El Barça Lassa ya no tiene margen de error en Europa

A los azulgrana (7-10) sólo les vale la victoria ante el Anadolu Efes
Vitor Faverani debutará en lugar del despedido Joey Dorsey

El Barça cayó en el partido de la primera vuelta disputado en Estambul | EFE

El Barça Lassa se ha quedado sin margen de error en la Euroliga. El conjunto de Georgios Bartzokas recibe este jueves (21 horas) al Anadolu Efes turco en una delicada situación en la tabla. Los azulgrana son, en estos momentos, duodécimos con un balance de 7 victorias y 10 derrotas (una de ellas precisamente en la pista del Anadolu Efes) a dos triunfos de Estrella Roja y Darussafaka, los dos últimos equipos en clasificados en zona de play-off. Y teniendo en cuenta la nula fiabilidad de los barcelonistas a domicilio, vencer en el Palau Blaugrana a un rival directo como el Efes es un objetivo ineludible y más después de que en la pasada jornada el Olympiacos se llevara el triunfo del coliseo barcelonista.
Xavi Martínez Olivar
18/01/2017 14:37h
Xavi Martínez Olivar
@martinezolivar

0

Un encuentro ante el Anadolu Efes que, de no mediar contingencias de última hora, significará el debut en las filas del Barça de Vitor Faverani, fichado el pasado domingo. El pívot brasileño ocupará la vacante de Joey Dorsey que este miércoles fue despedido por el club tras resolverse el expediente disciplinario abierto por las críticas del pívot estadounidense a los servicios médicos del club.

Un relevo que, veremos, si revitaliza el alicaido juego interior de un Barça Lassa, que en estos primeros meses de competición, ha hecho de la inconsistencia en la puesta en escena su 'modus operandi'. Los números no mienten en este sentido. Hasta el momento, el conjunto azulgrana presenta un balance de 19 victorias por 14 derrotas (11 de ellas lejos del Palau) entre todas las competiciones.

Dar un paso adelante en defensa y rebote, minimizar las pérdidas de balón y que más jugadores se añadan a los Rice, Koponen, Navarro o Tomic a la hora de producir puntos en ataque deben ser la razones de ser del conjunto de Bartzokas si quiere ganar este partido. El técnico griego seguirá sin poder contar con Perperoglou, amén de las ya conocidas bajas de larga duración de Lawal y Ribas.
Paralelismos con el Anadolu Efes

El rival europeo de esta jornada llega al Palau en una situación que tiene, en parte, ciertos paralelsimos con la del Barça. El Anadolu Efes que dirige Velimir Perasovic ocupa la novena posición en la tabla con un balance de 8 victorias y 9 derrotas. Y como el Barça sufre cuando le toca jugar lejos del Abdi Ipekci de Estambul (3 victorias en 9 partidos como visitante).

Los turcos son el cuarto equipo de la competición que más puntos encaja (82,76)...y enfrente tendrá a un Barça que es el bloque que menos anota ( 71,4 puntos).

Cinco son los jugadores que conforman la columna vertebral del equipo de Estambul varios de ellos con pasado ACB. El base francés Thomas Heurtel (12,7 puntos y 5,5 asistencias) es el cerebro del equipo secundado por Jayson Granger (ex del Unicaja) y Tyler Honeycutt.

En la pintura, destacan el ala-pívot Derrick Brown (13,6 puntos y 6,4 rebotes) y el pívot Bryant Dunston (10,4 puntos y 5,9 rebotes), dos jugadores intensos que pondrán a prueba a Ante Tomic y al recién llegado Vitor Faverani. Un elenco al que se ha añadido el recién llegado Alex Kirk, un pívot de 2,13 que aportará músculo a la rotación interior de un equipo que tiene en nómina, por cierto, a un ex del Barça Lassa: el alero DeShaun Thomas.

La Real Sociedad impidió la entrada de estelades en Anoeta

Varios aficionados azulgrana desplazados a San Sebastián denunciaron que la seguridad privada del club ‘txuri urdin’ les requisó las banderas en la entrada al campo

Los aficionados culés tuvieron dificultades para poder lucir sus estelades en Anoeta (Pep Morata - MD)

   

MUNDODEPORTIVO.COM

Actualizado a 20-01-2017 11:11

El partido de ida de los cuartos de final de la Copa del Rey entre la  y el  en Anoeta, que terminó con victoria por la mínima de los azulgrana, estuvo plagado de tensión, tanto dentro como fuera del terreno de juego. Tal y como han denunciado varios aficionados culés, la en el campo, un acto que provocó el enfado masivo de la hinchada visitante.

