Els onze apòstols de Gamper (1) Joan Gamper és el referent entre els dotze assistents a la reunió fundacional del Barça el 1899. Més desconeguda és la història de cada un dels que el van acompanyar a l'hora d'impulsar la creació del club

Els primers impulsors del FC Barcelona en una imatge composta que inclou els dotze protagonistes, encapçalats per Joan Gamper. Bartomeu Terrades, Walter Wild, Lluís de Ossó, Pere Cabot, Carlos Pujol, Josep Llobet, Otto Maier, els germans John i William Parsons. Enrique Ducay i Otto Kunzli completaven el grup. En el cas de Ducay i Künzli, dos dels més desconeguts, no hi ha fotografia. Foto: J.B. / L'ESPORTIU.

JOSEP BOBÉ - BARCELONA

El 1924, un dels pioners del periodisme esportiu del país, Daniel Carbó –també conegut amb el sobrenom de Corredisses– va batejar amb el nom de dotze apòstols els dotze fundadors del Foot-Ball Club Barcelona. El més conegut és, sens dubte, Joan Gamper, el promotor de la creació del Barça, feta efectiva el 29 de novembre de 1899 a les instal·lacions del Gimnàs Solé, i figura determinant durant les seves primeres dècades d'història. Molt més desconeguda, però, és la història personal dels onze companys de Gamper a l'hora de fundar el club blaugrana. Aquest reportatge –dividit en dues parts– repassa la seva vida. A continuació, els cinc primers:

Pere Cabot i Roldós

Originari de Cabrils, concretament de Can Cabot, una casa que encara avui dia es conserva. Va néixer el 1877, fill de Francesch Cabot i Josepha Roldós i Barnet. El seu pare va ser capità de la marina i la família tenia una naviliera a la ciutat de Barcelona. Va contraure matrimoni amb Montserrat Batlle i Aragall i va tenir un únic fill, Jaume. Poc temps després del seu naixement, Pere Cabot va morir, el 28 d'agost de 1907, als 31 anys. Com a curiositat de com era la informació en aquell temps, cal dir que La Vanguardia va publicar una nota amb la seva defunció el dia 5 de setembre indicant que la mort s'havia produït el dia 3 d'aquell mes. El Mundo Deportivo també va fer una nota el mateix dia 5 de setembre indicant que la seva mort havia estat causa d'una traïdora malaltia, fent referència al tifus.

Va jugar amb el FC Barcelona un total de 27 partits, en els quals va marcar un sol gol. Entre 1901 i 1903 va ser directiu del club i el 1902 va formar part del comitè nomenat per Eugeni Bargés i Prat per regir el Concurso Pergamino, que s'havia creat per als clubs fundats la temporada 1901/1902 i que es va celebrar per les festes de la Mercè de 1902.

Pere Cabot és bàsic per als barcelonistes. Va ser ell qui, el 1902, va inscriure el club en el registre d'associacions tot acompanyant la inscripció amb els primers estatuts del FCB: “Pedro Cabot Roldos, vecino de esta ciudad, con domicilio en la calle Aribau, 5, bajos (Gracia), como organizador de la sociedad Foot-Ball Club Barcelona, tiene el honor de acompañar a V.E. por duplicado los estatutos porque se regirá dicha Sociedad a los fines de que se digne devolverle un ejemplar con la nota de presentación suscrita por V.E. según está prevenido por la vigente ley de asociaciones. Barcelona, 18 de noviembre de 1902.”

Lluís de Ossó i Serra

Nascut el 1877, tenia 22 anys quan es va fundar el Barça. Era fill de Jaume de Ossó Cervelló i de Teresa Serra Sandiumenge, originaris tots dos de Vinebre (Tarragona). Tenia tres germans: Flora, Elvira i Santiago. Va morir el dia 1 de febrer de 1931, solter i sense descendència.

Membre del Club de Regates, li agradava també el ciclisme i la caça. En aquells anys vivia al carrer del Duc de la Victòria i tenia una empresa d'arts gràfiques. Durant molt temps va escriure les cròniques dels partits i les notícies del Barça a Los Deportes, sota el pseudònim d'Un delantero. En el primer número de l'any 1900 es preguntava en un dels seus articles com s'havia d'anomenar el futbol, ja que ell l'anomenava “juego de pelota” tot i que no li agradava gens. Com que ningú va ser capaç de respondre-li va seguir parlant de “foot-ball”.

