Stylxxx

Pues yo acogeria y escucharia tanto los delNo como los del Si, aunque me decanto al estado.

Ojala me viniéran a visitar los del No. Que miedo teneis a la expresio del poble y a Votar un Si oNo. Que verguenza.

Mirar los Escoceses la gran madurez democratica que tienen.

Tunel

Cameron: 'El Regne Unit no mantindrà un país dins seu sense el consentiment d'aquest país'.

Exemplar.

Panamera_91

Hahahah ese eslogan también te lo compro yo Pajillero, y creo que la mayoría de catalanes/as de cualquier tipo...

Por cierto Ranec, no termino de entender esto, si pregunta o qué es, debe ser que estoy con uno de esos días de derrame cerebral (bastante común mí):
"¿Seguro que los miembros de la Gestapo sabian entonces, lo que signfica ahora ser miembros de la Gestapo.
Si vienen a tu casa seria absurdo preguntar la direccion, no crees?"

A eso hombre... Yo me refería a que si tienes miedo que vayan casa por casa apuntando: <<fulanito de tal que vive en X, ha dicho NO>> eso dudo que lo hagan. Lo de que si vienen a tu casa está claro que no te van a preguntar tu dirección xD

Baliga-balaga

//*//

Yo pienso apuntarme, y efectivamente, se trata simplemente de hacer una encuesta y preguntar como querría cada uno que fuera una Catalunya independiente. Algo así.

El que vea problemas en esto que se lo haga mirar. Eso ya es de paranoia, vamos.

Y sí Tunel, Piqué, Gasols, Xavi... això es mou, és la democràcia simplement.

------------------------------------------------------


Tot a punt per «la campanya més gran de la història política d'Europa»

ANC i Òmnium Cultural engegaran un porta a porta a totes les llars catalanes en el moment que el TC suspengui la llei de consultes

J.P./ACN | Actualitzat el 17/09/2014 a les 22:00h

La plataforma Ara és l'hora, formada per ANC i Òmnium Cultural, es proposa fer "la campanya més gran de la història política d'Europa" per promocionar el 'sí-sí' en la consulta del 9-N. La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, ja ha avançat que la campanya es posarà en marxa el mateix dia que el Tribunal Constitucional (TC) suspengui cautelarment la llei de consultes i el decret de convocatòria. Juntament amb Òmnium busquen 100.000 voluntaris, ja en tenen 15.000, per arribar a les 2,5 milions de llars que hi ha Catalunya. L'objectiu és que cada català expressi quin és el país que vol, independentment de si defensa o no la independència. De fet, Forcadell ha deixat clar que no s'intentarà convèncer a ningú.

"Em sembla que tots els partits han deixat clar que no serà el TC qui decideixi si fem o no la consulta", ha recalcat Forcadell. La presidenta de l'Assemblea ha explicat que, tot i que la campanya del porta a porta té previst iniciar-se el 4 d'octubre, l'ANC i Òmnium Cultural estan preparats per començar-la la mateixa tarda que el TC la suspengui cautelarment a instàncies del govern espanyol.

Forcadell ha deixat clar que "no serà el TC el que decideixi si els catalans poden votar el 9 de novembre" i que, a la suspensió del decret de convocatòria, l'ANC respondrà amb "més campanya, més llibertat i més democràcia". De fet, l'Assemblea i Òmnium Cultural convocaran a la ciutadania perquè es manifesti davant les places dels ajuntaments aquella mateixa tarda.

"Hi ha un mandat democràtic, una majoria social i parlamentària i, a partir de divendres, un marc legal. No hi ha cap impediment per fer la consulta", ha insistit la presidenta de l'ANC. Forcadell ha destacat, a més, que aquest dimecres els quatre grups parlamentaris que van acordar la pregunta i la data de la consulta aprovaran una proposta de resolució per posar "les màximes garanties democràtiques possibles" al 9-N.

2,5 milions de llars

La campanya del 'sí-sí' que plantegen Òmnium Cultural i l'ANC necessita de 100.000 voluntaris. A cadascun d'ells se li assignarà un recorregut perquè dediqui dues hores d'una tarda a visitar a catalans que estiguin a casa. Un "porta a porta" amb el que pretenen arribar a les 2,5 milions de llars que hi ha a Catalunya. "Volem arribar a cadascuna de les cases de tots els barris, de tots els pobles i ciutats del nostre país per preguntar a la gent com s'imagina el país nou", ha indicat el director de la campanya, Oriol Soler.

Durant la visita es farà un qüestionari de tres minuts a les persones que ho acceptin i se'ls hi demanarà que completin la següent frase: "jo....sí o sí". Els punts suspensius serviran perquè tothom escrigui allò que vulgui pensant en el nou país que desitja i seran precisament aquests post it els que serviran de missatges de campanya a través de cartells, de lones, de marquesines d'autobusos, de pòsters, etc. "El país s'omplirà de groc", ha garantit Soler. "És la campanya política més ambiciosa de la història del nostre país", ha afegit Forcadell, que ha subratllat que en cap cas s'intentarà convèncer a ningú que voti a favor del 'sí-sí'.

Des de l'estiu la campanya 'Ara és l'Hora' ha recaptat dos milions d'euros, entre aportacions individuals i venda de samarretes. Una xifra que es destinarà al porta a porta i als cartells posteriors i també als actes que s'organitzin durant aquestes properes setmanes. Des de l'ANC ja s'ha advertit que serà necessari ampliar la recaptació per arribar a completar la campanya, tot i que no s'endeutaran per aconseguir-ho.

http://www.naciodigital.cat/noticia/74610/tot/punt/campanya/gran/historia/politica/europa

Bump: El papa i la mama

«Després de l’aplec de Tarragona, on nazis, feixistes, franquistes i anticatalans de tota la vida es reunien amb congregats socialistes, no hi ha dubte de la necessitat del divorci»
Josep-Lluís Carod-Rovira | Actualitzat el 18/09/2014 a les 00:02h
Confesso que la línia diguem-ne “argumental” que fa servir el PP i el PSOE per a oposar-se a les aspiracions col·lectives dels catalans m’ha semblat, sempre, d’una primarietat colossal. No em refereixo pas a la reflexió seriosa, a l’anàlisi acurada o al diàleg racional que caldria esperar per part dels partits que han tingut la responsabilitat de governar un estat de la Unió Europea perquè, justament, tot això ha brillat i brilla per la seva absència. Més aviat, les formes se n’han situat just als antípodes i, en comptes d’emprendre la ruta estrictament política, de confrontació d’idees i comparació de projectes, uns i altres han preferit deixar-se anar pel tombant més primari, més demagògic, més diguem-ne “parental”.