“. Nos han mirado las mochilas y nos las han requisado”, sentencia uno de los implicados al digital ‘El Món’, visiblemente indignado con la actuación de las fuerzas de seguridad.

Ad 24

Otros seguidores azulgrana, como la Almogàvers, si pudieron entrar con sus banderas, pero también denunciaron el intento de decomiso de las estelades en las inmediaciones del estadio realista. “No entendemos como en un campo como Anoeta la Ertzaintza no deje entrar estelades. Incomprensible!”, publicó la penya en su cuenta de Twitter, en la que también colgaron fotografías de aficionados con estelades en Anoeta.

Real Sociedad... no tan amics.

El 15-08-2009 van celebrar el centenari del club invitant al Real Madrid.

Amb això està tot dit.

Més que un club

Una imatge del Camp Nou amb el lema ‘Més que un club' abans d'un partit de la lliga de campions Foto: REUTERS.

FREDERIC PORTA - PERIODISTA

El ‘Més que un club' no pot quedar en anècdota comercial, frase buidada de contingut. Com semblaria ara mateix

Dimarts passat es va commemorar, amb sordina i de puntetes, el 49è aniversari de la frase “més que un club”, encunyada per Narcís de Carreras el 17 de gener de 1968 en el seu primer discurs com a president del Barça. D'aquí a dotze mesos, doncs, acomplirem allò que tant ens agrada del número rodó, el mig segle des de la definició més afortunada sobre la singularitat d'aquesta institució. No interessa avui esplaiar-nos en la biografia de Carreras, que encara dona més força i volada al seu eslògan, sinó encuriosir-nos per imaginar com celebrarà l'actual directiva tal efemèride, pel camí de quedar reduïda a una simple qüestió de marca, a una explotació comercial despullada de contingut polític. Segur que es tornarà a insistir en el context històric del franquisme, reduint la pensada a una condició de pura resistència temporal. Preferiríem, amb poca esperança en la il·lusió, que s'aprofités la data per realitzar la imprescindible pedagogia. Però avui dia, tal com va i viu el país, poc els deu interessar repassar la història de manera fefaent, no fos cas que exposessin les vergonyes a l'aire. Al cap i a la fi, ells emulen Núñez, l'home que es va proposar buidar d'ideologia l'entitat, arruïnar les senyes d'identitat, separar el Barça del sentiment que portava enganxat a la pell des de 1908, quan Gamper el va refundar conscient que, per resistir i triomfar, havia de lligar íntimament l'entitat a la ixent recuperació nacional. El Barça havia de ser sinònim de Catalunya. I ho ha estat.

El Barça no és més que un club des del 68, òbviament, i serà qüestió de donar el fons adient al significat, recordant la infinitat de mostres històriques prèvies. Haurem de repassar, no fos que ho vulguin ignorar, l'allau de prèvies que va generar la frase de Don Narcís. De com, el 1918, Daniel Carbó ja escrivia que el Barcelona havia passat de ser “un club” a ser “el club” de Catalunya gràcies a l'indissimulat suport que donava a la reivindicació d'autonomia. De com la memòria de 1920 fa una explícita declaració: “Som del FCB perquè som de Catalunya. Fem esport perquè fem pàtria.” De com Rovira i Virgili escrivia iniciada la dècada dels vint que “en el cop de pilota català hi ha tota la intenció del cop de falç simbòlic”. De com la dictadura de Primo de Rivera considerava els culers en la seva totalitat sospitosos de simpatitzar amb el separatisme. Les cites i referències es multipliquen, es consoliden a través dels anys. Presidents com ara Rosés i Montal, es van mantenir ferms i valents, gairebé fins a la temeritat, en la defensa de la identitat, i sobren mostres de confirmació sense embuts que han de contrastar per força amb presidències tèbies o obertament hostils a la preservació de l'ànima. Arribem a témer que la celebració del mig segle quedi oficialment convertida en folklorisme, expressió erràtica d'autonomisme conformat o simple qüestió de màrqueting. Per fidelitat als precursors, per simple correspondència cap a la identitat assumida per tots els que ens van precedir, esperem que siguin justos i clars a l'hora de rememorar la història sencera. Que no continuïn amb la seva arbitrarietat habitual, tant acomodatícia com poruga. ElMés que un club no pot quedar en anècdota comercial, frase buidada de contingut. Com semblaria ara mateix.

Tres anys de Bartomeu, un projecte que depèn d’una firma

Albert Llimós Barcelona22/01/2017 21:35

Segueix-me

Aquest dilluns fa exactament tres anysJosep Maria Bartomeu sortia amb pas lleuger de casa de Sandro Rosell, acompanyat de Javier Faus. L’expresident els acabava d’anunciar que ho deixava, que saltava del vaixell i posava Bartomeual timó d’un club que navegava sense rumb clar. El barcelonisme trontollava mentre Rosell desapareixia i deixava en mans del seu fidel amic un club que encara estava paint l’adeu de Pep Guardiola i l’amarg destí de Tito Vilanova.