Amb el Barça va jugar un total de 70 partits entre 1899 i 1905, entre els quals el primer i va marcar un total de 63 gols. Va ser el primer secretari de l'entitat i va formar part de la directiva entre 1903 i 1905. Es diu que durant els primers anys del club va escriure una mena de diari en què es ressenyaven les qüestions més importants que van succeir, tal com explica Maluquer en el llibre Historia del Club de Fútbol Barcelona, de 1949. No se sap què ha passat amb aquests llibres, encara que segurament devien desaparèixer en l'incendi que hi va haver, molts anys després, a la impremta familiar.

De bon començament va estar interessat a fer que el Barça fos un equip purament de catalans i espanyols, fet que el va portar a discrepar sovint amb Gamper. Finalment, va aconseguir que el club jugués sense cap estranger a finals del 1900, precisament contra la Sociedad Española, embrió del que seria després l'Espanyol.

Otto Maier Zeuner

Va néixer a Heidenheim (Baviera), al sud d'Alemanya. Va arriba a Barcelona el 1888 per treballar a l'empresa Hartmann, amb seu central a la seva ciutat natal i dedicada al material sanitari, principalment apòsits. Es va casar amb Isabel Müller i va tenir tres fills: Isabel –Beli per a la família i coneguts–, Enrique –Bubi– i Rosario. Va morir a Barcelona als 88 anys, el 6 d'octubre de 1965.

Cal dir que hi ha qui creu que una de les possibilitats que el FC Barcelona vesteixi de blau i grana és per ser els colors del lloc de naixement d'Otto Maier.

Va viure a Barcelona en una casa a Pedralbes i més tard es va traslladar a un pis a la cantonada del carrer Ganduxer amb General Mitre. Va adquirir la nacionalitat espanyola durant la I Guerra Mundial. El 1921 va fundar l'empresa Industrias Sanitarias SA, amb un capital social de 4 milions de pessetes figurant, també, com a fundador i accionista el seu amic i advocat Enrique Ducay Aguilera (un altre dels fundadors). L'empresa, considerada modèlica pel règim franquista, va rebre diversos guardons a l'Estat. Als Estats Units, però, la companyia va ser investigada per l'Omgus (Office of Military Government) just després de finalitzar la II Guerra Mundial, per si havia format part de l'entramat de Siemens i el seu holding com a suport necessari pel règim nazi en finançament i ocultació de divises. La investigació es va considerar classificada i no es va desclassificar fins al 1977.

Otto Maier era el més corpulent de tots els que jugaven i practicava també el golf i el tennis. Amb el FC Barcelona va jugar un total de 18 partits i va marcar 7 gols. El seu darrer partit va ser el 9 de març de 1902. Va formar part de la directiva del club entre 1900 i 1904. A finals de l'any 1900, en una reunió de la junta, se li va donar un vot de gràcies per haver regalat al club una farmaciola completa que es va instal·lar al camp de l'hotel Casanovas.

El seu fill Enrique, nascut el 1910, va arribar a ser campió de Wimbledon el 1932 en dobles mixtos formant parella amb Elisabeth Ryan, i el 1935 va guanyar l'Open USA en la mateixa modalitat, aquest cop acompanyat de Sarah Palfrey Fabyan. Va ser campió d'Espanya de 1929 a 1935 sense interrupció. Durant la dècada dels trenta, Bubi va ser considerat un dels millors tennistes del món.

Enrique Ducay Aguilera

Un gran desconegut. Se sap que era advocat, que es va casar amb Rosario López Calzado y Graiño, que no va tenir descendència i que va morir el 16 de febrer de 1947. Íntim amic d'Otto Maier ja des de molt jove, sempre va ser el seu advocat alhora que va tenir diversos càrrecs en les empreses de l'alemany.

Des del començament de la Guerra Civil es posa, com també el seu amic Otto, al costat del bàndol dels revoltats. El 24 d'abril de 1938, el diari ABC de Sevilla publica la donació que fan tots dos per poder construir una enorme creu al lloc on “cayó muerto por España” el general Mola. Les dues germanes d'Enrique Ducay, Pilar i Rosa, van contraure matrimoni amb els germans Juan i Carlos Ferrater Tell. Juan Ferrater Tell era coronel d'artilleria a Barcelona el 29 de juny de 1939, data de reobertura del camp de les Corts després de la Guerra Civil, i va arribar a ser governador militar de la Corunya.

