No ens tornaran a prendre la democràcia

«Votarem “sí-sí”, votarem independència, perquè creiem que Catalunya ho té tot per a ser un país millor»
Josep Lluís Cleries | Actualitzat el 04/11/2014 a les 00:01h

Falta ja només una setmana. Set dies perquè el poble de Catalunya acudeixi massivament a les urnes, en un diumenge històric en el qual les catalanes i els catalans expressarem el nostre desig d’un futur millor. Hem fet un llarg camí, ens en queda encara molt per fer, però aquest 9 de novembre serà un pas més que farem amb una gran embranzida per a poder aconseguir la llibertat del nostre país.

Votarem “sí-sí”, votarem independència, perquè creiem que Catalunya ho té tot per a ser un país millor. I és que no ens volem quedar en un Estat que ens maltracta constantment, amb un govern que sembla que el que només sàpiga fer sigui impugnar el que ve del nostre país i que aprova uns comptes que preveuen el nivell d’inversió més baix dels darrers 17 anys per a Catalunya. No hem de quedar-nos amb qui ens falta el respecte reiteradament, amb qui ens impedeix que les persones puguem viure millor, amb qui no protegeix els més vulnerables, amb qui no estima la nostra llengua ni la nostra cultura, amb qui intenta ofegar-nos econòmicament, amb qui ens pretén prendre la llibertat de decidir què volem.

El Partit Popular, per més que utilitzi políticament el Tribunal Constitucional, no impedirà la voluntat de tot un poble d’expressar-se a les urnes diumenge que ve. La seva por a conèixer l’opinió de les persones està adoptant un to absolutament patètic i esperpèntic, passant de menysprear el procés participatiu a impugnar-lo.

Però bé, nosaltres seguim endavant, tenint-ho tot a punt, determinats a no deixar-nos humiliar i a defensar allò en el que més creiem: la democràcia, la qual no permetrem que ens tornin a prendre. Votarem, perquè votar no és il·legal, perquè votar és l’expressió de les nostres conviccions i de la nostra llibertat!

joan 1944 has vist el video que ha posat en calamar??? magradaria sapiguer que y pensas creus sinceramente que tot seria como ho presentan?????

bona tarda bufo.

Pero si yo sólo te digo cosas bonitas, Monikita de mis desvelos jejeje y tampoco pretendo convencerte de nada, éste hilo va de comentar como vemos el asunto.

Si tenéis tiempo miraros el segundo vídeo de "los García" sobre las razones para una Catalunya independiente.

Monika, tu míratelo también, porfa, es interesante y ameno, no te duermen con argumentos abstractos, van a lo concreto.

https://www.youtube.com/watch?v=GA5tyz7Z4kg

Ni ciutadans ni catalans

Alfred Bosch (ERC): "Volen tancar les urnes, però mai no engabiaran el poble de Catalunya."

--------------------------------------------------------------------------------

El Tribunal Constitucional ha clavat la segona estucada al 9N. En un parell d’hores ha tornat a decidir per unanimitat que acceptava a tràmit la impugnació de Madrid contra l’anomenat procés participatiu, quan els preparatius ja estan pràcticament enllestits. La pilota torna a ser a la teulada del Govern català que no pot tornar a cometre l’error de si fa no fa un mes. El que més va doldre aleshores va ser que l’executiu Rajoy va clavar a tota una Nació sense despentinar-se perquè hores després el Govern català claudicava i aturava tota la maquinària.


Allò va provocar un trencament de la unitat, el pas enrere d’Iniciativa, la fugida endavant d’Esquerra Republicana i la pèrdua temporal del rumb de la nau. Va haver de ser la CUP la que va recollir la trencadissa del gerro i va començar a recompondre’l. La societat civil i els partits polítics acabarien fent una treva i donant una segona i definitiva oportunitat a Artur Mas, sobre qui ara tornen a recaure totes les mirades.


Només queden cinc dies, cal aguantar la pressió que arribarà de Madrid i sortir en massa diumenge a votar sota la cobertura del Govern català, tal i com també li demanen els partits sobiranistes o l’ANC. Aquesta vegada, des de la Generalitat, el portaveu Homs ha avisat que el procés segueix i el 9N hi haurà urnes. Però caldrà posar en quarantena aquestes declaracions perquè s’ha convocat una reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, per “fer pinya” al voltant de la consulta. Són moltes les veus que creuen que Mas aprofitarà aquest espai per a derivar en les entitats la responsabilitat de l’organització de la consulta. De ser així, la pròpia CUP ja ha avançat que això seria “una traïció” al poble.


De moment però, el Govern català ha estat a l’altura de les circumstàncies i s’ha mostrat ferm, sense anar més enllà. CDC també mostra valor, mentre PP i C’s es desesperen. Tant una força com l’altra han anunciat mobilitzacions el mateix 9 de novembre per denunciar que “amb la democràcia no s’hi juga”. D’altra banda, el PSC seria favorable a que Mas delegui, i així la consulta perdria tot el seu valor.


