L’informe del CNI sobre el cas Pujol és fals, segons el 'Diari d’Andorra'

La justícia andorrana creu que unes captures de pantalla aportades per la policia "són un fotomuntatge"

Nerea Rodríguez

“La informació aportada per la banca andorrana al cas Pujol i entregada per la família al jutjat número 31 de Barcelona demostra que la Unitat d’Intel·ligència espanyola va falsificar els informes sobre els comptes que la dona de l’expresident Jordi Pujol, Marta Ferrusola i els seus fills Pere, Mireia, Marta Pujol tenien a Andorra”. Així ho assegura avui el ‘Diari d’Andorra’.

El rotatiu explica que el text conté una data errònia per portar a engany, manipula dades per crear una suposada captura de pantalla i s’equivoca en el destinatari de la transferència. Alhora, destaca que la intenció és confondre sobre l’origen de les dades.

lo dicho, fundamentalistas


jajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajaja


:memondo ::memond o::memon do::memo ndo:


en el pecado llevais la penitencia

Mas promet no afluixar tot i el xoc amb ERC

ROGER MATEOS | Barcelona | 14/01/2015 00:00

L’esgotadora picabaralla pel format de l’anomenada “segona volta” del 9-N està a punt de deixar pas a un nou escenari, condicionat per les decisions que prendrà Artur Mas en les pròximes 24 hores. Les negociacions per a la convocatòria imminent d’eleccions plebiscitàries ja estan en el temps afegit. El president de la Generalitat es reunirà avui amb Oriol Junqueras i amb les cares més conegudes del sobiranisme civil -Carme Forcadell (ANC), Muriel Casals (Òmnium) i Josep Maria Vila d’Abadal (AMI)- per acabar de perfilar quins seran aquests passos que ell mateix anunciarà demà des del Palau de la Generalitat.

Pel clima de tensió que ha intoxicat les converses entre Mas i Junqueras en les últimes setmanes, res fa pensar en un acord in extremis. De fet, els missatges creuats dels últims dies anaven més aviat adreçats a penjar-se l’un a l’altre la responsabilitat de la trencadissa. S’allunya la perspectiva d’un pacte per avançar eleccions al març, però Mas pot trobar-se fins a l’últim moment amb la pressió combinada del president d’ERC i les entitats civils perquè no endarrereixi les urnes fins a la tardor, com es planteja fer si es veu obligat a descartar el pla de candidatura unitària.

Ahir Mas va voler donar poques pistes sobre escenaris de futur en la compareixença posterior a la reunió del Govern, per fer balanç de l’últim any. Però del to de les reflexions es desprenia un profund desengany amb ERC des que la unitat sobiranista es va esberlar en plens preparatius del procés participatiu del 9 de novembre.

Mas reivindica la feina feta

En la roda de premsa d’ahir, Mas perseguia almenys tres objectius: reivindicar la feina feta pel Govern, defensar la fiabilitat del seu lideratge en el camí cap a la independència i reclamar la confiança col·lectiva per als pròxims passos. Perquè encara que les plebiscitàries finalment s’endarrerissin fins més enllà de les municipals del 24 de maig, Mas va assegurar que no pensa “afluixar”. “És el meu compromís”, va dir.

El que farà demà, un cop mantingudes les últimes converses amb els que han participat en la negociació, serà justament explicar què proposarà a partir d’ara perquè el procés “pugui continuar amb les millors condicions possibles” i evitar que “es desinfli”. Les decisions que acabi prenent, va subratllar, tindran un objectiu fonamental: a més de mantenir viu el procés, fer que “acabi bé”. No va voler confirmar si això, al seu parer, implica desar per ara en un calaix el decret de convocatòria. Però sí que va admetre que, després de setmanes de foc creuat amb ERC, no hi ha les millors condicions per afrontar la cita definitiva per decidir a les urnes el futur del país.

Com es concretarà el nou full de ruta de Mas? El president de la Generalitat encara no va voler ensenyar les seves cartes, tot i que en cercles de Govern i de partit ja circulen diferents hipòtesis. Dilluns, davant de la direcció de Convergència, va deixar clar que el seu compromís inicial -i que segueix mantenint- passa per avançar les eleccions al març en el cas que ERC assumís la fórmula de la llista unitària. Si es veu abocat a unes eleccions sense poder fer pinya amb els republicans en una mateixa candidatura, no vol deixar-se imposar la data i s’inclina per esperar a la tardor.

Per temperar els ànims dins el sobiranisme si la convocatòria s’endarrerís fins després de l’estiu, fonts nacionalistes apunten que dijous Mas podria fixar la data o, com a mínim, deixar ben acotat l’horitzó electoral, pels volts de la Diada. Però per justificar l’ajornament haurà de brandar alguna cosa més. Una de les alternatives que la setmana passada va plantejar a Junqueras consistia a aprofitar els mesos que vénen, amb una majoria sobiranista folgada al Parlament, per anar confeccionant les bases d’una futura Constitució catalana.

Proposarà, a més, seguir desplegant estructures d’estat clau com la Hisenda pròpia. “Hi seguirem treballant mentre la legislatura continuï”, va assenyalar ahir. El que segueix sent una incògnita és si Mas també ho aprofitarà per fer canvis al Govern amb algun encàrrec concret lligat a la construcció de l’estat propi. En tot cas, si allarga la legislatura almenys fins a la tardor, haurà d’oferir raons de pes per convèncer els seus interlocutors d’avui. Tant ERC com l’ANC han elevat aquesta setmana la pressió perquè les eleccions se celebrin al març.