Tot passava molt ràpid. El Jan, el fill gran del nou president, se n’assabentava al pati de l’Escola Aula per boca d’un amic: “El teu pare és president!” Al mateix temps,Bartomeu i Faus es reunien amb Jordi Cardoner per dinar i començar a traçar els primers passos del nou projecte. Un dels primers temes que va haver de resoldre llavors Bartomeu va ser, precisament, el que té ara mateix tot el barcelonisme en suspens: aconseguir la renovació de Leo Messi.

Res aturat, tot condicionat

Després de desprendre’s de la motxilla heretada de Gerardo Martino, el nou projecte es va posar en mans d’un trident que li va permetre assolir el triplet, dos lemes que va utilitzar en les eleccions del 2015 per escombrar els seus rivals i allargar el seu mandat fins al 2021.

Un any i mig després de coronar-se a Berlín, però, l’ambiciós pla de Bartomeuper convertir el Barça en el club dels 1.000 milions penja de Messi -i no només al terrreny de joc-. Tot el projecte depèn del seu sí a la renovació. Si l’argentí no continua, el president és plenament conscient que tota la legitimació del 2015 s’haurà perdut. Per això no s’escatimarà res per convèncer-lo. Els missatges d’alerta sobre la massa salarial que han sonat durant els últims tres anys -i que encara se senten en algun despatx- no es tindran en compte a l’hora de negociar. Amb Messi és o tot o res. Caldrà cedir en altres coses, o imitar fórmules imaginatives com les que es van fer servir amb Neymar, a qui el Barça li pagarà durant els pròxims cinc anys un bonus de renovació rècord.

Bartomeu ja sap el que és negociar amb l’argentí. Va ser ell qui va tancar l’última renovació. Va ser un llarg procés que va culminar nou mesos després que Roselltanqués a Corçà, l’agost del 2013, un principi d’acord amb el pare de Messi. Si aquella va ser una negociació complexa, que va situar l’argentí com el futbolista més ben pagat del món, amb 39,4 milions de fix aquest any, l’actual negociació encara és més complicada perquè les xifres creixeran molt més.

El nou patrocini de Rakuten i l’aire que aportarà el nou contracte de Nike -que entrarà en vigor l’any que ve- serviran per mitigar l’impacte d’unes renovacions que no s’aturen mai. Amb Messi arribaran Ter Stegen, Rakitic, Iniesta i s’espera que també Luis Enrique. Tot mentre el gran projecte de Bartomeu -Messi al marge- arrencarà, mínim, un any més tard. Tal com va avançar l’ARA al setembre, el nou Camp Nou no començarà a fer-se fins al 2018. De moment, el president va reestructurant l’àrea executiva per professionalitzar el club i encertar per fi el model que ha de fer créixer el Barça fins als 1.000 milions. Sempre, esclar, que Messi firmi.

Holaa


... se pasa ronda holgadamente, pero con un cierto aire de debilidad defensiva que no me ha acabado de convencer. 2 errores de Aleix cuando salió, otra de Andre Gomes en uno de los goles y la pseudo salida de Cillessen en la misma jugada.

Aunque con la pegada arriba, no ha sido tan grave o no se ha intuido urgencia en el resultado, además después del 1er gol de ellos el 3 - 1 de Suárez prácticamente en la jugada siguiente, ayudó a diluir sus ganas y desanimarles para ir a por la eliminatoria. Sorteo mañana a la 13 hrs.






PD:

La crisi de la secció de bàsquet del Barça, en 10 claus

Àlex Gozalbo Barcelona28/01/2017 11:38

Segueix-me

El públic del Palau Blaugrana va esclatar contra el Barça Lassa, que va perdre de manera contundent contra el Baskonia. Els seguidors van protestar amb xiulets i mocadors contra la llotja presidida perJoan Bladé. Albert Soler, director d'esports professionals, i Rodrigo de la Fuente, mànager general de la secció, també van ser escridassats.

1. Lentitud dels despatxos
Tot i assegurar que la decisió de fer foraXavi Pascual estava presa des de feia mesos i que no depenia de com acabés la Lliga Endesa, el club va començar a fer el càsting per ser entrenador massa tard, cosa que el va fer entrar en el mercat tard i malament. Joan Bladé i Albert Soler es van responsabilitzar públicament de la decisió. "Si no funciona, la responsabilitat serà nostra", van dir.

