El vídeo de la semana: ¿por qué quieren los madrileños que Cataluña siga siendo española?

http://www.huffingtonpost.es/2014/10/03/video-semana-cataluna-espanola_n_5928840.html

Cariño, los madrileños no quieren NADA. Los querrán los gobernantes actuales, que por cuestión logística están situados en Madrid, pero propiamente dicho " los madrileños " es exagerar pera vamos... Tres pueblos. No sé si has tenido la suerte de vivir en Madrid.... bien, yo sí, y afortunadamente o desgraciadamente se la suda lo que hagamos, los que están a favor de la independencia lo están y los que no, lo están y tienen absolutamente el mismo derecho de opinar lo que piensa.

Cariño, los madrileños no quieren NADA. Los querrán los gobernantes actuales, que por cuestión logística están situados en Madrid, pero propiamente dicho " los madrileños " es exagerar pera vamos... Tres pueblos. No sé si has tenido la suerte de vivir en Madrid.... bien, yo sí, y afortunadamente o desgraciadamente se la suda lo que hagamos, los que están a favor de la independencia lo están y los que no, lo están y tienen absolutamente el mismo derecho de opinar lo que piensa.

Estoy de acuerdo, tendríamos que hacer "todos plegados" un reciclaje del lenguaje, y en vez de "los madrileños" "los españoles" así, generalizando, tendríamos que aprender a decir "el gobierno de España" o en el caso presente "el gobierno del PP"

Por ejemplo, no es correcto decir que "los españoles no quieren que los catalanes votemos" lo correcto es decir, "el gobierno del PP no quiere que los catalanes votemos"

Buena puntualización!!!...,es que desde aqui,muchas veces,se generaliza y hablamos de "Madrid",refiriendonos a la sede central del gobierno y de la cúpula Política,Militar e Ideológica de España.Creo que puedo generalizar,cuando se menciona "Madrid",nunca y en nigun caso nos referimos a la población Civil de Madrid,con la que en general nos unen muchisimos lazos afectivos.Tambien estos últimos sufren los desvarios y chapuzas de la referida Cúpula,Jauria ó Caverna,dile como quieras.

Creo que me he explicado.

..... bueno, bueno, bueno.

he expresado ninguna opinión, ni tan siquiera he valorado la noticia y el video que he posteado.

Ahora bien,

Ángeles: "Cariño, los madrileños no quieren NADA". Tú no puedes hablar en nombre de TODOS los madrileños. ¿No?
No sé si has tenido la suerte de vivir en Madrid.... bien, yo sí, y afortunadamente o desgraciadamente se la suda lo que hagamos, los que están a favor de la independencia lo están y los que no, lo están y tienen absolutamente el mismo derecho de opinar lo que piensa No he [...]

Pues corazón de mi vida, tú tampoco hables en nombre de todos, de los catalanes también hay muchoss dichos y he aprendido a diferenciar cuales son ciertos o no, y TODAS las encuestas TODAS están manipuladas por alguien.

Buen provecho.. Y muchosss

Gracias por "Buen provecho.. Y muchosss " ... aunque un poco tarde, bueno, pues entonces que sea para la cena "Bon profit"

.... en algún momento "he hablado en nombre de todos" ¿ ?..... si así fuere, pido mil y una disculpas.

Llega el hijo de un catalán a casa sudando, con la camisa arrugada y fuera del pantalón, despeinado... y el padre le pregunta:
- ¿Pero qué te ha pasado? ¡Vienes hecho una pena!
- Mira papá, sabes que [...]

Buena puntualización!!!...,es que desde aqui,muchas veces,se generaliza y hablamos de "Madrid",refiriendonos a la sede central del gobierno y de la cúpula Política,Militar e Ideológica de España.Creo que puedo generalizar,cuando se menciona "Madrid",nunca y en nigun caso nos referimos a la población Civil de Madrid,con la que en general nos unen muchisimos lazos afectivos.Tambien estos últimos sufren los desvarios y chapuzas de la referida Cúpula,Jauria ó Caverna,dile como quieras.

Creo que me he explicado.