Mai va jugar cap partit amb el Barça i va destacar per la seva afició al tir al colomí. Com a curiositat, va fer de linier en el partit jugat a les Corts el 25 de febrer de 1923 en homenatge a Gamper. A la banda de l'altre costat, com no podia ser d'altra manera, hi havia el seu amic Otto Maier.

Carles Pujol Alfert

Fill de Jaime Pujol i Ferrarons i d'Antònia Alfert, tenia nou germans, ell era quart i vivien a Sant Gervasi de Cassoles. Va estar casat amb Maria Sampere. La seva família tenia una de les fàbriques de joguines, marcs, motllures, miralls, quincalla i peces de fusta més importants del país: Jaime Pujol e Hijo.

Fins poc abans de la fundació del club havia estat a Madrid com a representant de l'empresa familiar. Poc més se sap d'ell, tret que formava part de la Sociedad Los Deportes amb el càrrec de secretari. No va jugar mai cap partit amb el FC Barcelona. Era habitual veure'l fer de jutge en tot tipus de proves, tant de curses a peu com de ciclisme.

Al desembre de 1897 el seu nom apareix a la premsa per haver fet uns llapis en forma de cigar havà d'una imitació excel·lent com a guarniment per a taules de despatx.

Nacionalitats diverses i una passió.

La convocatòria per a la reunió fundacional del Barça feta per Joan Gama la publicació ‘Los Deportes' va reunir els que Daniel Carbó va batejar com els ‘12 apòstols'. Catalans, suïssos, anglesos i fins i tot un alemany. Un grup format per diverses nacionalitats però amb un sentiment comú: l'entusiasme pel futbol, un esport que començava a prendre volada més enllà d'Anglaterra.

29 de novembre de 1899.

Aquesta és la data de la reunió fundacional del FC Barcelona a les instal·lacions del Gimnàs Solé. D'aquí a poques setmanes l'efemèride ja complirà 117 anys.

El cinquè triomf seguit del Barça Lassa arriba amb neguit final

Àlex Gozalbo Barcelona11/11/2016 00:18

Segueix-me

Sarunas Jasikevicius va tornar al Palau Blaugrana, però ho va fer per asseure’s a 15 metres d’on a l’estiu havia imaginat, a la banqueta de l’equip rival d’un Barça Lassa que ahir va superar el Zalgiris Kaunas (92-86) i va sumar la seva cinquena victòria consecutiva. Des que ha tornat Petteri Koponen l’equip blaugrana no coneix la derrota. El triomf culer, això sí, no va ser tan senzill com els seus aficionats havien imaginat, i el penúltim classificat de l’Eurolliga va presentar molta oposició. A 22 segons del final tan sols perdia per dos punts de diferència.

Tyrese Rice, que va anotar 18 dels seus 20 punts en la segona meitat, i Petteri Koponen (16) van liderar un triomf en què els joves Sasha Vezenkov (12) i Marcus Eriksson (11) van tenir un protagonisme destacat. Stratos Perperoglou, que va rebre un fort cop al maluc, no va poder disputar la segona meitat, cosa que va reduir una ja prou minvada rotació blaugrana. Brock Motum, que va sumar 26 punts sortint des de la banqueta, va ser el millor dels visitants.

“Ha sigut una victòria molt important per a nosaltres en aquest tram tan complicat. El Zalgiris ha jugat d’una manera excel·lent i ha mantingut el desig de guanyar sempre. Nosaltres teníem molta pressió per guanyar”, va opinar Georgios Bartzokas. L’entrenador del Barça Lassa va destacar la feina de Brad Oleson: “Ha fet exactament el que necessitàvem”.

Menys motivat que contra el Maccabi FOX Tel Aviv o el Reial Madrid, el Barça Lassa va trigar a agafar el fil a un duel incòmode contra un rival que Jasikevicius ha sabut endreçar. El Zalgiris Kaunas ha millorat en defensa i té un joc ofensiu equilibrat que comet poques errades. A més, ha heretat el caràcter del seu entrenador i és un equip que mai perd la cara als partits. Tot i començar perdent, el conjunt lituà va arribar al descans amb el marcador molt ajustat (36-35).

