evident que el sector està madurant”, explica Miquel Martí, conseller delegat de la BCN TechCity, el clúster digital que engloba la majoria de les start-upscatalanes de més èxit. Des del seu punt de vista, que empreses com Wallapop, Scytl, Social Point o Kantox ja s’hagin consolidat atreu nou talent, inversors internacionals i més diners, perquè les seves ampliacions ja són molt grans. “A més, també suma l’aposta per Barcelona de companyies internacionals com King o Airbnb”, puntualitza. També ha sigut l’any en què s’han consolidat projectes com Deporvillage, Glovo o Medtep, amb rondes de més de 2 milions d’euros.

Segons el recull elaborat per aquest diari, la majoria de les prop de 80 operacions d’aquest 2015 han sigut per quantitats inferiors als 500.000 euros, com les de Novicap o Dietox. Però en les grans rondes (vegeu gràfic) la presència d’inversors internacionals és majoritària i, de vegades única, com en la desconeguda còpia de Wallapop, LetGo, que només actua al mercat nord-americà, o com UserZoom, que també té el gruix del negoci als EUA. Queda provat, doncs, que malgrat l’augment d’inversors locals, els que deixen més diners als emprenedors catalans són encara els inversors estrangers.

En primer lugar, y respetando todas las opiniones estoy en este foro para compartir experiencias sexuales en el sexo de pago, asi que como se dice por ahi: "Hay que follar mas y joder menos" , el sexo es diversion y no estoy aqui para comerme el coco, sino para divertirme...

Dicho esto, respeto a todo el mundo, el que piensa como yo y el que piensa diferente.

Me siento robado y expoliado si, por los politicos castellanos, todos esos partidos podridos por la corrupcion, que se aprovechan de los impuestos de los catalanes, y de los castellanos para enriquecer sus bolsillos.

Me siento robado y expoliado por los politicos catalanes, mis politicos, aquellos que me representan a mi, y a mis vecinos que me han robado, expoliado, engañado, que se han enriquecido ellos y sus familias, las naturales y las politicas...que se han envuelto en la Senyera, la Senyera de las 4 barras que ha sido un simbolo de mi pueblo durante cientos y cientos de años, y que le han añadido una estrella para que no los metan en la carcel. Y que estan dispuestos a pactar con el diablo para no acabar con sus huesos entre rejas aludiendo que los ataques hacia ellos son ataques a Catalunya, mi tierra, a la que yo defiendo en Castilla y en el resto de los Estados Europeos, intentando traer riqueza a mi empresa y que cada vez me cuesta mas...

No quiero que mis hijos crezcan creyendo en que las leyes se pueden cambiar a placer en funcion de los intereses de un determinado momento, las leyes se cambian de forma democratica...un pueblo no se parte en funcion de egos y de chorizos...

El estado español es un estado reconocido como democratico por todo el mundo, forma parte de las instituciones internacionales y ningun pais ha insinuado tan siquiera que ese Estado sea una dictadura. De lejos es uno de los paises mas descentralizados de Europa...Todo es mejorable, y evidentemente no estoy contento con la balanza fiscal que es francamente mejorable

Un dia los habitantes de Barcelona que poseen la mayoria de las industrias y de la riqueza de Catalunya se hartaran de soportar que sus impuestos vayan a parar a pueblos del interior de Lleida y pediran independizarse?? ademas estaran hartos de que su voto valga menos que el de ese negrito que recoge la fruta nacionalizado español y que tambien vota... O los habitantes del Baix Llobregat que poseen los mayores centros de produccion industriales se quieran independizar hartos de que no tengan conexion con metro mientras que otras poblaciones satelites sin industria esten conectadas para varias lineas... Eso seria justo??

La demagogia puede con todo...

El dia que se articule un referendum legal, reconocido por toda Europa, que me informen de las posibles consecuencias de una Republica Catalana Independiente, ese dia me pensaré que votaré...Enarbolaré la bandera de mi casa y de mi familia, y despues la Senyera, esa Senyera cuatribarrada por la que han muerto miles de catalanes a lo largo de la historia y votaré en consecuencia....

y lo dicho...hay que follar mas y joder menos!

Os seguiré en vuestros polvos compis! de este hilo me retiro...fue un placer debatir un rato...

Salut!