Gerard Piqué ja fa de president

Aleix Torres
Barcelona. Dimecres, 16 de novembre de 2016
2 minuts

És sabut que el gran objectiu de Gerard Piqué una vegada pengi les botes és ocupar la presidència del Barça. El seu paper determinant en el multimilionari acord que ha signat el club amb la multinacional japonesa Rakuten dibuixa les primeres pinzellades sobre com podria actuar el 'president Piqué'.

El jugador va ser l’encarregat de posar en contacte a la junta de Josep Maria Bartomeu amb el nou patrocinador durant l’estiu del 2015. Com si d’un professional del món del màrqueting es tractés, Piqué va organitzar un sopar a San Francisco perquè les dues parts poguessin intercanviar interessos. A casa de Hiroshi Mikitani, fundador i CEO de Rakuten, el Barça va posar la primera pedra d’un dels millors contractes de patrocini esportiu del món. I tot, gràcies a un futbolista que ja ha demostrat que el terme no li fa justícia.

“Piqué i la seva dona Shakira són amics propers de Mikitani. El vam conèixer i vam descobrir una gran persona. Allà vam parlar de futur, dels seus interessos i vam iniciar converses. Estem molt agraïts a Piqué, és un dels nostres”, ha explicat Bartomeu. El gest del jugador en un negoci tan sobredimensionat com el del futbol li hagués restat algun zero al compte corrent del club.

La seva influència transcendeix les línies de la gespa del Camp Nou i el seu desig a llarg termini és poder veure tots els partits des de la llotja. No es veu d’entrenador però sí és un emprenedor. Propietari d’una empresa de videojocs com Kerad Games i amb participació a Natrus, un negoci dedicat a la producció i distribució de carn d'hamburgueses, Piqué es troba a gust canviant la pilota pels despatxos. Té inquietuds que van molt més enllà del futbol i l’esport, un factor que pot ser determinat a l’hora de donar el salt a la presidència.

El soci blaugrana, a dia d’avui, no té dubtes. Si Piqué es presenta, serà president. A un jugador que ha guanyat tots els títols possibles, que sent el club com a propi i defensa l’equip amb tanta vehemència i convenciment no se li endevina rival.
Un líder particular

Xavi Hernández ja va desvetllar en una recent entrevista a la Cadena SER que Piqué té clar l’organigrama que vol implantar al Barça. El mateix central ha reconegut que en algunes concentracions jugaven a repartir-se els rols. L’equip del defensa l’integrarien Carles Puyol com a director esportiu, Xavi Hernández com a entrenador del primer equip i Sergio Busquets fent d’ajudant. L’organigrama suposaria reunir, una altra vegada, tres dels jugadors més importants de la història del club.

A tot això, Piqué sempre ha estat un dels portaveus de l’equip -i a vegades del club-. El seu discurs és respectat perquè mai cau en tòpics ni és redundant. És per això que també s'ha guanyat enemics amb el pas del temps. Part de l'afició de la selecció espanyola -que deixarà quan acabi el Mundial de Rússia del 2018- no ha perdonat els seus dards al Reial Madrid o que es posicioni a favor del dret a decidir de Catalunya.

Des que va tornar al Barça l’any 2008, sempre ha estat titular indiscutible. Al vestidor, però, no el veuen com un candidat a capità. “Em faria il·lusió i m’agradaria perquè és un pas que em toca donar però no ha succeït. Els nostres capitans -Iniesta, Messi, Busquets i Mascherano- són esplèndids i molt importants. El braçalet és anecdòtic perquè tot el món sap el seu paper dins del vestidor i jo, naturalment, ajudo en el que sigui”, explicava Piqué durant una conversa amb Jordi Basté a TV3.

Potser al Camp Nou no el veuen com a capità però amb el contracte de Rakuten ha fet un altre pas per acabar de president.

A quarts per la porta gran (0-4)

El Barça femení desactiva el Twente i es classifica per la propera fase de la Lliga de Campions

per Laura Alberch 16/11/2016


El Barça celebra la classificació a l'estadi del Twente. | FCB

El Barça ha repetit la gesta de la temporada passada i s'ha classificat pels quarts de la Lliga de Campions després d'eliminar el Twente en terres holandeses per 0-4. Amb l'1-0 aconseguit al Miniestadi, la diana d'Andressa Alves, Ange Koko i els gols de cap de Marta Torrejón i Bárbara Latorre han permès rematar l'eliminatòria. Les blaugrana han mantingut la concentració durant tot el partit, davant de 7.035 espectadors molt entregats i d'un rival guerrer que no ha abaixat el cap.

Els primers vint minuts del duel han estat crucials. En un principi, el Barça s'ha vist incòmode, amb dificultats per adaptar-se al terreny de joc i amb una certa inquietud a la defensa. Davant d'aquesta situació, una de les jugadores clau ha estat Sandra Paños. La portera blaugrana ha resolt amb seguretat les ocasions del Twente -més freqüents de l'esperat-, especialment les que ha creat Ellen Jansen, la jugadora més desequilibrant en l'atac holandès. La primera opció pel Barça ha arribat dels peus d'Olga Garcia, amb un potent xut dirigit a l'escaire que ha aturat la portera. I, al minut 18, les culers han obert el marcador amb una bona jugada d'estratègia. Olga Garcia ha servit el còrner, Ruth Garcia l'ha posat a l'àrea petita des del segon pal i Marta Torrejón ha rematat de cap.

L'angoixa inicial ha estat superada. El Twente ha seguit mossegant, però sense fer mal. Les blaugrana han agafat més confiança, sobretot després del segon gol que Alexia Putellas ha servit a Andressa Alves. Ja amb més tranquil·litat, el Barça ha tornat del descans amb ganes de controlar el joc. I ho ha aconseguit. La segona part ha arrancat amb un xut d'Olga, que ha desviat la portera, i amb l'atac culer encara més activat. Ange Koko ha brillat amb una assistència a Jenni Hermoso i, poc després, ha deixat anar la seva velocitat en un contraatac, que ha acabat en una centrada per Bárbara Latorre, autora del tercer gol, de cap. De fet, a cinc minuts del final, Koko ha fet una altra galopada que li ha permès marcar el quart.

