El Barça Lassa bada contra el Lokomotiv Kuban

Àlex Gozalbo Barcelona
21/04/2016 23:52

Segueix-me

Tot i comptar amb un Palau Blaugrana molt implicat i amb un Joan Carles Navarro que va treure la pols a la seva capa d’heroi, el Barça Lassa va badar contra el Lokomotiv Kuban (80-92) i s’haurà de jugar el bitllet per disputar la final four de l’Eurolliga a Krasnodar (Rússia), on dimarts es disputarà el cinquè i definitiu partit de l’eliminatòria de quarts de final. Paralitzat pels nervis, l’equip català va perdre a la pròrroga contra un rival que va saber competir molt millor.

La penitència del Barça Lassa serà jugar-se la classificació a cara o creu fora de casa, on aquesta temporada no s’ha mostrat especialment solvent. L’equip blaugrana té, a més, un incòmode partit aquest diumenge contra el Reial Madrid.

Com si el temps no hagués passat, el Barça Lassa va dependre massa d’un Joan Carles Navarro que va forçar la pròrroga amb una cistella a 2,9 segons del final (76-76). Malcolm Delaney va fallar un triple sobre la botzina i el partit es va resoldre en el temps extra, en què Anthony Randolph va destrossar l’equip local. El pivot va anotar 10 dels 16 punts del seu equip en uns cinc minuts en què els blaugranes tan sols van poder sumar 4 punts. Sense referències clares, la pilota va cremar a les mans d’uns jugadors que van viure el desafiament amb la por de perdre.

Xavi Pascual no va poder comptar amb Joey Dorsey i, a diferència dels últims dos partits, l’absència del pivot va ser decisiva. El seu rival va tenir la baixa de Ievgueni Voronov, però la va dissimular millor.

Animat per un Víctor Claver més productiu que dimarts, el Lokomotiv Kuban va dominar la primera meitat del partit. Ho va fer en el marcador (35-40), però també en el joc. L’equip rus va dominar el ritme des de la defensa. La seva actitud va ser sempre l’adequada, competint amb ordre, sense aixecar gaire polseguera, amb l’objectiu d’intentar no despertar el rival.

El Barça Lassa va trigar a reaccionar. A 15 minuts per al final perdia per set punts de diferència (42-49). Àlex Abrines i Joan Carles Navarro van provocar la reacció local, però el joc blaugrana no va tenir continuïtat i no va poder obrir escletxa en el marcador, cosa que va abocar la seva sort a un final ajustat.

Xavi Pascual, que durant quatre minuts eterns va confiar en un Brad Oleson fora de ritme per intentar aturar Malcolm Delaney, no va encertar en les decisions finals i el Palau Blaugrana va dir adéu als partits europeus amb un regust amarg.

Manos Limpias al Camp Nou

Antoni Bassas
21/04/2016 21:14

Segueix-me

FA UN PARELL DE MESOS el jutge va arxivar la causa de la xiulada just abans de la final de Copa de l’any passat. El criteri era doble: que el 2009 ja havia passat una cosa semblant i la Fiscalia no hi va veure delicte; i que “la llibertat d’expressió és la pedra angular dels principis de la democràcia”. Doncs bé, ahir l’Audiència Nacional va revocar l’arxivament perquè el 2015 (seguin, sisplau) “l’ambient institucional respecte a la independència de Catalunya era molt diferent” del del 2009, a causa de “les decisions” preses pel govern de la Generalitat, com demostraria el fet que hi havia grups repartint xiulets a l’entrada. La denúncia ja no venia gaire prestigiada (era de Manos Limpias) però aquest raonament jurídic opta a millor acudit de l’any.

Què estàs disposat a fer per la Lliga?

Toni Padilla Cap / D’esports
24/04/2016 00:16

Segueix-me

Falten 3 jornades. 270 minuts. 9 punts. I elBarça encara lidera la classificació. Ser campió és a les seves mans. Si guanya als camps del Betis i el Granada i no falla en el derbi contra l’Espanyol al Camp Nou, serà campió facin el que facin l’Atlètic i el Madrid. Ja poden golejar, aixecar partits o fer trampes. Si el Barça guanya aquests tres partits, la Lliga serà seva.

Però què està disposat a fer, el Barça, per guanyar la Lliga? L’actuació contra l’Sporting no va ser bona, malgrat els sis gols. Després de la derrota injusta contra el València i el bany de gols contra el Deportivo, semblava que la fera s’havia tornat a despertar. Però contra un Sporting amb suplents que lluita per no baixar, l’equip de Luis Enrique va jugar amb un ritme baix amanit de forma puntual amb bons atacs, errades arbitrals favorables al Barça i esgarrapades del trident. Un partit discret contra un mal equip. El Barça va guanyar perquè s’anomena Barça, no per ser millor. Què està disposat a fer, el Barça, per guanyar la Lliga? Només això? N’hi haurà prou?

