L'excusa del Madrid amb el català és falsa

09/05/2016

Francesc Garriga desmunta la teoria del Reial Madrid sobre l'ús del català que ha fet servir el club per justificar l'episodi d'ahir amb Kiko Casilla

La primera posición de la fase regular, en sus manos

WWW.FCBARCELONA.ES

09/05/2016 10:50

Al Barça Lassa le faltan tres jornadas para confirmar la primera plaza de la fase regular

Dos partidos contra los conjuntos canarios y uno en Madrid, ante Estudiantes, marcarán el camino de los barcelonistas



Samardo Samuels, en el partido de esta temporada a la pista del Herbalife Gran Canaria / ACB

El calendario de Valencia y Madrid

J32 CAI – València
J32 R. Madrid – Fuenlabrada
J33 Unicaja – València
J33 R. Madrid – Baskonia
J34 València – Andorra
J34 B. Sevilla – R. Madrid

El FC Barcelona Lassa sigue dependiendo de sí mismo para acabar primero la fase regular de la Liga Endesa y conseguir así la ventaja de pista en los Play-Off al título. Los de Xavi Pascual, a pesar de la derrota en la complicada pista del Valencia Basket, siguen teniendo un colchón de una victoria respecto al conjunto 'taronja' y al Real Madrid, que ocupan la segunda y tercera plaza, con idéntico balance de triunfos y derrotas (26-5).
Herbalife, Estudiantes y Iberostar

El calendario del Barça Lassa, a pesar de tener dos partidos en el Palau, no es sencillo, ya que se enfrenta ante tres equipos con necesidades muy diversas en estas últimas jornadas del campeonato.

Para empezar, el miércoles, en jornada entre semana, recibe al Herbalife Gran Canaria, el conjunto que entrena Aíto García Reneses y en el que juegan los ex azulgranas Xavi Rabaseda y Oriol Paulí. Es el primero de los enfrentamientos y es en el menos en juego hay por parte del rival, ya que ocupa una cómoda quinta plaza, a dos victorias del Laboral Kutxa, que es cuarto, y con margen respecto al sexto, que es el Unicaja con 17-14.

El fin de semana la salida ya es más complicada. A pesar de la aparente diferencia entre FC Barcelona Lassa y Movistar Estudiantes, que lucha por salvar la categoría (8-23), el Palacio de Deportes de la Comunidad de Madrid podría ser una auténtica olla a presión, y más si los jugadores que entrena Sergio Valdeolmillos superan este martes al UCAM Murcia, un conjunto que ahora mismo es equipo de Play-Off y que también se juega mucho.

Finalmente, el domingo 22 de mayo, con una semana entera para preparar el encuentro, el Palau se despedirá de la fase regular de la Liga Endesa con un enfrentamiento contra el Iberostar Tenerife de Txus Vidorreta. Los canarios son actualmente el 10º clasificado, pero sólo están a una victoria del UCAM Murcia que es octavo y que, por tanto, tiene derecho a Play-Off. Si los de Tenerife superan este miércoles a otro de los equipos implicados en la lucha por el descenso, el Rio Natura Monbus Obradoiro, llegarían al pabellón barcelonista aún con opciones de estar entre los ocho mejores.

El Barça, especialista a guanyar Lligues en l'últim sospir

Natàlia Arroyo Barcelona
09/05/2016 09:32

Segueix-me

Jugar-se una Lliga en l'última jornada és sinònim d'èxit per al Barça. Sobretot si el rival és el Reial Madrid i si es mira a partir de Johan Cruyff. En les últimes 25 Lligues, en vuit ocasions s'ha hagut de resoldre el títol en l'última jornada, i en sis hi ha estat implicat el Barça. En el curs 2002/03 els blaugranes es van mirar des de la distància com rivalitzaven Madrid i Reial Societat, amb alegria final per als madrilenys, i en el 1995/96, com l'Atlètic rubricava un títol guanyat en un apassionant tu a tu contra el València. De les altres sis situacions, el Barça n'ha sortit victoriós en cinc, amb la taca de la Lliga que l'Atlètic de Madrid li va prendre a l'equip de Gerardo Martino fa dos anys al Camp Nou.