2. Mal disseny de la plantilla
La plantilla del Barça Lassa està mal dissenyada des de l’estiu. El mànager general insisteix que el marge de maniobra era baix, ja que la majoria dels jugadors tenien contracte en vigor i d'altres van marxar de manera inesperada, com Satoransky o Abrines. La realitat, però, és que el club tenia un grapat de fitxes lliures que va invertir a fitxar RiceKoponen, Claver i, ja amb la temporada començada, Holmes, Renfroe, Faverani iDiagne, i a renovar Dorsey i Doellman, aquest amb un absurd passaport kosovar que li va impedir fer la pretemporada amb el seus companys i que bloqueja una plaça d’extracomunitari. A més, no va exercir l’opció de tall sobre Eriksson.

3. Divergència de model
El club dir una cosa (aposta pel planter), però n'ha fet una altra. El Barça va deixar escapar alguns dels jugadors de futur,com Eric Vila. La composició de la plantilla, que compta amb 11 jugadors veterans d’entre 28 i 36 anys, ha accentuat la duresa d’un nou calendari que ha minimitzant el temps de recuperació entre esforç i esforç. Joan Carles Navarrova ser xiulat divendres. "Tenim la sensació que el nou model de secció del qual es va parlar a l'estiu no s'està duent a terme",van dir els Dracs 1991 a través d'un comunicat.

4. La plaga de lesions
El Barça Lassa ha patit 10 lesions, fet que ha provocat tres conseqüències: absències de jugadors en partits, pitjor qualitat dels entrenaments i sobrecàrrega de minuts en els jugadors sans. Les adversitats han destrossat la química d'un equip al qual li falta compenetració. Les pilotes perdudes i el deficient joc sense pilota són una llosa.

5. Apatia dels jugadors
Fora de casa l'equip blaugrana no és capaç de competir i presenta els pitjors registres de la història de la secció. L'angoixa paralitza els jugadors. A casa el conjunt culer ha patit algunes derrotes humiliants, que no han tingut conseqüències. L'apatia de Dorsey no era l'únic problema. La desfeta contra el Madrid va ser decisiva perquè els dirigents entenguessin la magnitud de la tragèdia. Tyrese Rice, el jugador que havia de liderar el projecte, està desconegut i Sasha Vezenkov és els pocs que no ha perdut el caràcter competitiu. "Massa canvis de jugadors; el Barça no ha pogut mantenir el grup en els últims anys, i en part també és culpa meva, que vaig marxar del club. El Madrid té identitat, i el Barça no. I sense això, a l’Eurolliga és molt difícil competir", va resumir Tomás Satoransky a l'ARA.

6. Pèrdua de veu
La secció de bàsquet del Barça porta anys perdent força i incidència als despatxos. La veu del club s'escolta cada vegada menys a l'Eurolliga i a la Lliga Endesa i això es nota en designacions arbitrals, horaris (divendres es va jugar a les 19 hores) i negociacions amb altres clubs i representants.

7. El club té altres prioritats
La prioritat de Josep Maria Bartomeu iAlbert Soler és el futbol, circumstància que debilita la secció. La manca de decisions estratègiques a mig i llarg termini és terrible i els rivals ho aprofiten per avançar-se. El Reial Madrid, l'etern rival, porta un grapat d'anys agegantant la diferència entre les dues seccions.

8. Transició de Pascual a Bartzokas
Qualsevol canvi d'entrenador necessita temps i la transició de Xavi Pascual a Georgios Bartzokas no està sent senzilla. "No podia imaginar que tindríem tants jugadors lesionats, però ja sabia que seria una temporada difícil perquè la majoria de jugadors feia anys que jugaven per a Xavi Pascual. Aquesta transició a un tècnic amb una nova filosofia no és fàcil. L’adaptació necessita temps, també per a mi. Sabia que seria difícil", va avisar Bartzokas en una entrevista a l'ARA.

9. Tensions als despatxos
La crisi de resultats ha fet més evident la poca sintonia que hi ha entre els diferents despatxos de la secció blaugrana. Hi ha tensions entre Joan Carles Raventós iRodrigo de la Fuente.

10. Distanciament del públic
La secció porta anys allunyant-se dels seus aficionats i el Palau Blaugrana, on l'assistència no deixa de baixar, ja no és un fortí. Els seguidors no se senten valorats. "També ens sembla evident una descoordinació absoluta entre plantilla i club quan es fan campanyes on es ridiculitzen els jugadors amb muntatges barats de Photoshop. Ni ens passaria pel cap fer-ho amb Messi, oi? Doncs el bàsquet mereix el mateix respecte", van denunciar els Dracs 1991.