Precisament un Arenys de Munt II és el que tothom vol evitar que es converteixi aquest procés participatiu. De consultes populars ja en vam fer, i impugnades, i si el Govern català no és capaç d’assumir aquest risc, és que no està prou capacitat o no té prou valor per afrontar aquesta lluita. I Junqueras ja esmola l’espasa. És per això que els catalans, de forma espontània han reaccionat amb una cassolada espectacular que s’ha fet sentir arreu de Catalunya durant aquesta vesprada. I després, en una acció més digital, la web del TC s’ha vist col·lapsada pels milers de visites de catalans emprenyats.


Si Espanya busca brega, es trobarà amb un mur de catalans dempeus que defensaran democràticament que són ciutadans d’una Nació anomenada Catalunya.

El estudi fet a l´empresa que vaig dirigir al 2007 tenia millors espectetives, surtin de las pitxos condicions, cosa poc poblable, dons interesa mes a El Estado Esapñol, que no pas a Catalunya.


Si, amb la ma el cor, penso que pot ser inclus millor.

Pero com diuen els Garcia, nomes sentid comu, al pasat cap de setmana va estar el Nestor, el president del Sindicat Andaluz de Trabelladors, fen campanya pel dret de vot, i si surt el Si-Si, dons endevant.

Estic molt trempat amb la independencia, pero tinc uns altes temas per aixo porto uns dias sense poguer escriura.

Monika, pero [...]

De manual 06.11.2014 15:00

Vicent Partal

Tot segueix el manual on s'exposa com un país es fa independent —ja us dic jo que hi és, aquest manual, tot i que ningú no ho reconega. I, sincerament, la notícia no podia ser millor. La setmana que vivim, aquesta setmana concreta, serà recordada amb majúscules en el futur, quan arribe el dia que hàgem de contar què ha passat, què ens ha passat. I ara ens passa, simplement, que ens desconnectem d'Espanya a una velocitat vertiginosa. Recordeu allò que he dit sovint: passa de sobte, passa de pressa, passa d'improvís, passa suaument.

Primer Espanya trenca unilateralment el marc autonòmic amb un cop d'estat, un altre —judicial, aquesta volta. Immediatament després, el govern català anuncia que les lleis espanyoles ja no són de compliment obligatori a Catalunya —no ho diu així, però diu això. I el país reacciona al carrer. Amb repics d'atuells impressionants, que són el preludi d'un diumenge d'entusiasme. I això també ho diu el manual: l'entusiasme és encomanadís. Molt.

El manual prossegueix: Espanya no sap què fer. De sobte s'adona que ha caigut en el parany. No pot tolerar que es vote perquè això equival a acceptar internacionalment que ja no controla el Principat, que ja no és l'estat que mana a Barcelona. Però si s'hi oposa té un cost enorme per a ells. Detenir el president Mas? Enviar la policia? Fer eixir l'exèrcit al carrer? Si s'hi atreveix, perd. A l'instant. Si no s'hi atreveix, també perd. I el rellotge avança implacable: tic-tac, tic-tac. Falten tres dies, solament tres dies per a començar a votar. 

I van passant capítols i més capítols del manual. Tots acceleradament, tan acceleradament que em sorprèn a mi i tot. La premsa internacional comença a entusiasmar-se amb la notícia —ja hi ha sis-cents corresponsals acreditats diumenge. Hi ha polítics estrangers que comencen a parlar sense embuts —ho ha fet Gysi a Alemanya, avui les esquerres de l'Amèrica Llatina fan una conferència de premsa a Barcelona—, una muntanya d'Irlanda apareix decorada amb el 'Yes! Yes!' i comencen a circular fotografies d'eurodiputats que alcen cartellets a favor nostre...

Crec que tots notem que l'olor de pluja, aquella de què parlava fa pocs dies, s'intensifica a cada instant. Però no us hi acostumeu. La Història, amb majúscules, només la podem escriure molt de tant en tant. I a nosaltres ens ha tocat aquesta setmana. Prohibit fallar.

Degoteig de suports internacionals al dret de decidir dels catalans 06.11.2014 06:00


El dret de decidir dels catalans ha rebut diversos suports internacionals rellevants els darrers dies. Després que el Tribunal Constitucional suspengués el procés participatiu del 9-N i que, a continuació, el govern català anunciés que la votació es mantenia tal com estava prevista, la qüestió catalana a tornat a prendre protagonisme a l'estranger, tant als mitjans de tot el món com entre els dirigents o líders polítics de diferents països.

Ahir mateix el portaveu del tercer grup al parlament alemany (Die Linke, el partit de l'esquerra), Gregor Gysi, va mostrar el seu suport al dret de decidir de Catalunya. En una piulet es preguntava per què Madrid no deixa que els catalans facin la consulta i afirmava que 'qualsevol govern ha de poder saber què pensa el poble i què vol'. Gysi és el líder de l'oposició al parlament alemany.

