Sigo pensando que la vía federal es la única solución posible a este conflicto, una solución en la que todo el mundo acaba cediendo algo y en la que no hay vencedores ni vencidos.

ting por...

Paji, tens tot el dret de pensar lliurament, jo penso de la via federal ves sigut una bona solucio fa 3 anys, ara ja es tard, i ja destapap tota la forma democratica del gobern central, i amb el TC, fen el papered.

La unica via es votar.

Monika, jo estic fart de tenir por, prou, som esers lliuras,

Hail. Rajoy,,,,,, no.............................

Pues yo creo que la consulta del 9N debe celebrarse, y no será de costillada porque se hará de conformidad con la ley catalana. No debemos retirarla porque lo diga un puñado de franquistas de laCaspa. Que vengan aquitar las urnas si se atreven, nosotros queremos votar democráticamente, simplemente.

Buticular:
"Franquistas de la caspa"????
"Que vengan a quitar las urnas si se atreven"??????
Estás por el enfrentamiento en esos términos? ???
--------
Se cumple lo que ya se sabía: suspensión de la campaña electoral por parte del Mesías Mas.
Primera bajada de pantalones.
Seguirán otras.
Espero vuestros insultos (en el idioma que prefiráis)

L'ANC i Òmnium Cultural, sota la campanya 'Ara és l'hora', han convocat concentracions davant dels ajuntaments catalans avui a les 19.00. D'aquesta manera s'inicia la campanya pel sí a la independència, després que el Tribunal Constitucional espanyol hagi suspès la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N. L'acte central serà a la Plaça Sant Jaume de Barcelona i comptarà amb la presidenta de l'entitat, Carme Forcadell, i la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals. La plataforma ha demanat que tothom que se sumi a les concentracions porti una samarreta groga.

El tret de sortida de la campanya s'ha fet abans del que estava previst. 'Ara és l'hora' tenia programat iniciar la mobilització pel sí el 4 d'octubre, però la suspensió de les normes de manera urgent ha fet avançar-la. Just després que el president de la Generalitat, Artur Mas, singés dissabte el decret de convocatòria del 9-N el govern espanyol va posar en marxa d'immediat les accions necessaries per presentar els recursos contra la llei i el decret davant del Tribunal Constitucional espanyol. El fet que l'alt tribunal es reunís de manera extraordinària per admetre els recursos i suspendre'ls automàticament ha fet que la campanya comencés abans d'hora.

CDC, ERC, ICV i la CUP s'afegeixen a la crida


Els partits proconsulta s'han afegit a la crida de les concentracions davant dels ajuntaments. Josep Rull, coordinador general de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), va dir que la convocatòria del ple extraordinari del Tribunal Constitucional espanyol posa en evidència 'que l'alt tribunal no pot ser un bon àrbitre'. Rull va recalcar que 'és la primera vegada a la història que el Consell d'Estat es reuneix en diumenge i també és la primera vegada a la història que el TC convoca un ple extraordinari i urgent'.

El secretari general d'ICV, Josep Vendrell, va exclamar que 'el que fa el govern espanyol és posar la pilota d'un problema polític a la teulada d'un organisme jurisdiccional al qual no li correspon resoldre problemes polítics'. D'aquesta manera, va afegir, 'el Tribunal Constitucional dóna credibilitat a aquesta idea'. També va dir que li sembla 'insòlit i intolerable' que el TC s'hagi reunit d'urgència per fer l'admissió a tràmit tenint en compte que no s'ha fet anteriorment en d'altres recursos.

La CUP ja va fer una convocatòria a la mateixa hora d'ahir i va afirmar que 'només la mobilització sostinguda és la garantia que el 9 de novembre es faci el referèndum' i que les concentracions deixaran clar que 'aquest poble no s'arronsa davant de tribunals inquisitorials.

Yo no he dicho nada de quitar las urnas. Ha sido Buticular el que ha retado a que se quiten. Sería interesante que alguien valorara las consecuencias que pueden acarrear ciertos actos.