Qui va encetar aital línia argumental, d’una profunditat reflexiva qui-sap-lo, va ser el ministre de l’Interior del Regne, J. Fernández Díaz, i va aprofitar per a fer-ho en unes dates tan adients com les festes de Nadal. Enmig de l’ambient nadalenc, entre llums fent pampallugues, villancets i caganers, el ministre va amollar, sense immutar-se, que el procés sobiranista dividia les famílies i que, precisament, ja n’hi havia moltes que no passarien juntes el Nadal, compartint neules i torrons, al voltant de la mateixa taula. I que el culpable d’aquesta desestructuració familiar sense precedents a l’occident cristià no era altre que el desig d’independència dels catalans. Sort que ja era independentista perquè, si no, me n’hauria fet llavors mateix, a l’instant, davant l’insult a la intel·ligència que significaven les seves afirmacions. Però quina mena de famílies tenen aquesta gent, que passen el Nadal separats, simplement perquè no tenen exactament la mateixa opinió sobre un tema. I a l’hora de votar, doncs, què. moreno? Celebren les festes cadascú a a casa seva, perquè potser hi ha alguna ovella esgarriada que no vota el mateix que els altres?

Surt després Mariano Rajoy i diu no sé què de la sang, que si portem la mateixa sang, induint així a pensar que som tots una gran família, “la gran família espanyola”, clar, i no és bo que hi hagi divisions al menjador de casa. I, fa un no-res, s’esplaia assegurant que un andalús pot viure amb el cor d’un català i es queda tan ample. Aquesta afirmació ja ha passat als annals de la ciència política mundial i s’estudia a les universitats de més prestigi, on és coneguda amb el nom científic de “teoria de les freixures” i és admirada per la seva profunditat argumental i solidesa reflexiva. Em sorprèn, de debò, que algú tan important com el president d’un govern de la UE, tingui aquesta alarmant indigència intel·lectual i, més encara, que ningú dels seus no li digui que pari ja de fer el ridícul. Per a Rajoy, doncs, això és un problema identitari on es barreja la sang, el cor i, probablement, alguna altra part significativa de l’anatomia humana. Sembla, ai las, que aquest home no s’ha assabentat que allò que discutim a Catalunya no és la identitat, sinó la sobirania. Que no sortim al carrer per a saber de quin material humà està fet la societat catalana, sinó a reivindicar qui ha de manar a casa nostra.

Per a arrodonir el panorama, Carme Chacón hi ha fet l’aportació més diguem-ne d’esquerres, des de la perspectiva de la classe treballadora. Segons l’exministra del “capitán, mande firmes”, optar per la independència d’Espanya o bé per a continuar-hi sota, com fins ara, és com haver de triar entre el pare i la mare. I diu que no vol triar, perquè se’ls estima a tots dos exactament igual. Ja pot ser, ja. El que passa és que el pare i la mare no ens estimen exactament igual a nosaltres i els fets ho demostren de segles ençà i no tan sols els darrers tres-cents anys. Em costa d’admetre que hi hagi gent que piqui l’esquer davant d’elaboracions argumentals tan i tan poc elaborades, però n’hi deu haver, altrament en dirien d’altres. O potser no... Potser, en realitat, opten per la via fàcil, la que afecta les passions més baixes i els instints més irracionals, precisament, perquè més enllà de la mentida, l’insult o l’amenaça no tenen res a dir, no disposen de cap argument que pugui sostenir el buf d’una mirada fonamentada i racional. Després de veure l’aplec de Tarragona, on nazis, feixistes, franquistes i anticatalans de tota la vida es reunien amb congregats socialistes, no hi ha dubte que la necessitat del divorci és més urgent que mai. Així ho van entendre les desenes de milers de famílies senceres, de tots els orígens, que ara fa just una setmana van omplir a vessar la capital nacional: el papa, la mama, el fills, els néts, els cosins, els nebots, la tieta, l’oncle i la sogra. És a dir, tota la família...

http://www.naciodigital.cat/opinio/9095/papa/mama

Bump: Gol de Piqué

«El defensa barcelonista va fer una autèntica exhibició. Sense trepitjar la gespa. I sense por»

Marta Lasalas | Actualitzat el 17/09/2014 a les 00:03h

Com centenars de milers de persones, Gerard Piqué va sortir dijous passat amb la família i els amics a celebrar la Diada. Va escollir una samarreta groga –sort que no va escollir la roja!-, es va carregar el fill a l’espatlla vestit amb l’equipació del Barça amb la senyera, i va viure amb entusiasme una jornada que va descriure com a inoblidable.
La diferència és que per a Piqué, sortir al carrer dijous –i explicar-ho a través de Twitter- ha comportat rebre una pluja d’insults, befes i fins i tot amenaces. Una allau de comentaris repugnants que li han dedicat tant a ell com al seu fill i a la seva companya.

Amb tot, el central català, que mai ha destacat per un especial suport al procés sobiranista, no s’ha arronsat. Ahir, com no podia ser d’una altra manera, el tema va sortir en la roda de premsa prèvia al partit de la Champions. En ser preguntat, el jugador va explicar una cosa tan senzilla com que se sent català, que volia celebrar la Diada i que està a favor de la consulta perquè és una cosa democràtica que ha de succeir. “Perquè la gent té el seu dret a votar”, va reblar. Tot sense escarafalls i garantint que quan jugui amb la roja –la de la selecció- s’hi deixarà la pell -tampoc li queda massa més remei si vol continuar jugant al màxim nivell.

Les paraules de Piqué tenen la virtut de ressonar per tot el món amb molta més potència que qualsevol campanya que pugui organitzar l’Assemblea i Omnium plegats, tenen l’audàcia d’haver estat pronunciades després de constatar la quantitat i qualitat del verí que pot provocar un senzill comentari al Twitter i tenen el valor de representar la veu d’un dels centenars de milers de persones que dijous van sortir als carrers de Barcelona. Segurament i sense tenir-ne cap intenció, Piqué va encarar davant els periodistes esportius una mostra d’allò que el president Mas va descriure dilluns al Parlament com “el català il·lusionat”.

El defensa barcelonista va fer una autèntica exhibició. Sense trepitjar la gespa. I sense por. Això sí, immediatament les xarxes van tornar a treure fum. Endavant Piqué!

http://www.naciodigital.cat/opinio/9090/gol/piqu

Bump: Anar abolint Generalitats
"Si ara no ens decidim a ser, potser sí que al final acabarem com 4 províncies espanyoles més"

Quim Torra
Abans d’ahir, el mateix dia exacte en què Felip V abolia la Diputació del General (o Generalitat), la institució que des de feia 350 anys era la clau de volta de la defensa del sistema constitucional català, el ministre d’Exteriors del Regne d’Espanya amenaçava amb suspendre l’actual Generalitat.

