Forero Bloqueado
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
|
//*//Benvinguda Alicia! Estàs boníssima!!!
Cita:
Ministres que ens mostren el camí
Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.
--------------------------------------------------------------------------------
Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Si superes el moment puntual de pessimisme, comprovaràs que serem independents encara que no vulguem. Per molt que ens equivoquem, els nostres adversaris ens recorden de totes les maneres possibles que l’única alternativa digna que ens queda és l’assoliment de la plena sobirania. Aquesta setmana la política d’ofec infraestructural aplicada pel Govern espanyol ha quedat retratada amb la pèrdua d’una inversió de Daimler a Tarragona, mentre el ministre de l’Interior utilitzava el gravíssim perill del gihadisme per fer una fastigosa utilització de partit. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.
Bassat, Lluís (publicista).
La força dels de sempre.
Fa mooolta mandra, de tant en tant, haver discutir-se encara a les xarxes socials amb qui afirma que el procés és un invent de la burgesia. Exactament al contrari, l’establishment està jugant ja la carta de la submissió a tomba oberta, a cara descoberta. Aquesta setmana, l’entitat presumptament subvencionada a quatre mans amb els fons reservats i els cabals dels 300 de sempre, Societat Civil Catalana, ha publicat anuncis a pàgina sencera als dos diaris principals del país. Cap novetat entre les cares que donen suport a una Catalunya sense futur: molts dels qui l’han portat a la situació actual i dels qui la volen sotmesa. L’entitat, a més, continua cridant a la delació contra l’exhibició pública de l’estelada mentre el seu portaveu, amb centenars de fosses encara per desenterrar i milers de béns per retornar a les víctimes, afirma que el franquisme és només cosa del passat.
Boix, Carles(professor de Polítiques i Afers Públics de la Princeton University).
Mirada serena.
Sempre convé llegir a un dels membres més brillants del Consell per a la Transició Nacional. A l’entrevista d’Andreu Barnils valorava el preacord de full de ruta sobre la independència signat el 30 de març. Dos elements per a la reflexió: d’una banda, fora de partidismes, la conveniència que Artur Mas abandoni quan abans el seu paper presidencial per començar a explicar obertament la seva opció de país per la independència: cal recomençar quan abans el debat i els líders del procés han d’argumentar amb solvència, seguretat i decisió. En aquesta línia, Boix ens tranquil·litza: el preacord estableix, com a punt més important, que ja no hi haurà marxa enrere; el procés és irreversible passi el que passi el 27-S. Hem de carregar-nos d’il·lusió perquè mai ho hem tingut tan a l’abast.
Borbón, Cristina de (ex-infanta del Regne d’Espanya).
Anar molt confiada.
El jutge Castro ha decidit aquests dies executar els embargaments als encausats pel cas Noos, entre els quals, l’elefanta Cristina i Iñaki Urdangarín. Ella diu que ho firmava tot, tot, tot, amb confiança màxima en el seu marit, un argument que (en un país normal) hauria de valer (que no) per a qualsevol altra parella. Entretant, els advocats de Diego Torres han demanat la compareixença de sis-cents testimonis i han expressat la total seguretat que la Casa Reial, amb el rei abdicat i el rei en exercici al capdavant de tot plegat, eren perfectament conscients de la naturalesa dels negocis (els seus mateixos, però formalitzats) del gendre/cunyat. Vaja, que el judici avança a bon ritme cap a l’exoneració total de la infanta i de la Monarquia de qualsevol responsabilitat. El Regne d’Espanya, un país modèlic.
Castellà, Antoni(secretari general d’Universitats i membre del comitè de govern d’Unió).
Esperança de juny.
Aquesta setmana, mentre recordàvem un nou aniversari de l’afusellament de l’històric d’Unió Manuel Carrasco i Formiguera, el líder del sector independentista del partit ha comparegut davant de’n Xavi Xirgu a “L’illa de Robinson” per contrarestar la nefasta roda de premsa del conseller Espadaler (el de la llista de voluntaris del 9-N que calia entregar al poder judicial espanyol) hores abans. El missatge, inequívocament independentista: el 27-S cal que sigui un plebiscit i UDC no podrà mantenir per més temps l’ambigüitat, perquè els electors han de saber exactament què voten si voten Unió. Duran i els seus acòlits continuen, a l’altre costat, omplint de dubtes milers d’electors catalans que no saben si votar CiU o les altres candidatures sobiranistes: el 24-M aquesta ambigüitat, amb la tàctica convergent de no respondre, pot acabar passant factura.
