Baliga-balaga

//*//

Vam estar ben a prop marmesor, jo era al 65, plaça Tetuan, just als peus de l'edifici "llibre".

Això ja no té aturador, qualsevol dia es llevaran els negacionistes amb la noticia que Catalunya proclama la seva independencia i seguiran negant-ho tot. Tant se val, que continuïn igual, és el seu problema.

Gràcies a tot@s per somniar de peus a terra!

Ho aconseguirem!!!


L’èxit de la V mereix una resposta política

ANTONI BASSAS | | 11/09/2014 19:26

L’estat espanyol ja no pot ignorar ni un minut més un clam tan massiu com senzill: “Volem votar”. Quan es manifesten més d’un milió de persones (d’un país de set i mig) ja no és possible amagar-se darrere una interpretació parcial de la llei ni fer veure que tot plegat només obeeix a un calentón de Mas. Com més trigui l’Estat a donar una resposta, pitjor serà per a tothom. Però tardarà, perquè l’Estat s’obstina a tapar-se els ulls. Resultava desolador veure ahir el plantejament informatiu de la televisió pública espanyola, que insistia en un concepte: “divisió”. Divisió perquè hi havia una manifestació a Barcelona i una altra a Tarragona. Les dues són significatives i les dues passaran a la història, sí, però per raons completament diferents. Només calia mirar.

http://m.ara.cat/premium/Lexit-mereix-resposta-politica_0_1210678949.html#.VBKuTnh8Leg

Bump: Un Vany de realitat

TONI SOLER | | 11/09/2014 23:52


ENTERRADORS. Ara ja puc dir-ho: aquest any no les tenia totes. Al mes de juliol, sota l’impacte emocional del cas Pujol i davant de la complexitat del repte logístic que es va marcar l’Assemblea Nacional Catalana (inscripcions, coloraines, trams, transport, etcètera), vaig témer que un 11-S potser menys reeixit que els anteriors engegaria la maquinària propagandística del braç mediàtic de l’Estat. Per sort, l’optimisme militant dels organitzadors ha estat més poderós que el desànim, la por, la guerra bruta i els ocellots de mal averany. El que va passar ahir a Barcelona passa molt poques vegades, i en molt poques ciutats del món. La mobilització ordenada d’una multitud tan enorme, esperonada per un discurs ferm i afirmatiu, sense insults, provocacions ni incidents de cap mena, és una fita important; que aquest fet es produeixi el 2014, tres anys després que els més llestos de la classe pronostiquessin la baixada del suflé, ja no ens parla d’entusiasme o d’il·lusió, sinó d’una persistència insubornable. El sobiranisme català està instal·lat al mig del tauler i no pensa marxar-ne. Des d’aquest punt de vista, la gegantina V d’ahir és un bany de realisme, una dutxa d’aigua freda per als nostres “il·lusos enterradors”, com en deia Francesc Pujols.

ASSEMBLEA. L’èxit d’ahir és incontestable, per molt que el PP i la delegació del govern espanyol s’entestin a fer el ridícul aventurant una xifra d’assistents fins i tot per sota de la xifra d’inscrits (quan es menteix quotidianament, ja no ve d’una mentida). La monumental V barcelonina confirma la majoria d’edat del sobiranisme organitzat. L’ANC, amb el suport d’Òmnium, ha esdevingut una poderosíssima maquinària d’agitació, que no té comparació possible a casa nostra; no només treu més gent al carrer que ningú, sinó que la seva gent després escampa els carrers i els deixa nets com una patena, sense incidents ni escenes desagradables. Ara, a més, disposa d’una massiva base de dades i d’uns comptes envejables gràcies als donatius i a la venda massiva de samarretes. ¿Sabrà (i podrà) l’ANC convertir la seva capacitat logística en un impuls polític i electoral? ¿El podrà fer compatible amb la força regeneradora de les noves plataformes de l’esquerra alternativa? La resposta és transcendental perquè, si bé el procés continua en mans dels partits polítics favorables a la consulta, el sobiranisme social potser no es conformarà amb el paper de simple espectador. Sobretot si el 9-N fracassa.

LA DOBLE U. Carme Forcadell, que parla millor com més gent té al davant, se sent avui enfortida; per això ahir es va permetre parlar a Artur Mas en imperatiu: “President, tregui les urnes”. Però en tots els discursos -també el de Forcadell- van destacar les crides a la unitat. La doble U, unitat i urnes: no s’hi val l’una sense l’altra. La unitat cromàtica i perfectament alineada que els helicòpters mostraven en enfocar la Gran Via i la Diagonal hauria de trobar resposta en el Parlament, en una estratègia comuna dels partits pro consulta. Això és el que toca ara, i queda clar que és molt difícil. Però la superba manifestació d’ahir ens permet iniciar el camí amb els ànims revifats; l’impacte del cas Pujol queda ara degudament dimensionat.

Els nostres polítics reben pressions molt fortes per no trencar la legalitat imposada pel PP i el PSOE; ja està bé que la gent els pressioni en una altra direcció. El milió i mig llarg de catalans que ahir van fer la V semblen tenir clara almenys una cosa: sense les urnes no hi ha solució. Que ningú no s’enganyi per les estampes familiars, els càntics i les rialles; al darrere de cada manifestant hi reposa una fermesa insospitada. Passen els mesos i els anys, i la realitat és tossuda: amb Catalunya, Espanya té un problema; sense les urnes, el problema serà cada cop més gros.

http://m.ara.cat/premium/tema_del_dia/Vany-realitat_0_1210678984.html#.VBKyaXh8J8s

Bump: 12/09: "Més gent que mai. Més clar que mai..."