És una dada permanent de la història Espanya: des de 1714 i en impecable exercici del dret de conquesta, Espanya ha abolit sistemàticament qualsevol institució d’autogovern dels catalans. Fos la Mancomunitat, el 1923 o la Generalitat, el 1934 i el 1938/39.

De fet, tant Felip V com el dictador Franco van utilitzar gairebé les mateixes paraules per destruir les institucions catalanes.

“El Rey Católico por atención a su Majestad Británica concede y confirma por el presente a cualesquiera habitadores de Cataluña, no solo la amnistía deseada juntamente con la plena posesión de todos sus bienes y honras, sino que les da y concede también todos aquellos privilegios que poseen y gozan, y en adelante pueden poseer y gozar los habitadores de las dos Castillas. Article XIII. Tractat d’Utrecht, 1713”.

“Importa, por consiguiente, restablecer un régimen de derecho público que, de acuerdo con el principio de unidad de la Patria, devuelva aquellas provincias el honor de ser gobernadas en pie de igualdad con sus hermanas del resto de España. En consecuencia, a propuesta del Ministro del Interior y previa deliberación del Consejo de Ministros, dispongo: Artículo 1. La Administración del Estado, la provincial y la municipal en las provincias de Lérida, Tarragona, Barcelona y Gerona se regirán por las normas generales aplicables a las demás provincias”, decret de 5 d’abril de 1938”.

La història moderna i contemporània dels catalans és allò que passa mentre Espanya aboleix les seves institucions. Ha estat així i serà així, excepte si els que deroguem aquesta vegada la Generalitat som nosaltres proclamant la independència.

Catalunya no ha estat ni serà mai reconeguda per Espanya com una nació. Mai. Per això el federalisme és un nou truc de mag de fira –de fira tronada-. I per això, lògicament, no entraran mai a negociar una votació per a la independència de Catalunya. Mai. Per què fer-ho si això són 4 províncies tan espanyoles com León o Badajoz? Un espanyol no és unionista, no pensa que hi hagi alguna cosa diferent a Espanya, considera que tot és Espanya. I si s’ha de carregar el que sigui, s’ho carrega. Pero bueno, qué se han pensado esos catalanes? Hasta dónde vamos a llegar?

Però tot això ja ho sabem i ho coneixem i ho patim. No és cap novetat.

Per tant, nosaltres a votar i a autodeterminar-nos. La independència només depèn dels catalans. Les manifestacions de 2012, 2013 i 2014 han estat molt més que grans èxits, han estat la celebració de l’existència nacional. Som, i per tant, siguem. Tenint sempre present l’exigència i la responsabilitat del moment. Si ara no ens decidim a ser, potser sí que al final acabarem com 4 províncies espanyoles més.

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/09/anar_abolint_generalitats_103153.php

-----------------------------------------------------

Óssos Panda i dragons de Komodo

Salvador Cot | Actualitzat el 17/09/2014 a les 23:59h
Arxivat a: Nació.cot

"A Escòcia hi ha més óssos panda [dos] que diputats tories a Westminster [un]", recorda, sempre que pot, Alex Salmond. De fet, gran part de l'èxit de la campanya del Yes Scotland es basa en la contraposició d'una societat treballadora i comunitarista, com és l'escocesa, amb les elits polítiques i econòmiques de Londres, acostumades a fer i desfer els seus negocis, molt especulatius, a l'ombra d'un estat fet a imatge i semblança. El futur de la societat escocesa, diuen els independentistes, no es pot deixar en mans d'unes elits depredadores que actuen sempre en benefici propi. I els laboristes, molt assimilats ideològicament, no són una alternativa real, sinó una ornamentació democràtica que complementa l'hegemonia conservadora. Un relat que ha capgirat les enquestes.

A Catalunya hi ha més dragons de Komodo, catorze, que alcaldes del PP, nou. També els conservadors espanyols són un cos estrany respecte a les classes mitjanes catalanes, que desconfien instintivament d'un partit culturalment castellanista, molt encarat a protegir els interessos del funcionariat de l'estat i, sobretot, de les elits que controlen els ministeris i els consells d'administració de l'Ibex-35. De la mateixa manera que passa a Londres, també a Madrid aquestes classes dirigents estan molt orientades a l'especulació, amb la diferència que els negocis espanyols acostumen a tenir una frontera molt permeable amb la corrupció. També, com en el cas del Labour, el PSOE s'ha convertit en la justificació estètica del poder de la dreta de tradició franquista.

Els canvis vénen de baix. La diferència és que a Escòcia s'enfronten a unes elits que tenen límits democràtics i, per contra, les classes dirigents espanyoles consideren una ofensa la simple idea d'haver de respondre a un mandat popular. Per això, passi el que passi, Anglaterra continuarà essent un país fiable i amb pes al món, mentre que Espanya, amb Catalunya o sense, continuarà arraconada i al marge de la història d'Europa.

http://www.naciodigital.cat/noticia/74616/ossos/panda/dragons/komodo

Baliga-balaga

//*//

En què s’assemblen Catalunya i Escòcia?

«Per als grans mitjans internacionals el paral·lelisme ve d’un fet incontestable: majories sòlides dels parlaments elegits democràticament»

Francesc Puigpelat | Actualitzat el 18/09/2014 a les 00:01h

A Espanya, la comparació entre Catalunya i Escòcia els fa pànic. Després de la Diada, tota la premsa i les televisions del món, des del The New York Times fins a la BBC, posaven l’accent en el paral·lelisme dels processos escocès i català. L’excepció va ser la premsa i les televisions espanyoles que, per unanimitat, van proclamar: “Escocia y Catalunya no tienen nada que ver”. Només els faltava afegir que Artur Mas i la Generalitat compren, manipulen i renten el cervell a totes els diaris i teles del món.

Els arguments dels espanyols en aquest aspecte es poden resumir en dos. Primer, històrics. Ha aparegut a les teles i els diaris espanyols tot un exèrcit d’historiadors aficionats que comparen el 1705 escocès amb el 1714 català i en treuen tota mena de delirants conclusions. No cal dir que els historiadors aficionats formen part d’aquella tendència inaugurada fa uns anys quan l’Academia de l'Història, amb seu a Madrid, va arribar a la conclusió que Franco no havia estat un dictador feixista. Sense comentaris.

El segon argument es basa en la Constitució espanyola. Segons les teories imperants a Madrid, els escocesos fan una referèndum perquè els anglesos no són veritables demòcrates, ja que no tenen cap constitució que ho prohibeixi. Els espanyols, en canvi, son molt més liberals i demòcrates que els anglesos i, per tant, tenen una Constitució farcida de molts liberals i democràtiques prohibicions.