Recepció de l'ANC al Ministeri d'Afers Exteriors d'Equador

Una mica més lluny, a Equador, el Ministeri d’Afers Exteriors va rebre ahir la delegació de l’ANC al país. L’entitat va fer arribar una petició de suport als drets dels ciutadans de Catalunya de ser consultats sobre el seu futur polític en el marc d’una votació a l’assessor del ministeri, Eduardo Paredes, acompanyat de la delegada de la de la ‘Cancillería’ per a Europa i els Estats Units.

En el marc de la reunió formal, el govern equatorià, a través del Ministeri de Relacions Exteriors, dirigit per Ricardo Patiño, ha expressat el seu respecte i voluntat de mantenir relacions cordials tant amb el govern espanyol com amb el govern i poble catalans.

Les esquerres llatinoamericanes, amb el procés català

Membres de formacions polítiques d’esquerres de diversos països de llatinoamèrica intervindran avui en un acte organitzat per la plataforma 'Esquerres pel sí sí'. Es tracta de Flávio Carvalho, sociòleg i militant del Partido dos Trabalhadores del Brasil; Juan Chabkinian, membre del Frente Amplio d'Uruguai; Yosjuan Piña Narvaez, membre del Partido Socialista Unido de Veneçuela; i també hi serà present un representant de MAS, de Bolivia.

L’acte, presentat per David Minoves, de la delegació catalana al Foro de Sao Paulo, tindrà lloc a les 19:00 a la seu de CCOO de Barcelona.

600 corresponsals acreditats

Mitjans de comunicació d’arreu del món ja es van fer ressò de la reacció del govern català a la suspensió del TC i de cara a la votació del 9 de novembre, l’atenció de la premsa internacional ha augmentat. Més de 600 corresponsals s’han acreditat al centre de premsa que el govern català habilitarà entre dissabte i dilluns a la Fira de Barcelona.

L'Estat espanyol, la fàbrica que genera 400 independentistes al dia

El CEO calcula que des del 2012 mig milió de persones s'han convertit a l'independentisme

¿fue el unico pais que lo hizo? Que yo sepa, ni en Francia, Alemania, Gran Bretaña, Italia, Polonia, por decir Estados de tamaño similar al de España o mayores, con igual o mayor poblarcion, en ninguno de ellos tienen colegios publicos con la educacion en diferente idioma que el oficial de todo el Estado. Creo que solo en Belgica, pero no estoy seguro, tienen dos la educacion en dos idiomas. ¿alguien mas y mejor informado que yo?

Demolidor Bloomberg: "La corrupció a Espanya pot alliberar Catalunya"

El gegant mediàtic internacional assegura que els catalans tenen ara una gran història per explicar sobre una maquinària política absolutament corrupte nega els nega el drets com a nació

--------------------------------------------------------------------------------

“Catalunya no és Somalilàndia” assegura el periodista Leonid Bershidsky en un article a l’agència de notícies Bloomberg titulat “La corrupció a Espanya pot alliberar Catalunya”, on explica el calvari de l’Estatut, les fortaleses econòmiques i l’autogovern sobre el paper que va aconseguir Catalunya i assenyala que “si aquests poders s’haguessin mantingut en el seu lloc, probablement no hi hauria cap qüestió relacionada amb la secessió ara”. L’escriptor també argumenta que la decisió de Catalunya de continuar endavant amb “un vot simbòlic sobre la independència d'Espanya” malgrat la prohibició del TC, ara té una nova capa de legitimitat: “. El governant Partit Popular s'ha revelat tant malaltissament corrupte que no té dret a dir a ningú què ha de fer".

"Ara sabem que mentre demanava i obtenia del constitucional una sentència i una altra contra una major independència de Catalunya, Rajoy presidia una de les corrupcions més rampants que s'ha conegut a la història del país", assegura Bershidsky, que considera que les disculpes de Rajoy no seran suficients per explicar als espanyols perquè Rajoy, líder d’un partit que governa “sota la bandera de l'austeritat ha estat incapaç d'imposar-la sobre els seus col·laboradors i potser sobre ell mateix”.
Bershidsky també parla del cas Pujol i considera que: “l'escàndol va ser considerat un cop per a la campanya per la votació d'independència, però l'abast del mal comportament de Pujol, empal·lideix al costat dels enganys pels quals Rajoy ha demanat perdó”.

72 HORES, SENSE POR.

Estem a 72 hores del 9N i els daus están tirats.
1. Que cap voluntari del procés, que cap voluntari de l’ANC, que cap ciutadà s’espanti. L’aparell judicial no pot fer, de fet ha dit que no farà, cap actuació contra esl ciutadans que en el seu temps lliure fan ús del dret fonamental a la manifestació i a l’opinió. Per tant voluntaris a les meses de dins i de fora i gent a participar massivament.

