Forero Bloqueado
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
|
//*// Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena! //*//
Cita:
Mas refà la complicitat amb ERC i convoca el 27-S
ROGER MATEOS | Barcelona | 15/01/2015 00:00
Amb el tren del procés sobiranista fregant el precipici, a punt d’anar-se’n incomprensiblement en orris a causa d’un desencaix d’estratègies partidistes, Artur Mas i Oriol Junqueras van assolir in extremis un acord per refer la unitat i posar data -el 27 de setembre- a unes eleccions anticipades que serviran per esbrinar, definitivament, si l’horitzó de la independència és el desig majoritari del poble de Catalunya. El que podia haver esdevingut el dia de la trencadissa va acabar sent, contra tot pronòstic -començant pels que feien els seus entorns en els últims dies-, una nova jornada històrica.
Tan sols un dia abans, Mas havia anunciat que compareixeria avui per anunciar un nou full de ruta, després de mantenir les últimes converses. No només no tenia cap garantia d’acord, sinó que estava disposat a tirar pel dret encara que el seu pla no satisfés una ERC que li exigia eleccions al març i sense llista unitària. Ahir a primera hora del matí, però, fonts d’un costat i de l’altre insinuaven que a la cimera que havien de mantenir Mas i Junqueras, acompanyats dels tres principals abanderats del sobiranisme civil -Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d’Abadal-, exhibirien més flexibilitat que fins llavors. “L’únic punt irrenunciable per a ERC és evitar la llista única”, asseguraven fonts republicanes consultades per l’ARA. “L’únic que Mas veu irrenunciable per votar al març és la llista unitària”, deien fonts nacionalistes. Hi havia marge.
Més de quatre hores reunits
Després de reunir-se amb la cúpula de CDC per prevenir-la del que podia passar, Mas va començar a rebre els seus interlocutors. Junqueras, Forcadell, Casals i Vila d’Abadal van arribar al Palau de la Generalitat cap a les tres de la tarda. El reguitzell de periodistes que feien guàrdia a la plaça Sant Jaume van viure una tarda d’incertesa i reiterades falses alarmes sobre suposats finals d’una reunió que es va allargar més de quatre hores, amb recessos que cadascú aprofitava per fer trucades i comentar amb els seus companys de partit o entitat els avenços.
A quarts de vuit del vespre ja circulaven les primeres confirmacions oficioses de l’entesa. El que semblava del tot improbable fa tot just cinc dies -quan Mas i Junqueras es tiraven els plats pel cap, encallats en l’extenuant discussió sobre les llistes- de cop i volta esdevenia possible. Els consellers del Govern van córrer cap a Palau per escoltar el president, que va comparèixer a la Sala Torres-García. Just abans, va comunicar-se amb Josep Antoni Duran i Lleida i Ramon Espadaler -Unió havia quedat fora de la reunió, però segons Mas tots dos van beneir l’acord- i amb Josep Rull -CDC li havia fet confiança- per avançar-los uns resultats negociadors que permeten a Forcadell, Casals i Vila d’Abadal respirar més tranquils.
En què consisteix aquest acord i qui ha hagut de cedir més per assolir-lo? D’entrada, conscients que el to agre de les negociacions de les últimes setmanes els pot erosionar, tant Mas com Junqueras -que va comparèixer a continuació- van demanar disculpes pel “desconcert” i el “desencís” que havien causat amb la seva estrident batussa política. En aquest aspecte, amb l’acord hi surten guanyant tots dos: un desenllaç diferent hauria castigat CiU i ERC a les municipals del maig.
Amb l’acord segellat ahir, Mas refà ponts amb Junqueras, es garanteix estabilitat fins a la data de les eleccions, veu més a prop l’aprovació dels pressupostos i es lliga a ERC com a socis preferencials per a pactes postelectorals als municipis, la qual cosa aplana el terreny perquè CiU pugui retenir l’alcaldia de Barcelona amb el suport dels republicans. ERC penetra a les estructures del Govern per vigilar el desplegament d’estructures d’estat. Però el moll de l’os de l’acord és el compromís d’avançar eleccions a la tardor.
