L'Edat Mitjana de Mariano Rajoy
Jordi Palmer | Actualitzat el 25/10/2014 a les 23:59hArxivat a: Nació.cot, Mariano Rajoy
Mariano Rajoy, aquest gran historiador que a més ostenta el càrrec de president del govern espanyol per voluntat popular, ja ha perdut tant els papers que ara s'empesca que el somni humit de l'independentisme català és, no s'ho perdin, viatjar a l'Edat Mitjana. Recordem que Rajoy és autor del best-seller 'La nación más antigua de Europa', un llibre només comparable al 'Tres mil años de historia' de la també reputada historiadora Esperanza Aguirre. El cas és que Rajoy, en la seva obra de referència, sublima aquella època com a forja nacional d'una Espanya que amb el temps, dominaria mig món. Del nacionalisme a l'imperialisme per la gràcia de Déu.

Per això és curiós que ara pretengui fer-nos creure que el pla secret del malèvol separatisme català sigui retornar a... A què senyor Rajoy , a l'època dels reis gots? A la de l'allau islàmic? A les guerres de religió? A les lluites fratricides dels reietons ibèrics? Ves que no es refereixi a l'aixopluc de l'imperi carolingi, tot i que això només va afectar unes terres anomenades Marca Hispànica que amb el temps es van convertir en el que avui coneixem amb el nom de Catalunya.

De fet, que el senyor Rajoy intenti fer-nos creure ara aquesta ximpleria només s'explica en una absoluta incomprensió dels esdeveniments actuals a Catalunya i de l'evolució del continent europeu en els darrers seixanta anys, amb una Europa cada cop més unida precisament perquè sap reconèixer la singularitat i les diferències de cada una de les parts que la componen i on ben aviat hi serà Catalunya amb veu pròpia. Ja és greu Rajoy que no tingui cap credibilitat com a historiador*i molta menys com a estadista, però el que és evident és que com a futuròleg passaria molta gana.

http://www.naciodigital.cat/noticia/76682/edat/mitjana/mariano/rajoy

No pensaba ir a votar ,pero la reaccion furiosa y rabiosa del PP me ha convencido.Hay que ir.Aunque no sea + que un test de seguimiento y tanteo de la musculatura del proceso.

.

No pensaba ir a votar ,pero la reaccion furiosa y rabiosa del PP me ha convencido.Hay que ir.Aunque no sea + que un test de seguimiento y tanteo de la musculatura del proceso.

- Pese a tanta movilizacion ,podria bien suceder una pobre participacion.El exito no es que gane el SI ,SI o el SI.Cuyo resultado esta cantado.El exito tiene que ser la maxima participacion posible.
si se impugna esta subconsulta. Perfecto.
- El proceso sigue adelante.
- Ningun riesgo de ridiculo y posible fracaso debido a la baja participacion.
- El cuatripartido tendria un solido motivo , excusa perfecta,justificada y casi obligada de salir al dia siguiente anunciando fecha del tan esperado adelanto electoral.El gobierno español se lo habria puesto a placer.
- Y lo + [...]

Sería como una manifestación masiva más (y las manifestaciones salieron en todos los medios extranjeros) pero con un toque menos festivo y más de "hacer números" y una foto con catalanes con papeletas y urnas, cuando el PP ha repetido y sigue repitiendo que no se votará en 9N.

[i][*]Com es poden plantejar unes eleccions "plebiscitàries", que es el mateix que llegitimar l´independencia indirectament?, els partidaris del NO, que els sembla una costellada el N9N, acceptarien un resultat ampli dels sobiranistes, del 55%, del 60%,.......?

Cal recordar les eleccions autonòmiques del 2012: CiU 1.116.259, ERC 498.124 i Cup 126.435... es a dir quasi un milió vuit-cents mil. Tot el que sigui sobrepassar els 2 milions de Sí·SÍ seria formidable.

El 9-N tindrà 38.706 voluntaris

El govern imparteix una formació als coordinadors territorials · Aquesta setmana es publicarà la llista de col·legis

Avui a migdia s'ha tancat el registre d'inscripció de voluntaris a la votació del 9 de novembre: n'hi ha 38.706, molt més dels 20.000 que havia demanat el govern de la Generalitat per poder garantir uns mínims de personal per a les tasques del procés participatiu. 'És bo de deixar oberta la inscripció, perquè com més disponibilitat de recursos tinguem, millor', deia la setmana passada el portaveu del govern, Francesc Homs. I aquest gran nombre de voluntaris ajudarà a desplegar més meses a tot el Principat.