Ensumant un desenllaç sense consens per a les plebiscitàries, l’ANC ha llançat una campanya sota el lema Acord, eleccions i independència. Si no hi ha entesa, l’entitat que presideix Carme Forcadell ha anunciat que iniciarà una sèrie de concentracions al carrer que començarien demà mateix arreu del territori i tindrien com a punt culminant una mobilització “de més intensitat” per diumenge. Ahir al vespre prop de 200 persones, moltes amb pancartes en què es llegia l’eslògan de l’ANC, van rebre Mas a Girona -on va inaugurar una biblioteca- i es van fer sentir amb crits d’“eleccions i independència”.

Crida a posar fi a la “baralla”

Després, davant de quadres de CDC de Girona, va insinuar que la independència no es pot assolir enmig d’aquest clima de tensió: “No es pot arribar a Ítaca tots barallats i cadascú remant pel seu compte”, va dir. Admetia, però, que es pot fer “a vela, a motor o remant”, en relació amb els tempos. Al migdia, Mas havia llançat alguns dards a ERC. Va treure pit pel 9-N malgrat tenir-ho “gairebé tot en contra, a fora i -de vegades- també a dins” de Catalunya. Va lamentar que es vulgui esborrar el record d’aquell èxit -“tenim la memòria molt curta”- i va definir el 2014 com un “grandíssim any” d’avenç nacional. Tot i això, el procés “s’ha embolicat” i ERC no garanteix el seu suport al Govern. Ni tan sols hi ha converses pels pressupostos. Tot queda pendent de les decisions que es prendran en les pròximes hores.

El Govern oficialitza el nomenament d’Altafaj

Ja és oficial. El Govern va fer efectiu ahir el nomenament d’Amadeu Altafaj com a representant permanent de la Generalitat davant la Unió Europea (UE), tal com va avançar l’ARA. Altafaj s’incorpora al càrrec en un moment clau del procés sobiranista, en què haurà de teixir complicitats a les institucions comunitàries per fer pedagogia del cas català. El nou representant permanent de la Generalitat a Brussel·les va ser cap de gabinet d’Olli Rehn, vicepresident de la Comissió Europea (CE) que va tenir un paper molt destacat en el rescat de Grècia. Altafaj s’ha mostrat favorable al procés i va participar en la Via Catalana que es va celebrar a Zuric.

27 de setembre: eleccions plebiscitàries amb full de ruta compartit i llistes separades

ORIOL MARCH / LAIA VICENS | Barcelona | 14/01/2015 20:47

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat aquest dimecres al vespre la convocatòria d'eleccions anticipades per al proper 27 de setembre. La data de les eleccions forma part d'un acord global que inclou llistes separades i un full de ruta "compartit" entre els partits sobiranistes. "Això ja s'està pactant i està molt avançat", ha indicat el líder de CiU. "Aquest full de ruta s'incorporarà als programes electorals", ha apuntat. La campanya electoral s'iniciarà la vigília de la Diada Nacional. El 27 de setembre coincideix amb el primer aniversari de la signatura del decret de convocatòria del 9-N.

"Hi haurà eleccions perquè la gent es pugui pronunciar i per seguir avançant en aquest projecte", ha indicat Mas, que ha insistit que l'objectiu és "guanyar" per "culminar amb èxit" el procés polític del país. L'acord també inclou "culminar estructures d'estat" i aprovar lleis com la de formació professional, la del Servei d'Ocupació de Catalunya, la de simplificació administrativa i la de l'administració electoral. Això vol dir que, si no hi ha llei electoral, "s'intenti separar el que és l'administració electoral de manera que es tinguin instruments propis de país per enfocar els propers comicis plebiscitaris".

Mas s'ha obert a l'entrada d'ERC al Govern i ha indicat que els republicans proposaran independents per tirar endavant estructures d'estat. Hi haurà converses immediates per continuar amb les converses per aprovar els pressupostos per al 2015. "S'ha parlat però no hi ha acord definitiu", ha apuntat.

"Aquests acords que hem subscrit per refer la unitat es prioritzaran en aquelles corporacions locals que surtin de les municipals", ha apuntat el president, en referència a possibles pactes posteriors a les eleccions municipals.

El paper d'Unió

Mas ha assegurat que ha parlat amb el líder d'Unió, Josep A. Duran i Lleida, per pactar el nou calendari del procés. "Tot està acordat", ha apuntat el president, que ha "esperat" que els democristians se sumin al full de ruta de cara a les properes eleccions. Abans de comparèixer, el líder de CiU també s'ha posat en contacte amb el secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, i amb el coordinador general de CDC, Josep Rull.

"Disculpes" per la brega

Mas ha fet aquesta compareixença després de reunir-se durant quatre hores amb Oriol Junqueras i els representants de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). "Feliçment, es pot dir avui que tot això ha estat un malson i que en aquests moments tenim allò que era fonamental: s'ha refet el pacte d'unitat", ha indicat sobre la brega de les últimes setmanes, per la qual ha demanat disculpes.