2. Que l’aparell judicial es posi a posteriori amb els responsables polítics del Govern, del Parlament o dels ajuntaments és una possibilitat, si l’obsessió juridicista de la batalla política acaba contaminant la judicatura. Però ho veig molt improbable. El fanga jurídic en que es posaria l’aparell judicial espanyol apareixent com a braç armat d’una opció partidista, desacreditaria per sempre un dels tres poders que ja està qüestionat per la seva lentitud o presumpta asimetria de tracte amb els jutjats en funció de l’extracció social.

3. L’acció del fiscal de cara al 9N pot consistir en comminar al Govern i al seu President a aturar el Procés. Però primer, el procés ha entrat en una fase d’autoexecució en mans dels voluntaris. I el que el Govern no farà és barra el pas als voluntaris que ell mateix ha activat. I segon, sempre queda l’argúcia, que per mi no seria criticable, d’aparentar un pas al costat, per donar protagonisme a la Comissió pel Dret a decidir de cara a assumir el dia 9 la responsabilitat última. En aquest cas el fiscal ja ha avisat que no actuaria.

4. Des del punt d’impacte polític i internacional, els petits incidents de trajecte fins el 9N ja no compten. Hi haurà centenars d’observadors internacionals, periodistes i diputats. I el Govern del PP, ha convertit el que ell mateix qualificava com a botifarrada en un menú degustació, en paraules de Jordi Évole.

5. Què fer aquestes 72 hores. Fer-se voluntari de l’ANC; participar en la marató telèfonica; repartir les revistes de l’ANC; Fer la cassolada totes les nits; assegurar que cap membre de les amistats i família deixi de participar per raons de por o logística.

Estem vivint l’inici de la fi del règim de democràcia vigilada de la transició. Els catalans n’hem estat la punta de llança de la seva crisi, però aquesta vegada l’aprofitarem per autodeterminar-nos. Però gaudir d’aquests moments dolços on les perspectives dels nostres adversaris polítics són nefastes a Espanya, cada cop més lluny de la majoria. I moments on diplodocus com Martín Villa és acusat per un tribunal internacional per crims de Franquisme i Alfonso Guerra es retira definitivament al Museu.

Només heu d'aguantar la pressió durant tres dies

Si fa uns dies reclamàvem al govern aguantar cinc dies, ara ja n'han passat dos. Només han de resistir tres dies més per mantenir la fermesa amb la consulta, la unitat dels partits, l'harmonia amb la societat civil i sobretot la dignitat de tot un país. Artur Mas deixava clar aquest dimecres que mantenen el procés sota el seu lideratge en legítima defensa, així que ara toca complir amb la paraula. Si divendres el president passa la responsabilitat del procés a les entitats i els voluntaris aquestes paraules quedaran en paper mullat i la fermesa, unitat, harmonia i dignitat quedaran trencades per sempre amb el seu govern. Si l'executiu català creu que no està contravenint cap llei, ha d'actuar en conseqüència, no es pot autodesacreditar fent el contrari del que diu ara. I si l'Estat creu el contrari, ja anirà als col·legis electorals a impedir la barbaritat que es farà el diumenge. Seria l'únic cas en què el poble acceptaria un 9N frustrat. La pilota és a la teulada espanyola.

En concret, és a la teulada de la fiscalia general de l'Estat, que haurà de valorar si l'actuació de la Generalitat és contrària a l'auto del TC. Si Mas continua al capdavant del procés i convoca la consulta ja, el fiscal encara tindria temps d'aturar-ho i de ben segur que ho intentarà aturar. L'opció per assegurar la consulta, doncs, seria ser ambigu aquest dijous i divendres però acabar convocant la votació i ser-ne la cara més visible tan aviat del dia 9 com sigui possible, per així no donar temps a l'Estat. Potser el dia seria dissabte, però amb la reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, potser ho haurà de fer abans. En tot cas, la fiscalia enviaria els Mossos a aturar la jornada, cosa que se'ls podria girar en contra. Només són tres dies, però s'han de jugar molt bé.

Mentrestant, urnes, paperetes i ordinadors són als col·legis electorals; s'ha confirmat que el diumenge tothom qui ho vulgui podrà denunciar l'Estat a Europa; Catalunya ha vist per segona nit consecutiva com sortien les cassoles a repicar d'indignació; l'ANC i Òmnium han fet 200.000 trucades per orientar la ciutadania sobre on ha d'anar a votar; Mas ja ha anunciat que el dia 10-N demanarà un referèndum com el d'Escòcia a Rajoy -preveient la seva (no) resposta, les eleccions anticipades s'apropen més que mai; el president també ha denunciat l'Estat per abús de poder al Tribunal Suprem -com si canviant de tribunal es pogués evitar la connivència entre poder executiu i poder judicial de l'Estat; i, per altra banda, l'empresa estatal Correos no ha fet l'enviament de 50.000 cartes i fulletons amb informació sobre el 9N encarregats pels ajuntaments de Girona i Platja d'Aro per por a no complir amb la legalitat espanyola. Dies d'intensitat i tensió màxima. Però encara falta el millor, el desenllaç, perquè Espanya difícilment es quedarà amb els braços plegats durant aquests tres dies.

