nadie vio ayer la entrevista a carot ruvira a proposito de la independencia???? que personaje

No, ¿que dijo?

Es indignant que el poble no pugui expresarse ni legal ni amb decret ni sense. Aixo ja es semble a una dictadura pura i dura, perque dictadura contra Catalunya ja ho era. Doncs aixi mes, ni participar el poble yaa!

http://t.naciodigital.cat/index.php?id=76785

Indignant. Aixo tindra un resso molt.molt gran al mon.

vino a decir quel el era parte responsable de lo que pasa ahora con la independencia vamos que puso las bases jajajaja conto su entrevista con eta , como que algo savia de la corrupcion de ciu y asumio que le enterraron politicamente por resultar incomo de echo lo de ayer fue una resureccion en directo , aunque la verdad pense que las tonterias que dijo tendrian algo de trascendencia hoy pero oye no e leido ni mu en ninguna parte...

Bump:

hombre hay unas normas no?? y a qui parece que nos las queremos saltar todas por que esto de que voten menores y extrangeros de donde se lo an sacado??

Aixo no es una consulta amb decret Monika. Es una participacio ciutadana no vinculant. Es que semble mentida que a dia d,avui no es pugui un expresar i sense ser ni referendum, ni vinculant. Vinga vaa.

El govern espanyol hi tindra mes a perdre si no es vota. Hi haura mes al Si- Si per les eleccions pesblicitaries. Estan fabricant mes independentistes actuant aixi, recorrent i sense dialogar. Vergonyos.

Bump:

ERROR,ERROR no deixa votar al poble Catala. Tindra repercusions a nivell internacional amb el ridicul Del govern Espanyol

sempre podrem sortir a carrer a cridar que son catalans , ara es una participacio ciudadana no vinculant , dons si no es vinculant per que ho en de fer si no serveix per res?

la vritat no crec que importi masa fore el tema catalana to dic sincerament


bueno avera que pasara per que ahi es deian unas coses y avui uns altres que no tenen res a verure aixor sembla una mica que san dagafar al que sugui y penso que aixor no es bo per ningu, ya veurem cuestio de temps

salud!

Jo nomes et dic que si impugnant i el tc o altre fa que no esfagi la consulta. Sera un ERROR, perque s,ampliara la fasbrica de independentistes, i discrepo que no te reso al mon, a diaris i medis de comunicacio de primera linea en parlan molt. Desde el new york times a Europa.

Bump:

Perque el poble ho demane, perque el dia de la diada ho demanaba el poble, perque el poble el 19 octubre ho demanaben, perque el 2013,2012 el poble ho demana. I es lo que hi ha, al final eleccions pesblicitaries i si surt Si, adeu,adeu, si surt No, que ens agafin confessats a partir de aleshores.

Ni corredor mediterrani ni nou 9-N

CARLES CAPDEVILA | | 27/10/2014 22:00

ELS DILLUNS ja són complicats tot ells, però el d’ahir era un dilluns incòmode, enganxós, repetitiu, un dia dels que se’t queda cara de Bill Murray vulguis o no. Les notícies noves eren velles. Primer, la Cambra de Comerç de Barcelona denunciant que el govern espanyol segueix centrant la inversió en allò que no és estratègic: l’any que ve destinarà més diners al corredor atlàntic que al corredor mediterrani. Europa li marca les inversions prioritàries però continua fent les que li dóna la gana. Fa mandra comentar-ho, ja està tot dit, semblava d’un passat farcit d’incompetències i malbarataments, però és rabiosa actualitat. Sobretot rabiosa.

En paral·lel, aquesta mena de nou cas Gürtel, que és el mateix de sempre però amb l’agreujant que és nou i els casos són recents. I tornem a recordar caducades lliçons de superioritat moral de personatges com Esperanza Aguirre, que ahir va demanar perdó per la brutícia del que era el seu número dos. Desanimen els casos tan frescos perquè vol dir que els frescos de sempre continuen a la seva, que la transparència incòmoda que vivim no serveix ni per frenar corrupcions renovades.

I, segurament per tapar-ho, donant-nos categoria de cortina de fum, Rajoy reinicia el bucle del TC i, al final sí, ves per on, inicia els tràmits per fer que el Constitucional, sempre al seu servei, prohibeixi també el nou 9-N. Un titular que pugui tapar una estona la vergonya dels seus nous casos. Ni corredor mediterrani, ni votar, ni explicacions, ni aturar la corrupció. Si només fos cosa d’aquest dilluns. Però vivim encallats en un gran dilluns, una broma de mal gust, un malson repetitiu de velles noves males notícies.