El Madrid, sense jugar bé, va aixecar un 2-0 a Vallecas. L’equip de Zidane encara no té identitat, no juga gaire bé, però qui dia passa any empeny. Juga amb caràcter, guanya amb individualitats i segueix a un punt. I l’Atlètic, patint, tampoc va fallar. ¿Sabeu què està disposat a fer l’Atlètic per ser campió? Tot. Simeone ho va demostrar. Va trepitjar els codis morals de l’esport, va jugar brut. Va perdre temps amb una pilota llançada al camp per tallar un atac del Màlaga. No li importa res a banda de guanyar. Amb rivals disposats a recórrer a la part fosca de l’esport per guanyar, al Barça li caldrà ser fidel a si mateix més que mai: joc, espectacle, atac. Contra l’Sporting va guanyar sense ser ell mateix. Queden tres finals. I per ser campió caldrà que tot l’equip segueixi l’exemple de Suárez. Ell sempre ho dóna tot. Mai no s’amaga.

Reforç imprevist per al clàssic més incòmode

Àlex Gozalbo Barcelona
23/04/2016 18:59

Segueix-me

El Barça Lassa i el Reial Madrid disputen aquest diumenge (12.30 hores, La 1 de TVE) un dels clàssics més incòmodes dels últims anys. L’equip blaugrana afronta el partit amb la vista posada en el duel de dimarts a Krasnodar (Rússia), en què es jugarà contra el Lokomotiv Kuban la classificació per disputar la final four de l’Eurolliga. El conjunt blanc, per la seva banda, visita el Palau encara amb la ferida de la seva eliminació europea sense tancar.

Xavi Pascual recupera Shane Lawal, que divendres va rebre l’alta mèdica per sorpresa. El tècnic també ha inscrit Justin Doellman, que s’havia quedat fora dels últims partits de la Lliga Endesa per unes molèsties musculars. La presència de Joey Dorsey, en canvi, està descartada. “Els serveis mèdics estan treballant per recuperar-lo, però no ho estan aconseguint”, diu l’entrenador del Barça Lassa. El jugador s’ho agafa a broma. “Aquesta és la cara que fas quan no dorms perquè t’estan tractant nit i dia”, va escriure a Instagram, on poc després va penjar un vídeo amb dos fisioterapeutes que li tractaven alhora el turmell lesionat: “Aquests dos d’aquí m’estan matant. I quan dic que m’estan matant, és que m’estan matant. Estan acomiadats. Vaig a parlar amb el president”, va ironitzar.

El cos tècnic del Barça Lassa considera clau la seva presència en el cinquè i definitiu partit dels quarts de final de l’Eurolliga, ja que els jugadors interiors de l’equip blaugrana estan tenint moltes dificultats per aturar els moviments d’Anthony Randolph i Chris Singleton, dos rivals atípics que tenen bona mà i habilitat per penetrar des de fora.

El triomf, bàsic per al líder

El Barça Lassa necessita el triomf per apuntalar la seva posició com a líder de la Lliga Endesa, però també per recuperar l’optimisme. “Després de la derrota de dijous, tenim ganes de guanyar i de jugar bé a casa. Serà un partit complicat. Una victòria contra qualsevol equip serveix per reforçar la confiança i la feina que fas, però si el rival és el Madrid i jugues a casa, tu diràs”, recorda Pau Ribas, escorta de l’equip blaugrana. El jugador badaloní té clara la transcendència d’un clàssic. “Un triomf contra ells ens pot anar perfecte, més que res per tancar la ferida de l’última derrota. Serà complicat perquè ells també arriben amb l’orgull tocat i sabem que quan es troben en aquestes situacions són capaços de jugar al més alt nivell”, adverteix.

Quan se li pregunta sobre l’exigent calendari que els espera els pròxims dies (4 partits en 8 dies), Pau Ribas es mostra molt contundent: “Ens agrada més jugar que entrenar, crec que això els passa a tots els jugadors del món, i més quan jugues partits d’aquest nivell, d’aquesta importància. Està clar que són molts partits, però la ment ha d’estar preparada. Som el Barça, tenim una bona plantilla i les cames estaran al cent per cent”.

Tomás Satoransky no té dubtes sobre l’actitud amb què el Barça Lassa sortirà a competir. “Cal anar a totes perquè no ens falta motivació. Cal oblidar una mica l’eliminatòria contra el Lokomotiv Kuban i pensar en positiu”, comenta el base txec del Barça Lassa, que recorda uns precedents que són molt favorables (tres victòries en tres enfrontaments directes).

