El TC suspèn el 9N, però el 9N segueix endavant
L'Alt Tribunal espanyol es reuneix durant tres hores i ho aprova per unanimitat
Nerea Rodríguez
El Tribunal Constitucional ha suspès també el ‘nou 9N’. Ho ha fet per unanimitat després que el govern espanyol decidís impugnar el procés participatiu proposat per la Generalitat, després de la suspensió, a finals de setembre, de la llei de consultes i del decret de convocatòria del 9N signat pel president Mas. Malgrat aquesta suspensió, la votació del diumenge segueix endavant.

La suspensió ordenada pel Tribunal Constitucional declara la nul·litat de tots els actes ja realitzats com la pàgina web, la cessió de l'ús d'Ajuntaments, els formularis o el fitxer de participants però també declara suspès tots els que es poguessin realitzar en el futur amb el mateix propòsit.

Així ho ha decidit avui el ple ordinari de l’Alt Tribunal espanyol, format per 12 membres, en una reunió que ha començat a les 10:30 i que ha durat pràcticament tres hores. La decisió del Constitucional és automàtica i a partir d'ara s'obre un termini de temps durant el qual tant el Congrés com el Senat a més de la Generalitat o la Fiscalia tenen l'oportunitat jurídica de rebatre els arguments exposats per l'executiu de Mariano Rajoy.

El text que va presentar com a impugnació l’Executiu de Mariano Rajoy reclamava la suspensió de tots els actes de preparació del procés de participació ciutadana i queda suspès sense necessitat que els magistrats valorin el fons de la qüestió.

La lliçó de La Tribune
"El procés sobiranista ho té molt ben enfocat si actua amb unitat, sense malfiances internes"
Editorial
El diari econòmic francès La Tribune ha advertit en un article al president espanyol, Mariano Rajoy, que la seva estratègia amb Catalunya "cada cop és més arriscada". Segons aquesta publicació, Rajoy es nega al diàleg amb Catalunya i això pot dur a una situació imprevista. El mitjà francès no descarta una DUI i en canvi pronostica com a molt improbable que el govern espanyol actuï amb força contra el 9-N. Rajoy s'ha equivocat totalment amb Catalunya. En l'opinió pública internacional això és gairebé un clam a aquestes alçades. El procés sobiranista ho té molt ben enfocat si actua amb unitat, sense malfiances internes ni impaciències. I això és el que ha de quedar demostrat quan el TC actuï contra el 9-N. Que cap partit torni a fer el ridícul de voler quedar com el més guapo a la foto electoralista fent marxa enrera després de forma ridícula. Poques declaracions, i a fer feina. La Tribune deixa clar que, si no es repeteix l'error, ho tenim bé.

És l’hora de marxar
"Cada minut que romanem dins l’Estat espanyol és un minut més de captivitat, és un minut més d’espoliació, de menyspreu, d’insults, d’agressions, d’humiliacions..."
Víctor Alexandre
No hi ha hagut mai cap país dominat per la força de les armes que s’hagi alliberat sense transgredir la legalitat que l’imposava l’Estat dominador. Hi ha hagut separacions civilitzades, com ara la de Noruega i Suècia, o intents de separació, també civilitzats, com els del Quebec i Escòcia, però mai cap poble no s’ha alliberat complint fil per randa la legalitat d’un dominador absolutista. Això no és possible per la senzilla raó que la legalitat del dominador no preveu enlloc que el dominat pugui deixar de ser-ho. És cert que el Canadà i el Regne Unit són estats dominadors, però també ho és que són estats democràtics, no pas règims absolutistes, i, malgrat que les seves lleis no inclouen el dret a l’autodeterminació de les nacions que els configuren, no impedeixen que aquestes decideixin el seu futur dipositant una papereta en una urna. Per això, el Quebec ha celebrat dos referèndums, un el 1980 i un altre el 1995, i Escòcia el 2014. En el primer cas, el Canadà va entendre que, digués el que digués la seva Constitució, cap llei veritablement democràtica pot impedir que un poble decideixi si vol ser lliure. I en el segon, el primer ministre britànic David Cameron ho va expressar amb aquestes paraules: “Podria haver prohibit el referèndum, però sóc un demòcrata”.

