Del 25-N al 27-S, tres anys d'aprenentatges «Al vespre del 25-N va aprendre, amb un fort sotrac, que els vots il·lusionats, engrescats i mobilitzats, valien exactament el mateix que els silenciosos i els malhumorats»

Roger Buch | 22/09/2015 a les 00:02h

Abans dels nervis de la propera nit electoral, fem memòria del que va passar a les darreres eleccions al Parlament del novembre de 2012. Una clímax independentista intens des de la Diada fins el dia de votar, però el 25-N a la nit no hi va haver celebracions al carrer. Sensació de derrota absoluta en baixar CiU en nombre de diputats i haver equiparat els seus resultats amb la victòria.

L'independentisme arriba tres anys després amb algunes lliçons ben apreses. En primer lloc es presenta amb un programa i una llista clara. L’ambigüitat és enemiga de la revolta i tot i que ha costat  Déu i ajuda, s’ha deixat anar el llast de Duran i Lleida. Amb les seves travetes hagués estat impossible fer qualsevol pas i sobretot, cap tipus de llista unitària.

Una altra lliçó apresa és la del lideratge compartit. Si es creu que la idea que el procés no és l’invent d’una sola persona, cal actuar en conseqüència i visualitzar una llista plural. I a més, sense sigles de partits, sempre és més fàcil fer-se candidat d’una llista “unitària” i que els no militants facin campanya de proximitat.  

També l’independentisme ara coneix més el país i ja ha après i assumit que a les eleccions votarà gairebé tothom. Al vespre del 25-N va aprendre, amb un fort sotrac, que els vots il·lusionats, engrescats i mobilitzats, valien exactament el mateix que els silenciosos, els malhumorats o els que no van mai a cap manifestació ni pengen cap bandera al balcó. L’independentisme ha fet els números i està perfectament preparat per una alta participació i fins i tot per una altíssima participació.

Però a banda d’aquests aprenentatges que sumen a favorde les possibilitats de victòria, queda per resoldre una incògnita ben interessant: En què es notarà tota la feinada que ha fet l’independentisme civil durant aquests tres anys?

Les bases de l’independentisme s’han repetit a elles mateixes mil vegades que no havien de fer "estelades amb espelmes" i "actes pels convençuts" a “la plaça de Vic”. I que havien de fer molta pedagogia. I resulta que han continuant fent molts actes pels convençuts però també molta i molta pedagogia. Milers de voluntaris de l’ANC, d’Òmnium o de Súmate s’han bregat al carrer, s’han empapat d’argumentaris i s’han entrenat en la seducció per encomanar la revolució dels somriures. Speak corners, dotzenes de llibres amb arguments, giga nquestes, dibuixos del país somniat amb tots els colors, meridianes amb contingut que visualitzaven un país socialment avançat. Han estat milers d’actes de tots els formats: converses, debats, presentacions, conferències, dotzenes de campanyes sectorials, centenars de vídeos pedagògics i milions i milions de missatges compartits a les xarxes socials.

I tot això, d’una magnitud enorme, com influirà en les eleccions? On segur que ja s’ha notat és en l’activació del propi independentisme que se sent cohesionat, esperançat,  il·lusionat i capaç d’anar superant tots els sots anímics i les “pedres del camí”. Però la gran pregunta és si aquesta revolució dels somriures és percebuda com a tal més enllà dels convençuts? Haurà arribat la proposta d’independentisme obert i inclusiu a una part dels escèptics o potencialment contraris?

De fet si el tsunami civil, que continua especialment actiu aquests dies de campanya, aconsegueix fer un mínim forat, per petit que sigui, la victòria del "sí" pot ser definitiva.

Ens volen fer fora de FMI, CEE,OTAN ;OCDE FIFA; UEFA ETC ETC DE tots llocs meyns de Espanya
FA PENA

"Donde dije digo, digo diego".

"Donde dije digo, digo diego".

'Catalunya será lo que los catalanes quieran que sea' Felipe VI
Donde dije digo, digo diego.

Sheila, que conste que no pretendo convencerte de nada, pero te quería comentar un poco la jugada tal como la veo....

"Donde dije digo, digo diego".

Sheila, les cosas han cambiat molt desde la sentencia de l,estatut ,el 2010, despres d,esperar molts i molts anys una millora i aquesta no arriba i el poble s,ha cansat fins arribar aqui.i en Mas amb bon criteri ha cambiat.

El 27 poder es posa la primera pedra de la Independencia. Amb els vots del Si.

Molt millor seria una Catalunya Independent sense Artur Mas com a president.

Romeva, Mas i Junqueras difonen una carta als pensionistes

Asseguren que el pagament de les pensions 'està garantit' i un futur estat català 'podrà millorar-les'

Dimecres 23.09.2015 17:28
Oriol Junqueras, Raül Romeva i Artur Mas, en un acte de Junts pel Sí (Fotografia: ACN).

El cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, el president de la Generalitat i número 4 de la llista, Artur Mas i el líder d’Esquerra i número 5 de la candidatura, Oriol Junqueras, han enviat una carta als pensionistes per fer front a ‘l’estratègia de la por’ i les ‘falsedats’ que han explicat els unionistes sobre les pensions en cas d’independència de Catalunya. En aquest sentit, han assegurat que ‘el pagament de les pensions està garantit i un futur estat català podrà millorar-les’.

Vegeu el contingut de la carta sencera:

Aquest proper diumenge, 27 de setembre, les catalanes i els catalans decidirem lliurement el futur polític que volem pel nostre país. A dia d’avui, ja ningú no posa en dubte que només el resultat de les urnes serà el que guiarà el nostre futur col·lectiu. La intervenció, aquest dies, dels principals líders mundials així ho fa palès.

