Forero Bloqueado
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
|
//*// Visca Catalunya lliure //*//
Cita:
L’Estat, retratat per ignorar els supervivents dels camps de concentració nazis
França ha condecorat els deportats espanyols, que porten 70 anys oblidats pel seu país
--------------------------------------------------------------------------------
Les vergonyes de l’Estat tornen a estar al descobert en matèria de memòria històrica. Els supervivents espanyols dels camps de concentració nazis com Mauthausen porten set dècades esperant algun reconeixement, i no l’han trobat fins que França ara els ha volgut reconèixer amb la condecoració més alta de l’estat. París els ha atorgat la Legió d’Honor, cosa que contrasta amb la manca d’interès que tradicionalment ha tingut en l’assumpte l’executiu espanyol, segons explica aquest bloc.
Cinisme del PSOE
Ni PP ni PSOE han estat capaços d’impulsar iniciatives semblants en els 40 anys que fa de la mort de Franco. Només aquesta setmana, després de quedar en evidència, els socialistes han demanat fer una acció similar en una mostra de cinisme inaudita. Demanen que s’homenatgi els supervivents de l’infern de Mauthausen i que se’ls entregui alguna condecoració el 5 de maig, quan es compleixen 70 anys de l’alliberació del camp de concentració. Després de 21 anys governant, se’n recorden només ara, a remolc de França, quan només queden vives 25 persones de l’Estat que van viure l’horror d’aquell escenari.
Un d’ells, el barceloní Marcial Mayans, de 94 anys, ha expressat a El Diario la seva decepció: “La dreta no va fer res, això ja sabíem que seria així. Però hi ha hagut altres governs més favorables, socialistes, que no van fer res. Ni González ni altres, és el que sap més greu. Que ens ignorés la dreta, que són els fills dels que manaven amb Franco, no deixa de ser normal, però els altres...”. Els pocs deportats encara vius també han mostrat el seu desencant amb la Llei de la Memòria Històrica de Zapatero, que no s’està executant.
Porta d'entrada del camp de concentració de Mauthausen
|
http://www.directe.cat/noticia/393732/lestat-retratat-per-ignorar-els-supervivents-dels-camps-de-concentracio-nazis
Bump:
Cita:
L'aeroport del Prat, porta d'entrada d'Estat Units a Europa
L'aeroport del Prat s'està convertint en el punt d'entrada a Europa dels passatgers dels Estats Units i a l'inrevés. Això és el que van afirmar ahir el director de la companyia Vueling i el director regional de vendes a l'Estat Espanyol i Portugal d'American Airlines. Va ser en el marc de la presentació d'un acord entre les dues companyies amb el qual els passatgers que diàriament porta American Airlines des dels Estat Units, que aviat s'incrementarà en número de vols i destins, podran des de Barcelona enllaçar amb vols a curta i mitjana distància que gestiona Vueling. Concretament des del Prat podran arribar a 140 destinacions més d'Europa, Pròxim Orient i Àfrica. De fet segons el director de Vueling, El Prat, és l'aeroport d'Europa amb més destinacions de curta i mitjana distancia.
Barcelona s'està convertint en la porta d'entrada a Europa més atractiva, segurament és per això que American Airlines i US Airways donen prioritat màxima a l'aeroport del Prat.
Us en recordeu d'aquells temps que l'Estat Espanyol obligava a que tots els vols intercontinentals sortissin de Madrid? Que ofegava el nostre aeroport, no només en finançament, sinó també en capacitat i marge d'actuació? On ha quedat aquell centralisme? Doncs tot i que encara ho intenten, la llei de la demanda i la oferta és més gran que les seves conviccions centralistes. També les normatives europees en contra dels monopolis i a favor de la lliure competència.