Aquests són els dos arguments. Dos arguments que al The New York Times i la BBC els deixen totalment indiferents. Per als grans mitjans internacionals el paral·lelisme ve d’un fet incontestable: tant a Escòcia com a Catalunya, majories sòlides dels parlaments elegits democràticament han demanat la independència. En el cas de Catalunya dos terços dels representants elegit pel poble demanen la consulta, i més de la meitat dels diputats recolzen la independència. Per això, arreu del món (amb la patètica excepció de Madrid) tothom sap que els casos de Catalunya i Escòcia són molt semblants.

Per això, també, Catalunya ja té guanyada la batalla de l’opinió pública internacional. És evident. Entre un país que demana poder votar i un altre que prohibeix votar, ¿quin cau més simpàtic? A Madrid (trista excepció al món) tothom s’empassa un rebuscadíssim raonament segons el qual votar es de nazis (els catalans) i prohibir votar és de demòcrates (els espanyols) No cal dir que aquest raonament, Pirineus enllà, fa pixar de riure.

http://www.naciodigital.cat/opinio/9094/assemblen/catalunya/escocia

--------------------------

He vist coses que no creuríeu

Andreu Barnils explica en primera persona la històrica jornada del referèndum d'independència a Escòcia


Aquest matí he vist coses que no hauríeu dit mai: he vist voluntaris del sí i del no a les portes dels col·legis electorals fent el cafè junts i desitjant-se sort. He vist anglesos fent campanya a favor del sí, i escocesos a favor del no. He vist voluntaris del sí repartint fulletons en barris del no, i gent del no en barris del sí. He vist, aquest matí, gent agafant l'autobús amb la 'kilt' posada, i tan naturals.

He vist que els periodistes i les nostres càmeres no eren permeses en molts col·legis electorals, perquè el vot no és que sigui secret, és que és sagrat. He parlat amb observadors internacionals que seguien el procés, molt sorpresos que la gent no hagués de mostrar cap document d'identitat amb una fotografia per poder votar. I també meravellats que fos permès de fer campanya encara avui. He vist, aquest matí, molts més votants del no que fins ara; també he vist votants del sí molt excitats i preparats per a passar la nit dalt d'un turó als afores de la ciutat per seguir el recompte electoral fent bivac i escoltant la ràdio a les tantes de la matinada. He vist abstemis disposats a engatar-se demà a les sis del matí, en cas que guanyi el sí.

Però no he vist, en cap cas, ningú dient nazi a ningú.

Aquest matí he vist grups immensos de catalans passejant per Edimburg. Moltes, moltes estelades. I cap ni una senyera pelada. De 'ikurriñes' també n'hi havia, i aragonesos catalanoparlants que han vingut avui que tenien el seu dia de festa. De fet, he conegut gent que ja feia mesos que havia comprat el bitllet per ser avui aquí. Sí, jo he entrat a pubs amb taules plenes de catalans d'extrema dreta, extrema esquerra, extrem centre i extrema felicitat. He vist ballar una sardana a dos minuts de la Royal Mile.

Però no he vist, en cap cas, ningú que portés banderes feixistes.

He vist, aquest matí, botigues plenes de gent. En un cas, amb un gran 'No' a la vidriera. Al costat, amb un gran 'Sí'. He vist grups de nens sortint del col·legi amb uniforme i amb insígnies del no a la solapa. He vist un taxista aparcant en doble fila un moment per poder votar. Pim-pam, el paio. He parlat amb transportistes que em diuen que votaran que no, però que tenen pressa i apa siau. He parlat amb comercials d'empreses de gas i electricitat dient-me que votarien que sí i quan els he demanat per què m'han respost: 'Tu vols viure sempre a cals teus pares? Doncs ja està.' He vist simpàtiques dependentes de sabateria que no volen dir-me de quin peu calçaven, cambrers parlant de Catalunya ells amb ells. He vist, en fi, una ciutat que votava un dia feiner el futur del seu país sense parar de funcionar. De fet, he vist camions amb el 'Sí' pintat a la lona, autobusos plens de votants tornant a casa i fins i tot he vist el sis-cents de la gent de Celrà que viatja per tot el món, pintat d'estelades.

Però no he vist, en cap cas, camions militars, soldats ni policia disparant aigua contra joves.

He vist, en fi, que quan la democràcia funciona és avorrida. Molt avorrida. I m'encanta. No he entès mai per què d'això en diuen la festa de la democràcia. Festa, això, no ho és. És un tràmit. Aquí dalt, avui, he vist que la fi del Regne Unit, si és que passa, haurà estat un pur tràmit, celebrat un dijous de setembre feiner. Molts en recordaran la data durant molts anys: 18 de setembre de 2014. Una jornada històrica.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4211270/20140918/he-vist-coses-creurieu.html

----------------------------------

Eurovisió sol·licita a RTVE el senyal en directe del ple del parlament que aprovarà la llei de consultes

Una dotzena de mitjans internacionals s'han acreditat per seguir el ple des de la cambra · Hi ha, per exemple, la CNN, Aljazeera i l'agència Reuters,



La Unió Europea de Radiodifusió, Eurovisió, ha sol·licitat a RTVE el senyal en directe del ple del parlament que demà aprovarà la llei de consultes. Eurovisió és un organisme que aplega més de cent setanta televisions i ràdios de tot el món. A banda, una dotzena de mitjans internacionals s'han acreditat per seguir el ple del parlament estant. RTVE oferirà el ple en directe a través del canal 24 Horas en desconnexió per a Catalunya. La cadena informativa espanyola farà connexions esporàdiques per seguir l'evolució del ple.


Entre els mitjans internacionals que enviaran corresponsals hi ha la televisió alemanya Deutsche Welle, la nord-americana CNN i l'àrab Aljazeera. També hi ha les agències Alamy, Zuma Press, France Presse, Associated Press, Reuters, Bloomberg i Getty Images. I també hi ha enviat corresponsals els diaris The Economist i The Guardian.

Són els mitjans internacionals que s'havien acreditat fins a quarts de set del vespre, tot i que el termini d'inscripció s'acaba a les vuit.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4211288/20140918/eurovision-sollicita-rtve-senyal-directe-ple-parlament-aprovara-llei-consultes.html

---------------------------

Crida de l'ANC a concentrar-se davant del parlament

Demà a les 16.00, per donar suport a la llei de consultes


Demà s'aprovarà la llei de consultes al Parlament de Catalunya, un dels passos més importants del procés d'independència. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) convoca els catalans a les 16.00 davant el parlament per donar suport als diputats que hi votaran favorablement: 'Ens hem de fer ben visibles i exterioritzar clarament el suport als nostres representants democràticament escollits', diu l'ANC en una nota.

