ELeGant

Baliga-balaga

Els nostres socis europeus

XAVIER SALA I MARTÍN | | 16/09/2014 18:58


Sempre he pensat que no coneixes de veritat una persona fins que no la veus actuar en situacions de crisi personal. Per exemple, la reacció que el marit té el dia que la seva dona li demana el divorci el retrata com a persona. Hi ha homes que reconeixen que han fet les coses malament i corregeixen els seus errors. De vegades aquesta reacció honesta acaba solucionant la crisi. Altres marits reaccionen de manera irada i violenta. El seu enuig sovint els porta a mofar-se de la dona i a insultar-la i a amenaçar-la. En mostrar la veritable personalitat despòtica i abusiva, la imatge que ella té del marit es deteriora i les seves ganes de marxar no fan sinó augmentar.

He de confessar que l’analogia del divorci sovint em serveix per pensar en el procés de separació que viu Catalunya. Hi he pensat, per exemple, en llegir la reacció d’alguns autoproclamats experts espanyols a la gargantuesca exhibició de força del sobiranisme del passat 11 de setembre a Barcelona. La majoria estan perduts, sense entendre què ha passat exactament a Catalunya.

Alguns encara creien que l’independentisme català era el resultat d’una rauxa passatgera causada per la crisi econòmica, i pensaven que, ara que Espanya està sortint de la recessió, el “suflé” (Enric Millo dixit ) baixaria. Aquests analistes, però, no s’havien fixat que aquesta no és la primera crisi d’Espanya i cap de les anteriors havia fet augmentar el sentiment independentista. Per si sola, doncs, la crisi no pot ser una explicació.

Altres gurus estan convençuts que el sobiranisme és el resultat d’anys d’adoctrinament per part de TV3 i de l’escola pública. Aquesta explicació no té en compte que la major part de ciutadans de Catalunya no miren TV3 (el seu share no ha arribat mai al 30%). Tampoc té en compte que l’independentisme està distribuït per totes les edats, de manera que, si la culpa és de les escoles, ¿com és que la gent de la meva generació també s’ha tornat independentista malgrat que no ha anat mai a l’escola “maligna” i “adoctrinadora”? La teoria de l’adoctrinament, doncs, cau pel seu propi pes.

Un tercer grup diu que la culpa és d’un Artur Mas que ha embogit i la bogeria del qual ha arrossegat la resta de ciutadans. El problema d’aquesta explicació és que quan Artur Mas va agafar la taula de surf i es va posar sobre l’onada, el setembre del 2012, el tsunami ja feia dos anys que estava en marxa. La nova posició de Mas va ser la conseqüència, i no pas la causa, de l’auge generalitzat de l’independentisme entre la població. La teoria del líder boig tampoc no té recorregut.

Si l’explicació del boom sobiranista no és ni la crisi, ni l’adoctrinament, ni l’embogiment sobtat de Mas, quina és? Doncs sospito que té a veure amb la resposta del marit quan la dona li demana el divorci: la reacció que ha tingut Espanya davant la possibilitat que marxem ha mostrat la seva veritable naturalesa. I el que hem vist no ens ha agradat gens!

L’Estatut del 2005 era una petita advertència de Catalunya que les relacions no anaven del tot bé. En aquell moment, ningú, ni tan sols Esquerra, demanava el divorci. Demanàvem que se’ns reconegués com a nació, que l’Estat invertís més a Catalunya i que la solidaritat entre regions es moderés (i no pas que s’acabés). Poca cosa més. La reacció dels grans partits polítics i les institucions espanyoles va mostrar la veritable cara de qui havia estat la nostra parella durant tants anys: el president del govern (José Luis Rodríguez) va trair la promesa d’aprovar l’Estatut del Parlament català, el PP va portar l’Estatut al Constitucional i un tribunal devaluat i polititzat el va escapçar fins a deixar-lo irreconeixible. Aquella humiliació va fer que milers de catalans veiessin que a Espanya no hi havia res a fer, i van virar cap al sobiranisme.