Barcelona agrada al món, enamora als qui la coneixen. Tenim una gran ciutat i un gran país, només que tinguem un bon Estat a favor serem imparables!
www.ericbertran.cat
@ericbertran
|
http://in.directe.cat/eric-bertran/blog/13549/laeroport-del-prat-porta-dentrada-destat-units-a-europa
Bump:
Cita:
La llengua catalana, llengua de l'ensenyament
Aquest passat 13 de març la Unió Obrera Balear, secció d’Ensenyament, ha expressat amb un comunicat la seva reivindicació de l’esperit de la “Proclama per l’Ensenyament en Català” feta el 2000 per Josep Massot i Muntaner, Josep Melià Pericàs i Gabriel Oliver Oliver (a) Biel Majoral. Aquesta reivindicació ha sorgit com a reacció de la UOB als debats que sindicats i associacions cíviques diverses sostenen sobre quin Pacte per l’Educació han de proposar per a la pròxima legislatura, i deixa ben clara la postura d’aquest sindicat: el català ha de ser la llengua de l’ensenyament. Els hem de felicitar per aquesta claredat de posicionament, claredat no gens clara (i no és un joc de paraules) en la postura dels altres agents de les negociacions pel Pacte. Fa 15 anys aqueixes tres personalitats de la cultura illenca reivindicaven allò que a un país normal ha estat sempre normal: que l’ensenyança general es faci en la llengua pròpia del país. I passats els 15 anys encara ens hem de mantenir en aquesta reivindicació, després d’un període en què, a poc a poc, pareixia que avançàvem cap aquí, i dels darrers 4 anys en què els nostres propis governants (sí, els nostres, els triats directament a casa nostra) han fet mans i mànigues per a destruir tot el resultat d’un esforç continuat de més de 30 anys per a aconseguir una presència mínima del català a la societat i una quasi normalitat del català a l’ensenyament.
El fet és que és molt important que la UOB expliciti clarament la seva postura sobre el català a escola, perquè aquests nefasts 4 anys de mal govern bauzanero no només han desfet una gran part de feina feta, sinó que han creat confusió en el pensament de molts de ciutadans que fins ara tenien les idees ben definides. Han aconseguit que fins i tot partits i entitats defensors de la nostra llengua vacil·lin a l’hora de proposar el model d’ensenyament; amb la demagògia del TIL, presentat com un avanç en l’aprenentatge de llengües estrangeres, han sembrat el dubte en moltes de persones sobre si realment és bo que tot l’ensenyament es faci en català; si no seria millor que altres llengües (de fet, quasi tothom només pensa en una altra llengua) també fossin llengües d’ensenyament, per a assegurar que els alumnes les coneixeran bé quan acabin l’escolarització. La qüestió absurda que es fa la gent, o una bona part de la gent, afectada per la maniobra confusionària del partido popular,és ¿és convenient que l’ensenyament sigui vehiculat només en la llengua pròpia del país, en català? ¿Hem de fer l’ensenyament també en altres llengües? ¿Es pot aprendre bé una altra llengua si no és vehicular o parcialment vehicular? La resposta des del punt de vista de la conveniència del país és evident: l’única manera d’assegurar que els infants escolaritzats tendran un domini suficient (i dic només “suficient”, no complet) del català en totes les matèries és haver-les estudiades en català. Si un alumne fa, posem per cas, les ciències de la naturalesa en una altra llengua ¿posseirà mai un vocabulari català relacionat amb aquestes ciències? ¿A on aprendrà que un paratge on hi ha una llacuna d’aigua salabrosa prop de la mar, amb la qual es comunica per un o més canals, es diu “albufera” o “aiguamoll”? ¿A on aprendrà els noms dels ocells o dels mamífers, si a casa seva no els hi poden ensenyar? ¿Sabrà dir mai en català les parts d’una cèl·lula? I a l’hora d’aprendre, per exemple, l’esquelet humà ¿aprendrà què és l’omòplat o l’estèrnum o l’húmer o el cúbit? ¿Sabrà què és el pistil i l’estam d’una flor? Tots els qui hem estudiat de nins