El Fiatc Joventut, per la seva banda, rep aquest diumenge el Dominion Bilbao Basket de Raül López (12.30 hores, Canal+ Deportes). I l’ICL Manresa juga al Nou Congost contra l’Unicaja (19.30 hores, Canal+ Deportes).

‘Killer’ de ‘killers’

ALBERT LLIMÓS / TONI PADILLA Barcelona
24/04/2016 00:00

Pel Camp Nou han passat sempre els millors. Especialment quan es tracta de davanters. Des de l’eclosió de La Masia a la dècada dels 90, el Barça s’ha nodrit de futbolistes de la casa per formar la columna vertebral, generació rere generació, però el gol, deixant Messi a banda per la seva condició de futbolista total, menja a part. El gol es fitxa perquè marca la diferència. Al preu que sigui, com amb Suárez, un home capaç de marcar vuit gols en quatre dies. I dedicar un gol a l’Associació Catalana de Trastorns Metabòlics Hereditaris (PKU), tal com va prometre a la Candela, una nena de dos anys, durant l’acte en què va ser padrí del llibre de relats solidaris que ajuda aquesta causa. Un acte en què Suárez va plorar. Pocs dies després, Suárez es coronava rei dels golejadors. Ja ha fet 54 gols. Només Messi n’ha marcat més en una sola temporada: 73 la 2011/12.

Durant l’últim quart de segle han desfilat pel Camp Nou els millors especialistes del món. Estilistes refinats, rematadors voraços o prodigis físics. Brasilers, holandesos, suecs o camerunesos. La nòmina de davanters ha sigut variada i això que durant uns quants anys la figura del nou clàssic va desaparèixer. Johan Cruyff va eliminar el rematador instal·lat a l’àrea, i va apostar per futbolistes que arribessin per sorpresa a la porteria rival, dificultant d’aquesta manera les tasques defensives de l’oponent. Després de tres anys d’èxit amb aquest model d’aparent caos, el mateix holandès va fitxarRomário, un mag amb barret de copa només a l’àrea, que va viure l’última temporada d’or del Dream Team. Al brasiler el va succeir la seva antítesi, Meho Kodro. Després va arribar la potència imparable de Ronaldo, l’elegància desesperant de Patrick Kluivert i l’astúcia infantil de Javier Saviola. Però no va ser fins que va arribar el caràcter indomable de Samuel Eto’o que el Barça va començar a guanyar Champions. A Eto’o el va suplir l’arrogant deïtat d’Ibrahimovic, humanitzat i vulgaritzat a Barcelona sota l’ombra deMessi. Guardiola retrocedia vint anys enrere per fer un salt endavant. L’argentí era el nou, fals i omnipresent, i la profunditat del nouvingut Villa atacava sempre des de la banda.

53GOLS

porta Luis Suárez aquesta temporada

I, finalment, va aterrar Luis Suárez, que al cap de pocs mesos de convivència amb Messi va recuperar el seu lloc original, una mutació natural producte de la seva química personal, sense imposicions tècniques ni decisions preses en un laboratori. El killer entre killers és l’uruguaià, que amb els quatre gols contra l’Sporting va superar els 50 gols durant una temporada, una xifra reservada fins ara a Messi. A més, supera la seva millor marca (49 amb l’Ajax la temporada 2009/10) i es postula per guanyar la Bota d’Or amb els seus 34 gols, en superar els 31 gols de Cristiano (Madrid) i Jonas (Benfica). Si a Riazor havia superat els registres de Ronaldo, que la temporada 1996/97 va arribar als 47 gols en 49 partits, contra l’Sporting va igualar el percentatge del brasiler respecte als gols totals de l’equip: 33%. “El Pitxitxi? Si arriba, benvingut, però no és cap obsessió”, deia Suárez, que admetia: “Mai havia marcat 8 gols en 2 partits seguits, ni en els entrenaments”. Sigui com sigui, ja ha marcat 17 gols més que Eto’o en el seu millor any, i 21 més queRomário l’any en què la seva targeta de presentació van ser tres gols, amb tres gols a passada de Guardiola.

