La via brasilera

Albert Llimós Barcelona12/10/2016 00:00

Segueix-me

Exactament avui fa 20 anys, Ronaldo Nazário agafava una pilota rebutjada per Gica Popescu al seu propi camp. Sobre la gespa del Multiusos de San Lázaro el brasiler va superar quatre rivals en una conducció plena de potència i velocitat per acabar batent mentre queia el porter local Fernando. Va ser el gol “més difícil” de Ronaldo en tota la seva carrera, una imatge que va formar part de l’imaginari blaugrana des d’aquell mateix instant. Uns mesos després d’aquella nit a Compostel·la, el jove davanter que havia impressionat el Camp Nou en una temporada espectacular marxava rumb a Itàlia.

Ronaldo va durar un any. Menys, fins i tot, que els quinze mesos antològics que va signar Romário a Barcelona. D’ell també en va quedar un gol que forma part de la memòria col·lectiva culer, la cua de vaca a Alkorta en un clàssic al Camp Nou que va acabar amb un 5 a 0 inesborrable. Els fugaços Romário i Ronaldo van anar seguits de Rivaldo, cinc temporades al Camp Nou, l’estrella brasilera que s’hi va estar més temps, que també va immortalitzar una xilena contra el València que forma part del decàleg de preferències culers. A un Rivaldo de posat trist el va succeir el somriure inesgotable de Ronaldinho, amb també cinc temporades com a blaugrana, però un nombre de partits més reduït per la seva claudicació final. Els aplaudiments del Bernabéu van eternitzar la contribució de Ronaldinho a l’imaginari culer. Va ser l’última gran estrella amb accent portuguès abans que el Camp Nou mutés cap a la llengua de Cervantes, sota l’hegemonia incontestable de Leo Messi.

Arriba Neymar

I el 2013, enmig del regnat argentí, va arribar Neymar per resseguir la línia brasilera que ha arrelat amb força a Barcelona en els últims 25 anys. A les cinc gran figures que han vestit la samarreta del Barça des que l’any 1993 va aterrar Romário provinent del PSV s’hi han de sumar els Giovani, Geovanni, Rochemback, Anderson, Motta, Edmílson, Sylvinho, Belletti, Dani Alves, Adriano, Thiago i Rafinha, una llarga nòmina a la qual no es van poder afegir, per poc, Keirrison ni Henrique.

Durant aquests últims anys, Neymar ha assumit el seu paper d’escuder generós de Messi, sense defugir la responsabilitat de crac que li pertoca, però sempre parapetat sota l’ombra d’un Messi que al Barça fa tots els papers de l’auca. El brasiler va aterrar amb 21 anys a Barcelona, conscient que era molt jove per reclamar el comandament del grup. Des de llavors, tot i els funestos vaticinis de molts, ha remat sempre en la mateixa direcció del seu company de vestidor. Una relació envejable que va portar la cúpula de Josep Maria Bartomeu a fer un grandíssim esforç l’estiu passat per pactar una renovació que vestirà el brasiler de blaugrana fins al 2021, amb una notable millora de fitxa, que li permetria tancar un cicle de vuit anys, que igualaria d’aquesta manera el d’Alves.

Però, tot i el pacte anunciat l’1 de juliol, que es preveu que se signi durant els pròxims dies, el debat dins el Barça segueix vigent. La pregunta que es continuen plantejant algunes veus de pes és si Neymar assumirà el seu rol de segon de bord mentre Messi sigui a Barcelona. L’argentí acaba contracte el 2018, i, amb 29 anys acabats de fer, iniciarà aviat les negociacions per renovar com a blaugrana. “Ell sap que li arribarà el seu moment. No cal buscar-lo. El món del futbol ja dirà en quin moment Neymar guanyarà la Pilota d’Or”, assegurava en una entrevista amb l’ARA el pare del brasiler fa uns mesos. Un procés natural, vaticinava el progenitor, que farà girar la balança, que ara com ara cau del costat de Messi. Ahir s’hi sumava Ronaldinho des de Roma, assegurant que “un dia serà el número u”. També Tostão, un dels noms en majúscules del futbol brasiler, mantenia recentment a El País que Neymar es convertiria en “el millor jugador de la història del Brasil després de Pelé”.

Fins que això passi, si abans no hi ha un nou intent del PSG o el futbol anglès de seduir Neymar, l’atacant haurà de seguir sent un adjectiu en el Barça de Messi. El nom, la idea, continua sent Messi, malgrat que durant un parell d’anys s’incloguessin preguntes sobre la venda de l’argentí en les enquestes que el club feia als socis.