L'ANC crida a la mobilització amb un objectiu clar: 'Demostrar una vegada més, com ja va fer l'11 de setembre passat, la força i la convicció de la societat civil; una societat que no s'aturarà fins que Catalunya no hagi esdevingut un nou estat independent.'

'Sabem que no tothom hi podrà ser. Sabem que l'horari i el fet que sigui a Barcelona tampoc no facilita el desplaçament de molta gent. Malgrat això, sabem que fareu l'impossible per ser-hi presents', diu el text que han enviat als socis.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4211247/20140918/crida-lanc-concentrar-davant-parlament.html

Calamar

leído en internet

En el planeta Tierra, los humanos nos hemos puesto de acuerdo en que los sujetos (individuales o colectivos)

tienen derecho a separarse de los conjuntos que los integran. Las mujeres de sus maridos (decidiendo ellas

solas), los frailes de sus congregaciones franciscanas, los pescadores de sus cofradías, los trompetistas de sus

orquestas, España de la UE, los actores porno de sus productoras, los socios de sus empresas, los equipos de

sus ligas...en todo es así. Y, por mucho que perjudique al resto con su decisión, siempre decide unilateralmente

el sujeto que se quiere separar.

Se puede discutir del momento oportuno, del reparto de bienes y deudas o de lo que se quiera, pero la última

palabra la tiene el sujeto a escindir.

Lo contrario sería esclavitud, que quedó abolida hace tiempo.

De esta manera, los reglamentos, las leyes, regulan la convivencia interna de las asociaciones, pero en ningún

caso evitan o prohíben la separación de sus miembros.

Salvo (y he aquí una rémora del pasado, un reducto medieval, un abuso de quien tiene el poder de las armas)

en el caso de algunos -demasiados- Estados, como es el caso de España, a través de una constitución preñada

por el franquismo.

Pero con el transcurso del tiempo, lo lógico es que la libertad vaya abriéndose camino, las mentes se oxigenen

y se acepte con normalidad que los sujetos políticos (que lo son porque se reconocen a sí mismos como tales)

decidan su futuro. Lo vemos ahora en Escocia, como antes lo vimos en Québec... y lo seguiremos viendo

Baliga-balaga

//*// Donec Perficiam

Escòcia vota, Catalunya observa

Després de l'acord per a la resolució a favor del 9N a Catalunya, Mas i Junqueras van arreglar algunes diferències en un reunió privada posterior. Alícia Sánchez-Camacho perdia els nervis a la sortida del Parlament "això s'ha acabat, és el final, és fastigós i vomitiu". La CUP marcava paquet presentant una moció per la desobediència que ningú va votar perquè avançava massa aviat escenaris. I avui el número dos del renovat PSOE deia que Artur Mas sembla un zombi. Mentrestant, el fiscal general de l'estat convocava els fiscals subalterns per discutir estratègies per aturar la consulta catalana. I és que demà s'aprova la Llei de Consultes, a l'espera que el president Mas signi el decret de convocatòria; moment clau per al procés. Als passadissos del Congreso, diputats nacionalistes de tot l'Estat (excepte d'UDC i ICV) feien boca amb un acte de suport al referèndum escocès, durant aquest parèntesi que s'obre d'un dia per a Catalunya.


Aquest és el tema del dia. Escòcia està en aquests moments decidint amb plena normalitat el seu futur. En les darreres hores personalitats com el tennista Andy Murray s'han postulat a favor del Yes Scotland, el resultat desitjat per Catalunya. Però les enquestes son desfavorables al "sí", i això els aboca al miracle.


Passi el que passi, Escòcia ingressarà en la llista de nacions que han pogut exercir amb normalitat democràtica el seu dret a l'autodeterminació. Aquest és l'exemple a seguir que volem per a Catalunya. Escòcia però, tal i com pronostiquen aquestes enquestes, molt probablement ingressarà després a una segona llista, la d'Estats frustrats, com el Quebec. Nacions que s'han quedat a les portes d'ingressar a la llista d'Estats del món per un resultat molt ajustat.


El Regne Unit s'ha abocat amb una campanya en els darrers dies desesperada, però amb un to molt més amable, per a què Escòcia decideixi seguir a la Unió. Ho hem vist comparant les portades unionistes d'allà amb les d'aquí. El resultat ha estat que la bel·ligerància gràfica d'aquestes l'hem trobada més a Espanya que no pas a Anglaterra. Curiós. I això que era un afer intern d'un estat que no tenia res a veure amb nosaltres. La Unió Europea ja ha recalcat que no donarà cap resposta immediata "no tenim cap resposta preparada", diuen. La diplomàcia i la geoestratègia europea en cas de triomf del "sí" esperarà un primer pas per part del Regne Unit i, molt probablement, no tindrà cap problema a esperar-se al 10 de novembre a començar a activar mecanismes.


Demà ben d'hora ben d'hora se sabrà si hi ha miracle, i si Catalunya segueix tenint un aliat en tot aquest procés polític. En cas que no hi sigui, tornarem a quedar sols davant la història, fent el nostre camí cap al 9N.

http://in.directe.cat/dietari-2014/blog/12615/escocia-vota-catalunya-observa

Ranec

Yo no fui el que metio el termino Gestapo primero, dicho esto, mi pregunta significa que no me extrañaria que los miembros de la Gestapo, SS, Stasi, etc metidos en su momento historico creian que tenian razon, en cambio, no me extrañaria que esas mismas personas sacadas de ese momento historico, viendo las cosas con la distancia del tiempo se horrorizarian de lo que han hecho.
Hace años, fui a visitar a un familiar en un pueblo de Catalunya, estaban reunidos unos vecinos, con listas electorales y resultados de diferentes elecciones, tratando de "adivinar" los diversos votos de los vecinos, naturalmente de los que no estaban alli. Esto es algo que hacen los partidos politicos, a traves de estudios de las votaciones hacen cabalas para saber quienes estan mas proximos a cambiar su voto. Tambien pasa en las elecciones sindicales de las empresas, claro que al final el voto es secreto, pero estas cosas se hacen.
Los testigos de Jehova tambien toman nota de que domicilios pueden volver a visitar porque les han visto tiernos. Los mendigos se dice que hacian marcas cerca de la casa para avisar a otros mendigos en que casa daban de comer.
A mi no me gusta, principalmente porque estoy seguro que vendran a mi casa cuando este haciendo la siesta.

redone

Escocía

Se ha impuesto la logica, segun parece la enseñanza, gracias a dios, y los medios, gracias a dios tambien, no sugren la misma manipulacion que aqui. Seny que se dice ¿no?
Por cierto, los que se pueden permitir pagar colegios privados, mas economicos que los publicos, no cuelgan las banderas fitifiti (mitad aragonesas mitad cubanas), estos dias he estado trabajando por pedralbes y ni una bandera independentista, asi que de momento parece que el independentismo no esta ligado a:
1º El poder adquisitivo, a mayor poder adquisitivo menor aficion a la independencia (el que tiene virolla sabe de donde le viene.
2º A la educación: el que puede permitirse una educacion no manipulada no quiere independentismo. Los politicos de cataluña mandan a sus niños a centros privados (niños vosotros fomentad el independentismo de puesrta afuera y podreis seguir robando de forma impune)
Escocia escocía y seguira escociendo.
Me parto y me mondo

Marmesor

Felicitats Escòcia !!!