Un aficionat de la Penya, detingut per dur una estelada

El club demana aclarir l'arrest

Redacció Barcelona | Actualitzat el 05/10/2014 a les 23:38h
Arxivat a: Esports, estelada, Penya, procés català

El consell d'Administració del Club Joventut Badalona ha demanat aquest diumenge en un comunicat que s'aclareixi amb la "màxima celeritat" si la policia espanyola ha arrestat un aficionat a Saragossa, al pavelló Príncipe Felipe, perquè duia una estelada. El jove formava part d'una seixantena d'aficionats que han assistit al partit entre el FIATC Joventut i el CAI Saragossa.

Segons la Penya, diverses informacions relacionen l'origen de la detenció amb el fet que el jove duia una estelada. L'aficionat ha estat detingut durant el partit i passarà la nit a comissaria. El club ha expressat el seu "absolut rebuig a qualsevol forma de violència" i ha defensat el "dret a la llibertat d'expressió.

La policia agredeix i arresta un afeccionat de la Penya a Saragossa per una estelada 05.10.2014 21:22


Un jove afeccionat del FIATC Joventut de Badalona ha estat agredit i arrestat per agents de la policia espanyola avui a la tarda a Saragossa, al pavelló Príncipe Felipe. Àlex Molina formava part d'un grup d'uns cent cinquanta afeccionats de la Penya que han assistit al partit entre el Joventut i el CAI Saragossa. Animaven l'equip amb una estelada i amb crits d'independència, i això ha fet que s'hi atansés un grup d'agents de la policia espanyola, que els han cridat l'atenció. Finalment han fet identificar un dels joves, a qui han reduït, han agredit i s'han endut a la comissaria.

'Animàvem la Penya, hem tret una estelada que dúiem i hem cridat independència', relata a VilaWeb un dels afeccionats de la Penya. 'Nosaltres érem a la part de dalt de la graderia, i hem vist que a baix venien tot d'agents de la policia espanyola. Han cridat un noi i li han dit que allò que fèiem era il·legal, que faltàvem al respecte del pavelló i que no ho féssim més.'

En aquell moment han amagat la bandera. Uns moments més tard han tornat a cridar independència. 'Hem cridat, però no pas amb ànims de provocar ningú', afegeix aquest afeccionat. Ha estat aleshores que els agents han tornat, han fet baixar un altre dels seguidors de la Penya, l'Àlex. Li han demanat que s'identifiqués, i quan ha pujat novament a buscar el DNI l'han agafat i l'han fet caure a terra. Així ens ho ha explicat: 'He sentit que un parell dels nostres han començat a cridar, i he vist que l'agafaven d'una manera brutal, i això que és un noi ben alt, que fa metre noranta-cinc. També n'han detingut un altre, que l'han deixat anar al cap de poca estona. Però l'Àlex continuava detingut a la comissaria.'

Arran d'aquests fets, el consell d'administració del Joventut ha publicat una nota a la web oficial del club, que reproduïm a continuació:

'Durant el partit d'aquesta tarda a Saragossa, un afeccionat del Joventut ha estat detingut per agents de la policia nacional, que l'ha traslladat a la comissaria. Davant les diverses informacions que relacionen l'origen de la detenció amb el fet que l'afeccionat en qüestió duia una estelada, els membres del consell d'administració del Club Joventut Badalona demanem que s'aclareixin els fets amb la màxima celeritat. Al mateix temps, expressem el nostre absolut rebuig a qualsevol forma de violència i defensem el dret a la llibertat d'expressió.'

Sabes que TODO LOS PAISES funciona como asi? Los ricos estados, pagan por los
pobres estados. y tambien catalonia no es lo mas rico:

http://en.wikipedia.org/wiki/Ranked_lists_of_Spanish_autonomous_communities#GRP_.28PPP.29_per_capita_per_euro


todo el mundo saben que estados unidos es la pais con el mas poder en todo el mundo. tenemos la mas grande economia, y si algo pasa en el mundo, llaman eeuu. nadie llaman catalonia por ni una cosa.

No imprimiràs el nom de Florentino Pérez en va

ÀLEX GUTIÉRREZ | | 05/10/2014 22:30


Un tuit de Ramón Galán (@RamonGR9) alertava que el nom de Florentino Pérez, propietari d’ACS, no apareix a les notícies sobre el cas Castor publicades per El País, El Mundo, Levante i Abc. Remeno el cercador -miro del dia 1 al dia 5 d’octubre- i comprovo que el tuit encara és vàlid i hi podem afegir La Razón. O sigui : els ciutadans ja sabem que haurem de pagar un fiasco de 1.350 milions dels nostres impostos, però els diaris espanyols han obviat aclarir a quines vellutades butxaques aniran a parar aquests diners. La pena del telenotícies té aquests capricis. I els catalans? La Vanguardia no en parlava a la notícia, però Pilar Rahola criticava Florentino sense embuts en un article. El Periódico, El Punt Avui i l’ARA sí que imprimien el seu nom (unes quantes vegades).