Afrontar l'última jornada amb la pressió de no poder fallar no és una situació nova per a molts dels integrants de l'actual plantilla blaugrana, perquè ja s'hi van trobar en la segona temporada de Pep Guardiola l'any 2010, quan van haver de derrotar el Valladolid per no deixar-se atrapar pel Madrid de Pellegrini. L'any passat, en canvi, Luis Enrique i els seus van arribar a l'última jornada amb els deures fets. Una victòria per la mínima al Vicente Calderón en la penúltima cita ja havia posat prou marge entre Barça i Madrid a la classificació per afrontar l'últim matx, contra el Deportivo de la Corunya, sense tensions.

Curiosament, el conjunt gallec tornarà a ser un dels protagonistes d'aquesta Lliga 2015/16, que, després de 37 partits, es decidirà en l'últim sospir dissabte a les 17 h: el Madrid jugarà a Riazor, i el Barça, a Granada. Serà un duel paral·lel de màxima rivalitat, com ha passat en tantes altres ocasions entre blaugranes i blancs. Les Lligues de Tenerife o la Lliga del penal de Djukic són records que diumenge el Camp Nou ja començava a rememorar, revisant la història recent dels títols que van arribar oberts a l'últim partit.

Messi ja és ‘cum laude’ a Europa en el xut de falta directa

FERRAN RIGAT Barcelona
11/05/2016 00:00

Leo Messi sempre ha sigut un alumne superdotat. En la majoria d’assignatures del joc ha destacat amb matrícula d’honor. Però una de les poques facetes en la qual no sempre ha sobresortit és el xut de falta directa.

La primera falta amb el Barça la va convertir la temporada 2009-10. La víctima va ser Grégory Coupet, que en aquella època defensava la porteria de l’Atlètic de Madrid. L’internacional francès es faria famós per haver protagonitzat de manera indirecta l’acció del Messi més murri. Ningú va demanar que la tanca es posés a la distància correcta i mentre el francès col·locava els seus defenses des del primer pal el deu blaugrana enviava la pilota a l’altra fusta. La frustració es deixava entreveure en la mirada del porter.

Des d’aquella diana l’argentí va millorar la tècnica del xut i actualment, amb el que va marcar el cap de setmana contra l’Espanyol, l’afició blaugrana ha pogut celebrar 23 gols de tir lliure. El del derbi va significar el setè gol de falta directa aquest curs. L’argentí segueix inflant el seu rècord personal i supera la millor marca que va aconseguir l’any 2012-13 amb Tito Vilanova a la banqueta. Aquell curs Messi va transformar quatre faltes -dues al Madrid, una al Granada i una al Betis- vestit de blaugrana, i dues més amb l’Argentina.

Willian, l’únic que fa ombra a Messi

Fins al gol d’aquest cap de setmana, Messi no ostentava la millor marca de les principals lligues europees. A Anglaterra un jugador feia ombra al deu del Barça en aquesta faceta del joc. L’internacional brasiler Willian havia transformat un total de sis tirs lliures. El kicker del Chelsea es va destapar a principi de temporada com tot un especialista amb quatre dianes de falta en la fase de grups de la Champions i dues més a la Premier League. Una ratxa que va acabar amb l’entrada del nou any.

En el duel entre l’argentí i el brasiler només hi ha un perseguidor directe.Miralem Pjanic, el migcampista del Roma, ha transformat un total de cinc tirs lliuresaquest any. Ja amb un total de quatre gols queden enrere una de les revelacions de la Premier League, Dimitri Payet, i un jugador ben conegut per l’afició espanyola, el migcampista del València Dani Parejo.

Comparant-ho amb els números que van fer els millors especialistes la temporada passada, Messi també ha superat el màxim realitzador de la 2014-15: Memphis Depay en va fer sis amb el PSV Eindhoven.

Eficàcia en el moment clau

En els moments clau no es pot dir que Messi desaparegui, i més quan xuta de falta. Tots els gols que ha convertit han sigut quan el marcador estava empatat o a favor del rival. En la Supercopa d’Europa les dues faltes que va convertir van significar l’empat i el desempat, respectivament. El gol contra el Dépor obria la llauna, igual que va passar contra el Celta i en el partit de Lliga contra l’Espanyol. En canvi, el gol que li va marcar a Pau López a la Copa del Rei servia per desempatar el duel. Contra el Sevilla, en Lliga, va transformar de falta el gol que empatava momentàniament el partit. A més el Barça ha guanyat tots els partits en què Messi ha convertit una falta en gol, a excepció del duel contra el Deportivo, en el qual l’equip no va passar de l’empat.

Dels sis especialistes aquesta temporada només Parejo i Payet poden presumir d’haver marcat en moments en els quals el marcador necessitava un gol.

