CENTRALETA 9N GRÀCIES A LA CENTRALETA 9N ENTRE TOTS PODREM INFORMAR MILERS DE PERSONES SOBRE EL SEU PUNT DE VOTACIÓ SENSE MOURE'NS DE CASA!

93 548 08 11

Truca a aquest número i, automàticament, la Centraleta 9N et posarà en contacte amb una llar de Catalunya. Així de fàcil!

Abans de començar, però, et recomanem que consultis el guió de trucada. Així, segur que els milers de participants de la Marató 9N estem donant la mateixa informació!

Sis raons per votar «sí-sí»

«Rresulta incomprensible la posició d’aquells que dient-se d’esquerres es quedaran al sofà veient-ho per la TV»

David Companyon | Actualitzat el 07/11/2014 a les 00:02h

La impugnació i suspensió per part de l’Estat espanyol i el Tribunal Constitucional han donat al 9-N tota la càrrega política que el Govern d’Artur Mas, amb la seva marxa enrere en l’aplicació del decret per fer la consulta –tot acatant l’anterior suspensió del TC- havia perdut en diluir-se en una “procés participatiu”. La participació i la mobilització en serà la clau d’un procés que va començar en el poble i serà la mobilització del poble la que desafiarà la legalitat espanyola i les estructures del règim monàrquic.

Aquest 9-N és, doncs, un pas cap a la ruptura democràtica dins d’un Estat espanyol que és incapaç de donar una sortida democràtica a la voluntat abastament majoritària de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya de ser protagonistes i decisius en com i quines han de ser les relacions amb l’Estat espanyol. És cert que el 9-N no generarà un “mandat democràtic”. L’Estat ha tingut la capacitat de bloquejar un procés deliberatiu i el govern català ha decidit acatar al TC i la legalitat espanyola, però la voluntat d’exercir el dret a decidir continua creixent i el diumenge seran molt i moltes els que es rebel·laran contra unes lleis que intenten impedir l’exercici de drets fonamentals com el de la llibertat d’expressió i participació.

Per això resulta incomprensible la posició d’aquells que dient-se d’esquerres es quedaran al sofà veient-ho per la TV... indiferents i suposadament neutrals com el PSC, en una actitud nècia que prefereix mirar el dit en comptes de la lluna. A tots ells ja els va retratar el poeta Gabriel Celaya: “Maldigo la poesía concebida como un lujo , cultural por los neutrales que, lavándose las manos, se desentienden y evaden. Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse”

Per tant, aquest 9-N és de totes i tots, dels qui s’expressaran amb la papereta del “no”, del “sí-no” i del “sí-sí”. Fins i tot d’aquells que votin en blanc o simplement introdueixin a l’urna el que vulguin. El termòmetre del 9-N està en la quantitat de gent que decideixi posar-se dempeus i rebel·lar-se contra aquest Estat antidemocràtic, autoritari i negador de drets.

Per això l’opció del “sí-sí”, ara i aquí, encara pren més força, tot sent conscient que la independència no resolt res per sí mateixa, com no ho resolt a Grècia o Itàlia. És imprescindible canviar la correlació de forces en el que és una mateixa lluita per les llibertats nacionals i els drets socials en un context de capitalisme globalitzat cada cop més incompatible amb una democràcia basada en el poder i sobirania del poble. I, naturalment, el meu “sí-sí” està molt més a prop del “sí-no” d’en Joan Mena o en Joan Herrera que l’entenen com una eina per a la “ruptura democràtica i procés constituent” que dels qui no volen independitzar-se de La Caixa.

Aquí us deixo, breument les “meves” sis raons:

Un “sí” per la República Catalana, que la vull lliure i social, sobirana i solidària, independent o lliurement federada amb altres repúbliques a Espanya, Ibèriques, dels Països Catalans o d’Europa.

Un “sí” perquè el poble decideixi. Per exercir la democràcia directe i participativa que empoderi a la ciutadania i faci néixer una nova relació entre els pobles.

Un “sí” a la llibertat, la igualtat i la fraternitat entre els pobles. Mai més un poble al servei d’una Constitució, volem la Constitució de la República Catalana al servei del poble.