El diccionari de la RAE ara és federalista

De la portada de diumenge de La Razón el més cridaner no és l’errata que, en un subtítol, convertia Joana Ortega en Joan Ortega, sinó el tema de portada “La primera paraula del diccionari de la RAE era d’ús català”. Llegeixo que es tractava d’aba, que indicava una mesura de terra. El diari admet que també es feia servir a l’Aragó i València, però que en portada només destaquin Catalunya té una intenció evident: suggerir generositat d’Espanya envers el català. Com diria l’últim mot del diccionari: zzz.

Àlbum de titulars

“Isabel Preysler, 63 años, tres bodas y un funeral” (‘La Vanguardia’)

El tabú de la llengua

Que l'ambient polític ha canviat de sobte, no ho pot negar ningú. La setmana passada, ho repetiré, va marcar un tombant que haurem de valorar com cal amb la perspectiva del temps. Hem de ser conscients que ara tot s'accelerarà molt i qualsevol previsió es pot fer miques d'un moment a un altre. A Madrid per primera vegada tremolen sense poder-se'n amagar i entre nosaltres constate un ambient encomanadís i embriagador d'eufòria que és molt sa. Malgrat els seriosos entrebancs que ens queden encara, des de divendres a la nit o des de dissabte al matí més gent que mai està convençuda que aquesta vegada sí que guanyarem. I sempre el convenciment de la victòria és la peça clau per a aconseguir-la.



Enmig d'aquest estat anímic, vull cridar l'atenció sobre l'entrevista a Carme Junyent que VilaWeb publica avui. Junyent és una de les ments més lúcides del país i per això diu sempre coses incòmodes. Com ara que la normalització del català va malament i que reproduir el bilingüisme en la república nostra serà un error important.



Hi coincidesc en la diagnosi i voldria remarcar que la seua proposta és sobretot una proposta moderna. Efectivament, els Països Catalans avui ja som una nació multilingüe, imparablement multilingüe. Una nació que ha superat el monolingüisme que era habitual no fa pas tant de temps --quan jo era un xiquet a Bétera no parlava castellà de manera natural ningú, val la pena de recordar-ho. Però que també ja ha superat, al sud, el forçat i obligat bilingüisme exclusiu català-castellà fruit de la transició --la relació al nord amb el francès mereix una anàlisi diferent.



Ara crearem una república que aspirem que siga un model. No serà un gran país ni cap superpotència, però tots volem canalitzar aquest entusiasme que sentim avui més enllà del dia de la independència, cap a l'aparició d'un estat nou del qual ens puguem sentir orgullosos, un estat diferent. Sobre això, més d'una vegada em deveu haver sentit dir que la meua recepta és simplement que no espanyolegem. Que no copiem allò que ja tenim i que sabem que no funciona.



I he de dir que, en aquest punt, em resulta extraordinàriament sorprenent que siga precisament respecte de la llengua que hom ens demane que espanyolegem. Que repetim l'esquema creat per l'estat de les autonomies de les dues llengües oficials úniques, deixant fora les altres, i totes dues oficials sobre tot el territori, sense distincions ni matisos demogràfics ni sociològics. Junyent ho explica molt millor que no ho faré jo mai, de manera que us recomane simplement que llegiu l'entrevista.



Hi ha, tanmateix un però més que ella no diu i que jo sí que vull posar sobre la taula: per quin motiu algú ha decidit que aquest és un tema tabú, del qual no es pot ni parlar? Oriol Junqueras va fer un article en un diari dient que les dues llengües havien de ser oficials, CiU ho va acceptar i des d'aleshores cada vegada que algú exposa el dubte de si això té sentit, tan solament el dubte, ha d'aguantar una allau d'agressions verbals sovint tan elementals com barroeres i que solen acabar amb un rotund 'això no es discuteix'.