Koeman, víctima del trencarècords

Ronald Koeman se suma al llistat d’antigues estrelles culers que l’argentí ha destronat del seu rècord. L’holandès va marcar 23 gols de falta durant les sis temporades que va jugar al Camp Nou, una xifra que Messi ja ha atrapat. A més, l’exblaugrana va marcar dos gols més de falta, en aquest cas de manera indirecta, com el mític gol que va fer a la final de la Copa d’Europa de Wembley de l’any 1992. “Atenció: Koeman, toca Stòitxkov, para Bakero, pica Koeman. Gol!”, com va immortalitzar Joaquim Maria Puyal en aquell màgic minut 111.

L’actual entrenador del Southampton no és l’únic mite que Messi ha atrapat aquesta temporada. Al gener, en l’aparellament de Copa, l’argentí va marcar també contra l’Espanyol la seva vintena diana en aquesta modalitat, la quesuperava la xifra de Ronaldinho, que en va firmar dinou.

L’escaire preferit per un xutador esquerrà

Preferentment des del cantó dret de l’àrea o al mig de la frontal, a uns 20 o 25 metres de la línia de gol i sempre per damunt de la tanca defensiva, Messibusca l’escaire ideal per a un xutador esquerrà. Tots els seus llançaments s’han colat per la creueta dreta. La pilota dibuixa a l’aire una paràbola perfecta que l’allunya de l’estirada del porter i l’enverina cap al gol. La falta més diferent la fa contra el Sevilla en Lliga, escorada a l’esquerra i més adequada per a un dretà com Neymar. Va entrar a un pam de l’escaire i tocant la xarxa lateral.

La Lliga de Luis Suárez

Xavier Bosch
10/05/2016 23:07

Segueix-me

El periodisme no espera. Les rutines professionals i la lògica previsió dels mitjans de comunicació provoca que aquests dies els diaris, les ràdios i les teles estiguin preparant edicions especials per si el Barça, dissabte a tres quarts de vuit, es proclama campió de Lliga. Esperem que, en aquesta ocasió, tota la feina que s’està produint no es quedi al calaix sense fons de les redaccions. Sigui com sigui, més val treballar amb discreció i que no passi com a l’aeroport d’Atenes, el maig de 1994, que després que el Milan ens en fotés quatre i mentre esperàvem pujar a l’assalt del primer avió que trobéssim a la pista vam veure un paquet de diaris de Barcelona, relligats, que eren edicions especials per la segona Copa d’Europa aconseguida pel Barça. Aquella visió va ser feridora, humiliant, contraproduent per al mitjà en qüestió. La segona Champions va haver d’esperar dotze anys més, però el diari especial ja el tenien fet.

En aquesta preparació -toquem fusta- de l’especial campions a Granada, tothom busca l’etiqueta que defineixi aquest títol de la temporada 2015-16. Per a uns serà la Lliga del 0-4, per a altres serà la segona Lliga de Luis Enrique, o potser la segona Lliga del trident (en aquesta opció m’hi trobo còmode) o la Lliga de Luis Suárez...

L’uruguaià no només ha superat Messi com a golejador sinó que a més, si Cristiano Ronaldo no fa una proesa de les seves a Riazor, l’ariet del Barça es convertirà en Pilota d’Or europeu. Un premi afegit que si no ve acompanyat del títol col·lectiu ja en podrà tirar un bon tros a l’olla. En una entrevista a El Gráfico, publicada ara però feta uns dies enrere, Suárez revela que “si Leo gaudeix, gaudim tots”. Es refereix als companys, al terreny de joc, però aquesta és una gran veritat que fa deu anys que dura i que va molt més enllà de la gespa. Si Messi s’ho passa bé -aquesta seria la seva vuitena Lliga- tots vivim més feliços. I no descartem que, com va fer l’any passat al Vicente Calderón, sigui ell qui marqui el gol que concedeixi una Lliga tan merescuda com aquesta.

Potser, ben mirat, l’heroi encara està per arribar. Dependrà del guió de Granada que encara s’ha d’escriure. A Valladolid, la primavera del 85, quan semblava que el Barça guanyaria l’anomenada Lliga de Terry Venables, l’aturada d’un penal salvador i la perícia del Puyal va convertir-la en la Lliga de “l’Urruti t’estimo”. Ves per on, aquesta encara podria esdevenir la Lliga de Ter Stegen. Si pot ser, però, no cal que patim tant per aconseguir la Lliga número 24 del Barça. Això sí que sona bé.