en castellà hem après tot el vocabulari terminològic de totes les matèries en castellà i molt ens ha costat, als qui hem volgut corregir aquesta anomalia, arribar a conèixer els termes en català. Si la matèria que s’estudia en una altra llengua fos les matemàtiques, ni les taules de multiplicar sabrien els alumnes en català! Com no les saben la majoria dels qui passaren per l’escola franquista, que encara multipliquen en castellà. A escola els alumnes aprenen molts de coneixements que no poden aprendre a casa seva ni a la societat, i tots aquests coneixements es transmeten en una llengua, i tots tenen la seva terminologia pròpia, les seves paraules i expressions; si la llengua de transmissió d’una part dels coneixements no és la catalana, els alumnes tendran un dèficit d’expressió en català en haver de dissertar d’aquestes matèries, un dèficit que probablement no podran corregir mai. Tots els esforços de desenes d’anys per a aconseguir l’escolarització en català, com a únic mitjà de dotar tota la població dels recursos lingüístics necessaris per a poder tractar de qualsevol tema en català, serien ara menyspreats, tudats, amb l’excusa d’obtenir un domini d’una altra llengua que es pot adquirir amb els mitjans didàctics adequats, i més en aquest món globalitzat on sobren les oportunitats de sentir i aprendre altres llengües. És evident que l’ensenyament de qualsevol llengua estrangera a escola es pot millorar molt, en general, respecte a com ha estat fins ara, molt sovint basat a aprendre normes gramaticals, i hi ha tècniques ben experimentades que han demostrat la seva validesa, com per exemple omplir les classes de llengua de contenguts temàtics, sobre els quals s’ha d’exercir la pràctica lingüística (vegeu Myriam Met (1999), Impulsando el desarrollo de la segunda lengua mediante la enseñanza de contenidos, Infancia y Aprendizaje: Journal for the Study of Education and Development, 22:86,13-26). En qualsevol cas, però, allò que l’ensenyament ha de distingir bé és quina és la llengua del país, en la qual l’alumne ha de ser capaç de dissertar correctament sobre qualsevol de les matèries escolars, i quines són les llengües apreses de més a més, les segones i terceres llengües, en les quals l’alumne s’ha de saber expressar al màxim de bé possible en les situacions corrents de la vida quotidiana, en les relacions socials normals; però l’objectiu d’aquest aprenentatge no és fer especialistes en cap matèria concreta, i per això aquestes llengües no han d’ocupar l’espai propi de la llengua del país.
Benvenguda, idò, la reivindicació de la UOB de recuperar l’esperit de la “Proclama per a l’ensenyament en català” i la seva exigència que el català sigui la llengua vehicular de l’ensenyament. Ho hauria d’haver estat sempre i mai no s’havia d’haver posat en dubte que ho havia de ser, perquè l’ensenyament és un pilar bàsic del recobrament de la nostra essència cultural i nacional, manifestada sobretot en la llengua. Si renunciam a l’ensenyança íntegra en català, renunciam de fet a sostenir aquest pilar. Que aquest sigui l’objectiu del PP, és lògic; però que pugui ser l’objectiu de col·lectius (partits, sindicats i associacions cíviques) que es presenten com a defensors de la nostra identitat cultural, és absolutament irracional. Esperem que el bon criteri de la UOB s’imposarà.
|
http://in.directe.cat/jaume-corbera/blog/13545/la-llengua-catalana-llengua-de-lensenyament
Bump:
Cita:
PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ANDALUZ
Amb un enorme olfacte polític, la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, va dissoldre anticipadament el Parlament regional tot convocant eleccions anticipades. El seu objectiu era clar: recuperar la majoria -relativa, això sí- a la Cambra sevillana abans que Podemos fos capaç de constituir-se plenament a l'àmbit de la gran autonomia del sud peninsular i amenaçar el control socialista a la regió.