Un projecte que no és el nostre

ANTONI BASSAS | | 27/10/2014 23:34

La corrupció li fa la campanya a Podem, el PP li fa la campanya al 9-N i per un dia Iceta li pren l’argumentari a la FAES. Les detencions, les amenaces d’impugnacions i les declaracions inacceptables creen reaccions emocionals en direccions imprevistes. Però quan baixa l’escuma queden les decisions polítiques, tan eloqüents elles. La Cambra de Comerç de Barcelona explica que quan l’Estat es vanta del corredor mediterrani també hi computa trams que són connexions radials amb Madrid. De fet, un 11% són connexions de l’AVE al llarg del litoral. Vinga a invertir en l’AVE i no en el que la UE ha marcat com a prioritari. I això que al Mediterrani s’hi genera el 40% del PIB espanyol. Espanya té un projecte, però no és el de Catalunya. I, sovint, ni el d’Espanya mateix.

Espanya no negocia

DAVID MIRÓ | | 27/10/2014 23:14

L’oferta de Mas a Rajoy era clara: tu em deixes fer una consulta light i jo no em saltaré la llei. Semblava una transacció raonable, que permetia salvar la cara als dos governs i ajornava l’amenaça de clash almenys durant uns mesos. Però Rajoy no ha acceptat el tracte perquè ha vist que el risc de fer el ridícul davant la seva parròquia, a la qual havia promès una victòria absoluta davant els catalans sediciosos, era més que evident. Això és així perquè històricament Espanya no pacta. O guanya o perd, però no negocia. Aquest és el mur contra el qual toparan els sobiranistes els pròxims mesos. Curiosament, el principal argument a favor de la independència és també el principal obstacle per aconseguir-la.

Yo puedo hablar por mi. Yo acepto la mitad mas uno de los votos emitidos a aquellos partidos que en su programa electoral lleven la independencia o la DUI. En una elecciones legales.

El Gobierno de Rajoy es un negacionista, no hace caso a la peticion mayoritaria del pueblo catalan para hacer un referendum legal, se esconde en la Ley, la constituicion lo prohibe.
El Govern de Mas no hace caso a la peticion mayoritaria del pueblo catalan que quiere un referendum o elecciones legales, se escondel el la Ley, solo el Molt Honorable President puede convocarlas.
Si en Catalunya no votamos legalmente no es por culpa de uno solo. Mas sabe escoderse bien, ya con el Estatut toda la culpa se la llevo Zapatero, cuando fue Mas el que rompio la unidad dejando a todos los demas en la estacada. Luego el TC hizo lo unico que sabe hacer, joder la marrana.

...
soy Catalán y si os soy sincero.. Me da Vergüenza SER Catalán.
Y no por la situación, esta Tierra me parece Perfecta, es muy bonita y gozamos de muchos privilegios.

No me gusta Ser catalán, por una parte de Personas Miniuritarias que forman parte de la Secta esta Independentista, que lo único que hacen es marcar el Territorio con Banderitas, igual que hacen los perros meando en todos lados ...
Que te impongan hablar en Catalán, en algunos sitios.. Cuando en mis tiempos, el que hablaba Catalán, pues lo hablaba.. y el que hablaba castellano pues lo mismo.., cada [...]

38.706

«Allà on es parlava d’un succedani, d’una consulta de pa sucat amb oli, d’una presa de pèl, d’una costellada, es torna a parlar d’il·legalitat»

Marta Lasalas | Actualitzat el 28/10/2014 a les 00:03h

Ni amenaces, ni insults, ni menyspreus. No han servit de res. El govern va tancar ahir el registre de voluntaris per al 9-N amb un total de 38.706 persones. Gairebé el doble del que calia, segons les estimacions de l’executiu. La gent segueix empenyent. Ja es pot queixar el govern espanyol i titllar d’antidemocràtica la iniciativa del 9-N, poden insistir, aquí i allà, a comparar el procés –o unes futures eleccions plebiscitàries- amb el nazisme, poden continuar les amenaces contra els treballadors públics, les acusacions de tota mena, les pressions, les difamacions... Ja poden impugnar el 9-N. La gent continua empenyent. Ni tan sols el trencament de la unitat dels partits ha fet defallir la seva resolució. I els partits han hagut de recosir com han pogut l’entesa al voltant de la consulta.