El trident de les meravelles i els maldecaps econòmics

Toni Padilla Barcelona
25/04/2016 00:00

Per segon partit consecutiu, els tres membres del trident van marcar. Messi mana, Suárez destrossa les defenses rivals i Neymar, de mica en mica, torna. El brasiler, xiulat per alguns espectadors però animat per la majoria d’assistents al Camp Nou, va donar la cara contra l’Sporting malgrat que no tenia el dia, però va poder encadenar el segon partit consecutiu marcant. Entre els tres ja han marcat 122 gols en totes les competicions aquesta temporada. És a dir, la mateixa xifra que van aconseguir en tota la temporada passada. Suárez ja ha fet 53 gols, la seva millor xifra en una temporada; Messi n’ha marcat 40, i Neymar, 29 en els 58 partits oficials disputats pel Barça en sis competicions diferents. Quan encara falten quatre partits oficials, tres de Lliga i la final de Copa del Rei contra el Sevilla del Vicente Calderón, el trident ha aconseguit sortir del pou de les últimes jornades, gràcies especialment als vuit gols en dues jornades consecutives d’un Suárez que, ara mateix, és el màxim favorit per guanyar la Bota d’Or al màxim golejador europeu, davant de Cristiano Ronaldo (Reial Madrid), Jonás (Benfica) i un Gonzalo Higuaín (Nàpols) que torna avui al terreny de joc després de tres partits sancionat.

L’explosió de Suárez, que l’any passat va fer només 25 gols, ja que es va passar quatre mesos sancionat, ha sigut clau per poder millorar els registres malgrat que Messi, en part per una lesió, ha fet menys gols -la temporada passada 58- i Neymar també -29 aquesta temporada pels 39 de la temporada passada.

El brasiler ha viscut uns dies complicats en què no ha trobat el seu millor joc, i ha vist com es qüestionava el seu comportament en informacions que no han agradat al seu entorn, però des del club es destaca que el jugador, finalment, ha entès que aquest estiu no podia jugar dues competicions, com inicialment volia, i ha renunciat, de manera pactada amb el club i la federació brasilera, a disputar la Copa Amèrica. Neymar ha cedit en aquesta qüestió i el Barça ha cedit donant-li permís perquè jugui els Jocs Olímpics de Rio, cosa que el deixarà sense poder ser a la pretemporada i la Supercopa d’Espanya. “Per a Neymar, uns Jocs al seu país eren molt especials. S’ha d’entendre”, diuen al club.

Més de 100 gols a la Lliga

Gràcies a jugadors com Neymar, el Barça ja ha superat per cinquena temporada consecutiva la barrera dels 100 gols a la Lliga. Si durant vuit dècades l’equip només ho havia aconseguit en dues ocasions -la temporada 1996/97 amb Bobby Robson a la banqueta i la temporada 2008/09 amb Guardiola-, durant les últimes cinc temporades s’ha convertit en una tradició fer més de 100 gols a la Lliga, amb el rècord marcat per la plantilla de la temporada 2012/13, liderada per Tito Vilanova, que en va fer 115. Unes xifres que no sempre han assegurat poder ser campió, ja que ha coincidit amb l’era d’un altre trident, el del Madrid, amb Cristiano, Bale i Benzema. I amb la millora d’un Atlètic de Madrid menys golejador però amb un sistema defensiu millor.

Ara, de totes les plantilles del Barça que han aconseguit superar els 100 gols a la Lliga aquestes últimes temporades, en aquesta entrenada per Luis Enrique és on el gol és cosa de menys jugadors. Només 20 dels 102 gols de l’equip a la Lliga els han fet jugadors que no siguin Messi, Luis Suárez o Neymar. Cada membre del trident, tot sol, ha fet més gols que tots els seus companys, amb l’excepció, esclar, dels altres membres d’una davantera que, segons Luis Enrique, no podria fer tants gols sense “la feina dels seus companys”. “Aquí la feina la fan tots els jugadors. Ells marquen gràcies a una feina col·lectiva”, explica. Ara, el mateix Luis Suárez va admetre, en un acte abans del partit contra l’Sporting de Gijón: “Els del trident ho volem jugar tot. És la nostra manera de ser”. Aquest Barça, ofensivament, depèn molt de tres jugadors en concret. És un Barça amb una davantera definida que condiciona el dibuix tàctic i en què hi ha pocs canvis. Un equip titular que fa patxoca, guanya i també genera un problema que molts clubs voldrien tenir, però que està preocupant a la directiva: el seu cost econòmic.

Arquitectura econòmica

“Les coses van bé, estem tranquils”, es diu des de les oficines del Barça, però de portes endins cada cop se senten més veus preocupades per la situació econòmica del club. “No som on voldríem. No és per estar molt preocupats, però cal estar atents”, admeten amb la boca petita des de les oficines del club. Si sobre el terreny de joc les dues últimes golejades han aixecat els ànims, a la directiva li preocupa una mica el futur a curt termini. En espera de tancar un contracte de patrocini per a la samarreta -amb Qatar no s’aconsegueix avançar-, el Barça no sap si podrà complir el calendari previst per remodelar l’estadi, per exemple, i mira amb certa preocupació com cada cop més jugadors piquen a la porta demanant una millora de contracte. Sergio Busquets sembla impacient, Ter Stegen no descarta marxar i un munt de clubs rics, com el PSG, compliquen les coses oferint sortides temptadores a jugadors com Neymar.