En la darrera cita electoral, el PP va malbaratar l’única oportunitat d'arrabassar-li el poder amb un candidat, Javier Arenas, viva imatge del "señorito andaluz". Ara, es troba enfonsat amb un nou candidat, un "Sorayo" de baixa experiència en la brega política i menys capacitat de remuntar la imatge d'un partit cada vegada més desprestigiat pel cas Bárcenas i que no capitalitza cap mena d'acció de govern en un dels territoris més castigats per l'atur.
No crec que m'equivoqui gaire tot predient una notable victòria del socialisme andalús. I un nou govern monocolor en una cambra més fragmentada, però sense coalició alternativa possible.
Aquesta fotografia pletòrica per un partit que encara segueix en hores baixes, i que a les properes municipals patirà molt per a recuperar posicions a pràcticament tots els altres ens territorials, reflecteix molt bé un fet prou substantiu, al meu entendre. El PSOE ha esdevingut una mena de partit nacionalista andalús. Per als habitants d'aquesta poblada regió, els socialistes constitueixen una mena de "partit de casa".
Davant de les comunitats més dinàmiques que els transfereixen finançament de forma contínua i solidàriament més que generosa, el partit socialista apareix com aquell que garanteix la continuïtat de les polítiques de subsidi, tant per part de les institucions europees com del propi Estat Espanyol. Mai els ha fallat, ni a les etapes González i Zapatero, ni quan els populars han conquerit el govern de l’Estat. Malgrat totes les facècies i presumptes malifetes dels dirigents del socialisme andalús, la gent se’n refia molt més que no pas d'un PP que ha estat capaç d'assumir el control dels grans ajuntaments, però no pas d'entrar en el complex món d'un territori colonitzat per l'eficient xarxa clientelar socialista.
Susana Díaz, tot i una previsible lleu pèrdua d'escons, veurà reforçat el seu lideratge no només a Sevilla, sinó al conjunt del socialisme espanyol. Caldrà esperar al mes de maig per veure si aquest lideratge li atorga el poder absolut al PSOE. Si la fragmentació de vot a Madrid, al País Valencià i a d'altres regions no permet un sensible avanç de les posicions socialistes, la presidenta andalusa estarà en condicions de dictar el futur. Des del seu feu, amb un sòlid suport contemplarà el hamletià dilema de Pedro Sánchez, triant entre aliar-se amb Podemos o reproduint la gran coalició alemanya, amb el PP. Qualsevol hipòtesi té uns costos molt alts pel secretari general del PSOE i augmenta el risc d'emboscada.
Ser la gran dama del sud té aquests avantatges...
Pere Macias i Arau
Portaveu adjunt de CiU al Congrés de Diputats
|
http://in.directe.cat/pere-macias-i-arau/blog/13546/partido-socialista-obrero-andaluzamb-un-enorme-olfacte-politic-la-presidenta-de-la-junta-d
Bump:
Cita:
Lara, Justo Molinero, Grup Z i ....(publicat aquest gener)
A Madrid assenyalen l’hegemonia de la ràdio en català com una de les causes de l’augment de l’independentisme. RAC 1, Catalunya Ràdio i el Grup Flaix són l’objectiu de diverses operacions per capgirar aquesta hegemonia.
Per això el Grupo Planeta, propietat del català José Manuel Lara Bosch, ha posat un xec amb set xifres damunt de la taula de Justo Molinero. Es tractaria d’adquirir les llicències de ràdio del grup de comunicació Teletaxi per crear La Sexta Ràdio a Catalunya. Lara vol fer en l’àmbit de la ràdio allò que ja ha aconseguit en televisió: tenir un canal per a l’audiència de dretes i un altre per a la d’esquerres. Això sí, ambdues d’una espanyolitat indiscutible. El Grupo Planeta ja disposa avui d’una emissora potent com Onda Cero, però necessiten l’emissora progre i el que és més important, les seves llicències.