El govern imparteix una formació als coordinadors territorials del 9-N per resoldre tots els seus dubtes

Avui el govern ha organitzat una formació amb els coordinadors territorials del 9-N, un per cadascuna de les 41 comarques, que han pogut resoldre els seus dubtes sobre el procés participatiu. El govern ha explicat als assistents, que són funcionaris voluntaris, quines són les seves principals tasques com a coordinadors comarcals. La vice-presidenta del govern, Joana Ortega, ha volgut assistir a la part final de la jornada que ha tingut lloc al Departament de Governació. Ortega ha aprofitat per agrair als coordinadors la seva implicació i compromís en aquest 'procés de participació inèdit'.

Els coordinadors comarcals del 9-N tenen entre les seves tasques comprovar que tots els gestors de la mesa estan al local de participació abans de la constitució de les meses de participació i suplir possibles absències amb voluntaris suplents; disposar de la llista de telèfons dels voluntaris suplents i mobilitzar-los, en el cas que es produeixi alguna vacant en qualsevol moment de la jornada de participació, i organitzar les cues que es puguin ocasionar en l'accés a les meses de participació.

També hauran de recollir la documentació del procés de participació de tots els gestors de mesa del local de participació un cop finalitzada l'avaluació provisional de resultats, i lliurar-la a la persona responsable; custodiar una còpia de l'acta de la jornada de participació fins a les 24 hores del dia de l'avaluació definitiva; comunicar qualsevol incidència que afecti el normal desenvolupament de la jornada al telèfon d'incidències, i comunicar problemes d'ordre públic als cossos de seguretat.

Aquesta setmana hi ha unes quantes dates importants del procés previ i de preparació de la votació del 9-N. Vegeu-les ací:

–Avui, dilluns 27, a les 12.00, es tanca el termini per a inscriure's com a voluntari.

–Dimecres 29 ja es podrà consultar el lloc de participació: a la web participa2014.cat, al 012 i als ajuntaments.

–Dijous 30 començarà a comunicar-se l'assignació de tasques als voluntaris.

–Dijous 30 començarà un període de deliberació pública i participativa, fins el 8 de novembre, per a fomentar el debat en la població. La Generalitat posa a disposició de totes les associacions, entitats i partits que ho vulguin una xarxa de 241 equipaments civils a tot el territori (casals cívics, hotels d'entitats, casals de gent gran i oficines de benestar social) i 64 equipaments culturals (biblioteques, arxius comarcals i museus que tinguin sales d'actes o de reunions). També es demana a la CCMA i als seus mitjans, a més dels governs locals, que col·laborin en la deliberació pública per a fomentar la informació i la participació.

–Dijous 30 comença una nova campanya informativa als mitjans per a explicar tan pedagògicament com sigui possible la manera de participar en el 9-N.

Aquest cap de setmana passat el govern ha publicat dos nous espots amb informació sobre com votar el 9-N i qui podrà fer-ho. Dimecres en començarà a emetre un altre amb informació de tots els punts de votació.

Per votar el 9-N caldrà presentar el carnet d'identitat espanyol (DNI) o bé el passaport i el volant d'empadronament, en el cas dels ciutadans comunitaris, i la TIE, en el cas dels extracomunitaris. El dia 9 de novembre, els col·legis seran oberts des de les nou del matí fins a les vuit del vespre.

Qui podrà votar?

Podran votar els més grans de setze anys que tinguin un DNI on consti el domicili a Catalunya. També els ciutadans comunitaris i extracomunitaris més grans de setze anys i residents a Catalunya.

Fora de Catalunya, el govern tindrà habilitats disset punts de participació: Berlín, Brussel·les, París, Milà, Londres, Mont-real, Nova York, San José, Buenos Aires, São Paulo, Bogotà, Mèxic, Santiago de Xile, Tòquio, Hong Kong, Sidney i Copenhaguen.

Atrévete, Mariano!

Salvador Cot | Actualitzat el 26/10/2014 a les 23:59h
Arxivat a: Nació.cot
És poc discutible que -almenys des de la demostració de la darrera Diada- hem entrat de ple en la fase internacional del conflicte Catalunya-Espanya. El desenllaç escocès i la constatació que el Govern i la societat catalana mantenen objectius i determinació ha col·locat en primer pla la hipòtesi de Catalunya com a estat independent.

I és precisament en aquest sentit que em sembla extraordinàriament útil la impugnació -arbitrària, injustificable- de la consulta del 9-N en el nou format. Una acció autoritària d'aquest tipus seria enormement avantatjosa per diverses raons. En primer lloc, faria evident la poquíssima qualitat de la democràcia espanyola, capaç d'esclafar fins i tot una iniciativa basada en la voluntarietat. En segon lloc, quedaria clara la presumpció de victòria de l'independentisme, per què hauria actuat Madrid de forma tan rotunda en cas d'una previsió contrària?