VICENÇ VILLATORO | | 11/09/2014 19:38

...la mobilització independentista d’ahir no podia anar millor. La gent que es creuava a la sortida intercanviava senyals d’emoció i també, legítimament, d’orgull. Però també signes d’expectativa. Precisament perquè va anar tan bé, perquè no podia anar millor, hi ha dues conseqüències. Una, interna: després d’aquest 11 de setembre, el 9 de novembre ha d’estar a l’altura. No pot ser una fricada, una cosa excèntrica i impossible d’homologar. Però ha de ser alguna cosa que tothom que era a la manifestació pugui entendre. Una altra d’exterior: la gent va fer el que va fer de cara a un públic, a la gent de fora. També per enfortir la moral de dins, però sobretot per ser percebuts, entesos i respectats des de fora. Si Espanya menysté el que va passar, si ho caricaturitza o invisibilitza, si fa com si sentís ploure, sumarà un greuge més (i decisiu) a la llarga llista dels greuges catalans. I si el món és incapaç de valorar i d’acollir el fet extraordinari que tanta gent es manifesti perquè demana poder votar, perquè té ganes de democràcia, la decepció serà enorme. I comprensible. I no ens ho mereixem.

http://m.ara.cat/premium/Mes-que-mai-Tan-tan_0_1210678951.html#.VBK0YXh8Leg

Bump: Els ulls brillen al camp base del procés

CARLES CAPDEVILA | | 11/09/2014 19:49

AL CAMP BASE del procés molts centenars de milers de persones mobilitzades i autoorganitzades empenyen el moviment democràtic més pacífic, positiu i massiu d’Europa. Somrient. Amb uns ulls que brillen mentre criden “Volem votar”. I afegeixen: “Votarem!” L’expedició política catalana cap al 9-N ha tornat a rebre el missatge del camp base amb claredat. Una V gegant. I no rep cap missatge des del govern Rajoy que no sigui el no de tota la vida. I té l’obligació de trobar una sortida de consens, perquè al camp base sí que hi ha consens. Els líders de l’expedició catalana tenen visions diferents, històries diferents, tàctiques diferents. És lògic, hi són la CUP, ERC, Iniciativa, Convergència i Unió. Les diferències ja les tenien quan van fixar data i pregunta, i molta gent pensava que seria impossible. Es van posar d’acord perquè des del camp base, fa un any, se’ls va dir: “Endavant”. I ara què?, ens preguntem. Si mires al camp base, t’adones que una majoria mobilitzada és imparable, i que si els que lideren l’expedició no se’n surten, n’escolliran d’altres per obrir aquest camí. Per tant, el bloc de la consulta, amb els socialistes que estan pel dret a decidir, ha de trobar la manera d’avançar. No poden tornar al camp base amb les mans buides, el camí és irreversible. S’acosta el moment que es precipitaran els fets. Perquè, tot i que el procés s’ha anat anunciant pas a pas des de Catalunya, Madrid no ha fet cap pas que no fos enrere. Creix la pressió perquè l’expedició política trobi el camí cap a les urnes i la gent que vol votar pugui votar. Facilíssim d’entendre. Difícil de fer, però no impossible. Sobretot si veus com brillen els ulls de la gent al camp base.

http://m.ara.cat/premium/brillen-Al-camp-base-proces_0_1210678956.html#.VBK1-nh8Leg

Bump: La manifestació més gran d’Europa

"9N votarem. 9N guanyarem" bat rècords. Catalunya envia el missatge al món en una jornada històrica
Nerea Rodríguez | Bernat Vilaró


Casals, Forcadell i Vila d'Abadal, durant la manifestació


L'avinguda Diagonal, plena de gom a gom


El vèrtex de la 'V' a plaça de les Glòries

Catalunya ha enviat avui un impressionant missatge al món, i al govern espanyol: “9N votarem. 9N guanyarem”. I ho ha fet amb la manifestació més gran que s’ha vist a Europa: Una gran ‘V’ humana per reclarmar poder votar per la independència. Tres-cents anys després de la caiguda de Barcelona, la capital catalana ha acollit un esdeveniment històric, que ha segellat que el procés independentista no té marxa enrera. 1.800.000 persones han participat a la concentració, segons la Guàrdia Urbana, que ha transcorregut sense cap mena d'incident.


Espectacular imatge d'un dels braços de la 'V' | @AraeslHora

L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han format un impressionant mosaic humà amb els colors de la senyera de més d’11 quilòmetres i 200.000 metres quadrats, i que ha comptat amb la participació de 54 colles castelleres i més de 1.000 cantaires. A la manifestació hi han estat presents famílies senceres, i membres de tota mena d'entitats. Més de 200 periodistes internacionals s'han acreditat per cobrir la 'V'.


El vèrtex de la 'V' | Lluís Bou

Des del vèrtex de la ‘V’, a l’escenari Victòria situat a la Plaça de les Glòries, l'Emma Soler, una noia de Rubí que farà 16 anys el 9 de novembre, ha dipositat un vot a l’urna ubicada a la punta del vèrtex, marcant d’aquesta manera l’inici de la Via Catalana 2014. Seguidament, s’ha interpretat el Cant de la Senyera, i a les 17:25 hores és quan s'ha fet la gigaonada.


L'Emma, que el 9-N farà 16 anys, diposita el seu vot

"No ho he assajat pas. Ens vam fer voluntaris, ningú ho volia fer perquè som vergonyosos", ha reconegut l'Emma Soler. "Esperem que serveixi, el més normal seria no haver de fer tot això, però si ho hem de fer per poder votar, ho fem", ha conclòs.



La gigaonada de la 'V'

La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell; la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals; i el president de l’Associació de Municipis Independentistes han clos l’acte amb parlaments al mateix escenari, que té 947 urnes, representant tots els municipis de Catalunya. En el seu parlament, Vila d'Abadal ha garantit el suport dels municipis a la Llei de consultes, que s'aprovarà al Parlament la propera setmana. I ha exclamat: "El 9N votarem!".

Casals ha deixat clar que "la veu del poble de Catalunya està per sobre del que opini un tribunal partidista de Madrid". I ha continuat: "No permetrem que tornin a trepitjar la voluntat democràtica de tot un poble". Per la seva banda, Forcadell ha afirmat que "300 anys després hem tornat a recuperar la ciutat de Barcelona!" "Avui hem fet una V de Votar i de Voluntat, i el 9N serà de Victòria, perquè votarem i guanyarem", ha continuat. A més, ha considerat que "hem demostrat que el nostre poble és capaç d'assolir qualsevol repte que es proposi" Seguidament, s'ha interpretat el cant dels Segadors.


La 'V' es va omplint | Lluís Bou


Estelades i castellers a la 'V'


Ja s'està formant la senyera a la 'V' | Joan Gomis


La 'V', plena d'estelades | Nerea Rodríguez


La Plaça Espanya, plena ja a les 16:00 | @antoniazon

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/09/la_manifestacio_mes_gran_d_europa_102982.php

Lacroix

Jo vaig estar per davant de la Illa Diagonal.