Però, evidentment, el govern espanyol s’ha tornat a posar nerviós. Allà on es parlava d’un succedani, d’una consulta de pa sucat amb oli, d’una presa de pèl, d’una costellada, es torna a parlar d’il·legalitat. De nou el president Rajoy i la inefable vicepresidenta han tornat a carregar contra la iniciativa. I, de nou, ha arribat la impugnació. Fins i tot havent d’assumir el fet que allò que s’impugnarà no és més que un procés participatiu per deixar que la gent s’expressi. I per comptar.

No obstant això, el pols ha arribat a tal punt que ja no hi ha marxa enrere. Es podrà retardar, es podrà silenciar, es podrà reprimir, però seguirà estant allà. Perquè està al carrer, perquè ho demana la societat. Facin un cop d’ull si no a l’acta informal de la reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir que ha penjat la CUP –per cert, estaria molt bé comptar també amb l’acta, encara que sigui informal, de les reunions dels partits...-

En conclusió, ja tenim dues xifres. La dels 38.706 voluntaris disposats a donar la cara i aportar la seva feina pel procés. I la de les dues impugnacions que acumularà el 9-N. És tan cridaner tot plegat que fins i tot el president del Congrés dels Diputats, Jesús Posada, va reclamar ahir al govern de Rajoy que escolti una “part important” dels catalans que se senten “maltractats” –apuntin el nom que és possible que el senyor Posada estigui a punt de caure en desgràcia-. “Escoltem-los perquè potser en alguna cosa sí en tenen [de raó]”, va aconsellar. No es facin, però, massa il·lusions perquè el president del Congrés considera que tot plegat és un problema d’“encaix”, de fet, té fins i tot dubtes de si caldria alguna reforma constitucional per aconseguir-lo. Però, vist el panorama se li ha de reconèixer com a mínim que innova...

El referèndum català

Secessió és una forma de descentralització política. Reforça la competència polític-econòmica, i per tant la llibertat econòmica.

Els estats europeus següents deuen la seva existència a una secessió:

Suïssa (1291), Suècia (1523), Holanda (1579), Portugal (1640), Grècia (1827), Bèlgica (1831), Noruega (1905), Finlàndia (1917), Irlanda (1921), Islàndia (1944), els estats bàltics (1990), Eslovènia (1991), Croàcia (1991), Macedònia (1991), Bòsnia-Herzegòvina (1992), Eslovàquia (1992) i Montenegro (2006).

Cap d'aquestes secessions (exceptuant la noruega) va ser d'acord amb la constitució. La declaració d'independència del parlament eslovac del juliol del 1992 tampoc tenia cap fonament en la constitució txecoslovaca. La secessió va ser legalitzada posteriorment el novembre del 1992.

Als catalans se'ls hi retreu que la constitució espanyola en el seu art. 2 diu que es fonamenta “en la indisoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”. Aquest article es basa en l'article 2 de la “llei orgànica de l'Estat”, la constitució del règim de Franco. Disposicions semblants existeixen també a les constitucions francesa i italiana. Segons l'article 2 de la seva constitució, França és una república indivisible, laica, democràtica i social”. L'article 5 de la constitució italiana dictamina que “la República és una i indivisible”. Els catalans fan valer la “Convenció Internacional de drets humans i civils” que Espanya va ratificar el 1977, segons la qual "tots els pobles tenen el dret a l'autodeterminació" (Art. 1.1)

Contrariament al Parlament eslovac, el català vol fer votar els ciutadans sobre la independència. Però segons l'article 149 §1, núm.32 de la constitució espanyola només l'estat espanyol té la competència exclusiva per a autoritzar consultes populars. Per això el Parlament català -amb un 80 % de vots favorables- només va convocar una "consulta no vinculant" pel 9 de novembre d'enguany. El Tribunal Constitucional espanyol ha prohibit provisionalment aquesta consulta, a petició del govern espanyol. Això diferencia Espanya, p.e., de Suïssa, Canadà i Gran Bretanya: sobre la independència del cantó del Jura (1979), de Quebec (1995) i d'Escòcia (2014) els ciutadans van poder votar lliurement. El Tribunal Suprem del Canadà fins i tot va determinar el 1998 que cada provincia tenia el dret de fer consultes semblants.

