Forero Bloqueado
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
|
//*// Com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes! //*//
Cita:
El PP, a la consulta del metge
SEBASTIÀ ALZAMORA | 19/04/2015 22:22
Segueix-me
Un metge li diu al seu pacient: “Vostè hauria de deixar de masturbar-se”. El pacient, preocupat: “I fins quan, doctor?” I el metge: “Home, com a mínim fins que surti de la consulta”.
L’acudit és aplicable a la política actual, i potser sobretot al PP. El primer partit d’Espanya, que ocupa per majoria absoluta el govern de l’Estat, viu en un permanent estat d’autosatisfacció que té un punt d’obscenitat. Aquí el metge seríem els ciutadans i el pacient seria el Partit Popular, que té una malaltia en estat molt avançat que es diu corrupció. En lloc de preocupar-se’n, com seria lògic, prefereixen palpar-se a veure si troben algun motiu per excitar-se i complaure’s a ells mateixos. Congrés rere congrés, el PP s’obstina a dibuixar una estampa fictícia dins la qual ells són els bons gestors i els destinataris naturals del favor electoral de la ciutadania, mentre que tots els altres (siguin PSOE, Podem, Ciutadans o els partits catalanistes) són una mena de pesta bubònica que cal eradicar així com sigui.
Un partit de govern, i més quan es tracta del principal partit de govern, no pot viure en un estat d’autisme permanent, a l’espera que els seus adversaris caiguin davant de la seva interminable exhibició de tocaments. “ No me beso porque no me llego ” és una frase castellana clàssica per definir una persona creguda i autosuficient, que menysprea els altres perquè sobrevalora les seves qualitats. Però és que el PP ha arribat a la curiosa conclusió que sí, que hi arriba, i es passa el dia besant-se compulsivament. Com que la resta del món no acaba de valorar la seva acció de govern així com desitjarien, doncs ells mateixos d’encarreguen de fer-se els elogis que consideren necessaris.
Que el president espanyol, per posar un exemple, insisteixi un dia rere l’altre en el sermó de la recuperació econòmica, quan té al davant un panorama devastat de quatre milions i mig d’aturats, és una situació absurda que recorda molt l’acudit del començament de l’article. Deuen tenir assessors i spin doctors(com diu el Toni Aira) que els recomanen aquesta actitud de “ sostenella y no enmendalla ”, però a la resta del món encara civilitzat ens costa molt de creure aquest discurs. Poden dir el que vulguin o puguin, però els resultats són els que són. A les portes d’una intensa temporada de comicis, alguns encara recordem el sabotatge que el PP ha fet al seu propi programa o imatges com la del president Rajoy fugint literalment dels periodistes per l’escala d’incendis del Senat. Han estat uns anys francament desastrosos, en què si s’ha produït alguna millora (i molt discutible) en la vida quotidiana de la ciutadania, ha estat no gràcies sinó a pesar de l’acció de govern del PP. La reforma laboral era una enganyifa, i la política laboral ha estat una calamitat que tenia precedents però que no havia donat mai unes conseqüències tan penoses. Per favor, que prenguin nota de l’acudit i, després d’avaluar el seu propi deteriorament, els dirigents del PP esperin al moment de sortir de la consulta.
|
http://m.ara.cat/opinio/PP-consulta-del-metge_0_1342665774.html
Bump:
Cita:
'Rodrigo Rata'
19.04.2015 15:00Andreu Barnils
'Fa dos anys, per una sèrie d'estranyes coincidències, vaig acabar anant a una festa a l'Abadia de Westminster'. Així comença un dels meus llibres de no-ficció favorit, que segueix així: 'Em sentia incòmode. No és que la resta dels convidats no fossin agradables i simpàtics, ni que el pare Graeme, l'organitzador de la festa, no fos res més que un hoste encantador i ple de gràcia. Però em trobava fora de lloc. En un moment determinat, el pare Graeme va intervenir dient que en una font propera hi havia algú que estava segur que a mi m'agradaria de conèixer. Va resultar ser una jove esvelta que segons ell tenia una bona feina d'advocada –però de les activistes. Treballa per una fundació de Londres que dóna suport legal als grups antipobresa. Segur que teniu moltes coses a explicar-vos.