Impressionant !!!

Fantàstica demostració de voluntat, civisme i i·lusió de gent de totes les edats, procedències i ideologies.

Ho tenim molt a prop, no ho podem deixar escapar !!!

Baliga-balaga

Un abans i un després

"La Via Catalana de l'any passat va forçar l'acord per la consulta, aquesta segella que es votarà i encara cap al 9-N"

Editorial

La grandiosa V independentista de la Diada significa un abans i un després, tindrà impacte polític. Si la del 2012 va significar passar del pacte fiscal al dret a decidir, i la Via Catalana de l'any passat va forçar l'acord pel 9-N, aquesta segella que efectivament es votarà i encara cap al 9-N. Ara s'haurà de veure si el govern espanyol reacciona, o si es manté enrocat en contra de la realitat. Els partits pro-consulta hauran de deixar també de banda qualsevol tàctica partidista i consensuar una decisió si Mariano Rajoy recorre contra el 9-N. La consulta es podrà celebrar igualment si hi ha les mínimes garanties democràtiques, i si aconsegueix observadors internacionals. En això cal ara centrar els esforços. El procés ja no es juga només a Madrid. I felicitats als catalans, perquè ahir van tornar a donar una lliçó de democràcia.

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/09/un_abans_i_un_despres_103004.php

Bump: Ve alta
“Altres armes que els vots i els parlaments”

Melcior Comes

La veritat és que ens podem felicitar. No podia haver anat millor i no podem estar més contents. Hem de tenir clara una cosa —el President ens ho ha recordat—: no hi ha al món, ara mateix, una causa com la nostra. Tan àmplia, enraonada, decent, democràtica i pacífica, i que demani tan poc i alhora tan fermament. Voler votar, voler ser més enllà dels marcs intransigents d’una Constitució sorgida d’una anomalia sinistra —una dictadura feixista de quaranta anys de durada!—, no és cap estupidesa, no és cap animalada que s’hagi de silenciar o reprimir. I alhora no trobar gaires simpaties fora del país, ai, entre els liberals i progressistes del món, els primers que agafen les banderes romàntiques, sobretot si aquestes fan olor de pólvora i de revolució.

El problema dels catalans és que no tenen —ni volen— altres armes que els vots i els parlaments, les manifestacions pacífiques i els acords transversals. La gent té un desig simple: país i calma, tradició i continuïtat en un marc renovat i sense tocades de nassos. Espanya és un patiment continuat. I ja basta.

Amb bombes i fusells els nostres pares de família serien portada de tots els diaris del planeta, però la pau i la democràcia mouen poques simpaties, encara que tothom s’ompli la boca d’aquests valors. Això està canviant. Les diverses marxes sobre Washington que han fet història —dins i fora dels EUA— van ser aplecs molt petits vora el que ahir vam presenciar a Barcelona. I encara hi ha qui s’atreveix a treure-li importància. Ja s’ho trobaran. Els que se senten estrangers ara a Catalunya recullen les fruites que sembraren: mai no van acabar d’acceptar la catalanitat del país.

Els catalans ni són doctrinaris, ni fanàtics, ni irredempts, ni bojos ni totalitaris: volen governar-se a si mateixos amb qualitat, des d’un bon govern a favor que ara mateix no garanteix l’estat espanyol. Tota societat democràtica arriba un dia que madura i s’adona que el seu destí només pot dependre d’ella mateixa: aquest dia fa estona que ha arribat a Catalunya.

Ara toca que la nostra classe política faci possible el que volem —gairebé— tots: i estem disposats a arriscar-nos a què no surti bé de seguida, als passos en fals i als tempteigs de baixa volada. Les esperances volen molt amunt, els ànims són exigents; que la política no s’enfangui els peus en les batalletes sòrdides de sempre.

Els difamadors i els tancats de mollera continuaran amb les seves musiquetes: Que si la llei s’ha de respectar, que si això és impossible, que no és viable, que no surten els comptes, que tot plegat és una estafa de CiU per amagar papers bruts… Ve de ‘venuda de moto’, etc. No podem amagar el seu descrèdit, perquè es fa difícil trobar un sol unionista que no sigui un espanyolista disfressat de demòcrata, partidari de l’assimilació dels catalans —lingüística, cultural i política—, mogut pel miratge d’una Espanya gran i poderosa. ¿Per què l’unionisme acaba sempre en el menyspreu, el victimisme o el cinisme?

L’unionisme és o bé un catalanisme acomplexat i ple d’autoodi —hi ha gent que lamenta haver nascut en un país tan petit, i hi ha espanyolistes per fer la contrària—, o bé una forma d’imperialisme estúpid, que porta tres-cents anys picant les mateixes pedres sota la capa d’una monarquia absoluta, del feixisme més detestable o d’una democràcia que encara no s’ha sabut treure de sobre les puces dogmàtiques.

Però els catalans existeixen més enllà d’una ciutadania espanyola que els volia tallar les ales —que no els permet deliberar—, i demanen el dret a decidir si volen un estat propi. Volem poder trencar amb la vella dinàmica política espanyola i dotar-nos d’uns instruments legals moderns, molt més enllà d’aquesta faramalla intransigent de l’espanyolisme, que no permet ni la més mínima reforma. I ahir el president Rajoy parlant de meravellosos transplantaments de cor entre espanyols… Si moro, poseu el meu cor a un senyor de Múrcia. No.

Espanya ens té enveja; els nacionalistes espanyols voldrien ser capaços de fer mobilitzacions com la nostra. Catalunya és l’Espanya que hauria pogut ser si s’hagués desfet a temps de collonades. El silenci dels demòcrates espanyols és un dels altres trets de sortida; a Espanya no hi ha res a pelar.

Ara bé, l’espanyolisme impotent té la força i les lleis al seu favor, i no podem descartar que en facin ús per a emmordassar milions de boques o per clausurar milers d’urnes; l’estupidesa implícita en aquesta manera de veure les coses té l’avantatge de no admetre dubtes ni componiments moderats, arrasa amb tot abans de fer cap pregunta.

L’espanyolisme d’esquerres actuaria igual que l’espanyolisme de dretes: tota la força de la llei espanyolista i roent contra la llei dels catalans.