Els "enemics"

El president també ha volgut insistir que el que més esperaven els "enemics" del procés era que no hi hagués acord entre els partits sobiranistes. "El pitjor que podia passar era el no-acord. Els nostres adversaris desitjaven que no hi hagués acord i que hi hagués un clima de confrontació permanent", ha apuntat Mas.

S'obre l'últim capítol

Especial: Eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre del 2015

Salvador Cot | Actualitzat el 14/01/2015 a les 21:25h
Arxivat a: Nació.cot, 27-S

Tot ha canviat. Comença la campanya electoral més llarga de la història de Catalunya i això obligarà, sí-sí, a CiU i ERC a mantenir una actitud digna del país i l'electorat que els haurà de jutjar el 27 de setembre. Així les coses, els socis retrobats hauran de justificar legislativament els sis mesos que es mantindrà obert el Parlament i, en aquest mateix sentit, la base electoral del sobiranisme/independentisme tindrà a les seves mans castigar a les urnes qualsevol distorsió sobre l'itinerari pactat.

Amb aquest acord, Artur Mas i Oriol Junqueras s'han lligat, esquena per esquena, de cara al futur immediat. Cap dels dos podrà muntar la campanya electoral pròpìa contra l'altre, perquè compartiran pacte de legislatura i acord respecte al futur Govern. En definitiva, qui salti del vaixell, s'ofega.

Tot i així, hi haurà problemes. CiU i ERC estan actuant sense tenir en compte la voluntat d'altres formacions que fins ara conformaven el bloc sobiranista. Fent-ho estan emprenyent ICV a l'òrbita de Podem/Guanyem i, a més, deixen la CUP fora de l'àmbit de les decisions quan, justament, han estat el partit amb més sentit de país. De moment, el 9-N ha empetitit el perímetre.

"Ara que tenim una data, hem de guanyar", deia Oriol Junqueras. I parlava d'Història.

Doncs ja tenim data: 27 de Setembre. Una mica tard pel meu gust però votarem en clau independència, que és el que compta!

Mas refà la complicitat amb ERC i convoca el 27-S

ROGER MATEOS | Barcelona | 15/01/2015 00:00


Amb el tren del procés sobiranista fregant el precipici, a punt d’anar-se’n incomprensiblement en orris a causa d’un desencaix d’estratègies partidistes, Artur Mas i Oriol Junqueras van assolir in extremis un acord per refer la unitat i posar data -el 27 de setembre- a unes eleccions anticipades que serviran per esbrinar, definitivament, si l’horitzó de la independència és el desig majoritari del poble de Catalunya. El que podia haver esdevingut el dia de la trencadissa va acabar sent, contra tot pronòstic -començant pels que feien els seus entorns en els últims dies-, una nova jornada històrica.

Tan sols un dia abans, Mas havia anunciat que compareixeria avui per anunciar un nou full de ruta, després de mantenir les últimes converses. No només no tenia cap garantia d’acord, sinó que estava disposat a tirar pel dret encara que el seu pla no satisfés una ERC que li exigia eleccions al març i sense llista unitària. Ahir a primera hora del matí, però, fonts d’un costat i de l’altre insinuaven que a la cimera que havien de mantenir Mas i Junqueras, acompanyats dels tres principals abanderats del sobiranisme civil -Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d’Abadal-, exhibirien més flexibilitat que fins llavors. “L’únic punt irrenunciable per a ERC és evitar la llista única”, asseguraven fonts republicanes consultades per l’ARA. “L’únic que Mas veu irrenunciable per votar al març és la llista unitària”, deien fonts nacionalistes. Hi havia marge.

Més de quatre hores reunits

Després de reunir-se amb la cúpula de CDC per prevenir-la del que podia passar, Mas va començar a rebre els seus interlocutors. Junqueras, Forcadell, Casals i Vila d’Abadal van arribar al Palau de la Generalitat cap a les tres de la tarda. El reguitzell de periodistes que feien guàrdia a la plaça Sant Jaume van viure una tarda d’incertesa i reiterades falses alarmes sobre suposats finals d’una reunió que es va allargar més de quatre hores, amb recessos que cadascú aprofitava per fer trucades i comentar amb els seus companys de partit o entitat els avenços.

A quarts de vuit del vespre ja circulaven les primeres confirmacions oficioses de l’entesa. El que semblava del tot improbable fa tot just cinc dies -quan Mas i Junqueras es tiraven els plats pel cap, encallats en l’extenuant discussió sobre les llistes- de cop i volta esdevenia possible. Els consellers del Govern van córrer cap a Palau per escoltar el president, que va comparèixer a la Sala Torres-García. Just abans, va comunicar-se amb Josep Antoni Duran i Lleida i Ramon Espadaler -Unió havia quedat fora de la reunió, però segons Mas tots dos van beneir l’acord- i amb Josep Rull -CDC li havia fet confiança- per avançar-los uns resultats negociadors que permeten a Forcadell, Casals i Vila d’Abadal respirar més tranquils.

En què consisteix aquest acord i qui ha hagut de cedir més per assolir-lo? D’entrada, conscients que el to agre de les negociacions de les últimes setmanes els pot erosionar, tant Mas com Junqueras -que va comparèixer a continuació- van demanar disculpes pel “desconcert” i el “desencís” que havien causat amb la seva estrident batussa política. En aquest aspecte, amb l’acord hi surten guanyant tots dos: un desenllaç diferent hauria castigat CiU i ERC a les municipals del maig.