L’Estat espanyol, tanmateix, pensa just al contrari. Alícia Sánchez-Camacho diu: “Que no es pugui votar és una victòria de la democràcia”; i Mariano Rajoy hi afegeix: “No hi ha referèndum a Catalunya, perquè Espanya és una democràcia avançada”. És obvi que frases com aquestes, que haurien d’enrojolar els seus autors, provoquen una forta riallada a Catalunya i un gran estupor en el món democràtic, però en sentirem moltes més, perquè el totalitarisme, com la mona, encara que es vesteixi de seda, totalitari es queda. Els fills ideològics del franquisme van pensar que l’Estat de dret els oferia prou escletxes per continuar imposant el principi màxim del règim, la “sagrada unitat d’Espanya”, i, fent-se passar per demòcrates de soca-rel, van crear uns mecanismes legals que, a més de servir-los de coartada, fessin impossible, literalment impossible, que Catalunya pogués canviar mai una sola coma de la Constitució espanyola. Ni tan sols, posats a fer volar coloms, comptant amb el suport del País Valencià, de les Illes, d’Euskadi, de Navarra, de Galícia, de Canàries, d’Andalusia i de Ceuta i Melilla.

Franco ho va dir el 30 de desembre de 1969: “Todo ha quedado atado y bien atado, con mi propuesta y la aprobación por las Cortes de la designación como sucesor, a título de rey, del príncipe don Juan Carlos de Borbón”. D’aleshores ençà, tant en la dictadura com en aquesta mascarada que tenim ara, tots els poders de l’Estat han treballat en una mateixa direcció per emmanillar Catalunya. Dretes i esquerres es poden llançar els plats pel cap per tota mena de raons, però mai –mai!– per Catalunya. Només cal mirar els noms de les persones que han remenat i que remenen les cireres en tots els àmbits de l’Estat per comprendre fins a quin punt el nacionalisme espanyol, amb la “unitat d’Espanya” com a tòtem, és molt més que una ideologia política. És una religió. I qui en discrepa comet heretgia. Franco en deia “rojo separatista”; ara en diuen “antidemocràtic”.

D’acord amb això, l’Estat espanyol mai no reconeixerà la nació catalana, perquè, si ho fes, hauria de reconèixer també les nacions basca i gallega. I, és clar, com es pot dir a una nació que no té dret a l’autodeterminació? Fixem-nos, en aquest sentit, que fins i tot arriben a l’extrem de negar-nos la condició de poble. Ho deia el 22 d’octubre passat Susana Beltrán, professora de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona i vicepresidenta de l’entitat neofalangista Societat Civil Catalana: “El poble català no existeix”. Se n’adona, el lector? Si no existim, no tenim drets. Som només una invenció delirant de ments febroses. El cert, però, és que darrere d’algú que diu que un poble no existeix, només hi ha racisme. És a dir, odi ètnic i impotència intel·lectual.

Situats en aquest punt, doncs, és hora de marxar. Cada minut que romanem dins l’Estat espanyol és un minut més de captivitat, és un minut més d’espoliació, de menyspreu, d’insults, d’agressions, d’humiliacions... És hora d’eleccions de caràcter plebiscitari amb el compromís, per part dels partits sobiranistes, de declarar unilateralment la independència. És hora, en definitiva, de transgredir la legalitat espanyola, d’obrir la porta de la presó i de posar fi a tres segles de submissió i sotmetiment. Hi ha, per tant, un conflicte, naturalment que sí, però el conflicte no és la independència, el conflicte és l’opressió.