Tot plegat es basa en la manca de reconeixement del fet català, una manca que es perpetua fins i tot després d’una diada com aquesta. Fan com si no hagués passat res; com si tot això fossin quatre gats bojos i minoritaris. La televisió espanyola parlant de l’11S americà, etc. I les elits mirant-s’ho del país amb distància, amb por i menyspreu, atents als nous aires, temoroses que tot això els passi per sobre i ja no sàpiguen a qui han de vendre els vells cacauets.

S’ha de deixar de parlar a qui no vol escoltar. Un estat propi per a reconèixer-s’hi és una necessitat política fonamental, que s’hauria pogut trobar dins un marc del 1978 convenientment millorat, però ja és massa tard per a deixar-se arreglar, massa terra cremada. Només els que simpatitzen amb la lenta corrosió del catalanisme —i del català i de les institucions del país— se senten a gust dins el pot amb vinagre en què han convertit l’estatut i de la Constitució.

Toca fer possible la consulta del 9N. Si toca desobeir i saltar-se la legalitat —el recurs del Govern espanyol— potser aquest és el millor moment per fer-ho. D’altres escenaris són més complicats. Si tots els mobilitzats aquest 11S surten el pròxim 9N amb la mateixa fe, energia i civisme la cosa no tindrà aturador. La sort està tirada. Ara només queda dipositar el vot.

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/09/ve_alta_103005.php

Marmesor

....

Si buticular, erem ben a prop.

Nosaltres varem tenir sort amb la calor (línia 2) i nomès ens tocava de reguitzell el sol, en canvia allì on eres us queia el sol de pla............en això tambè es nota la diferencia, som pacients, som disciplinats i som pacífics, potser perquè intuïm que som prop de guanyar el nostre dret a decidir?...potser ho veiem clar per sobre de les sotragades polítiques i interessos mediàtics. Però que puguem fotre el camp aviat o com deia una iaia al meu costat : doneu-vos presa que encara no hi serè a temps!!!!

Per cert : en el teu sector tambè hi havia tanta noia jove bona, bona, bona?, hòstia si no fos perquè anava amb la famìlia...jajajajaja. Salut company.

Baliga-balaga

//*//

Franja 5 groga, és a dir al centre mateix, al rovell de l'ou... i sí, feia una calor que embafava però tots allà ben disciplinats i festius al nostre lloc. Que n'aprenguin!

Sí, jo també anava en família però no podía evitar anar fent llambregades a tanta tia bona És el que passa en les multituds, sempre hi ha també una quota de delícies femenines. Passa als centres comercials, als espectacles esportius, concerts... però esclar, ahir anaven tan ben abilladetes que encara els hi feia brillar més, i els shorts aquests que porten avui en dia són un invent del Maligne!!!.

No ens aturaran! Don't stop me now!!!

(Segueixo penjant articles interessants :stick out tongue: )

---------------------------------------

Ferms, gaudint del seu somriure glaçat

http://in.directe.cat/per-a-bons-patricis/blog/12578/ferms-gaudint-del-seu-somriure-glacat

Avui serà un dia determinant. L’èxit de la Via Catalana 2014, esclatant. Centenars de milers de catalans al carrer. Una bona part dels partidaris de la independència demostrant a Barcelona la seva capacitat de mobilització. La seva profunda determinació. Que som un moviment popular imbatible. Durant els darrers mesos, Espanya ha posat en marxa totes les seves eines de desestabilització. Els mitjans de comunicació, ben greixats amb els diners dels qui han fet de la dependència el seu modus vivendi a Madrid i a Barcelona, combinats amb els fons reservats i amb els recursos policials de les clavegueres de l’Estat han batut fort les nostres muralles. Però no han fet aparèixer escletxes significatives. I avui ho escenificarem. Som en el dia de la seva Gran Decepció. Com reia Montoro parlant de l’exhonorable Jordi Pujol! I nosaltres ens hem aixecat i ens hem espolsat la pols, la brutícia, per continuar el camí.

El gran constructe estival que el procés s’anava en orris es desfarà avui com un gelat. Intoxicats amb la seva pròpia propaganda, els nostres adversaris s’havien cregut que doblaríem les cames per demanar clemència. I no, avui, en veure’ns al carrer, alegres i combatius, tindran el Gran Desengany, comprendran que no tenen eines eficients per derrotar-nos. Durant les properes setmanes, és clar, viurem noves amenaces. La dutxa escocesa, ben segur, els caurà molt, però molt malament. Però, després del tercer any consecutiu de mobilització creixent, a ells i a nosaltres, a tots plegats, ens quedarà encara més clar que no tenen res a fer. Que continuarem endavant fins al final, fins a aconseguir-ho, com van dir els herois d’avui fa 300 anys. Que els nostres representants seran empesos sense defallir fins a fer realitat la Consulta del 9-N. Sí, amics, votarem. I portarem a les urnes fins al darrer dels tres milions d’independentistes que necessitem per assolir la victòria final.

------------------------------------------

President, posi les urnes!


Aquest és el clam que a través de la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ha emergit del milió vuit-centes mil persones, segons la Guàrdia Urbana, que s’han manifestat aquesta tarda a les 17:14 per la independència de Catalunya. Perquè darrere de la voluntat de votar, hi ha la de construir un país nou a través de la independència de Catalunya, que a ningú se li escapi. I aquest és el clam de la majoria social del nostre poble des de fa més de tres onzes de setembre.


Catalunya ha estat l’epicentre d’una de les manifestacions més grans de la història d’Europa. El món ho ha vist, s’ha fet ressò i n’ha pres bona nota. Els ciutadans han omplert amb il·lusió i amb una determinació molt clara les dues principals avingudes de la capital que volem per al nou Estat: la Gran Via de les Corts Catalanes i l’Avinguda Diagonal. La V de la Victòria ha estat un èxit històric de la societat civil catalana, que podria ser definitiu.


Després d’un esforç organitzatiu perfecte, i d’una resposta d’un poble obstinat en exercir la democràcia que ens hem guanyat a pols, ara és l’hora de la traducció política. Ara, la decisió de posar les urnes el 9 de novembre resta a les mans dels partits polítics que van pactar la data i la pregunta de la consulta. El president Mas ja ha decidit que, tal i com es preveia, el 19 de setembre s’aprovarà la Llei de Consultes al Parlament, i immediatament signarà el decret de convocatòria de la consulta. El Govern ja no té excuses per no posar les urnes el 9 de novembre.