I jo demane per què no. Per què podem discutir si formem part de la Unió Europea o si tenim exèrcit o si hi haurà escoles privades o no, però no podem discutir quina serà la llengua, o les llengües, oficial?



La meua posició és sabuda: sóc partidari que no hi haja llengües oficials i que cada institució puga crear el seu règim lingüístic propi, atenent sobretot la realitat dels veïns. Evidentment, partint de la concepció que la llengua del país, la pròpia i la que necessita ser encara potenciada i molt és la catalana. Si a la república no és possible de fer realitat aquella màxima de Joan Brossa segons la qual volem viure plenament en català --plenament no vol dir únicament--, de què ens servirà el clam d'independència? Quin país recuperarem aleshores? I quin missatge enviarem a Elx, a Ciutadella o a Perpinyà, als nostres conciutadans que continuaran reclamant el respecte de l'estat envers la llengua de tots?



Per això trobe intolerable, intolerable i insultant, que a gent que s'ha passat decennis defensant la llengua i demanant-ne l'oficialitat única ara hi haja algú que li diga que no té el dret de parlar-ne, o, pitjor encara, l'acusen si fa no fa de voler la derrota del país perquè en parla. L'episodi recent amb la pregunta cinc de la Gigaenquesta em sembla en aquest sentit tan paradigmàtic com trist.



Durant la transició ens va passar una cosa que és en bona part l'origen de l'actual mal funcionament del sistema: alguns van decidir per tots, sense llum ni taquígrafs. Sobre massa coses. I he de dir que en la qüestió de la llengua veig per primera vegada en aquesta nova transició com també alguns, novament, volen decidir per tots: sense debat. Volen que obeïm i volen que callem. I això, més i tot que la decisió final sobre el règim lingüístic que tindrem, em sembla intolerable i enormement perillós. Raó per la qual reclame el debat públic, sensat i argumentat. I agraesc a Carme Junyent que l'haja posat d'una manera tan esclaridora i documentada sobre la taula.

S’ha acabat el temps del diàleg… que mai no ha existit

Ens costa molt entendre l'actitud tancada, suïcida fins i tot des del punt de vista dels que deuen ser els seus interessos –'cerril', em sembla que en dirien ells–, de l'estat espanyol i les seves institucions. Durant molts mesos hem intentat explicar-nos-la dient que a la qüestió que es plantejava des de Catalunya, una qüestió política, ells només estaven disposats a oposar-hi raons jurídiques. I això ha estat cert fins ara, i segurament no deixarà de ser-ho les setmanes que vindran. Però per què? Per què s'entesten a convertir el conflicte polític en un cul-de-sac jurídic? Em sembla que n'he trobat la raó, i ho dic amb tota la modèstia i sense alegria: perquè en realitat, per a ells, la discussió és, simplement, metafísica. Sense ironia: perquè senten Espanya com una 'unidad de destino en lo universal'. Anterior a la història. Inevitable i insubstituïble. I per tant no els cap al cap la possibilitat que sigui una altra cosa que el que entenen que és.



Si això és així, deu tenir sentit que el president del seu govern, el senyor Rajoy, vagi titllant el president Mas i tots nosaltres d'antidemòcrates. Perquè, des de les essències metafísiques, hi ha coses que no són discutibles. La llei, per exemple, s'assembla prou a un dogma de fe. No entenen que la voluntat dels ciutadans sigui anterior a la llei, ni que és precisament això, la capacitat dels ciutadans de modificar les lleis, a través de l'elecció dels seus representants, o fins i tot de la resistència fins a la desobediència civil quan amb això no n'hi ha prou, el que defineix la democràcia.



Per això dic, si això és així, i cada vegada que obren la boca –aquest cap de setmana mateix el senyor Rajoy, amb 'lapsus linguae' inclòs– sembla que ho sigui, que el diàleg amb les institucions estatals espanyoles i els qui les encarnen no té futur. Que se n'ha acabat el temps. Que, de fet, mai no ha estat un diàleg possible. Que no cal que hi dediquem més energia.



Ara és l'hora, com entenc que es va escenificar en la reunió de divendres, com vam veure majestuosament representat dissabte en la trobada d'alcaldes amb el president Mas, que caminem decididament cap al gest de l'emancipació final. Emancipats ja, de fet –com molts ens en sentim–, políticament, sentimentalment, jurídicament i tot. Ara és l'hora de plantar cara. Sense violència de cap mena, sinó amb el somriure de la il·lusió i la cortesia del que se sent emparat per la raó. Que la tenim.