Colau, Ada(candidata de Barcelona en Comú).
Renovar amb els de sempre.
Navegació inconcreta, continua sense aclarir quin paper pensa fer jugar a Barcelona en el procés d’independència, en cas que els partits del sí s’imposin el 27-S. Després d’una nova fase de promoció intensiva a través d’una entrevista nocturna a la Sexta, dimarts saltava a la xarxa la darrera enquesta sobre els resultats municipals a la capital catalana. Tal i com es venia apuntant fins ara (encara que, potser, rebaixant expectatives) Barcelona en Comú té possibilitats de guanyar les eleccions. El més bo és que, després d’haver encapçalat una candidatura que vol amagar la llarga ombra dels seus creadors d’ICV, l’aritmètica electoral podria portar a la nova alcaldessa a governar de la mà de... el PSC! Seria, realment, l’estafa del segle. Renovació total, però del bracet dels qui han governat 35 anys Barcelona.
Fernández, David(diputat i portaveu parlamentari de la CUP-Alternativa d’Esquerres).
Parlar clar.
Amb la de Carles Boix, l’entrevista de la setmana als mitjans ha estat potser la de Bernat Dedéu a David Fernández. Senzillament espectacular: val molt la pena llegir-la. Si encara no ho heu fet, dediqueu-li deu minuts. Demostra l’alçada intel·lectual i moral del personatge. Nova política amb majúscules. Discurs que enganxa per la seva autenticitat. Fernández, el líder més ben valorat pels catalans, explica com el 10-N va haver d’agafar un taxi davant la impossibilitat material de caminar, aturat per tothom al carrer. I acaba amb una injecció d’autoestima: “Jo veig el procés molt sòlid, perquè en cas que falli la política, la lluita tornarà al carrer. Estem condemnats a sortir-nos-en. De fet, així és la nostra història. I si ho volem tot, caldrà donar-ho tot”. I atenció a la darrera frase, perquè és la clau de tot plegat
|
http://www.directe.cat/noticia/397147/ministres-que-ens-mostren-el-cami
Bump:
Cita:
340 normatives per anihilar el català
Segons un estudi de la Plataforma per la Llengua, quatre grans empreses de l’Estat espanyol – Banco Santander, Coca-Cola, Nestlé i Danone- es neguen a etiquetar, i a fer servir la llengua catalana en els seus productes i serveis, perquè afirmen acollir-se a 340 disposicions i normatives lingüístiques que obliguen les empreses a fer servir, exclusivament, a Catalunya la llengua de Cervantes. La discriminació de la nostra llengua pròpia és espectacularment injusta. Jo em pregunto: què hi diuen a tot això tots aquells que defensen el federalisme i el confederalisme, i argumenten que la independència no és necessària ? Per què aquestes empreses no es fixen, per un moment, amb la legislació lingüística de Suïssa o Bèlgica ?
Davant d’aquesta realitat tan arbitrària, colpidora i genocida és necessari, d’entrada, deixar ben clar que no existeix una igualtat d’oportunitat entre el català i el castellà a casa nostra. Ara i aquí, tenim 340 normatives que ens impedeixen,a Catalunya, fer servir la llengua de Pompeu i Fabra. La democràcia lingüística encara ha d’arribar a Catalunya. Si us plau, només demano que aquests senyors tan ufans i tan superbs (alguns autènticament amb mentalitat molt feixista) no al•leguin mai més que el castellà és una llengua discriminada a Catalunya : és tot el contrari. En síntesi, que la hipocresia i el cinisme contra la llengua catalana està arribant a uns límits insuportables .
|
http://in.directe.cat/josep-loste/blog/13676/340-normatives-per-anihilar-el-catala
Bump:
Cita:
Contra l’escarni de la memòria de Guillem Agulló
A la memòria de Xavier Vinader.