D'aquesta manera, el Barça ha aconseguit desactivar la potència i l'atac que el Twente ha demostrat en els primers minuts. Per segona temporada consecutiva, l'equip blaugrana es col·loca als quarts de final de la Lliga de Campions, que s'acomiada fins el mes de març. El sorteig per conèixer el rival de la propera fase es celebrarà el proper 25 de novembre i els partits es disputaran el 22-23 i 29-30 de març.

I si tots animem

"Tot i les crítiques dels seus detractors que addueixen que és un artifici, el cert és que la Grada d'Animació era necessària perquè per cementiris ja existeix el de Les Corts"

per Carles Viñas 04/11/2016

El suport explícit de Luis Enrique a la graderia d’animació durant la roda de premsa posterior al partit de lliga davant el Granada va aixecar certa polseguera. Molts socis i opinadors del cèlebre entorn blaugrana van reaccionar irats davant el que van entendre com un calbot del tècnic al públic del Camp Nou. Tota una ingerència inadmissible en la forma d’entendre i viure el seu barcelonisme. La indignació generada per les seves declaracions, espontànies val a dir-ho, arribà al seu zenit arran de la frase “por fin esto parece un estadio”. El soci culer, aquell que va a l’estadi a contemplar un espectacle com si anés al teatre es va sentir ferit. No era la primera vegada que l’entrenador asturià feia una picada d’ullet al projecte endegat per la directiva. El dia de la seva estrena davant el Betis, Luis Enrique va manifestar: “eran 300, pero animaban como 3.000”.

Fa deu anys Joan Maria Pou va publicar un llibre, Avui patirem, on teoritzava sobre el tarannà del seguidor barcelonista. A desgrat seu explicitava com la del Barça no és la millor afició del món. L’obra desgranava les causes del perquè de tot plegat. El fet d’abandonar la localitat abans que acabi el partit, sigui quin sigui el resultat, el clàssic pessimisme que semblava haver aconseguit esvair l’ara defenestrat Guardiola (mostra patològica del seny català i el seu nostrat i envejós autoodi), el silenci colpidor amb el que es viuen els partits com si s’estigués gaudint d’una òpera al Gran Teatre del Liceu o els xiulets i les esbroncades als jugadors del Barça durant el partit (en ocasions tot i guanyar de manera folgada). Una mena de decàleg del tribunero, aquella figura mítica del barcelonisme loser que durant anys i panys ha interioritzat el paper d’amo i senyor del club. El mateix que calla, acota el cap i s’empassa patrocinadors vergonyants perquè, segons ell, és la única forma de ser competitius en el futbol negoci actual. El que només es preocupa perquè la pilota entri al preu que sigui. Aquell que volia els calers el camp i no a la caixa. El mateix que es queixa i escriu cartes al director perquè els ocupants de la primera graderia del gol nord animen massa i el soroll li provoca maldecap. On s’és vist això? On anirem a parar? Qui s’han pensat que són? Creuen que podem venir a l’estadi a animar els 90 minuts? Que es pensen que són els propietaris del camp? Quina colla d’agosarats.

Ells no ho saben encara, però els tribuneros estan condemnats a desaparèixer. L’afició barcelonista té dificultats per regenerar-se ateses les restriccions establertes per poder associar-se a l’entitat. Tot un retorn al passat, als temps en què els clubs de futbol acostumaven a ser societats exclusives pels sportsmen de les classes benestants. Amb una massa de socis envellida, amb només un 15% menors de 15 anys, i l’odissea per dur els néts o fills a l’estadi, la fractura generacional augmenta. I això s’evidencia en la forma de viure els partits. L’estereotip del tribunero que va al camp a presenciar un espectacle, amb uns actors (jugadors) que han d’entretenir-lo perquè ell ha pagat la seva entrada (carnet) s’allunya cada cop més d’una nova generació d’aficionats, deslliurada de les cotilles precedents heretades d’anys de grisor i fracassos, que vol viure el futbol d’una forma diferent, festiva i activa.

El primer pas es va produir fa més de tres dècades, quan a recer del Mundial disputat el 1982, es van difondre formes d’animar inèdites gràcies als seguidors brasilers, italians, anglesos, argentins, nord-irlandesos i escocesos que van visitar les ciutats seu del torneig. Llavors molts joves van descobrir com el futbol es podia viure des de la graderia amb intensitat i passió. Res va tornar a ser el mateix. Grada Jove, Fanàtics Barça, Espai d’animació... Diverses vegades s’han realitzat temptatives per crear un focus d’animació incondicional que encomani a la resta de públic del Camp Nou. Ara, finalment, s’ha dut a terme arran d’una imposició de la LFP. Més enllà del moment i la manera com s’ha endegat i, tot i les crítiques dels seus detractors que addueixen que és un artifici, el cert és que la seva concreció era necessària perquè per cementiris ja existeix el de Les Corts. Només cal travessar l’Avinguda Joan XXIII.

Una jugada rodona del Barça

TONI PADILLA Barcelona Actualitzada el 16/11/2016 18:26

Al Barça li ha costat molts cops entendre el mercat actual. Segurament s’ha perdut temps i ocasions, però Bartomeu ha reaccionat i últimament s’avança cap a nous escenaris, amb un pla comercial que permetrà ingressar cada cop més. Diners clau per pagar els sous i mantenir l’excel·lència esportiva. El nou acord iguala els ingressos que rep el United, però amb la samarreta d’entrenament alliberada. I tanca -de moment- la carpeta de Qatar, que feia falta. Seria temptador posa l’accent en el paper de Piqué -quin futbolista tan especial-, però l’acord té molts pares. Bartomeu i Arroyo han entès que cal un model nou d’ingressos, Francesco Calvo és una peça clau gairebé anònima i l’oficina de Hong Kong segueix millorant resultats amb la feina constant del dia a dia. El Barça evoluciona. Queda molt per fer, però la direcció és bona.

