Sólo añadir que si finalmente hay elecciones anticipadas, también es importantísimo que tengamos una campaña electoral larga, razonada, convincente y bien hecha, que de argumentos a los indecisos para votar una opción u otra, que nadie pueda decir que le falta información, porque todo aquel que sienta que le falta información, votará que no ( por aquello de que más vale malo conocido...)

La cuestion es esta ; si gana el SI ,(yo no lo veo tan claro).Y hay listas separadas o sea unas elecciones normales ,con la diferencia de que hay un punto coincidente (ERC) ,la independencia. El plan de ruta ,¿Sera el mismo?. ¿ Se pondran de acuerdo ,en como llevar el tema?.Se negocia primero y luego se sale al balcon (CIU)o quizas al reves (ERC).

La cuestion es ; si ni siquiera se ponen de acuerdo , en apuntalar y consensuar unas pleibiscitarias.¿ Como lo haran ,si las ganan?. Continuaran dando este vergonzante ,ridiculo y bochornoso show actual.

Pressió en camp contrari

TONI SOLER | | 11/01/2015 00:00


PRESSIÓ. En política passa com en qualsevol joc: el qui porta la iniciativa té mitja partida guanyada. Artur Mas ha passat a l’ofensiva des de l’èxit del 9-N i no ha deixat de pressionar Junqueras per tota la pista, com diuen en el bàsquet. Els dirigents d’ERC estan sempre obligats a protegir-se dels atacs tenaços que arriben des de l’òrbita convergent. Junqueras i companyia no tenen temps de ser proactius, no poden fer més que reivindicar la seva bona fe, la seva flexibilitat, i fins i tot el seu compromís nacional, que ha estat posat en qüestió cada dia per part d’independentistes d’última hora. A Junqueras li han dit literalment de tot: li han dit que l’únic que vol és manar i, simultàniament, que no té pebrots per entrar al Govern. Li han dit que vol imposar la seva estratègia quan s’ha negat a doblegar-se davant d’un xantatge amb totes les lletres. Fa només dos dies, Mas li va dir regionalista, Duran i Lleida -Duran i Lleida!- el va comparar amb l’Aznar, i els escrivents de Palau van insinuar que hi havia una pinça PP-ERC (com en el referèndum de l’Estatut del 2006). Pressió a tota la pista. ERC no ha cedit, però continua anant a remolc.

MÀSTER. Quan els republicans han mirat de contraatacar ho han fet molt malament, en part perquè els falta l’habilitat, la convicció i els altaveus. Han reaccionat amb precipitació, amb emprenyades, amb filtracions; en resum, han preferit el joc subterrani, davant l’evidència que els seus missatges no aconsegueixen arribar a l’opinió pública. Per això els seus líders estan atònits. Mas els ha ofert un màster sobre com desballestar l’adversari després de servir-se’n. El 2012, Artur Mas va intentar capitalitzar en solitari la reivindicació sobiranista, amb el resultat conegut per tothom. Mentrestant, ERC ha estat dos anys sostenint el govern de les retallades; es va menjar el succedani del 9-N, ha renunciat a esmenar la totalitat del pressupost i ha impedit que Artur Mas comparegui a la comissió del cas Pujol. Però Junqueras continua sent el blanc de tots els atacs. I, lògicament, té la sensació que està fent el préssec.

RELAT. CDC manté la iniciativa i també mana en el relat. Com que l’egoista Junqueras no ha volgut cedir, Artur Mas, en un atac de generositat, li ha exigit que, si hi ha dues llistes, el sobiranisme civil (Forcadell, Casals i altri) només pugui anar a la llista del president. Perillosíssima maniobra, que pot fer que l’ANC i Òmnium deixin de ser la cola que ens uneix per esdevenir una eina llancívola en mans d’un sol partit. Sembla que ERC cedirà en aquest punt, no pas per convicció, sinó per por a la reacció de l’opinió pública, la qual cosa és indicatiu de qui porta la iniciativa i qui va a remolc. Però no fa gaires dies, un independent cobejat com Lluís Llach va escriure que es plantejaria anar a una llista o una altra “per convicció i no per obligació”. I és que els independents no obeeixen consignes de partit; per això es diuen independents. El culebró continua, la resta de partits hi suquen pa, i la CUP pot acabar rebent vots de gent d’ordre i tietes amoïnades perquè “l’Artur i l’Oriol no es volen entendre”. Quin espectacle!

L'espanyolisme s'equivoca, i que duri

"Carina Mejías confirma que l'espanyolisme no té un relat sobre Catalunya amb voluntat majoritària"

Editorial

L'alcaldable de Ciutadans a Barcelona, Carina Mejías, ha definit el Centre Cultural del Born com un "sarcòfag de pedres per recordar el 1714", mentre defensava la creació d'un museu militar a la capital catalana. Mejías ha confirmat que l'espanyolisme no té un relat sobre Catalunya amb voluntat majoritària. Un recordatori de la desfeta provocada per l'exèrcit borbònic al barri de la Ribera és condemnable, i un museu sobre l'exèrcit espanyol és lloable. L'espanyolisme són blancs i negres. La dirigent de Ciutadans en el fons demostra que la desconnexió entre Catalunya i Espanya és un fet, són dues visions culturals cada cop més distanciades. I, ells, que en teoria són els interessats a mantenir la unitat de l'Estat, no mostren cap intenció de rectificar, de buscar un model més esponjós. Res de res. Aquesta actitud de no concedir ni un mil·límetre al punt de vista del catalanisme mostra una radicalitat que exclou la majoria del país. "Sarcòfag de pedres". L'espanyolisme s'equivoca un cop i un altre, i que duri.

Santiago Vidal: "Faré tots els passos que calgui per defensar el meu dret a redactar la Constitució"

El magistrat espera que el Consell General del Poder Judicial “prengui una decisió encertada”

Alèxia L. Ferret

El magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona Santiago Vidal ha anunciat que farà tots els passos legals que calgui per defensar el seu dret a redactar la Constitució Catalana en el seu temps lliure. En una entrevista a ‘El Suplement de Catalunya Ràdio’, Vidal ha assegurat que “si la resolució per inhabilitar-me tira endavant, presentaré recurs al Tribunal Suprem i si m'ho desestima aniré al Tribunal Europeu Drets Humans”.

En aquest sentit, el magistrat s’ha mostrat convençut que confia en l'estat de Dret, i que espera que el Consell General del Poder Judicial “prengui una decisió encertada”. “El que m'estan dient és que en les seves hores lliures en comptes de dedicar-se als escacs es dedica a pensar. Doncs bé, crec que la meva activitat no mereix ni una simple amonestació”, ha conclòs.

L,ANC presiona als partis perque es posin d,acord, i no descarte sino ho fan de presentarse a unes eleccions proximes


http://www.ccma.cat/324/LANC-no-descarta-presentarse-a-les-eleccions-si-Mas-i-ERC-no-arriben-a-un-acord-per-fer-les-plebiscitaries/noticia/2628618/

No entiendo esta necesidad de convocar elecciones ahora.

Gane quien gane, independientemente de la forma en que se convoquen (plataformas unitarias vs partidos tradicionales), enfrente vamos a tener a los mismos: el PP. Vamos a seguir dándonos contra la pared

Quien piense que vamos a conseguir la independencia en contra del estado español, me parece ingenuo. Incluso me parece ingenuo pensar que se va a conseguir la independencia con cierto beneplácito del estado. Porque, posiblemente, un referéndum de la independencia daría como ganador al NO.

Se perdió una [...]