Felicitats Escòcia, felicitats escosesos!!

Vosaltres heu tingut l´oportunitat de triar, i heu triat quedar-vos en el Regne Unit, d´una manera lliure, democrática i pacífica. Tenieu un status molt superior al que te Catalunya(Devolution), i ara, amb les promeses que el Cameron ha fet (com que son un país seriós les acompliran) i podran organitzar-se millor del que estaven. Tot i haver perdut la votació, Salmond pot estar ben satisfet.

Aquí les coses son ben diferents: l´autonomia es un nyap on el govern de l´estat fa el que li dona la gana (diguin el que diguin els tribunals) sigui en materia econòmica, social i política, i que podem dir del lliure dret dels catalans a decidir el seu futur?, doncs res : amenaces, amenaces,prohibicions de tota mena......España es una democràcia d´aparador, un decorat de cartró.

Avui he pogut comprovar en petits gestos com entenen la democràcia els "negacionistes" d´aqui (per alló del NO_NO_NO....) i es que un parteix de riure al veure demostracions frases com : "ara el whisky serà anglès"...i altres bajanades, però que deixen ben clar on son i el odi que els anima contra tot el que es catalá, es clar que n´hi ha de moderats però aquests acaben sent del copet a l´esquena...en fi, res de nou. Diferencies fonamentals amb Escòcia : valors democràtics.

Aqui, els aficionats a la cetreria menuda (no tinc res contra el xoriguers: m´agraden) diuen que no veuen estelades per Pedralbes (obvio el comentari rastrer sobre l´estelada), però es que no parlen amb la gent i una cosa son els signes externs i una altra el mon interior : you understand?.

En quan a l´educació, com deia aquell : "o no tiene ni puta idea, o tiene muy mala idea" i es que cadascú tria ne funció de les necessitats, jo vaig portar els petits a un col.legi religiós concertat prop de casa perque volia que mengessin a casa i no es passesin molt temps a l´autocar, i soc ateu convençut : you understand?

Doncs aixó, a la vida res es alló que sembla, i l´independentisme a Catalunya segueix tenint fonaments sólids, sols que en alguns casos es com un riu subterrani.........no es veu, però hi es.

Que tingueu un bon dia la gent de be, als altres que els bombin.

Captain Tain

por que miramos a Escocia?

Hola amigos,
Hace unas semanas comence a escribir en este hilo a base de hacer unas preguntas.Como ya indique en su momento la idea era hacer una serie de preguntas que rondan por mi cabeza y continuar despues de un parentesis debido a un viaje que acabo de concluir. Creo que no seguire con el guion que me habia marcado ya que por lo que veo las respuestas que obtengo van mas o menos en la misma linea que las que he recibido en otros ambitos. Muy respetables todas ellas y las cuales agradezco sinceramente.
La conclusion que saco es que en general al independentismo le importa poco como se haran las cosas una vez conseguida la independencia. La idea general es ya se vera, o para lo que tenemos ahora no hay nada que perder... y cosas asi...
Bueno, yo creo que no cuesta nada exigir a nuestros politicos un plan de estado. A mi no me sirve un nuevo estado catolico, capitalista, clasista y sumamente patriotico. Los patriotismos excesivos asfixian la intelectualidad y el progreso. La religion lo asfixia todo. En este nuestro querido pais, tenemos demasiada religion y patriotismo.
Asi que dejo las preguntas para otro momento.

Solo una ultima reflexion: por que miramos a Escocia? ellos no nos miran a nosotros... y a mi personalmente no me gustaria que lo hicieran, seria una especie de intrusion en un asunto que no les va ni les viene.
No entiendo que hacen paisanos nuestros en Escocia apoyando a una de las opciones y portando una bandera , la nuestra, que no les pertenece a ellos, sino a todos los catalanes o mejor dicho a todos los habitantes de Catalunya. Mal comienzo para nuestro nuevo estado si nos enemistamos con el Reino Unido por marcar posiciones en un asunto que no nos incumbe a nosotros. A mi me molestaria mucho que el 9N, si podemos votar, o en cualquier otra consulta que realizaramos en nuestro pais, vinieran extranjeros a dar su apoyo a una de las opciones.
Como estamos mirando a Escocia y eso ya no se puede cambiar, ahora que ya sabemos el resultado de su referendum, yo me pregunto, ( otra pregunta, no hay manera), por que nadie utilizo una ciencia que se llama Estadistica, para medir las fuerzas antes de montar todo este asunto?. Con margenes tan ajustados como es posible plantearse todo esto? En mi opinion ha sido un error gravisimo de calculo. Da lo mismo si hubiera ganado el SI por 52% a 48%. Eso no es mayoria suficiente. No se puede aplicar la regla de forma estricta en un asunto como este por la sencilla razon de que se trata de un proceso irreversible en caso de ganar el SI, pero en caso de ganar el NO la historia continua. La opcion independentista seguira, y esta en su derecho de hacerlo, buscando apoyos y reuniendo votos para una proxima ocasion.
En caso de ganar el SI con estos margenes que estamos barajando, seria concebible un referendum al cabo de un tiempo, para la reunificacion? ( bueno otra vez haciendo preguntas)

Como ya hemos mirado a Escocia y eso no se puede cambiar, seria muy inteligente tomar buena nota y no cometer el mismo error.
Si queremos ser independientes debemos ser pacientes, constantes y honrados con nosotros mismos lo primero. No debemos caer en las pasiones y los juegos de los politicos. Podriamos empezar por cambiar a nuestra clase politica y que el pueblo sea realmente el que lleve el timon.

Bueno esto es lo que pienso y asi lo he expresado. No soy patriotico, ni religioso, lo siento...pienso que el poder esta en la individualidad de las personas y su libre albedrio. Los movimientos de masas, la historia lo demuestra, siempre estan manejados por intereses ajenos a las personas que lo integran. Reivindico un mundo nuevo de verdad donde la libertad individual sea lo primero. Que no nos anule la sociedad con instituciones tradicionales, entiendase La Iglesia y el Estado, sean de donde sean, me da igual......