La màxima renda del Zalgiris va ser de quatre punts (48-52) i va servir perquè el Barça Lassa veiés les orelles al llop i reaccionés amb un contundent parcial de 13-2 que va tranquil·litzar el Palau Blaugrana (61-54). Tot i això, l’equip local mai va aconseguir aixecar el seu avantatge per sobre dels 10 punts (78-68) i el rival lituà sempre va tenir la sorpresa a tir.

El Barça Lassa va arribar als últims 22 segons de partit amb un avantatge de tan sols dos punts (88-86), però Tyrese Rice i Joey Dorsey es van mostrar segurs des de la línia de tirs lliures i van saber assegurar la victòria (92-86).

Sarunas Jasikevicius va fer una roda de premsa molt crítica amb l’Eurolliga. “L’arbitratge ha sigut un dels factors més importants pels quals hem perdut el partit. No ens agrada parlar d’això, però ha sigut decisiu. Així és molt difícil competir. No és la primera vegada que ens passa, hem tingut arbitratges dolents en molts partits i no podem callar”, va dir el tècnic del Zalgiris. “Respecto la seva opinió, però no la comparteixo”, va respondre Bartokzas.

Holmes debuta i el club continua buscant base

Quan faltaven 7 minuts i 35 segons per arribar al descans, Georgios Bartzokas va fer debutar Jonathan Holmes. Descol·locat en atac i incòmode amb el criteri arbitral, l’aler pivot nord-americà va disputar 12.40 minuts, temps en què va sumar 4 punts i 2 rebots. El jugador no sabia que al bàsquet europeu t’eliminen amb 5 faltes personals i tan sols se sabia 3 sistemes ofensius. El Barça Lassa continua buscant un director de joc. El club blaugrana va rebutjar ahir nous oferiments de diferents intermediaris, ja que cap dels bases proposats s’ajusta als seus requisits. El francès Léo Westermann -el conjunt culer va rebutjar els drets d’aquest jugador- va ser titular amb el Zalgiris Kaunas.

El Barça manté pels pèls la ratxa de victòries a l'Asobal

ARA Barcelona09/11/2016 21:58

El Barça Lassa d'handbol ha celebrat al Palau Blaugrana els 100 triomfs consecutius a l'Asobal. Els homes de Xavi Pascual ho han fet de la millor manera possible, derrotant l'Ademar de Lleó i sumant la victòria 101 seguida a la lliga espanyola. Això sí, un triomf agònic i que no s'ha resolt fins a l'últim minut (26 a 25).

El partit ha estat ajustat i el Barça Lassa ha hagut de suar per derrotar un Ademar que s'ha situat per davant del marcador abans del descans. Els de Xavi Pascual, però, han reaccionat al a segona part i han agafat avantatge. Però els blaugranes mai s'han acabat de distanciar i l'equip de Lleó ha arribat al tram final amb possibilitats, empatant a falta d'un minut.

Però un bon atac del Barça i un error de l'Ademar en la darrera acció del partit han permès que els de Xavi Pascual mantinguin la ratxa de partits guanyant.

D'altra banda, aquest dimecres també ha jugat el Fraikin Granollers, que ha derrotat el Port Sagunt per un contundent 38 a 25.

Celebració de les 100 victòries

Abans del partit els jugadors, vestits amb una samarreta commemorativa, han festejat l'efemèride amb els aficionats i han passat per un passadís d'homenatgeformat per nens i nenes.

La teràpia de la victòria

www.fcbarcelona.cat - 11/11/2016 | 13:14

L’equip vol girar full de l’eliminació a la Copa del Rei brindant un triomf amb bon joc al Palau contra un Aspil-Vidal Ribera Navarra en línia ascendent (21 h, Esport 3)

El Barça Lassa s’enfronta aquest vespre a l’Aspil-Vidal Ribera Navarra amb l’objectiu de sumar la cinquena victòria consecutiva a la Lliga i, sobretot, recuperar les bones sensacions després de la derrota a la Copa a la pista del Llevant.

Els blaugranes, que no podran comptar encara amb Bateria, són tercers a la classificació empatats a punts amb el Movistar Inter i només un punt per darrere del Palma Futsal. Per la seva banda, l’Aspil-Vidal Ribera Navarra ocupa el dotzè lloc de la classificació amb només 4 punts, precisament aconseguits en les dues últimes jornades, després de guanyar a la pista de Santiago Futsal (2-4) i d'empatar en el derbi contra el Xota (2-2).