L’onze d’abril de 1993 Guillem Agulló i Salvador, militant de Maulets, moria assassinat a Montanejos, a mans d’un escamot de l’extrema dreta. Els seus agressors abandonaren el seu cos saludant a la romana i cantant el Cara Sol. Tenia divuit anys.
Uns anys després l’Audiència de Castelló decidia que darrere de l’assassinat no hi havia hagut cap motivació política. El fet quedava reduït, doncs, a una simple baralla juvenil i, per tant, desproveït de tota la seva càrrega ideològica en un país on la violència feixista, explícitament anticatalanista o no, ha estat invisible durant dècades per a policies, jutges, fiscals i, també, incomprensiblement per una bona part de la classe política. Del que es tractava, com recorda el periodista Jordi Sebastià en el pròleg al llibre de Jaume Fuster, La mort de Guillem (Tres i Quatre), era de reduir el fet a “un accident fatal” i, per tant, admissible, de negar que “el monstre, el del feixisme, el de la intolerància, continuava viu”.
El cas és que el tribunal va condemnar només Pedro Cuevas a catorze anys de presó que van quedar finalment en quatre per bon comportament. En sortir de la garjola, l’assassí va arribar a temptar la vida política presentant-se en les llistes municipals de Xiva per Alianza Nacional. Matar Agulló li havia sortit molt barat. Des d’aleshores, l’extrema dreta no ha perdut ocasió per a fer escarni d’Agulló. Ho començaren a fer des del minut zero. A l’escarni encara cal afegir el silenci dels grups polítics majoritaris, les pintades celebrant la seva mort per “catalanista” que signaven –i encara ara- els grupuscles blavers o la persecució sistemàtica del diari Las Provincias que durant algun temps insistí a publicar informacions en què s’implicava el jove assassinat en activitats violentes que en realitat mai no va cometre. Tot plegat, l’escarni com a repugnant demostració de menyspreu cap a la víctima, però, també com a amenaça vetllada, dolorosa i repugnant.
El passat 9 d’octubre, durant la processó cívica amb motiu de la Diada del País Valencià, els nazis tornaren a escarnir Agulló, a insultar-lo pels carrers de València alhora que insultaven també els militants i càrrecs polítics de la formació nacionalista Compromís que assistien a l’acte. Es passejaren amb esvàstiques, sense por, exhibint-se obscenament davant de les càmeres, braç en alt. A la processó, juntament amb els membres de Valencia-Nacional Revolucionaria es va veure escridassar també els d’España 2000 i els del Grup d’Acció Valencianista, amb la descaradura i prepotència d’habitud, crescuts en el context d’una societat i d’una classe política estupiditzada per la por i el càlcul polític covard. La mateixa alcaldessa Rita Barberà, filla d’un notable falangista, havia convidat en el seu discurs institucional de la Diada identificar els partits anticatalanistes. Posteriorment als fets, en unes declaracions vergonyoses, d’un cinisme espatarrant, es va atrevir a posar al mateix nivell els militants de Compromís i els nazis mentre s’erigia com a la única garant del benestar dels valencians.
La setmana passada, gairebé al mateix temps que Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) convoqués una concentració pacífica en memòria de Guillem Agulló a la plaça major de Burjassot, el seu poble, l’advocat Moisès Vizcaino, denunciava en la fiscalia de València en representació de La Veu del País Valencià els fets ocorreguts el passat 9 d’octubre a València. Es tracta d’una denúncia clara, perfectament documentada amb les imatges d’un vídeo reportatge signat pel realitzador Albert Montón on es veu com els nazis fan befa de l’assassinat d’Agulló i increpen violentament els militants valencianistes. Vizcaino, editor també del diari digital, ha demanat només el que és de sentit comú: que la democràcia es protegeixi dels feixistes, que es persegueixin els que inciten l’odi. La fiscalia és qui haurà de decidir ara que és el que toca fer. Meditarà la seva decisió després de vint-i-dos anys d’escarni contra Agulló, amb els atemptats contra personalitats com Joan Fuster o Sanchis Guarner sense esbrinar, amb un polític sense escrúpols al capdavant del ministeri de l’Interior capaç de vincular el sobiranisme català amb el terrorisme gihadista, en un país on el PP impedeix qui siguin jutjats els torturadors del franquisme, on la catalanofòbia circula lliurement per les xarxes defecant sobre la memòria de víctimes innocents. I no tan sols li caldrà meditar a la fiscalia. També ho hauran de fer, sens dubte, els partits polítics, tots, començant pels que més han patit la violència en un País Valencià convertit des de la Transició en un autèntic camp de batalla del nacionalisme espanyol més assilvestrat contra Catalunya, contra els catalans tots. Del cert que sense la denúncia inequívoca i decidida d’aquests partits la impunitat feixista no només sobreviurà als canvis sinó que potser fins i tot esdevindrà hegemònica enmig del canvi mateix. Guillem som tots.