FC Barcelona Lassa - Reial Madrid: Arriba el Clàssic europeu

www.fcbarcelona.cat - 18/11/2016 | 10:19

Els blaugranes, amb el dubte de Doellman però amb quatre baixes segures, reben de nou el Madrid quinze dies després del clàssic a la Lliga

De nou un clàssic i un altre cop a casa, al Palau Blaugrana (21h, Esport3 i Movistar+). El Barça Lassa rep el Reial Madrid aquest divendres en la vuitena jornada de l’Eurolliga, en el segon partit dels tres que disputarà aquesta setmana i amb quatre lesionats segur (Lawal, Ribas, Claver i Navarro) i amb el dubte d’última hora de Justin Doellman. Els blancs, que tenen un balanç de 5-2, han caigut en els dos partits disputats fins ara contra el Barça, tant a la Supercopa com a la Lliga Endesa.
El rival

Arriba de guanyar aquest dimecres el Panathinaikos per 87-84, amb 30 punts de Sergio Llull, un dels jugadors més en forma del conjunt blanc. L’equip que entrena Pablo Lasso compta amb jugadors de primeríssim nivell com Rudy Fernández, Randolph, Ayón, Carroll o Hunter, entre d’altres, els quals poden decidir un partit en qualsevol moment. Els blancs, que anoten 89 punts per partit, tenen un dels millors atacs de la competició i caldrà estar a un gran nivell defensiu.
El Barça

Va caure a la pista de l’Olympiacos per 59-52 en un matx que no es va decidir fins a l’últim període. Els de Bartzokas, però, tenen una nova oportunitat de sumar la victòria contra un Reial Madrid que va perdre al Palau, en Lliga Endesa, per 85-75 fa dues setmanes. El gran dubte serà Justin Doellman, que podria reaparèixer després de diverses setmanes de baixa després de patir un esquinç al turmell.

Mercè Cubells agranda la leyenda de su padre, el heroico conserje del FC Barcelona

Mercè, la hija de Josep Cubells, el heroico conserje que se jugó la vida en el bombardeo de la sede social en 1938, desvela algunos pasajes inéditos de la vida de su padre



Mercé Cubells, la segunda hija del heroico conserje del FC Barcelona Josep Cubells, atendió a SPORT en su domicilio. En la imagen, con una bandera del FC Barcelona (3 x 1,5 m) que ondeó en la sede social del Club en la década de los años veinte
Josep Cubells en una de las dependencias de la sede del FC Barcelona en el Passatge Méndez Vigo

Josep Cubells en una de las dependencias de la sede del FC Barcelona en el Passatge Méndez Vigo
Los padres de Mercè, Josep Cubells y Pepita Artigas en una celebración del FC Barcelona en la década de los cincuenta

Los padres de Mercè, Josep Cubells y Pepita Artigas en una celebración del FC Barcelona en la década de los cincuenta
Imagen de la entrada de la sede social del FC Barcelona en el Passatge Méndez Vigo

Imagen de la entrada de la sede social del FC Barcelona en el Passatge Méndez Vigo
El entierro de Josep Cubells fue multitudinario. El barcelonismo rindió un gran y emotivo homenaje al conserje en diciembre de 1960. En la imagen, la numerosa comitiva fúnebre desfilando por la calle Aragó

El entierro de Josep Cubells fue multitudinario. El barcelonismo rindió un gran y emotivo homenaje al conserje en diciembre de 1960. En la imagen, la numerosa comitiva fúnebre desfilando por la calle Aragó

David Salinas

18-11-2016 | 16:22 H.

El FC Barcelona cuenta con muchos héroes. Los hubo sobre el césped, en los banquillos, en los despachos… Y los hubo también lejos de los focos mediáticos que, con trabajo, abnegación e inquebrantable compromiso pusieron su vida al servicio del Club. Uno de ellos fue Josep Cubells i Bargalló, conserje durante 33 años (entre 1927 y 1960). Hoy, su hija Mercè, de 87 años, enriquece el anecdotario azulgrana con pasajes inéditos hasta el momento. ¿Quién salvó a su padre de la bomba que cayó en la sede social del Barça en 1938? ¿Cómo se recuperaron las 2.500 pesetas entre los escombros? ¿Qué escondía el chalet del Passatge Méndez Vigo en el sótano? ¿Cómo entraban los jugadores y directivos en la dependencia del Club sin ser vistos? ¿Con qué objeto se fue Cubells entre las manos el día de su muerte?

Josep Cubells (Barcelona, 04.06.1900 – 04.12.1960) fue el responsable de la conserjería del FC Barcelona en las sedes de la Plaça del Teatre 2 (allí hizo su primera guardia el 29 de junio de 1927), Via Laietana 28, Diputació 254 (junto al Passeig de Gràcia), Consell de Cent 331 y Passatge Méndez Vigo 4. Empezó a trabajar como dependiente en un comercio de ropa. Allí conoció a Josep Vidal-Ribas, entonces vicesecretario del FC Barcelona y futuro presidente azulgrana en 1942. Fue él quien lo recomendó como conserje en 1927 al secretario Frederic Roura. Sin saber nada de fútbol y sin haber estado nunca en un campo, Cubells se entregó a partir de entonces en cuerpo y alma al Barça por 275 pesetas mensuales y una habitación gratuita en la sede de la calle Diputació.
Recuerdos de unos tiempos imborrables

Casado con Pepita Artigas, el matrimonio tuvo tres hijas: Carmen, Mercedes (Mercè) y Josefina. La mediana y la pequeña nacieron en las sedes sociales de la calle Diputació y Consell de Cent respectivamente. Mercè vino al mundo el 7 de noviembre de 1929 y a sus 87 años mantiene vivo el recuerdo de aquellos tiempos inolvidables.
PUBLICIDAD
inRead invented by Teads

"Mi padre sacrificó su vida por el Barça y estuvo muy cerca de la muerte durante la guerra"

“Mi padre sacrificó su vida por el Barça y estuvo muy cerca de la muerte durante la guerra”, rememora, refiriéndose a los hechos acaecidos la noche del 16 de marzo de 1938, cuando bombarderos Savoia de la aviación fascista italiana castigaron sistemáticamente la ciudad de Barcelona hasta la tarde del día 18. Uno de los proyectiles alcanzó la sede azulgrana de Consell de Cent. Con Cubells en su interior. El reloj marcaba las 23.30 horas.