La campanya arrencarà a la Diada
El 27 de setembre és una data carregada d’èpica: farà justament un any de la signatura solemne del decret de convocatòria del 9-N i, a més, el dia d’inici de la campanya electoral coincidirà amb la diada de l’Onze de Setembre. És una renúncia dolorosa per a ERC, que havia collat al màxim -al costat de l’ANC, Òmnium i l’AMI- perquè les eleccions fossin abans de les municipals. Però en canvi Junqueras aconsegueix neutralitzar la proposta inicial de Mas de concórrer plegats en una candidatura sense sigles de partits. Serà una competició de llistes ideològiques, però les que vulguin prendre-s’ho com un plebiscit sobre la independència podran assumir un full de ruta compartit, que les forces sobiranistes han negociat discretament en les últimes setmanes i que han d’acabar d’ultimar.
El model -no la data- de les plebiscitàries és gairebé calcat al que suggeria ERC. Però per a Mas l’acord és balsàmic: si les converses haguessin fracassat, s’hauria quedat més aïllat que mai, amb el procés empantanegat i amb un viacrucisparlamentari fins al final de la legislatura. Ara té vuit mesos i dotze dies per preparar -amb prou suports- el repte electoral més transcendental del sobiranisme.
|
http://m.ara.cat/tema_del_dia/Mas-refa-complicitat-ERC-convoca_0_1285671505.html#.VKZpHHhw18s
Bump:
Cita:
La fi del començament
Winston Churchill, deixant de banda la simpatia que puga tenir o no per les seues idees, és aclamat arreu del món per haver fet alguns dels millors discursos de la història. Un dels que sempre he llegit amb molta atenció va ser la resposta a la victòria aliada a la segona batalla d'El-Alamein. Hi havia una excitació enorme, però Churchill va saber trobar el to necessari, moderat i alhora incitador i emotiu: 'Això no és la fi de res, ni tan sols el començament de la fi, però aquesta batalla marca la fi del començament.'
La batalla que hem viscut aquests mesos, molts de nosaltres amb una profunda estupefacció, era també la fi del començament. Si no hi hagués hagut acord segurament ens hauríem quedat paralitzats durant molts mesos, possiblement anys, i els dos partits principals de l'independentisme s'haurien devorat ells amb ells, fent inútil qualsevol pas endavant que no hauria intentat ningú.
I, tanmateix, la bola de l'acord ha rodat descontrolada, com vaig dir despús-ahir que passaria. De sobte, ens hem trobat en una nova fase del procés, encara sense haver tingut temps ni de digerir-ho. Malferits encara i un pèl atordits. Però dempeus i amb la mirada neta i aclarida.
CiU i ERC ens han fet patir molt, sí. Però ahir vam saber que, durant les setmanes més fosques, dirigents de tots els partits sobiranistes, no únicament d'aquests dos, van ser capaços de mantenir reunions per a dibuixar aquest full de ruta que ens anuncien. La ràbia legítima que molts hem sentit arran del clima de violència partidista que s'havia creat ha de tenir en compte, per a ser justa, també la contrapartida que hem sabut ara. I les coses es veuen d'una manera molt diferent sabent que ni quan les piulades eren més assassines no van deixar de parlar i d'intentar l'acord. Aquest és, certament, el camí.
En el procés fins ara hi ha hagut massa emotivitat. Segurament era impossible d'evitar-ho, però espere que els uns i els altres hagen après que no ens interessa gens si s'estimen o no s'estimen, sinó si ens serveixen o no per a arribar a la independència. En aquest sentit, el nou pacte basat a crear lleis, fer decrets i forjar estructures és un pacte més creïble. D'avui al setembre, Convergència i Esquerra (i estic cert que la CUP també) tindran una feinada. Tenim un parlament on són majoria, tenim una ruta que comparteixen, tenim la seguretat que al final d'aquest període, en què no poden fer res sinó treballar braç a braç, hi haurà la cita electoral definitiva. Que serà quan votarem si volem la independència, bo i sabent com la farem.