La reacció d’Espanya davant aquest viratge va ser encara més violenta i amenaçadora: ens van dir que utilitzarien el poder de veto per deixar-nos fora d’Europa “ durante tres generaciones ”, que sense el seu mercat nosaltres ens arruïnaríem, que no cobraríem les pensions, que farien boicots i que “vagaríamos por el espacio por los siglos de los siglos ”. I com més radicals eren les amenaces, més clarament veia tothom la veritable naturalesa de qui havia estat la nostra parella durant tots aquells anys... i menys ens agradava el que vèiem.

La situació s’ha anat deteriorant fins al punt que durant els darrers mesos hem assistit a un espectacle dantesc: hem vist com l’estat espanyol utilitzava els serveis d’intel·ligència que paguem entre tots per espiar els seus propis ciutadans i com utilitzava la informació amb finalitats polítiques contra el procés sobiranista. Hem vist com el ministeri de l’Interior que paguem entre tots utilitzava la policia per filtrar documents falsos amb l’objectiu de manipular resultats electorals. Hem vist com el ministeri d’Hisenda que paguem entre tots utilitzava els instruments de l’Estat (com ara la Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal, UDEF) per perseguir i castigar aquells que, com Pujol, han deixat de ser útils a Espanya i “ja no troben arguments contra la independència”. Hem vist com l’Estat utilitzava sectàriament les ambaixades que paguem entre tots per fer propaganda d’una determinada manera de veure el procés, i també hem vist com ha utilitzat els seus cònsols i ambaixadors, que també paguem entre tots, perquè actuïn com a vigilants polítics i, en el seu cas, de censors de ciutadans catalans que van a fer conferències i a presentar llibres pel món.

L’esperpent va assolir el seu màxim quan el mateix ministre Montoro va justificar aquestes accions tot dient que l’Estat té dret a defensar-se... i tothom ho ha trobat tan normal! Doncs jo no ho trobo normal i em nego a acceptar-ho! La democràcia no consisteix només a fer eleccions cada quatre anys i a dir que s’ha de respectar la Constitució. La democràcia consisteix també a protegir els ciutadans davant els abusos de l’estat. I quan l’estat espanyol perverteix les seves pròpies institucions amb finalitats partidistes, no només abusa de nosaltres, els ciutadans, sinó que ens mostra amb cristal·lina transparència la seva veritable naturalesa: autoritària i antidemocràtica.

El problema per a Espanya és que això ho veuen tots els catalans... però també ho veu la resta del món. I això inclou els nostres socis europeus.

http://m.ara.cat/premium/opinio/nostres-socis-europeus_0_1213678636.html#.VBlW5Hh8J8s

Ranec

Yo soy partidario del llamado "cafe para todos", curiosamente los nacionalistas no critican mucho, pero en cambio quieren el sistema fiscal de Euskadi y Navarra, yo creo que TODOS tendriamos que tener el mismo sistema fiscal, o todos concierto economico o ninguno.
Eso si, tambien estoy por la reduccion de las CCAA, no entiendo comunidades autonomas como La Rioja o Murcia, por poner un ejemplo, como mucho 9 CCAA y nunca con menos de 5 millones de habitantes.

Baliga-balaga

La xocolatina de la nena franquista

"Al menos nos ha hecho más fuertes, sufrir tanto. Siempre hay que buscar lo positivo de las experiencias, eso decía mi Padre", escrivia Alícia Sánchez-Camacho a Victoria Álvarez, l'examant de Jordi Pujol Ferrusola. Sánchez-Camacho s'hi refereix molt al seu pare, un guàrdia civil franquista que va acabar fent activisme a Blanes per a l'Alianza Popular de Manuel Fraga. Com a mostra, la presidenta del PP rememorava la seva infantesa en una entrevista -de molta complicitat, per cert- amb Xavier Sardà: "Tancaves la porta de la casa-cuartel i quedaves aïllada de l'exterior (...) El meu pare era l'autoritat, el que manava. Encara recordo quan anava al col·legi de les monges, amb el meu berenar i la meva xocolatina, i el meu pare em portava de la mà. Tots els saludaven i, quan li vaig preguntar per què, ell em va dir que era el saludo de respeto al oficial".