Una bomba destruyó la sede del Barça

Mercè todavía se emociona cuando relata lo sucedido. “Mi padre estaba solo. Mi madre y mis hermanas nos habíamos trasladado a una casa de payés que unos conocidos tenían en Sant Martí de Maçana. Nos contó que se salvó gracias a unos vecinos. Se había protegido junto a ellos en un subterráneo delantero del edificio la noche del bombardeo, afectado después por el impacto. Allí, una niña pequeña se puso muy pesada, lloraba, se quejaba a sus padres. Tenía frío y sueño. Pobrecita. Quería irse a casa... Y se fueron todos, aunque siguieran cayendo bombas. Papá fue entonces a la parte trasera del piso para hacer la ronda de todas las noches y poco después oyó el silbido de un proyectil. Y el mundo se le vino encima... La parte delantera del inmueble, donde se supone que debían permanecer todos hasta escuchar la señal de que ya no había peligro, se vino abajo. Esa niña le salvó la vida. A él y a varios, aunque la maldita bomba se llevó por delante a cinco vecinos… Quedó conmocionado. Se incorporó como pudo y lo primero que hizo, después de ver el estado en el que había quedado todo, fue avisar a algunos empleados para salvar el patrimonio del Barça. Copas, papeles, recuerdos, mobiliario… Todo estaba entre los escombros”.
2.500 pesetas salvadas de los escombros

Cubells rápidamente tomó conciencia de lo sucedido y se alzó como paladín del barcelonismo para actuar con rapidez y valentía. Se impuso la misión de salvaguardar aquello de lo que era único responsable. Lo recogió todo, sirviera o no, pero esa madrugada nada quedó a la intemperie ni a merced de milicianos ni ladrones. Quedó depositado en un almacén de la Gran Via. Mercè apunta también que se rescataron 2.500 pesetas, pero precisa que fue gracias al cajero Sr. Carbonell. “Papá había hablado con mamá y le dijo que avisara al Sr. Carbonell, pues solo él sabía dónde estaba el dinero. Así lo hizo. Y el cajero, para no levantar sospechas porque lo buscaban los milicianos, se vistió de mujer y accedió a las ruinas para recuperar el capital, escondido en una tubería”. La nueva sede social pasó a estar ubicada poco después en la Ronda de Sant Pere 2 (1938-1939) y en la Gran Via 629 (1939-1941). Durante este tiempo Cubells no ejerció de conserje por no albergar los nuevos destinos espacios habitables, pero siguió vinculado al Barça ejerciendo diversas ocupaciones, como la de cobrador.

Durante los años de la guerra Mercè vivió en Sant Martí de Maçana y, junto a su madre y hermanas, se desplazaba a Barcelona dos o tres veces por semana para ver a su padre. En los viajes traían hortalizas, fruta, pollo, conejo, huevos y otros productos de estraperlo. “En la ciudad apenas había comida y nos la pagaban muy bien”, recuerda.

Cubells solicitó su ingreso como conserje y el vicepresidente Josep Vidal-Ribas, su amigo, le dijo que si encontraba un lugar idóneo, sería readmitido en su antigua función. Y lo hizo en un santiamén. Localizó el chalet del Passatge Méndez Vigo un día de 1941, cuando de su interior sacaban muebles. El edificio, de la Cruz Roja, fue alquilado rápidamente por el FC Barcelona en abril de ese año.
Su marido escondía el dinero debajo de la cama

Mercè rememora que cuando se casó, con Rafael Rico, pastelero de profesión y después taquillero del FC Barcelona, siguió viviendo en la sede social de Méndez Vigo: “Instalamos un cuarto en la terraza y allí nació mi primer hijo, que murió… Después llegó Esteve”. También visualiza la llegada del dinero que se recaudaba los días de partido. “Rafael llegaba en taxi, con una maleta que no cabía en la caja, así que la escondía debajo de la cama y al día siguiente la llevaba al banco”, dice.
Un 'tesoro' en el sótano de méndez vigo

La segunda hija del conserje también rescata otro momento: “¿Sabe que había un ‘tesoro’ en el sótano? Muy poca gente sabía de la existencia de una gruta con una mina de agua natural, fresca, buenísima... Junto a la caldera de carbón había una escalera de unos cinco o seis metros que descendía hacia abajo y por allí pasaba el agua. Algunos jugadores del primer equipo sabían el secreto y cuando venían a cobrar o hacer alguna gestión no dejaban la oportunidad de refrescarse”. También le vienen a la memoria la pareja de gatos siameses que durante un tiempo compartieron sus vidas: “Se llamaban Xut y Gol. Fueron las mascotas del FC Barcelona”.
Ayudó el Barça en múltiples facetas

Mercè dedicó mucho tiempo al Barça. Ayudó a su padre a repartir correo, a acompañar a esposas de jugadores recién llegados a conocer la ciudad y de tiendas, a responder a socios que llamaban por teléfono ávidos de conocer el resultado del FC Barcelona, tanto si jugaba en casa como fuera… “Aún me veo encima de la mesa, sentada, atendiendo a la gente. ¡Dos a cero, ha ganado el Barça!, decía… Solo había tres líneas, pero no paraban. No habías colgado cuando volvía a sonar”. Otra de sus tareas consisitió en llevar botellas de cava (por Navidad) a los agentes de la Guardia Urbana que controlaban el tráfico en Lauria-Consell de Cent. “Me enviaba el secretario general, señor Maluquer. El dinero de esta partida, así como la de los lotes navideños que recibían los empleados salía de la venta del papel que se acumulaba en la sede social a lo largo del año y se vendía al trapero”, dice.
Doble entrada

Los recuerdos de esos buenos tiempos se le acumulan. “¿Sabe que había directivos y jugadores que cuando no querían ser vistos entrando en Méndez Vigo utilizaban nuestra vivienda para acceder a las oficinas o a las taquillas? Entraban por nuestro comedor o habitación… ¡Teníamos al Barça en nuestra casa! Así se cerró algún fichaje o se llevaron a cabo reuniones fuera de agenda. Mis padres pasaron muchas noches en vela esperando que terminaran esos encuentros”. Agrega que “uno de los más asiduos en Méndez Vigo era Samitier. Siempre que me veía me tiraba cariñosamente del pelo y me decía “¡hola petita!” Solía entrar casi siempre por la vivienda, para no ser visto”.