L’Aspil-Vidal Ribera Navarra presenta aquesta temporada un projecte renovat, amb set cares noves però que manté el segell de Pato, per cinquena temporada a la banqueta de l’equip de Tudela. “Va ser un jugador top i és un entrenador fantàstic”, diu d’ell amb admiració Andreu Plaza. Entre els nous fitxatges de Pato, dos exblaugranes que juguen cedits al Ribera Navarra: Ferran Plana i Oussama. El Barça Lassa i l’Aspil-Vidal Ribera Navarra ja es van enfrontar aquesta última pretemporada amb victòria blaugrana per 3-2.

Marc Gasol quiere fundar una peña del Barça en Memphis

La cantidad de requisitos que el club exige para la creación de un club de fans oficial frena, de momento, la iniciativa de Marc Gasol


Marc Gasol no se pierde ningún partido del Barça de fútbol EFE

Rut Vilar (Nueva York)

11-11-2016 | 11:53 H.

Esté donde esté, si no es por un entrenamiento o un partido, Marc Gasol no se pierde ni un encuentro del Barcelona. El pívot de los Grizzlies es un gran seguidor del equipo de Luis Enrique y es tanta su pasión que querría crear una peña azulgrana en Memphis, donde reside desde hace ya ocho años. “Lo he mirado varias veces, pero los requisitos para abrir un peña oficial me parecen tan complicados que me han echado para atrás, pero me encantaría hacerlo”, confiesa el jugador de Sant Boi.

Gasol admite que su abuelo era seguidor del Espanyol y que cuando él y Pau eran pequeños los llevaba a menudo a ver al equipo blanquiazul, aún así, asegura que ahora el único periquito que hay en su casa es su padre. “Está contento, porque nos ganaron en la Copa Catalunya”, bromea.

En Memphis, Gasol se siente un poco solo siguiendo al Barcelona, por eso le gustaría fundar la peña. “Mis compañeros de equipo no son nada futboleros, sólo saben de fútbol por el FIFA17”, señala entre risas.

Así las cosas, Marc aprovecha cualquier posibilidad para discutir sobre el equipo azulgrana, como en su reciente visita a los NY Knicks. Tras la derrota de los Grizzlies, el pívot estuvo debatiendo sobre la victoria del Barça ante el Granada con varios periodistas en el mismísimo vestuario del Madison Square Garden.

De hecho, en un reportaje reciente sobre la vida de los Gasol emitido en el conocido 60 minutes de la CBS, Pau y Marc llevaron al equipo de la televisión norteamericana al Camp Nou, al Palau Blaugrana y también al museo del club.

El Barcelona tiene ahora mismo seis peñas oficiales en Estados Unidos: Nueva York, Chicago, Washington DC, Miami, San Francisco y Los Ángeles. La apertura de la oficina del club en Manhattan debe servir también para ordenar y hacer crecer los grupo de fans en el país.

I la trepitjada de Pau López a Leo Messi?

Fa 10 mesos que el Barça va reclamar a la RFEF que el Comitè de Competició actuï d’ofici

ALBERT LLIMÓS Barcelona Actualitzada el 14/11/2016 00:00


Moment en què Pau López, exporter de l’Espanyol, trepitja Leo Messi, davanter del Barça. / ARA

Què se n’ha fet de la trepitjada de l’exespanyolista Pau López a Leo Messi? El passat 13 de gener -fa 10 mesos- el Barça va informar que demanaria a la Federació Espanyola de Futbol un canvi en el règim disciplinari perquè el Comitè de Competició pugui actuar d’ofici en les accions violentes que no recull l’àrbitre. Amb el derbi contra l’Espanyol encara ben present, i molest perquè Luis Suárez va ser sancionat amb dos partits, el mateix president blaugrana, Josep Maria Bartomeu, va anunciar que traslladaria la petició als òrgans competents. Deu mesos més tard se’n sap ben poca cosa de la petició del Barça.

Al club asseguren que es va formular un escrit a la secretaria general de la RFEF, un òrgan que aquest octubre va canviar de cap visible, amb el nomenament d’Esther Gascón en el lloc del defenestrat Jorge Pérez. L’anterior secretari general va caure víctima de la guerra interna a la Federació, i la seva oposició a Ángel María Villar li va costar el càrrec. Fonts oficials de la RFEF asseguren que la petició del Barça no podrà debatre’s fins a l’estiu de l’any que ve, com a mínim, quan se celebri una nova assemblea ordinària en què es podria incloure el debat sobre la modificació del règim disciplinari.