La temporada s’acaba, però comença un estiu que serà clau en molts sentits. El missatge de la directiva als jugadors és que no es negociarà cap millora de contracte no prevista fins després de la final de Copa, ja que cal mesurar cada decisió amb cura, per la fragilitat de l’equilibri econòmic, en part per culpa dels grans sous que cal pagar a jugadors com els membres del trident per evitar que pugui arribar un club anglès i endur-se un home com Neymar posant una morterada sobre la taula. Ja fa temps que dins dels despatxos del Barça es parla de la necessitat d’organitzar bé el pròxim mercat de fitxatges, per poder garantir els èxits esportius sense posar en perill un projecte que, si fa aigües econòmicament, podria acabar amb eleccions anticipades. Un fet improbable, però que apareix als estatuts.

Un 73% del pressupost en sous

Els experts econòmics, la UEFA i la FIFA recomanen no destinar més del 70% del pressupost d’un club als sous dels jugadors, i el Barça ja supera aquest percentatge -actualment n’hi destina un 73%, cosa que ha provocat tensions als despatxos del Camp Nou- just abans d’un estiu en què la idea era, precisament, gastar diners per fitxar com a mínim un defensa central i un davanter per ser suplent del trident. Els últims mals resultats, però, han obert el debat sobre si caldria fitxar també un lateral. Però, amb aquests sous, el Barça no pot gastar tant com voldria, ja que els estatuts, des de l’any 2013, van establir que calia mantenir un equilibri pressupostari i patrimonial per evitar ensurts. Una mesura que ordena el club però li resta poder al mercat si no s’obre la porta de sortida a jugadors amb sous elevats. Si s’hi afegeix que aquest estiu milloren els sous de Rafinha o Sergi Roberto, jugadors que Luis Enrique considera claus, i que per contracte alguns jugadors importants com Neymar passen a cobrar una mica més la temporada 2016/17 -més de 10 milions d’euros en el cas del brasiler-, l’escenari porta a un mercat de fitxatges en què tocarà deixar marxar diversos futbolistes. Dani Alves, amb ofertes de la Xina, és un dels que semblen preparats per fer les maletes. No serà l’únic.

Actualment, el Barça s’està gastant uns 420 milions d’euros en sous dels jugadors del primer equip: 352 en sou base i gairebé 70 milions més en primes o clàusules. És a dir, es destina el 73% del pressupost en contractes que sempre es negocien en brut, ja que després la xifra en net es redueix molt. Al gener el club ja no va poder fitxar un home com Nolito per no trencar l’equilibri econòmic, així que planificar el pròxim mercat de fitxatges s’està convertint en un exercici d’enginyeria econòmica en què cal mesurar les millores de contracte, les primes, els possibles nous fitxatges i quins jugadors marxen. Tal com ja va informar l’ARA, el club treballa amb un escenari en el qual la idea seria intentar rebaixar una primera previsió que disparava la massa salarial fins als 440 milions, més del que seria aconsellable. Tenir cracs es paga. I car.

Luis Suárez supera su mejor registro goleador en una temporada

WWW.FCBARCELONA.ES

25/04/2016 19:30

En su segundo año como barcelonista, el delantero uruguayo ya ha batido todas sus marcas goleadoras personales


Luis Suárez ha destacado por su capacidad goleadora en todos los clubes en los que ha militado / FOTOMONTAJE-FCB

Galerías de fotos

Las mejores imágenes de Luis Suárez
Luis Alberto Suárez Díaz
Los goles de Luis Suárez contra el Atlético

Con los cuatro goles anotados contra el Sporting de Gijón, Luis Suárez llega a la cifra de 53 goles en una misma temporada -49 partidos disputados hasta ahora-. Es su mejor marca como profesional, y supera los 49 goles en 48 partidos que hizo la temporada 2009/10 con la camiseta del Ajax de Amsterdam.

Gracias a los cuatro goles marcadors en dos partidos consecutivos (Deportivo y Sporting), Suárez se coloca como máximo goleador de la Liga con 34 goles tras superar a Cristiano Ronaldo, que suma 31. El '9' azulgrana ya superó los 47 goles de Ronaldo con el póquer logrado en Riazor, y ahora buscará conseguir la Bota de Oro que distingue al máximo goleador de las ligas europeas.