Francesc Viadel
|
http://www.directe.cat/de-manars-i-garrotades/397216/contra-lescarni-de-la-memoria-de-guillem-agullo
Bump:
Cita:
Les elits com a garantia de la DUI
Bernat Ferrer | Actualitzat el 10/04/2015 a les 23:59h
Arxivat a: Nació.cot
En aquests moments en què Unió, MES i sectors d'ICV i EUiA estan valorant la possibilitat de sumar-se al full de ruta unilateral pactat per CDC i ERC, tothom es fa la pregunta de si realment s'atreviran tots aquests polítics nostrats a declarar la independència de Catalunya de manera unilateral l'endemà de guanyar el 27-S. Però la pregunta bona no és aquesta. En el fons, en el fons, la pregunta que tothom es formula implícitament és: quina reacció tindrà l'Estat espanyol? Quines conseqüències estan disposats a assumir els dirigents catalans en cas d'una reacció encabritada?
Aquí, un cop més, és on Mariano Rajoy té la paella pel mànec. Ho hem d'assumir. No ensenyarà les seves cartes fins que la classe política catalana no realitzi algun tipus de moviment contundent. Ja ho deia l'analista del think tank del SPD alemany Michael Ehrke: fins que des d'aquí no hi hagi una apel·lació unilateral a la comunitat internacional -amb obertura immediata d'ambaixades a Estònia, Letònia i Islàndia, per exemple- tot plegat és un afer intern espanyol.
I és tan afer intern espanyol que el ministre d'Exteriors italià es va reunir dijous a Barcelona amb el seu homòleg espanyol i els dos es van permetre no dir ni mu del procés independentista. I és tan afer intern que Artur Mas va fantasiejar a Bloomberg sobre una providencial intervenció europea en el procés, prèvia a qualsevol DUI, que la mateixa agència es va permetre estampar-li els cinc dits de la mà en la pròpia peça que recollia l'entrevista.
Es podria arribar a entendre que Mas, abans d'assumir les conseqüències de la DUI, apel·li a la comunitat internacional. Però estem sols. Si CDC i ERC s'ho creuen, i tenen majoria, a partir del 28-S s'han de dirigir oficialment al món. Ni a Repsol, ni al BBVA, ni a Enel, ni al Santander, ni a Gas Natural, ni a la Basf, ni a la Volskwagen..., no els interessa cap trencadissa al cor de la zona euro. Paradoxalment, les elits que tant vetllen perquè aquí no es mogui res, també vetllaran perquè la solució política s'acabi obrint pas. Previ cop de força del catalanisme, és clar.
|
http://www.naciodigital.cat/noticia/85515/elits/garantia/dui
Bump:
Cita:
L'ultra detingut en l'operació antigihadista, un ex-candidat de MSR i España 2000
El suposat dirigent de la cèl·lula s'hi havia reunit per atemptar a Barcelona
El suposat dirigent de la cèl·lula gihadista desarticulada dimecres a Catalunya, Antonio Sáez Martínez, (conegut com Alí 'el perruquer'), es va reunir a la seva perruqueria amb una persona d'ideologia neonazi, Diego José Frías, i va planejar d'atemptar amb una bomba contra una llibreria jueva de Barcelona de nom 'La Pedra', segons consta a la interlocutòria del jutge de l'Audiència espanyola Santiago Pedraz. A l'escorcoll que els Mossos d'Esquadra van fer al domicili de Frías van trobar una granada de mà, una pistola i una escopeta, entre altres instruments bèl·lics. Les escoltes telefòniques també apunten que Alí havia pensat a segrestar la directora d'una sucursal del Banc Sabadell per finançar la cèl·lula.