En la filosofia política, un estat consta com a legitimat si pot ser considerat com el resultat d'un contracte social de tots els seus ciutadans fet lliurement. Ès un principi general de dret que cada contracte pot ser rescindit, encara que les formalitats de la rescissió no estiguin especificades. No hi ha cap contracte irrescindible. I això ho poden fer valer els catalans.

En realitat, el dret de secessió hauria de ser protegit per les institucions internacionals. Aquestes s'atribueixen el dret de vigilar el compliment del respecte als drets humans per part dels seus estats membres. Les regulacions internacionals haurien de posar com a condició que l'estat secessionat també respectés els drets de les seves minories i que no posés obstacles supletoris a la llibertat de comerç i de tràfec de capitals. També es podria estipular que els drets i deutes de l'estat anterior s'han de repartir entre l'estat secessionat i la resta de l'estat anterior.

Però ni les Nacions Unides ni la Unió Europea reconeixen un dret a la secessió. A la ONU passa generalment que l'estat secessionat pert la seva qualitat de membre i ha de demanar novament l'admissió. A Europa els presidents de la Comissió Prodi, Barroso i Juncker, els comissaris Reding, Almunia i Rehn, i el president del Consell van Rompuy afirmen que aquest és el procediment que també ha de seguir la UE. Però ni la Comissió ni el President del Consell tenen atribucions per decidir aquest tema. La seva interpretació del dret no té cap fonament en els tractats europeus. No hi ha cap precedent europeu. Els catalans poden fer valer fins i tot que, segons el Tractat de Lisboa, són ciutadans de la Unió Europea i que no poden perdre aquest dret pel fet de separar-se d'Espanya. Una exclusió automàtica de la UE seria, a més, contraria al respecte degut, segons els tractats, a la democràcia, a les regions, a la pluralitat cultural i lingüística i als drets de les minories. Cal considerar que fins i tot un estat membre que anuncii la seva sortida de la UE (com pot passar amb la Gran Bretanya) té el dret, abans de sortir-ne, de negociar-ne les condicions. (Art.50 TUE)

Que l'estat secessionat deixi de ser membre de les organitzacions internacionals i que hagi de solicitar novament l'admissió no està regulat en cap disposició de l'ONU ni en la Convenció de Viena sobre la ssuccessió d'estats (art.4). Només hi ha una pràctica internacional, i no és uniforme de cap manera.

L'ONU no ha demanat sempre d'un estat separat una nova solicitud d'admissió. Quan Siria es va separar el 1961 de la República Àrab Unida (la seva unió amb Egipte) va ser admsea automàticament com a membre sense nova solicitud. En canvi hi ha el cas -el de la disolució de Iugoslàvia- en el que l'ONU no va admetre automàticament com a membres ni els nous estats resultants ni la resta de l'anterior (Sèrbia-Montenegro).

El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial van seguir considerant (amb certes condicions) els estats iugoslaus parcials com a membres.

L'Organització Meteorològica Internacional (WMO), la Unió Postal Universal (UPU) i l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (IAEO) van fer el mateix sense condicions.

També l'Organització Internacional de la Propietat Intel·lectual (WIPO) en va tenir prou amb que confirmessin la seva continuació com a membres les antigues repúbliques soviètiques Georgia, Kazakhstan, Kyrgisistan, Moldova, Tadjikistan i Usbekistan.

Si es parteix de la teoria del contracte social, i pel que fa a la pertinença a organitzacions internacionals i en general a les obligacions de dret internacional, en el cas d'una separació sense acord hi dues alternatives, dues sol·lucions possibles. L'una és que cap dels dos estats resultants agafa la successió de l'anterior perquè els seus pobles respectius no són idèntics amb els de l#estat anterior. Aquesta és la sol·lució purista. L'altra és que tots els estats reultants n'agafen la successió perquè això consolida la seguretat jurídica. Aquest va ser el pensament que va guiar la Convenció de Viena per la successió d'estats. Cada estat parcial té el dret de denunciar posteriorment els tractats de l'estat anterior. La pràctica de l'ONU de reconèixer generalment només un dels estats com a successor -per regla general el més gran- és jurídicament insatisfactòria, i només es pot comprendre perquè els governs dels estats membres de l'ONU també representen les majories al seu respectiu estat. Pel mateix motiu l'ONU no defensa el dret de secessió. Si tots els estats parcials agafen automàticament la successió legal de l'estat anterior, en interès de la seguretat jurídica i en l'esperit de la Convenció de Viena de dret contractual, s'han de repartir entre ells els drets i obligacions de l'estat anterior. Com ho facin és cosa seva. Si no compleixen les seves obnligacions respecte a tercers se'ls pot excloure o se'ls hi pot obrir une xpedient per incompliment de contractes.