A hores d'ara no sé si el 9-N votarem o no votarem. Però estic del tot segur que el camí que hem fet fins avui ja no té marxa enrere i que, sigui el dia 9 o el dia que sigui que votem, proclamarem la nostra llibertat i la nostra independència amb serenitat i la mirada posada en el futur. Si res no canvia molt, el gest desembocarà per força en una declaració unilateral d'independència. Però la farem amb la mà estesa, fins i tot, a les institucions de l'estat espanyol que aleshores, potser, finalment, s'adonaran que cal seure a parlar d'alguna cosa. I si no, ja s'ho faran. Quan necessitin res, si l'orgull els ho permet, que truquin a la porta.

Açò clama al cel. Un altre país és possible.

Fa temps que sabem que el PPCV no pinta absolutament res a dintre del PP nacional. Que els polítics valencians d’aquest partit tenen el pessebre a vessar per tal de pegar la cabotada, i que el partit, donat el cas, no dubta en treure’ls dels embolics judicials i recompensar-los “por los servicios prestados”. Per aquests serveis, i d’altres que no coneixem, els populars valencians porten a terme al peu de la lletra la consigna “d’ofrenar noves glòries”. Espanya, per a ells, és allò important i els interessos dels valencians i valencianes és totalment secundari. I així ho hem pogut constar com, en moltes ocasions, tant a les Corts, com al Congrés i Senat els populars valencians han votat lleis, ordres, decrets i propostes que clarament anaven en contra dels nostres interessos.

Sense anar més lluny, a les Corts Valencianes, i en el debat de política general, vam poder veure actituds, discursos, votacions i propostes típicament d’opereta, d’hipocresia botiflera. Un debat que de segur que donaria per a molt en mans del recordat i enyorat director de cinema, el valencià Luís García Berlanga. I és que aquest Consell fa riure, ens ha portat a la ruïna absoluta, se’n fot de la música i dels tocadors, és incapaç de treure’ns del pou i , a sobre, no té un parell de collons per plantar-se i dir que ja n’hi ha prou.

Al llarg de tot l’estiu ens han donat la pallissa amb titulars com aquests: “El exceso de financiación del País Vasco cobriria el agravio de cinco autonomias “ (Alfonso Rus, 25-07-14), “Es inacceptable que València financieregiones como Aragón o el País Vasco” ( Alberto Fabra, 24-07-14), “¿Cómo se puede justificar que en atenciónsanitaria un valencianoreciba 900 euros anuales y un vasco 1.400?” (Juan Cotino, 27-07-14), “La situación de la financiació de la Comunitat es muchomásurgente que la del resto de comunidades” (Marí José Català, 19-007-14), “No tenemosmargen para ajustar mássin que ello afecte a los Servicios basicos y fundamentales de los ciudadanos, y en eso no vamos a claudicar” ( Juan Carlos Moragues, 1-08-14), “Las balanzasfiscales han evidenciado un dato objectivo que todosconocían, y es que la Comunitat Valenciana està mal financiada, como evidencia el saldo fiscal negativo de 2.018 millones de euros” (Isabel Bonig, 27-07-14).

Doncs bé, davant d’aquesta suposada crítica del PP al dolent finançament que tenim i a la discriminació secular que els valencians patim per part dels Governs de Madrid, l’empresariat valencià (caram,ja era hora!!!) va voler estar al costat d’aquestes crítiques i d’aquestes reivindicacions. Tot, per fer costat al PP i tindre més força per plantar-se. Així, el president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) va afirmar que “la Comunitat Valenciana ha sido moneda de cambio con otras autonomies [...] toda la Sociedad valencians somos responsables de no haver levantado antes la voz”(Salvador Navarro, 03-08-14). Molt més lluny anava l’empresari Federico Félix que sense pèls a la llengua llançà una reflexió força interessant ( 19-07-14): “Ofrenar nuevas glorias a España no nos ha servido de nada a los valencianos”. Fins i tot el president del Consell Valencià de Cultura (CVC), el moderat Santiago Grisolía, va dir que: “La Generalitat ha tenidopocomúsculo al defender la financiación autonòmica” (21-07-14). A més a més, i perquè quedara palés el descontent de la patronal valenciana davant d’aquest menyspreu per part del Govern de Mariano Rajoy, que ens ha portat a ser la comunitat més maltractada a nivell de finançament,”Las balanzas fiscales certifican que la valenciana es la comunidad más maltratada de España” (24-07-14), tot l’empresariat valencià, AVE, Cierval, COECV, Cambres de Comerç…, s’hi van posar d’acord i acudiren al Palau de la Generalitat (la fotografia de tots els empresaris plegats és ja una imatge històrica) a manifestar-li al president Alberto Fabra que “porten anys reivindicant una millora del finançament de la Comunitat Valenciana”. Però, encara més, setmanes més tard elaboren un decàleg amb les infraestructures i el finançament urgent que necessita el País Valencià, tot i sol·licitant una reunió urgent amb el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro per explicar-li les esmentades necessitats.