Diego José Frías, militant de l'ultra Moviment Social Republicà, del qual va ser cap de llista per a les eleccions al parlament el 2006, tal com informa el diari Público, que també recorda que Frias havia militat i havia estat candidat anteriorment d'una altra organització de la ultradreta, España 2000.
El jutge, que ha enviat a presó set dels deu detinguts, els imputa delictes de pertinença i col·laboració a organització terrorista i tinença d'armes i artefactes explosius. Als tres que deixa en llibertat els obliga a comparèixer als jutjats cada setmana i els prohibeix sortir de l'estat.
Contactes per a atacar una llibreria jueva
Segons el jutge, els testimonis protegits assenyalen Antonio Sáez Martínez, àlies Alí 'el perruquer', com el creador de la cèl·lula i que seria l'autor d'un pamflet de captació de suposats gihadistes. A les converses telefòniques Sáez Martínez parla dels contactes amb Frías, un conegut seu que 'odia els jueus' i que havia contactat 'perquè aquest li proporcionés explosius i armes per poder atemptar en territori nacional'.
De les escoltes, vigilàncies i seguiments policíacs, a més de les declaracions dels testimonis protegits, se'n desprèn que el grup feia reunions on es miraven vídeos d'Estat Islàmic. Aquestes reunions tenien lloc a les cases de Taofiq Mouhouch i Alí 'el perruquer', i segons un testimoni protegit almenys en una ocasió aquest últim va proposar d'atemptar a l'estat i explica que va estar a punt d'atemptar contra una llibreria jueva a Barcelona juntament a un conegut i client de la perruqueria d'ideologia neonazi.
El jutge considera que Diego José Frías és col·laborador del grup gihadista i li imputa també un delicte de tinença i dipòsit d'armes i explosius. Segons Pedraz, un dels problemes de la cèl·lula és que no tenia accés a armes i explosius i Frías era la persona que els en podia proporcionar.
Proposava d'atemptar contra el parlament
Segons el jutge, Alí també valorava la possibilitat de fabricar artefactes explosius casolans mitjançant la barreja i manipulació de diferents productes químics d'adquisició legal. A les seves reunions, havia proposat com a objectius sinagogues o locals regentats per jueus, les forces i cossos de seguretat i el Parlament de Catalunya.
Alí proposava d'utilitzar una furgoneta on anessin camuflats amb armes llargues i granades de mà. Segons la interlocutòria, també havia experimentat amb diversos productes químics per fabricar explosius utilitzant el 'Llibre de la cuina anarquista'. A casa seva es va trobar llibres de la gihad i un manuscrit on explica la seva conversió.
Segons les escoltes, un altre dels conversos, Jacob Orellana, també havia parlat amb altres membres de la cèl·lula de la mort per Al·là i, segons els testimonis protegits, estava d'acord amb anar a combatre a Síria, a més de donar suport a 'qualsevol atemptat terrorista'.
Va ser ell, segons el jutge, qui va proposar d'atemptar contra els 'peixos grossos', referint-se a l'assassinat de polítics i atacs a estaments oficials com el Parlament de Catalunya. A casa seva es van trobar vint-i-cinc sacs buit de components químics i un sac de sofre que, segons els TEDAX, es podien utilitzar per crear explosius.
Pedraz sosté que Said Touay, un dels detinguts, a més de fer proseletisme i justificar l'actuació d'Estat Islàmic, 'estaria disposat a anar a Síria a combatre juntament amb la seva família' i 'a cometre un acte terrorista en territori nacional'.
Altres, com Lahcem Zamzami, feien tasques logístiques i de contacte amb persones a l'estranger, i Rida Hazem s'encarregava de captar joves per a la causa.
