Forero Bloqueado
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
|
Visca Catalunya Lliure!!!
Cita:
Contra la revolució
No he amagat mai la meua simpatia per ICV. Alguna gent, massa obsessionada pels partits, no m'ha entès o no ho ha volgut entendre, però la gent d'ICV per a mi encarna una manera de veure el món a la qual em sent molt pròxim, malgrat que el procés d'independència és evident que ens allunya, espere que només provisionalment.
No em reca gens de dir que Joan Coscubiela és un dels millors polítics que he conegut i una persona extraordinària, que admire. Sempre he reconegut i posat en relleu l'esforç intel·lectual fet per Joan Herrera el 9-N, un esforç que em mereix el respecte més gran. Sense ser ni nacionalista va treballar perquè tots poguéssem votar sobre la independència i això, com a demòcrata, té un mèrit especial. Tant de mèrit que crec que res d'allò que faça ara no podrà esborrar la seua generositat. Amb Dolors Camats m'han unit complicitats que no sabria explicar-les en un paper curt. I hi ha més companys d'ICV, gent diversa i d'indrets molt allunyats del país, de qui he après moltes coses durant aquestes dècades, amb qui he gaudit de moments importants.
Però em trobe que ICV, EUiA, Podem i Procés Constituent ara han decidit d'enfrontar-se a la voluntat d'independència d'una part important --espere que clarament majoritària-- del país. Hi ha maneres massa fàcils d'explicar el perquè, poc creïbles. Jo sempre tendesc a valorar la complexitat i, per tant, no cauré en l'absurd de donar explicacions simplistes d'una posició que sé que no ho és. Amb el màxim respecte, però, i amb un inevitable punt de dolor personal, miraré de fer dos comentaris que per principis i per coherència amb mi mateix espere que s'accepten com una crítica, però com una crítica oberta, franca i lleial. D'amic.
En el curs de la meua vida he vist moltes vegades revolucionaris que quedaven encegats davant la revolució i no la sabien reconèixer. Acostumats a pensar en la revolució com la tasca d'una avantguarda tancada i decidida, no eren capaços de veure quan el poble prenia el destí en les seues mans, possiblement no de la manera que ells volien però sense cap mirament. Ho vaig veure a Berlín, on alguns amics molt 'progres' del cantó occidental no aguantaven la revolta popular de l'est, els mesos abans de la caiguda del mur, ni sabien veure-hi l'anhel d'una vida millor per a tots. Ho vaig veure a Sud-àfrica, on gent que havia fet un esforç increïble, heroic, contra el règim racista no acceptava que Mandela parlàs per a tothom i no per a uns pocs ni entenien que el progrés de tothom era precisament allò que havia guiat la seua lluita de tants anys. Ho vaig veure a Eslovènia, on un petit grup d'independentistes es va oposar a la independència perquè no era al cent per cent allò que ells somniaven…
Tot això ara ho veig ací, a casa. Els hereus del vell i admirat PSUC han fet un esforç per a entendre què passa, però han acabat sucumbint als propis mites, com va passar a Sud-àfrica, com va passar a Eslovènia, com va passar a Berlín. Em sembla que no entenen que això que protagonitza una part substancial d'aquest país és una revolució real, que tombarà les estructures que vam heretar del franquisme, començant per la monarquia, que tancarà i farà inservible el règim postfranquista. Que no entenen que tenim davant una revolució amb capacitat de crear una república nova del cent per cent de la població sobre unes bases infinitament més democràtiques i progressistes que mai no podrà fer Espanya. Ho Chi Min va desconcertar molta gent --a mi quan era molt jove--, amb aquell aforisme brillant que deia: 'La revolució és una cosa i els revolucionaris una altra: poden coincidir o no.' Doncs això. No ho sabria dir millor ni sabria descriure amb més precisió què passa. Efectivament: poden coincidir o no.