La pasada temporada (2014/15) consiguió 25 tantos en 43 partidos, unos números marcados por el hecho de empezar a competir en el mes de octubre debido a la sanción de la FIFA. Aún así, fue pieza clave en la consecución del triplete, con un gol en la final de la Liga de Campeones. Por tanto, el delantero uruguayo suma el doble de goles que en su primera temporada en el Club, una demostración más de que la adaptación de Suárez en el FC Barcelona es absoluta.
Los goles de Luis Suárez desglosados por temporadas como futbolista profesional.

Ondia, hotmail, jo també vaig anar-hi ahir a la tarda cap a les 16:00, o sia que ens deviem trobar per allà.

Li vaig deixar un collage amb fotos seves en homenatge i 3 Chupa Chups.

Admirable com Jordi Cruyff ha fet el discurs sense enfonsar-se, en el seu lloc jo m'hauria posat a plorar.

Força Jordi i Familia Cruyff!

Bump:

Ja ho vaig llegir, ja. Què es pot esperar del feixista miserable aquest? Després es permet el luxe de donar lliçons... això només pot passar en un estat tan corcat pel feixisme com España.



No en tinc cap mena de dubte que l'equip del Caudillo [...]

Veig el tipic trauma del tipus "que bons que som, que malvats que son". L'equip del régim o el Caudillo ja no hi es, totsdos van morir. Supereu el vostre victimisme, i deixeu de culpar a Franco, Ramon Mendoza,l'arbitre, Merkel, Montoro o a la societat. Vau perdre el classic, la championship, i aneu molt justos a la resta. Sense Excuses.

Si puguessiu dirieu que Florentino Perez ha enverinat a Cruyff. Quin fastic de fútbol, collons! Sembla pitjor que la religió de vegades.

Veig el tipic trauma del tipus "que bons que som, que malvats que son". L'equip del régim o el Caudillo ja no hi es, totsdos van morir. Supereu el vostre victimisme, i deixeu de culpar a Franco, Ramon Mendoza,l'arbitre, Merkel, Montoro o a la societat. Vau perdre el classic, la championship, i aneu molt justos a la resta. Sense Excuses.

Si puguessiu dirieu que Florentino Perez ha enverinat a Cruyff. Quin fastic de fútbol, collons! Sembla pitjor que la religió de vegades.

Veig el tipic trauma del tipus "que bons que som, que malvats que son". L'equip del régim o el Caudillo ja no hi es, totsdos van morir. Supereu el vostre victimisme, i deixeu de culpar a Franco, Ramon Mendoza,l'arbitre, Merkel, Montoro o a la societat. Vau perdre el classic, la championship, i aneu molt justos a la resta. Sense Excuses.

Si puguessiu dirieu que Florentino Perez ha enverinat a Cruyff. Quin fastic de fútbol, collons! Sembla pitjor que la religió de vegades.

Sense fons d’armari

Albert Llimós Barcelona
25/04/2016 22:26

Segueix-me

El Barça té el millor onze del món, una convocatòria decent i una plantilla insuficient. A mesura que s’amplia el focus, el nivell de l’equip baixa. Les estadístiques demostren que, o bé per la qualitat dels mateixos futbolistes o per la gestió del grup que ha fet el cos tècnic, no hi ha fons d’armari. El model s’ha de revisar, tot i que als despatxos del Camp Nou admeten que no serà fàcil donar sortida a un gruix de jugadors que no compten per a Luis Enrique però que tenen unes condicions contractuals que els lliguen fortament a Barcelona. Gairebé ningú pot assumir les fitxes dels blaugranes que tenen penjat el cartell de transferibles. A més, part d’aquesta revisió del model passa perquè el trident accepti que no pot jugar-ho tot i que el davanter que arribarà a l’estiu tingui un rol destacat el curs que ve.

La comparativa amb els quatre millors equips d’Europa -els conjunts que disputaran entre avui i demà les semifinals de la Lliga de Campions- demostra que el Barça és l’equip que confia menys en el grup i que basa el seu poder en un equip titular base i una segona unitat de quatre futbolistes que entren en les rotacions amb bastanta regularitat. La resta d’efectius que Luis Enrique té a les seves ordres tenen unpaper gairebé testimonial, compten molt poc per al tècnic asturià, i, fins i tot, en el cas de Douglas, és residual. Dit d’una altra manera: fins a 7 dels 21 futbolistes de camp han jugat menys del 20% dels minuts disputats a la Lliga. Una tercera part. Bartra, Vermaelen, Sandro, Adriano, Aleix Vidal, Douglas i Rafinha han entrat amb comptagotes al terreny de joc. El fet que els blaugranes hagin jugat 58 partits fins ara, la xifra més alta d’Europa, no ha fet que el cos tècnic dividís els minuts a la Lliga, repartint oportunitats per compensar la càrrega més elevada en competicions exigents com el Mundial de Clubs o les dues Supercopes.