Votar per deixar d’esser una colònia

Ja sé que n’hi ha que no poden consentir que es digui que els catalans som tractats com una colònia. Que diuen que no és veritat, per allò que en una colònia, els colonitzadors són els que arriben a un territori i es converteixen en les classes benestants, i els indígenes d’aquell territori, en la classe treballadora. I que això al Principat de Catalunya no passa, ja que la gent que ha arribat provinent d’altres indrets, han estat majoritàriament gent que pertanyia a la classe treballadora. En tot això hi estic d’acord. No em referesc a aquest tipus de colònia, sinó a un règim colonial del segle XX i del segle XXI. Em referesc al colonialisme que es realitzava des de la metròpoli, del qual es varen voler emancipar (i així ho varen fer), els colonitzadors i colonitzats que vivien a les colònies, cas de la vintena d’estats que es varen independitzar d’Espanya, perquè no en suportaven l’explotació, ni el tractament colonial.

Igualment ha ocorregut amb les nacions que el Govern de l’Estat espanyol no ha volgut reconèixer. Aquest govern, que viu a la metròpoli, actua com a colonitzador als territoris que tendeixen a diferenciar-se per les característiques que siguin; generalment és perquè són nacions diferents a la que vol representar el Govern de l’Estat. Aquest, el primer que fa, és negar l’existència de cap nació que no sigui la que ells diuen representar, que ho han escrit a tort i a dret, que ho varen escriure els dictadors que varen viure durant el segle passat, que ho varen ensenyar a les escoles durant els primers tres quarts de segle XX, i que moltes de les persones que ara comanden continuen aplicant aquells ensenyaments que varen rebre, que tenien com a prioritat, la unitat indiscutible i inamovible del seu estat, el qual el feien coincidir amb la nació, perquè així qualsevol territori que tengués les característiques de nació fos esborrat. Si la característica principal d’una nació és tenir una història i una llengua pròpies i diferents, l’estat colonitzador s’ha encarregat d’uniformar la història i fer desaparèixer la llengua. I sempre hi ha hagut historiadors, lingüistes i sociolingüistes col·laboradors d’aquell estat nació que han estat disposats a corroborar-ho. Com ara passa amb periodistes, tertulians i opinadors, que si odiassin tant com manifesten el poble català veïnat, se’n voldrien separar, i si demostren odiar-lo i no se’n volen separar és perquè volen contribuir a explotar-lo. Són com els maltractadors, que volen continuar maltractant i essent amos de la seva dona corresponent.

Em referesc al tractament colonial que té el Govern de l’Estat que cerca tots els recursos legals per impedir que una de les nacions colonitzades que hauria d’emparar pugui decidir el seu futur i s’emancipi de la metròpoli colonitzadora; que si la Constitució (que a la nació catalana es va votar per sortir de la dictadura... i fa quasi quaranta anys, quan quasi tots els que la varen fer possible estan jubilats... o morts); que si el Tribunal Constitucional (que actua com si fos el mateix Govern... aquest abans de recórrer al TC ja manifesta quina serà la seva decisió); que si la policia o els mossos d’esquadra han d’impedir que es pugui visitar les urnes el 9N; que si t’envii una fragata al port a fer maniobres; que si ara hem de reforçar la policia nacional o qui sigui; que si ens hem de creuar per la carretera amb camions militars que arriben a Barcelona... també per fer maniobres rutinàries; que si els funcionaris corren el perill de prevaricar, etc., etc., etc.

Arriba el 9N i el poble català, pertanyent a una nació diferent que la castellana o l’espanyola vol votar. Si des de la metròpoli, des de Madrid, o des dels seus tentacles dins territori català s’impedeix que es voti, és perquè el colonitzador no pot consentir que el colonitzat actuï pel seu compte, perquè el colonitzador sempre vol continuar beneficiant-se de l’explotació del colonitzat, però els governants de la metròpoli obliden que una a una es varen independitzar totes les nacions que formaven el seu imperi, i que encara en queden unes quantes que se’n volen alliberar, com també se’n podria voler alliberar un dia la nació catalana sencera.

El diumenge, 9 de novembre, els catalans del Principat votaran o voldran votar. Si els colonitzadors (siguin governants, jutges o policies) ho impedeixen, la comunitat internacional se n’adonarà que a l’Estat espanyol encara no ha arribat la democràcia. Si el poble català vota sí al dret a decidir, s’hauran de convocar unes eleccions decisives per saber si es vol independitzar, emancipar-se, deixar d’esser colònia o no. I recordem que la democràcia és el govern del poble, i parlam del poble català, per molt de fil que es vulgui embullar, que fins i tot ha desaparegut la troca.

9 Preguntes per a impugnar i suspendre al Tribunal Constitucional i al Govern Central. SENSE CAP MESURA CAUTELAR!


Vergonya hauria de tenir el Tribunal Constitucional espanyol per deixar-se manipular pel govern central. La dita “qui va amb un coix al cap d’un any és coix i mig” és ben certa, ja que el podríem traduir d’una altra manera: “qui va amb un fraudulent (govern espanyol) al cap d’un any és un fraudulent i mig (Tribunal Constitucional)”.