Ara, si hi ha una cosa que em preocupa és la mandra intel·lectual. Els arguments que proveu d'oposar al procés independentista són d'una qualitat ínfima, poc digna de la tradició que representeu. La vostra obsessió de veure-ho tot com una gran manipulació del malvat Mas… La poca serietat argumental que implica avalar les cruels retallades a l'estat del benestar a Grècia, amb l'excusa que aquesta vegada les fan els nostres… O aquesta conseqüència teòrica del vostre plantejament simplement ridícula --i ho sabeu-- de la república catalana dins la monarquia espanyola… Que no és fàcil això que viviu, ho sé. No és fàcil tampoc per a mi. Però, per favor, no ens feu avergonyir amb arguments de fireta, radicalment i manipuladorament simplistes, que ningú no pot entendre. No us feu tan de mal a vosaltres mateixos. Quan hom ja no es pot explicar sense que la gent el mire pensant que no entén ni un borrall d'allò que diu, és l'hora d'aturar-se i reflexionar, de pensar seriosament què vol dir que tanta gent siga incapaç fins i tot de capir l'argument.
Teniu el dret d'oposar-vos-hi, és clar, teniu el dret d'anar contra la revolució. Teniu el dret de fer amb la vostra organització, amb el passat que representa i amb les idees que defenseu allò que vosaltres i només vosaltres vulgueu. És la vostra organització i és el vostre esforç, només faltaria. Però, amb l'amistat i el respecte que us professe, espere que m'entengueu i em respecteu quan us dic que em causa una gran tristesa veure que mentre el poble assalta les institucions per canviar-les vosaltres us esteu allà, a l'altre costat de la barricada. Amb l'Iceta, amb la Camacho, amb Felipe VI, amb un tal Duran i Lleida… A mi això em sap molt de greu.
|
http://www.vilaweb.cat/editorial/4443061/revolucio.html
Bump:
Cita:
La república catalana de Podem
La presentació de la llista única ha obert la caixa dels trons a Catalunya. Dels trons, els llamps i més meteors, fins i tot les aurores boreals. Les reaccions s'han desfermat en cascada fins a arribar a punts gairebé de deliri.
Va començar la CUP desmarcant-se'n amb raons molt plausibles i aclarint la seva posició amb força congruència. És una formació d'esquerra independentista que vol distingir-se d'allò que considera l'oportunisme d'ERC i, alhora, donar suport al procés sobiranista. I pretén recollir vots entre electors que, sense ser independentistes, són d'esquerres i no s'empassen l'aliança amb el nacionalisme burgès de Convergència.
Quan es van saber els integrants dels primers llocs de la llista, especialment el de Romeva, una esgarrifança va recórrer els estaments d'ICV que ara tem per la seva integritat. S'han sentit veus acusant de 'traïdor' l'ex-eurodiputat ecologista. Els sentiments s'exalten amb facilitat.
Enmig del sarau, la inimitable senyora Sánchez-Camacho ha decidit de disfressar-se de Cambó, si més no nominalment, i ha demanat 'una coalició de la concòrdia' per a fer front al desafiament sobiranista. Coalició que haurà de configurar-se en un 'front constitucionalista'. De les paraules als fets, hi ha un bon tros de camí, perquè per a formar-lo compta amb els diputats del PP i els del PSC, que podrien quedar reduïts a vuit, o potser arribar a la dotzena i mitja si s'hi afegeixen els de Ciutadans. I encara s'ha de veure si aconsegueixen unir-se, perquè a més de ser pocs van mal avinguts.
Però el xafarnat gros s'ha armat a Podem. El resum de l'article de Roger Tugas sembla gairebé un text de política-ficció. L'acord polític inicial entre ICV, EUiA (és a dir, Esquerra Unida a Catalunya), Podem i Procés Constituent (ço és, la plataforma de la monja exclaustrada Teresa Forcades) preveu un procés constituent català no subordinat que culmini amb una constitució pròpia i una república catalana que decideixi en referèndum la vinculació amb l'estat. Hi ha qui ha recordat immediatament la república catalana de Francesc Macià dins l'estat espanyol. Però això d'ara encara és més confús. I aquesta confusió converteix el discurs de Podem tant a Catalunya com al conjunt de l'estat en un galimaties, una mena d'embarbussament conceptual farcit d'incongruències.