El Madrid, un model oposat

Qui més lluny està dels blaugranes en aquest sentit és el Reial Madrid. Els blancs només tenen un futbolista de camp que ha jugat menys del 20% dels minuts a la Lliga: Arbeloa. Zinedine Zidane té la plantilla més curta dels cinc equips que entren en la comparativa, amb 19 futbolistes de camp, 17 dels quals han jugat més de 1.000 minuts. És una dada radicalment diferent de la del Barça, on només 12 jugadors s’han situat en els quatre dígits.

La gestió del grup que primer va fer Rafa Benítez i posterioment va fer Zidane manté similituds amb la del Bayern Municde Pep Guardiola. En tots dos models hi hamolts jugadors amb més de 1.000 minutsque, per tant, se senten partícips del grup i, en canvi, molt pocs que han superat els 2.000. El joc es reparteix, tothom és important, malgrat que l’amalgama de cracs que té el Madrid també té una part negativa: jugadors de primer nivell com James o Isco han passat a tenir un rol secundari, i això ha generat tensions internes al vestidor i ha potenciat una situació que podria fer que acabessin marxant. En el cas dels alemanys, a més, tot i que la Bundesliga du 3 jornades menys que la Lliga, ja són 15 els jugadors que porten 1.000 minuts disputats.

A l’Atlètic de Madrid també hi ha un grup titular molt clar, amb molts minuts acumulats, però, en canvi, Diego Pablo Simeone els dóna oportunitats a tots: només Kranevitter (fitxat al mercat d’hivern) i Thomas han tingut poca presència. El Manchester City, el segon equip en nombre de partits per darrere del Barça, té un model mixt, on gairebé tot els jugadors compten, però n’hi ha 8 amb més de 2.000 minuts acumulats a la Premier.

Moltes baixes

El Barça s’ha trobat enguany que un terç de la plantilla no ha rendit al nivell esperat. Aquí rau part del problema. Un curs de màxima exigència, amb més de 60 partits i títols en joc a l’estiu i al desembre, s’ha hagut d’afrontar amb només una quinzena de futbolistes. Això ha fet que 9 jugadors hagin acumulat més de 3.000 minuts, el triple que el Madrid, que ha disputat 12 partits menys. Tot i això, Luis Enrique ha repetit en tres ocasions des de la sala de premsa que la càrrega de treball és inferior a la de l’any passat i que la sotragada de l’equip durant el mes d’abril no té res a veure amb un factor físic: tot i acumular més minuts de joc, els responsables de l’àrea física han intentat compensar aquest sobreesforç als entrenaments amb sessions menys intenses.

Aquest treball però, no ha evitat que algun jugador hagi tingut una petita baixada en el seu rendiment. No es tracta de futbolistes en un mal moment físic, sinó de jugadors que, en la fase decisiva, s’han allunyat un pèl del seu millor moment i això, contra rivals com l’Atlètic o el Madrid, es paga.

Passi el que passi a la Lliga i la Copa, el Barça té feina als despatxos. Un davanter i un central, tal com va avançar l’ARA, són les dues grans prioritats per a aquest estiu, però el club intentarà traspassar Vermaelen, Bartra, Douglas, Adriano, Sandro i el mateix Dani Alves per poder afrontar una remodelació profunda de la segona unitat i portar jugadors que pugin el nivell competitiu. Enguany, ni amb Arda Turan (que des que va debutar ha vist comSergi Roberto ha sigut més vegades titular que ell) ni amb Aleix Vidal(defenestrat per Luis Enrique) s’ha aconseguit crear competència a l’onze titular. El Barça sap que no pot errar per segon any consecutiu. S’ha de revisar el model i renovar l’armari per tenir més alternatives. La solució no passa pel planter i requereix evitar escenaris com l’actual: la plantilla té 4 laterals drets i ha acabat jugant Sergi Roberto.

Xavi Pascual, al centre de la tempesta

Àlex Gozalbo Barcelona27/04/2016 23:06

Segueix-me

El Barça Lassa va tancar un cicle l’estiu passat, quan va completar una temporada en blanc i va donar símptomes de projecte esgotat. Pensant més en els mèrits del passat que en les possibilitats d’èxit futures, el club va decidir mantenir Joan Creus i Xavi Pascual al front de la seva secció de bàsquet. L’entitat va fer un esforç econòmic per reconstruir un equip que necessitava endurir-se, però els set fitxatges (vuit si s’hi suma un Joey Dorseypel qual es va pagar un traspàs d’uns 180.000 euros) no han servit perquè el conjunt competís amb regularitat.