Però avui també hi ha qui gosa dir que avui és “l’inici del declivi de l’independentisme”, tal i com ha declarat Alícia Sánchez Camacho des de Tarragona on hi ha hagut la manifestació que ha aplegat els contraris a la democràcia, conjuntament amb moltes entitats feixistes. 3.500 persones ha estat la xifra d’assistents a aquesta petita concentració, que ha deixat ben palesa la realitat nacional de Catalunya. Mal negoci convocar una contra manifestació la mateixa Diada sabent de bell antuvi que tenien la batalla perduda. La líder del PP farà bé de repassar les fotografies que s’han fet aquesta tarda de l’11 de setembre a Barcelona abans de fer judicis de valor precipitats. Espanya començarà a entrar en un camí perillós del que pot sortir molt malparada si segueix fent oïdes sordes a la realitat del carrer.


L’unionisme intentarà fer veure que hi ha una fractura social perquè hi ha 3.500 ciutadans que s’han manifestat per expressar que volen seguir essent espanyols contra gairebé dos milions que volen un Estat independent. Catalunya ha demostrat avui respecte per totes les postures polítiques però s’ha decantat majoritàriament cap al procés democràtic del dret a decidir. Sense apel·latius. L’al·lèrgia a la democràcia de l’Estat espanyol no s’explica per cap altra cosa que per la por a què Catalunya decideixi ser un Estat Independent.


Per això no ens volen deixar votar, i per això nosaltres votarem. El poble acaba de començar la campanya que ens ha de dur a poder decidir el 9 de novembre. President, posi les urnes!

http://in.directe.cat/dietari-2014/blog/12583/president-posi-les-urnes


Salut i Independència!!!

Monika Tous

bon dia!

pues se toca la constitucion pero lo demas sobra se puede hacer no es inamovible ademas hay paises con constituciones mas antiguas o arcaicas como eeuu y les va de maravilla , pues ami si me parece descabellado comparar nuestra historia con la de los africanos esclavizados pero claro a qui tenemos que ser mas de todo luego total nos delcaramos independientes y nos vamos otra veez con francia que nos fue muy bien.... yo no vote nuestra contitucion pero la votaron todos los españoles y es la que tenemos lucha para cambiarla pero no cambies ahora las reglas por tu conveniencia que no es la de todos , america del sur eran colonias catalanya no es ninguna colonia y claro que nos ira peor crearia inestabilidad y lo primero que pasaria es que toda la inversion extrangera se marcharia el dinero se fugaria.....la union europea no nos apoya y ya veremos si nos reconocera como pais , la deduda que tenemos la pagaras tu?? la factura para contituir yn pais tambien la pagaras tu?? crear nuevas fronteros un ejercito un nuebo govierno un nuevo estado de donde vamos a sacar el dinero si estamos en numeros rojos!!! primero arreglemes el pais y luego ya veremos , cuando realmente la gente vote masivamente a los partidos soberanistas catalanes lo cual es legal i legitimo entonces y solo entonces me lo planteare hoy x hoy con el estado actual de esta casa catalaunya que esta echa una casa de pu..... esto es un desproposito ademas de que no es mayoritario y no sereis los independentistas los que dividireis a pueblo catalan. saps que et dic molt de suroll y pocas nous.....molt tipic ,yo al contrario de otros que parece que nos quieran convencer de no se que, con estos mitings que se escriben no te quiero cenvencer de nada me limito a lo que hay y sobretodo a ser un poco realista eres un hombre inteligente deverias ya saver que estas euforias tal como se inchan se desichan....sinceramente yo habria centrado mi lucha en conseguir el estatus de pais vasco o navarra que les va de mil amores y es realmente lo que queremos controlar las pelas.

Axelross

¿Irnos con Francia? Noooo, por Dios. Es tan centralista como España. Queremos ser nosotros, no parte de otros.

No lo hagamos ahora porque la crisis viene dura. Arreglemos los problemas conjuntamente. Luego, cuando las cosas vayan mejor, no lo hagamos porque ¿para qué vamos a cambiar algo que va bien? Nunca nos concederán la oportunidad para decidir.

Los gastos serían los mismos. Al fin y al cabo, parte de nuestros impuestos van al ejército (en Catalunya hay una Capitanía General del Ejército español), a la diplomacia española, a la Casa Real… Sería lo mismo pero con instituciones propias. Países de nuestro tamaño como Holanda, Dinamarca, Suiza… están entre los más avanzados del mundo.

¿Qué nos echarían de la UE? Ya lo veremos. En este momento, la UE no nos va a apoyar. Pero si la independencia se consumara, ¿crees que a Europa le va a interesar un pedazo como Catalunya fuera de la UE? Al contrario. Les interesará que sigamos con ellos.

La inversión extranjera lo que busca es negocio. Su decisión sobre si Catalunya es rentable, no se basará en su independencia o su dependencia de España. Se basará en estrategias de empresa: comunicaciones, mercado, legislación, impuestos, demanda… y en todos estos parámetros, Catalunya puede competir con cualquier otra nación europea.

El único problema que veo es que alcanzar la independencia será un camino muy largo y tortuoso. No nos lo pondrán nada fácil. Y puede que, por el camino de espinas, nos acabemos rindiendo

Ranec

En los ejemplos que te he puesto Catalunya tiene competencias plenas, nadie le ha condicionado, Castilla y La Mancha tiene ley electoral propia, Euskadi tambien, etc, Catalunya tiene la misma que rige en España para las generales, no ha copiado la de Francia o Alemania. En las condiciones particulares que tienen los diputados, tampoco han copiado las de otras naciones, han copiado las españolas, ni han hecho unas propias.
Y por ultimo, el tema de la pregunta de la consulta, a menos de dos meses, aun no se sabe como quieren contar los votos, nadie sabe que es exactamente el NO, nadie sabe que es el Si-No, segun a quien preguntes el No-No es nulo, segun a quien preguntes el No de la primera pregunta si gana el SI, desaparece, segun a quien preguntes se suma al No de la segunda pregunta, solo se sabe que es el Si-Si. Hoy el President Mas ha dicho, por fin, que es importante que participen en la consulta los del NO, pues claro, no es lo mismo que 2.000.000 de personas voten SI-SI, si han votado 2.100.000 personas, es mejor que hayan votado 3.500.000 de personas, en el primer caso el porcentaje es mejor, pero el resultado es peor.