Han passat setmanes i mesos i a hores d’ara els empresaris valencians encara estan esperant aquesta reunió amb Montoro. És més, el ministre no rep ni al president Fabra. La patronal, com és lògic i ha de ser, davant d’aquest gest de menyspreu de Madrid ha tirat pel recte tot i criticant obertament el Govern de Mariano Rajoy. I què ha fet el president Fabra? Doncs en lloc d’estar al costat de la patronal valenciana i pressionar a Madrid, s’ha cagat damunt i ha donat ordres a la consellera d’Infraestructures i coordinadora del PPCV, Isabel Bonig, per criticar els empresaris, “Si quierenhacer política, que se presenten a las elecciones” (06-08-14). Però, a més a més, i per acabar-ho d’adobar, en el Debat de Política General el PPCV vota en contra de traslladar a Rajoy les exigències de l’empresariat, “El PP vota contra el decálogo empresarial que exige a Rajoy infraestructuras i financiación”(25-09-14).

Així que tot l’estiu plorant i omplint-se la boca que estem discriminats, escampant a dret i tort que ens cal un nou model de finançament, etcètera, etcètera, i quan tenien tota la patronal al seu costat, i la predisposició de l’oposició a donar suport, resulta que es baixen els pantalons i voten en contra de portar a Madrid aquest decàleg empresarial, tant necessari i urgent per a tots els valencians i valencianes. Com hem d’interpretar els valencians del carrer aquesta actitud poruga, servil i mesell del Consell? Tal i com diu l’empresari Federico Félix, de què ha servit i serveix ofrenar noves glòries a Espanya si aquesta passa de nosaltres, ens menysprea, discrimina i només ens vol per emportar-se la nostra riquesa i els nostres vots, claus per a la governabilitat Madrid? Quina mena de governants valencians tenim que han permés que el País Valencià haja arribat a una situació de fallida? A qui defensa el Govern valencià que permet que cada valencià, poca broma!, aportem 394 euros més dels que rebem per finançar la resta de comunitats quan nosaltres estem en una situació límit ? Ja poden comparar resultats i enquestes oficials que els valencians estem per sota de la mitjana estatal en tot: en finançament, fracàs escolar, atenció sanitària, llei de dependència, pobresa infantil, serveis socials, saturació de jutjats….

Comptat i debatut, els valencians tenim un Govern que ens ha enganyat. Ha enganyat als seues votants, a l’empresariat i al poble en general. No defensa els nostres interessos, i és incapaç d’anar a Madrid a dir que ja n’hi ha prou. Davant d’aquesta situació els valencians i valencianes també ens preguntem què està fent l’oposició. Segurament algú dels seues dirigents ens diria que fan el que poden. És veritat que sense uns mitjans de comunicació valencians és difícil arribar a la gent, però la realitat és que el treball que fan, tot i que és molt, és quasi invisible a la gent del carrer, i per això no és gens estrany que aquest descontent, aquesta decepció en els partits tradicionals, aquesta ràbia acumulada cerque altres maneres de fer política. Plataformes i partits com Podem, Guanyem… són producte de tot plegat. Ja seria hora que el PSPV, EUPV i Compromís feren un front comú a les Corts i començaren a il·lusionar els valencians i valencianes que una altra manera de fer política és possible. Ja no és moment d’especular i mirar-se el melic. Molts valencians cada dia que passa ho tenim més clar, o ens fan una proposta engrescadora i de futur i ens presenten un projecte de país il·lusionant, o els resultats de les urnes posarà a cadascú en el seu lloc. L’escriptor Joan Fuster va dir una vegada que “el País Valencià serà d’esquerres o no serà”. Alguns polítics de poca volada, i també algun que altre “pseudointel·lectual”, han criticar aquesta reflexió de l’assagista de Sueca. Però la realitat, i el temps, li ha donat la raó. Amb 20 anys de governs del PP ja hem vist on hem anat a parar. Amb aquesta dreta valenciana no tenim res a fer, mentre tinguen el poder continuaran ofrenant noves glòries a Espanya, encara que a aquest poble l’hagen d’abocar a un pou, a un atzucac.