A Las Rozas mantenen que la petició del Barça va arribar després de l’assemblea del mes de juliol i que, per tant, ara el debat s’haurà de posposar un any més. Això sí, a la RFEF puntualitzen que els serveis jurídics no tenen cap constància de la sol·licitud blaugrana i que, per tant, a hores d’ara és un tema guardat en un calaix de la secretaria general.

Però el tema no s’acaba aquí. Al mateix Camp Nou asseguren que en dret sancionador l’òrgan competent, en aquest cas el Comitè de Competició, “sempre” pot entrar “d’ofici”. Ho podia fer abans, com en el cas de Patrick Kluivert l’any 2000, i també ara. Per tant, el que demana realment el Barça és que es faci un canvi del règim disciplinari actual per explicitar una qüestió que ja està acceptada i regulada: “L’obligatorietat” d’actuar, com reclamava en un comunicat el club al gener.

Una petició del Barça perquè el Comitè no actua d’ofici. A la Federació reconeixen que aquest any, com gairebé sempre, es té com a consigna no entrar a jutjar les jugades que no veu l’àrbitre. Cal sempre una denúncia prèvia d’una de les parts implicades. “S’obriria un meló. Si s’explicita tal com demana el Barça, el Comitè hauria de veure tots els partits del cap de setmana per analitzar totes les jugades i hi hauria moltes sancions”, argumenta l’advocat expert en dret esportiu Xavier-Albert Canal.

En la mateixa línia s’expressa Alfredo Flórez, que durant més de dues dècades va formar part de Competició. “Mai ha estat prohibit actuar d’ofici. Però el dret sancionador fixa que s’intervingui el mínim possible, i que no es persegueixin fets que la mateixa part perjudicada no persegueix”, assegura un home que va estar en el centre de la polèmica moltes vegades per les seves decisions. Flórez creu que si s’actués d’ofici el futbol espanyol seria un autèntic “caos” perquè hi hauria “greuges comparatius” i el Comitè hauria de “veure” tots els partits, totes les jugades. “No s’ha de canviar res per raons d’eficàcia”, remata Flórez, que assegura que en els vuit anys que va estar presidint el Comitè (2004-2012) no va entrar “mai” a sancionar d’ofici ningú.

De la mateixa manera que Flórez s’expressava fa 16 anys el portaveu del Barça, Josep Maria Antràs. Llavors, arran dels cinc partits que li van caure a Kluivert per l’agressió a un jugador del Rayo que l’àrbitre no va veure, el club català va clamar amb vehemència. “A partir d’ara s’obre una nova època per al futbol espanyol. Hauran d’obrir 40 o 50 expedients d’ofici. La resolució és molt greu”, lamentava l’assessor jurídic de la junta de Josep Lluís Núñez.

No es vol denunciar

El Barça va traslladar el cas de Pau López a Las Rozas perquè no era gratificant denunciar els jugadors rivals, una espiral que podia ser perillosa perquè les denúncies es creuarien de banda a banda d’Espanya. De fet, ja no ho va fer amb el madridista Pepe quan va trepitjar Messi l’any 2012 en un clàssic de Copa del Rei. Uns anys més tard, els mateixos arguments es van esgrimir en el cas de Pau López. El Comitè, segons els blaugranes, hauria de ser proactiu en aquestes qüestions.

En un món ple d’estirabots de cara a la graderia, com reconeixen al Barça que a vegades s’actua, la impetuositat inicial en el cas de Pau López -ara al Tottenham- s’ha diluït. Al Camp Nou mantenen que no va ser un brindis al sol: si el tema es manté oblidat en un calaix és conseqüència de la burocràcia federativa. La violència que se’ls escapa als àrbitres, per tant, continuarà sense sancionar-se. El que passa al camp es queda al camp.

Xavi Llorens espera al mejor Twente

El Barça viaja a Holanda con la ventaja del 1 a 0 de la ida y con la esperanza de cerrar el pase a cuartos de final
Xavi Llorens espera al mejor Twente

Xavi Llorens, Marta Unzué y Melanie Serrano han atendido a la prensa @FCBfemeni

sport.es

14-11-2016 | 18:51 H.