El Podem hostil a tota confluència amb els 'barrufets rondinaires' d'IU a Espanya va de bracet amb la IU de Catalunya sense cap mirament i també amb unes altres organitzacions, algunes si més no peculiars, com ara el Procés Constituent de Forcades. I, per a acabar-ho d'adobar, no tan sols conflueix amb la IU catalana, sinó que manté totes les seves sigles sota un paraigua comú, 'Catalunya Sí que es Pot'. El nom pot ser més bo o més dolent, però no és ni 'Podemos' ni 'Podem', una condició que, en canvi, ha estat inexcusable per a la confluència al sud de l'Ebre.
La banda catalana de Podem és un territori feraç de possibles qüestions quodlibetals que deixen al descobert un discurs incoherent. Podem ha dit tot sovint que exercir el dret de decidir mitjançant un referèndum no és possible ara per ara perquè és il·legal. Cal esperar a unes eleccions i un procés constituent (espanyol, se suposa) en el qual 'es podrà debatre sobre tot' (picada d'ullet als independentistes). No és imaginable, tanmateix, cap constitució de l'estat espanyol en què sigui legal un 'procés constituent català no subordinat', sigui quin sigui el resultat de les eleccions catalanes. Encara que Catalunya Sí que es Pot obtingués el cent per cent dels vots i dels escons del Parlament de Catalunya, no podria posar en pràctica aquest propòsit, perquè és molt més inviable jurídicament que no pas el referèndum d'autodeterminació, ara i ací. I no cal ni parlar d'aquesta constitució absolutament quimèrica i aquesta república catalana, totes dues en el si de la monarquia espanyola. Això ja és deliri pur. Molt més que en el cas de Macià, perquè si més no el coronel va esperar que a Espanya es proclamés la República. I que aquest ens fantasmal decideixi en referèndum la seva vinculació amb l'estat monàrquic solament és pensable en la Freedonia de 'Duck soup'.
Al costat d'aquest conjunt de disbarats, que semblen focs d'artifici, l'anodina proposta federal dels socialistes resulta un cató del govern bo i prudent. Però el problema de Podem no està en les pintoresques afirmacions que fa al Principat, sinó en la manera com explica als espanyols, a qui anima a constituir-se en poble i defensar la pàtria --popular, és clar, però sense qüestionar la monarquia-- que a Catalunya defensarà una república que, a la vegada, es basarà en un altre poble i, per tant, en una altra pàtria.
Com que, amb aquest programa a Catalunya, Podem perdrà les eleccions a Espanya, es dóna la divertida paradoxa que, per posar en pràctica aquell programa al Principat, el partit dels cercles hauria de proposar o donar suport a una declaració unilateral d'independència, justament allò que propugnen aquells contra qui vol lluitar Podem, aquells amb qui mai no s'abraçaria, els de la llista única per la independència.
Voleu dir que no els supera, això de Catalunya?
Ramón Cotarelo, catedràtic de ciències polítiques de la UNED
|
http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4443108/republica-catalana-podem.html
Bump:
Cita:
Venut per 10.000 euros l'aeroport fantasma de Ciudad Real.
La infraestructura manxega paradigma del fracàs espanyol, del centralisme i el totxo va costar 1.100 milions.
L’Aeroport de Ciudad Real, tancat des de fa tres anys, ha estar adquirit en una subhasta pública a la Audiència Provincial de Ciudad Real per 10.000 euros per la mercantil xinesa Tzaneen Internancional, empresa creada a Madrid el passat mes de març amb un capital de 4.000 euros, segons informa El País. Aquesta ha estat la única empresa que ha optat a la compra per un valor inferior al 70% del fixat, , pel que s’obre la possibilitat que en el termini de 20 dies es pugui presentar una oferta de compra superior als 28 milions, -que es el 70% del preu de venta-, encara molt lluny dels 1.100 milions que va costar, un terç dels quals pagat per tots els ciutadans.