Però no és fàcil obtenir bones freqüències a aquestes alçades de la pel·lícula. En el seu moment, José Zaragoza pel socialistes i David Madí per part dels convergents es van repartir el pastís. Lara està aprofitant les legítimes ganes de jubilar-se de Justo Molinero i li ha fet una oferta d’aquelles que no es poden rebutjar. L’operació, però, només és possible amb el vistiplau del Consell Audiovisual de Catalunya. Però sembla que els membres d’aquest òrgan designats per CDC, el President Roger Loppacher i Yvonne Griley, no estan per donar llum verda al canvi de mans. Evidentment els representants dels partits espanyols, Daniel Cirera i Carme Figueras, estan entusiasmats. Com també ho està Eva Parera, ex-senadora d’Unió. I si no frisa prou ho farà el President del seu partit. Fa molts anys que Duran Lleida forma part del Lara Team. Ara tota la pressió és per a ERC. El membre escollit per la direcció d’ERC al CAC és el mític periodista Salvador Alsius. I serà aquest el que desequilibrarà la balança. La suma dels representants del PP, PSC i UDC no hi tenen res a fer si ERC no juga.
S’hi posarà bé ERC? No ho entendria ningú.
Una operació d’estat que té com a objectiu facilitar plataformes a les distintes opcions unionistes per frenar l’independentisme. La Sexta ràdio seria l’emissora de Podemos i el PSOE a Catalunya i Onda Cero per al PP i Ciutadans. Tal com ja es reparteixen La Sexta Televisión i Antena 3.
En una blocada anterior ja avisava que Rajoy pressionava el Conde de Godó perquè destituís Basté i d’altres periodistes de RAC 1. Vista la poca voluntat de Don Javier per carregar-se la gallina dels ous d’or, Rajoy va encarregar a la Vicepresidenta, Soraya Saénz de Santamaría, un pla alternatiu. Aquesta va recórrer al Príncep de les tenebres, Maurici Casals o com ell s’autoanomena a Madrid, Mauricio Casals, President de La Razón i l’home de Lara que dissenya totes les operacions polítiques del grup editorial. Va ser l’astúcia i la capacitat de persuasió de Casals la que va aconseguir que Rodríguez Zapatero suicidés la televisió i ràdio públiques espanyoles en treure’ls la publicitat. Només un murri com el Príncep de les tenebres, així li diuen a Madrid, podia fer que un partit socialista destruís l’únic mitjà públic d’àmbit espanyol. Es diu de Casals que és el famós negociador a l’ombra entre Luis Bárcenas y Mariano Rajoy. També se li atribueix l’invent i el finançament de l’entitat espanyolista Societat Civil Catalana. Ara el Príncep de les tenebres està treballant colze amb colze amb el govern espanyol per l’afebliment de l’independentisme català. L’operació de compra del 23% de les accions d’El Periódico de Catalunya per part del Grupo Planeta forma part d’aquesta estratègia. Encara que sembli que estem parlant d’un nou Keyser Söze, la temible mà negra de la famosa pel·lícula, Sospitosos Habituals, protagonitzada per Kevin Spacey, Maurici Casals existeix, és de carn i ossos.
La Moncloa no descansa i en aquesta línia s’ha suggerit al Grup Godó la compra del Grup Flaix Ràdio. Ni al PP, ni a Lara, ni a Godó, els ha passat per alt la força de les emissores de Miquel Calzada i el desacomplexament nacional dels seus informatius. Posar aquestes emissores al servei de la causa unionista també formava part del pla. Sembla, però, que aquesta darrera part del pla ha fracassat. Sort!
L’estat espanyol i els seus fidels servidors a dreta i esquerra no paren mai. La redistribució de l’espai radioelèctric ha perjudicat la televisió catalana a Catalunya i a les Illes Balears. I no m’oblido del País Valencià. Eliseu Climent ha guanyat sentències contra el tancament dels repetidors però ells ni reculen ni s’aturen.
Quan ERC i CiU diuen que volen construir estructures d’estat no haurien d’oblidar mai que el mentrestant és a vegades més vital encara.
Aurora Almendros
Politòloga
|
http://www.directe.cat/sabaroja/385179/keyser-soze-contra-rac1-catalunya-radio-i-flaix-fm
|