El govern de la Generalitat ha decidit que tira endavant el procés de la consulta malgrat la suspensió de la convocatòria per part del Tribunal Constitucional espanyol. 'El procés continua. Aquest és el propòsit del govern. Som en un context on ahir no es va acabar res. hi ha una situació processal que no ens passa per alt, però la determinació del govern és continuar. Farem les coses complint els compromisos adquirits i ajustades a dret', ha declarat el conseller de Presidència, Francesc Homs.

'Si algú es penava que amb allò que va passar ahir tot es pararia el missatge que institucionalmemt volem donar a la ciutadania i a l'estat ahir no va acabar res', ha afegit.

I ha anunciat que de manera cautelar i temporal el govern suspèn la campanya institucional informativa sobre el 9-N. 'La campanya, la difondrà qui vulgui, però no podem posar contra les cordes funcionaris de l'administració de la Generalitat.'Heus ací l'anunci que ha quedat prohibit:

Homs ha anunciat tot un seguit d'acords del govern, que són els següents: Promoure iniciatives legals, polítiques, institucionals orientades a garantir el procés perquè la ciutadania pugui exercir el dret de decidir, atenent els principis de legitimitat i pluralisme: comunicar al parlament que el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit els recursos del govern espanyol; manifestar que el govern es posa a disposició del parlament per dur a terme les actuacions oportunes; disposar els acords de govern pertinents per personar-se al TC i sol·licitar l'immediat aixecament de la suspensió i la definitiva anul·lació dels recursos; prendre les mesures corresponents conseqüents amb els efectes que generen i en especial les dirigides a garantir seguretat jurídica dels empleats públics.

Yo no he dicho nada de quitar las urnas. Ha sido Buticular el que ha retado a que se quiten. Sería interesante que alguien valorara las consecuencias que pueden acarrear ciertos actos.

Icària, Espanya, Europa

«Icària va resultar ser un somni. Espanya s’ha revelat tristament com la condemna per als que hi van creure. Ara, Europa, només ens quedes tu»

Blanca Busquets | Actualitzat el 30/09/2014 a les 00:01h

Icària, Icària... és el títol de la novel·la de Xavier Benguerel que l'any 1974 va guanyar el premi Planeta perquè ell mateix la va traduir al castellà un cop la tenia escrita en català, i sempre abans d'editar-la (el premi Planeta exigeix que les obres que s'hi presenten siguin inèdites). Icària, en aquell moment, era el somni al qual calia apel·lar.

Espanya, Espanya... Nosaltres també hem apel·lat en castellà. Els que parlem català tenim molts germans de parla castellana, i, d'aquests, els que viuen a Catalunya són tan catalans com nosaltres. Ara hem escrit una obra tots plegats i, abans de publicar-la l'hem donat a Espanya per a la seva valoració en un castellà d'allò més acurat perquè s'entengui bé. I Espanya, ni se l'ha mirat.

Europa, Europa... Vista la situació, em sembla que et necessitarem, i molt. Fins ara, no és que ens hagis girat l'esquena; és que has fet la viu-viu, has marejat la perdiu i has fet allò de tapar-te les orelles cridant ben fort per no sentir els crits de tot un poble que et demana ajuda. Per no sentir res. I això no pot ser.

T'entenc fins a un punt, Europa: Ara que ho tenies tot tan organitzat per estats, ara arriben els catalans dient que volen marxar d'un dels teus bastions d'Occident; un bastió que, dit sigui de passada, et convé tenir sòlidament estructurat. Si s'obre l'olla dels trons, pot ser que peti tot el que fins ara semblava que estava tan endreçat. Però és que... potser no s'havia endreçat bé, Europa; potser s'hauria d'haver fet nació per nació; potser s'hauria d'haver entès totes les sensibilitats d'aquest conglomerat tan ric en cultures i llengües que és el que et fa ser i existir.