El PP no té cap projecte de país. Aquesta situació és insostenible i clama al cel. Un altre país és possible.

Espanya presenta els pressupostos de la independència

Probablement a algú li hagi passat desapercebut amb tot el que ha passat aquesta setmana que l’Estat espanyol ja ha presentat els pressupostos per a l’any 2015. La gran notícia és l’espectacular caiguda de les inversions a Catalunya. Els sona? Catalunya contribueix amb el 19% del PIB total de l’Estat per a que la maquinària estatal funcioni; però enguany l’Estat ha decidit retornar-nos el percentatge més baix dels darrers 17 anys: un 9,5%. O sigui, el 50% menys del que ens correspon rebre en inversions. Això es tradueix en rebre 141,63€ per persona quan la mitjana estatal és de 243,65€. Podran deduir on van a parar els diners que compensen la mitjana. Per cert, la demarcació de Girona és la més infrafinançada de l’Estat: 70,30€ per persona.


Espanya fa temps que s’ensuma que Catalunya acabarà marxant d’una manera o altra. La unitat i la determinació catalana s’ha mantingut intacta malgrat els terratrèmols interns i els atacs mesetaris, i aquesta setmana s’ha superat una veritable prova de foc. La coherència espanyola, molt allunyada de les falses promeses britàniques o la seducció canadenca, prefereix treure el fuet en lloc de pagar els deutes que ha contret amb nosaltres i donar-nos un finançament extra per mirar de retenir-nos.


Vivim en un Estat on tot es basa en guanyar o perdre. No hi ha mitges tintes. O Espanya guanya de forma abassegadora i humiliant, o bé tot el contrari. Aquí no es cedeix res, i en un moment en el qual els principis –aquests- prevalen, Espanya no canviarà la seva manera de ser per cedir una quantitat de diners que serveixi per contribuir a finançar un nou Estat. Ha arribat el moment que veiem el rostre real que s’ha amagat rere les caretes dels dirigents estatals durant tots aquests anys de suposada democràcia. Espanya ja ha descomptat Catalunya dels seus pressupostos? Vostès decideixen.

Catalunya lliurarà batalla

Si ahir vam veure una gran mostra d’unitat després d’una maratoniana jornada de reunió per part de Mas i els sis partits polítics que vetllen per la flama de la consulta, tal i com explicava ahir en Guifré; avui a l’Estat espanyol el dinar se li haurà entravessat després de veure la fotografia dels 920 alcaldes al Palau de la Generalitat entregant les mocions a favor del 9N al president Mas, i corejant-lo a crits d’independència quan aquest ha acabat el seu parlament. La consulta esdevé ja imparable.


Avui el Govern ha entès el perquè era tan important reprendre la campanya del 9N, i avui tenim la sensació que després d’abraçar-la novament, ja no la deixarà anar perquè avui ha afegit el coratge del 96% dels municipis de Catalunya, que representen tota una població que no donarà el braç a tòrcer per fer les urnes realitat el proper novembre. Què hagués passat avui si ahir s’hagués trencat tot? Això és el que estaven esperant tant el govern espanyol -òbviament- com tota la cort d’opinadors unionistes i també algú amb massa tremolor de cames d’aquí, que feia massa cas de les especulacions sobrevingudes i malintencionades de les últimes hores.