Més avantatges. Una prohibició liquidaria, de cop, totes les misèries entre els partits sobiranistes, qui podria entrar de nou en una discussió bizantina sobre el 9-N? D'altra banda, un abús d'aquesta magnitud començaria a posar nerviosos determinats entorns mediàtics i intel·lectuals del PSOE, especialment alguns catalans que treballen a Madrid i han apostat públicament pel sí-no. En aquestes circumstàncies un suport a Rajoy, ni que fos per omissió, se'ls faria insuportable.

Un altre actiu polític de l'abús contra el 9-N és que, al capdavall, la mobilització es podria fer igualment i les imatges de cues davant de col·legis electorals tancats són bastant més impactants que les fileres davant les urnes obertes, que són les habituals al món. A més, la incertesa d'una jornada tan imprevisible afegiria un plus d'interès a la premsa internacional, ja molt sensibilitzada sobre el conflicte de Catalunya.

En l'àmbit social, una nova impugnació renovaria l'impuls de mobilització i, de passada, evitaria l'estrès autoimposat que implica haver d'aconseguir un resultat superior als dos milions de vots. I facilitaria les negociacions per a una llista de país que eviti nous episodis de guerra civil entre CiU i ERC. A partir d'aquí, les plebiscitàries esdevindrien una solució difícil de criticar i perfectament assumible per l'opinió pública internacional.

Hi ha més raons però, per no allargar més l'article, les deixo al criteri dels comentaristes. Gràcies per les aportacions.

Sense projecte per al no

JOSEP RAMONEDA | | 25/10/2014 21:19

A Catalunya, el no a la independència no té un projecte polític que l’articuli. I això distorsiona la percepció del procés sobiranista: per exemple, pel que fa a les relacions de forces. La discrepància latent entre ERC i el president Mas sobre si es donen les condicions per anar a una ruptura unilateral amb Espanya té a veure amb això. La falta de projecte resta visibilitat als partidaris del no i afavoreix la idea d’una majoria aclaparadora de l’independentisme que no es correspon amb la realitat. No és un problema de majories silencioses o de dificultat de fer-se sentir. És el projecte polític el que dóna visibilitat i capacitat de mobilització. I el no, no en té.

Per què? Perquè ha sigut incapaç de definir un objectiu en positiu. Partint d’una idea de la legalitat com a marc insuperable i innegociable (com a gàbia i no com a regles de joc compartides, com a factors d’oportunitat), el discurs ha girat sobre les desgràcies que ens cauran a sobre: ruptura de la convivència, desastre econòmic, sortida d’Europa, daltabaix social. La por és conservadora. En societats benestants, a l’hora de la veritat el vertigen del canvi frena moltes voluntats. La por podria arribar a servir per guanyar un referèndum, però no serveix per fer un projecte polític. Si un dia el no guanyés, probablement el sobiranisme continuaria governant.

No hi ha un projecte del no pensat per aquí i des d’aquí. Tot són variants de la defensa de l’statu quo. Per això el no va a remolc de PP i PSOE. I aquests han perdut la veu en relació amb Catalunya. El cas del PP és flagrant. Rajoy ha repetit en públic i en privat que no sap qui mana allà. Per ell, mentalment i sentimentalment, Catalunya ja és un altre món. No té res a dir-li. I només se li acut retenir-la per la força. Ja parla d’impugnar el 9-N altre cop. Amb aquesta mentalitat és molt difícil fer un discurs positiu i de futur que pugui articular un magma social com el del no i les seves diverses coloracions. Però un estat en crisi té poques il·lusions a oferir. No és un avantatge per al sí que el no estigui orfe de projecte. El debat seria més exigent i es guanyaria en realisme i eficiència estratègica.

“12 hombres sin piedad”

España se desmorona; por sí sola. Decía Francesc Cambó, "Hay dos maneras seguras de llegar al desastre: una, pedir lo imposible; otra, retrasar lo inevitable".

Este viernes Mariano Rajoy, ha dado indicios de volver a querer postergar lo inexcusable, aún teniéndolo muy dificil. Ha inculpado al presidente de la Generalitat, Artur Mas, de querer transitar hacia la "Edad Media" y de pretender cambiar un procedimiento ilegal, el día 9 de noviembre, por otro "más antidemocrático todavía", que el anterior. El Presidente del gobierno ha recordado, tal y como había adelantado su vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, que ha dado directrices para analizar los pasos alternativos que da Mas para la consulta del 9N "sin ninguna garantía democrática", y ha avalado que no hay que tener la menor duda que se volverá a recurrir al Tribunal Constitucional si se considera necesario. El líder del PP inventa estas declaraciones en referencia a la intención de la Generalitat de modificar la consulta soberanista por una ''consulta informativa''. El Gobierno entiende que las consideradas como consultas ciudadanas mediante pregunta directa "constituyen materialmente un auténtico referéndum". Así el Tribunal Constitucional puede volver a decidir, o lo intentará a riesgo de fracasar. Y es que este es un TC nada imparcial o ecuánime, con mayoría del PP. Por ello, un tribunal que no es ejemplo de equidad, no puede obligar a que se paralice un proceso participativo y democratico.