Fotografies d'edificis de la plaça Espanya
Els Mossos d'Esquadra també van trobar al mòbil del perruquer deu fotografies de la façana de l'Hotel Catalonia Barcelona Plaza, a la plaça d'Espanya de Barcelona. També de la façana de l'edifici dels Mossos d'Esquadra a la plaça d'Espanya, dues de l'edifici del Servei Català de Trànsit, que és al costat, i una altra de la façana del centre comercial Les Arenes.
Visita a la Volta a Catalunya
Un altre dels detinguts, el convers Gonzalo Cabezas, participava a les reunions en què es va parlar d'atemptats i hauria acompanyat altres membres de la cèl·lula en cotxe per Barcelona per fer fotografies de possibles objectius. També va assistir el passat 29 de març a Montjuïc per veure el final de la Volta Ciclista de Catalunya.
Targetes telefòniques 'segures'
Segons que es desprèn dels atestats policíacs, el grup va extremar les seves mesures de seguretat durant les trucades telefòniques i va arribar a utilitzar targetes 'segures' que només feien servir per trucar a determinats números.
|
http://www.vilaweb.cat/noticia/4239668/20150410/lultra-detingut-loperacio-antigihadista-ex-candidat-msr-espanya-2000.html
Bump:
Cita:
Ens hem begut l'enteniment, o què?
Demà es coneixerà la proposta que fa l’ANC pel proper 11S. Hi torna a haver moltes especulacions malgrat que sembla que totes les travesses apunten a què s’intentarà omplir la Meridiana de Barcelona. Ja es veurà.
La qüestió però, és que ens trobem amb la mateixa cançoneta de cada any, i que ens defineix tant bé com a societat: abans de que es conegui la proposta (posem per cas, la de la Meridiana), els independentistes de sofà hipercrítics (alguns, dels propis moviments crítics de l’ANC!) ja s’han afanyat a menystenir-la, i a alliçonar-nos sobre què se suposa que hauríem d’estar fent (i fa mesos –anys diria jo- que no hem deixat de fer) en aquests moments. Mirin, el 2013 deien que la Via Catalana era una barbaritat entre hippie i kumbaià, tots plegats agafadets de la maneta com nens petits. Doncs ara tots aquests fanfarronegen orgullosos de tenir el DVD de la gran mobilització en una prestatgeria al costat del quadre de la Gigafoto on hi apareixen amb la seva família vestits de groc en un tram de l’Ebre (o d’on sigui).
Segurament enguany la mobilització se’ls farà a priori feixuga. Primer pensaran que fracassarà -com pensàvem l’any passat-, i els farà mandra inscriure-s’hi (o no, sort dels optimistes que sempre hi són). Aleshores s’aniran animant poquet a poquet, i l’últim dia hi haurà un allau d’inscripcions. I al carrer, l’any passat érem el triple de gent inscrita mínim. Segur que també estan decebuts perquè pensen que l’any passat ja era la de veritat, i ara ja no cola dir que ara sí que sí.
Doncs es tornaran a equivocar, perquè enguany la gran mobilització serà el tret de sortida cap a unes eleccions plebiscitàries que són legals i vinculants. Què es pensen, que un país que no només no té Estat sinó que en té un en contra des de fa 300 anys esdevindria independent amb dos o tres manifestacions multitudinàries? De debò creuen que és tant fàcil portar a la llibertat un país que en els darrers anys ha hagut de fer un canvi de mentalitat i passar-se de la militància del victimisme complaent a la mentalitat d’un país orgullós i guanyador? Que ara toqui esforçar-se a convèncer els indecisos, no vol dir que hàgim de deixar de fer demostracions de força, i més ara que estem més a prop que mai, amb un full de ruta força clar, i la resta de l’Estat fent-nos creure el contrari. Hem estat esperant vides senceres per deixar-nos desinflar per l’adversari just en el moment anhelat?
Ens hem begut l’enteniment, o què? Proposin el que proposin, aquest 11 de setembre jo hi seré. I ho faré perquè estic convençut que és la millor aportació que pot seguir fent el poble per empènyer els nostres polítics en un moment que necessitaran el nostre escalf i la nostra empenta.
|
http://in.directe.cat/dietari-2014/blog/13675/ens-hem-begut-lenteniment-o-que
|