"En las taquillas, en la misma sede, se formaban largas colas y, en ocasiones, muchas broncas, que terminaban cuando, desde el tejado, tiraba cubos de agua para que la multitud no forzara la puerta"

Otros recuerdos que le asaltan a Mercè son “las colas que se formaban en Méndez Vigo, en las taquillas… Había mucha gente y se originaban broncas cuando alguien intentaba colarse. En una ocasión tuve que subir al tejado y tirar cubos de agua para que la multitud no forzara la puerta”. También recuerda que “monté una pequeña tienda en mi habitación. Hacía pantallas para lámparas y otras cosas. Después, como tenía mucha clientela, especialmente las mujeres de jugadores y directivos, vendía medias de nailon, que estaban de moda. Hasta que en la calle Lauria con Consell de Cent monté una tiendecita con la cocinera del Dr. Arruga, un oftalmólogo que tenía la consulta muy cerca de nuestra casa”.
La vida tras el Barça

A partir de ahí Mercè entró en otro mundo: el de los negocios. Y con éxito. Sacó adelante la tienda, una granja y más adelante otros establecimientos de restauración. Al mismo tiempo, fue adquiriendo bienes inmuebles a modo de inversión. Se multiplicó, como en los tiempos vividos la sede social del FC Barcelona. Esta frenética actividad la ayudó a pasar página de los buenos pero también duros tiempos en azulgrana, terminados a principios de los setenta, con la llegada de Agustí Montal a la presidencia. A partir de entonces el Club prescindió de la familia Cubells, a la que indemnizó con 100.000 pesetas para que dejara de vivir en la sede social. “El presidente fue muy ‘amable’… Creía que con ese dinero podíamos empezar de nuevo”, recuerda. El marido de Mercè, sin embargo, siguió trabajando para el Barça hasta que se jubiló en 1981. La relación contractual de los Cubells con el FC Barcelona duró 54 años...
La muerte de Cubells

Cubells falleció en el Hospital de Sant Pau el 4 de diciembre de 1960 tras perder la batalla contra un cáncer de pulmón. Se fue acariciando entre sus manos un muñeco del Avi Barça. “No quería que nadie lo tocara”, apunta su hija, para agregar que “su entierro fue multitudinario. El féretro salió de Méndez Vigo y, no exagero, los ojos no alcanzaban a ver el final de la comitiva. Hay unas imágenes tomadas en la calle Aragó que así lo atestiguan. Mi padre fue una persona muy buena, noble y querida”, suspira Mercè.

El FC Barcelona, en enero de 2012, bajo la presidencia de Sandro Rosell, homenajeó a Josep Cubells, así como a otros héroes anónimos pero siempre leales servidores de la entidad. Un acto que, en el caso particular de Cubells, emocionó a Mercè y a su hermana Josefina: “Fue la primera vez que el Club se acordó de mi padre, de todo lo que hizo. Le estoy muy agradecida a Sandro Rosell por esa atención”.

"Mi padre murió con un muñeco del Avi Barça en las manos. No quería que nadie lo tocara... Fue una persona muy buena, noble y querida"

Mercè, hoy, radicada en Palau-solità i Plegamans, no ha olvidado a su progenitor ahora que van a cumplirse 56 años de su muerte. Como tampoco ha olvidado a su madre, hermanas y marido. En el recibidor de su domicilio tiene un pequeño museo de recuerdos, todos en clave azulgrana. Recortes, fotos, objetos, una camiseta (firmada por jugadores), una bufanda… “No hay noche que no sueñe con esos tiempos”, solloza.
Ha donado su vivienda al FC Barcelona

Mercè ha donado su vivienda al FC Barcelona. Así consta en el testamento. Es su manera de devolver al Club lo que éste hizo por su familia. Por todo lo que les dio. Un gesto inusual en nuestra época. Un gesto que habla de bondad, gratitud y sentimiento. Sentimiento de aquellos que sintieron al Barça como parte propia, aunque para encontrar la esencia del palpitar que todavía vive en la hija de Cubells haya que retroceder a tiempos hundidos en el pozo del olvido.

Un sorteo muy peligroso para el Barça Femenino

El Barça ya conoce cuáles son sus siete posibles rivales en los cuartos de final de la Champions League femenina
Un sorteo muy peligroso para el Barça Femenino


Los posibles rivales del Barça Femenino en cuartos de final de la Champions Infografía: Fabián Cabrera

Miki Soria

17-11-2016 | 21:11 H.

Después de superar con autoridad la eliminatoria contra el Twente holandés en octavos de final de la Champions, el Barça Femenino piensa ya en el rival que le esperará en cuartos, una ronda que no ha superado nunca hasta ahora: ni contra el Wolfsburgo en 2014 ni contra el PSG la temporada pasada en una eliminatoria muy competida y que a punto estuvo de caer del lado azulgrana.