¿Perquè hem d’acatar les impugnacions i suspensions d’un tribunal constitucional que per ordre del govern de Madrid, contínuament està cometent frau contra Catalunya ignorant lleis internacionals, on es diu que tothom té dret a canviar de nacionalitat i a l’autodeterminació? (Declaració Universal dels Drets Humans).
Per canviar de nacionalitat, és necessari consultar al poble en referèndum, cosa que aquest tribunal ens ha prohibit, com també la segona opció de la consulta que ha proposat la Generalitat.

¿Perquè hem d’obeir les seves resolucions si ells (govern central i tribunal constitucional) tan amants de la seva imparcialitat i legalitat, no demostren pas que siguin imparcials ni legals, ja que quan el govern envia un recurs per estudiar la seva constitucionalitat, el tribunal constitucional ja sap com ha d’actuar i que ha de sentenciar? Per enlloc es veu la seva legalitat, doncs, la seva rapidesa i unanimitat en donar resposta d’aquestes dues últimes impugnacions presentades pel govern central, respecte la consulta catalana, demostra la dependència d’aquest tribunal constitucional al govern central.

¿Perquè hem de fer cas a un govern que no deixa votar democràticament i en pau al poble català, a l’empara del tribunal constitucional per què li tregui les castanyes del foc, mentre per un altre costat legalitza un partit de caràcter nazi (Alba Daurada) contra el qual no tindrà nassos de presentar un recurs al tribunal constitucional, perquè el suspengui i impugni per ser anticonstitucional?

¿Perquè aquest govern central ens ha de dictar el que és legal i no ho és, quan el ministre d'interior Fernández Díaz, té les penques de dir que el president Mas “té males companyies” i l’insta a “complir la llei”? Les “bones companyies” que acompanyen al ministre dins del PP no crec que siguin massa edificants i exemplars, ja que aviat els jutges no donaran l’abast per a poder enviar a la garjola més de 250 imputats per corrupció del PP.
Encara que després, veiem com aquest “compliment de la llei” que demana al nostre President, el ministre se’l passa per l’arc de triomf deixant que grups i partits d’extrema dreta campin com puguin, fent barrabassades contra Catalunya i els catalans sense moure un dit ni posar-hi cap impediment.

¿Perquè hem d’estar sotmesos sota un govern central, on hi ha un nefast ministre d’interior que va permetre la publicació a la premsa d’un suposat informe de la policia, calumniant a l’alcalde de Barcelona amb l’acusació de tenir diners negres dipositats en un banc suís?

¿Perquè hem de suportar un govern central, que té un desagradable ministre de l’interior del qual un antic càrrec del PSOE, César Molinas, ha dit: “no és que el ministre de l’interior baixi a les clavegueres. És la claveguera”

¿Perquè hem de tancar els ulls davant de les amenaces d’un funest ministre de l’interior declarant: que no té “cap dubte” que els mossos “compliran i faran complir” la suspensió del nou 9-N? Això és el que ell voldria, que la policia de Catalunya posés traves als ciutadans catalans per a poder votar; però també demostra, Fernández Díaz, el seu baix intel·lecte, ja que nosaltres no votaríem però la imatge de cara al món d’aquest ministre i el seu govern, impedint als catalans el seu dret a exercir lícitament la seva llibertat, rebria la reprovació unànime de tots els demòcrates de veritat.

¿Perquè hem de patir un govern central, que encara avui practica una censura de mal record, impedint que Correus faci arribar als seus destinataris, cinquanta mil cartes de caràcter informatiu del 9-N enviades per l’alcalde de Girona? Actuant d’aquesta manera el govern central incompleix un altre article, el 12, de la Declaració dels Drets Humans: “Ningú no serà d’objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la SEVA CORRESPONDÈNCIA, ni d’atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs”

¿Com s’atreveix i quina autoritat té aquest govern que presumeix de demòcrata i que obliga a complir lleis costi el que costi, quan ell és el primer de mirar cap a un altre costat i per la seva conveniència incompleix les lleis que li doni la gana? Ells sempre han anat a la seva sense escoltar. Ara és la nostra. Hem de posar en marxa la nostra desobediència que fins ara no hem sabut o no hem volgut practicar.

Contemplant els personatges que formen el poder legislatiu i el poder judicial d’Espanya, i veient com pensen i actuen sense imparcialitat, gaudint d’un monopoli de poder encara que ells diguin que són poders separats, jo impugno i suspenc al Tribunal Constitucional i al Govern Central, sense cap mena de mesura cautelar, per la seva manca de legalitat i de justícia.