El 9 a les 9, un bon somriure i Keep Calm XXL

CARLES CAPDEVILA | | 04/11/2014 21:10

QUÈ PASSARÀ EL 9-N?, pregunta aquests dies tothom. L’actitud del govern espanyol porta a tenir seriosos dubtes sobre el que poden ser capaços de fer. Hi ha moltes incerteses. Entre les poques certeses, potser LA certesa és el que farà alguna gent, molta gent. Jo ja tinc clar que el dia 9, que en principi no ha de ploure però serà núvol, m’aixecaré ben d’hora ben d’hora (tot i ser diumenge), faré un esmorzar saludable i nutritiu, cereals i un suc de taronja energètic, em posaré el meu millor somriure, i mentalment em vestiré amb la samarreta Keep Calm XXL, la de les grans ocasions que requereixen determinació i paciència. Aniré al lloc on se m’espera, faré la cua que calgui amb alegria, deixant passar les persones que per edat o qualsevol situació ho necessitin, i quan hagi complert amb el meu dret ciutadà a expressar-me i a expressar els impediments per anar a votar, me n’aniré a la feina a explicar-ho. Tendim a donar per fet que serà un èxit, en el sentit que malgrat la prohibició obstinada, obsessiva, gairebé malaltissa, hi anirà si més no la gent que va anar a la Via i a la V, que és moltíssima. Però dependrà de la capacitat de concentrar-nos. I de tenir clar que és un dia reivindicatiu, més que festiu, però que estem sortint en una foto global on és bo que somriguem, que reconfirmem amb fets el caràcter absolutament cívic, democràtica, pacífic i positiu de la proposta. No és un repte fàcil, perquè tindrà en aquest cas més complexitat logística, convindrà anticipar-nos, ajudar els veïns, parlar-ne els dies abans. És una data que recordarem sempre, passi el que passi, però si ho fem bé i va bé la recordarem encara més. Ja tinc ganes que soni el despertador del 9-N.

LA CASTA ALS TRIBUNALS

Mas-Colell ha posat la directa. Ha denunciat l’Estat davant la CNMV, de la Direcció de la Competència europea i del responsable d’ajuts d’Estat de la Comissió Europea, per polítiques d’establiment de monopoli en la xarxa aeroportuària espanyola i per subvencions directes a determinants aeroports en detriment d’altres. Felicitats!/

Fa temps –mirin l’hemeroteca- que en diverses ocasions he reclamat enviar AENA als Tribunals de la Competència. No entenc com Patronals o Cambres de Comerç no han mogut un dit en aquesta via jurídica. Al final ha hagut de ser la Generalitat, cosa que em congratula la que s’ha llançat. El cas espanyol canta tant que només l’omertà entre les oligarquies econòmiques espanyoles i una certa desídia europea expliquen que un cas tant evident hagi hagut d’esperar l’actuació del cavaller St Jordi Mas-Colell. Comparin sinó com en el cas britànic fa 5 anys el Tribunal de la Competència va obligar a vendre tres dels set aeroports de la BAA (British Airports Authority) per a què la situació de monopoli no anés en contra dels intressos de passatgers i companyies aèries. Mentrestanta Espanya, propietària de 46 aeroports en règim de monopoli públic, ara pretén privatitzar-los convertint-los en monopoli privat. Situació horrorosa ja que un monopoli privat sense la pressió de les institucions parlamentàries i públques, no té cap interès a millorar en eficiència i en servei als usuaris./

Si a UK de set en van fer dos paquest, imaginin-se a Espanya on en podrien sortir fins a 15 paquets de tres cadascun. O senzillament que cada aeroport sigui considerat una empresa que ha d’espavilar-se per competir. I així s’acabarien els ridículs d’aeroports com el de Castelló o el duplicat d’Alacant./

El procés de privatització espanyol del 49%, per més desgràcia, l’han iniciat malament amb irregularitats en el preu inicial de les accions i amb la inconveniència de la firma auditora. Els voltors que volen sobre aquest 49% són Banca March – sense comentaris- , Ferrovial, propietària de Londres-Heathrow i protagonista en diversos presumptes casos de corrupció com el cas Palau; i finalment, The Children’s Investment Found, que si fem cas de la xarxa és una fundació destinada a la supervivència infantil, amb seu a Londres, Nairobi i Nova Delhi, al davant de la qual hi ha el sr Michael Anderson. Si es confirma aquesta funció benèfica seria bo que com a inversors coneguessin la impostura del Govern espanyol potenciant un monopoli irregular./

De fet Mas-Colell ha demanat a la Sra Elvira Rodríquez de la CNMV que informi als inversors del risc potencial d’accedir a una operació que la mateixa Comissió Nacional dels Mercats i la Competència en l’informe de juliol titllava de deficient. Raons que els inversors internacionals – ja no parlo dels propis, March i Ferrovial, vinculats a la casta- haurien d’afegir a la demanda davant dels SRs Alexander Italianer i Gert-Jan Koopman de la Comissió Europea que insta a les seves institucions a investigar un segur cas de subsidis creuats, vulneració de la lliure competència i ajudes encobertes d’Estat per tal de constituir un monopoli privat./ Aquest camí emprès per Mas-Colell és el que a partir d’ara s’anirà multiplicant en tots els fronts. Contra la Brigada Aranzadi, la guerrilla Raimon de Penyafort./