Les institucions europees fan tot el que poden per impedir les secessions, ja que la descentralització contradiu la seva concepció pròpia. Els estats membres estan per regla general més oberts al dret de secessió ja que podrien fer-lo valer un dia o altre. Alguns d'ells, però tenen ells mateixos regions que aspiren a la independència, només cal pensar en Flandes, Sudtirol o Còrsega. D'aquests estats membres els catalans no en poden esperar suport sinó resistència.

Els actuals estats a Europa son el resultat de segles i milenis d'arbitrarietat i de violència. Les casuals successions dinàstiques o les brutals guerres de conquesta han determinat la majoria de les seves fronteres. El dret de secessió és necessari, per tal que d'una vegada es puguin formar unitats polítiques que responguin a la voluntat dels ciutadans.


(Traducció de l'article en alemany, de Roland Vaubel, professor d'economia i de política econòmica a la universitat de Mannheim. L'article ha sortit el 15.10.14 a “Wirtschaftliche Freiheit” (llibertat econòmica) un blog obert a tots els economistes alemanys.)

TEMPS DE DESCOMPTE FINS AL 9N

El brau hispànic seguint el comportament que era d’esperar ha envestit la capa, ni que fos rosada. El Govern de Madrid ha portat al Consell d’Estat el NOU9N. Llavors què hem de fer?
Primer observar el calendari. El Consell d’Estat respon abans de divendres, el Consell de Ministres decideix portar-ho al TC i aquest anant molt ràpid ho admet a tràmit a principis de la setmana que ve.
Aquest cop el Govern de la Generalitat no atura res i té una setmana sencera per deixar tota la maquinària a punt pel 9N. Si el TC admet a tràmit seran els voluntaris, l’ANC i els milions de ciutadans que resoldran el tema el )N, amb els Instituts i locals oberts. I alternativament en llocs pròxims i al carrer meses de l’ANC i Òmnium per denunciar l’Estat espanyol per vulneració del dret humà fonamental a la manifestació i a l’expressió.
La foto del 9N. Milers d’observadors i periodistes internacionals. Algun funcionari de l’Estat portant requeriments a alguns dels locals de consulta, el Mossos limitant-se com és el seu deure a evitar cap incident violent, la majoria de locals fent la consulta i la totalitat de meses del país, moltes més que locals de consulta recollint de forma pacífica i festiva la denúncia a l’Estat espanyol.
I l’Estat espanyol en el punt més baix per ara, de prestigi, enfangat fins les celles per casos de corrupció i amb tots els números de patir una autèntica revolució política d’aquí pocs mesos.

Els cants de sirena muda del federalisme

Hi havia una època on els temps passaven lentament dins la política catalana, era el temps del peix al cove i del pujolisme perfecte amb la lleial oposició del PSC i la marginalitat d'Esquerra, eren els temps d'or de la segona restauració borbònica espanyola on els borbons, els suarez, gonzález, guerres, pujols, roques i altres vivien en el millor dels mons, el pacte entre vells franquistes (UCD) i els joves nacionalistes espanyols del PSOE finançats pel SPD de Willy Brandt i la Fundació Ebert funcionava. Eren els temps de la “realpolitik” on l'objectiu era aturar els comunistes a Portugal i a Itàlia, i per tant qui millor que uns joves sota la tutela de Willy Brandt per reconduir la situació espanyola.

Aquell temps bucòlics han saltat pels aires, els protagonistes han envellit, la corrupció de tots ells, la implicació en la guerra bruta (GAL i altres), el puterio monàrquic amb caça d'elefantes en tots els continents on arribava el “Bribon”, ha portat a la descomposició d'un règim on els catalans estan donant el cop de gràcia amb tres anys de continuada mobilització en defensa de la nostra sobirania nacional.

El bipartidisme perfecte a Catalunya fa temps que és història i al Regne d'Espanya està en fase terminal, el grau de corrupció dels hereus directes del franquisme (PP) i del partit que inventa la socialdemocràcia alemanya a base de marcs (PSOE), porten de cap el sistema vers a una descomposició o a una nova refundació.