Eren els anys del final del franquisme i principis de la transició. Uns anys convulsos, plens d'incertesa i de por, amb la violència com a forma de relacionar-se del règim amb els ciutadans que s'apartessin, ni que fos una mica, de la submissió completa. Uns temps en els quals ni tan sols els indiferents no podien evitar la sensació d'inquietud quan passaven per davant d'una caserna de la Guàrdia Civil.

"Vull tornar a recuperar la Catalunya que jo vaig viure, la Catalunya de la infantesa, la Catalunya on no hi havia tensió", deia la dona en què s'ha convertit aquella nena. La mateixa que potser ha decidit que, versionant el seu pare, en la Catalunya actual sempre cal buscar la forma de passar-ho tot a negatiu. I sobretot, com va aprendre camí de les monges, aprofitar que la Guàrdia Civil està del seu costat. Als Sánchez-Camacho, pare i filla, la democràcia sempre els ha semblat tensió.

http://www.naciodigital.cat/noticia/74552/xocolatina/nena/franquista

Joan 1944

California no es una colonia española, New York , no es una colonia del Reino Unido? ha no es verdad la derclaracion de independenica es un documento como papel mojado,estos colonos como son......


Jim no te gusta, pero me parece que tienes lo mismo de yanki que yo de esquimal.

JMG73

jo el que vull és que hi hagi feina per a tots, jubilació quan em correspongui, sanitat publica gratuïta, menys impostos per pagar, justícia justa, menys xoriços i menys màfia, i cobrar mes el demas al meu plin !!!
yo lo que quiero es que haya trabajo para todos,jubilacion cuando me corresponda,sanidad publica gratuita,menos impuestos por pagar,justicia justa,menos chorizos y menos mafia,y cobrar mas lo demas a mi plin!!!

Panamera_91

First, don't put the kids in between. Making them as victims sounds really good for those who ara against something, it's a simple but a mean excuse, so stop.
Second, "And you want to control more finances, why? So people like Pujol can steal more money?" don't generalize the whole situation using a simple concrete case. By the way, we could say the same example with the rotten politicians of Madrid (PP is the main example), who are most of them all related to illegal finances.
And last, if you are not from here, living the whole situation, how can you judge and opine about us and our future? And if you are spanish (the most probable thing), stop pretending to be a fake "yankie", because speaking english and linking articles written in english won't make you more credible and respectful to us...

Monika Tous

pero es que todos no quieren cafe... en madrid extremadura y otras comunides no tienen ningun problema con el estado español por que hay que darles cafe ?

Baliga-balaga

//*//

Hem tornat a fer el cim

http://in.directe.cat/josep-loste/blog/12600/hem-tornat-a-fer-el-cim

Hem tornat a fer el cim. En aquest proppassat Onze de Setembre de 2014 s’ha tornat a superar un rècord : 1.800.000 manifestants, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, van aconseguir concentrar-se i construir el magnífic mosaic de la V, de victòria, de valors, de votar i de via. I també afegiria de vida. El moviment català, de baix a dalt, segueix avançant. Sense cap mena de dubtes es pot tornar a parlar, sense caure en el tòpic, d’una nova jornada històrica. D’una Diada molt reeixida, sense cap mena d’incident, amb una organització exemplar, en què el poble de Catalunya s’ha expressat, d’una manera diàfana, a favor de la democràcia plena . Volem votar: Hem de poder votar el proper 9 de novembre de 2014 .

No hi ha dubte que, per damunt de tot, ha tornat a triomfar el civisme. Un civisme amanit de colors i alimentat pels anhels de tota un poble que simplement vol votar. I tot això s’ha aconseguit amb la fórmula “ de baix a dalt”; és a dir, des de la base. Cal no oblidar que, amb la d’enguany, aquesta és la tercera mobilització seguida més gran de la història d’Europa, portada a terme de baix a dalt. Això és un missatge molt especial -i també molt contundent- directament a Brussel•les. Ara ja no val, de cap manera, declarar allò que tan sovint es diu per no mullar-se : “és un afer intern de l’Estat espanyol” . No, no i no ; el cas del catalans, el procés sobiranista català és una qüestió europea, en què la UE ha de trencar la seva timidesa i posar-se a fer feina de debò. Les institucions europees saben perfectament que això no és una febrada, justament perquè es tracta d’un procés que va de baix a dalt . La UE, si vol servir per alguna cosa útil ha de saber liderar, per tal d’evitar els conflictes i, en el cas català, liderar vol dir fer de mitjancer. Europa ha d’entendre que la veu d’un poble està per damunt del Tribunal Constitucional (terriblement polititzat i desprestigiat). A més, la democràcia, juntament amb la pau, és la màxima raó de ser de l’Unió Europea.