La batalla guanyada ahir no és la fi d'aquest combat, ni el començament de la fi del combat. Però marca la fi de les vacil·lacions i de les frivolitats i proclama que ara és l'hora de la política de veritat. Ahir Mas i Junqueras, amb l'ajuda de la societat civil, van veure com el precipici s'obria sota els seus peus i van reaccionar com ho fan els polítics de debò: van impedir el desastre, negociant, cedint, trobant els punts d'acord que es pensaven que no hi havia. Benvingut siga, doncs, aquest canvi perquè vol dir que en vuit mesos, si no repetim els errors, podem estar en condicions de guanyar no unes eleccions, sinó la independència. I això és una bona perspectiva quan, fa tan solament vint-i-quatre hores, molts, ací i allà, simplement consideraven el procés enterrat.
|
http://www.vilaweb.cat/editorial/4227210/fi-linici.html
Bump:
Cita:
Molt més que salvar els mobles!
Toca una reacció de cop al bot a la importantíssima jornada viscuda ahir. Tensió màxima i optimisme creixent a mesura que avançava el temps de reunió, desfermat en conèixer la notícia que la vicepresidenta corria cap a Palau. Reconec que havia escrit un primer apunt per a avui fa dos dies. Estava convençut que el president faria una nova sortida unilateral, semblant a la del 9N: un nou cop de peu i endavant prometent només canvi de Govern, les estructures d'estat i l'inici d'una convenció constitucional. No m'hi havia passat mai en aquests cinc anys de gairebé article diari, però aquest me l'he hagut de menjar amb patates. Sí. Hi ha hagut acord. Francament, aquests darrers dies no m'ho pensava. Cessions de tothom. Rellevants. Que fan mal. Fins i tot diria molt de mal. Però que eren imprescindibles si volíem arribar a un punt de trobada acceptat per tothom. I el procés només podia sobreviure des del manteniment d'una base mínima d'entesa entre els dos grans partits del país. Com ha dit el president, gairebé qualsevol acord és molt millor que un brillant desacord.
Ens movem encara a hores d'ara en uns marges d'inconcreció excessius, però crec possible afirmar que l'acord té tres elements molt clarament positius. El primer, salva la presentació plural de l'independentisme en tres llistes que abasten tot l'espectre ideològic i asseguren els millors resultats possibles en nombre d'escons. El segon: compromet un full de ruta compartit (que els protagonistes anuncien prou consensuat ja a hores d'ara) per al dia després de la victòria electoral dels independentistes, element absolutament central per fer viable el procés de desconnexió. El tercer: salva l'Assemblea Nacional Catalana, la qual, forçada a posicionar-se en cas de desacord, entrava clarament en una posició de futur insostenible. L'acord té un element punyent, clarament negatiu: l'enèssim retard en la convocatòria electoral, una vegada exhaurit el mandat de 2012 per a la Consulta, i amb la possibilitat que la flama hagi quedat malmesa per tants mesos de distància entre el 9-N i el 27-S. I posat tot plegat a la balança només es pot concloure una cosa: som-hi!
|
http://in.directe.cat/per-a-bons-patricis/blog/13204/la-proposta-2-lultima-jugada-unilateral
Bump:
Cita:
Un bon acord
"Catalunya torna a engegar motors, i l'opinió pública internacional ho ha detectat al minut"
Editorial
El punt més transcendent del pacte d'ahir és que es refà la unitat sobiranista, i que això permet tirar endavant el camí cap a la independència. A principis de setmana ningú no donava ni un duro que es pogués reconduir la situació, i que la cimera convocada pel president Artur Mas tingués un resultat positiu. Però ha tornat a succeir com en altres ocasions i el procés ha revifat. Cal felicitar a Mas, i també a Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d'Abadal. Els catalans no es mereixien que tants esforços i esperances dedicats al projecte independentista de cop i volta s'esfumessin. Però l'acord no només és inesperat, sinó que a més és bo. En primer lloc estableix una unitat d'acció entre CiU i ERC fins a les plebiscitàries del 27 de setembre, després preveu anar creant estructures d'Estat tan importants com la Hisenda pròpia i la Seguretat Social, i en tercer lloc preveu pactes municipals sobiranistes després de les eleccions locals del mes de maig. Ara cal que tothom es posi a remar en aquesta direcció. Cap més retret. Catalunya torna a engegar motors, l'opinió pública internacional ho ha detectat al minut.