Un “sí-sí” perquè vull guanyar l’hegemonia social de les esquerres i posar el poder al servei de les classes populars enfront d’aquells que no volen independitzar-se dels poders econòmics, no volem X. Sala-Martin de ministre d’economia.

Un “sí-sí” contra les polítiques d’austericidi exercides pels governs de Mas i Rajoy i contra la mercantilització i privatització dels drets socials

Un “sí-sí” de ruptura democràtica i per enfortir els processos constituents a Catalunya, l’Estat espanyol i Europa. Res aproparà més la República als pobles d’Espanya que exercir el dret a decidir, a decidir-ho tot i res aproparà més la llibertat en peu d’igualtat als pobles d’Espanya que la proclamació de la sobirania i la independència de Catalunya .

Ah! I jo votaré per... Andreu Nin!

Muchas gracias por tu interes y por contestarme.....

Algo bueno tiene esto de ser unos chapuzas.

Homage to Catalans 08.11.2014 15:00

Vicent Partal

A Europa avui dia no hi ha cap moviment democràtic de l'abast, la força i la radicalitat del moviment català per la independència. Els tribunals espanyols van modificar fa quatre anys l'estatut d'autonomia aprovat en referèndum pel poble de Catalunya i sancionat pels parlaments català i espanyol. Va ser un cas únic i insòlit, un autèntic colp d'estat judicial que trencava l'acord a què havien arribat les forces democràtiques catalanes i espanyoles al final del franquisme. D'ençà que José Maria Aznar va pujar al poder, el Partit Popular, hereu ideològic i biològic del franquisme, ha degradat la democràcia fins a extrems insuportables. No únicament a Catalunya, però especialment a Catalunya.

N'és la prova més clara precisament la prohibició del referèndum sobre la independència exigit per les forces polítiques catalanes. El Parlament de Catalunya va aprovar una llei de consultes populars amb 106 vots a favor i només 28 en contra, que havia de fer possible el 9-N amb normalitat. Abans d'això la cambra havia demanat oficialment al parlament espanyol o bé que organitzàs un referèndum a Catalunya o bé que, com a Escòcia, cedís a Catalunya la possibilitat d'organitzar-lo. Aquella demanda va ser resposta amb un no rotund del PP i del PSOE. I la llei de consultes va ser impugnada pel Tribunal Constitucional a les ordres del govern d'Espanya. Quan, finalment, el govern català va optar per convertir la consulta en un procés participatiu, com una manera de superar els entrebancs, l'estat el tornà a prohibir.

Espanya simplement diu que no de tot i es pensa que així ens rendirem. Diu i repeteix que la constitució espanyola no permet la independència i, en un exercici de cinisme difícil de superar, desafia els catalans a canviar-la. Però l'actual comunitat autònoma de Catalunya representa el 16% de la població de l'estat espanyol. I, per tant, encara que el 100% dels catalans ho volguessen, no se'n sortirien.

Potser en algun altre lloc la gent s'hauria resignat. Però els catalans no. Els catalans ens hem alçat i fa quatre anys que sostenim una autèntica epopeia política. Tot el món ens ha vist agafant-nos les mans i manifestant-nos pels carrers de Barcelona. L'estelada és avui una bandera reconeguda a l'instant per qualsevol lector de diaris d'arreu. Hem pintat el nostre país en el mapa informatiu i també en el mapa polític. Governs de tot arreu segueixen amb gran atenció tot allò que passa ací.

Però hi ha una cosa que de fora estant és difícil de veure: el dia a dia d'aquesta revolta democràtica. A cada poble, a cada ciutat, a cada barri, milers i milers de voluntaris dediquen hores i hores a impulsar el moviment. Homes i dones de totes les condicions socials, de tots els orígens i de totes les ideologies treballen des de fa quatre anys amb un somriure a la cara, conjurats per a crear un nou país.

I és precisament la feina extraordinària que fa el moviment social per la sobirania que dibuixa un futur diferent per a aquest país. Hem après a dialogar i a superar les diferències. Hem après a criticar-nos sense pietat, però amb la intenció de millorar. Hem analitzat fins al darrer detall cadascun dels nostres defectes i maldem per superar-los. Hem creat una nova cultura en què el poble ordena als polítics i els polítics treballen per encarrilar legalment les demandes del poble.