En síntesi, de baix a dalt, estem aconseguint fer realitat el nostre somni col•lectiu. Encara ens resta camí per recórrer; però des de la base, tirarem endavant amb dignitat i justícia social. Ara necessitem calma, coratge i determinació per tal de fer possible que el poble de Catalunya, com qualsevol poble normal de la Terra, pugui expressar-se, directament, a les urnes. Tots plegats, de baix a dalt, ho aconseguirem.

Bump: Doncs tot això i moltes coses més és l'objectiu últim de tenir un Estat propi...

-------------------


Jo també tinc el mateix diagnòstic d'en Joan 1944 i en Panamera_91 sobre el tal jim...

Dardo brilla cosa mala!!!

Bump: Llibertat contra dictadura, present contra passat

Em demanen que redacti unes ratlles sobre el futur hipotètic d’una Catalunya sobirana. Tanmateix, trobo que el futur tendeix a estar sobrevalorat i sovint serveix més de consol que d’inspiració. En aquest procés transcendent que vivim, l’essencial és el present. I, si fem una mirada objectiva a la ruptura que hem estat bastint en els darrers anys, malgrat justificades recances, podem estar del tot satisfets. Si, a més, fem l’exercici de mirar enrere, podem adonar-nos com la societat catalana ha despertat, de sobte, del coma induït al qual havíem estat sotmesos per un estat atàvic que avui es debat en un règim senil. I avui el futur és a les nostres mans perquè, en conquerir el present, hem esvaït els papus del passat.
L’afirmació nacional que suposa la sortida col·lectiva de l’armari sobiranista protagonitzada per la societat catalana ha tingut un efecte espectacular. La negativa hispànica a reconèixer-nos com a nació, la miopia política de bona part de l’esquerra de confondre la nostra condició nacional com a una mena d’encanteri burgès, ha polaritzat la península ibèrica, no entre independentistes i unionistes, sinó entre partidaris de la llibertat i defensors de la dictadura; entre aquells que consideren el dret a l’expressió popular i aquells que la pretenen negar. Ni l’ajut d’un premi Nobel de literatura, enrolat com a guionista major del regne, ha estat capaç de corregir la narrativa dels temps actuals. Defensar el no a la consulta és perfectament respectable, tanmateix, aquells qui voldrien el manteniment de l’statu quo han estat abandonats pels qui, contràriament al sentit comú, neguen la possibilitat d’expressió, i converteixen la integritat territorial de l’estat en un acte il·legítim de força i opressió. Així, l’arrel autoritària dels titulars de l’estat, i la d’aquells que han restat embriacs de la cultura catalanofòbica ha quedat palesa. El 9N no representa la victòria dels independentistes, sinó la derrota d’aquells que, en nom d’una democràcia entesa a la manera orwelliana, resten aferrats al testament de Franco, document fundacional que converteix en sagrada la peculiar unitat espanyola. La confrontació dels dies presents no és entre nacionalistes d’un color o l’altre, sinó entre els partidaris de la llum de la llibertat i la foscor de la por.
I de fet, els grans esforços que fa l’estat i els seus servidors per impedir votar evidencien precisament la seva feblesa. L’escàndol Pujol, precipitat amb la voluntat d’afeblir el procés, a la pràctica l’acaben potenciant. La parcialitat de l’estat, que fa servir de manera parcial la llarga llista Falciani, més aviat el que posa al descobert és la corrupció inherent a l’ordre resultant d’una Transició fraudulenta. Un cop més, la confrontació no és entre independentistes o unionistes, sinó entre un present de ruptura i un passat en què la corrupció esdevenia el greix dels engranatges constitucionals. Pujol esdevenia el passat. La revolta pacífica i democràtica que avui desborda els carrers, les llars i els pensaments de la ciutadania, representa el present. I és des d’aquests ingredients, un cop mentalment lliures, un cop alliberats de les antigues hipoteques, quan ens hem guanyat el dret de bastir el futur. El futur és nostre, perquè als nostres caps i als nostres cors ja fa mesos que hem declarat unilateralment la independència.