Como siempre que se llega a estas alturas de la competición, el nivel de los rivales es inmenso y este año tiene el añadido que ninguno de los favoritos ha caído por sorpresa a las primeras de cambio. Se podría decir, por tanto, que en el sorteo del próximo 25 de noviembre estarán los ocho mejores equipos de Europa (o al menos ocho de los 10-12 mejores de Europa). Estos son, uno por uno y ordenados por grado de dificultad:

Olympique de Lyon: Es el gran 'coco' del bombo y el favorito número uno para revalidar el título. Si la temporada pasada arrolló en Europa hasta la final, en la que se llevó el título en penaltis ante el Wolfsburgo, este año se ha reforzado con jugadoras del nivel de Dzsenifer Maroszan, aumentando su potencial. Vapuleó al Zúrich suizo en octavos, con un global de 17-0.
Wolfsburgo: Lleva dos años sin ganar la Bundesliga alemana, pero en Europa siempre es un equipo a tener muy en cuenta. A punto estuvieron de ganar la Champions la temporada pasada ante un OL muy superior sobre el papel. Eliminaron al Eskilstuna sueco en octavos con una exhibición de la húngara Jakabfi.
Bayern de Múnich: Campeón de las dos últimas Bundesligas, el equipo bávaro ha eliminado sin despeinarse al Rossiyanka ruso. Después de un primer año en Champions en el que fracasaron a las primeras de cambio, esta temporada el Bayern quiere llegar lo más alto posible y ya está en cuartos.
PSG: El último verdugo del Barça en la Champions todavía no ha perdido esta temporada, aunque sus números están lejos de los de su gran rival francés, el Olympique de Lyon. Más allá de tener a jugadoras como Cristiane, Shirley Cruz o la joven perla Katoto, destaca la presencia de dos futbolistas españolas como Irene Paredes y Vero Boquete en las filas del conjunto parisino.
Rosengard: Subcampeón de liga esta temporada por detrás del Linkoping después de haber ganado las tres ligas anteriores, el Rosengard sueco siempre es un rival temible por contar en su plantilla con jugadoras del calibre de Marta o Lotta Schelin, entre muchas otras.
Manchester City: Reciente campeón de la liga y copa inglesa, el equipo 'skyblue' está haciendo un buen papel en su estreno en la Champions, aunque su nivel está un escalón por debajo de los equipos anteriormente citados y es más similar al que tiene el FC Barcelona. Eliminó al Zvezda ruso en 1/16 y al Brondby danés en 1/8 por un global de 1-2.
Fortuna Hjorring: El conjunto danés es el más débil de los posibles rivales del Barça en cuartos de final, aunque no por ello hay que menospreciar a un conjunto que eliminó al Athletic en 1/16 de final -eso sí, en el último minuto de la prórroga del partido de vuelta-. En 1/8 no dio opciones al Brescia italiano.

FC Barcelona Femení – Athletic Club (prèvia): Plat fort a la Ciutat Esportiva

www.fcbarcelona.com - 19/11/2016 | 13:20

16h, GOL: El vigent campió de Lliga visita el líder, que inicia un tram molt exigent del campionat

El clàssic del futbol femení arriba aquest diumenge a les 16 hores a la Ciutat Esportiva. El vigent campió, l’Athletic Club, visita el líder, el Barça. Així acaba un dels trams més densos de la temporada per a les blaugranes -amb 7 partits en 22 dies- i en comença un altre, amb duels gairebé consecutius amb quatre dels equips capdavanters. Les bilbaïnes, després d’un començament complicat, són sisenes.

Després de l’empat al camp del Betis de la jornada anterior, les noies dirigides per Xavi Llorens no poden fallar. Indubtablement, el 0-4 a Holanda i la classificació per als quarts de la Lliga de Campions ha estat una injecció de moral important. També ho és la incorporació Vicky Losada. La migcampista ja té el ‘transfer’, i tal i com revelava el tècnic a la roda de premsa prèvia, té moltes opcions de debutar.

Les declaracions de Xavi Llorens

“L’equip arriba amb moltes ganes de competir i de fer un bon partit. I sent realistes. L’Athletic Club és l’actual campió, ens hem d’oblidar de les opinions que no és el mateix que l’any passat. Hi ha canvis, però és competitiu i té molt de caràcter”.

"Puc assegurar que la Vicky serà titular i hi haurà alguna rotació, però no esperem molts canvis".

“Hem de tenir paciència i, si el partit es complica, treballar fins al final i amb confiança”.

“S’ha parlat i analitzat que entre els partits de Champions sempre hem tingut alguna errada. Si la vam tenir la setmana passada, aquesta no tenim marge”.

Les declaracions de Marta Torrejón

“L’equip està bé. Estem acostumades a aquest ritme de jugar entre setmana i podem competir al màxim aquest partit”.

“Sabem com és l’Athletic Club: fort físicament, dur i agressiu. Serà un partit molt complicat que afrontem amb moltes ganes de revenja del títol de Lliga de l’any passat. L’equip està preparat. Ha entrenat poc però bé i ho donarà tot”.

“Amb la creativitat de dalt i la solidesa del darrere afrontem el partit amb garanties. Sabem que al davant tindrem un rival molt complicat, que potser aquest any no va com altres vegades, però no ens hem de confiar i hem de sortir concentrades”.

“Competir entre setmana potser els hi ha passat factura, han tingut partits complicats i aquesta Lliga és tan competitiva que et pots deixar punts a qualsevol lloc. L’Athletic Club sempre competeix al màxim i vindran amb moltes ganes”.

FC Barcelona Lassa – CH Lloret Vila Esportiva: Desena victòria a ritme de golejada (8-0)

www.fcbarcelona.cat - 19/11/2016 | 20:30

El conjunt culer ha aconseguit un nou triomf contundent a l'OK Lliga i continuaa com a líder destacat de la competició

El FC Barcelona Lassa continua comptant els seus partits per victòries. Aquest cop ha estat davant el CH Lloret amb una contundent golejada (8-0), un triomf que suposa la desena a la Lliga en deu partits. Un total de 30 punts de 30 possibles per continuar liderant l’OK Lliga amb més claredat, ja que el Liceo ha empatat davant l'Alcoi (4-4); el nou segon classificat és el Reus, amb set menys.