MACEDÒNIA
1. Al jutjats acabarà presumptament Fernández Díaz pel cas Trias. Vergonya deia l’alcalde; algú dirà, delicte de manipulació de dades i acusació falsa./
2. Als tribunals internacionals ha acabat finalment el franquisme/
3. Als tribunals europeus i de l’ONU acabarà l’Estat, perquè el dictamen del seu Consell es pot girar al revés. Si el 9N no hi ha cens i es fa amb voluntaris, estem davant d’una manifestació participativa, no davant d’un referèndum. Per tant, la supressió del dret de manifestació no compleix les mínimes garanties democràtiques constitucionals; i dels drets de la persona. Centenars de milers de persones signarem el proper 9 N la demanda./ 4. El big-band de la corrupció de la casta, només ha fet que començar. I les enquestes ja donen Podemos estalonant el PP; i ERC guanyant a Catalunya. Rien ne va plus./
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2014/10/la_casta_als_tribunals_61927.php

Els guardians de la llei suprema diuen que votar no és democràtic.



Adéu España

ANC i Òmnium: el 9-N es votarà tot i la nova suspensió del TC i anuncien la 'Marató9N'
Carme Forcadell i Muriel Casals alerten, però, que fer de la votació un èxit és un repte "titànic" que necessita "la implicació de tothom"

http://www.directe.cat/noticia/375787/anc-i-omnium-el-9-n-es-votara-tot-i-la-nova-suspensio-del-tc-i-anuncien-la-marato9n

--------------------------------------------------------------------------------

Barcelona (ACN).- Les presidentes d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana, Muriel Casals i Carme Forcadell, han insistit que el 9-N es votarà tot i la suspensió del TC. A través d'un correu electrònic enviat als membres i voluntaris de les entitats han assegurat que el que està en joc és "la democràcia" i que és "imprescindible" que "tothom vagi a votar". No amaguen que fer del 9-N un èxit és un repte "titànic" i en les circumstàncies actuals tenen dubtes "seriosos" que es pugui assolir una xifra de participació "suficient". Per això reclamen "un darrer esforç" perquè hi hagi cues de votants "quilomètriques" a "les portades de la premsa internacional". Un darrer esforç que han batejat 'Marató9N'.
La 'Marató9N' és una iniciativa que pretén que "tothom truqui a tothom"

Al correu electrònic ho expliquen així: "Si cadascú de nosaltres truca, organitza i garanteix que deu persones que no van anar a la Via Catalana van a votar farem un gran pas per la democràcia i per la llibertat del nostre país. Aquesta és la clau i està només a les nostres mans".

El correu electrònic adreçat a voluntaris i a membres de les dues entitats acaba: "Guanyar és difícil però possible, guanyar depèn de cadascú de nosaltres".

Al meu carrer hi ha hagut una cassolada popular, un munt de gent, jo inclòs, al balcó colpejant cassoles per protestar contra el PP i el Tribunal Constitucional. (convocada a les xarxes socials)

Ha començat a les 22.00 i jo he estat fins les 22.10 i encara hi havia gent que seguia colpejant cassoles...

http://www.vilaweb.cat/noticia/4218206/20141104/cassolada-ressona-pp-tc-9-n.html

sembla argentina tots dunanli a lolla pin! pan! pin! !pan!!! !!

Jajajaja eres fan de Guti, Monika?

pin pan, pin, pan, unos paises vienen y otros van...

Armes de cartró

Salvador Cot | Actualitzat el 04/11/2014 a les 15:35h

L'estat ha espremut el Tribunal Constitucional, rebaixant-lo a simple recurs polític utilitzable a conveniència. A partir d'ara, un cop eliminades les eines d'arbitratge, el conflicte entre Catalunya i Espanya només pot desembocar en una victòria o una derrota d'ambdós contendents polítics. És un escenari que incomoda gran part de la societat catalana i horroritza profundament els agents internacionals. Però és la casella final que s'ha disenyat des de Madrid.

Segurament aquesta no és una voluntat homogènia entre la ciutadania espanyola, fins i tot tenint en compte que aquella opinió pública és la més desinformada del món pel que fa al dossier català. Però la posició de força sí és del tot compacta entre els grups de pressió que provenen del règim espanyol que es va afiançar al poder a finals dels anys setanta. Els magistrats del Tribunal Constitucional responen a una democràcia de baixa qualitat, on les institucions de control i mediació són una façada buida on col·locar delegats del PSOE i el PP.