Amb l’acord segellat ahir, Mas refà ponts amb Junqueras, es garanteix estabilitat fins a la data de les eleccions, veu més a prop l’aprovació dels pressupostos i es lliga a ERC com a socis preferencials per a pactes postelectorals als municipis, la qual cosa aplana el terreny perquè CiU pugui retenir l’alcaldia de Barcelona amb el suport dels republicans. ERC penetra a les estructures del Govern per vigilar el desplegament d’estructures d’estat. Però el moll de l’os de l’acord és el compromís d’avançar eleccions a la tardor.

La campanya arrencarà a la Diada

El 27 de setembre és una data carregada d’èpica: farà justament un any de la signatura solemne del decret de convocatòria del 9-N i, a més, el dia d’inici de la campanya electoral coincidirà amb la diada de l’Onze de Setembre. És una renúncia dolorosa per a ERC, que havia collat al màxim -al costat de l’ANC, Òmnium i l’AMI- perquè les eleccions fossin abans de les municipals. Però en canvi Junqueras aconsegueix neutralitzar la proposta inicial de Mas de concórrer plegats en una candidatura sense sigles de partits. Serà una competició de llistes ideològiques, però les que vulguin prendre-s’ho com un plebiscit sobre la independència podran assumir un full de ruta compartit, que les forces sobiranistes han negociat discretament en les últimes setmanes i que han d’acabar d’ultimar.

El model -no la data- de les plebiscitàries és gairebé calcat al que suggeria ERC. Però per a Mas l’acord és balsàmic: si les converses haguessin fracassat, s’hauria quedat més aïllat que mai, amb el procés empantanegat i amb un viacrucisparlamentari fins al final de la legislatura. Ara té vuit mesos i dotze dies per preparar -amb prou suports- el repte electoral més transcendental del sobiranisme.

La fi del començament

Winston Churchill, deixant de banda la simpatia que puga tenir o no per les seues idees, és aclamat arreu del món per haver fet alguns dels millors discursos de la història. Un dels que sempre he llegit amb molta atenció va ser la resposta a la victòria aliada a la segona batalla d'El-Alamein. Hi havia una excitació enorme, però Churchill va saber trobar el to necessari, moderat i alhora incitador i emotiu: 'Això no és la fi de res, ni tan sols el començament de la fi, però aquesta batalla marca la fi del començament.'

La batalla que hem viscut aquests mesos, molts de nosaltres amb una profunda estupefacció, era també la fi del començament. Si no hi hagués hagut acord segurament ens hauríem quedat paralitzats durant molts mesos, possiblement anys, i els dos partits principals de l'independentisme s'haurien devorat ells amb ells, fent inútil qualsevol pas endavant que no hauria intentat ningú.

I, tanmateix, la bola de l'acord ha rodat descontrolada, com vaig dir despús-ahir que passaria. De sobte, ens hem trobat en una nova fase del procés, encara sense haver tingut temps ni de digerir-ho. Malferits encara i un pèl atordits. Però dempeus i amb la mirada neta i aclarida.

CiU i ERC ens han fet patir molt, sí. Però ahir vam saber que, durant les setmanes més fosques, dirigents de tots els partits sobiranistes, no únicament d'aquests dos, van ser capaços de mantenir reunions per a dibuixar aquest full de ruta que ens anuncien. La ràbia legítima que molts hem sentit arran del clima de violència partidista que s'havia creat ha de tenir en compte, per a ser justa, també la contrapartida que hem sabut ara. I les coses es veuen d'una manera molt diferent sabent que ni quan les piulades eren més assassines no van deixar de parlar i d'intentar l'acord. Aquest és, certament, el camí.

En el procés fins ara hi ha hagut massa emotivitat. Segurament era impossible d'evitar-ho, però espere que els uns i els altres hagen après que no ens interessa gens si s'estimen o no s'estimen, sinó si ens serveixen o no per a arribar a la independència. En aquest sentit, el nou pacte basat a crear lleis, fer decrets i forjar estructures és un pacte més creïble. D'avui al setembre, Convergència i Esquerra (i estic cert que la CUP també) tindran una feinada. Tenim un parlament on són majoria, tenim una ruta que comparteixen, tenim la seguretat que al final d'aquest període, en què no poden fer res sinó treballar braç a braç, hi haurà la cita electoral definitiva. Que serà quan votarem si volem la independència, bo i sabent com la farem.

La batalla guanyada ahir no és la fi d'aquest combat, ni el començament de la fi del combat. Però marca la fi de les vacil·lacions i de les frivolitats i proclama que ara és l'hora de la política de veritat. Ahir Mas i Junqueras, amb l'ajuda de la societat civil, van veure com el precipici s'obria sota els seus peus i van reaccionar com ho fan els polítics de debò: van impedir el desastre, negociant, cedint, trobant els punts d'acord que es pensaven que no hi havia. Benvingut siga, doncs, aquest canvi perquè vol dir que en vuit mesos, si no repetim els errors, podem estar en condicions de guanyar no unes eleccions, sinó la independència. I això és una bona perspectiva quan, fa tan solament vint-i-quatre hores, molts, ací i allà, simplement consideraven el procés enterrat.