Mentre manté intacta la paciència, el jugador no s’atura, per intentar arribar a l’etapa de maduresa en plenitud. En els últims tres anys, ha millorat la seva massa muscular i ha guanyat pes, sense que això afecti la seva explosivitat, a través de sessions addicionals en un gimnàs que va muntar a casa seva, on treballa la major part dels dies quan els seus compromisos comercials l’hi permeten. Ho fa amb dos objectius, evitar lesions i corregir aspectes de mobilitat i estabilitat que van detectar els especialistes. Ho fa des que Luis Enrique va arribar al Camp Nou, sota supervisió d’un preparador físic personal que el jugador va portar del Brasil, Ricardo Rosa, i un fisioterapeuta, Rafael Martini.

El físic, de moment, l’acompanya, i les lesions el respecten. Li falta la intel·ligència futbolística de Messi per assumir el rol que l’argentí té al grup. Com diu el periodista Ricard Torquemada, el brasiler no troba el to quan el 10 no hi és: necessita que se li limiti la llibertat. Quan l’equip el deixa jugar totalment lliure es perd; quan se li exigeix un patró, partint de la banda esquerra, entén el llenguatge, i millora el rendiment individual i grupal.

Messi accelera mentre tornen els espanyols

Directament des del Brasil, amb les marques de guerra del partit de la seva selecció visibles a la cara, Neymar va anar de l’aeroport del Prat a la Ciutat Esportiva per entrenar-se. Amb ell hi va estar durant uns minuts Leo Messi, que continua amb la seva progressió: va fer part del treball amb el grup per intentar jugar uns minuts contra el Deportivo. Nili, lateral dret del B, va exercitar-se amb el primer equip aprofitant els problemes físics de Sergi Roberto, i va pressionar encara més Aleix Vidal, que, segons Catalunya Ràdio, podria marxar aquest mercat d’hivern: Robert es va reunir amb el seu agent a Andorra i li va traslladar aquesta solució. A l’entrenament d’avui ja hi participaran Piqué, Busquets i Iniesta.

Tyrese Rice, una manera de viure

El base reapareix i lidera la victòria en la pròrroga del Barça Lassa contra el Baskonia (98-92)

À.G. Barcelona Actualitzada el 10/10/2016 00:00


Tyrese Rice, base del Barça Lassa, durant el partit contra el Baskonia al Palau Blaugrana. / ALEJANDRO GARCÍA / EFE

El Barça Lassa arribarà a l’estrena de l’Eurolliga amb la feina feta a la Lliga Endesa, on ahir va superar un incòmode Baskonia (98-92). L’equip blaugrana, nerviós, va necessitar una pròrroga per assegurar-se el triomf contra un rival que mai es va donar per vençut.

Georgios Bartzokas va tenir les baixes de Petteri Koponen, Pau Ribas i Shane Lawal, però va poder comptar amb Tyrese Rice, que va reaparèixer. El base nord-americà representa una manera de viure, un estat d’ànim del qual els seus companys s’encomanen. Quan ell hi és, tothom juga al seu ritme desacomplexat. Ahir va acabar el partit amb 20 punts, 7 faltes rebudes i 4 assistències, una de les quals per sota de les cames. Més enllà dels números i del triomf final, l’equip va connectar amb els 5.042 aficionats del Palau Blaugrana.

El triomf també va servir per veure un nou estil de gestionar l’equip, ja que Joan Carles Navarro, que va anotar 14 punts en 19.12 minuts, es va quedar sense disputar els moments decisius del partit.

Animat per un Justin Doellman que va anotar 11 dels seus 24 punts en el primer quart, el Barça Lassa es va construir un avantatge de deu punts durant un segon període que va acabar amb un resultat de 53-47. L’equip blaugrana va proposar un joc equilibrat en atac, però es va mostrar massa tou en defensa. Això ho va aprofitar el Baskonia per reenganxar-se en el marcador en diferents fases en què el partit semblava trencar-se, com per exemple en la recta final d’un tercer quart en què el conjunt basc va reaccionar a un desavantatge de deu punts i va passar d’un 70-60 a un 72-73.

El partit va arribar empatat als últims 4,2 segons, i Tyrese Rice va fallar un triple molt llunyà que hauria evitat la pròrroga (84-84). Tot i cometre moltes errades, en el temps extra l’equip blaugrana va ser superior contra un rival que va dependre massa de Shane Larkin.