Així les coses, aquest diumenge són bàsiques dues premisses. Una, que es voti de forma pacífica i en llibertat. I dues, que la mobilització civil que ha fet possible les urnes es traslladi als partits i els agents socials. I, sobretot, cal que quedi clar que el Govern no té dret a inhibir-se d'una iniciativa que posa a prova els drets dels ciutadans del seu propi país. Diumenge l'estat ha de comprovar com, amb armes de cartró, la societat catalana exerceix els seus drets amb molta més dignitat que dotze lacais posats a dit dins d'un soi-disant tribunal.

jajajajajaj!! hay que va que asco de tio y que hortera es, cari los paises ni van ni bienen que eso es la gente!!

Jejeje así que no te mola nada Guti, a él seguro que le molas tu... Y si, a eso me refiero, la gente, las personas son las que lo han de decidirlo, y si no lo quieren, nos quedamos como estamos, eso está claro, pero habrá que preguntarselo, no?

seguro tiene cara de guarrillo vicioso jajajajaj!! cari la gente nace y se muere la tierra siempre esta ahi la gente cres que le pertenece pero en relidad no es a si.....


ya que estamos a mi me gustaria mejorar, es mas creo que es posible pero haciendo las cosas bien si empezamos mal , mal acavaremos de echo ya tenemos experiencia ..... querido calamarcito y a ver que me dices que te hago a la romana jajajaja!!

Pero si yo sólo te digo cosas bonitas, Monikita de mis desvelos jejeje y tampoco pretendo convencerte de nada, éste hilo va de comentar como vemos el asunto.

Si tenéis tiempo miraros el segundo vídeo de "los García" sobre las razones para una Catalunya independiente.

Monika, tu míratelo también, porfa, es interesante y ameno, no te duermen con argumentos abstractos, van a lo concreto.

https://www.youtube.com/watch?v=GA5tyz7Z4kg

lo he visto todo, esta muy bien y muchas cosas me convencen pero...tambien hay mucho de tehoria , mañana mas nanit...

5/Noviembre/1992

En Estrasburgo, España ratifica la Carta europea de las lenguas regionales o minoritarias, por la que adquiere ―entre otros―, el compromiso de reconocerlas, respetarlas y promoverlas

El Tribunal Inconstitucional

Un dels pocs èxits de l'estratègia de Madrid es la difusió, també a Catalunya, de la idea que la legalitat constitucional espanyola impedeix de fer la consulta. Qui amb més intensitat difon aquesta teoria disfressada de veritat absoluta és el poder executiu espanyol, que pontifica en boca del Constitucional i d'aquesta manera menysté la significació més bàsica d'allò que ha de ser la divisió de poders. Però hi ha un element encara més pervers.

La realitat és que el Tribunal Constitucional, tal com és configurat avui, és inconstitucional. Per a entendre'ns, el Tribunal Constitucional viola la constitució espanyola. Una lectura del títol XI d'aquest text, i en particular, de l'article 159.5, serveix per a descobrir les notes d'independència i imparcialitat que haurien de caracteritzar l'òrgan encarregat d'estimar la constitucionalitat de les normes jurídiques espanyoles: 'Els membres del Tribunal Constitucional seran independents i inamovibles en l'exercici dels seu mandat.' També ho recull la llei orgànica del tribunal, el primer article de la qual parla amb aquesta contundència: 'El Tribunal Constitucional, com a intèrpret suprem de la Constitució, és independent de la resta d'òrgans constitucionals i resta sotmès solament a la Constitució i a la present llei orgànica.' En la mateixa línia, l'article 22 d'aquesta llei disposa: 'Els magistrats del Tribunal Constitucional exerciran la seva funció d'acord amb els principis d'imparcialitat i dignitat que hi són inherents.' Però la realitat és que no és res més sinó una tercera cambra que actua a instàncies del poder polític de l'estat. Altrament, com es pot ser 'independent de la resta d'òrgans' si el sistema de nomenament de magistrats constitucionals es basa quasi exclusivament en criteris polítics? Qui pot creure en la imparcialitat i independència del Constitucional amb un president com Francisco Pérez de los Cobos, militant del PP fins que va ser descobert?