Molt més que salvar els mobles!

Toca una reacció de cop al bot a la importantíssima jornada viscuda ahir. Tensió màxima i optimisme creixent a mesura que avançava el temps de reunió, desfermat en conèixer la notícia que la vicepresidenta corria cap a Palau. Reconec que havia escrit un primer apunt per a avui fa dos dies. Estava convençut que el president faria una nova sortida unilateral, semblant a la del 9N: un nou cop de peu i endavant prometent només canvi de Govern, les estructures d'estat i l'inici d'una convenció constitucional. No m'hi havia passat mai en aquests cinc anys de gairebé article diari, però aquest me l'he hagut de menjar amb patates. Sí. Hi ha hagut acord. Francament, aquests darrers dies no m'ho pensava. Cessions de tothom. Rellevants. Que fan mal. Fins i tot diria molt de mal. Però que eren imprescindibles si volíem arribar a un punt de trobada acceptat per tothom. I el procés només podia sobreviure des del manteniment d'una base mínima d'entesa entre els dos grans partits del país. Com ha dit el president, gairebé qualsevol acord és molt millor que un brillant desacord.

Ens movem encara a hores d'ara en uns marges d'inconcreció excessius, però crec possible afirmar que l'acord té tres elements molt clarament positius. El primer, salva la presentació plural de l'independentisme en tres llistes que abasten tot l'espectre ideològic i asseguren els millors resultats possibles en nombre d'escons. El segon: compromet un full de ruta compartit (que els protagonistes anuncien prou consensuat ja a hores d'ara) per al dia després de la victòria electoral dels independentistes, element absolutament central per fer viable el procés de desconnexió. El tercer: salva l'Assemblea Nacional Catalana, la qual, forçada a posicionar-se en cas de desacord, entrava clarament en una posició de futur insostenible. L'acord té un element punyent, clarament negatiu: l'enèssim retard en la convocatòria electoral, una vegada exhaurit el mandat de 2012 per a la Consulta, i amb la possibilitat que la flama hagi quedat malmesa per tants mesos de distància entre el 9-N i el 27-S. I posat tot plegat a la balança només es pot concloure una cosa: som-hi!

Un bon acord

"Catalunya torna a engegar motors, i l'opinió pública internacional ho ha detectat al minut"

Editorial

El punt més transcendent del pacte d'ahir és que es refà la unitat sobiranista, i que això permet tirar endavant el camí cap a la independència. A principis de setmana ningú no donava ni un duro que es pogués reconduir la situació, i que la cimera convocada pel president Artur Mas tingués un resultat positiu. Però ha tornat a succeir com en altres ocasions i el procés ha revifat. Cal felicitar a Mas, i també a Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d'Abadal. Els catalans no es mereixien que tants esforços i esperances dedicats al projecte independentista de cop i volta s'esfumessin. Però l'acord no només és inesperat, sinó que a més és bo. En primer lloc estableix una unitat d'acció entre CiU i ERC fins a les plebiscitàries del 27 de setembre, després preveu anar creant estructures d'Estat tan importants com la Hisenda pròpia i la Seguretat Social, i en tercer lloc preveu pactes municipals sobiranistes després de les eleccions locals del mes de maig. Ara cal que tothom es posi a remar en aquesta direcció. Cap més retret. Catalunya torna a engegar motors, l'opinió pública internacional ho ha detectat al minut.

Vuit mesos per assegurar l'èxit del 27-S

15/01/15 02:00 -

Artur Mas i Oriol Junqueras no només van refer ahir el diàleg, els acords i la confiança entre ells, sinó que amb el nou full de ruta anunciat van fer creïble tot el procés que cal seguir a partir d'ara per aconseguir l'objectiu comú que persegueixen. El camí cap a la independència de Catalunya, que aquestes últimes setmanes s'havia “embolicat” (per dir-ho en paraules del mateix president), no només en surt intacte i aclarit, sinó també reforçat. Mas i Junqueras, per voluntat pròpia però empesos també per la pressió que aquests últims dies han exercit les entitats sobiranistes, han pres uns acords d'una gran transcendència i han posat data a unes eleccions que han de ser el referèndum que un estat poc democràtic com és l'espanyol ens ha impedit fer fins ara.

Les pròximes eleccions al Parlament, anunciades pel 27 de setembre, a pocs dies de distància d'una Diada que promet ser espectacular, no podien convertir-se en una pugna entre Mas i Junqueras. Ho havia de ser, en tot cas, amb l'Estat. L'acord d'ahir, sense guanyadors ni vençuts, ho facilita, i no només rebaixa la tensió amb vista a les pròximes eleccions municipals entre CiU i ERC, sinó que els acords posteriors que sortiran d'aquestes formacions tenyiran el mapa català de sobiranisme i seran un autèntic trampolí cap a l'èxit del 27-S.

A partir d'avui, CiU i ERC han de treballar per fer encara més ampli aquest acord i per dissenyar les estratègies necessàries no només per bastir les estructures d'estat que necessitem, sinó sobretot per assegurar que el resultat del 27-S sigui un sí a la independència clar i contundent, i que així s'interpreti internacionalment.