Els homes de Ricard Muñoz no han donat opció al rival ja des de l’inici, i han lluitat pels tres punts convençuts de poder endur-se la victòria al Palau Blaugrana davant el conjunt de Manolo Barceló. Els blaugranes s’han anat aproximant cada cop més cap a la porteria de Ferran Serra, fins que ha arribat el primer gol del vespre. Una gran jugada combinativa dels culers ha permès a Pablo Álvarez avançar el Barça Lassa en el marcador (minut 7), i a partir d’aquí les dianes locals han anat arribant. Matías Pascual, després d’una magnífica jugada individual recorrent mitja pista, ha anotat el segon afusellant l’escaire de la porteria visitant (minut 12).

Només dos minuts després, Xavi Barroso, de penal, ha encarrilat encara més el matx anotant el 3-0 (minut 14). El jugador de Caldes ha rematat amb molta potència, sense opció per a Ferran Serra. El Barça continuava arribant amb perill a la porteria visitant, mentre que el Lloret ha intentat sortir a l’atac en alguna ocasió puntual, però l’equip culer s’ha mostrat molt fort defensivament. A més, Sergio Fernández ha estat molt segur sota pals i no ha permès que els de Manolo Barceló es fiquessin dins el partit.
Minut boig i sentència

Poc abans del descans, en només un minut, el Barça ha acabat de sentenciar el partit amb un doblet de Pau Bargalló. El jugador de Sant Sadurní ha anotat el quart dels locals amb l’ajuda de la defensa del Lloret. I és que un rebot en David Plaza ha acabat introduint la bola dins la porteria (minut 19). Un minut després, un altre cop Bargalló, després d’una bona assistència de Marc Gual, ha situat el 5-0 al marcador per marxar al descans amb un més que còmode avantatge.

Al segon temps els blaugranes han continuat mostrant-se molt segurs en defensa, sense gairebé concedir ocasions a la porteria de Sergio Fernández, que ha estat incontestable en les arribades visitants. En atac, els de Ricard Muñoz han continuat arribant a porteria però sense acabar de trobar l’eficàcia del primer temps.
Premi golejador també a la segona

El gol es resistia al segon període fins que un altre minut frenètic a tornat a moure el marcador. Primer ha estat Pablo Álvarez, que ha aconseguit el seu doblet i el sisè per als culers (minut 40), superant en el mà a mà Ferran Serra. Només uns segons després, Pau Bargalló ha firmat el seu hat-trick per situar el 7-0 al marcador. Bargalló, però, no n'ha tingut prou i ha acabat aconseguint el seu pòquer de gols en un llançament de falta directa, imparable per al porter visitant (minut 43), i ha situat el definitiu 8-0.

A falta de sis minuts per al final, David Plaza ha tingut l’opció de marcar el gol de l’honor, també en un llançament de falta directa, però Sergio Fernández ha culminat el seu gran partit aturant el llançament al jugador del Lloret.

Finalment, triomf clar i merescut d’un Barça Lassa que de moment continua amb ple de victòries. Desena jornada d’OK Lliga i desena victòria per continuar liderant amb solvència el campionat. Després d’aquest triomf, el conjunt de Ricard Muñoz visitarà França per enfrontar-se al Merignac en el partit corresponent a la fase de grups de la Lliga Europea (26 de novembre a les 20.30 h).
Fitxa tècnica

FC Barcelona Lassa, 8

CH Lloret Vila Esportiva, 0

FC Barcelona Lassa: Sergio Fernández, Pablo Álvarez, Sergi Panadero, Marc Gual i Matías Pascual–quintet inicial–. Lucas Ordoñez, Pau Bargalló, Xavi Barroso i Edu Lamas.

CH Lloret Vila Esportiva: Ferran Serra, David Plaza, Marc Grau, Lluís Grau i Àlex Grau –quintet inicial–. Xavi Sulé, Adrià Farré, Javier Patau.

Gols: 1-0, Pablo Álvarez (min. 7); 2-0, Matías Pascual (min. 12); 3-0 Xavi Barroso (min. 14); 4-0, Pau Bargalló (min. 19); 5-0, Pau Bargalló (min. 20); 6-0, Pablo Álvarez (min. 40); 7-0, Pau Bargalló (min. 41) i 8-0, Pau Bargalló (min. 43).
Àrbitres: Alberto López i Álvaro De la Hera

El rècord d’imbatibilitat d’Aitor Egurrola, en deu dades

www.fcbarcelona.cat - 14/11/2016 | 19:04

El capità del Barça Lassa ha encadenat 230 minuts i 38 segons sense encaixar cap diana, un fet insòlit a l’OK Lliga



230 minuts i 38 segons: És el nou rècord d’imbatibilitat a l’OK Lliga. Fins ara era propietat de Gerard Camps, que va encadenar 179 minuts i 58 segons entre les jornades 24 i 28 del curs 2013/14 amb el Vilafranca.

Cinc partits: Egurrola i Sergi Fernández han compartit titularitat en aquest inici d’OK Lliga. El porter de Castelldefels ha aconseguit el rècord després de jugar les jornades 2,5,7,8 i 9 contra el Lleida (7-0), l’Igualada (0-4), el Manlleu (4-0), el Noia Freixenet (0-4) i l’Alcoi (1-4).

Gol de Pere Cañellas: El registre d’imbatibilitat el va trencar Pere Cañellas, capità de l’Alcodiam, amb un xut de cullera quan faltaven 19 minuts i 22 segons per acabar el partit. Després, Egurrola va ser providencial per evitar la reacció local, aturant un penal a David Gelmà i una falta directa a Ferran Formatjé.

Nou dianes: En les nou jornades disputades, el Barça Lassa només ha encaixat nou gols, una mitjana d’un gol per partit, que permet ser la millor defensa de l’OK Lliga, amb deu gols menys encaixats que el Reus i el Vic.

0/5 en faltes directes: Per aconseguir el rècord, també ha estat clau la seguretat d’Egurrola en les accions a bola aturada. Ha aturat cinc faltes directes davant Dario Giménez i Andreu Tomàs (Lleida), Aniol Mangas (Manlleu), Marc Prat (Manlleu) i Ferran Formatjé (Alcoi).

