El Barcelona Lassa ya conoce sus rivales de grupo

El Barcelona Lassa ha quedado situado en el Grupo A de la Copa Intercontinental de Fútbol Sala.


El Barcelona Lassa ya conoce sus rivales Marc Casanovas

sport.es
3-5-2016 | 10:57 H.

El Barcelona Lassa ha quedado situado en el Grupo A de la Copa Intercontinental de Fútsal, cuyo sorteo se ha celebrado este martes en Doha. El Barcelona Lassa ha quedado emparejado con el Tasisat Daryaei (Irán), Dinamo Moscú (Rusia) y el Carlos Barbosa (Brasil).

El FC Barcelona Lassa y el Movistar Inter eran los dos representantes españoles en esta Futsal Intercontinental Cup, donde el equipo madrileño ha quedado emparejado en el Grupo B junto al Magnus Futsal (Brasil), Benfica (Portugal) y el Al Rayyan (Catar).
Todos ellos, en sus respectivos grupos, se enfrentarán por el sistema de liguilla en esta fase inicial del torneo. El campeón de cada grupo se medirá al segundo clasificado del otro grupo para configurar las semifinales.

La Futsal Intercontinental Cup, que está considerado el mejor torneo de clubes del mundo, celebra esta temporada su XV edición. El torneo se disputará en los pabellones Ali Bin Hamad Al Attiya Arena en Al Sadd y el Ladies Sports Hall de Aspire.
Este torneo internacional está organizado por la Federación de Fútbol de Catar (QFA) y cuenta con la colaboración de la Liga Nacional de Fútbol Sala (LNFS) y la compañía 380 Around Marketing.

Para Javier Lozano, presidente de la Liga Nacional de Fútbol Sala (LNFS), este torneo lo tiene todo para significar un punto de inflexión en el desarrollo internacional de los clubes porque "es la primera vez que se realiza en Asia", que en su opinión "va a ser el gran motor del futsal a nivel mundial", por su modelo organizativo y por "la calidad de los equipos", lo que hará que "en la pista se va a ver aflorar talento por todos los lados".

En este sentido resaltó a Falcao, presente en el acto, sobre el que dijo que "desborda talento y generosidad por compartir este deporte".

En 1996 se disputó la primera edición de este torneo, en la que el Ulbra brasileño se impuso en la final al Barcelona por 4-2. La última ocasión que se jugó fue en 2013 en Estados Unidos, con triunfo del Dinamo de Moscú ante el Carlos Barbosa por 5-1.

Qui es ?Les dues trapitjades a Piqué no eren casuals
Anys enrere ya es cagava en els morts de Piqué en el twitter
Final de la copa2012" Mee " da una verguenza tremenda la pitada al himno español tendría que caer una bomba en la graday "mata" a todo los perros catalanes y biscainos
A la vigilia de la Diada del milio i mig tornava a insistir"que asco de catalanes morirse ya todos"
ES un exemple

Sitúan a Shirley Cruz en la órbita del FC Barcelona femenino

La contundente derrota del PSG femenino en semifinales de la UEFA Women's Champions League puede provocar un 'cambio de ciclo' en el equipo parisino


Shirley Cruz, en el partido disputado en el Mini Estadi ante el Barça Javi Ferrándiz

Miki Soria

3-5-2016 | 19:14 H.

El 8-0 global con el que el Olympique de Lyon despachó al PSG en semifinales de la UEFA Women's Champions League (7-0 en la ida, 0-1 en la vuelta) ha supuesto un duro golpe para el conjunto parisino, verdugo del Barça en cuartos de final de la competición.

El hecho de que el Lyon vaya a ganar también la liga francesa y que muchas de las jugadoras del PSG acaben contrato en junio puede provocar, según explica beIn Sports Francia, que haya un 'fin de ciclo' en el equipo, empezando por el entrenador -Farid Benstiti- y continuando por varias futbolistas, como Caroline Seger y Shirley Cruz. Así, mientras la centrocampista sueca estaría en negociaciones con el OL, la costarricense podría incorporarse al Barça según publica el citado medio.
Un sueldo fuera del alcance del Barça

Lo cierto es que por muchos rumores que lleguen desde Francia, la posibilidad de que Shirley Cruz vista de azulgrana la próxima temporada parece bastante lejana en estos momentos. Su fichaje sería un golpe sobre la mesa de cara a las aspiraciones culés en la próxima Champions y supondría un salto de calidad importante, eso no lo duda nadie. Sin embargo, el sueldo que percibe la costarricense en el PSG es muy superior al que cobra la mejor pagada en el Barça esta temporada.

Esto quiere decir que para que Shirley Cruz fiche por el Barça, la futbolista debería rebajar sus expectativas salariales y el club azulgrana incrementar su apuesta económica por la sección.