No vull viure a un país, on manen uns desaprensius i vividors que fan el que volen només mirant pel seu propi benefici.
Hem de marxar com més aviat millor, i tot fugint complirem el consell de Simón Bolívar (1783-1830) “Fugiu del país on un només exerceix tots els poders: és un país d’esclaus”

La BBC relata el menyspreu rebut pels catalans en un extens reportatge 06.11.2014 17:46


La cadena britànica BBC publica avui un extens reportatge sobre els moments previs a la votació del 9 de novembre. Amb el títol 'Espanya infla el suflé de Catalunya?', el periodista Nick Rider explica que 'hi ha una sensació generalitzada que el govern espanyol mai no escolta els catalans i que els tracta amb menyspreu'; parla amb independentistes i unionistes; exposa la diferència amb què han tractat els governs espanyol i britànic les reivindicacions nacionals de Catalunya i Escòcia; troba poc creïble l'argument de la fractura social; i veu 'extravagants' les comparacions amb el nazisme.

La tesi del reportatge és que la manera d'encarar el problema que ha tingut el govern espanyol ha ajudat a fer créixer ràpidament el nombre d'independentistes a Catalunya. L'autor parla amb l'economista Germà Bel, de qui diu que 'havia cregut en una Espanya plural i encara no es considera a si mateix com un independentista'. Però creu que ja 'no hi ha cap més sortida' que no sigui la independència.

El creixement de l'independentisme

Com a Escòcia, la causa independentista ha crescut més enllà de l'àmbit nacionalista per a oferir la promesa d'una nova manera de fer política, un lloc de trobada per als descontents de la crisi. I remarca que la diferència amb Escòcia és la resposta que ha tingut la demanda catalana per part del govern espanyol, 'que no ha estat política, sinó legal'.

Qualifica de 'joc del gat i la rata legal' la prohibició de qualsevol forma de referèndum per part de les institucions espanyoles. Explica com el govern espanyol va optar en un principi per deixar que la consulta alternativa 's'estavellés' tota sola, però que després va decidir d'impugnar-la al Tribunal Constitucional.

I en conclou: 'Totes les evidències suggereixen que ha estat contraproduent en vista de la radicalització a Catalunya.'

Recull l'opinió d'Eduard López, d'ERC, que diu que 'ara la gent equipara tres coses diferents: el dret de decidir, la democràcia i la independència.' I afegeix: 'El fet que el govern espanyol hagi tancat la porta a un diàleg democràtic ens ha ajudat molt… i ha estès el suport molt més enllà que no pensàvem.'

També hi parla un membre del PSC, Manel Brinquis, de l'Hospitalet de Llobregat, que diu: 'Hi ha una màquina de fer independentistes catalans, que és el govern de Madrid.'

Ni fractura social ni nazisme

Així mateix, entrevista representants unionistes, com ara Susana Bletra, de Societat Civil Catalana, i el portaveu del PP, Enric Millo. Destaca que tots dos diuen que hi ha 'famílies dividides, i que els antiseparatistes viuen sota una pressió social, els fills dels quals són etiquetats de traïdors a l'escola'.

Però tot seguit el reportatge desactiva aquesta mena d'arguments. El socialista Brinquis nega que hi hagi fractura social, conflicte o intolerància, tal com asseguren partits unionistes com el PP i Ciutadans.

I, de fet, el periodista mateix diu: 'Als carrers de Barcelona —una ciutat en què més de la meitat de la gent és castellanoparlant però on més de la meitat és partidària de votar— es fa difícil de veure-hi cap 'fractura' social.

També destaca declaracions d'un professor canadenc d'art i disseny que fa temps que viu a Barcelona i que té família catalana, Jeffrey Swartz. Diu que no hi ha cap 'majoria silenciosa', sinó 'una gran minoria silenciosa que dubta de la independència'.

El reportatge també esmenta les comparacions que els partits unionistes han fet en algun moment o altre entre el procés català i el nazisme. El periodista ho qualifica d'extravagant. I recorda que el mes d'octubre l'eurodiputada d'UPyD Beatriz Becerra va enviar una carta als eurodiputats en què comparava el procés amb la Itàlia i l'Alemanya dels anys trenta: 'Va originar un correctiu d'una eurodiputada alemanya de la CDU, que li va dir que demanés disculpes per haver frivolitzat amb el nazisme.'

La concreció del 'menyspreu'

Tot amb tot, l'autor del reportatge destaca que tots aquests arguments fan augmentar el sentiment de menyspreu entre els catalans; es fixa en la paraula en català, 'menyspreu', i la fa seva en el reportatge per a expressar el sentiment de molts catalans envers el tracte que senten que reben de part de l'estat espanyol.

I acaba dient que, en comptes de la previsió que tenia el govern espanyol que 'el suflé català es desinflaria' després de la victòria del no d'Escòcia, 'passi què passi el 9 de novembre, això no s'esvairà'.

Pas a pas 07.11.2014 15:00

Vicent Partal

Avui serà un dia important. Segurament definitiu. Per una banda, es reuneix el Pacte Nacional pel Dret de Decidir i per una altra el consell de ministres espanyol. De la primera reunió, en podem esperar el disseny definitiu de la consulta de despús-demà; de la segona, el darrer intent de frenar-la.