Dos vols diaris amb deu passatgers per cap
La idea va néixer per ser un complement a l’aeroport de Barajas, tot promocionant el centralisme madrileny i es va executar amb tots els luxes i eufòria del totxo dels anys 2000. Després de múltiples retards administratius, l’‘Aeropuerto Central Ciudad Real’ va entrar en servei el desembre de 2008. Els següents dos anys van ser d’autèntics fracassos, amb una mitjana de dos vols diaris amb deu passatgers per cap, fins que el govern de Castella-la Manxa va subvencionar Vueling amb 2,3 milions d’euros per mantenir l’aeroport viu.
Al servei dels caçadors amics de Joan Carles I
Ni així va poder evitar que continués sent fantasma, perquè al cap d’un any va passar a ser exclusiu per vols privats, la majoria dels quals per amants de la caça amics del Rei Joan Carles I. Amb tot, va tancar definitivament el 13 d’abril de 2012. Els deutes van fer que el jutge obligués fa unes setmanes a posar-lo a subhasta excepte si algú fa una oferta abans del 19 de juny.
Capital de CCM, rescatada amb diner públic
Es tracta d’un aeroport amb capital privat, però només oficialment. Dels 1.100 milions que va costar, 400 van ser aportats per Caja Castilla-la Mancha (CCM), intervinguda després pel Banc d'Espanya en trobar en els seus comptes un forat d'entre 3.000 i 4.000 milions d'euros, i avalada amb 9.000 milions d'euros de diner públic. En definitiva, un terç de l’Aeroport l’han pagat tots els ciutadans.
Amics del totxo del Rei i Bono, implicats
La resta d’accionistes eren empresaris propers a la monarquia i a José Bono, president de Castella-la Manxa en aquell moment, fins al punt que la frontera entre el sector públic i el privat s’esborrava. Els homes de negocis invertien en el projecte amb diners prestats per la mateixa CCM. En alguns casos aquests diners tornava a ells mateixos via contractes de construcció del propi aeroport. Un negoci, literalment, rodó. Una de les empreses constructores va ser Sacyr Vallehermoso, amb accionistes destacats com Joan Abelló, aficionat a la caça i molt proper al Rei Joan Carles.
|
http://www.directe.cat/noticia/420314/venut-per-10.000-euros-laeroport-fantasma-de-ciudad-real
Bump:
Bump:
Cita:
Les inscripcions a la Via Lliure de la Diada s'obriran dimarts
Lluís Llach, Albert Sánchez Piñol i Sílvia Bel seran els primers en inscriure's a la mobilització de la Meridiana
El proper dimarts 21 de juliol s'obrirà el període d’inscripcions per a la Via Lliure a la República Catalana, la mobilització que el pròxim 11 de setembre omplirà la Meridiana. En l'acte de presentació, que es farà al Parc de la Ciutadella, es desvetllarà el disseny de la samarreta que tenyirà els carrers de Barcelona en la Diada d’enguany i la web d'inscripcions i les instruccions per apuntar-s'hi.
L’ANC assegura que vol que es reconegui la transcendència de la Diada per la proximitat amb les les eleccions del 27-S, que l'independentisme vol que serveixin com a referèndum. En aquest sentit fan "una crida a la gent perquè s’inscrigui com més aviat millor i es reservi un lloc privilegiat per a viure el procés i la Via Lliure".
L’acte comptarà amb la presència del president de l’ANC, Jordi Sànchez, i el coordinador de mobilització, Josep Sabaté, que explicarà tots els detalls. També hi haurà tres personalitats destacades: Lluís Llach (cantautor), Sílvia Bel (actriu) i Albert Sánchez Piñol (escriptor), que seran els primers a apuntar-se in situ a la Via Lliure.
|
http://www.naciodigital.cat/noticia/91131/inscripcions/via/lliure/diada/obriran/dimarts
Última edición por Baliga-balaga; 17/07/2015 a las 23:33.
|