Europa viu una dècada terrible. I faria bé de demanar-se com és que a Catalunya la gent somriu al carrer. Ho fem perquè sabem que construïm un país millor amb la nostra lluita democràtica, radicalment lliure. Defensem sempre la pluralitat, des d'una posició inclusiva i dialogant. Per això tota la campanya dels partidaris del sí inclou sempre la crida a votar en llibertat, a pensar si no és millor votar que no. Per això el 9-N votaran també els immigrants, amb els quals compartim joiosament el nostre país. I per això, des de la democràcia cristiana fins a l'anticapitalisme d'esquerres, els partits catalans són capaços de pactar i avançar plegats, donant una lliçó de dignitat democràtica i de fidelitat al país.

Quan George Orwell va escriure el seu 'Homage to Catalonia' ho va fer sota l'impacte d'una 'Catalan Revolution' que era diferent de qualsevol altre esdeveniment de la seua època. Europa ha de saber avui que els catalans hem tornat. I que hem tornat per crear un país molt més democràtic que no això que tenim avui. Hem tornat per situar-nos, els ciutadans, al centre de la vida política i per fer-nos amos del nostre futur. Hem tornat per recordar al món una obvietat que no estem disposats a passar per alt: que els drets i les llibertats no es poden amenaçar ni —encara menys— negar per sempre.

Aquest combat d'avui, aquest esforç que ens portarà aviat a la independència, és l'homenatge que els catalans fem a una tradició de segles de lluita per la decència personal i col·lectiva. D'alguna manera, doncs, podeu pensar que és un homenatge a nosaltres mateixos. A la nostra passió eterna per la llibertat.

«Selfie macu»
Especial: Referèndum d'independència de Catalunya 9 de novembre de 2014

Quico Sallés | Actualitzat el 07/11/2014 a les 23:59hArxivat a: Nació.cot, consulta, 9-N
Ja sabem tots que som un país estrany, en el que les masoveres van al mercat  i les bruixes es pentinen. Un país que porta al jutjat al millor Barça de la història i que rememora feliç com el patriarca Ewing titllava de pendó la gran Sue Ellen. Hem creat pistolerisme, el Club Súper Tres, la Setmana Tràgica, el Capità Enciam i hem fet que els anarquistes arribin a ministres. Aquest país ha fet aquestes coses. Coses estranyíssimes. De fet, la història de molts estats avançats tenen una història molt més avorrida.

Per tant, un país que ha fet aquestes coses també és lògic que arribi al seu alliberament nacional fent coses estranyes, inexplicables per a molts, necessàries per molts altres, i singulars per a tots. Al capdavall, som aquí fent aquestes coses estranyes. I que ningú no s'enganyi, encara continuarem fent coses rares.
 
Malgrat les coses rares, la sensació és que el país fa una cosa que en té ganes i que agrada.Per culpa nostra, l'Estat s'ha fet un selfie i no s'ha agradat gens. Gens ni mica. Nosaltres, en canvi, malgrat les coses rares i les contradiccions, els matisos, les ximpleries i les collonades, ens hem fet un selfie i ens hem agradat. El país s’ha fet un selfie i s’ha agradat. I diumenge, cabudament estranys, ens farem l'enèsim selfie per dir-li al món que serà l'Estat, l'Espanya eterna, qui quedarà retratat. El selfie del #9N serà macu. Molt macu.

Volviendo a mi post sobre lo chapuzas que somos. ¿alguien se imagina cualquier otro pais del mundo, me refiero a un pais serio, donde despues de que el Jefe del Gobierno se oponga a una consulta, despues de que el maximo Tribunal al suspenda, por dos veces, se celebre? ¿alguien se imagina cualquier territorio perteneciente a un Estado, donde organicen una consulta, se suspenda, los gobernantes del territorio dicen que no la estan haciendo, pero la hacen? ¿a partir de ahora, que valor tendran los dictamenes del TC?
No se que pasara mañana, si pasa algo MALO, si no pasa nada tambien malo, [...]

Panamera, a mi ja veure el govern i el TC, TS,ja sento que son del mateix graner.

Per un altre banda, ja estant amb les tonteries de atacs informatics a la web. De gent.cat, i de lineas telefonicas del 9N.

http://t.naciodigital.cat/index.php?id=77491