Però no crec que hi haja grans sorpreses, en cap cas. Més aviat matisos. El Pacte segurament donarà suport sense fissures a la convocatòria del govern. Després d'haver desobeït ja públicament el Constitucional, no sembla gaire probable la hipòtesi que el govern abandone i descarregue en el Pacte l'organització del 9-N. Mantenint la web activa, emetent els anuncis, repartint paperetes, el govern ja ha desacatat de manera pública i palpable la resolució del Constitucional. La part més difícil, ja l'ha feta. Per tant, aquesta hipòtesi, amb què s'ha especulat tant, no sembla gaire probable.

Llevat que ens trobem una sorpresa enorme i ben desagradable en la reunió del consell de ministres. Sorpresa enorme, vull dir, com ara el processament del president Mas o alguna cosa gruixuda d'aquest estil. Que miraran d'espantar-nos és evident, hi podem pujar de peus: bramaran. Però aquesta vegada caldrà filar prim i mirar bé la lletra menuda de les amenaces. Tot sabent que gairebé és l'última oportunitat que els resta. Si volen fer res ja només els quedaran hores. I cada minut que passa hi ha més periodistes estrangers a Barcelona. 

Salvat el divendres, doncs, ja tot s'haurà encarrilat. Serà responsabilitat nostra trobar els vots i ajudar que entren en les urnes d'una manera tan multitudinària que desfermen canvis polítics potents dilluns. Que ja veurem quins són i com s'expressen. Hem d'anar pas a pas, i ara cal concentrar tot l'esforç a superar el dia d'avui i encarar amb les millors garanties possibles la votació de diumenge. Ja tindrem temps de planificar el pas següent quan la suma de les paperetes explique al món la nostra voluntat de ser lliures.

Una comissió internacional elaborarà un informe sobre el 9-N 07.11.2014 06:00


Una comissió d'observació electoral formada per set polítics europeus redactarà un informe sobre el 9-N diumenge al vespre. Durant tot el dia, dividits en tres grups, analitzaran el funcionament de la votació en diversos col·legis. L'objectiu d'aquestes missions d'observació és impedir el frau i donar legitimitat als processos electorals. Als països democràtics n'hi ha sobretot en el cas de referèndums de caràcter excepcional, com fou el cas del d'Escòcia.

Segons que ha pogut saber VilaWeb, entre els set membres de la delegació hi haurà almenys dos eurodiputats: el flamenc Mark Demesmaeker, de la Nova Aliança Flamenca, i la gal·lesa Jill Evans, del partit Plaid Cymru, que fins i tot va explicar en una carta oberta per què vindria a fer d'observadora internacional a Catalunya.

També en formarà part Gérard Onesta, que des del 2010 és el vice-president de la regió occitana del Migdia-Pirineu. Onesta és membre del Partit Verd francès i fou eurodiputat i vice-president del Parlament Europeu entre el 1999 i el 2007.

La comissió completa es presentarà en una conferència de premsa demà a horabaixa, quan els observadors que han acceptat la invitació detallaran quines qüestions analitzaran.

Les delegacions d'observació internacional solen redactar un informe on expliquen què han comprovat durant la jornada electoral. En el cas del 9-N també en faran un que presentaran diumenge a la nit, una volta hagin pogut comprovar el funcionament del recompte de vots.

A banda dels integrants d'aquesta delegació oficial, hi haurà molts càrrecs electes que viatjaran a Catalunya aquest cap de setmana per fer d'observadors internacionals. És el cas, entre més, de Daniel Turp del partit Assemblea Nacional del Quebec o François Alfonsi, ex-eurodiputat i president de l'Aliança Lliure Europea.

Hola Ranec

He estado mirando en multitud de páginas web y la verdad es que no he encontrado nada. He llamado a la oficina de información del Parlamento Europeo aquí en Barcelona y me han redirigido a la Oficina de información general de la Unión Europea. Aquí me han dicho que cada País tiene sus propias competencias y que ellos no nos pueden informar ya que no disponen de esa información. De todas formas me han facilitado la siguiente web que según ellos podría encontrar esa información. [...]

Hace un par de semanas miré en una web dónde tenía que ir a votar, pero ahora está inactiva.

¿Alguien sabe dónde puedo mirarlo?.

Y ya puestos. ¿ Podrían crear un hilo dónde la gente del foro pudiese votar?....sería curioso conocer la tendencia de los foreros/as.

CENTRALETA 9N GRÀCIES A LA CENTRALETA 9N ENTRE TOTS PODREM INFORMAR MILERS DE PERSONES SOBRE EL SEU PUNT DE VOTACIÓ SENSE MOURE'NS DE CASA!

93 548 08 11

Truca a aquest número i, automàticament, la Centraleta 9N et posarà en contacte amb una llar de Catalunya. Així de fàcil!

Abans de començar, però, et recomanem que consultis el guió de trucada. Així, segur que els milers de participants de la Marató 9N estem donant la mateixa informació!