Mi enhorabuena por el enorme exito de la Diada de ayer, siempre he dicho que admiro la actitud de la mayoria de los independentistas, esa ilusion, ese entusiasmo y ese taranna pacifico, estoy seguro de que si esto lo pudieramos solucionar el pueblo, enseguida nos pondriamos de acuerdo, pero estan las diversas "familias" luchando por el pastel y no nos dejan.

Monika Tous

pues tanto que tiran a qui de historia nadie mencino que ya lo hicimos y que nos fue fatal!!!! arreglarlo conjuntamente es lo que toca por que el gasto lo emos creado juntos todos

decir que los gastos seran los mismo es ser ingenuo


la union eurpea se a pronunciado no me vnegas con lo que podria ser ,si no con lo que hay ,soñar es bonito pero no es realista


la inversion extangera quiere negocio y estabilidad y esto no dara estabilidad pero vamos que no lo digo yo lo dicen importantes economistas que saben de esto mas que tu y yo

mira sera facil cuando realmente la mayoria de catalanes lo queramos pero la mayoria y eso se demostrara votando y haciendo que los partidos catalanes aglutienen todo el poder y hoy x hoy esto no es a si y aun a si tengo mis dudas eskerra ya gonverno y fue un desproposito si es que no hay mas ciego que el que no quiere ver yo es que alucino a qui no hacemos nada mal no?? o mas bien lo que no nos conviene lo olvidamos si meten la mano los nuestros les pasamos la maniata por la espalda y ya esta por que lo que importa es ser indepiendetes pues yo no estoy de acuerdo primero quiero una catalunya limpia

Axelross

¡¡¡ Muy bien !!!

Esto es lo único que pedimos. Votar

Monika Tous

en las elecciones legales que se hacen cada 4 años aho es donde se tiene que ver esa inmensa mayoria. no inventandonos unas votaciones para hacer lo que nos de la gana saltandonos las normas del juego.

Axelross

Pues en las últimas elecciones al Parlament de Catalunya, de 135 escaños, 74 los ganaron partidos que dan su apoyo inequívoco a la independencia (50 CIU, 21 ERC, 3 CUP). ¿Esto significa que ya podemos ser independientes?

¿Tanto miedo da que la gente vote?

Monika Tous

aun no necesitamos como minimo 101 cuando los tengamos enpezare a platearme convertirnos en una comunidad foral como el pais vasco cielo paso a paso sin prisas follar con prisas es malo y lo sabes con esto pasa lo mismo apelo al seny catala!!!

Joan 1944

Cmpany, França es centralista pero equitativa, el mismo dinero gastan para Paris como para El Rosello, los ciudadanos en França son iguales, si hablan en Catalá ó en Fracnes, si son blancos ó si son negros, si son catolicos ó si son agnosticos.

Perdona la replica, pero es tan diferent el pais vei, segur amb el seu gobern no estariam aixi.

Monika Tous

bueno eso es que son todos iguales es un decir......luego la realidad es bien distinta aquello de la liberte egalite y fraternite ya les quedo muy lejos.

Joan 1944

Monik, lo siento un estdo propio Catala, con una armada superior a la del Reiño de Espagna, segun planes de la NATO para el Mediterano nos costaria la mitad de lo que nos cuesta estar en Espagna, y ten en cuenta el 70% de los efectivos del ET,EA y Armada son Sudamericanos con pasaporte Español como nomina ademas del sueldo por alistarse en ET, EA, y Armada del Reino de Espagna.

Los numeros estan calculados por muchos auditores y prodiamos tener centros hospitalarios como Monte Sinai de los Angeles en todas las ciudades de Catalunya a partir de 100.000, habitantes.

Con toda la deuda del Reiño de Espagna actual, Catalunya prodia pagarla en 5 años, y en dos años mas tener un superhabit envidia de paises como Suiza, ó incluso Austria.

Piensa por que no, nos dejan probarlo????? Monik te tengo considerada como inteligente con mayusculas, por ello apelo a tu sentido comun, y a tu inteligencia.

recibe mil besos de un viejo putero.

Monika Tous

justamente mi sentidfo comun me dice que esto no es a si....tengo uno luego charramos kiss

Panamera_91

Monika, no consideras colonia que el 14% del dinero generado en Cataluña se vaya y no vuelva? 16.000 millones de € (aunque desde Madrid solo se reconozcan 11.000, que no es poco)? Que no lo llamen así por tabú no significa que tenga similitudes con lo que realmente eran las colonias.
Te han metido el miedo al cuerpo con lo de fuera de la UE, pero sobre eso hay 2 cosas:
1- No nos echarán porque Cataluña sería un contribuyente neto, a parte de ser la puerta del sur de Europa de las mercancías del Mediterráneo y de las que llegan de Asia por el canal de Suez (la puerta del norte es el puerto de Amsterdam). Les conviene no tener trabas.
2- En caso que nos echaran, fíjate en Suiza o Noruega. Acaso les va mal fuera de Europa? Viven mucho mejor que nosotros bajo el yugo europeo.

Sobre lo de crear ejército, fronteras, etc... Con esos 16.000 millones que se van y no vuelven hay de sobras para pagar pensiones, educación, sanidad, y todo esto, e ir pagando la deuda que heredaríamos de España en caso de independencia pactada. No lo digo yo, lo dicen economistas (y de fuera de aquí, no solo catalanes).
No será todo un camino de rosas, está claro, pero peor que estando en España no se puede estar, eso te lo aseguro.

P.D: yo ya estoy pagando AVEs de 3000 millones de € que no llevan a nada y mil pozos sin fondo más de esta "gran España" con mis facturas e impuestos, junto a millones de catalanes, mientras aquí nos recortan porque el dinero se va hacia Madrid.