http://in.directe.cat/com-els-llancers-polonesos/blog/12603/llibertat-contra-dictadura-present-contra-passat

Joan 1944

si Monika, ellos toman cafe, cafe con leche, cafe con leche y copa, aunque no les llegue para el primer cafe.

Si ponemos por ejemplo los EEUU, cada estado aporta lo que debe, segun sus propias riquezas, Tejas es uno de los estados mas valiosos fiscalmente para los EEUU, por el tema de los impuestos asociados al pretroleo.

Lo bueno del caso es que no hay estados que no aporten al gobierno federal, unos aportan mas y otros menos.

Alaska aporta una parte muy importante, por otro lado recibe grandes cantidades por el tema del medio ambiente del gobierno federal.

cualquier comparacion con los EEUU, no es valida, cualquier coincidencia es pura cuasualidad, a mi no me gusta el sistema de los EEUU, no hay sanidad publica ó sigui SS, "Seguridad Social" de las otras "SS" no lo se, aqui si que tenemos.

Petons benvulguda Monika, i pensa que me apasiona llegirte, i per mi las tevas ideas son molt importans, per mi el teu punt de vista es unic i veritable no esta vestid de cap mena de opacitat transcedental.

Tunel

Primer Piqué, ara els germans Gasol també s'han pronunciat a favor de la consulta. Com estar canviant el nostre país!.

Calamar

El Jueves y la Diada

Los de la revista "el jueves" han sabido darle un toque de humor (humor con mensaje, si lo leéis todo) a la Diada de 2014, con el titular "Miles de catalanes se manifiestan por la reposición de la serie V" (¿os acordáis de la serie de las lagartas invasoras,no? pues esa)

http://www.eljueves.es/2014/09/11/miles_catalanes_manifiestan_barcelona_favor_una_reposicion_serie_v.html

Andrew58

a tod@s

Disculpadme si ya lo habéis leído, pero me acaba de llegar y aquí os lo dejo:

https://societatanonima.wordpress.com/2014/09/16/carta-a-paquirrin/

Ranec

Hasta ahora he admirado todas las actividades de la ANC, pero hoy he leido que estan buscando 100.000 voluntarios, para ir por parejas visitando TODOS los domicilios de Catalunya, para explicar el independentismo y como sera la Catalunya del futuro, NO ME GUSTA, me da yuyu, menos alguno de vosotros, el ser humano es miedoso por naturaleza, somos debiles y nuestra mejor defensa es preveer los posibles peligros. Que te vengan a visitar a tu casa, los miedosos como yo podemos llegar a pensar "estos van a saber como les recibo, sabran donde vivo, sabran mi nombre, apellidos, direccion, tienen la fuerza de las instituciones politicas de Catalunya que les apoyan, podran saber mi actividad profesional". NO ME GUSTA. Como no me gustaria que los del NO fueran haciendo lo mismo, dos muchachotes picando a la puerta, "Hola, buenas noches Sr y Sra Patatin (lo han visto en el buzon) venimos a informarle de los grandes males del independentismo, ¿como? vale, vale, lo tendremos en cuenta". NO ME GUSTA. Cada casa es un mundo, personas mayores, inmigrantes, etc. El domicilio es sagrado y lo dice un ateo. Creo que es un gran error, ojala rectifiquen.

Tunel

A mi em semblar bé. També et rectifico: van a preguntar no a explicar. A mi no em feria rés que vinguessin els de PP i Ciutadans a casa, els hi explicaria com és la Catalunya del futur que vull. Ho feria sense por. Segur que em quedaria a gust.

pd-envers post anterior relatiu a esportistes que volen la consulta, cal afegir en Xavi.