“Ens queda molta feina per fer”

“Hem jugat sota pressió el primer partit a casa i això s’ha notat, però hem aconseguit la primera victòria al Palau contra un rival difícil que ha fet un partit excel·lent. És evident que ens queda molta feina per fer. Tot i que hi ha molts jugadors de l’any passat, som un equip nou amb una filosofia nova, i necessitem temps”, va opinar Georgios Bartzokas, tècnic del Barça Lassa.

El missatge Piqué

JORDI BORDA Adjunt a la direcció de Catalunya Ràdio Actualitzada el 10/10/2016 21:52

A Oleguer Presas el van convocar a una concentració de la selecció espanyola el 2005. Allò va ser un moviment polític, de profunda càrrega simbòlica, perquè el que es buscava era la fotografia d’Oleguer amb el xandall d’Espanya. El seleccionador del moment no semblava especialment interessat a comptar amb els serveis del jugador del Barça i tothom tenia clar que el de Sabadell no tenia gaire interès a posar-se la samarreta de la roja. Ja sigui de màniga llarga o en format estiu. Amb el temps ha quedat bastant clar que aquella convocatòria, a la qual Oleguer no es podia negar si no volia tenir problemes legals, era un missatge clar a la dissidència. El poder no estava disposat a acceptar que un personatge de rellevància social i mediàtica com un jugador del Barça qüestionés l’espanyolitat.

Molt d’això, d’aquesta voluntat d’eliminar el posicionament de personatges públics, hi ha en l’afer Piqué. Abans del 2012 una part de la població d’aquest país retreia als esportistes que no es posicionessin políticament. Però és que la consigna era clara: qui se surt del discurs neutre no apareix a la foto. Corrien aquells temps en què si algun pilot del Mundial de motociclisme agafava la bandera equivocada en un triomf rebia una trucada del patrocinador de torn. O si un atleta feia un gest equivocat producte de l’eufòria algú li recordava que la beca corre cert perill si no hi ha un comportament adequat. El 2012 va rebentar les costures de tanta contenció. ¿Algú es podria pensar que si més de la meitat d’un país aposta per un posicionament polític trencador com la independència els esportistes en quedarien al marge?

El més greu de tot és que, a diferència d’Oleguer Presas, Gerard Piqué no era un independentista. Potser no ho és ni ara. Fa uns anys, en una entrevista a Catalunya Ràdio, es va mullar amb una opinió a mig camí entre el federalisme i la no alteració de l’ statu quo autonòmic. Alguna cosa no funciona bé a l’Estat quan un jugador que ha participat activament en els triomfs més importants de la història del futbol espanyol és tractat com si fos portador d’un virus contagiós. Al cap i a la fi, Piqué segurament ha recorregut a marxes forçades el camí que han transitat molts ciutadans d’aquest país. Si no em volen, marxo. Amb Oleguer se’n van sortir per enviar el missatge preventiu a la dissidència. Si algú tenia la temptació d’utilitzar la seva projecció pública ja sabia el pa que s’hi donava. Amb Piqué s’han equivocat, perquè molt em temo que acabarà provocant la reacció contrària.

El Barça presentarà a l'assemblea de socis un pressupost de 695 milions d'ingressos per a la temporada 2016-2017

ARA Barcelona12/10/2016 13:12

El dissabte 29 d’octubre, el Barça celebrarà l'assemblea general ordinària de socis. El club presentarà davant dels socis compromissaris –que hauran de votar-lo– un pressupost per a la temporada 2016-2017 que preveu uns ingressos de 695 milions d'euros, cosa que suposaria un màxim històric d'ingressos del club, ja que representaria un augment del 2% respecte als d'aquest any, que també hauran d'aprovar-se en una votació.

L'apartat en què més creixement preveu el club és el de màrqueting, ja que l'entitat treballa per internacionalitzar-se i posicionar la seva marca. Així, l'objectiu del Barça és augmentar més de 30 milions d'euros els ingressos per patrocini el pròxim curs.

Respecte a aquesta temporada, baixa la quantitat ingressada pel que fa als traspassos de jugadors: es passa dels 67 d'aquest curs als 45 pressupostats per a l'any vinent, 22 milions menys.

Pel que fa a les despeses d'explotació, el club preveu gastar-se la temporada vinent663 milions d'euros, cosa que permetria acabar l'exercici amb uns beneficis de 32 milions d'euros, que finalment serien 21 després d'impostos. La nòmina esportiva i l'amortització derivada dels costos de traspàs faran que s'incrementi la partida de despeses a causa de les renovacions i les noves incorporacions previstes per a la temporada vinent. Així, els salaris esportius passaran dels 375 milions d'euros d'aquesta temporada als 392 previstos per a la pròxima.