Tunel

Érase una vez
Once
Gemma Herrero

1) Santi

Santi tiene 45 años. Sale de su casa a la una de la tarde, cerca del Mercat de Sant Antoni, a tomarse el vermut en el bar de siempre. Y empieza a alucinar. Toda la calle está ocupada por autobuses y las terrazas están llenas de gente con camisetas rojas y amarillas y banderas independentistas. Él no lo es. Comienza a caminar hacia la Gran Vía y sin poderlo remediar, se emociona. “Me he acordado de mi madre, le hubiera gustado tanto ver esto”. Su madre murió hace 15 años. “Ella no era independentista, pero sí catalanista y estoy seguro de que ver esto le hubiera hecho mucha ilusión”.

Santi tiene dos hijos. De 15 y 14 años. Ninguno fue a la manifestación, aunque su madre sí que les llevó a anteriores. “El mayor me ha dicho, textualmente: Estoy cansado de que me hagan hacer el mono y que luego los políticos no nos hagan ni caso”.

2) Joan y sus padres.

Joan tiene 36 años. Es independentista y vive la Diada con entusiasmo, con la alegría de un día festivo. Esta es especial, además. Va con sus padres, Jordi y María, por primera vez a la manifestación. Sus padres viven en un pueblo de Lleida y nunca antes habían asistido a ninguna. “A mi madre, con 64 años, no se le había ocurrido ir a una manifestación en su vida. Mi padre dice que había ido a alguna, pero no sé yo... Eran apolíticos, criados y educados en el franquismo. Anoche, por ejemplo, les llevé al Fossar de las Moreres y les tuve que estar explicando la historia, porque no la sabían. Mis abuelos sí, porque fueron educados en la República, pero mis padres no tienen ni idea de historia. A mí siempre me decían que no me metiera en líos, pero se han hartado, están enfadados, se sienten agredidos. Me llamaron hace dos semanas y me dijeron: Apúntanos, vamos contigo. Me llevé una sorpresa enorme”. Joan está con su novia, tres amigos y sus padres en el Tramo 56, en plaza Universitat. Han visto llegar a Joan Herrera, el líder de Iniciativa por Catalunya, que se ha quitado la camisa blanca que llevaba en plena calle para ponerse la camiseta amarilla. Ellos también van de amarillo, cada uno con su bandera estelada. Beben cervezas, ríen todo el rato, levantan las manos y bromean sin parar cuando pasa el helicóptero, se hacen fotos. Están disfrutando. Se les ve felices.

3) Anna.

Al lado de Joan y su grupo hay una señora muy mayor sentada en una silla plegable en la Gran Vía. Está visiblemente enferma y tiembla un poco, pero cuando son las 17:14, se levanta y aplaude. Y ahí se queda, durante diez minutos, dignamente encorvada, pero de pie. Su hija le cuenta a la novia de Jordi, que se ha conmovido al verla: “Venimos de Igualada y la prudencia nos decía que era mejor no venir porque no está bien. Tiene 86 años además, pero se ha levantado esta mañana y ha dicho: ‘Vamos. No nos lo vamos a perder. Vamos’. Y aquí estamos”.

4) Silvia.

Tiene 37 años. Vive en Barcelona y trabaja en Barcelona, aunque su familia es del Maresme. Su madre es de Granada, su padre catalán. Con ella habla en castellano, con él en catalán. Tiene tres hermanas y habla con dos en catalán y con una en castellano. “Algo muy normal aquí, vaya”. Silvia es independentista y ha acudido al Tramo 26 en el Passeig de Sant Joan junto a tres amigos. “La primera vez que fui a una manifestación en la Diada fue hace dos años. Esta vez me ha impresionado, claro, pero no tanto como la primera. Me siento orgullosa de que nos movilicemos por algo, ya que no lo hacemos, por ejemplo, por la ley del aborto, lo que me dio vergüenza. Ahora tengo ganas de llegar a casa y ver las imágenes por la televisión, porque no pensé que fuésemos tan organizados, que se pudiera hacer la bandera”.

Silvia no cree que el 9 de noviembre vaya a haber consulta: “No una como tal, que sea legal, me refiero. Se pondrán urnas en un Casal, pero no habrá consulta legal. El Tribunal Constitucional lo tumbará. Al final lo que pasará es que se convocarán unas elecciones plebiscitarias. Yo votaré a Esquerra. ¿Mi madre? Mi madre está a favor de la consulta, pero creo que si le dejan votar, votará que no”.

5) Mariano Rajoy.

El presidente del Gobierno, en un acto en la sede de la Organización Nacional de Transplantes que celebraba ayer su 25 aniversario soltó: “Ninguna autonomía remando sola podría conseguir resultados comparables sin la cooperación de las demás y del conjunto del Sistema Nacional de Salud”. Y puso el siguiente ejemplo: “Esta realidad hace que por ejemplo un andaluz viva con un corazón catalán o que un gallego tenga larga vida gracias a la generosidad de un madrileño”. Y se quedó tan ancho.

Queda la duda de si quería apelar a la emotividad como hizo David Cameron en su visita a Edimburgo para seducir a los escoceses y evitar así la independencia, pero a Rajoy le quedó más bien rarito. Si los catalanes se independizan, ¿tendrán problemas con los transplantes? No se hable más. Les ha convencido, señor Rajoy. Y eso que Montoro ya les tenía casi en el bolsillo cuando hace una semana salió a hacer leña del árbol caído con Pujol. Gran estrategia. Un aplauso también para la Embajada de España que suspendió el acto de Albert Sánchez Piñol y de su libro Victus en Utrecht. Fue un movimiento magistral, vamos. Eso sí que desanimó a los catalanes indecisos.

6) Artur Mas.

En el acto institucional de la Diada el president de la Generalitat declaró: “Hay un gran inmovilismo y un ánimo constante de anteponer la ley a un problema político. Y los problemas políticos, por definición, hay que resolverlos con iniciativas políticas, no simplemente amenazando”.

Pues tiene toda la razón. Pero oiga, señor Mas, solo una cosita: Usted también está para resolverlos.

7) Pedro Sánchez-Carme Chacón.