Vam xerrar. Ella em va parlar de la seva feina. Jo vaig dir-li que durant molts anys havia col·laborat amb el moviment de justícia global – l'anomenat 'moviment antiglobalització' com habitualment apareixia als mitjans. S'encuriosí: evidentment havia llegit molt sobre Seattle, Gènova, les batalles pels carrers, el gas, però....bé, n'havíem tret res de tot plegat? 'De fet', vaig dir 'crec que és bastant increïble tot el que vam arribar a aconseguir durant els dos primers anys'. 'Per exemple?'. 'Per exemple una mica més i destruïm completament el Fons Monetari Internacional (FMI).
Va resultar que de fet ella no sabia què era l'FMI, així que vaig explicar-li que el Fons Monetari Internacional bàsicament s'assegura que els deutes mundials s'acabin pagant –'Podríem dir que són com els paios que vénen a trencar-te les cames, però en el món de les finances'. Vaig embrancar-me en una explicació històrica detallant com, durant la crisi del petroli dels anys setanta, els països de l'OPEC van acabar abocant tanta riques als bancs occidentals que aquests no sabien com fer-s'ho a l'hora d'invertir els diners. Els sortien per les orelles. Per això el Citibank i Chase van començar a enviar agents comercials per tal d'intentar convèncer a polítics i dictadors del Tercer Món que els demanessin préstecs (al seu temps d'això se'n va dir “go-go banking”, banca de fer diners ràpids); com van oferir interessos extremadament baixos que gairebé immediatament es van disparar; com durant els anys vuitanta i noranta això va portar a la crisi del deute al Tercer Món; com aleshores l'FMI va entrar en joc per insistir que, per tal d'obtenir refinançament, els països pobres es veurien obligats a deixar de fixar els preus dels productes bàsics. O que fins i tot haurien d'abandonar les polítiques que permetien disposar de reserves bàsiques de menjar i abandonar la gratuïtat de l'educació i la cobertura sanitària. Vaig parlar de pobresa, del saqueig de recursos públics, del col·lapse de societats senceres, de violència endèmica, malnutrició, manca d'esperança i vides trencades' (David Graeber, The Debt).
Oh, l'FMI! Pocs com David Graeber per explicar l'FMI i la seva moral de creditors. Aquesta setmana el Fons Monetari Internacional, institució venerada fins a la ceguesa i destructora de l'Àfrica, Sudamèrica i el sud de la Mediterrània, ara és notícia perquè han detingut un dels seus exdirectors, el senyor Rodrigo Rato. A Rato el diari Irish Times l'havia batejat fa temps i sense voler Rodrigo Rata i ara l'investiguen a Madrid per blanqueig de capitals. Amb aquell fi menyspreu que sempre reserven al govern espanyol, la premsa britànica ha destacat que segurament Rato va reviure la detenció que va patir son pare fa molts anys. Ho deia el Financial Times, i el The Guardian també: 'Don Ramon, el patriarca, era un franquista de pedra picada, i president del Banco Siero, un prestador provincial. Quan el banc s'enfonsà, el Banc d'Espanya va rescatar-lo i després van empresonar a Ramon i el germà gran, Moncho. Segons explica la llegenda Rato, a conseqüència d'aquesta humiliació, el pare Don Ramon va dipositar totes les seves esperances en el seu fill favorit, el petit, Rodrigo. Volia que es convertís en governador del banc central per a restaurar l'honor de la família'.
Si es descuida. Com li va passar al germà petit de la família Corleone, el germà petit dels Rato tampoc no se'n va sortir. I ara el tenim en hores baixes. Res d'estrany dins l'FMI. Només cal veure que el successor de Rato va ser Dominique Strauss-Khan (2007-2011), l'home que va ser detingut per formar part d'una xarxa de prostitució de luxe per la policia francesa. I que l'actual presidenta de l'FMI, Christine Lagarde (2011-actualitat), va veure com la policia entrava al seu apartament de París el 20 de març de l'any 2013 per regirar-li el pis. Volien saber si ella, des del govern francès, havia afavorit il·legalment a l'empresari Bernard Tapie.