|
http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/01/un_bon_acord_105741.php
Bump:
Cita:
Vuit mesos per assegurar l'èxit del 27-S
15/01/15 02:00 -
Artur Mas i Oriol Junqueras no només van refer ahir el diàleg, els acords i la confiança entre ells, sinó que amb el nou full de ruta anunciat van fer creïble tot el procés que cal seguir a partir d'ara per aconseguir l'objectiu comú que persegueixen. El camí cap a la independència de Catalunya, que aquestes últimes setmanes s'havia “embolicat” (per dir-ho en paraules del mateix president), no només en surt intacte i aclarit, sinó també reforçat. Mas i Junqueras, per voluntat pròpia però empesos també per la pressió que aquests últims dies han exercit les entitats sobiranistes, han pres uns acords d'una gran transcendència i han posat data a unes eleccions que han de ser el referèndum que un estat poc democràtic com és l'espanyol ens ha impedit fer fins ara.
Les pròximes eleccions al Parlament, anunciades pel 27 de setembre, a pocs dies de distància d'una Diada que promet ser espectacular, no podien convertir-se en una pugna entre Mas i Junqueras. Ho havia de ser, en tot cas, amb l'Estat. L'acord d'ahir, sense guanyadors ni vençuts, ho facilita, i no només rebaixa la tensió amb vista a les pròximes eleccions municipals entre CiU i ERC, sinó que els acords posteriors que sortiran d'aquestes formacions tenyiran el mapa català de sobiranisme i seran un autèntic trampolí cap a l'èxit del 27-S.
A partir d'avui, CiU i ERC han de treballar per fer encara més ampli aquest acord i per dissenyar les estratègies necessàries no només per bastir les estructures d'estat que necessitem, sinó sobretot per assegurar que el resultat del 27-S sigui un sí a la independència clar i contundent, i que així s'interpreti internacionalment.
|
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/812979-vuit-mesos-per-assegurar-lexit-del-27-s.html?cca=1
Bump:
Cita:
Disculpes acceptades
15/01/15 02:00 - Xevi Xirgo
De la compareixença d'ahir del president Mas, a banda de felicitar-me'n per tots i cadascun dels acords (no en tinguin cap dubte que sónd'una gran transcendència), em quedo sobretot amb les primeres frases de la seva intervenció. “En primer lloc, els demano disculpes perquè aquestes darreres setmanes no han estat les millors”, va dir ahir el president. Si els he de ser sincer, si Mas no arriba a fer aquest reconeixement de tot plegat, de tot l'espectacle innecessari d'aquests darrers dies, segurament tot el que hagués dit al darrera molts ho haguéssim posat en quarantena. Ens haguéssim estat preguntant, just acabada la compareixença de Mas i de Junqueras, fins quan s'aguantaria tot plegat. Les disculpes fan creïble l'acord. Em quedo amb les disculpes que ahir va demanar Mas i amb les disculpes que just després va demanar també Oriol Junqueras pel que ha passat aquests darrers dies. I em quedo sobretot en què, a banda de les disculpes, el mateix president va reconèixer que el govern i el principal grup de l'oposició han de refer altra vegada la confiança. I això només es pot fer, com va dir Mas, tornant a l'acord del principi de legislatura, reinstaurant la confiança mútua, fent que la cultura de l'acord sigui un hàbit i establint un sistema de treball conjunt. La compareixença de Mas i Junqueras va reinstaurar ahir no només la confiança entre ells i les seves bases sinó, sobretot, la confiança de la societat catalana cap a ells. Els darrers dies milers de catalans s'havien sentit decebuts, perplexos, davant el sense sentit d'algunes picabaralles partidistes i estèrils; m'atreviria dir que alguns havien arribat a pensar que sí, que finalment donaríem la raó a Aznar. No ha estat així. I era només així que ens en podem sortir; amb confiança mútua i ara sense dilacions. Perquè ara ja només queden vuit mesos per guanyar-les, aquestes eleccions. Mas, Junqueras: ens mereixíem les disculpes. Disculpes acceptades. Però no hi tornin. I ara, per feina.