L'ordenament jurídic espanyol, doncs, se subverteix a si mateix, perquè el Tribunal Constitucional, tot i no ser part d'allò que s'anomena jurisdicció ordinària, hauria de respectar, precisament per mandat constitucional, els principis judicials més elementals d'independència, equidistància i imparcialitat. Com que no és el cas, les 'sentències' del Tribunal Constitucional, sobretot quan es tracta d'afers de marcada sensibilitat política, no poden ser considerades sentències, sinó simples atestats polítics. El Tribunal Constitucional no té, en fi, cap legitimitat per a jutjar ni sobre la consulta oficial ni sobre l'alternativa. El tribunal és el primer d'incomplir la constitució per la qual hauria de vetllar.

Estrictament, la constitucionalitat o inconstitucionalitat de la consulta és quelcom que sota els actuals paràmetres no podrà ser determinat, si més no, pel Tribunal Constitucional. Per tant, assumir que fer-la és violar la legalitat espanyola, com no pocs independentistes ja repeteixen, és un error de base: no es pot saber si es viola un ordenament jurídic si l'òrgan encarregat de jutjar-ho no és independent. O, més ben dit, no es pot confiar en la idoneïtat del Tribunal Constitucional per a considerar l'encaix de la consulta catalana en el marc constitucional espanyol mentre no se'n garanteixi la independència. Malauradament, no sembla pas que l'estat espanyol pretengui canviar el mètode de selecció dels magistrats constitucionals. Mentrestant, l'opinió del Tribunal Constitucional és negligible, perquè és viciada d'origen, mancada d'autonomia.

Un darrer apunt: recordem que a Catalunya la funció atribuïda al Tribunal Constitucional és acomplerta, 'mutatis mutandis', pel Consell de Garanties Estatutàries. Segons l'article 77 de l'estatut, 'El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat [...], dues terceres parts dels quals a proposta del parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera part a proposta del govern.' No deixa de ser una clàusula que mimetitza allò que tant critiquem del Constitucional espanyol. No caiguem en el mateix error: l'òrgan encarregat de jutjar la constitucionalitat de les lleis en una Catalunya independent, sigui un òrgan aïllat del poder judicial o integrant de la jurisdicció ordinària, com seria desitjable, ha de ser independent. Els seus membres han de ser escollis pels jutges, atenent exclusivament criteris [...]

És a les nostres mans

El desprestigiat Tribunal Constitucional espanyol ni tan sols ha escoltat els notables arguments jurídics que qüestionaven la impugnació del procés participatiu. Han de saber, perquè això ho sap un estudiant de primer de dret, que la segona impugnació és una barbaritat jurídica. Però els magistrats del Constitucional espanyol no jutgen: simplement obeeixen allò que els ordena el seu govern.

Cinc dies abans del referèndum ha esclatat tot. El govern de Catalunya ha dit públicament que el 9-N continua 'amb totes les conseqüències'. I la societat civil està preparada per a participar-hi i demostrar quina és la voluntat de la majoria. Tot és a punt, doncs, per a votar, però també per a dir al món, votant, que les ordres d'Espanya han deixat de ser de compliment obligatori al Principat.

I cal ser molt conscients de què significa això. En política internacional, per a saber quin és l'estat que regeix un territori es constata qui és capaç de fer-hi obeir les lleis. I és per això que des d'avui mateix podem dir que tot ha canviat, que res ja no serà igual. Ara la llibertat ja és a les nostres mans i només ens falta guanyar-la.

Tot depèn de nosaltres, doncs. I per això diumenge a les nou seré a la porta del meu col·legi electoral del carrer de Rocafort, a Barcelona. Amb una papereta a les mans. I seré —crec que ho puc assegurar sense por d'equivocar-me— un més enmig d'una multitud.

PS. Aquest editorial es va publicar ahir a les quatre de la vesprada, després de saber-se la decisió del Constitucional espanyol i la del govern. Després del repic d'atüells del vespre, extraordinari i emocionant, em refermo plenament en allò que hi dic.

Catalunya tornarà a ressonar aquesta nit amb una altra #cassolada contra el TC
Els usuaris de les xarxes socials volen allargar la iniciativa fins diumenge

Després de la impressionant cassolada que hi va haver ahir a la nit per protestar en contra de la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre el 9-N, avui se'n ha convocat una altra a la mateixa hora, les deu de la nit. De fet la intenció dels usuaris és fer una cassolada cada dia fins diumenge.