La desfachatez y la insolencia del Estado interponiendo la mediación de la justicia para usos y beneficios partidistas es infinita. Más de lo mismo, el Consejo de Ministros ha adoptado también este viernes los acuerdos para impugnar ante el Tribunal Constitucional los dos decretos del Gobierno de Canarias. El Gobierno recurrirá, de igual manera que en el proceso catalán, ante el TC la consulta convocada por el Ejecutivo de Canarias en relación con las prospecciones petrolíferas en aguas cercanas al archipiélago, convocada para el 23 de noviembre, según palabras de la vicepresidenta del ejecutivo, Soraya Sáenz de Santamaría. El gobierno regional de canarias, que lidera Paulino Rivero, lo ha dejado bien claro, "La decisión del Gobierno de España solo pretende acallar la voz de los canarios, demostrando un talante antidemocrático que no responde al interés general, sino al interés de una empresa privada". En este caso Repsol/Estado.

Así pues, una vez más toca la posible intimidación de los 12 togados del Tribunal Constitucional, cuales "12 hombres sin piedad", en un escarnio contra el ciudadano del pueblo culpable de antemano. 12 Jueces de un TC, en el que varios magistrados han estado relacionados con la FAES, uno de ellos fue diputado del PP durante 17 años y su presidente militó entre 2008 y 2011. Cada uno de los 12 magistrados del Tribunal Constitucional, máximo órgano jurídico en España, son o conservadores o progresistas (PP o PSOE). La relación de los jueces que componen este órgano va más allá de una alineación ideológica con los dos principales partidos de la oposición, como se demostró cuando los papeles de Bárcenas desvelaron que Francisco Pérez de los Cobos, presidente del TC, había sido militante del PP entre 2008 y 2011.

Por lo tanto, si en esas dos formaciones políticas los magistrados del infame Tribunal Constitucional, van desde la coincidencia ideológica a la pertenencia, no se puede ni deben dar consejos desde los medios de comunicación, pero esta vez la ciudadanía espera que la clase política de Cataluña, o mejor dicho el Govern, no recule o rehúya, sobre la posibilidad de celebrar el 9N. Si vuelve a incurrir en ese despropósito no creo que la ciudadanía se lo perdone y el electorado de CiU le castigaría de por vida. Además si se diera el caso, ahora podría enmendar el error de la rápida retirada sobre la anterior propuesta. Hay un nuevo Estado en juego. Como reza el dicho: "Un político piensa en las próximas elecciones; un estadista en la próxima generación…"

JL Herrera Vega

Niño Becerra deixa en evidència Montoro

L’economista es queixa que el govern espanyol cobra a Catalunya pel FLA, "per uns diners que són nostres"

Nerea Rodríguez

El catedràtic d’Economia Santiago Niño Becerra va deixar ahir en evidència al ministre espanyol d’Economia, Cristóbal Montoro. Durant una intervenció al programa ‘Versió RAC1’, l’economista va replicar algunes de les respostes que el ministre va donar ahir a CiU durant la defensa dels pressupostos de l’Estat pel 2015.

Montoro va assegurar que si Catalunya creix és per les polítiques de l’Estat, però Niño Becerra va recordar que la inversió a Catalunya pressupostada ha baixat en relació al 2014 i es va queixar: “No sé què diu aquest senyor”. A més, el ministre espanyol va afirmar que “tots som l’Estat i per això els hospitals estan tots oberts i els col·legis públics, perquè sinó ho haguéssim fet molts haguessin hagut de tancar”.

L’economista, però, es va preguntar: “Perquè no diu que si Catalunya té un deute de 62.000 milions d’euros és pel dèficit fiscal interregional que l’agència tributària i el govern de Madrid obliga a tenir a Catalunya?” I va continuar: “Si Catalunya tingués cada any aquests entre 10 i 14.000 milions d’euros, no tindria deute, tindria inversions i superàvit. La realitat és aquesta”.

En relació al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), Niño Becerra va assegurar que “existeix perquè existeix el dèficit interregional, i a sobre ens cobren pel FLA, per uns diners que són nostres”. A més, va explicar que tot i que Montoro diu que el 6% de dèficit és el 6% de dèficit d’Espanya, “això no és cert”: “Catalunya té un superàvit del 8%. Euskadi té superàvit, Balears, València i Madrid també. El 6% és de la resta”.

Finalment, va concloure: “El tema és que hi ha comunitats que generen superàvit i d’altres que generen un dèficit salvatge”.