El grup empresarial sangoneres del BOE, davant la possible mort del bipartidisme perfecte, comencen a gesticular i a enviar missatges, la seva opció serà propiciar un acord entre el PP i el PSOE, per evitar un teòric assalt de Podemos i el “desafio catalan”, els dos temes que preocupaven el banquer del règim Botin, un nom un programa. Acord que ja funciona perfectament en tot allò que fa referència a negar els drets nacionals dels catalans i que segurament s'ampliarà a mesura que el procés vagi endavant, Patxi López anunciant el suport del PSOE a la impugnació del 9-N alternatiu per part de Rajoy és alguna cosa més que un indici.

Les sangoneres del BOE i el sistema clientelar dels partits borbònics no pot suportar perdre el 18% del PIB, ha de continuar drenant recursos per aguantar l'invent i malgrat tots els crits i gesticulacions, els que tenen el veritable perill d'estar fora d'Europa i de l'euro és una Espanya sense l'espoli econòmic a Catalunya.

La dreta espanyola no té res a oferir al President de la Generalitat, ni políticament ni econòmicament, políticament estan paralitzats pensaven que tot era com en els temps del pujolisme, una mica de calerons i una foto simbòlica a Barcelona, el joc ja no és aquest després de totes les campanyes catalanofòbiques espanyoles, una immensa majoria de catalans s'ha plantat i l'escenari ha canviat. Econòmicament l'únic element d'un cert atractiu seria oferir un tipus de concert econòmic com el basc o el navarrès, però no poden fer-ho, no podem deixar d'extreure recursos de Catalunya perquè els bascos no contribueixen en res a l'estat, si els catalans fan el mateix, tot el sistema clientelar s'ensorra.

Una ultima carta és intentar jugar al federalisme, la fantasmagòrica reforma federal, aquella que formalment ofereix de tant en tant el PSOE i que Podemos reprenda al seu moment, un cantant de sirena muda, perquè no té cap contingut, políticament podria oferir blindar algunes competències, un senat cambra de representació territorial i poca cosa més, econòmicament el sistema foral basc és també intocable pels socialistes espanyols, que primer són espanyols i després socialistes, i per tant el drenatge econòmic de Catalunya indispensable, augmentaria formalment algun punt de la inversió publica a Catalunya, que posteriorment no seria executat i estaríem en la mateixa situació.

Quan un dels components d'un matrimoni opta pel divorci, hi ha diferents sortides. Una, dir que és un sacrament indissoluble encara que estiguis rabiant com un gos. Una segona, dir-li que a partir d'aquell moment li faràs la vida impossible, aplicaràs accions punitives de tot tipus i vagarà en l'espai sideral. Una tercera, mirar si abans de prendre la decisió pots arribar a una recomposició i veure si hi ha una sortida. Durant els darrers anys hem sentit les dues primeres, la tercera és només un títol buit de continguts que no pot oferir res a la societat catalana del segle XXI, si existeix que facin d'una punyetera vegada aquesta proposta.

Només ens queda aguantar l'embranzida autoritària espanyola i gestionar units el pas vers la constitució del nou estat, i per aquells que tinguin problemes ideològics, les paraules del socialista espanyol, Indalecio Prieto, penso puguin aclarir les idees sobre el fet que a vegades és necessari els acords d'unitat nacional, i aquest és un d'aquells moments "Enderrocarem la monarquia i quan hàgim enderrocat el règim monàrquic, quan hàgim instaurat una república, que cadascú, dins el redol amplíssim de la democràcia, propugno pel triomf dels seus ideals amb tot l'ímpetu que vulgui.”

Hola buenas a Tod@s ..

Pues cuando he visto este.. " Tema (Cataluña Independiente ? ) ", no me he podido resistir a dar mí humilde opinión, como otro Forero mas de esta Web.

Pues como dice el Titulo del Tema, me repito.. es que NO.

Nací en Barcelona, vivo en Barcelona, resumiendo... soy Catalán y si os soy sincero.. Me da Vergüenza SER Catalán.
Y no por la situación, esta Tierra me parece Perfecta, es muy bonita y gozamos de muchos privilegios.

No me gusta Ser catalán, por una parte de Personas Miniuritarias que forman parte de la Secta esta [...]