L'origen de la convocatòria va sorgir ahir de manera espontània a Twitter, on a través de l'etiqueta #cassolada els usuaris demanàvem que els carrers de Catalunya ressonessin arreu.

9-N, qüestió de dignitat

«El govern espanyol i el Tribunal Constitucional ha elevat el rang del 9-N. Ens han tocat la dignitat i ens toca defensar-nos de l'autoritarisme»

Dídac Boza | Actualitzat el 05/11/2014 a les 00:00h

Té tota la raó David Fernández. L'Estat espanyol ha convertit l'urna en el gran motiu del 9-N i això és tant com dir la defensa de la democràcia. Ja no es tracta només de fer un acte preliminar del, inevitablement per a Espanya, aviat serà l'exercici d'autodeterminació de Catalunya. Allò que ens convoca el 9-N és ja un acte de defensa de drets fonamentals: el de la lliure opinió, el de la lliure expressió, el de la participació política. El Partit Popular, el seu company de viatge PSOE, i el Tribunal Constitucional que uns i altres utilitzen en servei propi, han fet del 9N una causa de dignitat democràtica.

El temps, la història i, sobretot, el veredicte de la ciutadania quan hagi d'escollir nous representants institucionals ens donarà un veredicte sobre les contribucions que cadascú haurà fet en aquest moment decisiu de Catalunya. Els polítics saben que les respectives “parròquies” els jutjaran, en bona mesura, per la seva actitud abans, durant i, després del proper diumenge 9 de novembre. Això val per a tots: per als que naveguen a favor del procés, per als que ho fan a la contra i també per a aquells que intenten nedar i guardar la roba, com és el cas del disminuït PSC i de l'emergent Podem.

Comparacions intolerables amb el nazisme, intents de ridiculització jugant amb Batman o Bob Esponja, amenaces i guerra bruta, incloses intoxicacions informatives a càrrec del ministre de l'Interior en persona. En pocs dies hem acumulat tantes “mostres d'afecte i de comprensió” envers la voluntat catalana d'opinar sobre el nostre futur com els que vam veure durant tots els mesos anteriors des que es van acordar la data i la pregunta. Però aquesta segona impugnació i la suspensió corresponent toquen directament l'os de la democràcia.

Som a l'Europa de 2014 i encara hem de fer sonar les cassoles, com va tocar fa 10 anys per protestar contra la guerra i contra les mentides de l'11M; com ho feren en el seu moment els ciutadans de Xile, de l'Argentina o de l'Uruguai per tombar aquelles dictadures militars. Som al segle XXI i encara hem de cantar l'Estaca com a acte reivindicatiu perquè a un imbècil posat pel PP a manar sobre la informació i la comunicació local de Badalona no se li acut res millor que prohibir-la. Sí, en aquesta nova transició als catalans ens toca sortir –un altre cop- a defensar-nos de l'autoritarisme.

L'any 1964 la parròquia de Sant Medir, al barri de Sants, va acollir la fundació del sindicat Comissions Obreres en la clandestinitat. Mig segle després d'aquell gest històric en la lluita per les llibertats, aquest diumenge Sant Medir tornarà a ser escenari d'un acte d'afirmació democràtica, simbolitzat, en aquest cas, en unes urnes de cartró. Anar a votar aquest diumenge ja no és només opinar a favor o en contra de la independència. El govern espanyol i el Tribunal Constitucional ha elevat el rang del 9-N. Ens han tocat la dignitat com a ciutadans. La resposta serà contundent, massiva, pacífica i cívica.

Si voleu llibertat, voteu-la

«Johan Cruyff diu que si et proposes fer quelcom a la vida, “fes-ho”»

Jordi Finestres | Actualitzat el 05/11/2014 a les 00:02h

Johan Cruyff diu que si et proposes fer quelcom a la vida, “fes-ho”. És un dels missatges que es transmeten a la pel·lícula L’últim partit que vam presentar dilluns a l’Auditori. Es tracta d’un perfil personal de l’holandès vehiculat a les quatres dècades d’arrelament a Catalunya. Crec que va agradar a la gent que ens va fer l’honor de venir, començant pel president Mas, i desitjo que agradi a tothom quan ben aviat s’emeti a TV3. Les paraules de Cruyff no només em serveixen per fer una falca publicitària d’un projecte en el qual feliçment he estat implicat, sinó perquè van més enllà del pensament social, esportiu i polític del mite holandès.