De veritat que el problema és Rato i prou? O és l'FMI sencer?
|
http://m.vilaweb.cat/article.html?section=opinio.rss&article=http://www.vilaweb.cat/mailobert/4245126/rodrigo-rata.html
Bump:
Cita:
Un ministre embogit
Aquesta setmana el comissari en cap de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, ha denunciat que la policia espanyola no comparteix amb els Mossos d'Esquadra informació que hauria de compartir i que afecta de forma important la seguretat dels ciutadans catalans. La polèmica s'ha originat arran de la detencions d'un grup gihadista per la policia catalana i la posterior manipulació dels fets pel ministre espanyol d'interior.
El cas serà cèlebre. Tot i que en l’operació es va detenir un ultra espanyolista que volia matar jueus (quina empanada mental...) el ministre va decidir acusar l'independentisme de fomentar ni més ni menys que la creació d'una república islàmica de Catalunya. Potser davant una imbecilitat d’aquest nivell hauríem riure i ja està. El beat de Fernández Díaz, un autèntic ultra catòlic, no és precisament la persona més adequada per opinar d’aquestes coses. Però quan els tècnics, els qui fan la feina, irrompen en el debat i expliquen que aquest senyor a banda de dir ximpleries frena l'accés de la policia catalana a bancs de dades substancials per a la seguretat de Catalunya, dels seus ciutadans i d’Europa aleshores la cosa pren una altra dimensió.
Perquè d'entrada tenim dret a preguntar-nos quina és, llavors, la finalitat de la policia espanyola, què fan ací? Ajudar i protegir la població catalana no ho ha de ser vist que prefereixen exposar-la a riscos innecessaris. Si no fos així s'esforçarien per millorar al màxim la col·laboració i això passa de manera inexorable perquè les tropes que tenen el control del carrer, o siga els Mossos, tinguen accés ràpid i complet a tota la documentació que siga necessària per a fer bé la feina.
El plantejament de Fernández Díaz és, doncs, il·lògic però ho és més encara intentar embrutar la feina que la policia ha fet amb fantasies polítiques que només semblen explicables per la ingestió d’alguna substància. Perquè realment la tesi de la república islàmica catalana supera tot el que hem escoltat fins avui.
|
http://www.vilaweb.cat/
Bump:
Cita:
L’Iphone 6 d’Ada Colau com a símptoma
Les xarxes socials han comentat sarcàsticament el “selfie” de la líder de Barcelona en Comú i el showman “El Gran Wyoming” en un acte a Barcelona fet amb un mòbil de 800 euros després de carregar contra la casta.Un símptoma més del “postureo” i la manca de coherència de Coalu que predica molt i practica poc, com altres líders de la nova política.
Els Podemos, Guanyem, o fins i tot Ciudadanos, no són la nova política que venen, són la mateixa vella política disfressada de bones promeses i d’una gran capacitat de domini dels mitjans de comunicació que els permet superar el treball de base d’organitzacions com les CUP i substituir-lo per pur “màrqueting” que els situa al capdamunt de tot sense ni tant sols fer política de baix a dalt.
El boom de moviments populistes com Podemos, Guanyem o Ciudadanos necessiten de líders populistes com Pablo Iglesias, Ada Colau o Albert Rivera i el suport de poderosos grups mediàtics que els poden encimbellar i també abocar al desastre el dia que ja no tinguin cap interès pels lobbys de poder. Avui aquests tres líders no serien on són sense el suport de l’imperi del Grup Planeta que controla bona part dels mitjans de comunicació globals a l’estat, però aquesta força és la debilitat d’aquests projectes que triomfaran segons totes les enquestes en les properes eleccions perquè malgrat sumar adeptes no acabant aportant res a la felicitats dels ciutadans.
Avui mateix representants de la candidatura d’Ada Colau a l’ajuntament de Barcelona es queixaven del poc tractament de TV3 a la seva formació política i resulta que per ser com diuen una formació nova han tingut més minuts als mitjans de comunicació que la resta de candidats amb molta més representació popular, fins i tot Colau és l’únic candidat/a que ha tingut un publireportatge en un dels programes més vistos de la televisió pública, “el Convidat” quant ja se sabia que seria candidata a les eleccions municipals de 24 de maig.
|
http://www.directe.cat/editorial/398923/liphone-6-dada-colau-com-a-simptoma
|