Solo unas horas después de aterrizar en Barcelona tras el partido de liga en Sevilla (1-1 contra el Betis), el equipo femenino del Barça ha vuelto a coger las maletas, esta vez para marchar en dirección a Holanda. Allí espera el Twente con la intención de remontar el 1-0 del Miniestadi.

Tras un encuentro de ida en el que las jugadoras de Xavi Llorens pudieron sentenciar la eliminatoria, el técnico azulgrana imagina una vuelta con un rival enchufado: "Van a subir la intensidad y se multiplicarán por diez". El entrenador espera que su equipo sea capaz de aguantar la agresividad de las holandesas: "Si somos capaces de hacerlo, tendremos la eliminatoria encarrialada". Llorens ha atendido a los medios en la Ciutat Esportiva Joan Gamper momentos antes de emprender el viaje hacia Enschede. También ha reconocido que sus chicas "son superiores, pero tienen que demostrarlo en el campo".

En la misma dirección ha hablado la capitana Marta Unzué: "Sabemos que tienen que dar un paso adelante y serán más ofensivas, por eso tenemos que marcar un gol para estar más tranquilas". Al mismo tiempo ha reconocido que ya tienen experiencia en este tipo de partidos y que de eso "se aprende mucho". Otra capitana del equipo, Melanie Serrano, ha destacado que superar la elimnatoria sería "muy importante para el Barça porque apuesta mucho por el fútbol femenino".

http://www.dailymotion.com/video/x51yglu_xavi-llorens-el-twente-pujara-la-intensitat_sport

L'Esportiu': Huawei, posible patrocinador de la camiseta del Barça



Estaria bé pels crítics amb la terrible Qatar. D'una "dictadura" a una altra "dictadura "

Si ens posem crítics amb tot el que rodeja aquest món nostre de cada dia.................no sortiríem de casa

Si volem continuar mantenint el mateix nivell, no solament en futbol, sinó també en totes les seccions, cal buscar patrocinadors com calgui. Com penseu que continuen els Messis, Neymars , Suarezs, Sorhaindos, Tomas, Tomics, Rices, Pablitos Alvares, etc, [...]

TEBAS Per mi ,millor que no demani perdó
Angleterra i Escocia desafien la Fifa amb una rosella , ls dues seleccions "britaniques" van lluir a ls samarretes dels seus jugadors la rosella que commmemora el Día de l'Armistici (11 Novembre de1918) quan el bándol Aliat i l'impri alemany van acordar l'alto el foc a la Primera Guerra Mundial.La desisió no comptava amb el permis de la FIFA ( Inglaterra va guanyar a Escócia per3-0)

Qatar financïa estat islàmic... no en tinc noticies que Huawei financiï cap grup terrorista.

Publicitat d'acord, però que sigui digna.

Bump:

Aquests de la FIFA/UEFA no sé qui s'han cregut que són per anar prohibint els símbols de cada afició.

El Tebas és un trepa fastigós i un feixista, a mi tampoc em serix el perdó, el vull fora. I el m

és gros és que el Barça el va votar.

Qatar financïa estat islàmic... no en tinc noticies que Huawei financiï cap grup terrorista.

Publicitat d'acord, però que sigui digna.

Bump:

Aquests de la FIFA/UEFA no sé qui s'han cregut que són per anar prohibint els símbols de cada afició.

El Tebas és un trepa fastigós i un feixista, a mi tampoc em serix el perdó, el vull fora. I el més gros és que el Barça el va votar.

I

I la Xina es el model d'estat democrátic no?

Au venga home! !!!!!!!!

Si la junta del FCB va votar a Tebas y a Villar

No he dit pas això, ni de bon tros. Però estarem d'acord que Huawei fa menys pudor que un estat que financïa terroristes, no?

Si de mi depenguès tornariem a portar Unicef amb orgull al pit, com hauria d'haver estat. No tot són els diners, cal tenir presents els intangibles i la vista posada en el futur... i això parlant només de diners, si ja ens fiquem en temes ètics encara hi ha més raons. El Barça ha estat, és i ha de seguir sent quelcom més que un club, aquí rau la seva força i singularitat, no ha de ser un club més.

Bump:

I a l'Infantino si no m'equivoco! Tot i [...]