La desfeta de la Copa del Rei, en què el Barça Lassa va quedar eliminat pel Dominion Bilbao Basket, va encendre les alarmes al club. La manca d’autocrítica va allunyar encara més l’equip, i sobretot el seu entrenador, d’uns aficionats farts que cada derrota s’analitzés com un fet aïllat i es relacionés sempre amb l’encert dels jugadors. Els xiulets van arribar al Palau Blaugrana, on Xavi Pascual va demanar canviar l’ordre de la presentació per passar més desapercebut. Les excuses no van agradar als despatxos. “Si amb tot el que li hem fitxat Xavi Pascual no es classifica per a la final four, està condemnat”, va ser el missatge.

Tot i tenir greus problemes en la definició de rols i patir molt quan jugava com a visitant, l’equip va anar trampejant la situació. Tres finals inversemblants, dos contra el Madrid i un altre contra el CSKA, van tranquil·litzar l’entorn, que va respirar alleujat quan va veure que el Barça Lassa es jugaria el bitllet per a la final four de Berlín contra el Lokomotiv Kuban.

L’eliminatòria va ser una muntanya russa. Inconscientment, el Barça Lassa va creure tenir assegurada la classificació almenys tres vegades. La primera, després de guanyar el segon partit amb una gran facilitat. La segona, en forçar la pròrrogadel quart enfrontament. La tercera, en aconseguir un avantatge de cinc punts durant el partit decisiu. Mai, però, se’n va sortir. Va badar.

La desfeta, agreujada per com i contra qui arriba, deixa Xavi Pascual en una posició d’extrema fragilitat. L’entrenador té un any més de contracte, però està sentenciat i ningú espera que dirigeixi el pròxim projecte del Barça Lassa. La continuïtat de Joan Creus, mànager esportiu, també està en entredit i ningú coneix el rol de Rodrigo de la Fuente, un secretari tècnic que s’està formant a l’ombra. L’opinió d’Albert Soler fa mesos que guanya pes, i, aprofitant l’enrenou de les últimes setmanes, José Luis Galileas’està deixant veure molt pel club. Arribentemps de canvis.

“Depenem dels resultats”

Joan Creus va analitzar ahir la situació. “Els aficionats estan decebuts, però la sensació ha semblat més exagerada del que és. No ser a la final four és una decepció perquè era un dels objectius que teníem. El nostre objectiu no és guanyar l’Eurolliga sinó ser entre els quatre primers”, va dir en declaracions al programa Catalunya vespre de Catalunya Ràdio.

“Directament no em sento qüestionat, tinc el suport de la gent del club. És evident que depenem dels resultats, però tinc la consciència tranquil·la. Ens hem equivocat en fitxatges, però això és part de la nostra feina”, va opinar el mànager esportiu, que es va mostrar convençut de la reacció d’un equip del qual va recordar la trajectòria i la posició actual a la classificació de la Lliga Endesa. “Quan acabi la temporada actuarem en conseqüència. Tinc ganes de seguir. Si el projecte m’engresca, és una feina que m’apassiona. Xavi Pascual té un any més de contracte i jo no. La gent ens associa molt, però podem fer camins diferents”, va deixar anar.

“La derrota serà difícil de pair”

Els periodistes que habitualment segueixen el dia a dia del Barça Lassa no ho estan tenint fàcil per explicar els motius de la desfeta. “La decepció és enorme i no es pot negar. Com van reconèixer Àlex Abrines o Joan Carles Navarro, l’equip ha fracassat perquè ha quedat eliminat contra un rival inferior. La derrota serà difícil de pair perquè arriba després del fracàs de la Copa del Rei”, opina Jordi Robirosa. El periodista de TV3 i autor del llibre Apostoflant considera, però, que les culpes s’han de repartir. “La plantilla té mancances i, tot i que en sigui el màxim responsable, la culpa no és només de Xavi Pascual”, opina.

“És inexplicable el que li ha passat al Barça Lassa en aquests últims tres partits. L’equip s’ha desestabilitzat amb finals de partit que no s’entenen, perquè la sensació és que el conjunt anava cap amunt. L’única explicació possible és la mental. Això, amb jugadors com Pete Mickeal o Gianluca Basile, no hauria passat”, explica Marc Mundet, periodista de RAC1.

“El cicle es va acabar l’any passat i aquesta era una temporada de gràcia per veure si es podia revertir la situació. La lliga serà clau per decidir els canvis, però quan tot penja d’un resultat és símptoma de fragilitat”, diu Ernest Macià, periodista de Catalunya Ràdio.