Pel que fa a les despeses de gestió, el club preveu incrementar aquesta partida un 14% per poder fer front al cost de les oficines de Nova York i de Hong Kong, a banda de la posada en marxa d'altres projectes estratègics de coneixement, innovació i tecnologia.

Andressa Alves converteix el Barça en candidat a tot

La presència de la brasilera obre un nou capítol al femení blaugrana i classifica l'equip de Xavi Llorens pels vuitens de la Champions League

per Adrià Soldevila 13/10/2016

Andressa Alves celebra el gol de la victòria davant el Minsk. | FCB

La Women's Champions League té un nou candidat. Si la temporada passada, el Barça va ser a poques passes de disputar les semifinals de la màxima competició continental femenina, aquest any les sensacions i el joc que transmet el conjunt blaugrana fan omplir el pot de l'esperança i augmentar les expectatives d'èxit d'un equip fortament millorat. Amb només un gol encaixat i 24 d'anotats en set partits oficials, les de Xavi Llorens s'han convertit en candidates a competir per tots els títols.

La mala fortuna de la temporada passada i el final de curs complicat, amb l'eliminació als quarts de final de la Lliga de Campions davant el PSG amb un gol en els darrers instants a París, va provocar una inversió econòmica obligada per uns nous objectius. Durant l'estiu, el Barça ha incorporat les internacionals Line Roddik Hanssen, Andressa Alves i Leila Ouahabi (formada al club blaugrana), amb la voluntat de fer evolucionar el conjunt i convertir-lo guanyador.

Amb la defensa arreglada -la danesa Roddik al capdavant- i una davantera prou efectiva, al Barça li mancava un desequilibri a la zona de tres quarts de camp avui assolit amb la brasilera Alves. La dorsal '22' del primer equip va aconseguir el seu primer gol com a barcelonista aquest dimecres a la tarda, en un encallat i plujós partit de Champions League davant el Minsk, una competició que mai abans havia disputat, tot i procedir d'un dels clubs més prestigiosos de França, el Montpellier, superat darrerament per l'Olympique de Lió i el PSG.

Andressa Alves s'ha adaptat al Barça com si hi hagués jugat tota la vida. En molt poc temps, en qüestió de dos mesos i de comptats entrenaments (va disputar els Jocs Olímpics), s'ha convertit en una peça clau en l'esquema de Xavi Llorens. Situada en una teòrica posició d'interior, Alves lidera l'equip amb una llibertat de moviments digna del millor Messi. És la primera en arremangar-se i recuperar pilotes al mig del camp i també la primera en crear, en iniciar la fase de construcció amb una visió panoràmica i una tècnica altament depurada.

La brasilera és el complement perfecte per a Jennifer Hermoso i Alexia Putellas, les golejadores de l'equip, una còmplice ideal per a que les davanteres pugin explotar les seves millors virtuts: el dribbling i el remat a porteria. Tant Jenni, com Alexia, ja s'han beneficiat de la qualitat d'Andressa que, davant el Minsk, va aconseguir perforar la porteria contrària per primera vegada des que vesteix els colors blaugrana. El Miniestadi va conèixer, en primera persona, la nova futbolista del Barça. Els aficionats que van apropar-se al petit estadi barcelonista es van enamorar de la nova adquisició, del nou tresor de l'equip femení. Una crack, una jugadora brillant que no té res a envejar-li als esportistes que trepitgen cada setmana el Camp Nou.

La metamorfosi definitiva de l’Eurolliga

Àlex Gozalbo Barcelona13/10/2016 21:01

Segueix-me

El Barça Lassa debuta aquest divendres (18 hores, Esport3 i Movistar Deportes 1) a l’Eurolliga, competició que estrena un nou format més ambiciós en què els 16 millors equips s’enfrontaran entre ells a doble volta. El primer rival culer serà l’Unics Kazan, un conjunt que torna a l’Eurolliga després de disputar l’Eurocup la temporada passada. La continuïtat és la principal virtut d’un grup de jugadors que continua entrenat per Ievgueni Paixutin i que compta amb Keith Langford com a principal referència ofensiva. L’andorrà Quino Colom hi segueix tenint un protagonisme destacat. L’adversari rus s’ha reforçat amb Coty Clarke, Ievgueni Voronov, Pavel Antipov, Aleksandr Karpukhin i Vladislav Yevstafev.

Georgios Bartzokas tindrà les baixes de Pau Ribas, Petteri Koponen i Shane Lawal. “Serà un partit difícil en què haurem de ser pacients i lluitar cada possessió si volem guanyar”, opina el tècnic grec, que vol esperar-se a fer una valoració definitiva sobre el nou format. “Hem d’esperar un any, però serà molt interessant per als seguidors. Per als equips el nivell de dificultat augmenta, amb menys descans i partits molt durs”.