La oposición tampoco parece enterarse de mucho. “Hoy es el día para la convivencia y para tender puentes y no para hacer frentes, que es lo que está haciendo el independentismo en Catalunya”. No se sabe muy bien a qué día se refería Pedro Sánchez. Si era el de la Diada, confío en que haya visto las imágenes de la V y empiece a enterarse. Carme Chacón, que participó en un acto en Tarragona junto a Ciutadans y el PP declaró: “El Govern ha decicido que la Diada ya no es de todos los catalanes. Artur Mas ha preferido que se escenifique esta ruptura”. Olvida Chacón que la manifestación de ayer no la convocó Artur Mas, sino la Asamblea Nacional Catalana y Ómnium. Y que uno podía ir, o no ir. Nadie obliga a nadie.

8) Carme Forcadell.

La presidenta de la ANC, tras el rotundo éxito de la manifestación, pidió desde el escenario: “President Mas, ponga las urnas. No hemos llegado hasta aquí para dar marcha atrás”. El órdago está servido. El millón ochocientas mil personas que salieron a la calle según datos de la Guardia Urbana, tienen voz y quieren voto. ¿Qué hará Artur Mas?

9) Gerard Piqué. Xavi. Bartomeu.

Gerard Piqué colgó en su cuenta particular de twitter dos imágenes de la Diada, en la que participó junto a su hijo Milan y sus padres. Sólo hay que echar un vistazo para comprobar cómo fue digerido su gesto por muchos. Los insultos son gruesos. Xavi Hernández, envuelto en una bandera catalana, también asistió, aunque no lo anunció. Como tampoco lo hizo Bartomeu, que no llevaba ningún símbolo y al que fotografiaron en la V.

10) Carles Francino

El periodista catalán se permitió desahogarse así al comienzo de su programa ‘La Ventana’ en la Ser: “Estoy harto. Harto además de sentirme escrutado en todas partes. Cuando estoy en Madrid por unas cosas, cuando estoy en Catalunya por otras. Unos me consideran (me lo dijo la otra noche un exministro) independentista radical. ¡Tócate el pie! Otros me ven como españolista, como un catalán poco auténtico. Y al final yo... creo que como otros muchos, me veo casi como en tierra de nadie, miro el panorama, pero me resisto a ser encuadrado en uno de los bandos. No por ninguna falsa equidistancia, sino porque no me da la gana. Porque es que además puedo encontrar argumentos con los que estar de acuerdo en todas partes. Y eso debería ser una ventaja, no un inconveniente. Sin embargo, lo que no encuentro es una respuesta política a este atolladero, alguna vía inteligente para canalizar emociones, sentimientos, aspiraciones... Nada. Y por eso estoy harto; harto y cabreado”.

11) Gemma.

Este mes de septiembre se cumplen once años desde que vine a vivir a Barcelona. Aprendí hace poco a dar una respuesta, siempre la misma, cuando voy a visitar a mi familia y amigos en Madrid y alguien me pregunta (porque siempre, siempre, hay alguien que me lo pregunta): “¿Qué tal con los catalanes?”, mientras arruga la nariz. “Muy bien, mi marido es uno de ellos”, contesto sonriendo. Y así, ni hay más preguntas, ni doy más explicaciones.

En Barcelona he tenido pocos problemas, tontos hay en todos lados. Ninguno por ejemplo con el idioma. Tomé clases de catalán recién llegada y la única dificultad que he encontrado es que apenas lo practico. Todos mis amigos aquí son catalanoparlantes, pero también bilingües. Y como a mí me conocieron hablando en castellano, nadie me habla en catalán. Una de ellas, por ejemplo, tiene que desviar la cara y no mirarme cuando quiero practicar en catalán. Si me mira, no puede. Así que a estas alturas, después de 11 años, debería hablar catalán perfectamente, pero no lo hago. Y me gustaría.

Soy española, pero no sé que significa exactamente sentirse española. A mí no se me ocurriría poner una bandera en el balcón. Me ponen nerviosa las banderas y lo que se tapa debajo de ellas, así que me siento igualmente incómoda allí y aquí. Y, sobre todo, me da pena lo que percibo, aquí y allí. Los puentes para entenderse se han derruido y nadie hace el mínimo esfuerzo por volver a ponerlos en pie. Se toman rehenes, en uno y otro bando. En Madrid algunos creerán que sufro el síndrome de Estocolmo, que me han “comido el coco”. En Barcelona otros no me verán nunca como “alguien de los suyos”. Los del medio estamos jodidos. Y, como dijo ayer Francino, no encuentro una respuesta política para este atolladero.

Lamento las pocas ganas que tienen unos y otros de entenderse. La extrañeza, cuando no animadversión, con la que se miran.

La rotunda respuesta ciudadana en Barcelona en las últimas tres Diadas urge a buscar una solución. Si el pueblo catalán en su mayoría quiere votar y decidir si quiere la soberanía debería poder hacerlo. Si puedo votar, yo votaré que no. Que no quiero la independencia. Porque a mí los catalanes me caen bien, yo les quiero y prefiero seguir con ellos. Pero si deciden marcharse no me rasgaré las vestiduras. Y sé que seguiré viviendo aquí y teniendo amigos aquí y siendo feliz aquí, como lo llevo siendo en estos once años.

Monika Tous

lo he dicho antes seamos una comunidad foral y listos si al final es por la pela eso es lo que nos conviene , compararnos consuiza perdoname la expresion pero es cagar muy alto mejor no comparemos lo supuestos estan muy bien pero la pratica dice otra cosa y obviamente ahora nos diran que podemos y que podemos con todo por que somos catalanes pero tal y como va el mundo y la economia la realidad es que no nos lo podemos permitir es triste pero es a si esa libertad que pedis tiene un coste que no podemos asumir


y yo estado pagando las autopistas catalanas durante 25 años y ahora me toca joderme y pagarlas 25 años mas pero para parar estoo no hay cojones ni desovediencia civil y parece ser que a nuestras politicos se la suda por que no hacen un referendun sobre si queremos seguir siendo los unicos primos que paguen autopistas ya pagadas?


haaa!! un detalle muy inportante en suiza la mayoria de cargos piliticos nooooooooooooo cobrannnnnn!!! lo hacen por su pais cuando a qui estos que nos goviernan no cobren ni se hagan ricos a nuestra cosa y sirvan al pais por amor lealtad y patriotismo a el entonces hablamos de suiza de la independencia y de lo que haga falta mientras sigan actuando como los españoles todo seguira igual


me fastidia que el dia de la diada dia de todos los catalanes ahora tenga que ser el dia de los independentistas per collons...