Un saludo amigos

Paji_baja

Gracias Escocia

Gracias Escocia por haber decidido seguir formando parte de este proyecto común que es la Unión Europea, hoy Europa es más grande que ayer.

Gracias,

Tunel

És que potser els escocesos no hi volien ser a la UE si hagués sortit el SÍ? D'on ho treus això?. És com els catalans que volem decidir i en el cas d'independència seguiri formant-hi part.

La eufòria que viuen alguns és relativa, el fet que Cameron sigui un demòcrata i així permès votar perdurarà com una llosa pels intransigents espanyolistes.

Paji_baja

En el Derecho internacional existe una figura de vital importancia que es la ratificación. Los tratados internacionales sólo vinculan a los Estados que indivualmente y en ejercicio de su soberanía deciden vincularse mediante su firma y ratificación. Por este motivo un tratado internacional como es el Tratado de la Unión solamente es vinculante para los Estados que lo han ratificado y no para los demás.

Panamera_91

Pues a mi la lógica lo que me dice es que si hay tanta gente que quiere decidir su futuro, hay que votar como bien han hecho los escoceses y los británicos. Que salga una u otra opción ya es otra cosa. Lo que no tiene razón de ser es decir que votar es ilegal, que las leyes no lo permiten, y un largo etc. Pero total, para qué entrar en el eterno debate si esto ya se ha dicho y hablado muchísimas veces... Así que cada uno que piense como quiera.

Per cert: "Podria haver prohibit el referèndum però sóc un demòcrata" David Cameron

Joan 1944

Moltes vegadas, moltes vegadas, moltes vegadas, se explicat el acord Escocia, Reine Unit, si sortis el si el Reine unit no posaria cap trava a Escocia per continua a la UE, en segon lloc aquet mati he vist las intervencios, tan del primer ministre com del Escoces, primer soc democatra, cosa molt diferent de las paraules del nostre ilustre president del gobern pero desgobern central.

Motes vegadas, moltes vegada, moltes vegadas. se explicat que no es te que ser mes papista que el papa, pero es com parlar amb una pared, si no t´escolten.

molt bona tarda a totom homes i dones de bona voluntad.

Ganorabako

Los Tratados Internacionales, esos que tan pomposamente dices, se pueden desmontar y volverse a sustituir por otros Tratados Nuevos. Lo que ha hecho el hombre,es perecedero, ir al cubo de la basura , se puede destruir y rehacer todas las veces que el devenir del tiempo y las necesidades de los pueblos así lo hagan necesario. Sino estariamos en la época de los Códices merovingios, la Pax Romana o peor.

Europa no se rompe ni se achica porque un estado se independice, será incluso más grande en número de miembros y en identidades, culturas, idiomas, riqueza de coloridos y de matices diferentes, todos igual de europeos, sería MAS GRANDE y MEJOR, y sobre todo diferente, distinta, de otra manera ("autrèment" dicen los franceses). Hay otro modelo de Europa, todos unidos bajo el mando de un tirano, como Napoleón o Hitler. Todos ciudadanos del Imperio Napoleónico o del III Reich. Según los unionistas eso sería la perfección ¿no?

Los separatistas son los que dicen que el que se independice se va a fuera, queda separado del resto de Europa. Esa es la monsega del miedo. No creo que Europa expulse a una nación tan europea como Escocia si se independizase, lo que haría es renovar toda la legislación, tratados y triquiñuelas legales (solo son eso triquiñuelas de leguleyos ) para integrala como un miembro más, lleno de historia europea.

Baliga-balaga

//*// Donec Perficiam

Y Escocia votó!

Pues eso, se ha demostrado que se puede votar por una redefinición de fronteras de manera democrática, sin aspavientos, civilizadamente y sin mayores problemas. Los que han perdido acatan el resultado y el Gobierno Británico se compromete a cumplir lo prometido: democracia.

Cameron ha dicho que seguirán siendo un país formado por 4 naciones, y que antes que unionista es demócrata... que aprendan algunos, bueno, o mejor no, que sigan igual negándolo todo empezando por la democracia que así saldrá el Sí-Sí fijo el día que votemos... que un día u otro votaremos, eso tambien es inevitable aunque algunos pretenden, con denuedo, cercenar la democracia.

Tendremos, los catalanes, el gran privilegio y responsabilidad, de ser los primeros en tirar abajo el muro! Por una Europa de naciones y regiones europeas integradas en unos Estados Unidos de Europa en lugar de estados arcaicos e inoperantes.

Por otro lado, algunos dicen que gana Europa... veremos, el Reino Unido celebrará un referéndum para salir de la UE, Escocia tiene un sentir diferente en ese aspecto, pero bueno ya han ligado su futuro, ellos sabrán.

Captain Tain, la solución a tus preguntas es la DEMOCRACIA, simplemente.

Visca Catalunya Lliure!!!

Bump: Pere Cardús
19.09.2014

Les lliçons catalanes del no d’Escòcia

Escòcia ha dit que no. Per un marge més estret que no s'esperava fa tan sols un mes, el poble escocès ha acudit en massa a les urnes i ha decidit: es quedarà una temporada més al Regne Unit. Que Escòcia no és Catalunya, ja ho sabem. I que el Regne Unit no és Espanya, encara més. En principi, no ha de sorprendre pas gaire el resultat del referèndum d'independència escocès, però és lògic que els sobiranistes catalans tinguem una certa decepció perquè ens hauria agradat un precedent que obrís camí a la Unió Europea. Què hi farem! No ha pogut ser i ara cal prendre'n nota i extreure'n lliçons. Heus ací les que se m'han acudit:



Votar no és guanyar



He sentit i llegit aquests dies l'eslògan 'votar és guanyar'. I he de dir que em sembla poc encertat. Ja sé que en el nostre cas no ens deixen votar i podem considerar que fer un referèndum és com una victòria. Però votar és i hauria de ser la cosa més normal i rutinària d'un país democràtic. Aquesta idea de presentar l'exercici del dret de vot com una victòria em recorda massa aquella altra idea de 'la cosa més important és participar'. I tampoc no crec que sigui gens encertada. Participar és important, però si ens quedem en això tenim el fracàs assegurat. La mediocritat és filla d'aquestes idees. Per guanyar cal molt més que participar. Cal preparar-se, cal lluitar, cal sacrificar-se, cal arriscar-se i calen moltes coses més que ser present a l'hora i al lloc determinats. Si encarem el desafiament immens que ens hem posat amb la consigna que 'votar és guanyar', ja podem anar preparant els mocadors per eixugar les llàgrimes. El nostre eslògan ha de ser 'votar i vèncer'.