Ens hauria agradat que aquesta campanya hagués propiciat un debat serè sobre propostes i arguments per decidir si Catalunya necessita d’un Estat. Malauradament, el bloc del NO, i especialment el govern del PP, no ho han volgut i han adoptat l’estratègia de la por. Han decidit que calia posar totes les estructures i forces de l’Estat en contra de Catalunya per fer por i suggestionar el vot lliure dels nostres conciutadans.

Si bé alguns arguments i pronunciaments han fregat més el ridícul que altra cosa, és trist i immoral que s’hagi volgut fer por amb un dels temes més sensibles que hi ha per a la gent gran: el cobrament de la seva pensió.

La cultura política espanyola té una llarga tradició a utilitzar les pensions com a eina electoral, malgrat els pactes per evitar-ho. Al llarg de la història ho han fet tant el PP com el PSOE. Aquest serà, també, un dels canvis que caldrà propiciar en el futur estat català: deixar d’utilitzar les pensions com a arma partidista electoral.

Cal donar confiança i seguretat a tota la població en general sobre el seu futur, però cal fer-ho especialment amb la gent gran. Després d’anys d’intens treball i en el moment de la seva jubilació cal donar tranquil·litat i estabilitat a les seves rendes econòmiques, i més en un moment en què en algunes famílies la pensió és el seu principal ingrés.

Per això ens entristeix que s’utilitzin falsament i com a eina de la por les pensions. Ho deixarem clar: el pagament de les pensions està garantit després del 27 de setembre i un futur Estat català podrà pagar sense problemes les pensions. A més, a diferència del bloc del NO, argumentarem amb dades el perquè.

El responsable legal de pagar les pensions és l’Estat espanyol, ja que és ell el que ha ingressat les cotitzacions dels pensionistes actuals. Si el PP, el PSOE o Ciutadans volen donar a entendre que no assumiran aquesta responsabilitat en el futur, que ho diguin clarament. Els electors obraran en conseqüència amb el seu vot.

En cas que hi hagi acord polític per a la constitució d’un futur Estat català, aquest assumirà, fruit de l’acord de repartiment d’actius i passius, el pagament de les pensions que ha de fer l’Estat espanyol. Sense acord polític és l’Estat espanyol el responsable legal de fer-ne efectiu el pagament.

I, per què un futur Estat català podrà pagar les pensions i fins i tot millorar-les? Breument, en tres motius, en donarem l’explicació:

1. El sistema actual de pensions és un sistema de repartiment. Són els cotitzadors actuals els que paguen les pensions del moment. A Catalunya hi ha més persones treballant que a la resta de l’Estat i les cotitzacions que paguen són superiors a les de la resta de l’Estat, perquè aquí els salaris són més alts. Hi ha, per tant, més ingressos que a la resta d’Espanya per a cada pensionista que ha de cobrar la seva pensió.

2. El PP i el PSOE fan servir l’argument que els darrers anys hi ha hagut dèficit a Catalunya en el sistema de Seguretat Social. És a dir s’han pagat més prestacions que no pas ingressos per cotitzacions. Si bé això és cert, el que no diuen és que aquest dèficit representa els darrers anys entre un 5 i un 10% del dèficit total espanyol. És a dir, Catalunya, amb el 16% de la població espanyola i el 20% del seu PIB, representa en època de crisi només entre un 5 i un 10% del dèficit total del sistema de pensions espanyol.

3. Analitzar durant un període curt, o fins i tot durant només un any, el saldo del sistema de la Seguretat Social és fer trampa. Cal mirar sèries llargues per tenir una visió àmplia. No fer-ho seria com voler jutjar la vida d’una persona pel que va fer o viure durant un any de la seva vida. Oi que fer-ho així seria trampós? Aquesta és l’anàlisi que ens volen fer creure el bloc del NO. Si analitzem els darrers 17 anys de què disposem dades veurem que el saldo total del sistema de Seguretat Social a Catalunya és positiu i a Espanya és negatiu. A Catalunya hi ha un superàvit de 24.124 milions d’euros, mentre que a Espanya hi ha un saldo negatiu de 82.702 milions d’euros.

I, doncs, per què si no hi ha cap dada objectiva sobre possibles problemes en el sistema de pensions a Catalunya, els partits del NO diuen que no es podran pagar les pensions? Per què cap economista de prestigi o reconegut avala que no es podran pagar les pensions en un futur Estat català?

Aquestes són les preguntes que haurien de respondre els partits del bloc del NO. Ens temem que com que cap dada els dóna la raó no ho faran i seguiran fent por a través dels mitjans de comunicació que els avalen la seva estratègia.

Ara que hem demostrat que no hi ha cap motiu per patir pel present i el futur de les pensions, us demanem que no deixeu que juguin amb els vostres sentiments. Voteu tranquil·lament i lliurement el proper diumenge. El nostre futur i la nostra dignitat estan en joc, no deixeu que malbaratin la il·lusió.

Yo he tenido una educación donde puedo querer tanto España como Cataluña y así moriré.

Hoy iré a disfrutar el día haciendo alguna otra actividad no puedo acudir a la manifestación porque no me representa

y supongo que muchos más tendrán el mismo criterio. Si acudiría si fuera por defender una pacto fiscal o cualquier

otra cuestión que afecte a Cataluña.

Os deseo un feliz 11s y espero que sean respetuosos con los demás catalanes que no tenemos las mismas

aspiraciones de ser independientes.

Molt millor seria una Catalunya Independent sense Artur Mas com a president.

Molt millor seria una Catalunya Independent sense Artur Mas com a president.