Disculpes acceptades
15/01/15 02:00 - Xevi Xirgo


De la compareixença d'ahir del president Mas, a banda de felicitar-me'n per tots i cadascun dels acords (no en tinguin cap dubte que sónd'una gran transcendència), em quedo sobretot amb les primeres frases de la seva intervenció. “En primer lloc, els demano disculpes perquè aquestes darreres setmanes no han estat les millors”, va dir ahir el president. Si els he de ser sincer, si Mas no arriba a fer aquest reconeixement de tot plegat, de tot l'espectacle innecessari d'aquests darrers dies, segurament tot el que hagués dit al darrera molts ho haguéssim posat en quarantena. Ens haguéssim estat preguntant, just acabada la compareixença de Mas i de Junqueras, fins quan s'aguantaria tot plegat. Les disculpes fan creïble l'acord. Em quedo amb les disculpes que ahir va demanar Mas i amb les disculpes que just després va demanar també Oriol Junqueras pel que ha passat aquests darrers dies. I em quedo sobretot en què, a banda de les disculpes, el mateix president va reconèixer que el govern i el principal grup de l'oposició han de refer altra vegada la confiança. I això només es pot fer, com va dir Mas, tornant a l'acord del principi de legislatura, reinstaurant la confiança mútua, fent que la cultura de l'acord sigui un hàbit i establint un sistema de treball conjunt. La compareixença de Mas i Junqueras va reinstaurar ahir no només la confiança entre ells i les seves bases sinó, sobretot, la confiança de la societat catalana cap a ells. Els darrers dies milers de catalans s'havien sentit decebuts, perplexos, davant el sense sentit d'algunes picabaralles partidistes i estèrils; m'atreviria dir que alguns havien arribat a pensar que sí, que finalment donaríem la raó a Aznar. No ha estat així. I era només així que ens en podem sortir; amb confiança mútua i ara sense dilacions. Perquè ara ja només queden vuit mesos per guanyar-les, aquestes eleccions. Mas, Junqueras: ens mereixíem les disculpes. Disculpes acceptades. Però no hi tornin. I ara, per feina.

‘Acord, eleccions, independència'
15/01/15 00:00 - A continuació reproduïm la carta que representants de diverses territorials de l'ANC a les comarques gironines van entregar el passat dimarts al president de Artur Mas per demanar-li celeritat en la convocatòria d'eleccions -


Benvolgut president,

El dimarts 13 de gener, un grup representatiu de les assemblees territorials de l'ANC de les comarques gironines us hem donat la benvinguda a Girona per inaugurar un nou servei públic important, la nova biblioteca de la ciutat.

Aprofitant l'avinentesa de la vostra presència hem volgut expressar, també, el nostre convenciment sobre la necessitat de celebrar eleccions plebiscitàries/preconstituents dins el primer trimestre d'enguany, la convocatòria de les quals és competència del vostre càrrec i funció de president del país. I hem gosat fer-ho amb la certesa que aquesta és la voluntat de la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

En la nostra condició de membres de l'ANC palpem dia a dia, d'una manera directa i fidedigna, el sentiment dels nostres conciutadans. Una gran majoria han assumit com a propi el compromís de construir entre tothom un país lliure, just i solidari i s'han implicat de manera activa i generosa en aquest procés d'alliberament que vós heu encapçalat des de l'àmbit institucional des del 12 de setembre del 2012.

La percepció popular, avalada per la vostra posició com a màxim representant institucional del país i ratificada pel full de ruta de l'ANC, considera que l'èxit esclatant del 9-N ha de ser validat de manera clara i contundent mitjançant unes eleccions plebiscitàries/preconstituents que se celebrin abans de les eleccions municipals per escenificar amb base jurídica ferma la ruptura amb la legalitat espanyola i evitar qualsevol contaminació autonomista del procés sobiranista.

L'expectativa de gran part dels catalans i catalanes era poder aprofitar positivament el triomf del 9-N fonamentat en la conjuminació perfecta entre la legitimitat popular –bastida amb paciència i solidesa des del 13 de setembre del 2009– i la legalitat catalana construïda institucionalment pel Parlament de Catalunya i liderada des del vostre càrrec de president de la Generalitat.

Llastimosament, des del moviment social tenim la impressió que des de les institucions no s'ha sabut aprofitar aquest moment de força popular que ens hauria de permetre culminar amb èxit el procés. La nostra afirmació queda fonamentada quan constatem, amb astorament i nerviosisme, que a hores d'ara encara no han estat convocades les eleccions que tothom demanda, quan estem fregant temporalment els límits administratius previstos i desitjables.

President, ratificant des de la base l'acord del secretariat nacional de l'ANC d'iniciar la campanya Acord, eleccions, independència, que es fonamenta en el sentiment general dels catalans, ens sentim legitimats de demanar-vos amb tanta fermesa com respecte que, en base a les vostres competències jurídiques i els vostres compromisos polítics, comuniqueu abans de divendres, 16 de gener del 2015, les dates de convocatòria i de celebració de les eleccions plebiscitàries/preconstituents.