Amb la seva retòrica directe i amb el seu llenguatge tan particular, l’exjugador, exentrenador, exassessor i expresident d’honor del Barça ens diu moltes coses. En primer lloc, que tot allò que depèn d’un mateix, ja sigui de manera individual o col·lectiva, es faci si hom creu que és el millor per un mateix i per les persones de la teva comunitat. A la vida cal actuar en conseqüència, amb un punt de valentia i amb grans dosis de generositat. I això val per la classe política catalana, que el diumenge han d’acompanyar el poble de Catalunya a l’exercici del dret a decidir. Això val per la ciutadania que aquest diumenge és co-responsable de mostrar al món que volem expressar-nos en llibertat, democràticament. Cívicament. Això val especialment pel govern de Catalunya i pel president Mas, que té el deure de liderar un procés que és de tots, sí, però en el qual ell n’està al capdavant, amb totes les conseqüències.

“Fes-ho” si creus que és el millor. Val pels empresaris, pels treballadors, per vostè, per mi. Pels que han nascut lluny o prop de Catalunya, terra endins o prop del mar. El repte col·lectiu recolzat per una àmplia majoria de la població que viu a Catalunya no té aturador. Cap tribunal altament polititzat ni cap govern descaradament sord als principis bàsics de la llibertat ho podrà aturar. Diumenge lleveu-vos ben d’hora, ben d’hora (perquè hi haurà cues), porteu la papereta i dipositeu-la en una urna. Feu-ho si creieu que és el que voldrien els vostres avis o pares que sempre van somniar amb aquest moment. Feu-ho pels petits de casa que encara no han fet els setze anys. Feu-ho per aquelles persones que van lluitar per aquest moment. I feu-ho amb un somriure, amb la cara ben alta, amb joia. Som la generació privilegiada. Som la generació del procés, de la llibertat, de la democràcia, del 9-N i de tot el que vindrà a partir d’ara.

Els catalans ens hem barallat manca vegades a l’hora d’aconseguir un objectiu comú. Els que no ens estimen ho saben i han fet tot i més per dividir-nos. Oblideu-los. La seva lluita no és la nostra lluita. Nosaltres treballem per la llibertat. Ells algun dia lluitaran per la democràcia, per la independència dels seus poders, per consolidar una mentalitat que no és majoritària.

Diumenge 9 de novembre de 2014 és una data única. Sigueu-ne conscients. Sigueu-ne partícips. Volíeu democràcia? Exerciu-la. Volíeu llibertat? Voteu-la.

Marató de trucades per al 9-N, en marxa

La campanya busca informar dels punts de votació

Aquest matí s'hja posat en marxa el Call center de la marató de trucades endegada per 'Ara és l'hora' amb l'objectiu de fomentar la participació el proper 9 de novembre. Han participat en la iniciativa membres del Govern, com ara el conseller de la Presidència, Francesc Homs, i la de Benestar Social i Família, Neus Munté; així com dirigents d'ERC com Marta Rovira, Anna Simó i l'eurodiputat Josep Maria Terricabras. El coordinador general de CDC, Josep Rull (CDC), i el president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, també han fet trucades a ciutadans anònims per tal d'esvair els dubtes sobre com i on votar el 9-N. I ho han fet al costat de David Compañón (ICV-EUiA), David Fernández (CUP) o de Joan Ignasi Elena (Avancem), entre d'altres polítics.

A més de cares polítiques, nombroses personalitats del món de la cultura i de la comunicació han volgut sumar-se a les primeres hores d'aquesta marató, que seguirà en marxa fins dissabte. Entre d'altres, Ventura Pons, Sebastià Alzamora, Salvador Cardús i Toni Albà.

La marató de trucades del 9-N preveu la participació de milers de voluntaris, que poden col·laborar en un doble format: o bé trucant individualment a familiars i amics o bé parlant amb persones de forma aleatòria a partir d'una centraleta habilitada per la campanya. La pretensió és informar dels punts de votació i convertir cada trucada en un vot a fi d'estimular l'èxit de la jornada.



Forcadell i Casals agafant el telèfon. Foto: Rafa Garrido