Una rivalitat marcada pels dibuixos de Valentí Castanys

Toni Padilla Barcelona
07/05/2016 00:00

Segueix-me

“Competir amb els equips grans és el nostre gran objectiu de la temporada. És el repte del modest”. L’economista José María Gay de Liébana, seguidor periquito, no amaga quin és el sentiment de molts aficionats de l’Espanyol abans del derbi de demà al Camp Nou (17 h). “Els aficionats de l’Espanyol poden celebrar poques coses i aquesta seria bàsica, poder fer la guitza al Barça”, contesta Bernat Soler, presentador del programa Hat-trick Barçade TV3 i aficionat blaugrana. El derbi de Barcelona ja té 115 anys de vida, però molt han canviat les coses des d’aquell 15 de desembre del 1900, quan els dos equips es van veure les cares en un amistós que va acabar sense gols.

Si durant les primeres dècades els dos clubs van arribar a patir pel seu futur, de mica en mica van ocupar un espai central en el futbol català. De la lluita per ser el millor es va passar a un escenari en què el barcelonisme va buscar rivals fora, tant a Madrid com a Europa. I l’Espanyol va passar a assumir un discurs de resistència en què poder guanyar un Barça cada cop més gran era un èxit. Així, de mica en mica els dos clubs han anat modelant la seva personalitat. El Barça ja vestia de blaugrana el 1899, però només tenia dues franges a la samarreta. L’Espanyol primer vestia de groc. Els noms han sigut retocats, els escuts també. I la imatge popular de les dues entitats va ser, en part, idealitzada gràcies al geni de Valentí Castanys, el dibuixant i humorista que va impulsar el 1922 la revista d’humor i esports Xut!, una revista que va tenir tant d’èxit, que va ser la responsable que avui l’Espanyol tingui un periquito blanc-i-blau de mascota i el barcelonisme es reconegui quan veu un avi amb panxa i una barba semblant a les que portaven els anarquistes russos.

El 29 d’octubre del 1924, a les pàgines delXut!, apareixia per primer cop la figura d’un avi amb barba, panxa i una samarreta del Barça que gairebé no li cabia. No queda clar per quina raó Castanys va identificar un avi amb un club de 25 anys, però podria ser per simbolitzar que era el club barceloní més antic que quedava. Fos com fos, la idea va fer fortuna i els barcelonistes s’hi van identificar tant, que el 1972, a les portes de La Masia, es va alçar una estàtua de l’Avi del Barça feta per Josep Viladomat.

Castanys va dibuixar l’Avi blaugrana just aquella temporada del famós derbi de la xavalla, quan el 23 novembre del 1924 un Barcelona-Espanyol va acabar a garrotades entre els jugadors. Davant la pluja de monedes dels espectadors -L’Avi Torres, el delegat del camp, va passar-se dies traient monedes incrustades a la gespa de les Corts-, l’àrbitre va suspendre el partit, jugat a porta tancada el 15 de gener del 1925. És a dir, el derbi ja es vivia amb una rivalitat ben forta. Però la tendència ja estava marcada: el Barça tenia més aficionats. I per aquest motiu va néixer el periquito de l’Espanyol.

Valentí Castanys va començar a caricaturitzar l’afició blanc-i-blava com a quatre gats negres, ja que se solia dir que als seus partits hi anaven quatre gats. Poc després, el 1929, es va estrenar la primera pel·lícula de dibuixos animats del gat Fèlix, que va ser rebatejat a l’Estat com a “gat Perico”. Castanys va tardar ben poc a fer l’associació d’idees, ja que els seus gatets s’assemblaven molt al gat Fèlix, i el 1930 ja es parlava del gat Perico referint-se a l’Espanyol. El pas del temps va fer caure en l’oblit aquells dibuixos d’un gat negre sempre que es parlava de l’Espanyol, i el Perico va esdevenir periquito, especialment quan una popular campanya de televisió per captar socis dels anys 90 va utilitzar un ocell preciós que jugava a futbol com a símbol del club. Un periquito que ha anat evolucionat fins a convertir-se gairebé en un superheroi.

La història ha acabat marcant la manera de ser d’un club que lluita per ser el millor d’Europa i un altre que lluita sempre, com a estil de vida. La rivalitat entre culers i periquitos semblava apagada, però aquesta temporada, amb els duels a la Copa i l’empat a la Lliga a Cornellà-El Prat, va quedar clar que continua ben viva. “Els que hem crescut vivint derbis sabem que és un partit especial. Un derbi sempre et motiva més”, deia Gerard Piqué. “Els derbis sempre tenen un component especial. La teva afició viu el derbi amb encara més orgull perquè som una afició minoritària dins de la ciutat, i és un orgull que la gent, l’endemà del partit, pugui sortir al carrer amb un altre aire”, diu Moisés Hurtado, exjugador periquito. Serà un nou episodi d’una rivalitat centenària.