Volem expressar-vos el nostre reconeixement per haver acomplert de manera conseqüent el vostre compromís adquirit amb el poble de Catalunya el dia 12 de setembre del 2012 quan vau afirmar que com a president de Catalunya estàveu “obligat a fer el que el poble us demandava…”. És per això que no volem dubtar de cap manera que en aquest moment transcendental per al poble català continuareu estant a l'altura de les circumstàncies i complireu els vostres compromisos fins a la culminació del procés, que no pot ser cap altra que la proclamació de la república catalana, abans de 18 mesos.

Cordialment,

Acord, eleccions, independència.

Aquest any sí

EMPAR MOLINER | | 14/01/2015 22:53

Acaba de tornar a pujar el suflé! Un suflé que, com tothom sap, fa dies que era més pla que una coca de recapte. Ahir va sortir el president i ens va dir que ja hi havia acord. Ja hi havia data. I després va sortir en Junqueras i va dir que ja hi havia acord. Ja hi havia data. I ara namés falta que surti l’Alícia Sánchez-Camacho anunciant que la majoria silenciosa no ha aconseguit ni acord, ni data. Artur Mas i Oriol Junqueras no van sortir en compareixença conjunta, sinó que van sortir en compareixences paraigua, però tant se val. Vam inflar-nos com una patata suflé. Com després del partit del Barça contra l’Atlètic, que ens va fer oblidar el de la Reial Societat. Ja no estem deprimits. Ja deixem el “mode avió” que havíem adoptat aquests dies. Tornem a posar-nos en “vibració”. Ja ens saltem el règim.

De tot plegat, el que més m’emociona és que el president s’ha revelat com el rei dels preliminars. Ahir ens va posar a cent anunciant que ens diria la data de les eleccions “al final de la compareixença” i no abans. Que és com quan al llit et diuen “Et faré això i això i això altre”, però encara no t’ho fan. I al cap d’una estona hi va tornar. Va tornar a fer-nos saber que al final ens “diria la data”. Que de seguida la diria. I sí. Al final la va dir.

Si jo hagués estat la seva cap de premsa, hauria fet que l’anunci de la data anés patrocinat. “Les eleccions seran el dia...” i a continuació la careta de patrocini. Una marca de cervesa? De fuet? La del desincrustant que no és de marca blanca? La del callicida?

Preparem-nos, doncs, per a un nou Onze de Setembre “participatiu” tots els que havíem jurat que aquest any marxàvem de pont o ens quedàvem veient Telecinco. Suposo que aquest any toca, ja, que l’Assemblea posi a la venda el tanga del procés i que, vestits tan sols amb aital peça breu, ens grapegem els uns als altres a les 17.14.

Quan es van despertar, Catalunya encara estava allà

Salvador Cot | Actualitzat el 15/01/2015 a les 23:59h
Arxivat a: Nació.cot

La majoria silenciosa, l'esperança Pablo Iglesias, el desinflament autocausat, la guerra civil interna del sobiranisme, la palanca Duran, l'Europa espanyolista... S'ha acabat el somni unionista i se'ls acosta la dura realitat, que passa per contrastar a les urnes tots aquests discursos triomfals basats en la suposició, el prejudici i la manipulació política i periodística. L'aterratge ha estat brusc i d'aquí les reaccions malhumorades de Madrid i corresponsalies a Catalunya. Pel que sembla, no s'ho esperaven.

El cas és que l'independentisme català ha reprès la iniciativa política i ara és el règim de Madrid qui s'ha de plantejar si pren alguna decisió o es queda immòbil com fins ara, contenint la respiració fins que s'obrin les urnes del 27 de setembre. Un dilema complicat, perquè les eleccions espanyoles seran tres o quatre mesos més tard i les enquestes anuncien un mapa endimoniat al Congrés dels Diputats. Així les coses, el PP haurà de mantenir una estratègia essencialment defensiva, assetjat des de tres fronts juxtaposats: la crisi, Podemos i, sobretot, Catalunya. El PSOE, ni això.

El sobiranisme civil, a més, ha recuperat protagonisme i prestigi i la massa social a qui s'adreça ara disposa d'una data per començar la fase executiva del procés. Les urnes sempre van a favor de Catalunya.

Cordeu-vos el cinturó

"Vindran altre cop moments complicats, encara més quan es comencin a desplegar estructures d'Estat. Per això cal extremar la unitat del sobiranisme ja des d'ara"

Editorial

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va opinar ahir sobre la convocatòria d’eleccions plebiscitàries anunciada pel president Artur Mas, i ho va fer amb una reacció de manual, del tot allunyada de la realitat. Va assegurar que els comicis són "la constatació i l'evidència del fracàs d'una determinada política que només ha generat inestabilitat i incertesa". És la reacció dels menysteniment, que també va utilitzar quan es va plantejar la consulta del 9-N. En política funcionen sempre els patrons. Les reaccions tendeixen a funcionar sobre uns rails històrics, a Catalunya sovint es descriu amb la metàfora del gen. El gen de les formacions polítiques espanyoles és sempre d'entrada intentar empetitir el problema. Per això ahir Rajoy atribuïa l'acord entre CiU i ERC sobre les plebiscitàries a un problema personal de Mas. Però només cal veure la premsa internacional per preveure que a mig termini els partits espanyols canviaran el discurs, i començaran a alarmar-se per les plebiscitàries. Hi haurà qui fins i tot en qüestionarà la legalitat i reclamarà mesures autoritàries. El patró indica aquest futur comportament. No és estrany que Barclays ja adverteixi que amb l'anunci del 27 de Setembre s'ha elevat "el risc polític a Espanya". Vindran altre cop moments complicats, encara més quan es comencin a desplegar estructures d'Estat. Per això cal extremar la unitat del sobiranisme ja des d'ara. Cordeu-vos el cinturó que vénen revolts.