Ara, fins i tot entenent les teves pors, Europa, deixa'm que et faci valorar què val més: el manteniment d'aquest ordre artificial a canvi d'aixafar tot un poble a dintre mateix de les teves fronteres? O el cop de mà precís, just i necessari, en un moment en què estic segura que el necessitarem, d'aquí a molt poc? Ara em diràs que, si fas això, et saltes les normes? Dona, segons com es miri: o és que no has nascut també per salvaguardar els drets individuals i els drets dels pobles? No és aquesta també una norma teva? I has pensat en les conseqüències de fer veure que no sents res? Has pensat en el terrabastall que podries desencadenar? Pensa-hi, perquè això també et pot fer por, Europa.

Icària va resultar ser un somni. Espanya s’ha revelat tristament com la condemna per als que hi van creure. Ara, Europa, només ens quedes tu.

Les firmes contra els catalans els empaiten de nit

Salvador Cot | Actualitzat el 30/09/2014 a les 01:31h
Arxivat a: Nació.cot

En algun racó del Congrés dels Diputats deuen estar apilades les 876 caixes que contenien un total de 4.028.396 firmes que Mariano Rajoy va aportar, personalment, contra l'Estatut de Catalunya el 16 de maig de 2006. L'aleshores principal partit de l'oposició havia estat tres mesos recollint suport a la següent pregunta: "Considereu convenient que Espanya continuï essent una única Nació en la qual tots els ciutadans siguin iguals en drets i obligacions, així com en l'accés a les prestacions públiques?. Per fer-ho fàcil, els voluntaris del PP s'adreçaven als vianants amb un resumit "firmeu contra els catalans". Hi va haver falques a la ràdio i paradetes pels carrers.

Aquell malaurat Estatut va ser escorxat, a càmera lenta, pel PSOE i el PP. El ribot d'Alfonso Guerra i les renúncies dels partits catalans no van impedir que els ciutadans d'aquest país votessin afirmativament als parracs que quedaven de la voluntat del Parlament de Catalunya. Fins que va arribar la humiliació definitiva, en forma de sentència dels magistrats del Tribunal Constitucional. Que, per cert, en aquella ocasió es van prendre el seu temps i per això se'ls podia veure, ben distrets, a les curses de braus de Sevilla.

Ara Mariano Rajoy ha abandonat les paradetes, però continua recollint firmes "contra els catalans" entre els magistrats del TC. La novetat és que ells són els mateixos, però els catalans no. Perquè ara som conscients del fet que han fracassat en la nostra destrucció. Com deia Sartre, "als botxins se'ls reconeix sempre. Tenen cara de por"

Si se celebra ,¿Quien pagara las multas que se impondran a todos los funcionarios que participen ? ¿ La Generalitat? Lo dudo.
Homs explica muy bien el motivo ,desde el presidente Mas hasta el ultimo funcionario ,seran expuestos a sancion por prevaricacion ,a los altos cargos que den la orden de desobedecer hay que sumar delitos de desobedencia y sedicion.Sin los Mosos d,Esquadra imposible garantizar consulta.En las actuales circunstancias ,mejor empezar a sondear posibles coaliciones independentistas e ir a las elecciones anticipadas. Suena mucho ; ERC + CDC + CUP + ANC y sociedad [...]

Manifest en defensa de la consulta del dia 9 de novembre

Reproduïm el text que s'ha llegit en les concentracions davant dels ajuntaments

Ahir vam viure un nou atac a les institucions democràtiques del nostre país. Una nova negativa de l’Estat a la voluntat d’aquest país d’expressar-se a les urnes. Un nou cop de porta a la democràcia.

Davant d’aquest episodi, els homes i les dones demòcrates d’aquest país expressem el nostre suport ferm a les institucions catalanes que han convocat la consulta per al dia 9 de novembre. Davant d’aquest intent d’emmudir-nos, la societat catalana diem ben fort: més democràcia.