0/4 en penals: També ha estat un mur en les penes màximes, executades per Andreu Tomàs (Lleida), Tety Vives (Igualada), Ferran Rosa (Noia Freixenet) i David Gelmà (Alcoi).

L’últim gol rebut: Abans de la diana de Pere Cañellas, l’última diana que havia rebut Egurrola a l’OK Lliga havia estat obra de Raül Marín, al minut 17 del Barça Lassa – Reus de la temporada 2015/16, que va jugar-se al Palau Blaugrana el 28 de maig (jornada 29).

Deixar la porteria a zero: El registre d’Egurrola agafa més importància si es té en compte la dificultat que implica deixar la porteria a zero. En l’edició anterior de l’OK Lliga només es va aconseguir dues vegades davant el Vic (0-3) i contra el Lloret (7-0) amb Egurrola i Sergi Fernández a la porteria, respectivament.

Tres partits més: Aquesta temporada, Egurrola ha encaixat cinc gols més en tres partits disputats davant el Voltregà a la Lliga Catalana (1-1), el Reus a la Supercopa d’Espanya (3-2) i el Bassano a la Lliga Europea (14-3).

Companys a la porteria: Sergi Fernández, per la seva banda, ha disputat cinc partits aquest curs contra el Voltregà a la Lliga Catalana (1-1) i en Lliga davant el Vendrell (2-3), el Voltregà (2-5), el Caldes (4-1) i l’Alcobendas (7-3). Una lesió per molèsties a la cuixa esquerra va permetre el debut de Blai Roca amb el primer equip en el partit europeu contra el Bassano. El també porter júnior Xevi Arcas va estrenar-se en una convocatòria del primer equip en el desplaçament a Alcoi.

El Celtic exhibirà estelades en suport al Barça

Els aficionats del conjunt escocès ja saben què és patir una sanció de la UEFA per mostrar símbols polítics al seu estadi

per Redacció 23/11/2016


Estelades al Camp Nou | EFE

Celtic Park sempre ha estat un estadi especial. Més enllà del futbol, el club que disputa els seus partits al Parkhead Paradise s'ha caracteritzat, al llarg de la seva història, per ser una entitat diferent, original, allunyada dels simples equips de futbol que basen la seva vida en la pilota i en celebrar gols i títols.

El Celtic de Glasgow és un club reivindicatiu, i ho és des de fa moltes dècades. Fundat per un immigrant irlandès, sempre ha estat un equip plenament identificat amb la cultura del país veí i molt crític amb l'unionisme britànic, contràriament al sentiment del seu etern rival ciutadà, el Glasgow Rangers.

El club amb qui jugarà el Barça aquest vespre acostuma a exhibir banderes irlandeses, tan al seu propi estadi, com en els desplaçaments, un fet pel qual mai ha estat sancionat per la UEFA. Això sí, l'organisme que multa el Barça per l'exhibició d'estelades també ha multat, aquesta temporada i per segona vegada, el Celtic per mostrar banderes palestines durant el partit davant el Hapoel Be'er Sheva, un equip d'Israel amb qui es va trobar a la fase prèvia de la Lliga de Campions.

Tal i com va informar el diari Ara, l'afició del Celtic té previst tornar a desobeïr la UEFA i donar suport a la causa blaugrana dels últims anys, portant i lluïnt banderes estelades durant el partit davant el Barça d'aquest dimecres. Cal recordar que el club català té dues multes de la UEFA encara pendents: una de 40.000 euros i una darrera de 150.000, precisament per l'exhibició d'estelades al Camp Nou.

Messi marca su gol 100 en competiciones internacionales

Leo Messi marca de penalti ante el Celtic su gol número 100 en competiciones internacionales

Leo Messi, la estrella argentina del Barcelona, supera su mejor marca en la fase de grupos de la Champions League

Las mejores imágenes del Celtic - FC Barcelona | SPORT.es

Leo Messi, estrella argentina del FC Barcelona, ha regresado con récord. Sus dos goles en el partido Celtic Glasgow - FC Barcelona, correspondiente a la fase de grupos de la Champions League 2016 / 2017 le han permitido llegar a la mágica cifra de los 100 goles en competiciones internacionales, todas ellas como barcelonista.

23/11/2016 23:24h

sport.es

Su doblete ante el Celtic Glasgow le permite llegar a los 100 goles en los 119 partidos que ha disputado entre Champions League, Supercopa de Europa y Mundial de Clubs, De estos 100 goles, 92 han sido en la Champions League, 3 en la Supercopa de Europa y 5 goles más en el Mundial de Clubes.

Se da la circunstancia de que el Celtic Glasgow se ha convertido en uno de los equipos favoritos para Leo Messi, al que ya le ha marcado siete goles en los siete encuentros en los que se ha enfrentado.
Así queda el reparto de los 100 goles:

Champions League

92 goles - 110 partidos

Supercopa de Europa

3 goles - 4 partidos

Mundial de Clubes

5 goles - 5 partidos
Mejor primera fase

Leo Messi se ha convertido así en el primer jugador de la historia que consigue estos cien goles en un mismo club. No obstante, además de llegar a esta cifra, Leo Messi, con 9 goles, ya ha mejorado su mejor registro en la fase de grupos de la Champions League. La mejor marca era de 8 dianas en la campaña 2014 / 2015.

http://elmon.cat/monesports/noticia/176430/el-celtic-exhibira-estelades-en-suport-al-barca

---

Si es que no hi ha color de qui és el puto amo del futbol mundial ............. MESSI

I per si no n'hi havia prou .................

" La Fiscalía pide 10 años de cárcel para Samuel Eto'o
El camerunés habría defraudado 3,4 millones de euros en su etapa como jugador del Barça
De confirmarse, Eto'o debería abonar una multa de 14 'kilos' "


Tot el que és blaugrana els hi fot una rabia que van a per totes...............o per lo judicial o per lo criminal.

Només defrauden a la asienda pubica els culès [...]