La importància de la transversalitat



El projecte independentista a Escòcia és gairebé exclusiu del Partit Nacional Escocès (SNP, en anglès). I encara més encarnat en la figura del primer ministre, Alex Salmond. Certament, una vegada convocat el referèndum es va crear una campanya amb participació de la societat civil que va superar les parets ideològiques del partit de govern. Però és imprescindible que un projecte d'aquesta magnitud sigui compartit per un ampli ventall de partits i tendències ideològiques que el facin viable i durador. La incertesa sobre el compromís de l'alternativa de govern és nefasta per a la confiança dels electors. A Catalunya, tenim la sort que, ara mateix, l'alternativa de govern per l'esquerra de CiU és també un partit sobiranista --ERC-- i compromès amb el procés d'independència. El projecte d'un sol partit difícilment es pot convertir i ser assumit com el projecte de tot un país.



La força de la gent



A la vegada que cal transversalitat en l'àmbit institucional, cal que la independència sigui un anhel popular estès i expressat obertament. A Escòcia el procés l'ha dirigit des d'un principi el govern. A Catalunya qui empeny el projecte és la societat civil --en tenim exemples prou recents. La transformació d'un país quan s'independitza és tan gran i tan profunda que es fa imprescindible que hi hagi un gruix molt majoritari de la població que no tan sols hi hagi votat a favor, sinó que l'hagi empès i n'hagi assumit les conseqüències individualment i col·lectiva. En aquest sentit, és molt important que la mobilització popular no deixi d'empènyer i que les institucions siguin una resposta constant d'aquesta voluntat social.



No tot és l'economia, estúpid



A Catalunya --i també a Escòcia-- se n'ha fet un gra massa sostenint l'argumentació independentista gairebé exclusivament en les qüestions econòmiques i materials. Són importants i probablement prioritàries. Encara més tenint en compte l'estat precari del benestar en les capes més pobres del país. Però ha de quedar clar que la independència no és un càlcul. Si entenem la transició nacional com una millora del compte de resultats de Catalunya, ens pararem una trampa a nosaltres mateixos. Catalunya, encara que hi perdés una mica, ha de ser independent per raons que van més enllà de les finances públiques. La independència és una qüestió de qualitat i rigor democràtic, de realçament cultural, de principi de llibertat, de majoria d'edat, de drets humans, de justícia històrica, de protecció lingüística, de recuperació de valors i actituds, etc. Si tan sols fem un càlcul econòmic, podem acabar perdent la raó si el cost que ens fan pagar uns i altres és massa elevat. Allò que ens diferencia d'Escòcia i que ells no han pogut destacar en la campanya és que nosaltres no tenim seleccions pròpies, no tenim l'ensenyament blindat competencialment, no ens respecten els símbols ni la llengua, ens humilien dia sí i dia també… Al Regne Unit es pot ser escocès sense sentir-se amenaçat ni perseguit. I això no és pas cap qüestió econòmica, sinó de dignitat humana.



Sempre pot arribar l'oferta



Fins ara el govern espanyol no ha mogut ni un dit per seduir els catalans contra la independència. És ben cert que tot fa pensar que el dit en qüestió no es mourà. Però mirem el cas escocès. Tampoc Londres no havia fet cap oferta fins l'última setmana de campanya. Madrid no es mou en el terreny de la seducció perquè el seu combat és impedir la democràcia. Però si finalment trobem la fórmula per esquivar les seves amenaces, no sabem si no canviaran el sentit de l'estratègia, o bé la combinaran a l'estil del PSOE. Fins ara tan sols ens han ensenyat el bastó, no sabem si quan ens acostem a la votació ensenyaran la pastanaga. Aleshores haurem de tenir ben clar que Espanya no compleix mai les seves promeses, si més no les que fa als catalans: 'Apoyaré…'



En conclusió, aprofitem l'exemple d'Escòcia per dir que les decisions s'han de prendre d'una manera democràtica, civilitzada i, si pot ser, acordada. Però que no hi ha cap solució real que no sigui donar la veu al poble. Aprofitem l'exemple del cas escocès i britànic, i aprenguem les lliçons que ens ofereix. I tinguem sempre present --fins i tot quan siguem al mig de la gentada en una V colossal-- que es pot perdre. I que si perds has begut oli. Votar és votar. I guanyar és guanyar.

http://www.vilaweb.cat/mailobert/4211364/llicons-catalanes-descocia.html

Birrus

Los independentistas sí que saben cómo se harán las cosas una vez conseguida la independencia: SE HARÁN SIN LA TUTELA DE OTROS.

Y eso quiere decir que cambiarán los marcos legales, los objetivos de los partidos y que por tanto ese día se definirán las opciones prácticas


El plan maestro ya existe, está claro y es compartido por todas las fuerzas: Democracia parlamentaria, República, estado aconfesionial, capitalista, anti-pena de muerte (lo que es un estado moderno europeo, vaya)

Perderse en las subtramas del asunto ahora es una pérdida de tiempo porque aún se está en vias de conseguir una "consulta no vinculante"... Y se trabaja para ello.

Quizá lo primero fuere enviar el concepto de senado a tomar por culo, pero como digo, cuando se esté cerca ese será el momento de definir todo el nuevo Estado, ahora no.

Se mira y se apoya a Escocia por afinidad ideológica... Tan raro es eso?

Y sí que nos incumbe porque los países afines se entienden antes en lo que sea.



Porque la Estadistica no es una ciencia exacta... Y las urnas sí...


Los referéndums se basan siempre en SI o NO, y en mayoría simple por la sencilla razón de que es la única forma clara, directa y exacta de saber lo que desea el pueblo soberano

Si alguien lo cree pertinente y consigue suficientes firmas pues supongo que sí que podría proponerlo... Votar (aunque nos cueste dinero) es la forma de hablar del pueblo y de ejercer la democracia y la soberanía.

La UE admite los paises que quieran entrar y que cumplan los requisitos de Maastricht (u otros si los han modernizado después).

Si países ya de la UE como Escocia o Catalunya se tuvieran que salir de la UE por temas de legalidad interna de la UE... Ni dudes que volverían a entrar en seguida ya que cumplirían los requisitos de Maastricht.


Curiosos sois los anti-separatistas que os pensáis que las separaciones siempre son malas...

Las separaciones sólo redefinen las relaciones entre las partes... Y hablando entre estados que están a tocar unos con otros (y por cojones geográficamente juntos) más, pero eso es todo... Redefinición de modelos políticos donde es evidente que una de las partes está a disgusto (como en las parejas, vaya, que no hace falta que duren siempre, ni es mentalmente sano, si las dos partes no están a gusto)

Redefinición, realianza, recomprensión de unos y otros... La historia humana, en definitiva.

Joan 1944

Sr. Birrus , t´es guanyat la copa, la cerveza, el vermut, i el cafe amb copeta de licor.

Si señor molt ben exptesat.