El dia 11 de setembre gairebé dos milions de persones vam sortir al carrer per dir que votarem. El 80% de la ciutadania d’aquest país reclama votar. Una amplíssima majoria del Parlament de Catalunya reclama votar. Més del 90% dels ajuntaments d’aquest país ja han deixat molt clar que el 9N votarem. Avui comencem la campanya política més gran que s’ha fet mai a Europa, amb cent mil voluntaris que arribaran a totes les cases. Una campanya festiva, il·lusionant, i decidida, que implica tota la ciutadania en la construcció d’un
país nou, d’un nou Estat democràtic.

Ahir el Tribunal Constitucional espanyol ens mostrava la seva total dependència del poder executiu i posava en evidència el poc respecte que els poders públics espanyols tenen per les regles democràtiques. I, encara més important, ahir va quedar clar que no ens trobem davant d’un problema jurídic; el que hi ha sobre la taula és un conflicte polític.

Així doncs, just avui, decidim posar en marxa aquesta campanya que ens ha de portar fns a les urnes el proper dia 9 de novembre.

Som davant de la gran oportunitat històrica per començar units un país nou. És la gran oportunitat per resoldre els problemes nacionals i socials que patim i assegurar-nos un país millor per a tothom. Per aconseguir-ho, iniciem la campanya unitària Ara és l’hora.

Votar és democràcia! I el dia 9 de Novembre votarem. I guanyarem

L'estat espanyol castiga el país en el pressupost del 2015

El País Valencià, Catalunya i les Illes Balears es troben de nou a la cua de les inversions

Segons el projecte de pressupostos de 2015, presentat avui pel ministre Montoro al congrés espanyol, el Principat només rebrà 1.072 milions d'euros en inversions l'any vinent, un 9,5% del total de diners que repartirà l'estat. Aquesta percentatge és inferior al de 2014 (9,6) i es troba molt per sota de la inversió estatal a Catalunya de 2013, que es va situar al voltant del 12%. Tant el País Valencià com les Illes Balears també es situen també per sota de la mitjana d'inversió per capita de l'estat espanyol.


Amb aquesta nova reducció d'inversions es torna a eixamplar la diferència entre el que rep i dóna Catalunya a l'estat espanyol. Ara mateix, el pes de l'economia catalana en el PIB espanyol és del 18,8%, el doble del que té previst invertir l'estat en el Principat durant tot el 2015.

A la cua d'inversió per habitant

Catalunya, de fet, és la tercera comunitat amb menys inversió per habitant, amb 145 euros per ciutadà, molt lluny de la mitjana estatal, que es situa al voltant dels 242 euros. Dues comunitats governades pel PP, com Castella i Lleó i Galícia, amb 669 i 504 euros per ciutadà, són les que rebran la major inversió per part de l'estat.

Aquestes dues comunitats, de fet, multipliquen respectivament per cinc i per quatre la xifra d'inversió estatal a les Illes Balears, la comunitat amb pitjor mitjana d'inversió per habitant, 124 euros. I això malgrat que l'any vinent rebrà un 86% més en inversions estatals, passant de 74 a 138 milions.

Per la seva banda, el País Valencià rebrà 776 milions d'euros en inversions, el 6,9% del total estatal. En total aquesta xifra representa una mitjana d'inversió per habitant de 156 euros, una xifra molt per sota de la mitjana per càpita estatal, malgrat que la dotació prevista suposa un increment del 22% respecte el 2014.

Els pressupostos generals de l'estat espanyol de 2015 preveuen reduir la despesa en un 3,2% i deixar-la en 129.060 milions d'euros, i un increment d'ingressos d'un 4,3%. El gruix de les inversions previstes per al 2015 provenen dels ministeris de foment i agricultura (713 MEUR) i els territoris que més reben de l'estat percentualment són Andalusia (17,4%), Castella i Lleó (15,5%), i Galícia (12.3%).

Vergonyos!!!!,Lamentable el tratamiento informativo que ha desplegado TODAS las t.v. de ambito estatal,entre la publicacion de analistas económicos extrangeros(evidentemente,solo los que vaticinan un mal augurio,a los otros,No),explicando a bombo y platillo el fin del "referendum secesionista",explicando las multiples ilegalidades en las que incurriran [...]