Panamera_91

Yo creo que te montas un poco la película... Es tan fácil como: no me interesa gracias, y cerrar la puerta... Que esto no es la Gestapo, no van a apuntar tu nombre (ni el de nadie) ni tu dirección hombre XD. Y aunque lo hicieran, ni siquiera tienen la logística para gestionar todo esto, que ser voluntario no significa ser experto en tratamiento de datos... Además, según lo que han dicho (falta por ver cada persona lo que hace, eso sí) es que van a EXPLICAR el proceso, no a intentar convencer a nadie, con lo que solo es algo informativo.
Precisamte lo que dices del discurso del miedo es a lo que juegan desde el govierno de Madrid...

p.d: Tunel, jo tinc entès (escoltant de refilón les notícies) que van a informar a la gent. Segons dius tú, només preguntaran què té pensat votar la gent, en plan fer un cens?

Ranec

¿Seguro que los miembros de la Gestapo sabian entonces, lo que signfica ahora ser miembros de la Gestapo.
Si vienen a tu casa seria absurdo preguntar la direccion, no crees?
Es como cuando discutes (en broma) con un compañero de trabajo y le dices "eh, que se donde trabajas", adivino que es uno. En cuanto al nombre, con mirar en el buzon, bueno, a ti te gusta, a mi NO. Como no me gusta que me llamen los de Jazztel, ni los testigos de Jehova etc.
Por cierto, creo que en Escocia lo han hecho los del NO. A mi me recuerda a lo de los caciques gallegos que ponian autocares que pasaban por las casa aisladas para llevar a las personas mayores a los colegios electorales, les daban hasta la papeleta del PP, claro que ellos luego podian meter otra, pero creo que es coaccionar a la gente.

Tunel

´

Aquí ho aclareix una mica més

L'objectiu és que tothom expressi quin país vol, independentment de si defensa la independència o no. no s'intentarà convèncer ningú.

A cadascun dels cent mil voluntaris de la campanya se li assignarà un recorregut perquè dediqui dues hores d'una tarda a visitar catalans que siguin a casa. Un porta-a-porta amb què pretenen arribar a les 2,5 milions d'habitatges que hi ha a Catalunya. 'Volem arribar a cadascuna de les cases de tots els barris, de tots els pobles i ciutats del nostre país per preguntar a la gent com s'imagina el país nou', ha dit el director de la campanya, Oriol Soler.

Durant la visita es farà un qüestionari de tres minuts a les persones que ho acceptin i hom els demanarà que completin la frase següent: 'jo.... sí o sí'. Els punts suspensius serviran perquè tothom escrigui allò que vulgui pensant en el nou país que desitja i seran precisament aquestes frases escrites en un paperet groc que serviran de missatges de campanya per a cartells, lones, marquesines d'autobusos, pòsters, etc. 'El país s'omplirà de groc', ha garantit Soler.

Des de l'estiu la campanya 'Ara és l'Hora' ha recaptat dos milions d'euros, entre aportacions individuals i venda de samarretes. Una xifra que es destinarà al porta-a-porta i als cartells posteriors i també als actes que s'organitzin durant aquestes setmanes. L'ANC ja ha advertit que caldrà ampliar la recaptació per arribar a completar la campanya, tot i que no s'endeutaran per aconseguir-ho.

Paji_baja

Hombre, pues mira por donde ya estoy deseando que vengan estos "encuestadores" a mi casa para explicarles como me imagino la nueva Cataluña y decirles mi slogan publicitario: "jo vull cardar sí o sí" ya me estoy imaginado las marquesinas de los autobuses de toda Cataluña con carteles amarillos y mi deseo reflejado por todo el país...

Salut,

Monika Tous

dons mire els preparare un mill fulles de nata y crema y una mica de te jajajajajaj!!! yo voy a estar encantada de que vengan a visitarme y con lo que hablo yo ya veremos quien convence a quien y de que....a mi no me molesta que hagan esto es una campaña publicitaria como cualquier otra, antes llamaba avon a tu puerta y ahora els indepndentistes , no pasa nada.