|
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/813082-disculpes-acceptades.html
Bump:
Cita:
‘Acord, eleccions, independència'
15/01/15 00:00 - A continuació reproduïm la carta que representants de diverses territorials de l'ANC a les comarques gironines van entregar el passat dimarts al president de Artur Mas per demanar-li celeritat en la convocatòria d'eleccions -
Benvolgut president,
El dimarts 13 de gener, un grup representatiu de les assemblees territorials de l'ANC de les comarques gironines us hem donat la benvinguda a Girona per inaugurar un nou servei públic important, la nova biblioteca de la ciutat.
Aprofitant l'avinentesa de la vostra presència hem volgut expressar, també, el nostre convenciment sobre la necessitat de celebrar eleccions plebiscitàries/preconstituents dins el primer trimestre d'enguany, la convocatòria de les quals és competència del vostre càrrec i funció de president del país. I hem gosat fer-ho amb la certesa que aquesta és la voluntat de la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
En la nostra condició de membres de l'ANC palpem dia a dia, d'una manera directa i fidedigna, el sentiment dels nostres conciutadans. Una gran majoria han assumit com a propi el compromís de construir entre tothom un país lliure, just i solidari i s'han implicat de manera activa i generosa en aquest procés d'alliberament que vós heu encapçalat des de l'àmbit institucional des del 12 de setembre del 2012.
La percepció popular, avalada per la vostra posició com a màxim representant institucional del país i ratificada pel full de ruta de l'ANC, considera que l'èxit esclatant del 9-N ha de ser validat de manera clara i contundent mitjançant unes eleccions plebiscitàries/preconstituents que se celebrin abans de les eleccions municipals per escenificar amb base jurídica ferma la ruptura amb la legalitat espanyola i evitar qualsevol contaminació autonomista del procés sobiranista.
L'expectativa de gran part dels catalans i catalanes era poder aprofitar positivament el triomf del 9-N fonamentat en la conjuminació perfecta entre la legitimitat popular –bastida amb paciència i solidesa des del 13 de setembre del 2009– i la legalitat catalana construïda institucionalment pel Parlament de Catalunya i liderada des del vostre càrrec de president de la Generalitat.
Llastimosament, des del moviment social tenim la impressió que des de les institucions no s'ha sabut aprofitar aquest moment de força popular que ens hauria de permetre culminar amb èxit el procés. La nostra afirmació queda fonamentada quan constatem, amb astorament i nerviosisme, que a hores d'ara encara no han estat convocades les eleccions que tothom demanda, quan estem fregant temporalment els límits administratius previstos i desitjables.
President, ratificant des de la base l'acord del secretariat nacional de l'ANC d'iniciar la campanya Acord, eleccions, independència, que es fonamenta en el sentiment general dels catalans, ens sentim legitimats de demanar-vos amb tanta fermesa com respecte que, en base a les vostres competències jurídiques i els vostres compromisos polítics, comuniqueu abans de divendres, 16 de gener del 2015, les dates de convocatòria i de celebració de les eleccions plebiscitàries/preconstituents.
Volem expressar-vos el nostre reconeixement per haver acomplert de manera conseqüent el vostre compromís adquirit amb el poble de Catalunya el dia 12 de setembre del 2012 quan vau afirmar que com a president de Catalunya estàveu “obligat a fer el que el poble us demandava…”. És per això que no volem dubtar de cap manera que en aquest moment transcendental per al poble català continuareu estant a l'altura de les circumstàncies i complireu els vostres compromisos fins a la culminació del procés, que no pot ser cap altra que la proclamació de la república catalana, abans de 18 mesos.
Cordialment,
Acord, eleccions, independència.
|
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/813032-lacord-eleccions-independencia.html
|