Bona part de les opcions del Barça Lassa passen pel rendiment de Tyrese Rice, el nou líder de l’equip blaugrana. “Estem preparats i motivats per començar. Serà molt emocionant. L’any passat l’Unics Kazan ja va demostrar ser un gran equip. Hem d’estar preparats per defensar el seu joc. No hi haurà cap dia en què juguem davant d’un equip menor i puguem descansar. Hem d’estar al 100%”, diu el base.

Nou model de negoci

Jordi Bertomeu, president i CEO de l’Eurolliga, està molt satisfet amb el nou sistema de competició. “Els somnis que els propietaris, directius, entrenadors, jugadors i periodistes han tingut durant dècades, finalment es faran realitat. La primera lliga de bàsquet europeu ha començat. Aquest ha sigut l’objectiu des de l’any 2000, quan els clubs van decidir crear la seva pròpia competició”, reconeix el dirigent català, que posa l’accent en l’experiència que viuran els seguidors. “Per primera vegada en la història, els nostres fans podran gaudir de tots i cadascun dels 16 millors equips europeus competint cada setmana”, opina.

“En els últims 15 anys, els nostres clubs han pres les decisions necessàries per fer créixer l’Eurolliga i el progrés fins al punt de revolucionar el model esportiu europeu per mitjà de la creació d’una veritable lliga”, assegura Bertomeu, que insistent a explicar que el canvi esportiu va acompanyat d’un canvi en el model de negoci: “Els clubs podran desenvolupar projectes en funció de plans de negoci estables, i així es facilitarà la seva sostenibilitat”. L’Eurolliga xifra en més d’un 50% l’increment dels ingressos que tindran els clubs.

Els 16 equips participants, que han homogeneïtzat la imatge dels seus parquets, tenen assegurats un mínim de 30 partits, el triple que la temporada passada. Abans de disputar els quarts de final, el Barça Lassa va disputar 24 partits la campanya passada. Ara, la xifra creix fins als 30 i s’introdueixen cinc setmanes amb doble jornada. El calendari és més exigent i ho és des del primer moment.

El CSKA de Moscou, vigent campió, el Fenerbahçe, finalista, i el Reial Madrid són els tres grans aspirants al títol, que es decidirà a la final four d’Istanbul. A Catalunya l’Eurolliga es podrà seguir a través d’Esport3, que ha renovat per dues temporades, i de Movistar+. “Estem encantats de continuar treballant amb aquests dos operadors. Tot es redueix a com tracten els nostres aficionats. Sabem per experiència que els espectadors de Movistar i TV3 a Catalunya veuran la competició en el seu millor format”, explica Bertomeu.

El Twente, proper rival del Barça femení a la Champions

El Miniestadi acollirà l’anada dels vuitens de final al novembre

per Laura Alberch 17/10/2016


Olga Garcia, durant el partit de la temporada passada davant el Twente. | FCB

El sorteig dels vuitens de final de la Lliga de Campions, que s’ha celebrat avui, ha emparellat el Barça amb un conegut rival: el FC Twente. D’aquesta manera, les blaugrana s’enfrontaran a l’equip holandès per segona temporada consecutiva en la mateixa ronda. El partit d’anada es jugarà al Miniestadi el 9 o 10 de novembre, mentre que la tornada es disputarà a Holanda el 16 o 17 del mateix mes. Els antecedents són favorables al Barça. El curs passat les blaugrana van eliminar el Twente guanyant ambdós partits, per 0-1 i 1-0, amb gols d’Olga Garcia.

L’equip blaugrana es va classificar pels vuitens la setmana passada en eliminar el Minsk amb un resultat global de 5-1. El Barça va aconseguir un 0-3 en terres bielorusses i, sota una intensa pluja, un 2-1 al Miniestadi. La temporada passada les blaugrana van arribar a quarts de final, on van caure per la mínima (1-0) contra el PSG.

Després de conèixer el rival, el tècnic Xavi Llorens s’ha mostrat optimista: "El Twente era un dels quatre possibles rivals que coneixem i això és un avantatge. Tot i així, hi ha hagut molts canvis a la plantilla i hem de valorar-los". D’altra banda, l’entrenador també ha fet una crida per omplir el Miniestadi: "Amb l’anada al Miniestadi necessitem el suport del públic. Un bon resultat seria molt important". Així doncs, el proper repte del Barça és repetir la gesta de la temporada passada.