D’acord, l’acord

“Per fi la cosa s’ha desencallat…”

Melcior Comes

Per fi la cosa s’ha desencallat… Quan els més escèptics no donaven un duro pel procés i ja li cantaven el funeral. S’han reunit els líders i, conscients del que s’hi jugaven, tots han sabut cedir una mica pel bé de la causa. 

La veritat és que han demanat disculpes —molt encertadament— perquè aquestes últimes setmanes s’havia fregat una mica l’argument del vodevil de saldo, inclosos certs tocs postmoderns —com això del públic SMS…— que li donaven a tot plegat un aire gairebé fantasmagòric, de pel·lícula d’espionatge o d’episodi de telesèrie de molt baix pressupost.

Però de sobte tot encaixa: no hi haurà llista conjunta però sí un programa comú que hauran de subscriure els partits sobiranistes. Esperem que aquest gran pla —la seva elaboració— no sigui també una altra excusa per fer tabola, i que tot això sigui clar, net i abastable, que el votant sàpiga en tot moment de què estem parlant —què es vota i per què, i quan es preveu ‘el canvi’— i que se li doni una imatge de seriositat i d’embranzida, perquè aquí estem confabulant per fer un estat des de zero, pràcticament, quan resulta que no hi ha diners ni per pagar els proveïdors endarrerits… Hem de tenir en compte que a partir d’ara tot serà més i més difícil; estem en el moment, en què, en tota història, s’arriba a un moment clau: el punt de no retorn.

Mas hi posava la prosa i Junqueras la poesia, però estem allà mateix. Volem un estat, que derivi clarament de les urnes, i preveient que aquestes donaran el vist-i-plau, ja s’ha de començar a treballar en tenir-ho tot a punt per a començar a actuar com a país independent. Això no és possible sense diners, i sense un estat favorable que accepti les decisions democràtiques, és simplement impossible. 

El millor d’aquest acord és que —a més a més— dóna força corda al procés més enllà de la dinàmica electoral espanyola, que col·locarà el tauler a Madrid amb unes altres peces, ben probablement (el PP no tindrà majoria, i Podemos pot ser alternativa a l’esquerra, per a condicionar un pacte progressista i pretesament més respectuós —o no). Després del 27S, aquí hi haurà unes decisions irrevocables —estat propi sí o sí, sense tripijocs ni componiments, si tot surt bé…—: l’estat espanyol haurà de negociar o portar-nos a tots a la presó (això si abans no hi porta el President Mas: cosa tampoc desorbitada, vistos els ànims de la intransigència espanyolista… Tot i això, res de dolent, per al procés, se’n pot esperar de la comissió pel cas Pujol, per molt que ho desitgin des de certs posicionaments no precisament sobiranistes…). 

Durant molt temps a Madrid van imaginar que això era un deliri del President Mas: ara no saben com han de tallar els milers de caparrons que té aquesta Hidra catalana. Per sort, podem vaticinar que se’ls acudirà alguna cosa, com per exemple ofegar econòmicament la Generalitat, perquè no només no pugui crear cap Estructura estatal sinó que ni tan sols pugui pagar les factures de la calefacció. 

¿Mas s’ha sortit amb la seva? No ho sé. Sé que aquest procés necessita un lideratge, algú amb una visió superior o un pla que soni més enraonat. Els d’ERC encara el veuen com algú que potser fa trampa, i això és preocupant. Ho és perquè els fets l’avalen: s’ho ha jugat tot —la seva pròpia llibertat, fins i tot— per a fer que aquest país tiri endavant.

Mas ha estat més abrandat del que podrien suposar els somnis republicans. I Mas tampoc poc consumar la jugada com va demanar a la seva conferència; està molt lluny de poder fer les coses com estarien dibuixades en el seu ideal personal. Però què s’hi pot fer: aquí hi ha molta gent embolicada, molts de partits, tots amb la seva força legítima. I tots han de saber donar una mica per a guanyar en una pretensió que sigui per a tots satisfactòria. 

Ara només s’ha de treballar perquè tot això no quedi en fum. Els partidaris d’aquest projecte han de treure una majoria clara (molt clara), i s’han de mostrar units ja des d’ara, almenys en allò fonamental, tal com ho estan els que legítimament es pensen que Espanya ha de continuar unida dins aquesta Constitució o una altra de més ben pintada. 

Aquest front cada dia és més fort, mentre que l’altre té la divisió pròpia dels que han de fer una gran feinada junts i no s’acaben d’entendre per un motiu o per l’altre. Hi ha vuit mesos per a solucionar aquest problema. Vuit mesos en què, de no fer-se res gaire creïble pel que fa a les Estructures d’Estat, es poden trobar que una part del sobiranisme es dóna de baixa, ja que la credibilitat s’ha de saber guanyar des d’avui. I que ERC no entri a governar d’aquí al setembre també em sembla una mala notícia. Però bé.

Doncs res més. Fins divendres vinent. Salut, etc.