I malgrat tot això, la premsa espanyola encara no s’assabenta de què va la cosa. Si em permeten la referència, això mi em recorda el 2 a 6 del Madrid-Barça de fa uns anys. Feia goig veure com no veien d’on els plovien els gols que encara estan buscant. Els titulars espanyolistes d’avui ho reflecteixen molt bé: “Mas cede ante ERC[…]”, “Mas busca un 9N a la desesperada”, etcètera. Vostès sí que estan desesperats. Hi ha alguns d’allà i també d’aquí, que olorant ja una DUI, han començat a treure el fantasma del 6O 1934, però d’això ja tindrem l’avinentesa de parlar-ne dilluns. També hem gaudit d’imaginar-nos com deu haver digerit el paer Àngel Ros -quan ha arribat a casa i ha encès el televisor-, els préssecs que s’ha passat el dia menjant a la festa del préssec de Lleida. La metàfora que ha transmès el president del PSC no pot ser més nítida de la situació que viu aquell partit.

Però aquest no és el nostre problema, ni el dels 920 alcaldes avui reunits al Palau de la Generalitat. Aquesta és una imatge encara més potent que la d’ahir i que està a l’alçada, com a resposta, del clam dels darrers onzes de setembre, i sobretot també de les manifestacions multitudinàries davant dels ajuntaments d’aquesta setmana. I mentrestant, els voluntaris de l’ANC segueixen fent feina amb la gigaenquesta. Avui ciutats com Badalona o Girona s’han tenyit de groc per acollir milers de voluntaris que han iniciat la tasca de conèixer de primera mà quin país nou volem.


I vares municipals de comandament alçats, el Govern avui ha traduït la unitat d’ahir i d’avui en la represa de la campanya institucional des d’un punt de vista més subtil. TV3 ha començat a emetre un anunci on el Govern explica que l’Estat espanyol està intentant torpedinar la campanya institucional “Tu decideixes” i que el Govern, en definitiva, no cedirà més. Ara és l’hora catalans

Els treballadors públics, al servei dels drets fonamentals (#Funcionarispel9N)

Davant la prohibició de la Consulta del 9-N per part del Tribunal Constitucional, el Govern de la Generalitat de Catalunya va optar la setmana passada per suspendre’n la campanya informativa als mitjans i, el que és pitjor, per aturar del tot els preparatius. Per fer-ho, va adduir que el manteniment del procés electoral podia comportar perjudicis a tercers, particularment, als treballadors públics i empreses implicats. Com a funcionari, fa mesos que em plantejo perquè el meu Govern no ha engegat cap mecanisme per conèixer la disponibilitat de tots i cadascun dels seus treballadors davant la possibilitat (perfectament predictible) que Espanya optés per prohibir-nos l’exercici de drets fonamentals com els de participació i expressió. La consellera del ram, Joana Ortega, no ha fet cap pas en aquest sentit des de l’acord de data i pregunta, fa nou mesos. Que, després de precaritzar sense pietat les condicions laborals dels treballadors públics de la Generalitat durant quatre anys, afirmi ara que actua amb l’objectiu de protegir-nos, em resulta, com a mínim, poc creïble. Francament, sona excusa de mal pagadora.

No, molts no volem sotmetre’ns a la por i l’amenaça xantatgista de les institucions espanyoles. Molts, estem disposats a acceptar les conseqüències que se’n derivin, tot i que, alhora, continuem convençuts que el Govern pot dificultar les represàlies que se’ns vulguin aplicar. Fa dues dècades, la desobediència civil dels objectors de consciència, assumida molt majoritàriament per la societat com a causa justa, va acabar per dinamitar el servei militar obligatori. Ara, els treballadors públics en general i els funcionaris en particular, per la nostra funció social, tenim l’obligació especial de protegir els drets fonamentals dels nostres conciutadans. Molts estem disposats a donar el pas al servei de la Consulta i preguem que el Govern torni a posar en marxa el procés d’inscripció de representants de l’administració per a la Consulta del 9-N, el termini de la qual va expirar ahir. Ara fa exactament setanta-cinc anys, el franquisme va depurar milers de funcionaris catalans que, des de la Generalitat, les Diputacions i els Ajuntaments, s’havien mantingut fidels al seu poble. També en memòria d’ells, alguns volem ser #Fucionarispel9N.

Nadie LLAMA a tus USA,

ellos se bastan para meterse en casa de los otros, en cuanto a la primera potencia económica ya no lo es :
http://economia.elpais.com/economia/2014/05/03/actualidad/1399140952_251301.html

En cuanto a la deuda, decir "todos los paises deben" es de un cretinismo agudo, tus queridos USA tienen una deuda que supera toda Europa+Rusia